Contingut de la reunió de pares de P-3, de 15 de novembre de 2012.

1. REUNIÓ DE PARES P3.
NOVEMBRE 2012.

2. Qui som?

3. OBJECTIUS DE L’ANY
 Establir nous canals de comunicació i relació entre
tots els membres de la comunitat educativa.
 Establir mecanismes de millora en totes les àrees
instrumentals a totes les etapes educatives.

4. PLA D’ACCIÓ
Establir nous canals de comunicació i relació entre tots els
membres de la comunitat educativa.
– Delegats de curs. Reunió a principi de cada trimestre amb un parell o tres de
representants de pares de cada curs escolar.
– Comunicació a través de l’agenda i la plataforma digital Clickedu.
– Entrevistes amb les famílies cada trimestre.
– Cantada de Nadal: representació dels pastorets
– Setmana del “Flaix cultural”/Festa de la primavera: Catalunya Nord (març/febrer)
– Sortida a Montserrat: 20 d’octubre.
– Musical:
• Primària: la Salle Bonanova (maig). El món del circ. Comissió per fer disfresses.
• ESO: Teatre Segarra (juny). Jesucrist Superstar

5. PLA D’ACCIÓ
 Formació per a pares:
 Xerrada Educació Primària:
 Pla Lector (d’Arturo Sanjuan, Santillana)
 Febrer
 Xerrada ESO:
 Reflexions sobre l’èxit escolar (Sr. Enric Grau)
 Abril

6. PLA D’ACCIÓ
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
 Preveure les necessitats pedagògiques dels grups establint desdoblaments,
atenció individualitzada, esporàdics.
 Realitzar i adequar els plans individuals dels alumnes que en precisin.
 Derivar noves situacions pedagògicament adverses al Gabinet
Psicopedagògic.
 Informar i assessorar tècnicament a l’equip docent del centre de les
necessitats pedagògiques dels grups de l’escola i dels casos individuals.
 Assessorar a les famílies dels alumnes en relació a la optimització dels
processos d’ensenyament-aprenentatge dels seus fills.
 Facilitar a les famílies i cos docent material pedagògic complementari per a
respondre amb coherència a les demandes educatives dels grups i alumnes
del centre.
 Dotar a l’escola d’un conjunt aproximat de 70h. (2 professors) a aquesta
tasca (Pilar Torra, Norma Mas i professor de grup).

7. Eduquem per saber.
Eduquem per estimar.
Eduquem per conviure.
Eduquem per ésser fidels a Déu
i als homes.
Col·legi Singuerlín

8. OBJECTIUS DE L’ETAPA
La finalitat de l’educació infantil és contribuir al
desenvolupament emocional i afectiu, físic i motor, social i
cognitiu dels infants, proporcionant-los un clima i entorn de
confiança on se sentin acollits i amb expectatives
d’aprenentatge.

9. OBJECTIUS DEL CURS
 Descoberta d’un mateix: Créixer en l’autonomia
abandonant la dependència.
 Descoberta de l’entorn: Conèixer les
característiques dels elements de l’entorn proper.
 Intercomunicació i llenguatges: Iniciar-se en la
lectura i l’escriptura.

10. OBJECTIUS DE LA REUNIÓ:
•Mostrar als pares què fem a l’escola.
Importància de l’Estimulació
Primerenca.
•Reflexionar conjuntament sobre la
importància dels hàbits.

11. L’ESTIMULACIÓ PRIMERENCA
“Estimular i optimitzar el
desenvolupament global del nen, és a
dir, de totes les seves capacitats físiques,
intel·lectuals, afectives i socials".

12. OBJECTIUS DE L’ESTIMULACIÓ
PRIMERENCA
•Desenvolupar al màxim les capacitats del nen. Créixer en un
ambient ric en estímuls .
•Despertar la curiositat per aprendre. Aconseguir
desenvolupar l'autoconfiança, la capacitat intel·lectual i
l'autonomia, és el que fa possible el creixement constant de
la personalitat del nen.

13. BASES DE L’ESTIMULACIÓ
PRIMERENCA
Els programes d’estimulació primerenca del Dr. Glenn Doman, el
pioner en aquestes tècniques, tenen com objectiu donar als
infants l’oportunitat de desenvolupar tan com sigui possible el
potencial que tenen en el moment del naixement i facilitar tant
els enllaços neuronals, com la mielinització, com el
desenvolupament correcte i més adequat del hemisferis
cerebrals. El Dr. Doman diu que tots naixem amb un potencial
com el de Leonardo DaVinci.

