Comptabilitat financera

Introducció a la comptabilitat
Melanie Nogué Fructuoso
1
1
INTRODUCCIO A LA COMPTABILITAT
TEMA 1 INTRODUCCIÓ
La utilitat és el que fa moure el món econòmic, a més és mol diversa i relativa
segons l’individu. Tots en movem per utilitats ja que busquem satisfer quelcom. Així, si
resumim el que detingudament fa una empresa (la qual és objecte de la comptabilitat):
Amb això, quan parlem de transaccions, definim:
 Compra: adquirí quelcom. Implica obligació.
 Venda: cedir quelcom. Implica dret (dret a cobrar).
 Cobrament: entrada de diners per part del client.
 Pagament: liquidem l’obligació amb el proveïdor.
Recorda: necessàriament hi ha una obligació per després tenir un dret. Tingues
en compte aquestes definicions:
 Fluxos: indica moviment (compra, venda, cobrament...)
o Reals: compra i venda.
o Financers: cobrament i pagament.
A vegades, aquests dos tipus de fluxos succeeixen de forma simultània. De
manera que, quan comprem es pot produir el pagament, però prèviament
succeeix la DESPESA (equivalent monetari) i en una venda és l’ingrés.
Empresa
Proveïdors
Tresoreria
Clients
CompraVen
Cobrament
Pagament

2
2
A més, quan compra ho fa a un preu de compra, anomenat preu de cost
(PC), el qual s’ha de distingir del preu d’adquisició, és el que val la cosa més
ls despeses per adquirir-la.
Posteriorment, venem a preu de venda (PV) i ens queda:
El fet de la successió: compra, venda, cobrament i pagament es diu
rotació (r), aleshores, per calcular la rendibilitat:
Exemple fet a classe de la història de la botiga de queviures de la Maria i el
supermercat.
 Fons: l’obligació amb el proveïdor i el dret sobre el client.
1. Comptabilitat d’àmbit extern
Hi ha una sèrie de definicions que cal tenir presents:
 Compra: quantitat de bens i serveis adquirits al món exterior. És un aspecte
físic i és difícil diferenciar-lo de l’aspecte econòmic. Està en unitats FÍSIQUES.
 Despesa: equivalent monetari de la quantitat de bis adquirits o rebuts
(adquisició monetària d’una compra).
 Venda: quantitat de bis cedits al món exterior.
 Ingrés: equivalent monetari de la quantitat de bis cedits o prestats. És
l’equivalent monetari d’una venda.
 Pagament: sortida de mitjans líquids (diners) corresponents a una despesa.
 Cobrament: entrada de mitjans líquids corresponents a un ingrés.
 Sortida de diners: concepte més ampli que el pagament.
 Entrada de diners: concepte més ampli que el cobrament, com per exemple
cobrar un préstec.
2. Comptabilitat d’àmbit intern
Aquí també hem de distingir uns conceptes:
 Consum: aplicació al procés productiu dels bis comprats.
 Producció: quantitat de productes acabats o semiacabats d’un producte.
 Cost: equivalent al consum.
 Valor de producció: equivalent de la producció (equivalent monetari).

3
3
TEMA 2 LA COMPTAILITAT COM A SISTEMA D’INFORMACIÓ.
LA REGULARITZACIÓ COMPTABLE I EL MARC CONCEPTUAL DEL
PGC
La comptabilitat nom pren decisions, dóna informació la qual és útil. Treballa en 2
àmbits:
 Microeconòmic: pimes, fundacions...
 Macroeconòmic: PIB, comptabilitat nacional, dèficit i superàvit...
Es tracta d’un sistema que té tècniques (com l’assentament) comptables, la qual
com hem dit anteriorment dóna informació.
Empresa
Comptabilitat financera
resultat de l'exercici
comptabilitat de costos
valora processos interns
de l'empresa, és a dir
valora els costos.
Entitats públiques
Comptabilitat financera
Recull el compliment del
que s'ha proposat
resultat de
l'exercici=dèficit/superàvit
Pressupostos
E. sense ànim de
lucre
Comptabilitat
financera

