1. Paula Bassagañas Òdena
ACCENT A LA Ò

2. ACCENT A LA Ò
INDEX
1. LLUMS DE NADAL
2. LA IAIA MAULA
3. LLÀGRIMES CONGELADES
4. PLAERS
5. SEMPRE SOBRE LA SORRA
6. UN PAS ENDAVANT
7. DEMÀ HO EXPLICO A LES AMIGUES!!!
2

3. ACCENT A LA Ò
LLUMS DE NADAL
Camino pels carrers d’aquesta ciutat plena d’atzucacs, sense cap rumb fix, d’aquí cap
allà, vagant. De sobte em trobo en un carreró fosc, tan sols il·luminat per les típiques
llums de Nadal que formen una llarga renglera de milers d’espurnes, d’ infinits puntets
d’esperança, col·locats un darrera l’altre, que semblen no poder acabar mai.
I de cop i volta em trobo en volta en mil records de temps passats, quan res semblava
real, quan tot era un malson, quan l’únic que semblava transmetre un xic d’esperança
eren aquelles llums penjades del cel negre, que indiferents seguien brillant; fes fred o
calor, plogués o no, estiguessis trista o contenta.
Quantes vegades vaig veure aquelles llums després de rebre una de les teves absurdes
pallisses!? És veritat, no hi eren sempre, tan sols els tres mesos de Nadal, però malgrat
tot m’hi vaig fer tant, me les vaig mirar tantes vegades que quan no hi eren me les
imaginava, allà penjades per sempre en el meu record.
Recordaré sempre aquell estiu d’ara fa 8 anys. Tot just m’acabava d’independitzar, i tot
tenia un aire de somni, i va ser amb aquest aire irreal que em vaig enamorar, i res tenia
sentit quan tu no hi eres. Pensava que erets el príncep blau que m’havia vingut a
salvar.
Et vaig conèixer la segona nit de viure sola, en una discoteca plena de colors i sorolls,
et vas acostar a mi amb ínfules de seductor i conquistador, i em vas demanar per
ballar; al cap de 10 minuts ja ens donàvem els telèfons i a la mitja hora ja teníem una
cita per a l’endemà.
3

4. ACCENT A LA Ò
He de reconèixer que com a actor erets molt bo, tant que vas aconseguir que caigués a
les teves xarxes, enduta potser per la teva aura de misteri, o potser per què realment
em m’havia enamorat de tu i m’omplies cada racó del cos; això sí que no ho sabré mai,
per això mai trobaré una resposta.
I així varem passar l’estiu, de discoteca en discoteca, i entre mig alguna passejada
romàntica i ensucrada per la platja, i jo em sentia com si flotés, com si els rellotges no
existissin i fossin una mera forma de mesurar el temps; tan inútil com molesta, fins que
al cap de sis mesos vas venir a viure amb mi.
Al principi, ho he d’admetre, tot era perfecte i per a res del món hagués volgut canviar
de vida, però tot es va acabar un dia fred de finals de novembre, que vas arribar a casa
amb alguna copa de més, i vas dir que no t’agradava la sopa, et vas aixecar d’una
revolada, tot dient mil i un renecs i insultant-me de totes les formes possibles, et vas
plantar davant meu i d’una bufa em vas clavar a terra.
Aquella va ser la primera nit que vaig passar fora de casa, tot perdent-me per aquella
ciutat anàrquica, laberíntica, tot mirant les estrelles de Nadal brillar inesgotables en
aquest cel blau i negre, i així va ser el meu primer passeig sota l’enllumenat. Llavors em
vaig adonar que elles, per a mi, no deixarien de pampalluguejar mai.
L’endemà et vas aixecar molt penedit, i em vas prometre que mai més una mà em
tornaria a colpejar, em vas jurar que havia estat només un rampell amarg, que en
aquell moment no sabies què feies, i em vas dir que m’estimaves, que jo era per a tu el
més important i que mai més tornaria a passar...mai més.
4

5. ACCENT A LA Ò
Però després d’aquell mai més i d’aquella nit en van venir moltes altres, algunes pitjors
d’altres no tant. Em vas cosir el cos a cops de puny i estava tan esparracada que no
vaig ni poder celebrar les festes amb la família ja que no volia que veiessin el sac de
blaus que era.
Però malgrat tot jo no ho volia admetre, jo volia creure que realment passaves per un
mal moment, i cada dia trobava una excusa nova per a disculpar-te de la teva
conducte, encara que amb el temps tu també vas deixar de donar cap explicació, ja
que en el fons sabies que no hi havia res que justifiqués el teu comportament animal.
I no podia deixar de pensar que sota aquell monstre hi havia l’home de qui m’havia
enamorat.
I poc a poc avançava el Nadal, de pallissa en pallissa, i mica en mica m’anava
distanciant de la gent, deixant un espai molt gran entre ells i jo per tal que no
poguessin passar al meu món, un lloc ple de tenebres i malsons, fins que l’única amiga
que em va quedar va ser la Pili; la carnissera, una noia que no feia preguntes, que tan
sols observava.
La primavera s’anava acostant, i les llums feia temps que havien desaparegut del
carrer, encara que perduraven al meu cor, i la gent anava cada cop més fresca, i era de
incongruent anar amb màniga llarga i coll alt, però no hi havia altre remei si volia
amagar els blaus que em cobrien el cos.
5

