SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 54
Aprendre català: per què?


  Anàlisi de percepcions, actituds i
 motivacions per aprendre la llengua




         Maria Gassiot Sandaran
Maria Gassiot Sandaran




ÍNDEX


    I.     Introducció                                                             2


    II.    Anàlisi de percepcions, actituds i motivacions                          4


              a) Reflexions sobre el qüestionari                                   8
              b) Perfil dels grups enquestats i respostes a les preguntes tancades 11
              c) Respostes globals a les preguntes tancades                        36
              d) Respostes a les preguntes obertes                                 40


    III.   Conclusions                                                             49


    IV.    Bibliografia                                                            54




1
Aprendre català: per què?
Anàlisi de percepcions, actituds i motivacions per aprendre la llengua

            I. Introducció
L‟objectiu d‟aquest treball és explorar, mitjançant un qüestionari, com és percebuda la
necessitat d'aprendre català entre la població no catalanoparlant de Nou Barris que
està fent un curs de català organitzat conjuntament pel Centre de Normalització
Lingüística de Barcelona i alguna entitat del teixit associatiu del districte.
Com veurem més endavant en la descripció dels grups classe estudiats, aquesta és una
població molt heterogènia, que comparteix un espai, un temps i una activitat, aprendre
català, però que té un bagatge d‟una diversitat immensa, francament difícil d‟abordar.
Les 100 persones que han col·laborat en l‟estudi tenen entre 16 i 77 anys i
procedeixen de 25 països diferents.
Una possibilitat hauria estat seleccionar d‟entrada les persones enquestades en funció
del temps d‟estada a Catalunya, la procedència o la situació familiar, per tal d‟haver
de treballar amb menys variables, i per exemple haver passat el qüestionari només als
alumnes que portessin un temps determinar vivint a Catalunya. que procedissin de
fora de l‟Estat espanyol o que tinguessin fills, per exemple.
D‟aquesta manera hauria estat més fàcil interpretar determinades dades o opinions,
però hauríem perdut de vista la visió del grup tal com és realment, se‟ns hauria
desdibuixat la imatge d‟aquest grup de persones que a cada sessió de català se saluda i
s‟acomiada, intercanvia experiències d‟aprenentatge i informació molt diversa, el grup
tal com se‟l troba el professor a l‟aula.
La inquietud que justifica aquest petit estudi és conèixer, saber una mica més, per què
totes aquestes persones s‟han acostat a les associacions i entitats del districte o a la
delegació de Nou Barris del CNL de Barcelona per fer un curs de català. Quines són
les seves motivacions i interessos, i encara més, quines expectatives desperta en ells la
possibilitat de poder entendre i parlar català.
Les respostes a aquestes preguntes ens permetran, als professionals que treballem
realitzant tasques diverses al voltant d‟aquests cursos, obtenir elements per a la
reflexió per tal d‟ajustar les nostres percepcions a les dels destinataris de la nostra
feina per poder ser més adequats i, per tant, treballar de manera més exitosa i
satisfactòria.
Aquesta necessitat d‟acostar-nos a les percepcions, actituds i motivacions del nostre
alumnat prové del fet que, tot i que en els darrers anys hi ha hagut un gran augment
del nombre de persones inscrites als cursos d‟acolliment lingüístic que ofereix el CNL


2
Maria Gassiot Sandaran


de Barcelona (a Nou Barris, l‟any 2009 hi va haver un 130% més d‟inscripcions als
cursos que al 2004), sovint hi ha qui qüestiona l‟interès d‟aquestes persones per
l‟aprenentatge de la llengua i de la cultura catalanes argumentant que s‟hi inscriuen
per exigències administratives del seu procés de regularització. És a dir, que la
motivació que els empeny a fer un curs de català és clarament instrumental i
restringida a la necessitat de regularitzar la seva situació a Catalunya o la de la seva
família, en els casos de persones que estan duent a terme un procés de reagrupament
familiar.
D‟altra banda, hi ha també qui posa en dubte que conèixer la llengua catalana sigui
útil o necessari per a la població nouvinguda. I aquest interrogant es planteja des de
posicionaments ideològics ben diversos i fins i tot oposats, però que conflueixen en la
creença que l‟ús social del català retrocedeix i fins i tot hi ha espais en els quals és
inexistent (hi ha autors que parlen del procés de llatinització1 del català), i que per tant
és absurd pensar que els estudiants de català tinguin motivacions relacionades amb la
integració i la convivència a la societat d‟acollida, i més encara, que si les tenen és
perquè encara no han descobert les veritables regles del joc.
Així doncs, el meu objectiu ha estat donar veu a les persones que protagonitzen aquest
procés d‟aprenentatge i escoltar-la per contactar directament amb el seu argumentari,
a partir del qual poder dissenyar noves estratègies i fer propostes significatives per
fomentar el coneixement i l‟ús de la llengua en aquest territori on trobem localitzades
realitats tan diverses .




1
    Vegeu-ne un exemple http://www.iniciativa.cat/icv/articles/208-


3
Aprendre català: per què?
Anàlisi de percepcions, actituds i motivacions per aprendre la llengua



             II. Anàlisi de percepcions, actituds i motivacions per aprendre la llengua


Un cop plantejats els objectius del treball calia decidir quina eina podia ser la més
adequada per descobrir i explorar les actituds dels aprenents, les seves percepcions i
motivacions.
Com que tenia la possibilitat de contactar personalment amb molts dels alumnes que
estaven fent un curs de català i inspirada en el treball de Cristina Bernadó, Llorenç
Comajoan i Núria Bastons2 vaig decidir preparar un qüestionari i passar-lo a 100
alumnes de nivell bàsic, això vol dir persones que no entenen i no parlen gens de
català, cursen B1 o CB, persones que han fet un B1 -han fet un curs de 45 hores-,
cursen B2, i persones que han fet el B1 i el B2 -ja han fet 90 hores de català i fan B3.
En el seu treball, Cristina Bernadó, Llorenç Comajoan i Núria Bastons fan referència
a l‟èxit del treball pioner de Gardner i Lambert (1972), que establia la distinció entre
dos tipus de motivació: la instrumental i la integradora. “Mentre que la instrumental
se centra en el desig de l‟individu per aconseguir objectius pràctics (millorar la feina,
estudiar, etc.), la integradora fa referència al desig d‟aprendre una llengua per
interactuar amb altres membres de la comunitat que parlen la llengua.” 3
La distinció entre aquests dos tipus de motivació, que Zoltán Dörnyei recull i
considera vàlida a Estratègies de motivació a l’aula de llengües, em va semblar molt
clara i útil, tot i que potser excessivament simple, tal com ja apunten els mateixos
autors, per començar a treballar en l‟elaboració de les preguntes, ja que posa l‟èmfasi
en les dues hipòtesis que exposo a la introducció: els alumnes s‟inscriuen als cursos
per raó d‟exigències administratives o laborals (la motivació instrumental) o perquè
els interessa poder entendre i parlar el català perquè és la llengua de la societat on
viuen i és un una eina, un mitjà, pel qual arribar a sentir-se i ser considerats membres
de la comunitat catalana (la motivació integradora).
Així doncs, i com veureu més endavant, el qüestionari té tres parts ben diferenciades:



2
  CRISTINA BERNADÓ, LLORENÇ COMAJOAN I NÚRIA BASTONS, Anàlisi factorial dels
motius d‟aprenentatge del català com a llengua segona i relació amb el nivell, el temps d‟estada, l‟edat
                                    Localización: Catalan Review, ISSN 0213-5949, Nº. 22, 2008 ,
pàgs. 71-94
3
  Ídem p. 73


4
Maria Gassiot Sandaran


La primera part, anomenada “Qui ets?” conté preguntes que permeten conèixer el
perfil de la persona (sexe, edat, procedència, temps d‟estada a Catalunya, nivell
d‟estudis, lloc de residència i situació familiar).
La segona part, encapçalada per la pregunta “Per què estudies català?”, consta d‟una
sèrie de preguntes tancades sobre motivacions i inquietuds.
A la tercera part, que s‟obre amb la pregunta “Què opines?”, hi ha tres peguntes
obertes sobre interessos i expectatives, que tenen per objectiu que la persona
enquestada pugui, d‟una banda, reafirmar-se o contradir el que ha dit a les preguntes
tancades, i de l‟altra expressar opinions d‟una manera lliure i personal.
Un cop formulades les preguntes tancades, les de la segona part, se‟m plantejava un
dubte important: quins ítems facilitar com a possible resposta.
Aquí ja vaig veure que m‟enfrontava a una qüestió molt difícil de resoldre, ja que
havia de donar les mateixes respostes possibles a preguntes de caràcter molt diferent, i
això, sens dubte, em donaria problemes.
Per exemple a la pregunta “Estudio català per poder entendre i parlar amb amics i
veïns” és molt més natural contestar que “hi estic d‟acord” o “no hi estic d‟acord” que
no pas a la pregunta “Estudio català per obtenir punts per a l‟arrelament”, la resposta a
la qual més natural seria “és el meu cas” o “no és el meu cas”.
Un altre dubte que se‟m plantejava era quantes possibles respostes havia de donar per
a cada pregunta i seguint Dörnyei4 vaig optar per donar 5 respostes possibles a cada
pregunta.
 totalment d‟acord
 d‟acord
 ni d‟acord ni en desacord
 en desacord
 totalment en desacord
Dit això, vegeu el qüestionari:




4
 ZOLTÁN DÖRNYEI, Questionaires in Second Language Research: Construction, Administration
and Processing, 2003




5
Aprendre català: per què?
Anàlisi de percepcions, actituds i motivacions per aprendre la llengua


Qui ets?
Sóc home/ dona.                           Tinc _________ anys.
Sóc de __________________.         Vaig arribar a Catalunya el ____________.
Visc a _________________________ (nom del barri).
Visc sol/a / comparteixo pis / visc amb la parella/ visc amb fills.
Tinc estudis primaris/ secundaris/ de formació professional/ universitaris.
Per què estudies català?
Estudio català per obtenir punts per a l‟arrelament.
 totalment d‟acord
 d‟acord
 ni d‟acord ni en desacord
 en desacord
 totalment en desacord
Estudio català per entendre els documents oficials.
 totalment d‟acord
 d‟acord
 ni d‟acord ni en desacord
 en desacord
 totalment en desacord
Estudio català perquè el necessito per a la feina o els estudis.
 totalment d‟acord
 d‟acord
 ni d‟acord ni en desacord
 en desacord
 totalment en desacord
Estudio català per ajudar els meus fills en els deures de l‟escola.
 totalment d‟acord
 d‟acord
 ni d‟acord ni en desacord
 en desacord
 totalment en desacord


Estudio català per millorar a la feina.


6
Maria Gassiot Sandaran


 totalment d‟acord
 d‟acord
 ni d‟acord ni en desacord
 en desacord
 totalment en desacord
Estudio català per poder entendre i parlar amb amics i veïns.
 totalment d‟acord
 d‟acord
 ni d‟acord ni en desacord
 en desacord
 totalment en desacord
Estudio català perquè m‟agrada aprendre i superar-me.
 totalment d‟acord
 d‟acord
 ni d‟acord ni en desacord
 en desacord
 totalment en desacord
Què opines?
Tens altres motius per aprendre català?
 Sí        No
Quins?
_____________________________________________________________________
Creus que si saps català et relacionaràs millor amb amics i veïns?
 Sí        No
Per què?
_____________________________________________________________________
Creus que si saps català tindràs millors oportunitats laborals?
 Sí        No
Per què?
_____________________________________________________________________


                  Reflexions sobre el qüestionari




7
Aprendre català: per què?
Anàlisi de percepcions, actituds i motivacions per aprendre la llengua

En aquest apartat m‟agradaria exposar algunes experiències i reflexions al voltant del
qüestionari, algunes de les quals tenen relació amb els dubtes que vaig tenir mentre
l‟elaborava i que ja he anunciat abans.
Aquest qüestionari el vaig passar als alumnes dels cursos gairebé sempre al final de la
classe, en els últims deu minuts de la sessió lectiva, després d‟una breu intervenció
per explicar que els el passava per saber més coses sobre els seus interessos i
motivacions, que havia de ser anònim i que si tenien cap dubte sobre el significat de
les preguntes, ens podien demanar aclariments.
Ara, després d‟haver passat l‟enquesta i analitzant-ne els resultats em pregunto si les
persones que han contestat “no hi estic d‟acord” a la pregunta “Estudio català per
obtenir punts per a l‟arrelament” estan dient que no és el seu cas, que ells o elles no
estudien català per obtenir punts per a l‟arrelament perquè no han sol·licitat l‟informe
d‟arrelament social al municipi per tramitar l'autorització de residència temporal per
raons d’arrelament, o que tot i que l‟han sol·licitat, aquest no és el motiu pel qual
estudien català perquè n‟hi ha d‟altres que són més importants.
Una altra possibilitat és que persones que no hagin sol·licitat l‟informe d‟arrelament
perquè són espanyoles, per exemple, en un exercici d‟empatia, posant-se en la situació
dels seus companys de curs que sí que estan tramitant aquesta sol·licitud, hagin
contestat “hi estic d‟acord”, ja que creuen que per a qui necessiti tenir aquest informe,
fer un curs de català és important.
Un altre cas que va resultar complicat va ser a la pregunta “Estudio català per ajudar
els meus fills en els deures de l‟escola.” Aquí em vaig trobar que la gent que no té fills
no sabia què contestar, ja que alguns deien que ells estudiaven per poder ajudar els
néts, i d‟altres que no tenien ni fills ni néts però que els semblava un bon motiu per
aprendre la llengua i contestaven “hi estic d‟acord”.
Sigui com sigui, independentment de la situació personal de l‟enquestat, interpreto la
resposta “hi estic d‟acord” com una opinió que veu com un valor positiu donar suport
i acompanyar els nens i nenes i joves que estan creixent i formant-se en català. I per
tant, considera el coneixement de la llengua un element clau per a les generacions
futures.
D‟altra banda, pot ser ben bé que persones que pensen així, que creuen que és
fonamental saber català per poder ajudar els fills, els nebots, els néts (és a dir, als
joves de la família) hagin contestat “en desacord” o “totalment en desacord” pel fet


