“Polítiques de sostenibilitat a
Catalunya"
Vector Residus
30 d’abril de 2014
IES de Sils
Agència de Residus de Catalunya
ASPECTES GENERALS
Empresa pública del Departament de Territori i Sostenibilitat, creada a
...
Agència de Residus de Catalunya
Problemàtica dels residus
RESIDUOS
Problemática ambiental
Cicle dels residus/recursos
Normativa i planificació
La normativa d'aplicació a Catalunya inclou:
• El conjunt de la legislació autonòmica
• La normat...
Planificació
Plans i programes
Defineixen des de diferents àmbits quins són els eixos bàsics per poder
dur a terme l'aplic...
PROGREMIC
• Àmbit d'aplicació
– Residus municipals
• Principis i bases del model de gestió
– Sostenibilitat en el cicle de...
PROGREMIC
• OBJETIUS QUALITATIUS
Objectius del PROGREMIC 2007-2012
Prevenció en
origen
Manteniment de l’estabilització en ...
PROGREMIC
Eixos d'actuació:
• Un programa per a la ciutadania: Centrat en les persones, per incidir sobre els hàbits,
cone...
Competències de la recollida
• La recollida dels residus municipals és competència dels municipis
• Els municipis poden ex...
Competències de la recollida
• La recollida és assumida pels Ens Locals, els quals aproven ordenances per
al cobrament del...
Models de gestió de residus municipals
Recollida selectiva
• Vidre
• Paper/cartró
• Envasos lleugers
• Matèria orgànica (FORM-FV)
• Estalvi energètic i de matèri...
15
LA RECOLLIDA SELECTIVA BRUTA TOTAL
En el 2012 en Catalunya se han recogido selectivamente 1.457.764 Tn de
residuos, que...
16
LES FRACCIONS DE RESIDUS RECOLLITS SELECTIVAMENT
L'any 2012 no destaca cap fracció per un gran augment de la recollida ...
Estadístiques de residus a
Catalunya
EVOLUCIÓ DE LA RECOLLIDA SELECTIVA
En el 2012 s'han generat 3.731.436 Tn de residus m...
18
Cicle de vida del vidre
Recollida
selectiva
Depuració
(triturat i
rentat)
Consum de
vidre
Trituració
Estalvi d’un 27%
E...
Estadístiques de residus a
Catalunya
Procés de reciclatge de paper i cartró
Estalvi d’un 65% Estalvi de fibra vergeEstalvi d’un 85%
Què es pot lliurar en la recollida
selectiva de paper i cartró
QUÈ SI
• periòdics
• revesteixis
• llibretes
• sobris
• cai...
Estadístiques de residus a
Catalunya
23
Cicle de vida dels envasos lleugers
Recollida
selectiva
Triatge i
classificació
Consum
d’envasos
lleugers
Premsat i
emm...
Estadístiques de residus a
Catalunya
Fraccions de materials seleccionats
Què es pot lliurar en la recollida
selectiva d'envasos lleugers
QUÈ SI
• Envasos de plàstic: ampolles
d'aigua, iogurts, et...
Materia orgánica
• És la Fracció Orgànica dels Residus Municipals, fonamentalment constituïda
per restes de menjar i reste...
Fracció orgànica de los residus
municipals (FORM)
• Residus orgànics biodegradables d'origen vegetal i/o animal, susceptib...
Fracció vegetal (FV)
• Residus orgànics biodegradables d'origen vegetal, susceptibles de degradar-
se biològicament. A l'e...
Residus considerats FORM
• Restes de menjar i restes de
preparació de la menjada
– Pells i restes de fruita i verdura
– Os...
Residus considerats FORM
Tipus de recollida
• Segons la pressió sobre el ciutadà
– Sistemes voluntaris: contenidors
– Sistemes obligatoris: porta a...
Tipus de recollida
• Tipus de recollida segons agregació de fraccions
Fraccions principals recollides separadament
Model d...
