2. Agència de Residus de Catalunya
ASPECTES GENERALS
Empresa pública del Departament de Territori i Sostenibilitat, creada a
partir de la llei autonòmica de residus vigent.
L’Agència de Residus de Catalunya té competència sobre els residus
que es generen a Catalunya i els que es gestionen en el seu àmbit
territorial, siguin industrials, municipals, sanitaris o agropecuaris, amb
excepció de:
- Els residus radioactius
- Els residus que procedeixen d'activitats mineres
- Els residus d'explotacions agrícoles i ramaderes que no siguin
perillosos i s'utilitzin exclusivament en el marc de l'explotació agrària
- Els explosius desclassificats
- Les aigües residuals
- Els efluents gasosos
6. Normativa i planificació
La normativa d'aplicació a Catalunya inclou:
• El conjunt de la legislació autonòmica
• La normativa bàsica estatal
• La normativa de la Unió Europea d'aplicació directa
Territorialment
• Les regulacions establertes a nivell de municipi
7. Planificació
Plans i programes
Defineixen des de diferents àmbits quins són els eixos bàsics per poder
dur a terme l'aplicació correcta del model català de gestió de residus.
• Programa de gestió de residus municipals de Catalunya (PROGREMIC), (2007-2012)
• Programa de gestió de residus industrials de Catalunya (PROGRIC), (2007-2012)
• Programa de gestió de residus de la construcció a Catalunya (PROGROC), (2007-2012)
• Pla Territorial Sectorial d'Infraestructures de Gestió de Residus Municipals, aprovat pel
Decret 16/2010
8. PROGREMIC
• Àmbit d'aplicació
– Residus municipals
• Principis i bases del model de gestió
– Sostenibilitat en el cicle de vida
– Jerarquia de gestió (P, R, R, V i D)
– Principi de Precaució
– “Qui contamina, paga” o Principi de Responsabilitat del Productor
– Proximitat i suficiència
– Participació, qualitat de la informació i transparència informativa
– Utilització i complementarietat de Models de gestió
– Proporcionalitat entre els costos de gestió i la quantitat de residus gestionats
– Principi de Subsidiarietat i de Responsabilitat Compartida
– Protecció i regeneració del sòl
9. PROGREMIC
• OBJETIUS QUALITATIUS
Objectius del PROGREMIC 2007-2012
Prevenció en
origen
Manteniment de l’estabilització en la generació per càpita en la primera fase del
Programa i tendència a la reducció en la segona fase per aconseguir, el 2.012,
un 10% de reducció respecte 2.006.
Matèria
Orgànica
55% de valorització material total
Impropis en la recollida selectiva
menors al 15%
Vidre
75% de valorització
material total
Paper i
cartró
75% de valorització
material total de paper i
cartró (envàs i no envàs)
Envasos
Lleugers
25% de valorització
material total d’envasos
lleugers
60% valorització
material total
d’envasos
Valorització
material
Altres
25% valorització material total de la fracció
altres en general
VOL: 20% valorització material total.
Increment de la recuperació per reparació,
reutilització o reciclatge.
PILES: 25% recollida selectiva el 2.012.
RAEE: Objectius marcats al Reial Decret
208/2005.
48% Valorització
material total
Reducció de
rebuig a
disposició final
Disminució progressiva de residus sense tractar a incineració o dipòsit controlat
fins arribar a 100% de tractament l’any 2.012.
Generació d’un 43% de rebuig respecte la generació total de residus.
10. PROGREMIC
Eixos d'actuació:
• Un programa per a la ciutadania: Centrat en les persones, per incidir sobre els hàbits,
coneixements i actituds de la població respecto a l'ús i la utilització de recursos, així com en la
gestió dels seus residus
• Un programa de gestió: Organització de la gestió on s'inclouen la majoria de línies
d'actuació destinades a incidir en la cooperació i capacitació dels
diferents agents implicats
• Logística : Tenint en compte el transport de residus i les emissions
derivades, especialment per determinades fraccions i en relació
al model de segregació, al sistema i freqüència de recollida, i el
model urbanístic
• Un programa d'infraestructures
• Pla territorial sectorial d'infraestructures
11. Competències de la recollida
• La recollida dels residus municipals és competència dels municipis
• Els municipis poden executar aquesta competència individualment o
delegant-la en Ens Locals Supramunicipals
– Consells Comarcals
– Consorcis
– Mancomunitats
12. Competències de la recollida
• La recollida és assumida pels Ens Locals, els quals aproven ordenances per
al cobrament dels costos de recollida i tractament.