8
Maria Gassiot Sandaran


que ells o elles no tenen cap jove a la família, és a dir, no és el seu cas com deia
abans. Així doncs, crec que les respostes positives a aquesta pregunta són
potencialment superiors a les que presentaré a continuació.
Finalment, una darrera qüestió relacionada amb l‟elaboració de l‟enquesta,
concretament amb el nombre d‟ítems que han de formar part de les possibles
respostes: tal com he explicat abans vaig optar per donar 5 possibles respostes a cada
pregunta (totalment d’acord, d’acord, ni d’acord ni en desacord, en desacord,
totalment en desacord), però arribat el moment d‟analitzar els resultats, he simplificat
a tres les respostes possibles (sumant totes les respostes “totalment d‟acord” a
“d‟acord” i totes les respostes “totalment en desacord” a “en desacord”) ja que he vist
que la diferència entre “totalment d‟acord” i “d‟acord” i “totalment en desacord” i “en
desacord” no m‟aportava informació gaire significativa, si més no en aquest estudi,
que ben bé podria ser la primera fase d‟altres posteriors.
I ja per acabar amb aquest apartat i més enllà del disseny del qüestionari hi ha una
altra reflexió que voldria compartir. Es tracta de les grans limitacions que té l‟eina del
qüestionari en si mateixa des del punt de vista de la competència multicultural en el
sentit més ampli.
Observant com afrontaven la situació d‟haver de contestar el qüestionari aquestes 100
persones tan diferents entre elles, com interpretaven les preguntes i quins dubtes
planejaven he descobert que no podem preguntar la mateixa cosa de la mateixa
manera a persones tan diferents, ja que és divers el que significa per a cadascun d‟ells
“documents oficials”, “entendre els amics i veïns”, “millors oportunitats laborals” o
aprendre i superar-se”.
Però d‟altra banda, com ens ho podem fer per preguntar-ho de la millor manera a
cadascuna de les persones? Doncs segons les experiències que he tingut “passant el
qüestionari” el que més ens pot acostar al màxim encert és el diàleg, la conversa.
Una de les experiències que m‟ha portat a aquesta conclusió és la conversa que vaig
tenir amb una alumna del grup de B1 del Centre Cruïlla. En acabar d‟omplir el
qüestionari vaig veure que havia contestat que estudiava català perquè li agradava. Jo,
en llegir això, li vaig preguntar per què li agradava el català. En un primer moment es
va quedar perplexa, no sabia què contestar. Llavors vaig començar a donar-li
possibles arguments (pels sons o el ritme de la llengua, perquè li agrada algun cantant
català, per poder entendre les sèries de la televisió...). Ella em va anar explicant



9
Aprendre català: per què?
Anàlisi de percepcions, actituds i motivacions per aprendre la llengua

moltes coses d‟ordre força divers i finalment em va dir: “M‟agrada el català perquè és
més fi que el castellà, la gent que parla català sembla que tingui més educació”. Vam
seguir parlant i vaig descobrir que ella gairebé només sentia parlar el català al metro,
concretament al tram que va de Trinitat Nova a Ciutat Meridiana, de la línia 11. Per
pròpia experiència sé que entre aquestes estacions se senten a parlar moltíssimes
llengües diferents i que la majoria dels qui parlen català són professionals que van a
treballar a les escoles, instituts i serveis socials de la Zona Nord, és a dir, persones
amb estudis universitaris.
La meva reflexió va ser que aquesta alumna mai hauria formulat una frase com ara
“Per a mi l‟ús del català té prestigi perquè és la llengua de les persones
acadèmicament més formades del barri”, però en realitat el seu discurs era aquest i a
mi em va caldre conèixer-la a ella, el seu bagatge i el seu entorn per poder entendre
què em volia dir. I tot això, òbviament, no es pot aconseguir amb l‟eina del
qüestionari, malgrat que aquest disposi d‟un apartat de preguntes obertes perquè, tal
com suggereix Martínez del Olmo5, la persona s‟expressi en les seves pròpies
paraules.
En aquest sentit he trobat molt encertada la diferència que estableix Alexis Mesa
Marrero6 entre l‟enquesta i l‟entrevista en profunditat, ja que aquesta darrera “permite
comprender las condiciones psicológicas y ambientales de la persona en la entrevista,
atender a la comunicación no verbal en la contestación de las preguntas, así como
aclarar el sentido de las respuestas cuando no sean suficientemente claras”.
És per això que, com exposaré amb més detall a les conclusions, un estudi
complementari a aquest molt interessant seria fer entrevistes en profunditat a una sèrie
de persones de perfils representatius.


                 Perfil dels grups enquestats i respostes a les preguntes tancades
En aquest apartat faré una breu descripció de cada grup classe i l‟entitat que l‟acull i
presentaré els resultats de les preguntes del segon bloc, és a dir, les respostes a les
preguntes tancades.

5
  Martínez del Olmo, El Cuestionario, un instrumento para la investigación de las ciencias sociales,
Laertes, pàg. 21
6
  Alexis Mesa Marrero, Guía pràctica para la investigación de la inmigración en la escala local,
Observatorio de la Immigación de Tenerife, Fundación Canària Empresa Universidad de la Laguna,
2008


10
Maria Gassiot Sandaran


En canvi, he considerat oportú, agrupar totes les respostes a les preguntes del tercer
bloc, les preguntes obertes, a l‟apartat de resultats globals, ja que en veure les
respostes que havien donat cadascun dels grups era extremadament difícil analitzar-
les per separat.
               Resultats per grups
               Grup Bàsic 1 del Centre Cruïlla
El Centre Cruïlla ha signat un acord de col·laboració amb el CNL de Barcelona per a
l‟extensió i l‟ús del coneixement de la llengua catalana l‟any 2010. Està ubicat al
carrer Pedraforca, 2-6, als locals annexos de la parròquia del barri de Ciutat
Meridiana.
És una entitat sense ànim de lucre que depèn jurídicament de la Parròquia de Sant
Bernat de Claravall. Des dels seus orígens, l‟any 1984, ha esdevingut un punt de
trobada per a infants i joves de la zona. Al llarg del temps ha donat resposters
educatives en diversos camps: el lleure organitzat, la cultura, l‟orientació i la inserció
laboral, l‟associacionisme, la integració social, l‟educació en valors, l‟esport...
En aquests moments el Centre Cruïlla treballa per:
Prioritzar una educació centrada en la persona, des de l‟acollida incondicional.
Promocionar una educació integral per tal que les persones siguin autònomes,
reflexives, crítiques i constructives en la transformació del seu entorn.
Afavorir la promoció dels valors més significatius.
Treballar des d‟un vessant preventiu.
Vegeu http://www.centrecruilla.com
Aquest grup està format per 12 persones, d‟edats compreses entre els 27 i els 77 anys,
procedents de l‟Equador, Anglaterra, Veneçuela, Andalusia, Extremadura, Valladolid,
València, Conca i Catalunya.
Per tant, és un grup en què està molt ben representat un dels perfils dels nostres
alumnes: persones que van arribar a Catalunya entre els anys 40 i els 60 i que ara que
estan jubilats i tenen temps, decideixen aprendre a parlar en català.
Vegeu les seves respostes a les preguntes tancades del qüestionari:




11
Aprendre català: per què?
Anàlisi de percepcions, actituds i motivacions per aprendre la llengua




12
Maria Gassiot Sandaran




13
Aprendre català: per què?
Anàlisi de percepcions, actituds i motivacions per aprendre la llengua




       En els resultats d‟aquest grup cal destacar que les motivacions instrumentals
       són força baixes (per exemple, només 1 dels 12 alumnes afirma que estudia
       català per aconseguir punts per a l‟arrelament) i en canvi les integradores són
       molt elevades (tots 12 afirmen que estudien català per poder entendre i parlar
       amb amics i veïns i perquè els agrada aprendre i superar-se).
               Grup Bàsic 1 de l’Associació de veïns de Torre Llobeta-Vilapicina
L‟Associació de veïns de Torre Llobeta-Vilapicina manté un acord de col·laboració
amb el CNL de Barcelona per a l‟extensió i l‟ús del coneixement de la llengua
catalana des del 2007.
És una associació de veïns que vetlla per la bona convivència a través de la
participació dels veïns en la celebració de festes populars i l‟organització de la Festa
major, de manera que les tradicions de sempre i les noves realitats socials convisquin i
s‟enriqueixin mútuament.
El seu president, Joaquim Forns afirmava en l‟article publicat el novembre del 2006 a
la revista informativa del districte de Nou Barris que “ volem que la seu de la nostra
associació sigui també un espai de trobada i d‟activitats”.
Vegeu http://www.bcn.es/publicacions/b_barris/arxiu/06_novembre/Nou_Barris.pdf
Aquest grup està format per 18 persones, d‟edats compreses entre els 16 i els 62 anys,
procedents de Colòmbia, Perú, Bulgària, el Senegal, Bolívia, l‟Equador, Itàlia,
Ucraïna, Bolívia, Alacant, Paraguai, Xile i Catalunya.
Vegeu les seves respostes a les preguntes tancades del qüestionari:




14
Maria Gassiot Sandaran




15
Aprendre català: per què?
Anàlisi de percepcions, actituds i motivacions per aprendre la llengua




16
Maria Gassiot Sandaran




En els resultats d‟aquest grup cal destacar que pràcticament tots donen un altíssim
valor a les motivacions instrumentals (documents, feina, estudis) tot i que les
motivacions integradores encara les superen.
               Grup Bàsic 1 del Centre Cultural Ton i Guida
El Centre Cultural Ton i Guida és un centre cultural molt dinàmic, amb una gran
capacitat de cohesionar els veïns del barri a través de la seva partició en tallers i
activitats. Val a dir que treballa en xarxa dins del Pla Comunitari de Roquetes, que
aglutina entitats i associacions del barri i que recull una gran tradició de lluita veïnal
que té l‟origen als anys 50.
El projecte del Centre Cultural Ton i Guida neix el 1993 quan les entitats de Roquetes
encapçalades per l‟AV de Roquetes reivindiquen els locals de l‟escola Ton i Guida,
que es fusionava amb l‟escola Pla de Fornells, com a casal de barri.
L‟Associació de veïns i veïnes de Roquetes manté un acord de col·laboració amb el
CNL de Barcelona per a l‟extensió i l‟ús del coneixement de la llengua catalana des
del 2007.
Actualment el centre està gestionat per la Plataforma d‟entitats de Roquetes i el centre
gaudeix d‟un gran dinamisme i d‟una gestió altament participativa.
Vegeu http://www.toniguida.org/
Aquest grup està format per 14 persones d‟entre 19 i 48 anys procedents d‟Hondures,
la República Dominicana, el Perú, Colòmbia, l‟Equador, Bolívia i el Paraguai.
Vegeu les seves respostes a les preguntes tancades del qüestionari:




17
Aprendre català: per què?
Anàlisi de percepcions, actituds i motivacions per aprendre la llengua




18
Maria Gassiot Sandaran




19
Aprendre català: per què?
Anàlisi de percepcions, actituds i motivacions per aprendre la llengua




En els resultats d‟aquest grup cal destacar que les motivacions instrumentals són molt
importants però que les integradores també les superen.
              Grup Bàsic 3 del Centre Cultural Ton i Guida
Aquest grup està format per 11 persones d‟entre 26 i 60 anys procedents de Bolívia,
Veneçuela, l‟Uruguai, Brasil, l‟Equador, Hondures i l‟Argentina.
Vegeu les seves respostes a les preguntes tancades del qüestionari:




20
Maria Gassiot Sandaran




21
Aprendre català: per què?
Anàlisi de percepcions, actituds i motivacions per aprendre la llengua




22
Maria Gassiot Sandaran


En els resultats d‟aquest grup cal destacar que les motivacions instrumentals són més
baixes que en d‟altres grups i que les integradores són les que dominen. Això
s‟explica en part perquè és un grup de Bàsic 3, és a dir, de persones que ja han fet 90
hores de català abans d‟apuntar-se al curs o bé que ja tenen la competència equivalent
al nivell de Bàsic 2. Per tant, és lògic que ja tinguin cobertes unes necessitats
lingüístiques mínimes i la motivació de millorar a la feina i les integradores siguin
més elevades.