6. ACCENT A LA Ò
Així dons tot per mi en aquella època es va tornar monòton: llevar-se, treballar,
menjar, una pallissa i caminada sota els estels. Fins que un dia vaig anar a la carnisseria
i quan la Pili ja em cobrava vaig adonar-me que junt amb el tiquet hi havia una nota
que deia:
SI VOLS AJUDA VINE EL PROXIM DIMARTS SINÓ VINE EL DIMECRES.
Quan ho vaig llegir em vaig sentir molt estranya ja que per una banda hi havia el terror
a ser descoberta i per l’altre un gran alleugeriment, com si hagués deixat de carregar
un paquet massa pesat com per a suportar-lo jo tota sola. I per una altre part sentia un
intens neguit, com una espècie de por a ser lliure, com no recordava haver-ho estat.
Vaig passar la setmana feta un feix de nervis rondant per la casa com un fantasma,
aguantant les seves enrabiades que duien inevitablement a un cop, rere un altre, però
aquell dilluns va ser diferent, aquell dilluns els cops feien més mal, no se per que, però
em pegaves més fort; amb ràbia continguda. I aquesta va ser la gota que va fer tombar
el got.
De bon dematí em vaig llevar amb valentia renovada; que no se d’on vaig treure, però
que estava segura que necessitaria. Vaig fixar rumb cap a la carnisseria, un cop allà vaig
entrar a la saleta de dins i em vaig trobar amb dues policies a qui, a trompicons, vaig
explicar les meva realitat. Em van dur al metge i em van fer fotos per a tot arreu,i em
vaig sentir vergonya com no n’havia sentit mai.
Gracies, potser a elles, o potser a la Pili o potser a que la situació s’havia tornat
inaguantable, vaig poder obrir els ulls i em vaig adonar que era impossible seguir amb
aquesta vida. Les dues policies em van aconsellar que m’allunyés el més possible d’ ell
6

7. ACCENT A LA Ò
mentre es tramitaven els papers per al judici. Així que vaig decidir marxar a casa de la
meva cosina, a França.
Des d’allà vaig presentar la denuncia i fins als 6 mesos no va haver-hi el judici. Aquells
sis mesos van ser per a mi els més durs que he viscut, ja que la seva mirada em trobava
en somnis i imaginava constantment que ell tornava per endur-se’m vés a saber on.
Per sort això no va arribar a passar mai, ja que des d’ara deu fer 6 anys aquell malparit
rau tancat entre quatre barrots.
Recordo que el dia del judici em mirava amb una superioritat i una indiferència
aterradors. Quan es va dirigir al jutge tan sols va dir que era innocents i que jo era una
paranoica a qui li agradava fer-se la víctima...ho va dir tant convençut... El jutge va
dictar 10 anys de presó i una ordre d’allunyaments per a quant sortís.
I tot i així mil preguntes m’inunden el cap fen-me dubtar cada dia de la decisió que vaig
prendre. ¿ S’haurà oblidat de mi?¿Quant de temps estarà tancat? ¿Fins quan podré
estar tranquil·la? ¿Em vindrà a buscar per fer-me pagar tots aquests anys de clausura?
¿Tornaré a veure aquells ulls envermellits per l’ira, per la ràbia, per l’odi?... N’hi ha
tantes! Que seria quasi impossible escriure-les totes, i cada una d’aquestes forma part
de la meva ombra, i s’arrapen a mi, malaltissament, disposades a no abandonar-me
mai.
I mentre ell està tancat jo passejo cada nit pels carrers d’aquesta ciutat, plens de llums
de colors, que ara juntament amb els mals records es van esvaint per sempre;
ressorgint tan sols els tres mesos de Nadal que pertoquen, per a donar esperança a
milers d’altres animes que vaguen perdudes per aquests carrerons com abans ho
estava la meva.
7

8. ACCENT A LA Ò
Agrairé tota la vida a la Pili el que va fer per mi. A ella i a totes aquelles persones
invisibles que ens fan la vida més fàcil, més feliç, van dirigides cada una de les llums de
Nadal que pampalluguejaran per sempre al meu cor.
8

9. ACCENT A LA Ò
LA IAIA MAULA
Per a les millors àvies del món:
Fa dies que la senyora Maria dona voltes a un tema molt complicat d’entendre i que la
té molt amoïnada. Per què el seu gat que era content i eixerit ha deixat de ser-ho? I, per
moltes voltes que hi doni, és impossible treure’n l’entrellat, és incapaç de treure’n
l’aigua clara. La veritat és que el tracta com un rei, el duu a la veterinària un cop per
setmana per a que el rentin i el pentinin i el duu a concursos per a que faci vida social, li
dóna el menjar més exquisit que hi ha al mercat...
Però res feia que en Baliga-balaga tornés a ser el que havia estat fins llavors així que
Maria decidí que el problema del gat devia ser una falta greu de diversió, que la casa ja
l’avorria i amb aquest pretext varen començar ella i el gat el seu llarg viatge per
Barcelona. L’anciana el va posar a la bossa especial per gats, que feia joc amb el seu to
de pell, i el va dur en primer lloc a visitar la Sagrada família, després la Torre Agbar, la
Vila Olímpica, les Rambles...Fins que, al cap d’una setmana, l’avia i el gat varen haver
vist tota la ciutat.
María no va tornar a sortir de casa en una setmana ja que la petita aventura li havia
passat factura. I, malgrat tots els seus esforços, el Baliga-balaga continuava tot moix i
pansit, i va ser llavors que la senyora Maria va prendre la més difícil decisió que pot
prendre l’amo d’un gat. Va decidir que el gat devia voler molt més del que ella li oferia
així que havia d’aconseguir que valorés totes les seves atencions. I això la va dur a
deixar el gat al senyor Joan un veí de la seva mateixa edat amb una pensió mínima que
no li permetia extres.
Amb el senyor Joan varen quedar que es reunirien cada setmana per a parlar dels
progressos del gat, i seva va ser la sorpresa quan al cap de tres setmanes de reunions el
senyor Joan li va explicar que el gat semblava més content que mai, que jugava, que
menjava i que tornava a saltar i a córrer com feia abans. La senyora Maria tota cofoia
9