4
4
Els documents que presenten a tercers segons el PGC són: (es tracta
d’informació normalitzada)
 Comptes anuals: estan integrats per cinc documents:
o Balanç de situació: busca l’equilibri patrimonial. Format per l’actiu (bens
i drets) i el passiu (obligacions amb tercers), el qual se li suma el net
patrimonial (obligacions amb els accionistes/propietaris).
En economia de l’empresa l’actiu s’anomena inversions i el passiu + PN
s’anomena finançament.
Sinònims d’actiu: inversions/aplicacions/estructura econòmica.
Sinònims de passiu: finançament/orígens/estructura financera.
o Els resultats es donen en el compte de pèrdues i guanys. RD 1514 part 8 i
9.
o Estat de fluxos d’efectiu. Poc usat.
o Memòria: cal posar-hi al detall les accions realitzades.
1. Marc conceptual del PGC. Imatge fidel
El real decret 1515 té 5 parts (el PGC). El 1515 és per a PIMES i el 1514 és per les
societats més grans. A més, l’estat de fluxos i de canvis de PN la majoria d’empreses
no els utilitzen.
La llei en sí consta de dues parts. La primera diu que ha de denotar imatge fidel i
la segona marca aquests requisits:
i. Rellevant (útil).
ii. Fiable (no errors materials i ha de ser neutral).
iii. Comparable. Comparar per trobar diferències.
iv. Ha de ser clara i que contingui tots els elements.
ACTIU
TRESORERIA
PN
RESULTAT (PIG)
PASSIU
Estat de canvi del
PN

5
5
1.1. Principis comptables
Són generalment acceptats. Mundialment n’hi ha molts però en Espanya només n’hi
ha 6. No obstant, es pot obviar algun sempre i quan s’especifiqui a la memòria
explicant el perquè.
I. Empresa en funcionament: sigui la que sigui la situació de l’empresa,
haurà de formular els comptes com si aquesta tingués una vida indefinida,
ja que també condiciona els criteris de valoració; es valoren els comptes
com si l’empresa fos indefinida.
II. Data del fet o meritació (moment que assoleix l’obligació, en castellà és
el “principio del devengo (que proviene de)). La data del fet serà quan es
produeixi la transacció amb independència de la data de PAGAMENT O
COBRAMENT.
III. Uniformitat. Quan s’adopta un criteri s’ha de mantindre sempre. No
obstant, si es vol variar algun aspecte s’ha d’especificar, sempre i quan com
diu el PGC s’ha de mantindré un criteri durant 3 anys. Pot ser que d’un a
altre any alguna dada sigui diferent.
IV. Prudència: en les estimacions i valoracions. Les valoracions s’han de fer
amb termes monetaris. Per exemple, si quelcom ho tenim valorat a 60
perquè ens ha costat 60, però ho venem a 80, la seguirem valorant a 60.
No obstant, no et permet reflectir uns guanys no realitzats però si el PVP
fos 40 i m’ha costat 60, s’ha de reconèixer aquest cost addiciona de 20.
S’anomenen pèrdues potencials, ja que poden ser pèrdues reals.
Introduïm el concepte d’amortització: pèrdues de valor reals.
V. No compensació: no es pot compensar un deute amb un dret. Per
exemple: tinc un client que em deu 1.000 i jo dec al mateix client 1.200,
aleshores no es podria compensar ja que si una empresa tanqués segons el
CCom els creditors es troben en 4ª posició per a cobrar. Per tant, no es pot
fer. Tampoc està permès el trueque.
VI. Importància relativa: exemple de la comparació de l’empresa amb un
actiu de 50MM d’euros i que volia comptabilitzar uns 300€ que provenien
d’una impressora. El fet és que aquests 300 tenen poca importància tenint
en compte la quantitat d’actius que té. Aleshores es comptabilitzaria com a
“altres despeses”. Per tant parlem d’importància relativa.