                Grup Curs Bàsic (Bàsic 1 i Bàsic 2 intensiu) de la Delegació de Nou
                Barris del CNL de Barcelona


Els alumnes d‟aquest grup, a diferència dels altres, són persones que s‟han adreçat
directament i de manera autònoma al CNL per inscriure‟s a un curs de català, és a dir,
que no han accedit al curs mitjançant la intermediació d‟una entitat o associació de
barri.
El grup classe està format per 11 persones d‟entre 22 i 45 anys procedents d‟Itàlia,
Bolívia, l‟Argentina, Bèlgica, Hondures, l‟Aragó, Ucraïna, Astúries, la República
Dominicana i Galícia.
Vegeu les seves respostes a les preguntes tancades del qüestionari:




23
Aprendre català: per què?
Anàlisi de percepcions, actituds i motivacions per aprendre la llengua




24
Maria Gassiot Sandaran




25
Aprendre català: per què?
Anàlisi de percepcions, actituds i motivacions per aprendre la llengua

En els resultats d‟aquest grup cal destacar que, tot i que és un grup de Bàsic 1, les
motivacions integradores són molt més elevades que les motivacions instrumentals,
que són força més baixes que en d‟altres grups.
               Grup Bàsic 1 del Centre Cívic de la Zona Nord
Aquest centre cívic dóna servei als barris de Ciutat Meridiana, Torre Baró i Vallbona i
és un referent cultural molt important a la zona, ja que des de fa molts anys s‟hi han
fet tota mena de tallers i cursos, alhora que ha estat un punt de trobada i d‟activitats
diverses per als veïns, entitats i associacions del barri.
Aquest Centre Cívic manté un acord de col·laboració amb el CNL de Barcelona per a
l‟extensió i l‟ús del coneixement de la llengua catalana des del 2004.
Vegeu http://cczonanord.blogspot.com/
Aquest grup està format per 15 persones d‟entre 17 i 62 anys procedents de Colòmbia,
Hondures, Nigèria, Bolívia, Andalusia i el Perú.
Vegeu les seves respostes a les preguntes tancades del qüestionari:




26
Maria Gassiot Sandaran




27
Aprendre català: per què?
Anàlisi de percepcions, actituds i motivacions per aprendre la llengua




28
Maria Gassiot Sandaran


En els resultats d‟aquest grup cal destacar que les motivacions instrumentals són molt
elevades i les integradores, també.
               Grup Bàsic 1 de l’Associació de veïns de Trinitat Nova
Trinitat Nova és un barri de 7.700 habitants que es troba al Districte de Nou Barris, al
nord-est de Barcelona. El barri, format per edificis de promoció pública construïts
majoritàriament els anys 50, és un exemple de la política edificatòria franquista per
als barris treballadors, amb greus problemes urbanístics que s'han arrossegat fins
l'actualitat (a una part de les construccions es va detectar aluminosi a principis dels
anys 90).
A aquest context cal afegir les problemàtiques socials associades a un perfil de
població amb baixos recursos econòmics i extremadament envellida (un terç major de
65 anys).
Des de l'any 1996, i a partir d'un assessorament tècnic extern en processos comunitaris
(Marchioni, 1996), l'Associació de Veïns va aprofitar l'impuls de la renovació
urbanística per promoure un procés de transformació social del barri amb la
participació veïnal, que s'ha desenvolupat fins l'actualitat sota el que es coneix com el
Pla Comunitari de Trinitat Nova (PCTN).
A la seu de l‟associació de veïns s‟hi fan molts cursos i activitats dirigides a tota la
població, des de classes d‟alfabetització fins a tallers d‟informàtica, passant per la
gestió d‟una petita biblioteca, de la qual tenen cura els mateixos veïns, i l‟edició duna
publicació trimestral anomenada La Tini. Val a dir que tot i la precarietat de les seves
instal·lacions, l‟associació té una gran capacitat de dinamitzar els veïns de Trinitat
Nova.
Vegeu http://www.pctn.entitatsbcn.net
Aquest grup està format per 7 persones d‟entre 33 i 63 anys, procedents de Colòmbia,
Hondures, Uruguai i l‟Equador.
Vegeu les seves respostes a les preguntes tancades del qüestionari:




29
Aprendre català: per què?
Anàlisi de percepcions, actituds i motivacions per aprendre la llengua




30
Maria Gassiot Sandaran




31
Aprendre català: per què?
Anàlisi de percepcions, actituds i motivacions per aprendre la llengua




En els resultats d‟aquest grup cal destacar que, tot i que es tracta d‟un grup de Bàsic 1,
les motivacions instrumentals són clarament més baixes que en d‟altres grups i que
dominen les motivacions integradores.
               Grup Bàsic 1 de l’AMPA de l’IES Flos i Calcat
L‟AMPA de l‟IES Flos i Calcat és una associació de pares i mares que vetlla per
l‟organització d‟activitats extraescolars destinades als alumnes del centre i les seves
famílies, ja que considera que la seva participació en la vida del centre és determinant
en el procés educatiu dels alumnes.
L‟AMPA de l‟IES Flos i Calcat manté un acord de col·laboració amb el CNL de
Barcelona per a l‟extensió i l‟ús del coneixement de la llengua catalana des del 2009,
gràcies al qual ofereix cursos de català a les famílies dels alumnes de l‟IES i a tots els
veïns del barri.
Aquest grup està format per 12 persones d‟entre 21 i 43 anys, procedents de Xile, la
República Dominicana, Mèxic, l‟Equador, l‟Argentina, Burkina Faso, Colòmbia,
l‟Uruguai i Armènia.
Vegeu les seves respostes a les preguntes tancades del qüestionari:




32
Maria Gassiot Sandaran




33
Aprendre català: per què?
Anàlisi de percepcions, actituds i motivacions per aprendre la llengua




34
Maria Gassiot Sandaran




En els resultats d‟aquest grup cal destacar que les motivacions integradores són
clarament dominants respecte a les instrumentals, a excepció de la necessitat de saber
català per a la feina i els estudis, que apareix com a motivació força important.


               Respostes globals a les preguntes tancades


Un cop analitzades les respostes de cada grup presento els resultats globals. Aquest
grup està format per 100 persones, que tenen entre 16 i 77 anys i procedeixen de
diverses comunitats autònomes de l‟Estat espanyol (Andalusia, Extremadura, Castella
la Manxa, València, Astúries i Catalunya) i 24 països diferents (l‟Equador,
Anglaterra, Veneçuela, Colòmbia, Perú, Bulgària, el Senegal, Bolívia, Itàlia, Ucraïna,
Paraguai, Xile, d‟Hondures, la República Dominicana, el Perú, el Paraguai, l‟Uruguai,
el Brasil, l‟Argentina, Bèlgica, Nigèria, Mèxic, , Burkina Faso i Armènia).




               Respostes a les preguntes tancades



35
Aprendre català: per què?
Anàlisi de percepcions, actituds i motivacions per aprendre la llengua




36
Maria Gassiot Sandaran




37
Aprendre català: per què?
Anàlisi de percepcions, actituds i motivacions per aprendre la llengua




En els resultats globals d‟aquest segon bloc de preguntes tancades cal destacar que,
segons les respostes a les preguntes plantejades, hi ha una percepció que vincula
clarament el coneixement de la llengua a la perspectiva de poder millorar i progressar,
tant en l‟aspecte professional i laboral com en el social.
Mentre que només el 43% dels estudiants diu que fa el curs de català perquè necessita
punts per obtenir el certificat d‟arrelament, el 98% ho fa perquè li agrada aprendre i
superar-se, el 94% perquè vol entendre i parlar en català amb amics i veïns i el 82%
perquè creu que si sap català podrà millorar a la feina.




               Respostes a les preguntes obertes
En aquest apartat exposo tot el que han escrit les 100 persones que han respost el
qüestionari. M‟ha semblat oportú reproduir textualment el que han escrit els alumnes i
per això hi trobareu idees repetides expressades en paraules diferents. Només hi he fet
correccions de tipus ortogràfic i gramatical per tal que els textos fossin entenedors,
però he mirat de respectar al màxim la manera d‟expressar-se de cadascú, ja que hi
trobem reflectits matisos i emocions l‟anàlisi dels quals podria ser objecte d‟un estudi
posterior més acurat i que aportaria informació molt valuosa.
               Pregunta oberta 1: Tens altres motius per aprendre català? Quins?
A fi que la lectura de tots aquests arguments sigui més fluïda, i amb la voluntat
d‟oferir d‟entrada un resum de les idees principals que hi apareixen, els he agrupat en




38
Maria Gassiot Sandaran


diferents apartats anomenats Conèixer la cultura del lloc on visc, El gust per
aprendre, La feina, Motius socialitzadors i Motius familiars.
     Conèixer la cultura del lloc on visc
     1) Perquè visc aquí i m‟agrada conèixer la cultura on visc.

     2) Per conèixer millor la cultura local, els seus films, els seus llibres, les seves
         històries.

     3) Perquè m‟agrada conèixer la cultura i la llengua d‟allà on visc.

     4) Perquè vull viure alguns anys més a Catalunya.

     5) Perquè saber català em facilita les coses a Catalunya, que és on visc, i
         m‟agrada.

     6) Perquè m‟agrada el català i estic contenta d‟estar en aquesta ciutat.

     7) Perquè és molt important aprendre l‟idioma del lloc on es viu.

     El gust per aprendre
     8) Perquè m‟agrada aprendre.

     9) Perquè m‟agrada i vull aprendre aprendre llengües.

     10) Perquè m‟agrada molt.

     11) Perquè m‟agrada aprendre i superar-me personalment per poder entendre i
         parlar.

     12) Per poder llegir en català i perquè m‟agrada.

     13) Per llegir els textos de l„església i entendre‟ls.

     14) Perquè m‟agradaria conèixer altres idiomes.

     15) . Per millorar els meus coneixements com a persona.

     La feina
     16) Per tenir feina, tenir amics i perquè m‟agrada molt parlar català

     17) Perquè vull fer oposicions.



39
Aprendre català: per què?
Anàlisi de percepcions, actituds i motivacions per aprendre la llengua

     18) Perquè si sé català tinc més facilitat per aconseguir feina.

     19) Per la feina i la comunicació amb les persones que l‟entenen.

     Motius socialitzadors
     20) Per parlar amb amics.

     21) Perquè crec que als catalans els agrada molt si puc parlar en català amb ells.

     22) Per poder entendre i mantenir un diàleg amb persones que parlin català

     23) Perquè als catalans els agrada que parlem el seu idioma, que és el català.

     24) Per comunicar-me i relacionar-me millor amb la gent que treballa a les
        botigues i als bancs i supermercats.

     25) Per una millor integració.

     26) Perquè m‟agrada molt i em sento integrat a Catalunya.

     27) Per poder entendre la TV.

     28) .Per aprendre i superar-me, integrar-me i compartir amb altres persones.

     29) Per integrar-me a la societat, compartir amb persones d‟altres cultures.

     Motius familiars
     30) Per poder ajudar els meus fills en les tasques escolars.

     31) Per comunicar-me millor amb les companyes de classe de les meves filles.

     32) Per poder parlar en català amb els meus néts i ajudar-los amb els deures.

     33) Perquè la meva filla parla català i jo vull contestar-li en català perfectament.

     34) Perquè serà molt divertit parlar-lo amb els meus fills i amics.

     35) Per comunicar-me millor amb la família del meu marit.

     36) Per parlar amb la meva filla i la dona.

     37) Per ensenyar català a la meva família.



40
Maria Gassiot Sandaran


     38) Perquè la meva parella parla català i probablement el meu futur fill també.

        Pregunta oberta 2: Creus que si saps català et relacionaràs millor amb
        amics i veïns?
        3 persones han dit que no sense argumentar.
        8 han contestat que no i han donat els següents arguments:
     1) Perquè la llengua mai ha sigut un obstacle amb amics i veïns.
     2) Perquè fins ara no he tingut problema per relacionar-me en castellà.
     3) Perquè els meus amics parlen castellà perquè són espanyols.
     4) Perquè els meus veïns parlen en castellà.
     5) Perquè tinc amics de molts països.
     El 89% de les persones han contestat afirmativament. A fi que la lectura de tots els
     arguments aportats sigui més fluïda, i amb la voluntat d‟oferir d‟entrada un resum
     de les idees principals que hi apareixen, els he agrupat en diferents apartats
     anomenats Necessitat centrada en els altres, Necessitat centrada en mi, Millora de
     la comunicació (empatia, reciprocitat), Mitjà d’integració, Prestigi i Ampliació el
     cercle d’amistat.
     Necessitat centrada en els altres
 1) Perquè es poden comunicar millor amb mi.

 2) Perquè els agrada que jo parli el seu idioma.

 3) Perquè a Catalunya els agrada més que els parlin en el seu idioma, que és el
      català.

 4) Jo crec que podré fer més amics, escoltar millor els que parlen català i per
      contestar en català.

 5) Perquè és molt difícil fer-se amic dels catalans.

 6) Perquè els veïns parlen català.

 7) Perquè tothom parla català.

 8) Perquè la majoria parlen català.

 9) Perquè la majoria són catalans i quan hi sóc jo se‟ls fa difícil parlar en castellà.




41
Aprendre català: per què?
Anàlisi de percepcions, actituds i motivacions per aprendre la llengua

 10) Perquè tinc molt amics catalans i la majoria parlen en català.

 11) Perquè tots parlen català.

 Necessitat centrada en mi
 12) Perquè parlar les dues llengües facilita les coses.

 13) Perquè quan parlen en català hi ha moltes coses que no entenc i m‟agrada
     entendre.

 14) Perquè si parlo en català els entendré. Podré defensar-me parlant o contestar
     quan em parlin en català.

 15) Perquè a vegades no entenc bé el que em diuen i ho vull entendre.

 16) Perquè així entendria el que em diuen i tindríem millor relació.

 17) Tos els meus veïns parlen català i moltes vegades no els entenc.

 18) Perquè entendré el que em diuen en català.

 19) Per poder mantenir millor una conversa.

 20) Perquè sí, perquè em sembla interessant.

 21) Perquè la majoria dels meus amics són catalans i parlen en català i a vegades no
     els entenc.

 22) Perquè molts quan noten que no els entenc en català passen a parlar-me en
     castellà.

 23) Si sabés parlar català em relacionaria amb amics i persones.

 24) Perquè parlant català em portaré millor amb els veïns.

 25) Perquè ells parlen català i així els podré entendre.

 Millora de la comunicació (empatia, reciprocitat)
 26) Perquè m‟agrada parlar en català amb la gent que parla en català.

 27) Sí, perquè és el seu idioma.



42
Maria Gassiot Sandaran


 28) Perquè la majoria de gent prefereix parlar en català i a mi m‟agrada parlar-lo.

 29) Perquè així em podré entendre millor amb elles (les amigues). Per relacionar-
     m‟hi millor.

 30) Perquè la gent entén millor el català i la conversa serà millor.

 31) Perquè la majoria són catalans i m‟agrada parlar amb ells el seu idioma.

 32) Per entendre millor la gent.

 33) Si sé català puc relacionar-me millor amb veïns i companys, que és el que vull.

 34) Perquè així tindré més bona relació amb ells (els amics i veïns).

 35) Perquè m‟agrada molt relacionar-me amb amics i veïns.

 36) Perquè em relacionaré millor amb els meus amics.

 37) Sí perquè he de comunicar-me millor amb les persones.

 38) Perquè estic vivint en aquesta comunitat i si sé català em podré comunicar millor
     amb les persones.

 39) Perquè m‟entendré millor i això em fa sentir bé.

 40) Perquè millorarà el que parlem en les reunions que tenim.

 41) Perquè la comunicació és millor.

 42) Perquè si parlo català em relacionaré millor amb les persones.

 Mitjà d’integració
 43) Per integrar-me millor com tothom.

 44) Perquè sóc estrangera i crec que tinc l‟obligació de saber parlar la llengua local .

 45) Perquè els catalans creuen que la seva cultura i llengua són molt importants.