10. ACCENT A LA Ò
que el seu gat tornés a ser el de temps enrere malgrat fos amb una altre persona li va
demanar amb suma serietat al senyor Joan si es podia quedar el gat ja que pel que es
veia ell el sabia fer feliç
Així que el senyor Joan es quedà el gat però amb una condició, ella el podria anar a
visitar sempre que volgués. La veritat era, però, que a la senyora Maria li havia agradat
massa la companyia del senyor Joan i ara es veia incapaç de deixar d’anar-lo a veure, i
aquella era la millor excusa per aconseguir fer-se amb la seva amistat... i qui sap si amb
alguna cosa més. El cas és que tot semblava resolt i la senyora Maria havia sabut
solucionar el tema.
El que no sabia la senyora Maria era què li hagués dit el seu gat d’haver pogut parlar, i
es que la veritat és que ja n’estava tip de malgastar hores anant a la veterinària, que
estava fins als collons d’aquella potinga amb gust de pollastre que li posava per dinar i
que es veia estúpid desfilant en mig de tota aquella gent que el miraven com un mico de
fira. Sort en va tenir de senyor Joan!!!
10

11. ACCENT A LA Ò
LLÀGRIMES CONGELADES
Un dia, quan era petita, em vas explicar que quan les persones plorem hi ha algú que
recull les nostres llàgrimes i les congela per a què es guardin per sempre. Ara que he
plorat tant, ara que sento que ja no em queda ni una gota d’aigua al cos m’agradaria
saber on han anat a petar aquelles meves perles.
-On són Ferran?-Li vaig preguntar al meu tiet després de tornar de l’última d’aquelles
horribles sessions de quimioteràpia.
-On són el què preciosa?- Tenia setze anys i encara em parlava com si en tingués
quatre.
-Les llàgrimes, em vas dir que hi havia algú que les congelava i les duia a un lloc
preciós. On són?
-Són en el millor lloc del món Gisela, totes les que has vessat són juntes per a què cada
gota de tristesa que has deixat anar es quedi ben amagada.- Em va dir tendrament
-Vull anar-hi algun dia- Vaig dir
-Oh i tant cuca! Un dia d’aquests hi anirem, però ara descansa amor.
-Hi haurem d’anar aviat, perquè no em queda gaire temps- Vaig dir això suaument i de
seguida em vaig haver adormit.
El dia següent em vaig llevar amb marejos i vaig saber que m’hauria de quedar al llit.
Feia ja tres mesos que m’havien diagnosticat leucèmia i feia tan sols un dia m’havien
fet l’última sessió. Els metges veien que ja no hi havia res a fer, que el càncer em
guanyava la partida poc a poc i era millor deixar el meu cos tranquil fins que la mort
desitgés endur-se’m.
Els dies anaven passant i sovint em preguntava què hi havia després de la mort, quin
destí m’hi esperava, però cada dia trobava una resposta diferent i cap d’elles era
11

12. ACCENT A LA Ò
gratificant. El pitjor era veure el meu tiet patint dia a dia pel meu benestar. Per a mi
havia estat sempre el meu pare, ell era la meva família, i era el millor que m’hagi
passat en el meu trajecte per aquesta curta vida.
-Creus que continuaré sent jo, un cop morta? –Vaig dir amb un fil de veu
-Sí és clar que sí! Tu sempre seràs el meu tresoret.- Va dir, mentre les llàgrimes li
queien galtes avall.
-Shhhh...-Vaig fer agafant-li el rostre entre les mans- No vull que estiguis trist, no vull
que em ploris quan em mori, vull que em recordis sempre pel que vaig ser, no pels
meus últims mesos. D’acord? M’ho promets?- Ell va girar el rostre, potser per a que no
el veiés plorar o potser perquè era massa difícil de complir aquella promesa, i va
marxar cap a la seva habitació.
Les setmanes anaven passant i vaig decidir que havia d’aprofitar tot el temps que em
quedava. Cada dia es va convertir per a mi en una nova aventura. Potser la mort es
tractava d’això, d’una nova aventura. Fos com fos volia que el tiet es quedés el millor
de mi, volia deixar en el món una petita petja de felicitat, un petit trosset de somriure.
Tot transcorria tranquil·lament fins que un dia el tiet va arribar a casa amb un somriure
d’orella a orella.
-Que passa tiet?
-Recordes el que vam parlar...recordes la meva promesa? – En aquell moment no hi
queia.
-Ho sento però si no em dónes una pista...
-Recordes el lloc del que et vaig parlar, on es guardaven totes les teves llàgrimes? –vaig
assentir- Doncs com et vaig prometre t’hi portaré.
-Gràcies- vaig dir amb els ulls brillants per l’emoció. I m’hi vaig llençar als braços.
12

