Per què cal adaptar-se? L’ESCACC al vostre servei

519 visualizaciones

Publicado el

Jornada Canvi climàtic i ciutats: què hi podem fer? Col•legi d’Arquitectes de Catalunya, 9 d’abril de 2013

Ponència a càrrec de Salvador Samitier, director de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic

0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
519
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
200
Acciones
Compartido
0
Descargas
8
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.
  • The most vulnerable areas are Pyrenees, where the increase in the Temperature will be higher that in the whole Catalonia, and coastal zones, specially the Ebro’s Delta, because the increase in the sea level. The main climatic impact is the increase of the temperature and the extreme phenomena of heat waves. The main vulnerable system is water, with an increase in the variability that could hamper the warranty for their different uses Finally in general we have observed that private sector awareness is low so the action of the public sector is of great importance.
  • The Catalan Strategy identify 63 impacts. Half of them are impacts already observed. As you can see also the strategy identifies impacts not only associated with climate change, but global change. Also the strategy identifies 182 measures. 30 generic and 152 addressed to this 11 sectors and systems analysed.
  • Transversal: six transversal goals defined on the basis of the diagnosis, which may be regulatory (REG), opportunities for economic, social and environmental development (OPPOR) or for research, development and innovation (RDI). Operational: reducing vulnerability is achieved through two operational goals: generating and transferring the full body of knowledge on adaptation to climate change (KNOWADAPT) and, secondly, increasing the adaptive capacity of the sectors and/or systems analysed (CAPADAPT).
  • Here you can see some examples of actions. In this case for farming, the strategy identify 6 impacts and 15 measures. It is important to say that of this measures, not all are new measures. The strategy has had the purpose to underline those actions that are being developed, perhaps not with the idea to adapt to climate change, but that are fully coherent with the observed or potential impacts.
  • One of this examples is the water barrier against sea incursion into the Llobregat aquifer, that it is and excellent climate change adaptation measure front the rise of sea levels an slower recharging of groundwater.
  • Also in the tourism sector in this case skiing resorts, are facing with a reduction of the days with snow or a reduction in the quality of this snow. This specially important below 1.800 m. So in this case broadening the range of activities linked to the mountain is a good adaptative measure that some resorts are offering.
  • Another case is the protocols developed to prevent the effects of heat waves, that were put in place in 2004, one year after the big heat wave of 2003, and that has showed its effectiveness last year, with more than one third of August with a heat wave, and with an impact in human lifes far below of 2003.
  • What is the next step? These steps are 3: First, sector based action plans have to be developed. This sector plans have to prioritize the measure and also include a budget. Second, reporting. For one hand the Catalan Office for Climate Change has to assess technically this action plans and the Intergovernmental Committee on CC has to develop a more political evaluation Finally a technical development, that at this moment is focused trying to develop a set of indicators for effective monitoring the vulnerability of different sectors and systems over time.
  • Per què cal adaptar-se? L’ESCACC al vostre servei