Tipus de recollida: Superfície
• Tipus de recollida segons agregació de fraccions
Tipus de recollida: Superfície
• Tipus de recollida segons agregació de fraccions
Número de contenidors
Quants menys habitants per contenidor, majors nivells de
recollida selectiva s'aconsegueixen
Tipus de recollida: Contenidors
soterrats
• Tipus de recollida segons agregació de fraccions
Tipus de recollida: Recollida
pneumàtica
2 sistemes:
• Sistema Estàtic:
S'introdueix aire a la xarxa de
conductes per aspi...
Tipus de recollida: Recollida pneumàtica
• Tipus de recollida segons agregació de fraccions
TIPUS DE RECOLLIDA: Porta a porta
• La recollida selectiva porta a porta consisteix en lliurar els residus al servei
munic...
Centre de recollida
• Els usuaris poden dipositar, de forma selectiva, diferents tipus de residus
municipals pels quals no...
Que podem portar a un centre de
recollida
• Residus municipals especials
– Fluorescents i llums de vapor de
mercuri
– Bate...
Centre de recollida mòbil
• El centre de recollida mòbil consisteix en un vehicle adaptat de recollida que
visita diferent...
Ecoparcs
• Els ecoparcs són equipaments ambientals de tractament mecànic biològic
(TMB), que tracten les dues fraccions de...
Ecoparques
Tractament mecànic biològic (TMB)
• Consisteix a separar i classificar mecànicament els materials reciclables q...
TMB (part mecànica)
• Part mecànica: consisteix a separar els elements reciclables (metalls,
plàstics, vidre, etc.) contin...
TMB (parte biológica)
• Comprèn dos tipus de processos: el compostatge i la metanització o digestió
anaeròbia.
• Aquests d...
Metanización o digestión anaeróbica
• Degradació de la matèria orgànica mitjançant microorganismes anaerobis.
• El procés ...
Compostaje
• Degradació de la matèria orgànica mitjançant microorganismes aeròbics. El
resultat d'aquest procés és la prod...
Beneficis
• Reducció de la càrrega contaminant en abocadors
• Producció de *compost mitjançant el procés de compostatge
• ...
Sistemes integrals de gestió (SIG)
• Els SIG estan promoguts pels agents
econòmics que operin en el sector
interessat i no...
Sistemas integrales de gestión
• Envases ligeros, papel y cartón
ECOEMBES
• Envases de vidrio
ECOVIDRIO
• Envases fitosani...
Sistema de dipòsit, devolució i retorn
(SDDR)
ENVASOS
• L’envasador estableix un sistema per recuperar físicament els seus...
Sistema de dipòsit, devolució i retorn
(SDDR)
Esquema
Agència de Residus de Catalunya
C/ Dr. Roux, 80
08017 Barcelona
Tel. 93.567.33.00
Fax 93.567.33.05
Naiara Comas
ncomast@ge...