 46) Perquè t‟integres a la societat. És una manera de mostrar respecte pels seus
     costums i idiomes.

 47) Perquè aprendre la llengua forma part de la integració i millora la comunicació.



43
Aprendre català: per què?
Anàlisi de percepcions, actituds i motivacions per aprendre la llengua

 48) Crec que la llengua és la millor manera d‟integrar-se en una societat.

 49) Perquè podrem entendre‟ns millor.

 50) Perquè és la llengua de la regió.

 51) Esclar, t‟integres molt més fàcilment.

 52) És el millor perquè estem vivint a Catalunya.

 53) Sí, perquè entendré millor la cultura catalana.

 54) Perquè porto molt de temps vivint aquí.

 55) Perquè m‟entendré i em comunicaré millor, i m‟integraré.

 56) És la llengua que es parla a Catalunya i el que es practica diàriament.

 57) Perquè visc a Catalunya.

 58) Perquè em vull quedar a viure aquí.

 59) Perquè veuran que desitjo integrar-me socialment.

 60) Sí, però fora del barri perquè al meu barri tothom parla castellà.

 61) Perquè a Catalunya saber català és essencial.

 Prestigi
 62) M‟agrada com parlen en català, sembla com si tinguessin més educació.

 Per ampliar el cercle d’amistat
 63) Per conèixer més amics i veïns.

     Pregunta oberta 3: Creus que si saps català tindràs millors oportunitats
     laborals?
Només una persona diu que no i afirma que per a la seva feina no és important
conèixer el català.
Una altra persona diu que és més o menys important saber el català en funció de la
feina que facis.




44
Maria Gassiot Sandaran


El 98% dels alumnes han respost afirmativament a aquesta pregunta i han exposat
arguments diversos. A fi que la lectura de tots aquests arguments sigui més fluïda, i
amb la voluntat d‟oferir d‟entrada un resum de les idees principals que hi apareixen,
els he agrupat en diferents apartats anomenats És un requisit, És bo per millorar i És
bo per sentir-se millor a la feina.
     És un requisit
     1) Perquè buscant feina m‟he adonat que aquest és un requisit per accedir a feines
        més qualificades.

     2) Perquè quan vaig a buscar feina em demanen el català.

     3) Perquè a algunes feines demanen que parlis català.

     4) Perquè podré fer oposicions.

     5) Perquè quasi totes les empreses a Catalunya demanen el nivell C de català.

     6) Per fer de cambrer o per ensenyar idiomes es demana molt saber català.

     7) Perquè a la majoria de feines et demanen que parlis el català.

     8) Perquè em demanen el català i més amb la crisi.

     9) Perquè demanen que parlis català.

     10) Perquè en moltes feines t‟exigeixen que parlis català, al menys les feines que
        són de cara al públic.

     11) Perquè he vist que a moltes feines es necessita el català.

     12) Perquè hi ha feines en què el català és obligatori.

     13) Perquè la meva professió m‟obliga a saber català. Sóc metge i he de saber
        català per poder entendre millor la gent.

     14) Perquè treballo atenent el públic i és important poder mantenir converses en
        català.

     15) Perquè a les feines es parla molt el català.

     16) Perquè a moltes feines el demanen i la veritat és que és necessari saber-lo.



45
Aprendre català: per què?
Anàlisi de percepcions, actituds i motivacions per aprendre la llengua

     17) En molts llocs de treball l‟exigeixen.

     18) Perquè hi ha moltes persones que ho demanen a l‟entrevista de feina.

     19) La majoria d‟empreses prefereixen que parlis català.

     20) Perquè hi ha feines en les que és necessari parlar català.

     21) Perquè així puc complir el requisit de parlar català i a més m‟agrada molt el
        català.

     22) Perquè vull fer el batxillerat i em demanen que parli català com requisit
        important.

     23) Perquè moltes feines es necessita saber català.

     És bo per millorar
     24) Perquè hi ha molta gent que el parla i és més fàcil comunicar-se.

     25) Perquè em valoren més si estic integrat.

     26) Perquè estaré més ben preparada si a més d‟altres llengües aconsegueixo parlar
        la llengua local.

     27) Perquè entendré millor les feines.

     28) Perquè com més llengües parlem, més fàcil serà trobar feina.

     29) Perquè si sé català tindré millors oportunitats per cuidar nens, ja que la majoria
        de les famílies demanen parlar català.

     30) Perquè en molts llocs em pregunten si sé català i si en sabés podria contestar
        que sí.

     31) Perquè sóc profe d‟anglès i sabent català puc parlar una mica amb els pares
        dels meus alumnes.

     32) Perquè en moltes feines prefereixen que parlis català i també és necessari per
        poder-los entendre.

     33) Perquè saber català millora la comunicació.


46
Maria Gassiot Sandaran


     34) Perquè si sé català tindré més oportunitats i serà més fàcil. .

     35) Perquè és una porta més que s‟obre.

     36) Perquè se m‟obren més oportunitats.

     37) Perquè ens entendrem millor.

     38) Si aprenc català tinc més oportunitats d‟aconseguir una bona feina, ja que visc
        a Catalunya.

     39) Perquè em veuran més integrat a la societat catalana.

     40) Per millorar de feina i tenir altres oportunitats, ja que tinc molta capacitat per
        fer moltes feines diferents i sabent català encara se m‟obriran més portes.

     41) Perquè així tindré més oportunitats perquè podré entendre millor les persones
        que estan al meu voltant.

     42) Perquè tindré més oportunitats a la feina.

     43) Perquè podré accedir a millors llocs de treball.

     44) Perquè sabent català podré tenir moltes oportunitats d‟estudiar.

     45) Perquè a la feina es valora molt parlar català.

     46) Perquè si sé català podré tenir converses en català o en castellà.

     47) Per ampliar el ventall de possibles feines. Per tenir més oportunitats al mercat
        laboral.

     És bo per sentir-se millor a la feina
     48) Perquè podré entendre els catalans en el seu idioma.

     49) Per tenir una millor relació si l‟ambient es mostra relacionat amb el català.

     50) Perquè tot el que puguem aprendre és important per a la nostra vida.

     51) Perquè em podré relacionar millor amb els companys de feina.

     52) Perquè en qualsevol ocasió que es presenti no hi haurà problemes a l‟entendre
        el català.


47
Aprendre català: per què?
Anàlisi de percepcions, actituds i motivacions per aprendre la llengua

     53) Perquè és una llengua oficial que parlen moltes persones.

     54) Perquè si sé català podré contestar en el seu idioma i no sentir-me fora de lloc.




48
Maria Gassiot Sandaran


            III. Conclusions



La principal conclusió d‟aquest treball és que la decisió d‟aprendre català és una
decisió que s‟emmarca en el conjunt d‟iniciatives per millorar la situació personal i
familiar, aspiració i desig que està en la base de gairebé tots els projectes migratoris, a
banda dels que s‟emprenen per raó de persecucions políticomilitars, ètniques, sexuals
o religioses.
És a dir, per a bona part dels alumnes que s‟han inscrit als cursos de català estudiats,
aprendre català significa millorar.
D‟una banda, tenim que les respostes obtingudes a les preguntes tancades indiquen
que de manera molt general els enquestats consideren la llengua una eina necessària,
en alguns casos un requisit, per regularitzar la seva situació al país, per aconseguir
feina, poder estudiar, etc. (Recordem que hi ha un 43% de persones que diuen que
necessiten fer el curs de català per obtenir punts per a l‟arrelament, un 67% que
afirma que estudia català per poder entendre els documents oficials, un 74% necessita
saber català per a la feina o els estudis, un 50% vol saber català per ajudar els joves de
la seva família en les tasques escolars i un 82% que creu que si sap català podrà
millorar a la feina o trobar una feina millor.) Fins aquí, per tant, podem afirmar que la
motivació instrumental és molt elevada.
D‟altra banda, però ens trobem que les respostes obtingudes a les dues preguntes que
fan referència a motivacions de caire integrador, estudio català per poder entendre i
parlar amb amics i veïns i estudio català perquè m‟agrada aprendre i superar-me,
obtenen un grau de conformitat molt més elevada encara: 94% i 98% respectivament.
A més, cal tenir en compte que les respostes a aquestes preguntes tancades, estan
plenament avalades per les respostes a les preguntes obertes, que confirmen totalment
aquesta opinió majoritària.
Respecte a les respostes a la pregunta oberta 1 “Tens altres motius per aprendre
català? Quins?” cal destacar que hi apareix moltes vegades la perspectiva i el desig
d‟integrar-se a través de la llengua. I curiosament el coneixement de la llengua
apareix tant com a causa com a efecte o conseqüència del fet d‟estar integrat: una
persona ha dit que vol estudiar català per integrar-se millor i una altra diu que estudia
català perquè se sent integrat.




49
Aprendre català: per què?
Anàlisi de percepcions, actituds i motivacions per aprendre la llengua

En aquestes respostes també s‟hi representa amb força la idea del coneixement de la
llengua per accedir i formar part plenament del món dels éssers estimats: per poder
tenir millor relació amb els amics dels fills, la parella i els seus familiars, per exemple.
Finalment, cal destacar també com el coneixement del català està vinculat al desig de
permanència al país: “vull estudiar català perquè vull viure aquí més temps” o “perquè
segurament serà la llengua dels meus fills”.
Pel que fa a la pregunta oberta 2 “Creus que si saps català et relacionaràs millor amb
amics i veïns?”, cal assenyalar l‟aparició del castellà en tots els arguments aportats per
les persones que han contestat que “no”, en el sentit que en les relacions personals
utilitzen el castellà i això no els representa cap inconvenient, ja que el seu entorn és
castellanoparlant.
Amb tot, el 89% de les persones han contestat afirmativament aquesta pregunta i un
dels arguments més present és, a banda de la necessitat d‟un mateix d‟entendre i
parlar per poder interactuar, que els catalans donen molta importància a la seva
llengua o els agrada que els parlin en català. I per tant, fer el gest d‟intentar parlar o de
parlar en català fa que la comunicació sigui millor, de més qualitat (tot i que es podria
produir en castellà). Per últim destacar que torna a aparèixer la idea de la integració:
“si parlo català veuran que vull integrar-me”.
Quant a la pregunta oberta 3 “Creus que si saps català tindràs millors oportunitats
laborals?”, el 98% dels alumnes l‟han respost afirmativament i han exposat arguments
diversos entre els quals trobem, a banda que el coneixement del català és un requisit
per accedir a moltes feines, novament la idea de la integració. Aquí també podem
observar que els estudiants estableixen una relació molt directe entre el coneixement
del català i més oportunitats de tenir feines millors.
Per tant, podem afirmar que poder entendre i parlar el català són habilitats percebudes
com a imprescindibles per formar part de la societat d‟acollida en tots els aspectes i
tenir-hi les màximes oportunitats, la qual cosa coincideix plenament amb les
recomanacions de la UE, que ha insistit diverses vegades des del 2003 al 2007, en la




50
Maria Gassiot Sandaran


importància d‟ensenyar la llengua oficial a la població nouvinguda, tal com exposa F.
Villareal7.
De fet, el Pla de ciutadania i immigració de la Generalitat de Catalunya (2005-2008)
recollia ja dos elements nous i clau: que probablement hagin contribuït a generalitzar
aquesta percepció de la llengua com a eina per a la integració i la cohesió social:
     1) La definició de la política d‟immigració com a política lingüística.
     2) L‟enfocament de la ciutadania8.
Cal tenir en compte que aquest pla es feia ressò de dues idees molt consolidades a la
societat catalana des dels anys 60 i que líders nacionalistes del govern anterior ja
havien expressat. Jordi Pujol, per exemple, l‟any 2002 afirmava: “Como nacionalista
catalán yo doy una gran importancia a la lengua y a la cultura de Cataluña. Pero digo
siempre, en Cataluña también, que más importante incluso es la cohesión del país.”9
És així com arribem a la noció del coneixement de la llengua com a eina per a la
cohesió social i la igualtat d‟oportunitats, que és l‟esperit amb què el CNL de
Barcelona organitza els cursos d‟acolliment lingüístic.
Aquest esperit, al seu torn, queda clarament reflectit en l‟article 9 de la nova Llei
d‟acollida del 7 de maig de 2010, que diu que “la persona titular del dret d‟accés al
servei de primera acollida, al llarg del procés d‟integració a la societat catalana, ha
d‟assolir les competències lingüístiques bàsiques en català i en castellà” i que “el
servei de primera acollida ha d‟oferir la formació i els mitjans necessaris per a
adquirir les competències bàsiques en llengua catalana a les persones titulars
del dret d‟accés al servei que no la coneguin”10.
Finalment, i ja per acabar, m‟agradaria deixar constància d‟una sèrie de línies de
treball obertes per a posteriors estudis a partir d‟aquesta primera aproximació a
l‟opinió dels estudiants dels cursos bàsics de català.




7
  FERNANDO VILLARREAL, Enseñanza de la lengua a inmigrantes. Estudio de políticas de
integración lingüística en tres países europeos y retos para el caso español, Subdireción General de
Información Admnistrativa y Publicaciones, 2009, pàg. 13 i 14


8
  Ricard Zapata-Barrero y Teun A.van Dijk, Discursos sobre la inmigración en España, Fundació
CIDOB, 2007, pàg. 251
9
  Ídem, pàg. 237
10
   Article 9, Llei 10/2010, del 7 de maig, DOG Núm. 5629- 14.05.2010


51
Aprendre català: per què?
Anàlisi de percepcions, actituds i motivacions per aprendre la llengua

En primer lloc, crec que seria molt oportú fer una anàlisi factorial aprofundida sobre
les grans diferències d‟opinió observades en els diferents grups classe a algunes
preguntes i conèixer a fons a què son degudes.
En segon lloc, una anàlisi sobre el llenguatge emprat pels enquestats en les seves
respostes a les preguntes obertes ens aportaria moltíssima informació sobre les seves
percepcions. Hi ha paraules clau que apareixien en els seus discursos (millorar,
integració, comunicació) que estic segura que ens sorprendríem en explorar amb
deteniment què signifiquen per a cadascuna de les persones.
Finalment, per completar aquest petit estudi que ara presento, fóra molt interessant fer
enquestes en profunditat a una sèrie de perfils tipus per poder establir relacions entre
factors com ara procedència, edat, sexe i condicions culturals, per exemple, i les
opinions, les percepcions i les aspiracions d‟aquests i aquestes aprenents, que han
emprès la transformadora aventura d‟aprendre una llengua nova, la llengua del país on
es proposen millorar.