    1. 1. Per què cal adaptar-se? L’ESCACC al vostre servei Canvi climàtic i ciutats: què hi podem fer? Arquitectura i Sostenibilitat Col·legi d’Arquitectes de Catalunya 9 d’abril de 2013
    2. 2. 1. CONTEXT 2
    3. 3. Context  Canvi Global Usos del sòlEcosistemes Població Canvi global Altres Modelsocioeconòmic Canvi climàtic Activitat humana Variabilitat natural 3
    4. 4. Context  Canvi Global CANVI CLIMÀTIC Un gran desafiament (ambiental) del segle XXIENERGIA ALIMENTACIÓGEOESTRATÈGIA COMERÇ AIGUAPOLÍTICA GLOBAL 4 INTERNACIONAL
    5. 5. Context  Concentració atmosfera CO2 30.000 MT CO2. 38.000 MT CO2eq 280 ppm (2009 Sense LULUCF) 4.721 MT CO2 eq. +38% +1ºC 0,13% 1,1% 355,9 MT CO2 eq. 389 ppm 14,1% 50,1 MT CO2 eq.Mauna Loa 2012 391 ppm Dades 2010 5
    6. 6. Barcelona - Temperatura mitjana anual (1780-2011) 3.0 2.5-1 0 9 2.0 1.5 1.0 0.5 0.0 -0.5 -1.0 -1.5 -2.0C691upecsº)(rít m Alid a o n -2.5 -3.0 1780 1800 1820 1840 1860 1880 1900 1920 1940 1960 1980 6 2000
    7. 7. 2. ADAPTACIÓ 7
    8. 8. Context  Algunes precisions Escalfament global és un Perquè la T mitjana no és tota la concepte “enganyós” història.Sembla indicar: Clima = Patrons climàtics: mitjanes,•Procés uniforme a tot el planeta. extrems, distribució temporal i espacial:•Afecta només la T. •Calor - Fred•Gradual. •Nuvolositat - Claror•Amb probabilitat de ser benigne. •Humitat - SequedatQuan en realitat: •Plugims - Aiguats•Altament no-uniforme. •Nevades - Gruix (neu) - Fon (neu)•No implica només la T. •Brises – Tempestes – Tornados -•Ràpid comparat amb la capacitat Huracans, ...d’adaptació. Canvi climàtic significa: ruptura dels•Efectes negatius per la majoria de llocs i patrons climàtics.temps futurs. La Temperatura mitjana global és un índex de l’estat del clima global. Petits canvis en l’índex canvis grans en el patró climàtic. 8
    9. 9. • Increment observat i projectat estadísticament significatiu de la temperatura• Reducció del cabal circulant en rius (2071-2100) d’entre el 16%-34%• Disminució de la velocitat del vent • Increment observat de la temperatura de l’aigua del mar (Estartit)• Augment observat del nivell del mar (Estartit) Ecosistemes més vulnerables •Pirineus (T + 4.6ºC finals de sègle) •Delta de l’Ebre (canvis en el nivell del mar) 9
    10. 10. Mapa de la vulnerabilitat regional per increments en la temperatura (esquerra) i fenòmens extrems (dreta).Font: EU Regional Policy DG Internal Challenges in the Perspective of 2020 (April 2009) 10
    11. 11. Estratègia Catalana d’Adaptació al CC  ImpactesEvolució de la T de l’aigua del mar a l’Estartit durant l’estiu (ºC) iv a cat n ifi ig ts en m tica d ís s ta iv ae o sit p ia è nc nd Te 11
    12. 12. Estratègia Catalana d’Adaptació al CC  Impactes 12
    13. 13. Impactes previstos cap a finals del present segle en els escenaris A2 i B1 a CatalunyaFont: Adaptació de Barreda-Escoda, A. i Cunillera, J. (2011). Servei Meteorològic de Catalunya 13
    14. 14. Estratègia Catalana d’Adaptació al CC  ImpactesÀrees mé s vulnerables:Pireneu (regions muntanyoses) i Delta de l’Ebre (zonescostaneres).Principal impacte climàtic:Increment de temperatura, incrementde valors extrems i onades de calor.Sistema mé s vulnerable:AIGUASector Públic / Privat :Sensibilitat i acció é s generalment baix.Sector pú blic é s crucial per garantir una política coherent entre lesdiferents polítiques sectorials (transversalitat) i ajudar en la sevaeficàcia i eficiè ncia. 14
    15. 15. 3. ESTRATÈGIA CATALANA D’ADAPTACIÓ AL CANVI CLIMÀTIC (ESCACC) 15
    16. 16. Adaptació  Conceptes L’adaptació té per Risc objecte reduir el risc i de l’esdeveniment climàtic els danys per impactes actuals i futurs, d’una manera eficaç i/o explotant elsProbabilitat X Vulnerabilitat beneficis potencials de succés del sistema i/o sector (Llibre Verd UE). ( Exposició X Sensibilitat )- Capacitat adaptativa Preventiva/ Mala Tova/Dura Correctiva adaptació 16
    17. 17. Impactes sobre sectors i sistemes Salut Infraestructures de transport BiodiversitatInfraestructures energètiques Gestió de l’aigua Indústria i Serveis Gestió forestal Agricultura Turisme Urbanisme i Habitatge Pesca 17