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Polítiques de sostenibilitat a Catalunya: residus

737 visualizaciones

Publicado el

Presentació de Naiara Comas de l'Agència de Residus

Publicado en: Medio ambiente
0 comentarios
1 recomendación
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
737
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
16
Acciones
Compartido
0
Descargas
8
Comentarios
0
Recomendaciones
1
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Polítiques de sostenibilitat a Catalunya: residus

  1. 1. “Polítiques de sostenibilitat a Catalunya" Vector Residus 30 d’abril de 2014 IES de Sils
  2. 2. Agència de Residus de Catalunya ASPECTES GENERALS Empresa pública del Departament de Territori i Sostenibilitat, creada a partir de la llei autonòmica de residus vigent. L’Agència de Residus de Catalunya té competència sobre els residus que es generen a Catalunya i els que es gestionen en el seu àmbit territorial, siguin industrials, municipals, sanitaris o agropecuaris, amb excepció de: - Els residus radioactius - Els residus que procedeixen d'activitats mineres - Els residus d'explotacions agrícoles i ramaderes que no siguin perillosos i s'utilitzin exclusivament en el marc de l'explotació agrària - Els explosius desclassificats - Les aigües residuals - Els efluents gasosos
  3. 3. Agència de Residus de Catalunya
  4. 4. Problemàtica dels residus RESIDUOS Problemática ambiental
  5. 5. Cicle dels residus/recursos
  6. 6. Normativa i planificació La normativa d'aplicació a Catalunya inclou: • El conjunt de la legislació autonòmica • La normativa bàsica estatal • La normativa de la Unió Europea d'aplicació directa Territorialment • Les regulacions establertes a nivell de municipi
  7. 7. Planificació Plans i programes Defineixen des de diferents àmbits quins són els eixos bàsics per poder dur a terme l'aplicació correcta del model català de gestió de residus. • Programa de gestió de residus municipals de Catalunya (PROGREMIC), (2007-2012) • Programa de gestió de residus industrials de Catalunya (PROGRIC), (2007-2012) • Programa de gestió de residus de la construcció a Catalunya (PROGROC), (2007-2012) • Pla Territorial Sectorial d'Infraestructures de Gestió de Residus Municipals, aprovat pel Decret 16/2010
  8. 8. PROGREMIC • Àmbit d'aplicació – Residus municipals • Principis i bases del model de gestió – Sostenibilitat en el cicle de vida – Jerarquia de gestió (P, R, R, V i D) – Principi de Precaució – “Qui contamina, paga” o Principi de Responsabilitat del Productor – Proximitat i suficiència – Participació, qualitat de la informació i transparència informativa – Utilització i complementarietat de Models de gestió – Proporcionalitat entre els costos de gestió i la quantitat de residus gestionats – Principi de Subsidiarietat i de Responsabilitat Compartida – Protecció i regeneració del sòl
  9. 9. PROGREMIC • OBJETIUS QUALITATIUS Objectius del PROGREMIC 2007-2012 Prevenció en origen Manteniment de l’estabilització en la generació per càpita en la primera fase del Programa i tendència a la reducció en la segona fase per aconseguir, el 2.012, un 10% de reducció respecte 2.006. Matèria Orgànica 55% de valorització material total Impropis en la recollida selectiva menors al 15% Vidre 75% de valorització material total Paper i cartró 75% de valorització material total de paper i cartró (envàs i no envàs) Envasos Lleugers 25% de valorització material total d’envasos lleugers 60% valorització material total d’envasos Valorització material Altres 25% valorització material total de la fracció altres en general VOL: 20% valorització material total. Increment de la recuperació per reparació, reutilització o reciclatge. PILES: 25% recollida selectiva el 2.012. RAEE: Objectius marcats al Reial Decret 208/2005. 48% Valorització material total Reducció de rebuig a disposició final Disminució progressiva de residus sense tractar a incineració o dipòsit controlat fins arribar a 100% de tractament l’any 2.012. Generació d’un 43% de rebuig respecte la generació total de residus.
  10. 10. PROGREMIC Eixos d'actuació: • Un programa per a la ciutadania: Centrat en les persones, per incidir sobre els hàbits, coneixements i actituds de la població respecto a l'ús i la utilització de recursos, així com en la gestió dels seus residus • Un programa de gestió: Organització de la gestió on s'inclouen la majoria de línies d'actuació destinades a incidir en la cooperació i capacitació dels diferents agents implicats • Logística : Tenint en compte el transport de residus i les emissions derivades, especialment per determinades fraccions i en relació al model de segregació, al sistema i freqüència de recollida, i el model urbanístic • Un programa d'infraestructures • Pla territorial sectorial d'infraestructures
  11. 11. Competències de la recollida • La recollida dels residus municipals és competència dels municipis • Els municipis poden executar aquesta competència individualment o delegant-la en Ens Locals Supramunicipals – Consells Comarcals – Consorcis – Mancomunitats
  12. 12. Competències de la recollida • La recollida és assumida pels Ens Locals, els quals aproven ordenances per al cobrament dels costos de recollida i tractament. • El Govern de la Generalitat ha ajudat econòmicament en la implantació de la recollida selectiva (contenidors, punts verds, ...) d'acord amb el Programa de Gestió de Residus Municipals i les polítiques de gestió • Aplicació del Cànon de residus: Es beneficien els que realitzen una bona recollida selectiva • La Llei de residus responsabilitza al productor la gestió dels residus. Així s'aplica sobre els residus comercials
  13. 13. Models de gestió de residus municipals
  14. 14. Recollida selectiva • Vidre • Paper/cartró • Envasos lleugers • Matèria orgànica (FORM-FV) • Estalvi energètic i de matèries primeres • Aquests materials contenen generalment una petita part de residus que no corresponen a la fracció, als quals es denomina impropis. Així doncs, es denomina recollida selectiva neta a la recuperació de les fraccions recollides selectivament menys els impropis que continguin.