                                                               Maria Gassiot Sandaran
                                                                    mgassiot@cpnl.cat




52
Maria Gassiot Sandaran


             IV. Bibliografia

ALEXIS MESA MARRERO, Guía práctica para la investigación de la inmigración en
la escala local, Observatorio de la Inmigración de Tenerife, Fundación Canaria
Empresa Universidad de la Laguna, 2008

CRISTINA BERNADÓ, LLORENÇ COMAJOAN I NÚRIA BASTONS, Anàlisi
factorial dels motius d‟aprenentatge del català com a llengua segona i relació amb el
nivell, el temps d‟estada, l‟edat i el centre d‟estudi dels alumnes,   Localización:
Catalan Review, ISSN 0213-5949, Nº. 22, 2008

FERNANDO VILLARREAL, Enseñanza de la lengua a inmigrantes. Estudio de
políticas de integración lingüística en tres países europeos y retos para el caso
español, Subdireción General de Información Admnistrativa y Publicaciones, 2009

http://www.fundacionluisvives.org/upload/64/19/informe_europeo_ensenanza_es
panol.pdf

MARTÍNEZ DEL OLMO, El Cuestionario, un instrumento para la investigación de
las ciencias sociales, Laertes, 2002

RAFAEL RIBÓ, La llatinització del català, Avui, 5 de març de 2003
http://www.iniciativa.cat/icv/articles/208-


Ricard Zapata-Barrero y Teun A.van Dijk, Discursos sobre la inmigración en España,
Fundació CIDOB, 2007

W.G, COCHRAN, Técnicas de muestreo. Ed. CECSA, 1992

ZOLTÁN DÖRNYEI, Estratègies de motivació a l‟aula, Barcelona: Editorial UOC,
2008

ZOLTÁN DÖRNYEI, Questionaires in Second Language Research: Construction,
Administration and Processing, 2003




53

Más contenido relacionado

Destacado

Presentació facebook aula de llengua de tàrrega
Presentació facebook aula de llengua de tàrregaPresentació facebook aula de llengua de tàrrega
Presentació facebook aula de llengua de tàrregaLaura Corsà
 
Les tic a l’aula de llengua. Una oportunitat
Les tic a l’aula de llengua. Una oportunitatLes tic a l’aula de llengua. Una oportunitat
Les tic a l’aula de llengua. Una oportunitatCarme Bové
 
La diversitat (lingüística) a l'aula
La diversitat (lingüística) a l'aulaLa diversitat (lingüística) a l'aula
La diversitat (lingüística) a l'aulaCarme Bové
 
4.Teories, MèTodes I Enfocaments
4.Teories, MèTodes I Enfocaments4.Teories, MèTodes I Enfocaments
4.Teories, MèTodes I Enfocamentstinoserracompany
 
Tractament integrat de llengües i continguts TILC
Tractament integrat de llengües i continguts TILCTractament integrat de llengües i continguts TILC
Tractament integrat de llengües i continguts TILCFred Sentandreu
 
Taller de lectura. Fer un resum d'un conte
Taller de lectura. Fer un resum d'un conteTaller de lectura. Fer un resum d'un conte
Taller de lectura. Fer un resum d'un conteBeatriu Palau
 
Esquema tipologia textual
Esquema tipologia textualEsquema tipologia textual
Esquema tipologia textualBeatriu Palau
 
Estrategies per ser un bon lector
Estrategies per ser un bon lectorEstrategies per ser un bon lector
Estrategies per ser un bon lectorBeatriu Palau
 
Organitzador gràfics per tipologies textuals
Organitzador gràfics per tipologies textualsOrganitzador gràfics per tipologies textuals
Organitzador gràfics per tipologies textualsBeatriu Palau
 
Estrategies lectores . Organitzadors grafics
Estrategies lectores . Organitzadors graficsEstrategies lectores . Organitzadors grafics
Estrategies lectores . Organitzadors graficsBeatriu Palau
 
Recursos per revisar i editar els textos escrits
Recursos per revisar i editar els textos escritsRecursos per revisar i editar els textos escrits
Recursos per revisar i editar els textos escritsGuida Allès Pons
 
What Makes Great Infographics
What Makes Great InfographicsWhat Makes Great Infographics
What Makes Great InfographicsSlideShare
 
Masters of SlideShare
Masters of SlideShareMasters of SlideShare
Masters of SlideShareKapost
 
STOP! VIEW THIS! 10-Step Checklist When Uploading to Slideshare
STOP! VIEW THIS! 10-Step Checklist When Uploading to SlideshareSTOP! VIEW THIS! 10-Step Checklist When Uploading to Slideshare
STOP! VIEW THIS! 10-Step Checklist When Uploading to SlideshareEmpowered Presentations
 
10 Ways to Win at SlideShare SEO & Presentation Optimization
10 Ways to Win at SlideShare SEO & Presentation Optimization10 Ways to Win at SlideShare SEO & Presentation Optimization
10 Ways to Win at SlideShare SEO & Presentation OptimizationOneupweb
 

Destacado (20)

Presentació facebook aula de llengua de tàrrega
Presentació facebook aula de llengua de tàrregaPresentació facebook aula de llengua de tàrrega
Presentació facebook aula de llengua de tàrrega
 
Les tic a l’aula de llengua. Una oportunitat
Les tic a l’aula de llengua. Una oportunitatLes tic a l’aula de llengua. Una oportunitat
Les tic a l’aula de llengua. Una oportunitat
 
La diversitat (lingüística) a l'aula
La diversitat (lingüística) a l'aulaLa diversitat (lingüística) a l'aula
La diversitat (lingüística) a l'aula
 
4.Teories, MèTodes I Enfocaments
4.Teories, MèTodes I Enfocaments4.Teories, MèTodes I Enfocaments
4.Teories, MèTodes I Enfocaments
 
Tractament integrat de llengües i continguts TILC
Tractament integrat de llengües i continguts TILCTractament integrat de llengües i continguts TILC
Tractament integrat de llengües i continguts TILC
 
Bab i
Bab iBab i
Bab i
 
Taller de lectura. Fer un resum d'un conte
Taller de lectura. Fer un resum d'un conteTaller de lectura. Fer un resum d'un conte
Taller de lectura. Fer un resum d'un conte
 
Esquema tipologia textual
Esquema tipologia textualEsquema tipologia textual
Esquema tipologia textual
 
Estrategies per ser un bon lector
Estrategies per ser un bon lectorEstrategies per ser un bon lector
Estrategies per ser un bon lector
 
Organitzador gràfics per tipologies textuals
Organitzador gràfics per tipologies textualsOrganitzador gràfics per tipologies textuals
Organitzador gràfics per tipologies textuals
 
Estrategies lectores . Organitzadors grafics
Estrategies lectores . Organitzadors graficsEstrategies lectores . Organitzadors grafics
Estrategies lectores . Organitzadors grafics
 
Mapes mentals i conceptuals
Mapes mentals i conceptualsMapes mentals i conceptuals
Mapes mentals i conceptuals
 
Textos narratius
Textos narratiusTextos narratius
Textos narratius
 
Recursos per revisar i editar els textos escrits
Recursos per revisar i editar els textos escritsRecursos per revisar i editar els textos escrits
Recursos per revisar i editar els textos escrits
 
Textos argumentatius
Textos argumentatiusTextos argumentatius
Textos argumentatius
 
What Makes Great Infographics
What Makes Great InfographicsWhat Makes Great Infographics
What Makes Great Infographics
 
Masters of SlideShare
Masters of SlideShareMasters of SlideShare
Masters of SlideShare
 
STOP! VIEW THIS! 10-Step Checklist When Uploading to Slideshare
STOP! VIEW THIS! 10-Step Checklist When Uploading to SlideshareSTOP! VIEW THIS! 10-Step Checklist When Uploading to Slideshare
STOP! VIEW THIS! 10-Step Checklist When Uploading to Slideshare
 
You Suck At PowerPoint!
You Suck At PowerPoint!You Suck At PowerPoint!
You Suck At PowerPoint!
 
10 Ways to Win at SlideShare SEO & Presentation Optimization
10 Ways to Win at SlideShare SEO & Presentation Optimization10 Ways to Win at SlideShare SEO & Presentation Optimization
10 Ways to Win at SlideShare SEO & Presentation Optimization
 

Similar a Aprendre català

Jornada d’intercanvi d’experiències lf
Jornada d’intercanvi d’experiències lfJornada d’intercanvi d’experiències lf
Jornada d’intercanvi d’experiències lfrocioavilagamero
 
Jornada d’intercanvi d’experiències lf
Jornada d’intercanvi d’experiències lfJornada d’intercanvi d’experiències lf
Jornada d’intercanvi d’experiències lfrocioavilagamero
 
Jornada d’intercanvi d’experiències lf
Jornada d’intercanvi d’experiències lfJornada d’intercanvi d’experiències lf
Jornada d’intercanvi d’experiències lfrocioavilagamero
 
10 preguntes per aprendre
10 preguntes per aprendre10 preguntes per aprendre
10 preguntes per aprendreCarme Bové
 
La metodologia d’intercomprensió lingüística als serveis lingüístics universi...
La metodologia d’intercomprensió lingüística als serveis lingüístics universi...La metodologia d’intercomprensió lingüística als serveis lingüístics universi...
La metodologia d’intercomprensió lingüística als serveis lingüístics universi...Servei de Llengües i Terminologia de la UPC
 
Actituds i habilitats comunicatives pel debat sociocientífic a l'aula.
Actituds i habilitats comunicatives pel debat sociocientífic a l'aula.Actituds i habilitats comunicatives pel debat sociocientífic a l'aula.
Actituds i habilitats comunicatives pel debat sociocientífic a l'aula.cienciaicontroversia
 
Programació CCCBB 2
Programació CCCBB 2Programació CCCBB 2
Programació CCCBB 2Nuria Alart
 
Reflexions Davant D’Un Mirall
Reflexions Davant D’Un MirallReflexions Davant D’Un Mirall
Reflexions Davant D’Un Mirallmfolguer
 
Badalona Gener08
Badalona Gener08Badalona Gener08
Badalona Gener08mfolguer
 
Proposta de seqüència didàctica (grup 5)
Proposta de seqüència didàctica (grup 5)Proposta de seqüència didàctica (grup 5)
Proposta de seqüència didàctica (grup 5)iftolos
 
Notícies del món
Notícies del mónNotícies del món
Notícies del mónCarme Bové
 
09 Reflexions Davant D’Un Mirall 2.1
09 Reflexions Davant D’Un Mirall 2.109 Reflexions Davant D’Un Mirall 2.1
09 Reflexions Davant D’Un Mirall 2.1hospitaletcrp
 

Similar a Aprendre català (20)

La motivació i la seva importància en el procés d'aprenentatge de llengües se...
La motivació i la seva importància en el procés d'aprenentatge de llengües se...La motivació i la seva importància en el procés d'aprenentatge de llengües se...
La motivació i la seva importància en el procés d'aprenentatge de llengües se...
 
Jornada d’intercanvi d’experiències lf
Jornada d’intercanvi d’experiències lfJornada d’intercanvi d’experiències lf
Jornada d’intercanvi d’experiències lf
 
CompetèNcies Clau Al Ges Josep Vidal úLtim (CòPia Per Impressió)
CompetèNcies Clau Al Ges Josep Vidal úLtim  (CòPia Per Impressió)CompetèNcies Clau Al Ges Josep Vidal úLtim  (CòPia Per Impressió)
CompetèNcies Clau Al Ges Josep Vidal úLtim (CòPia Per Impressió)
 
Jornada d’intercanvi d’experiències lf
Jornada d’intercanvi d’experiències lfJornada d’intercanvi d’experiències lf
Jornada d’intercanvi d’experiències lf
 
Jornada d’intercanvi d’experiències lf
Jornada d’intercanvi d’experiències lfJornada d’intercanvi d’experiències lf
Jornada d’intercanvi d’experiències lf
 
41 04
41 0441 04
41 04
 
41 04
41 0441 04
41 04
 
10 preguntes per aprendre
10 preguntes per aprendre10 preguntes per aprendre
10 preguntes per aprendre
 
La metodologia d’intercomprensió lingüística als serveis lingüístics universi...
La metodologia d’intercomprensió lingüística als serveis lingüístics universi...La metodologia d’intercomprensió lingüística als serveis lingüístics universi...
La metodologia d’intercomprensió lingüística als serveis lingüístics universi...
 
Actituds i habilitats comunicatives pel debat sociocientífic a l'aula.
Actituds i habilitats comunicatives pel debat sociocientífic a l'aula.Actituds i habilitats comunicatives pel debat sociocientífic a l'aula.
Actituds i habilitats comunicatives pel debat sociocientífic a l'aula.
 