    18. 18. Impactes previstos a Catalunya Sector / Sistema Impactes previstos a Catalunya Canvi observat o potencial Canvi global Afectacions en la producció agrícola Cereals Fruita dolça Agricultura i ramaderia Oliveres Vinya Afectacions en la ramaderia Canvis fenològics Canvis deguts a la menor disponibilitat daigua Biodiversitat Migració despècies Canvis en la composició de les espècies Canvis funcionals Disminució de la capacitat dembornal Degradació dhàbitatsBiodiversitat ecosistemes marins Alteracions de les comunitats tròfiques Menor freqüència de mortalitats massives Tropicalització de les espècies Afectacions en la disponibilitat daigua Alteracions físicoquímiques de laigua Alteracions en masses daigua subterrànies Gestió de laigua Alteracions sobre els règims estacionals Afectacions degudes a fenòmens extrems de precipitació Afectacions sobre les aigües residuals i el seu tractament Implicacions econòmiques Canvis en la distribució de les espècies Major aridesa i erosió dels sòls Gestió forestal Canvis fisiològics ( dembornals a fonts de CO2) Reducció de làrea despècies de fusta productiva Augment del risc dincendis forestals Accés a les primeres matèries i lliurament de producte acabat Aturades en la producció Indústria i serveis Danys a les instal·lacions productives Danys a lentorn i al medi ambient 18
    19. 19. Impactes previstos a Catalunya (cont.) Sector / Sistema Impactes previstos a Catalunya Canvi observat o potencial Canvi global Afectacions en les instal·lacions de generació elèctriques Afectacions en les instal·lacions de transport i distribució de lenergiaInfraestructures energètiques Implicacions econòmiques Augment de la demanda energètica Afectacions en el transport viari Afectacions en el transport ferroviariInfraestructures de transport Implicacions econòmiques Afectacions en el transport aeri i marítim Afectacions en les infraestructures costeres Pautes de reproducció Alteracions biològiques Distribució de les principals espècies comercials Fenologia Pesca Alteració de la trofodinàmica Invasió despècies al·lòctones Pesca Aqüicultura Onades de calor: increments de Temperatura i dels seus valors extrems Qualitat de laire Al·lergens aeris Salut Danys a les persones deguts als fenòmens extrems (extrems climàtics) Exposició exsessiva a la radiació UV Malalties transmeses per vectors Proliferació de malalties infeccioses Variació del confort climàtic Disponibilitat de recursos hídrics Turisme Afectació de la cota de neu Augment de la variabilitat climàtica i de fenòmens extrems Canvis en els ecosistemes naturals i el paisatge Augment de la demanda energètica Afectacions a les estructures dels edificis Urbanisme i habitatge Major ferqüència dilles de calor urbanes Danys a les persones 19
    20. 20. ESCACC  Impactes i mesures 63 impactes Potencial Observats analitzats dels que 32 só n ja 4 24 19 observats!! 0 4 4 RESUM IMPACTES 8 Canvi globalRESUM DE MESURES Podem actuar!! 30 GENÉ RIQUES (transversals) 152 ESPECÍ FIQUES (71 sectors / 81sistemes)182 TOTAL 20
    21. 21. ESCACC  Objectius Objectiu Ser menys vulnerableEstratè gic als impactes del canvi climàtic mesures especifiques per: Sistemes naturals generar Agricultura i ramaderia Coneixement Biodiversitat i transferir Gestió de l’aigua Informació Gestió forestal ObjectiuOperacion Sectors socioeconò mics al Energia Augmentar Pesca la Capacitat Salut Adaptativa Industria, Serveis i Comerç Mobilitat i infraestructures de transport Turisme RDI Urbanisme i Habitatge Objectiu PLANIFICACI mesures genè riquesTransvers Ó transversals pels sistemes al OPORTUNITAT naturals i socioeconomics S 21
    22. 22. ESCACC  Mesures URBANISME I HABITATGE Sector vulnerable als impactes del canvi climàtic per l’augment de la demanda energètica i major freqüència de les illes de calor urbanes. Nombre total Nombre total de d’impactes mesures 4 12 QUÈ PODEM FER? Elaborar polítiques actives que fomentin la rehabilitació d’habitatges a partir de mesures d’incentivació i de programes formatius sobre la rehabilitació.Incidir en l’ordenació territorial i urbanística, així com en la implantació i distribució d’usos del sòl, ja que la causa primera de la mobilitat “evitable” és la planificació.Fomentar l’establiment de criteris bioclimàtics en la construcció de nous edificis i també en la rehabilitació d’edificis i àrees urbanes. 22