6
6
2. Elements dels comptes anuals
A part dels actius i passius+PN (magnitud fons), el PGC inclou ingressos i
despeses (magnituds flux).
3. Criteris de registre
S’ha de saber identificar els actius i passius i a més reconèixer-ho. No obstant,
s’aprèn en el procés comptable.
La definició exacte és: incorporació dels comptes anuals al balanç, al compte de
PiG i a l’estat de canvi de PN.
4. Criteris de valoració
Aquests s’apliquen abans i després del procés comptable. N’hi ha 6 de criteris,
encara que amb 1 ja n’hi ha prou doncs els demés es recolzen en aquest.
I. Cost històric o cost: qualsevol transacció la valorem a preu d’adquisició. A
més qualsevol actiu és susceptible a adquisició, inclús els clients (com per
exemple una cartera de clients).
Així, el cost és el que paga l’empresari al proveïdor més totes les despeses
que venen després fins que el producte estigui a disposició per produir o
vendre. És a dir, cal diferenciar entre el PREU DE COMPRA i el PREU
D’ADQUISICIÓ.
a. Cost de producció (=cost històric)
II. Valor raonable: valor que s’estableix en una transacció sempre que les
dues o més parts estiguin perfectament informades. Serà determinat sense
deduir-ne els costos de transacció (és a dir, sense incloure’ls).
a. No tindrà caràcter de valor raonable quan sigui una transacció urgent (o
bé una part interessi liquidar-la aviat, com per exemple els
desnonaments).
VENDES
- COST DE VENDES
MARGE BRUT
- PERSONAL
- AMORTITZACIONS
- DESPESES
GENERADES
MARGE NET

7
7
Aleshores, un mercat fiable és el de la borsa, on els preus cotitzats varien
milers de cops al dia.
III. Valor net realitzable: el valor net realitzable d’un actiu és l’import que
l’empresa pot obtenir a l’hora d’alienar-lo (o bé en el cas de que el vengui,
ha de tenir en compte que el preu que fixi ha de tenir els costos de
transacció més els costos que sorgeixen per a posar-lo al mercat). Per
exemple, si venem per internet, els costos de correus es consideren costos
de transacció.
MARGE BRUT = VALOR NET REALITZABLE
IV. Valor actual: és situar-te en el futur, veure el preu que pot tenir un actiu i
veure aquest quin podria ser descomptant els interessos.
V. Valor d’us: el contrari de l’anterior. És capitalitzar el valor actual per a
veure el seu valor en un futur. És important que una valoració la faci un
tercer ja que farà una valoració objectiva.
Com per exemple la tassació d’una companyia asseguradora que fa del
teu cotxe en el cas que succeís un accident. Valora un preu del futur i el col·loca en
el present.
VI. Costos de venda: són els costos incrementals que s’atribueixen a la venda
d’un actiu i que l’empresa no hauria tingut si no hagués pres la decisió de
vendre, excepte les despeses financeres i els impostos sobre el beneficis.
VII. Cost amortitzat: què hem recuperat. L’amortització és la pèrdua de valor
sistemàtic per seu ús consecutiu.
VIII. Costos de transacció: despeses atribuïdes a l’adquisició d’unes accions.
IX. Valor comptable o en llibres: és el valor inicial menys l’amortització (el
que hem recuperat, el qual pot esdevenir en valor residual).
X. Valor residual: és el valor que queda després de l’us.
TEMA 3 EL MÈTODE COMPTABLE
S’aplica en aquestes etapes:
i. Anàlisis de dades (estudiar la transacció): es basa en el principi de
dualitat; qualsevol transacció, ja sigui mitjançant flux real o no (financer), hi
haurà com a mínim dues parts contraposades.
ii. Mediació i valoració dels fluxos (de les magnituds flux).