  15. 15. 15 LA RECOLLIDA SELECTIVA BRUTA TOTAL En el 2012 en Catalunya se han recogido selectivamente 1.457.764 Tn de residuos, que son un 11,22% menos que el año 2011. El índice de recogida selectiva bruta se sitúa en el 39,07% del total de residuos generados, que supone una disminución de 1,6 puntos respecto al año anterior. No obstante, la disminución de la recogida selectiva es menos pronunciada que la disminución de la generación total de residuos municipales. L'any 2012 s'han recollit selectivament el 39,07% dels residus generats Estadístiques de residus a Catalunya
  16. 16. 16 LES FRACCIONS DE RESIDUS RECOLLITS SELECTIVAMENT L'any 2012 no destaca cap fracció per un gran augment de la recollida selectiva. Fins i tot consten notables disminucions en algunes fraccions, com el paper i els residus voluminosos. Aquesta tendència es pot atribuir, per una part a una retracció del consum, i per altra als furts dels materials valuosos que es produeixen sobretot a les grans ciutats. Estadístiques de residus a Catalunya
  17. 17. Estadístiques de residus a Catalunya EVOLUCIÓ DE LA RECOLLIDA SELECTIVA En el 2012 s'han generat 3.731.436 Tn de residus municipals. Respecte a l'any 2011 la generació del total de residus municipals ha disminuït en un 7,73% encara que la població ha incrementat un 0,42%
  18. 18. 18 Cicle de vida del vidre Recollida selectiva Depuració (triturat i rentat) Consum de vidre Trituració Estalvi d’un 27% Estalvi d’un 50% Disminució cont. atmosfèrica 20% Estalvi mat. primeres Eliminació impropis Calcina Fusió Nous envasos
  19. 19. Estadístiques de residus a Catalunya
  20. 20. Procés de reciclatge de paper i cartró Estalvi d’un 65% Estalvi de fibra vergeEstalvi d’un 85%
  21. 21. Què es pot lliurar en la recollida selectiva de paper i cartró QUÈ SI • periòdics • revesteixis • llibretes • sobris • caixes de cartró • envasis de paper • papers per embolicar regals • publicitat que trobem en les bústies QUÈ NO • paper carbó • paper plastificat, • cel·lofana • tovallons i paper de cuina usats • papers bruts • fotografies • cartró per a begudes • evitar el lliurament d'espirals, clips, grapes
  22. 22. Estadístiques de residus a Catalunya
  23. 23. 23 Cicle de vida dels envasos lleugers Recollida selectiva Triatge i classificació Consum d’envasos lleugers Premsat i emmagatze- matge de materials Eliminació impropis Plàstics Brics Metalls Depurat i Fusió Gransejat Escamat Nous envasos Nous productes Triturat V. Energ. Cartró Reciclat PEAD Alu.