Tasca 4
Tasca 4Tasca 4
Tasca 4
 
Lleng Imm Cat1
Lleng Imm Cat1Lleng Imm Cat1
Lleng Imm Cat1
 
Tc a l'aula de llatí
Tc a l'aula de llatíTc a l'aula de llatí
Tc a l'aula de llatí
 
Programació CCCBB 2
Programació CCCBB 2Programació CCCBB 2
Programació CCCBB 2
 
Reflexions Davant D’Un Mirall
Reflexions Davant D’Un MirallReflexions Davant D’Un Mirall
Reflexions Davant D’Un Mirall
 
Badalona Gener08
Badalona Gener08Badalona Gener08
Badalona Gener08
 
Proposta de seqüència didàctica (grup 5)
Proposta de seqüència didàctica (grup 5)Proposta de seqüència didàctica (grup 5)
Proposta de seqüència didàctica (grup 5)
 
competències bàsiques
competències bàsiquescompetències bàsiques
competències bàsiques
 
Notícies del món
Notícies del mónNotícies del món
Notícies del món
 
09 Reflexions Davant D’Un Mirall 2.1
09 Reflexions Davant D’Un Mirall 2.109 Reflexions Davant D’Un Mirall 2.1
09 Reflexions Davant D’Un Mirall 2.1
 

Último

Com fer, per passes, la regleta de Genaille del 7
Com fer, per passes, la regleta de Genaille del 7Com fer, per passes, la regleta de Genaille del 7
Com fer, per passes, la regleta de Genaille del 7calaix2ie
 
4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers
4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers
4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola AmetllersSuperAdmin9
 
DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...
DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...
DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...Lasilviatecno
 
Exemple de multiplicació amb les regletes de Genaile
Exemple de multiplicació amb les regletes de GenaileExemple de multiplicació amb les regletes de Genaile
Exemple de multiplicació amb les regletes de Genailecalaix2ie
 
Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"
Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"
Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"calaix2ie
 

Último (6)

Com fer, per passes, la regleta de Genaille del 7
Com fer, per passes, la regleta de Genaille del 7Com fer, per passes, la regleta de Genaille del 7
Com fer, per passes, la regleta de Genaille del 7
 
4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers
4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers
4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers
 
DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...
DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...
DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...
 
Exemple de multiplicació amb les regletes de Genaile
Exemple de multiplicació amb les regletes de GenaileExemple de multiplicació amb les regletes de Genaile
Exemple de multiplicació amb les regletes de Genaile
 
Peça amb leds i controlador extern amb microfon
Peça amb leds i controlador extern amb microfonPeça amb leds i controlador extern amb microfon
Peça amb leds i controlador extern amb microfon
 
Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"
Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"
Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"
 