• El Govern de la Generalitat ha ajudat econòmicament en la implantació de la
recollida selectiva (contenidors, punts verds, ...) d'acord amb el Programa de
Gestió de Residus Municipals i les polítiques de gestió
• Aplicació del Cànon de residus: Es beneficien els que realitzen una bona
recollida selectiva
• La Llei de residus responsabilitza al productor la gestió dels residus. Així
s'aplica sobre els residus comercials
14. Recollida selectiva
• Vidre
• Paper/cartró
• Envasos lleugers
• Matèria orgànica (FORM-FV)
• Estalvi energètic i de matèries primeres
• Aquests materials contenen generalment una
petita part de residus que no corresponen a la
fracció, als quals es denomina impropis. Així
doncs, es denomina recollida selectiva neta
a la recuperació de les fraccions recollides
selectivament menys els impropis que
continguin.
15. 15
LA RECOLLIDA SELECTIVA BRUTA TOTAL
En el 2012 en Catalunya se han recogido selectivamente 1.457.764 Tn de
residuos, que son un 11,22% menos que el año 2011. El índice de recogida
selectiva bruta se sitúa en el 39,07% del total de residuos generados, que
supone una disminución de 1,6 puntos respecto al año anterior. No obstante, la
disminución de la recogida selectiva es menos pronunciada que la disminución de la
generación total de residuos municipales.
L'any 2012 s'han
recollit
selectivament el
39,07% dels
residus generats
Estadístiques de residus a
Catalunya
16. 16
LES FRACCIONS DE RESIDUS RECOLLITS SELECTIVAMENT
L'any 2012 no destaca cap fracció per un gran augment de la recollida selectiva. Fins
i tot consten notables disminucions en algunes fraccions, com el paper i els residus
voluminosos. Aquesta tendència es pot atribuir, per una part a una retracció del
consum, i per altra als furts dels materials valuosos que es produeixen sobretot a les
grans ciutats.
Estadístiques de residus a
Catalunya
17. Estadístiques de residus a
Catalunya
EVOLUCIÓ DE LA RECOLLIDA SELECTIVA
En el 2012 s'han generat 3.731.436 Tn de residus municipals. Respecte a l'any
2011 la generació del total de residus municipals ha disminuït en un 7,73% encara
que la població ha incrementat un 0,42%
18. 18
Cicle de vida del vidre
Recollida
selectiva
Depuració
(triturat i
rentat)
Consum de
vidre
Trituració
Estalvi d’un 27%
Estalvi d’un 50%
Disminució cont.
atmosfèrica 20%
Estalvi mat. primeres
Eliminació
impropis
Calcina
Fusió
Nous
envasos
20. Procés de reciclatge de paper i cartró
Estalvi d’un 65% Estalvi de fibra vergeEstalvi d’un 85%
21. Què es pot lliurar en la recollida
selectiva de paper i cartró
QUÈ SI
• periòdics
• revesteixis
• llibretes
• sobris
• caixes de cartró
• envasis de paper
• papers per embolicar regals
• publicitat que trobem en les
bústies
QUÈ NO
• paper carbó
• paper plastificat,
• cel·lofana
• tovallons i paper de cuina
usats
• papers bruts
• fotografies
• cartró per a begudes
• evitar el lliurament d'espirals,
clips, grapes
23. 23
Cicle de vida dels envasos lleugers
Recollida
selectiva
Triatge i
classificació
Consum
d’envasos
lleugers
Premsat i
emmagatze-
matge de
materials
Eliminació
impropis
Plàstics
Brics
Metalls
Depurat i
Fusió
Gransejat
Escamat
Nous
envasos
Nous
productes
Triturat
V. Energ.
Cartró
Reciclat
PEAD
Alu.