13. ACCENT A LA Ò
La setmana següent va passar volant, mentre fèiem i desfèiem maletes. En portàvem
tres en total, una per a les meves coses, una altre per a les del tiet i una altre plena de
medicines. Jo estava molt inquieta ja que no sabia a quina mena de lloc em duia el tiet.
I per això m’havia endut roba d’estiu i d’hivern.
El viatge em feia molta il·lusió, però malgrat tot, no podia evitar de plantejar-me com
devien ser algunes sensacions que tenia la certesa que ja no podria viure mai.
-Tiet tu has fet mai un petó? –Vaig preguntar un dia mentre vèiem la tele.
-Sí... algun n’he fet- Va dir, amb un somriure a la boca
-I és molt especial?
-Depèn... – Va dir una mica enrogit
-De què depèn?
-De la persona, de la circumstància... No ho sé- La veritat era que jo mai havia fet un
petó i tenia curiositat, era una d’aquelles coses per les qual em sabria greu morir-me
- Jo si en fes un, el faria amb tot el cor, per a què la persona a qui li fes es quedés amb
el meu record per sempre... Perquè aviat desapareixeré sense deixar rastre...
-No ho diguis això cuca, saps que jo sempre et mantindré viva en el meu record.
-Saps? M’agradaria morir-me, havent sentit abans, aquella sensació de papallones a
l’estomac que diuen que tens quan t’enamores, havent sabut que se sent tenint a
l’home dels teu somnis al davant.
-Au va...Però si l’home dels teus somnis el tens aquí davant!!- Va dir en un intent de
relaxar una mica la tensió de l’ambient.
Era el dia de la marxa i tot funcionava a la perfecció. Jo em trobava molt bé i l’avió va
sortir força puntual. Mai havia pujat en un avió. Era una sensació única, era com saber-
13

14. ACCENT A LA Ò
te viu, era veure’t per sobre de tota la resta, era la llibertat més gran que havia viscut
fins llavors.
-Què... com va ? No et mareges? Et trobes bé?
-Sí em trobo fenomenal!! Això és genial tiet, és com si jo no fos jo, és com...És
al·lucinant!!
-Sí que ho és sí...
-Si tingués uns quants anys més de vida segurament estudiaria per a ser pilot-Vaig dir
convençuda.
-Estaria bé veure’t amb l’equipament, tota guarnida.
El millor de tot el vol va ser, però, quan el tiet va parlar amb una assistenta de vol i ens
va deixar entrar a la cabina. Aquesta estava plena de botonets que pampalluguejaven i
davant meu s’hi estenia infinit el cel blau. Sí! Definitivament si tingués uns anys més de
vida voldria estudiar per a ser pilot. Era senzillament meravellós viure entre el cel i el
mar.
Un cop vam haver baixat de l’avió, vam agafar un taxi. Pel que semblava era un clima
fred, i pel paisatge crec que devia ser un lloc semblant als Pirineus. El taxi finalment
ens va deixar en un poblet molt petit , però abans que pogués fixar-me en algun cartell
per a saber l’idioma de la zona em va tapar els ulls i em va conduir fins a una mena
d’hotel.
Ho vaig saber per què tenia un ascensor, un cop vaig baixar d’aquest vaig notar que el
tiet em feia sortir a l’exterior i em col·locava ben a la vora d’una barana, i de sobte em
va destapar els ulls.
-Ben vinguda als Alps preciosa!!- Va dir amb emoció.
-Guauuu! – Va ser l’únic que vaig poder dir.
14

15. ACCENT A LA Ò
Davant meu s’alçaven una i mil muntanyes entrecreuades entre elles, imponents, com
grans torres de d’ivori en contacte amb el cel, d’un color tant blanc que cremava la
vista. I de sobte d’un moment a l’altre la posta de sol va arribar i un espectacle de
llums i colors es va esdevenir davant meu.
-M’agradaria parar el temps ara mateix tiet.
-Si. És realment...- Suposo que no sabia què dir
-Deixa sense alè.- vaig dir- Hi viuria, aquí, tiet, encara que ara mateix viuria en
qualsevol lloc on la bellesa superés els límits de la realitat.
Aquella nit vam sortir a veure els estels. Vaig dormir d’una tirada i vaig somiar que ja
era vella i tenia nets, dos, un nen petit i un noi més gran que em deien iaia i em feien
carantoines. Em vaig llevar amb un somriure fugisser a la boca, tant de bo aquell somni
pogués ser una realitat!
Aquell matí, amb el tiet vam pujar a un helicòpter fins força més amunt i un cop allà
vàrem caminar uns metres fins a arribar a un sortint de la muntanya des d’on
s’observava tota la seva impetuositat. Llavors es va acostar a mi i tot senyalant aquells
enormes gegants gelats em va dir:
-Són aquí Gisela, totes elles guardades, totes les teves llàgrimes, i ara si t’hi fixes
brillen, brillen per què t’han trobat, brillen per què ara saps que elles són part de tu,
però no per això aquestes tristes perles han de conviure amb tu, i per això marxen, per
això hi ha algú que se les enduu, per a què no facin més mal del que els toca.
Vaig somriure, per fi ho havia entès, la tristesa és una cosa passatgera, que pots decidir
quan fer-la marxar, pots decidir quan deixar de patir. I jo, en aquell moment vaig
decidir que havia arribat la meva hora, l’hora de deixar enrere els meus últims mesos i
viure la resta en pau, sense preguntes, sense inquietuds, tan sols amb els cinc sentits
en marxa i a punt per a experimentar tot el que estigués al meu abast.
15