Aprendre català

  • 1. Aprendre català: per què? Anàlisi de percepcions, actituds i motivacions per aprendre la llengua Maria Gassiot Sandaran
  • 2. Maria Gassiot Sandaran ÍNDEX I. Introducció 2 II. Anàlisi de percepcions, actituds i motivacions 4 a) Reflexions sobre el qüestionari 8 b) Perfil dels grups enquestats i respostes a les preguntes tancades 11 c) Respostes globals a les preguntes tancades 36 d) Respostes a les preguntes obertes 40 III. Conclusions 49 IV. Bibliografia 54 1
  • 3. Aprendre català: per què? Anàlisi de percepcions, actituds i motivacions per aprendre la llengua I. Introducció L‟objectiu d‟aquest treball és explorar, mitjançant un qüestionari, com és percebuda la necessitat d'aprendre català entre la població no catalanoparlant de Nou Barris que està fent un curs de català organitzat conjuntament pel Centre de Normalització Lingüística de Barcelona i alguna entitat del teixit associatiu del districte. Com veurem més endavant en la descripció dels grups classe estudiats, aquesta és una població molt heterogènia, que comparteix un espai, un temps i una activitat, aprendre català, però que té un bagatge d‟una diversitat immensa, francament difícil d‟abordar. Les 100 persones que han col·laborat en l‟estudi tenen entre 16 i 77 anys i procedeixen de 25 països diferents. Una possibilitat hauria estat seleccionar d‟entrada les persones enquestades en funció del temps d‟estada a Catalunya, la procedència o la situació familiar, per tal d‟haver de treballar amb menys variables, i per exemple haver passat el qüestionari només als alumnes que portessin un temps determinar vivint a Catalunya. que procedissin de fora de l‟Estat espanyol o que tinguessin fills, per exemple. D‟aquesta manera hauria estat més fàcil interpretar determinades dades o opinions, però hauríem perdut de vista la visió del grup tal com és realment, se‟ns hauria desdibuixat la imatge d‟aquest grup de persones que a cada sessió de català se saluda i s‟acomiada, intercanvia experiències d‟aprenentatge i informació molt diversa, el grup tal com se‟l troba el professor a l‟aula. La inquietud que justifica aquest petit estudi és conèixer, saber una mica més, per què totes aquestes persones s‟han acostat a les associacions i entitats del districte o a la delegació de Nou Barris del CNL de Barcelona per fer un curs de català. Quines són les seves motivacions i interessos, i encara més, quines expectatives desperta en ells la possibilitat de poder entendre i parlar català. Les respostes a aquestes preguntes ens permetran, als professionals que treballem realitzant tasques diverses al voltant d‟aquests cursos, obtenir elements per a la reflexió per tal d‟ajustar les nostres percepcions a les dels destinataris de la nostra feina per poder ser més adequats i, per tant, treballar de manera més exitosa i satisfactòria. Aquesta necessitat d‟acostar-nos a les percepcions, actituds i motivacions del nostre alumnat prové del fet que, tot i que en els darrers anys hi ha hagut un gran augment del nombre de persones inscrites als cursos d‟acolliment lingüístic que ofereix el CNL 2
  • 4. Maria Gassiot Sandaran de Barcelona (a Nou Barris, l‟any 2009 hi va haver un 130% més d‟inscripcions als cursos que al 2004), sovint hi ha qui qüestiona l‟interès d‟aquestes persones per l‟aprenentatge de la llengua i de la cultura catalanes argumentant que s‟hi inscriuen per exigències administratives del seu procés de regularització. És a dir, que la motivació que els empeny a fer un curs de català és clarament instrumental i restringida a la necessitat de regularitzar la seva situació a Catalunya o la de la seva família, en els casos de persones que estan duent a terme un procés de reagrupament familiar. D‟altra banda, hi ha també qui posa en dubte que conèixer la llengua catalana sigui útil o necessari per a la població nouvinguda. I aquest interrogant es planteja des de posicionaments ideològics ben diversos i fins i tot oposats, però que conflueixen en la creença que l‟ús social del català retrocedeix i fins i tot hi ha espais en els quals és inexistent (hi ha autors que parlen del procés de llatinització1 del català), i que per tant és absurd pensar que els estudiants de català tinguin motivacions relacionades amb la integració i la convivència a la societat d‟acollida, i més encara, que si les tenen és perquè encara no han descobert les veritables regles del joc. Així doncs, el meu objectiu ha estat donar veu a les persones que protagonitzen aquest procés d‟aprenentatge i escoltar-la per contactar directament amb el seu argumentari, a partir del qual poder dissenyar noves estratègies i fer propostes significatives per fomentar el coneixement i l‟ús de la llengua en aquest territori on trobem localitzades realitats tan diverses . 1 Vegeu-ne un exemple http://www.iniciativa.cat/icv/articles/208- 3
  • 5. Aprendre català: per què? Anàlisi de percepcions, actituds i motivacions per aprendre la llengua II. Anàlisi de percepcions, actituds i motivacions per aprendre la llengua Un cop plantejats els objectius del treball calia decidir quina eina podia ser la més adequada per descobrir i explorar les actituds dels aprenents, les seves percepcions i motivacions. Com que tenia la possibilitat de contactar personalment amb molts dels alumnes que estaven fent un curs de català i inspirada en el treball de Cristina Bernadó, Llorenç Comajoan i Núria Bastons2 vaig decidir preparar un qüestionari i passar-lo a 100 alumnes de nivell bàsic, això vol dir persones que no entenen i no parlen gens de català, cursen B1 o CB, persones que han fet un B1 -han fet un curs de 45 hores-, cursen B2, i persones que han fet el B1 i el B2 -ja han fet 90 hores de català i fan B3. En el seu treball, Cristina Bernadó, Llorenç Comajoan i Núria Bastons fan referència a l‟èxit del treball pioner de Gardner i Lambert (1972), que establia la distinció entre dos tipus de motivació: la instrumental i la integradora. “Mentre que la instrumental se centra en el desig de l‟individu per aconseguir objectius pràctics (millorar la feina, estudiar, etc.), la integradora fa referència al desig d‟aprendre una llengua per interactuar amb altres membres de la comunitat que parlen la llengua.” 3 La distinció entre aquests dos tipus de motivació, que Zoltán Dörnyei recull i considera vàlida a Estratègies de motivació a l’aula de llengües, em va semblar molt clara i útil, tot i que potser excessivament simple, tal com ja apunten els mateixos autors, per començar a treballar en l‟elaboració de les preguntes, ja que posa l‟èmfasi en les dues hipòtesis que exposo a la introducció: els alumnes s‟inscriuen als cursos per raó d‟exigències administratives o laborals (la motivació instrumental) o perquè els interessa poder entendre i parlar el català perquè és la llengua de la societat on viuen i és un una eina, un mitjà, pel qual arribar a sentir-se i ser considerats membres de la comunitat catalana (la motivació integradora). Així doncs, i com veureu més endavant, el qüestionari té tres parts ben diferenciades: 2 CRISTINA BERNADÓ, LLORENÇ COMAJOAN I NÚRIA BASTONS, Anàlisi factorial dels motius d‟aprenentatge del català com a llengua segona i relació amb el nivell, el temps d‟estada, l‟edat Localización: Catalan Review, ISSN 0213-5949, Nº. 22, 2008 , pàgs. 71-94 3 Ídem p. 73 4
  • 6. Maria Gassiot Sandaran La primera part, anomenada “Qui ets?” conté preguntes que permeten conèixer el perfil de la persona (sexe, edat, procedència, temps d‟estada a Catalunya, nivell d‟estudis, lloc de residència i situació familiar). La segona part, encapçalada per la pregunta “Per què estudies català?”, consta d‟una sèrie de preguntes tancades sobre motivacions i inquietuds. A la tercera part, que s‟obre amb la pregunta “Què opines?”, hi ha tres peguntes obertes sobre interessos i expectatives, que tenen per objectiu que la persona enquestada pugui, d‟una banda, reafirmar-se o contradir el que ha dit a les preguntes tancades, i de l‟altra expressar opinions d‟una manera lliure i personal. Un cop formulades les preguntes tancades, les de la segona part, se‟m plantejava un dubte important: quins ítems facilitar com a possible resposta. Aquí ja vaig veure que m‟enfrontava a una qüestió molt difícil de resoldre, ja que havia de donar les mateixes respostes possibles a preguntes de caràcter molt diferent, i això, sens dubte, em donaria problemes. Per exemple a la pregunta “Estudio català per poder entendre i parlar amb amics i veïns” és molt més natural contestar que “hi estic d‟acord” o “no hi estic d‟acord” que no pas a la pregunta “Estudio català per obtenir punts per a l‟arrelament”, la resposta a la qual més natural seria “és el meu cas” o “no és el meu cas”. Un altre dubte que se‟m plantejava era quantes possibles respostes havia de donar per a cada pregunta i seguint Dörnyei4 vaig optar per donar 5 respostes possibles a cada pregunta.  totalment d‟acord  d‟acord  ni d‟acord ni en desacord  en desacord  totalment en desacord Dit això, vegeu el qüestionari: 4 ZOLTÁN DÖRNYEI, Questionaires in Second Language Research: Construction, Administration and Processing, 2003 5
  • 7. Aprendre català: per què? Anàlisi de percepcions, actituds i motivacions per aprendre la llengua Qui ets? Sóc home/ dona. Tinc _________ anys. Sóc de __________________. Vaig arribar a Catalunya el ____________. Visc a _________________________ (nom del barri). Visc sol/a / comparteixo pis / visc amb la parella/ visc amb fills. Tinc estudis primaris/ secundaris/ de formació professional/ universitaris. Per què estudies català? Estudio català per obtenir punts per a l‟arrelament.  totalment d‟acord  d‟acord  ni d‟acord ni en desacord  en desacord  totalment en desacord Estudio català per entendre els documents oficials.  totalment d‟acord  d‟acord  ni d‟acord ni en desacord  en desacord  totalment en desacord Estudio català perquè el necessito per a la feina o els estudis.  totalment d‟acord  d‟acord  ni d‟acord ni en desacord  en desacord  totalment en desacord Estudio català per ajudar els meus fills en els deures de l‟escola.  totalment d‟acord  d‟acord  ni d‟acord ni en desacord  en desacord  totalment en desacord Estudio català per millorar a la feina. 6
  • 8. Maria Gassiot Sandaran  totalment d‟acord  d‟acord  ni d‟acord ni en desacord  en desacord  totalment en desacord Estudio català per poder entendre i parlar amb amics i veïns.  totalment d‟acord  d‟acord  ni d‟acord ni en desacord  en desacord  totalment en desacord Estudio català perquè m‟agrada aprendre i superar-me.  totalment d‟acord  d‟acord  ni d‟acord ni en desacord  en desacord  totalment en desacord Què opines? Tens altres motius per aprendre català?  Sí  No Quins? _____________________________________________________________________ Creus que si saps català et relacionaràs millor amb amics i veïns?  Sí  No Per què? _____________________________________________________________________ Creus que si saps català tindràs millors oportunitats laborals?  Sí  No Per què? _____________________________________________________________________ Reflexions sobre el qüestionari 7
  • 9. Aprendre català: per què? Anàlisi de percepcions, actituds i motivacions per aprendre la llengua En aquest apartat m‟agradaria exposar algunes experiències i reflexions al voltant del qüestionari, algunes de les quals tenen relació amb els dubtes que vaig tenir mentre l‟elaborava i que ja he anunciat abans. Aquest qüestionari el vaig passar als alumnes dels cursos gairebé sempre al final de la classe, en els últims deu minuts de la sessió lectiva, després d‟una breu intervenció per explicar que els el passava per saber més coses sobre els seus interessos i motivacions, que havia de ser anònim i que si tenien cap dubte sobre el significat de les preguntes, ens podien demanar aclariments. Ara, després d‟haver passat l‟enquesta i analitzant-ne els resultats em pregunto si les persones que han contestat “no hi estic d‟acord” a la pregunta “Estudio català per obtenir punts per a l‟arrelament” estan dient que no és el seu cas, que ells o elles no estudien català per obtenir punts per a l‟arrelament perquè no han sol·licitat l‟informe d‟arrelament social al municipi per tramitar l'autorització de residència temporal per raons d’arrelament, o que tot i que l‟han sol·licitat, aquest no és el motiu pel qual estudien català perquè n‟hi ha d‟altres que són més importants. Una altra possibilitat és que persones que no hagin sol·licitat l‟informe d‟arrelament perquè són espanyoles, per exemple, en un exercici d‟empatia, posant-se en la situació dels seus companys de curs que sí que estan tramitant aquesta sol·licitud, hagin contestat “hi estic d‟acord”, ja que creuen que per a qui necessiti tenir aquest informe, fer un curs de català és important. Un altre cas que va resultar complicat va ser a la pregunta “Estudio català per ajudar els meus fills en els deures de l‟escola.” Aquí em vaig trobar que la gent que no té fills no sabia què contestar, ja que alguns deien que ells estudiaven per poder ajudar els néts, i d‟altres que no tenien ni fills ni néts però que els semblava un bon motiu per aprendre la llengua i contestaven “hi estic d‟acord”. Sigui com sigui, independentment de la situació personal de l‟enquestat, interpreto la resposta “hi estic d‟acord” com una opinió que veu com un valor positiu donar suport i acompanyar els nens i nenes i joves que estan creixent i formant-se en català. I per tant, considera el coneixement de la llengua un element clau per a les generacions futures. D‟altra banda, pot ser ben bé que persones que pensen així, que creuen que és fonamental saber català per poder ajudar els fills, els nebots, els néts (és a dir, als joves de la família) hagin contestat “en desacord” o “totalment en desacord” pel fet 8
  • 10. Maria Gassiot Sandaran que ells o elles no tenen cap jove a la família, és a dir, no és el seu cas com deia abans. Així doncs, crec que les respostes positives a aquesta pregunta són potencialment superiors a les que presentaré a continuació. Finalment, una darrera qüestió relacionada amb l‟elaboració de l‟enquesta, concretament amb el nombre d‟ítems que han de formar part de les possibles respostes: tal com he explicat abans vaig optar per donar 5 possibles respostes a cada pregunta (totalment d’acord, d’acord, ni d’acord ni en desacord, en desacord, totalment en desacord), però arribat el moment d‟analitzar els resultats, he simplificat a tres les respostes possibles (sumant totes les respostes “totalment d‟acord” a “d‟acord” i totes les respostes “totalment en desacord” a “en desacord”) ja que he vist que la diferència entre “totalment d‟acord” i “d‟acord” i “totalment en desacord” i “en desacord” no m‟aportava informació gaire significativa, si més no en aquest estudi, que ben bé podria ser la primera fase d‟altres posteriors. I ja per acabar amb aquest apartat i més enllà del disseny del qüestionari hi ha una altra reflexió que voldria compartir. Es tracta de les grans limitacions que té l‟eina del qüestionari en si mateixa des del punt de vista de la competència multicultural en el sentit més ampli. Observant com afrontaven la situació d‟haver de contestar el qüestionari aquestes 100 persones tan diferents entre elles, com interpretaven les preguntes i quins dubtes planejaven he descobert que no podem preguntar la mateixa cosa de la mateixa manera a persones tan diferents, ja que és divers el que significa per a cadascun d‟ells “documents oficials”, “entendre els amics i veïns”, “millors oportunitats laborals” o aprendre i superar-se”. Però d‟altra banda, com ens ho podem fer per preguntar-ho de la millor manera a cadascuna de les persones? Doncs segons les experiències que he tingut “passant el qüestionari” el que més ens pot acostar al màxim encert és el diàleg, la conversa. Una de les experiències que m‟ha portat a aquesta conclusió és la conversa que vaig tenir amb una alumna del grup de B1 del Centre Cruïlla. En acabar d‟omplir el qüestionari vaig veure que havia contestat que estudiava català perquè li agradava. Jo, en llegir això, li vaig preguntar per què li agradava el català. En un primer moment es va quedar perplexa, no sabia què contestar. Llavors vaig començar a donar-li possibles arguments (pels sons o el ritme de la llengua, perquè li agrada algun cantant català, per poder entendre les sèries de la televisió...). Ella em va anar explicant 9
  • 11. Aprendre català: per què? Anàlisi de percepcions, actituds i motivacions per aprendre la llengua moltes coses d‟ordre força divers i finalment em va dir: “M‟agrada el català perquè és més fi que el castellà, la gent que parla català sembla que tingui més educació”. Vam seguir parlant i vaig descobrir que ella gairebé només sentia parlar el català al metro, concretament al tram que va de Trinitat Nova a Ciutat Meridiana, de la línia 11. Per pròpia experiència sé que entre aquestes estacions se senten a parlar moltíssimes llengües diferents i que la majoria dels qui parlen català són professionals que van a treballar a les escoles, instituts i serveis socials de la Zona Nord, és a dir, persones amb estudis universitaris. La meva reflexió va ser que aquesta alumna mai hauria formulat una frase com ara “Per a mi l‟ús del català té prestigi perquè és la llengua de les persones acadèmicament més formades del barri”, però en realitat el seu discurs era aquest i a mi em va caldre conèixer-la a ella, el seu bagatge i el seu entorn per poder entendre què em volia dir. I tot això, òbviament, no es pot aconseguir amb l‟eina del qüestionari, malgrat que aquest disposi d‟un apartat de preguntes obertes perquè, tal com suggereix Martínez del Olmo5, la persona s‟expressi en les seves pròpies paraules. En aquest sentit he trobat molt encertada la diferència que estableix Alexis Mesa Marrero6 entre l‟enquesta i l‟entrevista en profunditat, ja que aquesta darrera “permite comprender las condiciones psicológicas y ambientales de la persona en la entrevista, atender a la comunicación no verbal en la contestación de las preguntas, así como aclarar el sentido de las respuestas cuando no sean suficientemente claras”. És per això que, com exposaré amb més detall a les conclusions, un estudi complementari a aquest molt interessant seria fer entrevistes en profunditat a una sèrie de persones de perfils representatius. Perfil dels grups enquestats i respostes a les preguntes tancades En aquest apartat faré una breu descripció de cada grup classe i l‟entitat que l‟acull i presentaré els resultats de les preguntes del segon bloc, és a dir, les respostes a les preguntes tancades. 5 Martínez del Olmo, El Cuestionario, un instrumento para la investigación de las ciencias sociales, Laertes, pàg. 21 6 Alexis Mesa Marrero, Guía pràctica para la investigación de la inmigración en la escala local, Observatorio de la Immigación de Tenerife, Fundación Canària Empresa Universidad de la Laguna, 2008 10
  • 12. Maria Gassiot Sandaran En canvi, he considerat oportú, agrupar totes les respostes a les preguntes del tercer bloc, les preguntes obertes, a l‟apartat de resultats globals, ja que en veure les respostes que havien donat cadascun dels grups era extremadament difícil analitzar- les per separat. Resultats per grups Grup Bàsic 1 del Centre Cruïlla El Centre Cruïlla ha signat un acord de col·laboració amb el CNL de Barcelona per a l‟extensió i l‟ús del coneixement de la llengua catalana l‟any 2010. Està ubicat al carrer Pedraforca, 2-6, als locals annexos de la parròquia del barri de Ciutat Meridiana. És una entitat sense ànim de lucre que depèn jurídicament de la Parròquia de Sant Bernat de Claravall. Des dels seus orígens, l‟any 1984, ha esdevingut un punt de trobada per a infants i joves de la zona. Al llarg del temps ha donat resposters educatives en diversos camps: el lleure organitzat, la cultura, l‟orientació i la inserció laboral, l‟associacionisme, la integració social, l‟educació en valors, l‟esport... En aquests moments el Centre Cruïlla treballa per: Prioritzar una educació centrada en la persona, des de l‟acollida incondicional. Promocionar una educació integral per tal que les persones siguin autònomes, reflexives, crítiques i constructives en la transformació del seu entorn. Afavorir la promoció dels valors més significatius. Treballar des d‟un vessant preventiu. Vegeu http://www.centrecruilla.com Aquest grup està format per 12 persones, d‟edats compreses entre els 27 i els 77 anys, procedents de l‟Equador, Anglaterra, Veneçuela, Andalusia, Extremadura, Valladolid, València, Conca i Catalunya. Per tant, és un grup en què està molt ben representat un dels perfils dels nostres alumnes: persones que van arribar a Catalunya entre els anys 40 i els 60 i que ara que estan jubilats i tenen temps, decideixen aprendre a parlar en català. Vegeu les seves respostes a les preguntes tancades del qüestionari: 11