    23. 23. ESCACC  Mesures SECTOR ENERGÈTICSector molt vulnerable als impactes climàtics associats aventades, inundacions, tempestes, etc. Les afectacionssobre les instal·lacions de generació, transport i distribucióelèctriques comporten importants implicacionseconòmiques i socials ja conegudes a Catalunya. Nombre total Nombre total de d’impactes mesures 4 10 QUÈ PODEM FER? Determinar el grau de vulnerabilitat al canvi climàtic de les infraestructures energètiques de Catalunya més vulnerables (centrals nuclears, elèctriques, hidroelèctriques, eòliques...).Establir la transició cap a un model energètic més diversificat, descentralitzat, baix en carboni,econòmicament dinamitzador, socialment inclusiu i ambientalment conseqüent tal i com preveu el Pla de l’Energia i Canvi Climàtic de Catalunya. Adaptar preventivament les xarxes de distribució i transport d’energia davant els impactes previstos i promoure els canvis necessaris a la normativa reguladora davant situacions derivades del canvi climàtic. 23
    24. 24. ESCACC  Mesures AGRICULTURA I RAMADERIA Nombre total Nombre total de d’impactes mesures 6 15 QUÈ PODEM FER? Fomentar les investigacions de l’IRTA, d’altres centres derecerca i de departaments universitaris entorn l’impacte de l’eficiència en l’ús de l’aigua sobre la productivitat dels cultius de reg o de secà. Sector molt vulnerable als impactes delIncorporar en la planificació del reg agrícola els impactes canvi climàtic amb variacions sobre la observats i projectats del canvi climàtic a Catalunya i, producció agrícola de cereals, fruita especialment, les actuals deficiències en la garantia de dolça, oliveres i vinya. disponibilitat d’aigua. Es preveuen també variacions en la producció i qualitat dels productes Afavorir la implantació de l’agricultura de derivats, augment del risc d’aparició deproximitat a través d’incentius fiscals per tal d’aconseguir malalties i plagues i pèrdua de pastures una agricultura sostenible. durant l’estiu per als ramats 24
    25. 25. ESCACC  Mesures Barrera hidràulica contra la intrusió marina a l’aqüífer del LlobregatQuan des de l’Agència Catalana del’Aigua es va gestar el projecte de labarrera hidràulica a partir de la injecciód’aigua regenerada en l’aqüífer profunddel Llobregat es va fer com una de lesmesures per evitar la sobreexplotacióhistòrica de l’aqüífer, conjuntament ambles basses de recàrrega i el Plad’ordenació d’extraccions. Agència Catalana de l’AiguaUn dels impactes previstos (i en part ja observats) del canvi climàtic en zonescostaneres és l’increment del nivell del mar que, conjuntament amb una menorrecàrrega de les aigües subterrànies, afavorirà la salinització dels aqüíferscostaners. La barrera contra la intrusió salina és, doncs, una mesura excel·lentd’adaptació al canvi climàtic. 25
    26. 26. ESCACC  Mesures La diversificació de les estacions turístiques d’hivernAlgunes estacions d’esquí propietat dela Generalitat de Catalunya com Núria oLa Molina han estat pioneres en oferiruna oferta turística més enllà de l’èpocade neu, mitjançant noves activitats queatrauen un públic familiar: excursionsamb guia, recorreguts amb cavalls, tiramb arc, passeigs amb canoes, etc. La Molina Generalitat de CatalunyaL’ampliació del ventall d’activitats i de l’època de l’any per a gaudir-les no noméssuposa afavorir la viabilitat econòmica d’aquestes estacions d’esquí, sinó tambéadaptar-se a un dels impactes previstos (i, en part, ja observats) del canvi climàtic:la reducció del nombre de dies amb neu. 26
    27. 27. ESCACC  Mesures Pla d’actuació per prevenir els efectes de l’onada de calor sobre la salut (POCS)Impulsat pel Departament de Salut de laGeneralitat de Catalunya i revisat perúltima vegada el 2012, el POCSestableix una sèrie de mesures irecomanacions a la població mésvulnerable per prevenir els impactes deles onades de calor. Generalitat de Catalunya Les onades de calor seran un dels fenòmens meteorològics extrems que més incrementarà la seva freqüència i intensitat en el futur com a conseqüència del canvi climàtic. 27
    28. 28. ESCACC  Propers passos Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic Plans d’acció sectorials Informe• Promoguts pels diferents • Oficina Catalana del Canvi Climàtic. Departaments  Anàlisi dels Plans d’Acció.• Participació pública i privada • Comissió Interdepartamental de Canvi• Priorització de mesures Climàtic,• Pressupost  Cada 3 anys (màxim), presentarà al Govern i el Parlament un informe de progrés sobre l’ESCACC i determinarà la Desenvolupament tècnic necessitat de la seva revisió.Desenvolupament d’un conjunt d’indicadorsper avaluar de forma efectiva lavulnerabilitat dels diferents sectors isistemes. 28
    29. 29. Moltes gràcies Oficina Catalana del Canvi Climàtichttp:// www.gencat.cat/canviclimatic e-correu: occc@gencat.cat 29

    ×