16. ACCENT A LA Ò
PLAERS
Em despullo lentament amb una parsimònia gairebé ritual. Primer les sabates, els
pantalons curts d’estiu, la samarreta rosa ...fins que quedo en roba interior. Em miro al
mirall com per comprovar que tot és a lloc... o potser és més aviat per despit? No ho
sé. Acabo la cerimònia i noto els peus calents fregar el marbre glaçat, mentre una
sensació de feblesa em recorre l’espinada.
Obro l’aixeta lentament i em quedo, uns instants, escoltant el repic de les gotes sobre
el terra de la banyera. Finalment amb molta cura com si la meva integritat depengués
d’aquell moviment entro a dins, tot deixant que l’aigua tèbia em recorri cada racó del
cos, ben a poc a poc, buscant cada corba, cada sortint, cada arruga, cada una de les
meves imperfeccions, descobrint-me com mai ningú ho ha fet.
I de sobte alguna cosa que em travessa la ment, una imatge fugissera que ni tan sols
recordo, potser era un pensament o potser tan sols una mala jugada de la imaginació.
Però aquell fet no sé per que fa que la meva mà es mogui cap a l’aixeta i obri el
sortidor de l’aigua freda. De sobte un torrent fred, gairebé glacial fa que tot el meu cos
comenci a tremolar.
En aquell moment sento com fins ganivets em tallen la pell, invisibles a ulls humans,
però tot i així no puc apagar l’aigua, llavors sento una mena de lleugeresa a l’estómac i
ho entenc tot, m’acabo de desprendre d’una part de mi mateixa, d’alguna cosa que no
havia de carregar, d’un pes sense importància. Acabava de dir prou i juntament amb el
prou una sensació nova de pau i tranquil·litat em va envair.
16

17. ACCENT A LA Ò
En sortir da la dutxa tinc la certesa que hi ha alguna cosa en mi que acaba de canviar,
que hi ha una part del meu cervell que s’ha trastocat per complet, ja no tinc ganes de
ser el que era abans, tinc una terrible i irrefrenable fam de vida, i malgrat tota aquella
mena d’alegria, una part de mi té por a aquesta llibertat desconeguda.
Al cap de dos dies sense saber per què vaig deixar la feina i vaig decidir trencar les
rutines, cada dia. Al cap de dos mesos ja sóc on ara mateix em trobo: envoltada d’un
munt de nens de pell torrada que em miren somrient i tan sols volen una mica de
menjar per anar tirant i poder sobreviure el dia a dia. Esperant de mi un riure una
carícia o un petó, tant se val. I m’adono que jo tan sols vull d’ells una petita part
d’aquesta innocència genuïna.
Ara ja he sucumbit a la meva llibertat i el meu cervell ha anat oblidant amb el pas del
temps aquella monotonia, aquella rutina estressant. Per fi sento que no demano raons
al cos, que tan sols deixo que actuï per ell mateix i decideixi que és el que em fa més
feliç. I quan noto que em quedo atrapada, que em començo a posar barreres a mi
mateixa em llenço de cap a la freda aigua del llac Txhad i em banyo sota el sol enrogit
d’una Nigèria feliç dins d’una ignorància captivadora.
17

18. ACCENT A LA Ò
SEMPRE SOBRE LA SORRA
Ajaguda a la platja la Noe mirava el mar i pensava que algun dia agafaria el vaixell del
seu pare, salparia mar endins, alçaria la bandera negre ben per sobre del seu cap, el
tombaria enrere i cridaria ben fort, tant com pogués fins que l’aire li fugís dels pulmons
i hagués d’aturar-se a respirar. Així declararia la guerra al món, un món que l’havia
enganyada, que li havia fet veure color rosa una vida que, de tan fosca, gairebé
mareja. La Noe era una nena quan va perdre la mare i ja era tota una doneta quan es
va adonar que ja no la retrobaria mai més, una nena que pensava menjar-se el món i
es va empassar una pedra amarga i massa dura de rossegar.
A partir d’aquell moment es va començar a sentir sola, una solitud que de mica en
mica l’anava desfent per dins i, malgrat tot, va ser una mena d’aïllament que va venir
ràpid i poderós i va marxar ràpid i esporuguit. Era una noia fràgil; prima, alta, de pell
ben blanca... però de ment forta que li va permetre adonar-se que amb aquella actitud
l’únic que aconseguiria era acabar de perdre les poques persones que encara tenia al
voltant: els companys, la família, els amics... Hi havia una cosa, però, que la Noe estava
convençuda que no recuperaria mai; el seu pare.
-Vols parar d’una puta vegada!- La Noe estava fora de si quan de sobte va notar
l’impacte d’una ma grossa sobre la galta.
- No tornis a parlar-me així descarada!- Les paraules ballaven a la boca d’en Manel. Mai
li havia posat la mà a sobre.
-No tornis a insinuar que tan sols tu pateixes la seva mort!
-Què vols que pensi si no fas més que deshonrar-la portant aquestes vestimentes
estranyes i provocadores, si no obeeixes mai!
18

