La comèdia romana imita la Comèdia Nova grega, el principal autor de la qual va
ser Menandre.
Tant l'una com l'altra són u...
Els autors romans partien d'un original grec, però no es limitaven a traduir-lo al
peu de la lletra, sinó que el tractaven...
OBRES DE PLAUTE
 La comèdia de l’olla (Aulularia)  RESUM
 La comèdia dels ases (Asinaria)  RESUM
 La comèdia del cist...
OBRES DE TERENCI
 Andria
 L’Eunuc
 La sogra (Hecyra)
 El turmentador de sí mateix (Heautontimoroumenos)
 Formió
 Els...
Llatí part de nil lópez (treball comèdia)
Llatí part de nil lópez (treball comèdia)
Llatí part de nil lópez (treball comèdia)
Llatí part de nil lópez (treball comèdia)
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Llatí part de nil lópez (treball comèdia)

787 visualizaciones

Publicado el

0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
787
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
4
Acciones
Compartido
0
Descargas
9
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Llatí part de nil lópez (treball comèdia)

  1. 1. La comèdia romana imita la Comèdia Nova grega, el principal autor de la qual va ser Menandre. Tant l'una com l'altra són una comèdia de caràcters amb un argument d'embolics i confusions. Sempre acaba amb un final feliç, sovint amb la trobada d'un pare amb un fill seu o una filla que havia perdut quan era petit, reconeixent-los per un marca o un objecte. També acostuma a haver-hi un conflicte amorós: una parella d'enamorats als quals el seu pare no els deixa casar-se. Els personatges són arquetípics: el vell de mal geni, el seu astut esclau que sempre l'enganya i li pren diners, el noi i la noia, el militar fatxenda, la prostituta, l'alcavot sense escrúpols.
  2. 2. Els autors romans partien d'un original grec, però no es limitaven a traduir-lo al peu de la lletra, sinó que el tractaven amb molta llibertat (contaminatio): allargaven o escurçaven els diàlegs o els monòlegs i podien introduir en una obra una escena o un personatge d'alguna altra comèdia grega, cosa possible pel caràcter recurrent de temes i personatges. Els personatges tenen noms grecs, molt complicats i ridículs per als romans, els actors porten els vestits típics grecs, el lloc de l'acció és sempre una ciutat grega. Una diferència important de la comèdia llatina respecte de la Comèdia Nova de la qual deriva és el lloc destacat que hi tenen la música, el cant i la mímica. En efecte, mentre que la Comèdia Nova no incloïa música dins l'obra, a la llatina, i sobretot a Plaute, les parts cantades i les parts recitades amb acompanyament musical eren majoritàries. Només queden comèdies de dos autors: Plaute i Terenci.
  3. 3. OBRES DE PLAUTE  La comèdia de l’olla (Aulularia)  RESUM  La comèdia dels ases (Asinaria)  RESUM  La comèdia del cistell (Cistellaria)  La comèdia del Bagul (Vidularia)  La comèdia del fantasma (Mostellaria)  RESUM  Les tres monedes (Trinummus)  Truculent (Truculentus)  RESUM  El soldat fanfarró (Miles gloriosus)  RESUM  El cartaginès (Poenulus)  RESUM FER CLIC A “RESUM” PER VEURE EL RESUM DE LES OBRES
  4. 4. OBRES DE TERENCI  Andria  L’Eunuc  La sogra (Hecyra)  El turmentador de sí mateix (Heautontimoroumenos)  Formió  Els germans (Els Adelphi)

×