26. Què es pot lliurar en la recollida
selectiva d'envasos lleugers
QUÈ SI
• Envasos de plàstic: ampolles
d'aigua, iogurts, etc.
• Envasos metàl·lics: llaunes de ferro
i d'alumini (conserves), aerosols
buits, etc.
• Cartró per a begudes.
• Altres envasos lleugers (safates de
porexpan)
QUÈ NO
• Envasos plens
• Pots metàl·lics de pintures
• Pots metàl·lics de productes
químics
*La seva destinació ha de ser el
centre de recollida
27. Materia orgánica
• És la Fracció Orgànica dels Residus Municipals, fonamentalment constituïda
per restes de menjar i restes vegetals de petita grandària que poden recollir-
se selectivament i són susceptibles de degradar-se biològicament.
• La FORM és la fracció més inestable dels residus municipals, a causa del seu
elevat contingut en aigua (entorn del 80 % del seu pes) i en matèria orgànica
(hidrats de carboni, proteïnes i grasses).
• Aquestes restes orgàniques són fàcilment degradables pels
microorganismes. Per aquest motiu, és necessari que aquesta fracció es
reculli i gestioni el més ràpidament possible, a fi d'evitar la generació de
lixiviats i olors desagradables.
• La fracció orgànica té una densitat elevada, encara que variable
(aproximadament, 0,5-0,6 t/m3), la qual cosa fa que pesi molt i ocupi poc
espai.
28. Fracció orgànica de los residus
municipals (FORM)
• Residus orgànics biodegradables d'origen vegetal i/o animal, susceptibles de
degradar-se biològicament, constituïts fonamentalment per:
– restes de la preparació del menjar, restes sobrants de menjar i aliments
en mal estat
– restes vegetals de petita grandària i tipus no llenyós (gespa, fullaraca,
rams de flors, etc.)
29. Fracció vegetal (FV)
• Residus orgànics biodegradables d'origen vegetal, susceptibles de degradar-
se biològicament. A l'efecte de la seva gestió, la FV es pot dividir en dos
grups específics que hauran de gestionar-se de forma diferenciada:
– Fracció vegetal de petita grandària i tipus no llenyós (gespa, fullaraca,
rams de flors, etc.) assimilable a la FORM.
– Poda: Fracció vegetal de gran grandària i tipus llenyós, que requereix
d'una trituració prèvia a la seva valorització.
30. Residus considerats FORM
• Restes de menjar i restes de
preparació de la menjada
– Pells i restes de fruita i verdura
– Ossos i restes de carn
– Espines i restes de peix, així com
closques i petxines de marisc
– Peles d'ou i pells i peles de fruita
seca
– Restes de menjar i menjar en
malament estat
– Restes de pa
– Poso de cafè i restes d'infusions
• Residus de paper
– Paper de cuina brut
– Tovallons de paper brutes
– Mocadors de paper
• Restes vegetals de petites
dimensions
– Rams marcits, flors i fulles seques
– Gespa, petites branques de poda i
fullaraca
• Materials compostables
– Borses compostables
– Altres materials compostables
• Altres materials
– Taps de suro
– Serradures
– Estelles i encenalls de fusta natural
– Excrements d'animals domèstics
sense jaços ni sorres absorbents
– Escuradents i pals de gelat, etc.
32. Tipus de recollida
• Segons la pressió sobre el ciutadà
– Sistemes voluntaris: contenidors
– Sistemes obligatoris: porta a porta
• Àrees d'aportació
– Illes de contenidors
– Segons la fracció recollida
– Segons el tipus de contenidor
– Superfície
– Soterrat
• Segons la càrrega del vehicle
– Carrega posterior
– Càrrega superior
– Càrrega lateral
33. Tipus de recollida
• Tipus de recollida segons agregació de fraccions
Fraccions principals recollides separadament
Model de segregació
Núm.
