Vida i obra

1. SALVADOR ESPRIU,
LA VEU DEL
COMPROMÍS

2. Va néixer a Santa Coloma de Farners.

3. La malaltia i les
morts d’una
germana (Maria
Isabel als set anys) i
del germà gran
(Francesc als catorze
anys) el varen
marcar per sempre.
Els germans Espriu: Salvador a
l’esquerra, Francesc al centre, Maria
Isabel, i Josep a la dreta. Hi falta la
germana petita Maria Lluïsa.

4. Narrativa
• Espriu fa de la història d’Israel, de les seves
figures i dels seus mites tema central de tota la seva
obra.
• El 1929 inicia la seva activitat literària escrivint
en castellà: Israel. Esbozos bíblicos
• En els seus reculls narratius hi apareixen temes
com la injustícia, la insolidaritat humana, la crítica
a la societat burgesa, la mort o el pas del temps.

5. • Segons ell, va escriure molts versos perquè era la
manera més fàcil de burlar la censura, que o no se’ls
mirava o no els entenia.
• «Em fa angúnia que em diguin poeta, tinc un tan alt
concepte dels autèntics poetes, no dels versificadors,
i no sé si ho sóc. Que he escrit ratlles curtes és
evident però que portin ni un bri de poesia ho dirà el
futur, suposant que existeixi».
• Molts dels seus llibres de poemes estan carregats de
pessimisme. De manera obsessiva hi són presents el
record –el món de Sinera, la infantesa...– i la mort.
• El mite de Sinera és elaborat a base de records d’un
món, el de la infantesa i de l’adolescència arrasat per
la guerra.
Poesia

6. La figura de Raimon
«Sóc un gran admirador de Raimon, aquest xicot de Xàtiva, i
em plau extraordinàriament que canti la cançó que em dieu
[Cançó de capvespre] i totes les que vulgui empescar-se en
relació amb la meva obra. Que la manipuli com bé li
sembli...» (carta que Espriu va adreçar a Joan Fuster l’agost
de 1962, abans de conèixer personalment Raimon).

7. «Espriu és avui el poeta que ens fa prendre consciència de
moltes coses, de molts fets, d’un passat, d’una llengua, de
les contradiccions que suposa viure en una societat com la
nostra i d’unes infinites possibilitats de futur [...] Els mots,
els heu salvats, i les coses tornen a tenir el seu nom,
malgrat que ens ho neguen diàriament, i seguim el recte
camí d’accés al ple domini de la terra, nosaltres, els que
hem vingut després» (Raimon, 1969).

8. Teatre
Antígona
La va escriure entre l’1 i el 8 de març de 1939.
Publicada el 1955, fou estrenada en el Teatre
Candilejas de Barcelona el 24 de març de 1958.

9. Primera història d’Esther
Escrit que l’editor adjuntà per
tranquil·litzar la censura amb
motiu de la seva publicació el
1948: «... es una obra dramática
de gran calidad, aunque de
escaso público lector, tanto por
su carácter como por el léxico
complicado en que está escrita,
y además también porque el
género teatral cuenta siempre
con un número muy reducido de
sus lectores. La lectura, por este
motivo, sería sólo de 500
ejemplares».

10. Estrenada per l’Agrupació Dramàtica de Barcelona
el 13 de març de 1957 al Palau de la Música
Catalana sota la direcció de Jordi Sarsanedas.

11. Amb aquests dos títols
s’encetava el 1955 la
col·lecció «Raixa» de
l’editorial Moll.

12. Una altra Fedra, si us plau
Publicada i estrenada el 1978 sota la direcció de
Fabià Puigserver i Lluís Pasqual, la va escriure a
instàncies de l’actriu Núria Espert, que la va
protagonitzar.

13. La figura de Ricard Salvat
Gran divulgador de l’obra de Salvador Espriu a través de
l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual.
Primera història d’Esther
Ronda de mort a Sinera
La pell de brau
Antígona
Gent de Sinera

14. «Hi ha una dona i dos
homes que, a través
d’aquest vehicle [es
refereix a la cançó] i
d’altres formes
d’expressió, m’han fet un
favor immens,
impagable: al·ludeixo, és
clar, a Maria Aurèlia
Capmany, a Ricard
Salvat i a Raimon.
Aquests magnífics i
generosos amics han
atansat al públic la meva
obra, que sense ells no li
hauria arribat».

16. Crítica literària
Evocació de
Rosselló-Pòrcel
i altres notes
(1957)

18. Per saber-ne més:
• http://www.escriptors.cat/autors/esprius/
• http://lletra.uoc.edu/ca/autor/salvador-
espriu
• http://www.anyespriu.cat/