8
8
iii. Registre de les transaccions.
a. Llibres comptables: diari, major (llibre inventari i actes-opcionals) i
comptes anuals.
iv. Informació de síntesi: que donen a tercers.
a. Balanç, PiG, memòria...(els 5 components dels comptes anuals).
El llibre diari és el registre sistemàtic diari de les transaccions.
Un compte indica el valor d’alguna magnitud que hi ha. Té dues parts
contraposades anomenades deure i haver.
La tècnica per enregistrar les transaccions s’anomena assentament, el
qual s’estructura així:
IMPORT
PÀG.
LLIBRE
DIARI
COMPTE
DEUTOR
A
COMPTE
CREDITOR
PÀG.
LLIBRE
MAJOR
IMPORT
Aquesta va ser la primera tècnica històrica de l’assentament. Amb això,
l’escola personalista es feia dues preguntes:
Qui rep? – Qui lliura?
L’escola materialista ho va formular d’una forma diferent:
Què entra? – Què surt?
Anàlisi de
dades
principi
de
dualitat
mediació
i
valoració
de fluxos
registre
de
transaccio
ns
ús de
llibres
comptabl
es
informació
de síntesi

9
9
Més tard van criticar el que deia l’escola personalista perquè deien que es
tractava de coses.
L’ultima aportació prové de l’economigràfica:
Què aplica? – Quin és l’origen?
Segons uns matemàtics, van elaborar un algoritme per tractar això:
Anomenem A als actius, P als passius i N al net patrimonial:
Substituïm en :
Com que els comptables no treballen amb negatius, els canvien de lloc:
No obstant, això són magnituds fons i fa falta afegir les flux:
Quan és un compte, al final I i D es converteixen en M. Fons i es col·locaran en
el resultat del patrimoni net.
DEURE HAVER
DESPESES INGRESSOS

10
10
3. Segona part. El procés comptable
Els següents punts s’anomenen procés comptable. Són obligatoris però no
vinculants:
i. Llibre diari: registre cronològic i diari de les operacions.
ii. Llibre major: traspàs del que hi anotem al llibre diari.
iii. Inventaris i comptes anuals: balanç de comprovació o de sumes i
saldos.
iv. Actes
Veiem un exemple (amb números inventats):
DEURE CODI C.DEUTOR a C.CREDITOR CODI HAVER
6.000 1 Existències A Proveïdors 2 6.000
7.000 3 Clients A Existències 1 7.000
5.000 4 Caixa A Clients 3 5.000
4.000 5 Bancs A Caixa 4 4.000
3.000 2 Proveïdors A Bancs 5 3.000
25.000 25.000
Cal afegir que hi ha tres tipus d’assentaments: simple, compost i múltiple. Tot
depèn de la quantitat de comptes que es vegin afectats
Pas del llibre major:
Existències
(1)
Proveïdors (2) Caixa (4) Banc (5) Clients (3)
(1)6000 7000(2) (5)3000 6000(1) (3)5000 4000(4) (4)4000 3000(5) (2)7000 5000(3
6000 7000 3000 6000 5000 4000 4000 3000 7000 5000
Aquest pas no és obligatori, no obstant és necessari i com que es farà
igualment no és necessària l’obligatorietat.
Pas al balanç de comprovació o de sumes i saldos (actualment s’anomena
inventaris)
SUMES SALDOS
CODI COMPTES DEURE HAVER DEUTORS CREDITORS

11
11
1 Existències 6000 7000 1000
2 Proveïdors 3000 6000 3000
3 Clients 7000 5000 2000
4 Caixa 5000 4000 1000
5 Bancs 4000 3000 1000
Totals 25.000 25.000 4.000 4.000
Condicions del balanç de comprovació:
i. La suma del DEURE i HAVER han de ser iguals.
ii. La suma del DEURE i HAVER han de ser iguals a la suma del DEURE i
HAVER del llibre diari.
iii. La suma dels saldos deutors = suma dels saldos creditors.
Aquest llibre NO es pot ensenyar a ningú ja que no interessa que vegin el saldo.
És més, per saber si una informació és fiable el document interessant és l’inventari.
Si analitzem les partides arribem a les següents conclusions:
 És estrany que les existències tinguin saldo creditor. Amb la qual cosa vol dir
que surten més que n’entren.
3.1. Tipus de procediments comptables
Hi ha ds tipus de procediments:
 Procediment administratiu: és el més antic. Per administrar quelcom es fa:
el que surt ha de ser igual al que entra. En el terme administrar s’inclou que es
reflecteix les diferències. En el nostre exemple, és el pas 2. És a dir, suposem
que venc 7.000 (PVP) a clients, però se’n va a existències amb un valor de
4.000 perquè els 7.000 no són el que m’ha costat sinó és el preu de venda, per
tant 7.000-4.000=3.000 és el benefici de la venda:
7.000 1
Existències A Clients
Bº vendes
4.000
3.000