municipis
1
FORM Vidre Paper/Cartró
Envasos
Lleugers
Resta
Model 5 fraccions 903
Model Residu Mínim 16
Recollida Conjunta
Model “Multiproducte” 27
Recollida Conjunta
34. Tipus de recollida: Superfície
• Tipus de recollida segons agregació de fraccions
35. Tipus de recollida: Superfície
• Tipus de recollida segons agregació de fraccions
36. Número de contenidors
Quants menys habitants per contenidor, majors nivells de
recollida selectiva s'aconsegueixen
37. Tipus de recollida: Contenidors
soterrats
• Tipus de recollida segons agregació de fraccions
38. Tipus de recollida: Recollida
pneumàtica
2 sistemes:
• Sistema Estàtic:
S'introdueix aire a la xarxa de
conductes per aspirar els residus fins a
un punt centralitzat (60-80 km/h). Cada
cert temps es procedeix al buidatge
dels residus acumulats, un ordinador
coordina centralitzadament la recollida.
L'aire propulsor es filtra abans
d'emetre-ho a la atmosfera.
• Sistema mòbil:
Els baixants estan connectats a uns
contenidors. La succió s'exerceix des
dels camions situats en punts fixos,
des dels quals es poden aspirar
diferents contenidors
39. Tipus de recollida: Recollida pneumàtica
• Tipus de recollida segons agregació de fraccions
40. TIPUS DE RECOLLIDA: Porta a porta
• La recollida selectiva porta a porta consisteix en lliurar els residus al servei
municipal de recollida davant la porta de casa, en uns dies i hores
determinats per a cada fracció
• Els resultats de la recollida selectiva aconseguits són superiors, tant pel que
fa a la quantitat recollida com a la qualitat de la separació (en general se
situen entre el 60 i el 80 % de recollida selectiva).
41. Centre de recollida
• Els usuaris poden dipositar, de forma selectiva, diferents tipus de residus
municipals pels quals no hi ha un sistema de recollida domiciliària o uns
contenidors específics al carrer.
• Els usuaris també poden trobar en el centre de recollida els contenidors de
paper i cartró, vidre i envasos lleugers.
42. Que podem portar a un centre de
recollida
• Residus municipals especials
– Fluorescents i llums de vapor de
mercuri
– Bateries
– Dissolvents
– Pintures i vernissos
– Piles
– Electrodomèstics que continguin
substàncies perilloses
– Olis minerals usats
– Amiant
• Residus municipals ordinaris
– Paper i cartró
– Vidre
– Envasos lleugers
– Plàstics
– Ferralla i metalls
– Tèxtils
– Olis vegetals usats
– Ampolles de cava senceres
• Residus municipals
voluminosos
– Mobles
– Electrodomèstics que no continguin
substàncies perilloses
– Ferralla electrònica (ordinadors,
electrodomèstics petits, aparells
electrònics, etc.)
• Altres residus municipals
– Fustes
– Restes de poda o jardineria
– Enderrocs i residus de la
construcció d'obres menors
– Pneumàtics
43. Centre de recollida mòbil
• El centre de recollida mòbil consisteix en un vehicle adaptat de recollida que
visita diferents barris o poblacions amb un calendari preestablert.
44. Ecoparcs
• Els ecoparcs són equipaments ambientals de tractament mecànic biològic
(TMB), que tracten les dues fraccions dels residus municipals que contenen
matèria orgànica:
– La fracció orgànica procedent de la recollida segregada dels residus municipals (*FORM), que
es tracta juntament amb els residus vegetals provinents de parcs i jardins municipals i
particulars.
– La fracció RESTO, els residus no recollits selectivament, que poden contenir entre un 30% i un
40% de matèria orgànica. (MOR)
• Actualment, l'àrea metropolitana de Barcelona té quatre ecoparcs operatius
45. Ecoparques
Tractament mecànic biològic (TMB)
• Consisteix a separar i classificar mecànicament els materials reciclables que poden
haver quedat en aquestes dues fraccions, i tractar la matèria orgànica restant
mitjançant processos biològics.
46. TMB (part mecànica)
• Part mecànica: consisteix a separar els elements reciclables (metalls,
plàstics, vidre, etc.) continguts en la matèria orgànica o la RESTA.
• Els resultats d'aquesta part del tractament són, d'una banda, els materials
recuperables separats per fraccions i, per l'altra, una matèria orgànica de la
qual s'han extret la majoria d'impropis
47. TMB (parte biológica)
• Comprèn dos tipus de processos: el compostatge i la metanització o digestió
anaeròbia.