19. ACCENT A LA Ò
- I tu no fas més que recordar-la, que la mama aquí que la mama allà- Els ulls em
ploraven i la gola em feia mal- No és just!! I jo? Què sóc invisible?
La Noe ja no recorda com va acabar la conversa, tan sols guarda el record d’un dissabte
perdut entre cavil·lacions, d’un dissabte tan fred que gelava els sentits. D’un dissabte
que va passar al llit amb una caixa plena de vells records desordenats,que, col·locats
un sobre l’altre entrellaçaven un cúmul de vides, de persones, que transpiraven, fins a
cert punt, un aire de vivesa. El que més estimava d’aquella caixa era aquell llibre escrit
per la seva mare que en la contra portada resava: “ Per una filla que no veuré créixer,
per una filla que sempre duré al cor per una filla que és el millor del món” Unes
paraules que eren només per mi, que íntimament em recordaven per què havia de
tirar endavant.
El que sí que recorda amb més nitidesa és el diumenge que va venir després. Era dia de
pluja, però igualment va sortir al carrer. L’aire fred d’hivern li va envair els ossos, el
vent li tallava la cara i les mans, la pluja glaçada començava a calar-li la pell i mullar-li el
cor. Caminava de presa amb una idea fixa, havia d’arribar al mar, havia de tocar
aquella sorra fina, deixar que s’escolés entre les mans mentre les ones anaven i venien
amb una lentitud desesperant, impertorbables. I entre passejades i discussions va anar
passant el temps, un temps que anava i venia amb la mateixa calma que les onades.
Fins que un dia en tornar d’una d’aquelles passejades va sentir una música suau i
encisadora que es balancejava pel pis ; el pare tornava a tocar la vella i fantàstica
Ovation! Per uns instants va pensar que, potser sí, que potser havia decidit tornar a ser
feliç, que havia decidit tirar endavant sense mirar enrere, però una veu greu i profunda
la va fer tornar a posar els peus a terra i es va adonar d’una realitat atroç: sempre
miraria enrere, eren iguals les paraules que ella li digués o quants cops toqués la
guitarra...ella era ben endins del seu cor arrapada a ell amb força. En aquell moment la
pedra que duia a la boca es va fer més dura i amarga que mai.
19

20. ACCENT A LA Ò
Feia anys que en Manel no tocava la seva princesa...hi tenia tants records! Li havia
regalat la Blanca quan veren fer 5 anys junts, i va ser aquell mateix que ella li va dir que
esperaven una nena. Aquell dia segurament havia estat el més feliç de les seves vides,
ella li acabava de regalar el cel i ell només va poder plorar, plorar i plorar com un nen,
mentre somreia amb un d’aquells somriures que omplen l’ànima. Cada so d’aquella
joia li retornava, inevitablement, la seva imatge; aquells cabells rinxolats color foc,
aquells ulls verds i sobretot aquella seva manera de fer les coses, la manera de parlar,
els seu tarannà alegre, optimista i despreocupat... Li ho va donar tot i ell no havia
pogut fer més que quedar-se assegut ben a la vora de la seva llitera i esperar que
tanqués els ulls, aquells preciosos ulls verda amazona.
Sovint pensa en què hagués passat si ell hi hagués pogut ser en els seus últims segons
de vida, què hagués passat si no hagués hagut de portar la nena a escola...si en
comptes d’estar amb la nena hagués pogut dir-li per últim cop que l’estimava, que
sense ella no podria viure...potser no hagués deixat de lluitar, potser ara seria viva.
Però aquell dia d’hivern va decidir tornar a recordar una de les poques coses que li feia
por recordar; la seva nineta, la seva filla. Es va asseure al sofà i començà a tocar una
dolça melodia que poc a poc anava arrancant des del bell mig de l’ànima, i de sobte es
va sentir lleuger com una ploma, va sentir que els peus ja no li tocaven terra ferma.
De cop la porta es va obrir i sebent que només podia ser la Noe va continuar tocant
entretant la veu cantava pel seu compte. Va dirigir els seus passos cap al menjador fins
que es va plantar davant meu. Semblava voler dir alguna cosa, però tan sols li va sortir
un gemec fluix mentre les llàgrimes li rodolaven galtes avall . Vés! Va pensar que
segurament s’havia discutit amb el xicot, o amb alguna amiga, o potser fins i tot havia
suspès algun examen. No es va preocupar de preguntar-li, amb les adolescents ja se
sap...es millor deixar-les en pau, ja se li passaria va pensar escoltant-la somicar des de
20