  24. 24. Estadístiques de residus a Catalunya
  25. 25. Fraccions de materials seleccionats
  26. 26. Què es pot lliurar en la recollida selectiva d'envasos lleugers QUÈ SI • Envasos de plàstic: ampolles d'aigua, iogurts, etc. • Envasos metàl·lics: llaunes de ferro i d'alumini (conserves), aerosols buits, etc. • Cartró per a begudes. • Altres envasos lleugers (safates de porexpan) QUÈ NO • Envasos plens • Pots metàl·lics de pintures • Pots metàl·lics de productes químics *La seva destinació ha de ser el centre de recollida
  27. 27. Materia orgánica • És la Fracció Orgànica dels Residus Municipals, fonamentalment constituïda per restes de menjar i restes vegetals de petita grandària que poden recollir- se selectivament i són susceptibles de degradar-se biològicament. • La FORM és la fracció més inestable dels residus municipals, a causa del seu elevat contingut en aigua (entorn del 80 % del seu pes) i en matèria orgànica (hidrats de carboni, proteïnes i grasses). • Aquestes restes orgàniques són fàcilment degradables pels microorganismes. Per aquest motiu, és necessari que aquesta fracció es reculli i gestioni el més ràpidament possible, a fi d'evitar la generació de lixiviats i olors desagradables. • La fracció orgànica té una densitat elevada, encara que variable (aproximadament, 0,5-0,6 t/m3), la qual cosa fa que pesi molt i ocupi poc espai.
  28. 28. Fracció orgànica de los residus municipals (FORM) • Residus orgànics biodegradables d'origen vegetal i/o animal, susceptibles de degradar-se biològicament, constituïts fonamentalment per: – restes de la preparació del menjar, restes sobrants de menjar i aliments en mal estat – restes vegetals de petita grandària i tipus no llenyós (gespa, fullaraca, rams de flors, etc.)
  29. 29. Fracció vegetal (FV) • Residus orgànics biodegradables d'origen vegetal, susceptibles de degradar- se biològicament. A l'efecte de la seva gestió, la FV es pot dividir en dos grups específics que hauran de gestionar-se de forma diferenciada: – Fracció vegetal de petita grandària i tipus no llenyós (gespa, fullaraca, rams de flors, etc.) assimilable a la FORM. – Poda: Fracció vegetal de gran grandària i tipus llenyós, que requereix d'una trituració prèvia a la seva valorització.
  30. 30. Residus considerats FORM • Restes de menjar i restes de preparació de la menjada – Pells i restes de fruita i verdura – Ossos i restes de carn – Espines i restes de peix, així com closques i petxines de marisc – Peles d'ou i pells i peles de fruita seca – Restes de menjar i menjar en malament estat – Restes de pa – Poso de cafè i restes d'infusions • Residus de paper – Paper de cuina brut – Tovallons de paper brutes – Mocadors de paper • Restes vegetals de petites dimensions – Rams marcits, flors i fulles seques – Gespa, petites branques de poda i fullaraca • Materials compostables – Borses compostables – Altres materials compostables • Altres materials – Taps de suro – Serradures – Estelles i encenalls de fusta natural – Excrements d'animals domèstics sense jaços ni sorres absorbents – Escuradents i pals de gelat, etc.