• Aquests dos processos es poden combinar; per exemple, sotmetent primer la
matèria orgànica a una digestió anaeròbia i efectuant un procés de
compostatge secundari.
• Gràcies a aquests dos processos o a la seva combinació, a més dels
productes ja esmentats, es redueix la càrrega contaminant dels residus, la
producció de lixiviats i l'emissió de gasos amb efecte hivernacle
48. Metanización o digestión anaeróbica
• Degradació de la matèria orgànica mitjançant microorganismes anaerobis.
• El procés es duu a terme als digestors mitjançant condicions canviants
controlades durant uns 20 dies.
• El resultat és la producció de biogàs (font d'energia renovable) i l'estabilització
dels residus biodegradables, de manera que es converteixen en materials
útils com a esmenes orgàniques del sòl.
49. Compostaje
• Degradació de la matèria orgànica mitjançant microorganismes aeròbics. El
resultat d'aquest procés és la producció de compost o material bioestabilitzat i
diòxid de carboni.
• Consisteix en deixar que la mescla de residus es descompongui imitant la
degradació que es dona a la naturalesa, però d'una manera accelerada. Es
tracta d'un procés biooxidatiu controlat, produït per una successió de
microorganismes que actuen sota unes condicions ambientals (temperatura,
humitat, etc.) determinades.
• El procés es duu a terme en compartiments estancs, que faciliten aquesta
acceleració i, alhora, eviten l'emanació d’olors desagradables.
• El resultat és un producte orgànic que, segons la seva qualitat, es pot usar
com a adob en jardineria i agricultura o bé per esmenes del sòl.
50. Beneficis
• Reducció de la càrrega contaminant en abocadors
• Producció de *compost mitjançant el procés de compostatge
• Producció d'energia renovable mitjançant la metanització que disminueix
l'emissió de gasos d'efecte d'hivernacle a l'atmosfera
51. Sistemes integrals de gestió (SIG)
• Els SIG estan promoguts pels agents
econòmics que operin en el sector
interessat i no poden tenir ànim de lucre
• Han de ser autoritzats per les
Comunitats Autònomes (cada 5 anys)
• Tenen com a finalitat el compliment
dels objectius previstos en la normativa
• En l'àmbit domèstic, han d'arribar a
acords amb els Ens Locals per
possibilitar la recollida selectiva i
recuperació dels residus
52. Sistemas integrales de gestión
• Envases ligeros, papel y cartón
ECOEMBES
• Envases de vidrio
ECOVIDRIO
• Envases fitosanitarios
SIGFITO
• Medicamentos
SIGRE
• Neumáticos fuera de uso
SIGNUS y TNU
• Aceites industriales usados
SIGAUS y SIGPI
• Residuos de aparatos eléctricos
y electrónicos (RAEE)
ECOTIC, ECOLEC, EUROPEAN
RECYCLING PLATFORM,
ECOASIMELEC, ECOFIMÁTICA,
TRAGAMÓVIL, ECO-RAEE's,
ECOLUM y AMBILAMP
• Pilas y acumuladores
FUNDACIÓN ECOPILAS,
EUROPEAN RECYCLING
PLATFORM ESPAÑA,
FUNDACIÓN ECO-RAEE'S.
53. Sistema de dipòsit, devolució i retorn
(SDDR)
ENVASOS
• L’envasador estableix un sistema per recuperar físicament els seus envasos.
A fi de garantir aquesta tornada, l’envasador cobra un import en concepte de
dipòsit al client, import que es retorna en el moment de fer efectiva la
devolució de l'envàs
• Aquest procés es produeix en tota la cadena de distribució i comercialització,
fins a arribar al consumidor final
• Els envasos acollits a un SDDR s'identifiquen amb el símbol establert en
l'Ordre de 27 d'abril de 1998 que regula el funcionament d'aquest sistema
55. Agència de Residus de Catalunya
C/ Dr. Roux, 80
08017 Barcelona
Tel. 93.567.33.00
Fax 93.567.33.05
Naiara Comas
ncomast@gencat.cat
www.arc.cat
Moltes gràcies per la vostra
atenció