14. En Glenn Doman no parla d’estimulació precoç, sinó d’estimulació
primerenca, no s’enseña abans d’hora, sinó que s’aprofita un moment
en el que ja és possible aquest aprenentatge.
L’estimulació ha de ser en tots els camps possibles en el que diríem
intel•ligències múltiples. Tots els programes s’han de seguir des de
l’afecte i el joc tenint com a objectiu el que Glenn Doman en diu
excel•lències (com objectius ideals, no com a meta obligatòria i
obsessiva).
Les tres excel•lències que s’han de treballar són:
•L’excel•lència intel•lectual
•L’excel•lència física
•L’excel•lència social.

15. L’EXCEL·LÈNCIA INTELECTUAL
Els programes que criden més l’atenció són els d’excel•lència intel•lectual,
on es treballa en el camp dels coneixements enciclopèdics, en el de la
lectura, la música i en el de les matemàtiques principalment. Aquest
programes es basen en unitats d’informació (bits) que se li mostren al nen
de forma repetida en intervals d’un segon.

16. L’EXCEL·LÈNCIA FÍSICA
L’excel•lència física és important per la formació neuronal,
estimulant el gateig perquè no és convenient que un nen passi
directament a caminar sense l’etapa de gateig. El gateig és
important per afermar la lateralitat, les connexions entre
hemisferis al adoptar el patró creuat (avançar un braç i avançar la
cama contrària). Si un nen no ha gatejat, pot fer-ho després,
sempre serà un ajut, fins hi tot en nens amb problemes greus de
retard en l’aprenentatge o fins i tot, paràlisis cerebrals, pot
ajudar-los a millorar dintre de les seves possibilitats.

17. L’EXCEL·LÈNCIA SOCIAL
L’excel•lència social és la que ja tenim tots clar que s’ha d’estimular,
donant regles de comportament i ajudant a la socialització tant des de
casa com des de l’escola, tractant-se d’un punt que no hem de
descuidar en benefici de la resta d’objectius.

18. ELS HÀBITS
•Què són?
Els hàbits són conductes automatitzades que s’adquireixen
bàsicament per mitjà de la repetició.
•Per què un treball d’hàbits?
Un bon treball d’hàbits a l’escola ens assegura com a resultat una bona
organització de la classe, una bona convivència dels nens i nenes,
tot fent que sàpiguen allò que poden fer i allò que no poden fer, i
progressar en la seva autonomia personal.
Situar-los en el temps i l’espai, la qual cosa els hi pot proporcionar
seguretat dins l’ambient escolar.

19. CLASSIFICACIÓ DELS HÀBITS
 Hàbits d’autonomia personal.
 Hàbits d’ordre.
 Hàbits de socialització.

20. HÀBITS D’AUTONOMIA
•Posar-se i treure’s la bata i la
jaqueta.

21. •Mocar-se amb el mocador.
 Vestir-se i desvestir-se sol al anar
al lavabo, netejar-se i estirar de la
cadena.

22. •Esmorzar sense aixecar-
se de la cadira.
•Posar-se la mà davant de la boca
en estossegar o esternudar.

23. •Recollir els seus estris.

24. HÀBITS D’ORDRE
•Responsabilitzar-se del
•Penjar l’abric i la bata al compliment d’un càrrec
seu lloc. ( repartir material, passar
llista, constatació del
temps..etc)

25. •Endreçar les joguines i el
•Deixar la cadira ben
material de l’aula.
col·locada.

26.  Tirar els papers a la paperera.

27. •Fer files i desplaçar-se adequadament.

28.  Treballar en silenci.

29. HÀBITS DE SOCIALITZACIÓ
•Respectar el torn de paraula.

30.  Aprendre a utilitzar els
formulismes (bon dia, gràcies, si us
•Saber acceptar normes.
plau, etc...)

31. •Aprendre a compartir el material i l’espai.

32. •Saber disculpar-se i demanar  Parlar sense cridar.
perdó.

33. REFLEXIONS FINALS
 Els hàbits reforcen l'autoestima i la seguretat personal. No només cal ensenyar-
les, sinó fer nosaltres de model i acompanyar-los perquè quedin ben assolits i no
suposi cap esforç utilitzar-los diàriament.
 És imprescindible establir vincles de col·laboració entre l‘ escola i la família. Ha
de ser un objectiu comú de cara al creixement personal i d’aprenentatge.
Complicitat dels pares.
 La sobreprotecció no afavoreix que el nen desenvolupi la seva autonomia.
 És important observar els petits progressos de l’infant dia a dia i saber-los
valorar, perquè per als nens/es és una motivació important i necessària per seguir
avançant.

34. Moltes gràcies per la vostra
atenció i col·laboració.
Col·legi Singuerlín.