  31. 31. Residus considerats FORM
  32. 32. Tipus de recollida • Segons la pressió sobre el ciutadà – Sistemes voluntaris: contenidors – Sistemes obligatoris: porta a porta • Àrees d'aportació – Illes de contenidors – Segons la fracció recollida – Segons el tipus de contenidor – Superfície – Soterrat • Segons la càrrega del vehicle – Carrega posterior – Càrrega superior – Càrrega lateral
  33. 33. Tipus de recollida • Tipus de recollida segons agregació de fraccions Fraccions principals recollides separadament Model de segregació Núm. municipis 1 FORM Vidre Paper/Cartró Envasos Lleugers Resta Model 5 fraccions 903 Model Residu Mínim 16 Recollida Conjunta Model “Multiproducte” 27 Recollida Conjunta
  34. 34. Tipus de recollida: Superfície • Tipus de recollida segons agregació de fraccions
  35. 35. Tipus de recollida: Superfície • Tipus de recollida segons agregació de fraccions
  36. 36. Número de contenidors Quants menys habitants per contenidor, majors nivells de recollida selectiva s'aconsegueixen
  37. 37. Tipus de recollida: Contenidors soterrats • Tipus de recollida segons agregació de fraccions
  38. 38. Tipus de recollida: Recollida pneumàtica 2 sistemes: • Sistema Estàtic: S'introdueix aire a la xarxa de conductes per aspirar els residus fins a un punt centralitzat (60-80 km/h). Cada cert temps es procedeix al buidatge dels residus acumulats, un ordinador coordina centralitzadament la recollida. L'aire propulsor es filtra abans d'emetre-ho a la atmosfera. • Sistema mòbil: Els baixants estan connectats a uns contenidors. La succió s'exerceix des dels camions situats en punts fixos, des dels quals es poden aspirar diferents contenidors
  39. 39. Tipus de recollida: Recollida pneumàtica • Tipus de recollida segons agregació de fraccions
  40. 40. TIPUS DE RECOLLIDA: Porta a porta • La recollida selectiva porta a porta consisteix en lliurar els residus al servei municipal de recollida davant la porta de casa, en uns dies i hores determinats per a cada fracció • Els resultats de la recollida selectiva aconseguits són superiors, tant pel que fa a la quantitat recollida com a la qualitat de la separació (en general se situen entre el 60 i el 80 % de recollida selectiva).
  41. 41. Centre de recollida • Els usuaris poden dipositar, de forma selectiva, diferents tipus de residus municipals pels quals no hi ha un sistema de recollida domiciliària o uns contenidors específics al carrer. • Els usuaris també poden trobar en el centre de recollida els contenidors de paper i cartró, vidre i envasos lleugers.
  42. 42. Que podem portar a un centre de recollida • Residus municipals especials – Fluorescents i llums de vapor de mercuri – Bateries – Dissolvents – Pintures i vernissos – Piles – Electrodomèstics que continguin substàncies perilloses – Olis minerals usats – Amiant • Residus municipals ordinaris – Paper i cartró – Vidre – Envasos lleugers – Plàstics – Ferralla i metalls – Tèxtils – Olis vegetals usats – Ampolles de cava senceres • Residus municipals voluminosos – Mobles – Electrodomèstics que no continguin substàncies perilloses – Ferralla electrònica (ordinadors, electrodomèstics petits, aparells electrònics, etc.) • Altres residus municipals – Fustes – Restes de poda o jardineria – Enderrocs i residus de la construcció d'obres menors – Pneumàtics
  43. 43. Centre de recollida mòbil • El centre de recollida mòbil consisteix en un vehicle adaptat de recollida que visita diferents barris o poblacions amb un calendari preestablert.
  44. 44. Ecoparcs • Els ecoparcs són equipaments ambientals de tractament mecànic biològic (TMB), que tracten les dues fraccions dels residus municipals que contenen matèria orgànica: – La fracció orgànica procedent de la recollida segregada dels residus municipals (*FORM), que es tracta juntament amb els residus vegetals provinents de parcs i jardins municipals i particulars. – La fracció RESTO, els residus no recollits selectivament, que poden contenir entre un 30% i un 40% de matèria orgànica. (MOR) • Actualment, l'àrea metropolitana de Barcelona té quatre ecoparcs operatius
  45. 45. Ecoparques Tractament mecànic biològic (TMB) • Consisteix a separar i classificar mecànicament els materials reciclables que poden haver quedat en aquestes dues fraccions, i tractar la matèria orgànica restant mitjançant processos biològics.