12
12
Existències Bº vendes
6000 4000 3000
2000 3000
Cal destacar que aquest procediment no l’utilitzarem ja que no és d’ús.
 Procediment especulatiu de procediment incomplert. És el més adient
per implementar a les empreses. Encara que sigui millor, és més complicat.
L’essència és que s’ha de portar els comptes de forma especulativa, és a dir,
que cada compte recull per si mateix el benefici que duu l’empresa.
En el nostre exemple, l’assentament 2 seria:
7.000 3 Clients A existències 1 7000
Existències
6000
3000
7000*
2000
*Tenim un saldo creditor de 1.000. Ho veiem més clar en l’exemple d’una botiga
que fa inventari i compta 1.000 però en els llibres de comptabilitat diu que hi
hauria d’haver 1.200. Per tant, a l’hora de comptar-ho es suma fictici.
Això vol dir que surten existències a PVP i entren a preu d’adquisició. Aleshores,
s’exigeix un sisè assentament amb el resultat de l’inventari:
3000 Existències A Bº vendes 3000

13
13
Aclarim:
Cal recordar que la part 4 i 5 del PGC no és vinculant. Si s’afegís s’hauria de fer pel
procediment especulatiu amb desdoblament incomplert, és a dir, mitjançant el PGC.
A més, aquest procediment només té dues comptes que es poden desdoblar, les quals
són les existències i el PiG, per això s’anomena desdoblament incomplert.
L’altre condició és que durant el cicle comptable, aquests dos comptes no tindran CAP
MODIFICACIÓ, cap moviment ja que compres (es pot considerar una despesa) i
vendes substitueixen existències i despeses i ingressos al PiG.
El cicle comptable està compost de quatre fases:
1. Obertura/reobertura.
2. Gestió (des del primer dia fins l’últim).
3. Regularització (l’últim dia). Està compost per:
a. Variació d’existències.
b. Amortitzacions.
c. Provisions.
PNActiu Ingressos
DespesesCompres Vendes
PN
PIG
PASSIU N. CORRENT
PASSIU CORRENT
ACTIU NO CORRENT
EXISTÈNCIES
ACTIU CORRENT

14
14
4. Tancament. Es tracta de posar tots els comptes a 0; els saldos creditors al
DEURE i els saldos deutors a l’HAVER.
a. Per a fer la reobertura s’han d’intercanviar i posar al revés.
PROVA 1
La prova 1 estarà composada de tres parts: el marc econòmic, el marc conceptual i el
mètode comptable.
Dins del marc conceptual hem d’incloure la codificació, la denominació i la posició dels
comptes, així com en el procés comptable el llibre diari, el llibre major i el balanç de
comprovació.
Com sabem, ens regim pel PGC. La seva pròpia llei el dicta i és obligatori i vinculant
(només la part 4 i 5).
4. Els comptes
Un compte pot tenir 3 dígits que van del 000 al 999. Això s’anomena codificació.
4.1. Els comptes: actiu i passiu
El passiu corrent i l’actiu corrent s’han de servir constantment, és dir, que el que es
mogui en AC es mourà en PC i a l’inrevés.
1_ Finançament bàsic: aquí està el passiu i el patrimoni net, és a dir, fons aliè a
llarg termini més el net. A més,
12_
13_
14_
PASSIU
Patrimoni net:
Patrimoni net
Fons aliens a L/T
Passiu no corrent:
Fons aliens a C/T
Passiu corrent:
Obligacions de
pagament
ACTIU
Actiu no corrent:
Immobilitzat
Existències
Actiu corrent:
Drets de cobrament
tresoreria
Patrimoni
net