21. ACCENT A LA Ò
l’habitació. Però allà va fer que alguna cosa dins seu trontollés de forma perillosa.
L’últim arpegi arribava a la fi mentre la veu se li apagava lentament i se li escapava cap
algun racó de la ment on la Blanca encara existia i el món era encara color rosa.
El fred va penetrar-li per sota la pell i es va adonar que alguna finestra estava oberta.
Va tancar-la poc a poc amb por a fer soroll en una casa massa silenciosa. Aquella no
era la única finestra oberta . La balconada restava entreoberta, i de sobte quan estava
a punt de tancar-la un soroll intens li va reclamar que sortís. Les gotes repicaven a la
barana repetidament, mentre anaven caient inesgotables; amb l’únic propòsit fix de
precipitar-se cap a una mort segura. Va tenir la certesa que ell era una d’aquelles
gotes, que estava destinat a estar per sempre en un estat constant de caiguda lliure,
sense paracaigudes sense cap suport on agafar-se.
Llavors de cop i volta una llum cegadora va il·luminar el cel i el va obligar a tancar els
ulls ben fort, mentre sentia que alguna cosa dins seu s’acabava de trencar. I tot seguit
un so sord , esfereïdor, va esquerdar el firmament per sobre del seu cap fen-lo caure a
terra rendit davant la imponent natura, que s’alçava ara davant seu. Va sentir que
alguna cosa se li esquerdava també per dins, que la pell se li quedava petita , i aquest
cop sí, va notar que al cor hi tenia una escletxa, per on havien començat a brollar totes
les pors, les inseguretats, les rancúnies, els records... tot allò que em lligava. M’havia
buidat per dins.
S’acabava de convertir en un home nou, sentia davant seu, no un, sinó milers i milers
de fulls en blanc on escriure, escriure i escriure sense parar, va tenir la certesa que ja
no li calia mirar enrere per a saber cap on anava, sinó que ara era ell l’amo del vaixell
que el menava. I llavors en un d’aquells moments de lucidesa que depara el destí una
imatge li va omplir el cap; la Noe. Ella sempre havia estat per a ell, sempre l’havia
21

22. ACCENT A LA Ò
intentat ajudar, i ell no havia fet res per ella, no li havia dit “’t’estimo” en cap moment,
no l’havia consolada en les nits més fosques, no li havia recordat en cap moment que
per a ell ella era el més important sobre la faç de la terra. Es va sentir fatalment
culpable i miserable.
Era ja de dia quan la Noe es va despertar per culpa dels rajos de sol que entraven
esbiaixats per la finestra. Es va dirigir cap al lavabo mig endormiscada i al plantar-se
davant del mirall aquest li retornà una imatge que no era la seva; els ulls envermellits,
el rostre pàlid, el cos malaltissament prim... tot en general s’assemblava vagament a
ella sense acabar de ser-ho del tot. Tan sols una imitació dolenta del seu passat.
-Nina que acabes o què?- No s’havia adonat que el temps passava.
-Sí sí ja surto!- Al obrir la porta es va topar cara a cara amb una pare gaierbé oblidat;
els ulls brillants, el somriure tort, i les galtes enceses de l’emoció.
-Què? Com has dormit?- Els ulls se li van entelar de cop mentre una mena de ràbia
barrejada amb l’alegria li recorria el cos. Les mans se li van tensar tan que va notar les
ungles clavades als palmells. Va notar que la pedra que tenia a la boca, aquella que
temps enrere s’havia pensat que tindria gust a victòria, a felicitat, aquella que s’havia
menjat pensant que s’empassava el món, va començar a estovar-se.
- Bé- No li sortien més paraules de la boca.
- Aha... Me n’alegro. - Allò la va fer despertar de cop. Es va adonar que aquells instants
tenien un final i aquest s’apropava. Havia de fer o dir alguna cosa. Així que va acabar
de recórrer la distancia que els separava i el va abraçar ben fort, tement que tornés a
marxar a algun lloc profund i insoldable de la seva ment. I un cop les seves respiracions
es varen entrellaçar i el ritme dels seus cors va anar a la una, veren saber que s’havien
retrobat. L’únic que preocupava ara la Noe era si ells també es podria retrobar amb si
22

23. ACCENT A LA Ò
mateixa, si tornaria a ser algun dia aquella noia de mirada alegre amb ganes de
menjar-se el món.
- Per què? – necessitava respostes, sempre les havia necessitades...¿Per què tanta
solitud? Per què mai un “t’estimo”? Per què havia hagut de passar tant de temps?
-No ho sé nina, no ho sé.- Ell, també semblava necessitava aquelles respostes, però
encara no les havia trobades. Eren dues ànimes plenes de preguntes, i d’interrogants
que intentarien resoldre juntes.
- Au va no t’hi amoïnis! Anem a fer un tomb?
La Noe estava asseguda ben a la vora del mar, amb la sorra fina entre els dits del peus,
el vent tallant-li la cara, els ulls oberts de bat a bat i els braços encreuats damunt del
pit. Mirava l’anar i venir de les ones. Sempre feien el mateix recorregut, però sempre
acabaven en algun punt diferent. Ara més endins ara més enfora del mar, ara més
endins, ara més enfora... però sempre sobre la sorra. Va tenir la certesa que ella
sempre acabaria al mateix punt; la platja. I va tenir la seguretat que sempre voldria
menjar-se el món.
Va girar el cap i va veure el seu pare al seu costat que romania en silenci aliè als seus
pensaments. Li va fer un petó a la galta i li va donar la mà somrient. I llavors va notar
de sobte com la pedra que tenia ben en dins la boca acabava de desaparèixer i deixava
tan sols un regust agredolç al paladar. Va somriure complaguda i va mirar cap a
l’horitzó tot sentint davant seu tot un altre món per a degustar, potser aquest seria
més dolç, o potser seria salat, o amarg, o dur... Ja ho descobriria.
23