  46. 46. TMB (part mecànica) • Part mecànica: consisteix a separar els elements reciclables (metalls, plàstics, vidre, etc.) continguts en la matèria orgànica o la RESTA. • Els resultats d'aquesta part del tractament són, d'una banda, els materials recuperables separats per fraccions i, per l'altra, una matèria orgànica de la qual s'han extret la majoria d'impropis
  47. 47. TMB (parte biológica) • Comprèn dos tipus de processos: el compostatge i la metanització o digestió anaeròbia. • Aquests dos processos es poden combinar; per exemple, sotmetent primer la matèria orgànica a una digestió anaeròbia i efectuant un procés de compostatge secundari. • Gràcies a aquests dos processos o a la seva combinació, a més dels productes ja esmentats, es redueix la càrrega contaminant dels residus, la producció de lixiviats i l'emissió de gasos amb efecte hivernacle
  48. 48. Metanización o digestión anaeróbica • Degradació de la matèria orgànica mitjançant microorganismes anaerobis. • El procés es duu a terme als digestors mitjançant condicions canviants controlades durant uns 20 dies. • El resultat és la producció de biogàs (font d'energia renovable) i l'estabilització dels residus biodegradables, de manera que es converteixen en materials útils com a esmenes orgàniques del sòl.
  49. 49. Compostaje • Degradació de la matèria orgànica mitjançant microorganismes aeròbics. El resultat d'aquest procés és la producció de compost o material bioestabilitzat i diòxid de carboni. • Consisteix en deixar que la mescla de residus es descompongui imitant la degradació que es dona a la naturalesa, però d'una manera accelerada. Es tracta d'un procés biooxidatiu controlat, produït per una successió de microorganismes que actuen sota unes condicions ambientals (temperatura, humitat, etc.) determinades. • El procés es duu a terme en compartiments estancs, que faciliten aquesta acceleració i, alhora, eviten l'emanació d’olors desagradables. • El resultat és un producte orgànic que, segons la seva qualitat, es pot usar com a adob en jardineria i agricultura o bé per esmenes del sòl.
  50. 50. Beneficis • Reducció de la càrrega contaminant en abocadors • Producció de *compost mitjançant el procés de compostatge • Producció d'energia renovable mitjançant la metanització que disminueix l'emissió de gasos d'efecte d'hivernacle a l'atmosfera
  51. 51. Sistemes integrals de gestió (SIG) • Els SIG estan promoguts pels agents econòmics que operin en el sector interessat i no poden tenir ànim de lucre • Han de ser autoritzats per les Comunitats Autònomes (cada 5 anys) • Tenen com a finalitat el compliment dels objectius previstos en la normativa • En l'àmbit domèstic, han d'arribar a acords amb els Ens Locals per possibilitar la recollida selectiva i recuperació dels residus
  52. 52. Sistemas integrales de gestión • Envases ligeros, papel y cartón ECOEMBES • Envases de vidrio ECOVIDRIO • Envases fitosanitarios SIGFITO • Medicamentos SIGRE • Neumáticos fuera de uso SIGNUS y TNU • Aceites industriales usados SIGAUS y SIGPI • Residuos de aparatos eléctricos y electrónicos (RAEE) ECOTIC, ECOLEC, EUROPEAN RECYCLING PLATFORM, ECOASIMELEC, ECOFIMÁTICA, TRAGAMÓVIL, ECO-RAEE's, ECOLUM y AMBILAMP • Pilas y acumuladores FUNDACIÓN ECOPILAS, EUROPEAN RECYCLING PLATFORM ESPAÑA, FUNDACIÓN ECO-RAEE'S.
  53. 53. Sistema de dipòsit, devolució i retorn (SDDR) ENVASOS • L’envasador estableix un sistema per recuperar físicament els seus envasos. A fi de garantir aquesta tornada, l’envasador cobra un import en concepte de dipòsit al client, import que es retorna en el moment de fer efectiva la devolució de l'envàs • Aquest procés es produeix en tota la cadena de distribució i comercialització, fins a arribar al consumidor final • Els envasos acollits a un SDDR s'identifiquen amb el símbol establert en l'Ordre de 27 d'abril de 1998 que regula el funcionament d'aquest sistema
  54. 54. Sistema de dipòsit, devolució i retorn (SDDR) Esquema
  55. 55. Agència de Residus de Catalunya C/ Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93.567.33.00 Fax 93.567.33.05 Naiara Comas ncomast@gencat.cat www.arc.cat Moltes gràcies per la vostra atenció

×