15
15
En canvi, si és:
15_
16_
17_
18_
Si és:
19_  té la característica de que és transitori (per a corregir valors...) el quan
també es considera fons aliè a llarg termini.
2_ Immobilitzat: qualsevol compte que comenci per 2 + un número es classificarà
en actiu immobilitzat.
3_ Existències: qualsevol 3 + un número s’incorpora en existències.
4_ Creditors i deutors: es consideren creditors i deutors per operacions de tràfic. És
un actiu o passiu circulant, vinculant directa o indirectament. És a dir, drets de
cobrament i obligacions de pagament.
40_  Compte relacionat amb proveïdors. Segons el PGC només és proveïdor
aquell que li hem comprat existències. És a dir, que està relacionat amb el grup 3.
41_  Creditors diversos, per prestacions de serveis com lloguers, serveis
independents (advocats, gestors...), serveis bancaris, subministraments...
43_ i 45_  Actiu. El 45_ el pot utilitzar l’empresari al seu gust.
44_  Deutors diversos.
46_  Va de drets de cobrament o pagament.
46_ + [0,4]  indica deutors.
46_ + [5,9]  indica creditors, els quals són remuneracions pendents
de pagament.
47_  Administracions públiques.
47_ + [0,4]  Drets de cobrament. Vol dir que ens deuen diners com
per exemple si un ajuntament ha cobrat de més en un impost i ho ha de tornar.
47_ + [5,9]  Va a creditors (Hisenda Pública Creditora...).
5_ Poden ser tan actius com passius
50_ - 54_  Passius: deutes de caire financer, els quals poden correspondre a
deutes a L/T o C/T o simplement deutes.
Passiu no
corrent a L/T

16
16
55_  Grup comodí.
56_  NO EXISTEIX
57_  Actiu: tresoreria.
6_ Compres i despeses. Descomptes per pagament immediat, rappels de compres i
devolució de compres.
7_ Vendes i ingressos. Cobrament per pagament immediat, devolució de vendes i
rappels per vendes.
Els dos anteriors estan formats per assentaments compostos, ja que afecten
a més de dos comptes.
Tant el grup 6 com el 7 són de tot tipus: d’explotació, financers i excepcionals.
No obstant, el problema és identificar si es tracta d’un AC, ANC, PC, PNC o bé saber
diferenciar entre una despesa i un ingrés.
Respecte a les despeses excepcionals és molt difícil col·locar-hi algun tipus
de despesa o ingrés. Només s’utilitzarà en casos d’incendis, loteries...
ATENCIÓ
 606  Descomptes sobre compres per pagament immediat  Ingrés.
 Proveïments de l’empresa de bens inclosos en els subgrups 30, 31 i 32:
o 600-607  Compres de...  Despesa.
 Transaccions que impliquen una sortida/lliurament dels bis objecte de tràfic de
l’empresa, amb la denominació específica que els correspongui:
o 700-707  Vendes de...  Ingrés.
 Descomptes pels clients que fa l’empresa per pagament immediat que no
s’inclouen en la factura:
o 706  Descompte per prontopago, vendes  Despesa.
RECORDATORI DEL PROCÉS COMPTABLE
Està constituït per:
1. Llibre diari.
2. Llibre major.
3. Balanç de comprovació (sumes i saldos)
4. Comptes anuals:
a. Balanç de situació a 31/12/1X.
b. Compte de PiG.
c. Estat de fluxos d’efectiu.
d. Estat de canvis de PN.
e. Memòria.

17
17
El sumatori dels saldos dels comptes dóna el mateix resultat al balanç de situació.
- Diferència entre efectes comercials a pagar i proveïdors: un ECP és una forma
de pagament, és com domiciliar un cobrament. Un proveïdor li podríem pagar
girant un efecte comercial a pagar.

Comptabilitat financera

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

La actualidad más candente (20)

Destacado

Destacado (20)

Similar a Comptabilitat financera

Similar a Comptabilitat financera (20)

Más de Melanie Nogué

Más de Melanie Nogué (20)

Comptabilitat financera