24. ACCENT A LA Ò
UN PAS ENDAVANT.
Vaig passar de llarg sense adonar-me’n i mentre passava vaig pensar “si tan sols fos
una parada el que ens separa!” Però no era una parada de metro el que ens mantenia
distants, no era l’odi, ni la gelosia ni tan sols hi havia un tercer en la nostra relació...o
potser sí, potser precisament era per aquell tercer...sí, de ben segur que la por hi tenia
alguna cosa a veure...ara me n’adono! El nostre problema era aquest; la por de
perdre’ns l’un a l’altre... la por de quedar-nos en el camí com tantes altres
parelles...por a que l’amor no fos tan real com pensàvem.
Recordo encara el dia en què vaig decidir dir-te adéu... la teva cara, el teu somriure
trist, recordo el meu cor esmicolat i com vaig intentar sortir de casa sense plorar.
Aquell matí jo tan sols volia demostrar al món que podia sobreviure sense tu...i el que
al principi va començar com un repte va suposar la meva perdició. Vaig intentar
arreglar la meva estupidesa, però ja era massa tard, ja havies obert els ulls i t’havies
adonat que jo no era la dona dels teus somnis.
I encara un dia que vaig venir a casa teva borratxa em vas fer alçar el cap i mirar-te als
ulls i em vas dir “ tu ets com un tren, sempre vas endavant, jo...jo sóc com una
parada... m’agrada saber on sóc i això és el que ens uneix i això mateix és el que ens
separa” Aquella va ser l’estocada final. I tan és així que en sentir les portes obertes vaig
sortir del metro i vaig esperar que arribés el següent... en escoltar-lo vaig apropar-me
a la via, disposada a fer el pas que segons tu ens uniria per sempre.
24

25. ACCENT A LA Ò
DEMÀ HO EXPLICO A LES AMIGUES!!!
Un home casat d’uns 45 anys, amb fills, es troba amb una dona alta, que ben bé li
passa quatre dits, de mirada perduda, nas fi i riure fàcil. Si ella no s’hagués retocat el
cabell mentre l’home l’observava, potser no s’hi hagués fixat. En Lluís pensa que sent
una dona de tanta bellesa de ben segur que és model o casada; s’equivoca. De sobte
ella el veu i li somriu, la seva cara li sona però no sap de què, encara que havent perdut
un any de la seva memòria també podia ser una altra de les seves tantes confusions.
-Doncs sí, nenes, tal com us ho dic, em despullava amb els ulls.
-Segur que era un porc pervertit.
- O potser un violador- Afegí la TK donant un toc macabre a la història de la seva
amiga.
-No que va!! Era tot un tros de pa, un d’aquells romàntics empedreïts com ja no n’hi
ha!!-Les noies presents van començar a riure; la JT sempre tenia alguna història o
aventura divertida a explicar que feia que les seves amigues oblidessin per un temps
els seus problemes.
-Si dona!! Segur que és tot una enganyifa!! Sempre ens prens el pèl- Va dir la MN tot
fent broma d’una cosa certa.
-Us ho dic de veritat, sinó hagués estat per la maleïda falta de memòria diria que el
coneixia...Si no fos pel puto accident...
-Au va JT, no t’hi amoïnis, a més l’important és que ets aquí per a fer-nos passar bones
estones!!
La JT surt del bar després d’una agradable tarda i es dirigeix cap a casa amb una copeta
de més al cos i un somriure estúpid a la cara. Mentre avança, té, però la estranya
25

26. ACCENT A LA Ò
sensació que algú la segueix. En arribar al portal de casa l’home del primer encontre se
li presenta i li diu que el vestit que du li queda preciós. Ella el convida a entrar enduta
per l’embriaguesa i les ganes de gresca. Li prepara un cafè, i asseguts al sofà ella
comença un joc. El besa amb lentitud tot jugant amb ell fent-lo caure en una trampa
mortal de seducció.
Ella li diu quatre coses maques i es fa la desinteressada, li agrada que els homes lluitin
per ella. I ell està disposat a lliurar-li el món. Sense saber com, acaba fent-la seva. Ella
desperta amb la sensació d’haver tornat a néixer, creu que el buit que té a la memòria
ara es podria tornar a escriure; ha recuperat les esperances. Li ha fet revifar el seu cor
mort, li fa creure que és la seva princesa. Ella, de sobte li demana que li doni el telèfon.
Ell prefereix no donar-lo mai a les seves víctimes, però ella li ha semblat inofensiva.
Al cap de dos dies surt la següent noticia a tots els diaris i telenotícies: “Home de
mitjana edat esquartera una dona que podria haver estat la seva amant” Ell tenia una
dona que se l’estimava, un fill que no li queia bé i una filla de dos anys; era un paio
normal. Ara es trobava a la presó acusat de sis assassinats, i tot per un error, per un
inofensiu telèfon mòbil apuntat en una agenda oberta per la pagina inadequada.
Però, la vida ja és així de capritxosa, si la JT no hagués tingut aquell buit de memòria,
hagués recordat la seva cara en els diaris i televisions quan va ser absolt, un any enrere
d’un altre assassinat; motiu: falta de proves. I ara, ironies de la vida, l’únic que queda
d’ella és una esquela al diari: “Per la JT, a qui recordarem sempre, per les seves
infinites, divertides i inversemblants històries i pel seu inoblidable somriure”, escrita
per les seves amigues i pagada per la dona del seu assassí, la MN.
26

27. ACCENT A LA Ò
27

28. ACCENT A LA Ò
28