  • 13. Aprendre català: per què? Anàlisi de percepcions, actituds i motivacions per aprendre la llengua 12
  • 15. Aprendre català: per què? Anàlisi de percepcions, actituds i motivacions per aprendre la llengua En els resultats d‟aquest grup cal destacar que les motivacions instrumentals són força baixes (per exemple, només 1 dels 12 alumnes afirma que estudia català per aconseguir punts per a l‟arrelament) i en canvi les integradores són molt elevades (tots 12 afirmen que estudien català per poder entendre i parlar amb amics i veïns i perquè els agrada aprendre i superar-se). Grup Bàsic 1 de l’Associació de veïns de Torre Llobeta-Vilapicina L‟Associació de veïns de Torre Llobeta-Vilapicina manté un acord de col·laboració amb el CNL de Barcelona per a l‟extensió i l‟ús del coneixement de la llengua catalana des del 2007. És una associació de veïns que vetlla per la bona convivència a través de la participació dels veïns en la celebració de festes populars i l‟organització de la Festa major, de manera que les tradicions de sempre i les noves realitats socials convisquin i s‟enriqueixin mútuament. El seu president, Joaquim Forns afirmava en l‟article publicat el novembre del 2006 a la revista informativa del districte de Nou Barris que “ volem que la seu de la nostra associació sigui també un espai de trobada i d‟activitats”. Vegeu http://www.bcn.es/publicacions/b_barris/arxiu/06_novembre/Nou_Barris.pdf Aquest grup està format per 18 persones, d‟edats compreses entre els 16 i els 62 anys, procedents de Colòmbia, Perú, Bulgària, el Senegal, Bolívia, l‟Equador, Itàlia, Ucraïna, Bolívia, Alacant, Paraguai, Xile i Catalunya. Vegeu les seves respostes a les preguntes tancades del qüestionari: 14
  • 17. Aprendre català: per què? Anàlisi de percepcions, actituds i motivacions per aprendre la llengua 16
  • 18. Maria Gassiot Sandaran En els resultats d‟aquest grup cal destacar que pràcticament tots donen un altíssim valor a les motivacions instrumentals (documents, feina, estudis) tot i que les motivacions integradores encara les superen. Grup Bàsic 1 del Centre Cultural Ton i Guida El Centre Cultural Ton i Guida és un centre cultural molt dinàmic, amb una gran capacitat de cohesionar els veïns del barri a través de la seva partició en tallers i activitats. Val a dir que treballa en xarxa dins del Pla Comunitari de Roquetes, que aglutina entitats i associacions del barri i que recull una gran tradició de lluita veïnal que té l‟origen als anys 50. El projecte del Centre Cultural Ton i Guida neix el 1993 quan les entitats de Roquetes encapçalades per l‟AV de Roquetes reivindiquen els locals de l‟escola Ton i Guida, que es fusionava amb l‟escola Pla de Fornells, com a casal de barri. L‟Associació de veïns i veïnes de Roquetes manté un acord de col·laboració amb el CNL de Barcelona per a l‟extensió i l‟ús del coneixement de la llengua catalana des del 2007. Actualment el centre està gestionat per la Plataforma d‟entitats de Roquetes i el centre gaudeix d‟un gran dinamisme i d‟una gestió altament participativa. Vegeu http://www.toniguida.org/ Aquest grup està format per 14 persones d‟entre 19 i 48 anys procedents d‟Hondures, la República Dominicana, el Perú, Colòmbia, l‟Equador, Bolívia i el Paraguai. Vegeu les seves respostes a les preguntes tancades del qüestionari: 17
  • 19. Aprendre català: per què? Anàlisi de percepcions, actituds i motivacions per aprendre la llengua 18
  • 21. Aprendre català: per què? Anàlisi de percepcions, actituds i motivacions per aprendre la llengua En els resultats d‟aquest grup cal destacar que les motivacions instrumentals són molt importants però que les integradores també les superen. Grup Bàsic 3 del Centre Cultural Ton i Guida Aquest grup està format per 11 persones d‟entre 26 i 60 anys procedents de Bolívia, Veneçuela, l‟Uruguai, Brasil, l‟Equador, Hondures i l‟Argentina. Vegeu les seves respostes a les preguntes tancades del qüestionari: 20
  • 23. Aprendre català: per què? Anàlisi de percepcions, actituds i motivacions per aprendre la llengua 22
  • 24. Maria Gassiot Sandaran En els resultats d‟aquest grup cal destacar que les motivacions instrumentals són més baixes que en d‟altres grups i que les integradores són les que dominen. Això s‟explica en part perquè és un grup de Bàsic 3, és a dir, de persones que ja han fet 90 hores de català abans d‟apuntar-se al curs o bé que ja tenen la competència equivalent al nivell de Bàsic 2. Per tant, és lògic que ja tinguin cobertes unes necessitats lingüístiques mínimes i la motivació de millorar a la feina i les integradores siguin més elevades. Grup Curs Bàsic (Bàsic 1 i Bàsic 2 intensiu) de la Delegació de Nou Barris del CNL de Barcelona Els alumnes d‟aquest grup, a diferència dels altres, són persones que s‟han adreçat directament i de manera autònoma al CNL per inscriure‟s a un curs de català, és a dir, que no han accedit al curs mitjançant la intermediació d‟una entitat o associació de barri. El grup classe està format per 11 persones d‟entre 22 i 45 anys procedents d‟Itàlia, Bolívia, l‟Argentina, Bèlgica, Hondures, l‟Aragó, Ucraïna, Astúries, la República Dominicana i Galícia. Vegeu les seves respostes a les preguntes tancades del qüestionari: 23
  • 25. Aprendre català: per què? Anàlisi de percepcions, actituds i motivacions per aprendre la llengua 24
  • 27. Aprendre català: per què? Anàlisi de percepcions, actituds i motivacions per aprendre la llengua En els resultats d‟aquest grup cal destacar que, tot i que és un grup de Bàsic 1, les motivacions integradores són molt més elevades que les motivacions instrumentals, que són força més baixes que en d‟altres grups. Grup Bàsic 1 del Centre Cívic de la Zona Nord Aquest centre cívic dóna servei als barris de Ciutat Meridiana, Torre Baró i Vallbona i és un referent cultural molt important a la zona, ja que des de fa molts anys s‟hi han fet tota mena de tallers i cursos, alhora que ha estat un punt de trobada i d‟activitats diverses per als veïns, entitats i associacions del barri. Aquest Centre Cívic manté un acord de col·laboració amb el CNL de Barcelona per a l‟extensió i l‟ús del coneixement de la llengua catalana des del 2004. Vegeu http://cczonanord.blogspot.com/ Aquest grup està format per 15 persones d‟entre 17 i 62 anys procedents de Colòmbia, Hondures, Nigèria, Bolívia, Andalusia i el Perú. Vegeu les seves respostes a les preguntes tancades del qüestionari: 26
  • 29. Aprendre català: per què? Anàlisi de percepcions, actituds i motivacions per aprendre la llengua 28
  • 30. Maria Gassiot Sandaran En els resultats d‟aquest grup cal destacar que les motivacions instrumentals són molt elevades i les integradores, també. Grup Bàsic 1 de l’Associació de veïns de Trinitat Nova Trinitat Nova és un barri de 7.700 habitants que es troba al Districte de Nou Barris, al nord-est de Barcelona. El barri, format per edificis de promoció pública construïts majoritàriament els anys 50, és un exemple de la política edificatòria franquista per als barris treballadors, amb greus problemes urbanístics que s'han arrossegat fins l'actualitat (a una part de les construccions es va detectar aluminosi a principis dels anys 90). A aquest context cal afegir les problemàtiques socials associades a un perfil de població amb baixos recursos econòmics i extremadament envellida (un terç major de 65 anys). Des de l'any 1996, i a partir d'un assessorament tècnic extern en processos comunitaris (Marchioni, 1996), l'Associació de Veïns va aprofitar l'impuls de la renovació urbanística per promoure un procés de transformació social del barri amb la participació veïnal, que s'ha desenvolupat fins l'actualitat sota el que es coneix com el Pla Comunitari de Trinitat Nova (PCTN). A la seu de l‟associació de veïns s‟hi fan molts cursos i activitats dirigides a tota la població, des de classes d‟alfabetització fins a tallers d‟informàtica, passant per la gestió d‟una petita biblioteca, de la qual tenen cura els mateixos veïns, i l‟edició duna publicació trimestral anomenada La Tini. Val a dir que tot i la precarietat de les seves instal·lacions, l‟associació té una gran capacitat de dinamitzar els veïns de Trinitat Nova. Vegeu http://www.pctn.entitatsbcn.net Aquest grup està format per 7 persones d‟entre 33 i 63 anys, procedents de Colòmbia, Hondures, Uruguai i l‟Equador. Vegeu les seves respostes a les preguntes tancades del qüestionari: 29
  • 31. Aprendre català: per què? Anàlisi de percepcions, actituds i motivacions per aprendre la llengua 30
  • 33. Aprendre català: per què? Anàlisi de percepcions, actituds i motivacions per aprendre la llengua En els resultats d‟aquest grup cal destacar que, tot i que es tracta d‟un grup de Bàsic 1, les motivacions instrumentals són clarament més baixes que en d‟altres grups i que dominen les motivacions integradores. Grup Bàsic 1 de l’AMPA de l’IES Flos i Calcat L‟AMPA de l‟IES Flos i Calcat és una associació de pares i mares que vetlla per l‟organització d‟activitats extraescolars destinades als alumnes del centre i les seves famílies, ja que considera que la seva participació en la vida del centre és determinant en el procés educatiu dels alumnes. L‟AMPA de l‟IES Flos i Calcat manté un acord de col·laboració amb el CNL de Barcelona per a l‟extensió i l‟ús del coneixement de la llengua catalana des del 2009, gràcies al qual ofereix cursos de català a les famílies dels alumnes de l‟IES i a tots els veïns del barri. Aquest grup està format per 12 persones d‟entre 21 i 43 anys, procedents de Xile, la República Dominicana, Mèxic, l‟Equador, l‟Argentina, Burkina Faso, Colòmbia, l‟Uruguai i Armènia. Vegeu les seves respostes a les preguntes tancades del qüestionari: 32
  • 35. Aprendre català: per què? Anàlisi de percepcions, actituds i motivacions per aprendre la llengua 34
  • 36. Maria Gassiot Sandaran En els resultats d‟aquest grup cal destacar que les motivacions integradores són clarament dominants respecte a les instrumentals, a excepció de la necessitat de saber català per a la feina i els estudis, que apareix com a motivació força important. Respostes globals a les preguntes tancades Un cop analitzades les respostes de cada grup presento els resultats globals. Aquest grup està format per 100 persones, que tenen entre 16 i 77 anys i procedeixen de diverses comunitats autònomes de l‟Estat espanyol (Andalusia, Extremadura, Castella la Manxa, València, Astúries i Catalunya) i 24 països diferents (l‟Equador, Anglaterra, Veneçuela, Colòmbia, Perú, Bulgària, el Senegal, Bolívia, Itàlia, Ucraïna, Paraguai, Xile, d‟Hondures, la República Dominicana, el Perú, el Paraguai, l‟Uruguai, el Brasil, l‟Argentina, Bèlgica, Nigèria, Mèxic, , Burkina Faso i Armènia). Respostes a les preguntes tancades 35
  • 37. Aprendre català: per què? Anàlisi de percepcions, actituds i motivacions per aprendre la llengua 36
  • 39. Aprendre català: per què? Anàlisi de percepcions, actituds i motivacions per aprendre la llengua En els resultats globals d‟aquest segon bloc de preguntes tancades cal destacar que, segons les respostes a les preguntes plantejades, hi ha una percepció que vincula clarament el coneixement de la llengua a la perspectiva de poder millorar i progressar, tant en l‟aspecte professional i laboral com en el social. Mentre que només el 43% dels estudiants diu que fa el curs de català perquè necessita punts per obtenir el certificat d‟arrelament, el 98% ho fa perquè li agrada aprendre i superar-se, el 94% perquè vol entendre i parlar en català amb amics i veïns i el 82% perquè creu que si sap català podrà millorar a la feina. Respostes a les preguntes obertes En aquest apartat exposo tot el que han escrit les 100 persones que han respost el qüestionari. M‟ha semblat oportú reproduir textualment el que han escrit els alumnes i per això hi trobareu idees repetides expressades en paraules diferents. Només hi he fet correccions de tipus ortogràfic i gramatical per tal que els textos fossin entenedors, però he mirat de respectar al màxim la manera d‟expressar-se de cadascú, ja que hi trobem reflectits matisos i emocions l‟anàlisi dels quals podria ser objecte d‟un estudi posterior més acurat i que aportaria informació molt valuosa. Pregunta oberta 1: Tens altres motius per aprendre català? Quins? A fi que la lectura de tots aquests arguments sigui més fluïda, i amb la voluntat d‟oferir d‟entrada un resum de les idees principals que hi apareixen, els he agrupat en 38
  • 40. Maria Gassiot Sandaran diferents apartats anomenats Conèixer la cultura del lloc on visc, El gust per aprendre, La feina, Motius socialitzadors i Motius familiars. Conèixer la cultura del lloc on visc 1) Perquè visc aquí i m‟agrada conèixer la cultura on visc. 2) Per conèixer millor la cultura local, els seus films, els seus llibres, les seves històries. 3) Perquè m‟agrada conèixer la cultura i la llengua d‟allà on visc. 4) Perquè vull viure alguns anys més a Catalunya. 5) Perquè saber català em facilita les coses a Catalunya, que és on visc, i m‟agrada. 6) Perquè m‟agrada el català i estic contenta d‟estar en aquesta ciutat. 7) Perquè és molt important aprendre l‟idioma del lloc on es viu. El gust per aprendre 8) Perquè m‟agrada aprendre. 9) Perquè m‟agrada i vull aprendre aprendre llengües. 10) Perquè m‟agrada molt. 11) Perquè m‟agrada aprendre i superar-me personalment per poder entendre i parlar. 12) Per poder llegir en català i perquè m‟agrada. 13) Per llegir els textos de l„església i entendre‟ls. 14) Perquè m‟agradaria conèixer altres idiomes. 15) . Per millorar els meus coneixements com a persona. La feina 16) Per tenir feina, tenir amics i perquè m‟agrada molt parlar català 17) Perquè vull fer oposicions. 39
  • 41. Aprendre català: per què? Anàlisi de percepcions, actituds i motivacions per aprendre la llengua 18) Perquè si sé català tinc més facilitat per aconseguir feina. 19) Per la feina i la comunicació amb les persones que l‟entenen. Motius socialitzadors 20) Per parlar amb amics. 21) Perquè crec que als catalans els agrada molt si puc parlar en català amb ells. 22) Per poder entendre i mantenir un diàleg amb persones que parlin català 23) Perquè als catalans els agrada que parlem el seu idioma, que és el català. 24) Per comunicar-me i relacionar-me millor amb la gent que treballa a les botigues i als bancs i supermercats. 25) Per una millor integració. 26) Perquè m‟agrada molt i em sento integrat a Catalunya. 27) Per poder entendre la TV. 28) .Per aprendre i superar-me, integrar-me i compartir amb altres persones. 29) Per integrar-me a la societat, compartir amb persones d‟altres cultures. Motius familiars 30) Per poder ajudar els meus fills en les tasques escolars. 31) Per comunicar-me millor amb les companyes de classe de les meves filles. 32) Per poder parlar en català amb els meus néts i ajudar-los amb els deures. 33) Perquè la meva filla parla català i jo vull contestar-li en català perfectament. 34) Perquè serà molt divertit parlar-lo amb els meus fills i amics. 35) Per comunicar-me millor amb la família del meu marit. 36) Per parlar amb la meva filla i la dona. 37) Per ensenyar català a la meva família. 40
  • 42. Maria Gassiot Sandaran 38) Perquè la meva parella parla català i probablement el meu futur fill també. Pregunta oberta 2: Creus que si saps català et relacionaràs millor amb amics i veïns? 3 persones han dit que no sense argumentar. 8 han contestat que no i han donat els següents arguments: 1) Perquè la llengua mai ha sigut un obstacle amb amics i veïns. 2) Perquè fins ara no he tingut problema per relacionar-me en castellà. 3) Perquè els meus amics parlen castellà perquè són espanyols. 4) Perquè els meus veïns parlen en castellà. 5) Perquè tinc amics de molts països. El 89% de les persones han contestat afirmativament. A fi que la lectura de tots els arguments aportats sigui més fluïda, i amb la voluntat d‟oferir d‟entrada un resum de les idees principals que hi apareixen, els he agrupat en diferents apartats anomenats Necessitat centrada en els altres, Necessitat centrada en mi, Millora de la comunicació (empatia, reciprocitat), Mitjà d’integració, Prestigi i Ampliació el cercle d’amistat. Necessitat centrada en els altres 1) Perquè es poden comunicar millor amb mi. 2) Perquè els agrada que jo parli el seu idioma. 3) Perquè a Catalunya els agrada més que els parlin en el seu idioma, que és el català. 4) Jo crec que podré fer més amics, escoltar millor els que parlen català i per contestar en català. 5) Perquè és molt difícil fer-se amic dels catalans. 6) Perquè els veïns parlen català. 7) Perquè tothom parla català. 8) Perquè la majoria parlen català. 9) Perquè la majoria són catalans i quan hi sóc jo se‟ls fa difícil parlar en castellà. 41
  • 43. Aprendre català: per què? Anàlisi de percepcions, actituds i motivacions per aprendre la llengua 10) Perquè tinc molt amics catalans i la majoria parlen en català. 11) Perquè tots parlen català. Necessitat centrada en mi 12) Perquè parlar les dues llengües facilita les coses. 13) Perquè quan parlen en català hi ha moltes coses que no entenc i m‟agrada entendre. 14) Perquè si parlo en català els entendré. Podré defensar-me parlant o contestar quan em parlin en català. 15) Perquè a vegades no entenc bé el que em diuen i ho vull entendre. 16) Perquè així entendria el que em diuen i tindríem millor relació. 17) Tos els meus veïns parlen català i moltes vegades no els entenc. 18) Perquè entendré el que em diuen en català. 19) Per poder mantenir millor una conversa. 20) Perquè sí, perquè em sembla interessant. 21) Perquè la majoria dels meus amics són catalans i parlen en català i a vegades no els entenc. 22) Perquè molts quan noten que no els entenc en català passen a parlar-me en castellà. 23) Si sabés parlar català em relacionaria amb amics i persones. 24) Perquè parlant català em portaré millor amb els veïns. 25) Perquè ells parlen català i així els podré entendre. Millora de la comunicació (empatia, reciprocitat) 26) Perquè m‟agrada parlar en català amb la gent que parla en català. 27) Sí, perquè és el seu idioma. 42
  • 44. Maria Gassiot Sandaran 28) Perquè la majoria de gent prefereix parlar en català i a mi m‟agrada parlar-lo. 29) Perquè així em podré entendre millor amb elles (les amigues). Per relacionar- m‟hi millor. 30) Perquè la gent entén millor el català i la conversa serà millor. 31) Perquè la majoria són catalans i m‟agrada parlar amb ells el seu idioma. 32) Per entendre millor la gent. 33) Si sé català puc relacionar-me millor amb veïns i companys, que és el que vull. 34) Perquè així tindré més bona relació amb ells (els amics i veïns). 35) Perquè m‟agrada molt relacionar-me amb amics i veïns. 36) Perquè em relacionaré millor amb els meus amics. 37) Sí perquè he de comunicar-me millor amb les persones. 38) Perquè estic vivint en aquesta comunitat i si sé català em podré comunicar millor amb les persones. 39) Perquè m‟entendré millor i això em fa sentir bé. 40) Perquè millorarà el que parlem en les reunions que tenim. 41) Perquè la comunicació és millor. 42) Perquè si parlo català em relacionaré millor amb les persones. Mitjà d’integració 43) Per integrar-me millor com tothom. 44) Perquè sóc estrangera i crec que tinc l‟obligació de saber parlar la llengua local . 45) Perquè els catalans creuen que la seva cultura i llengua són molt importants. 46) Perquè t‟integres a la societat. És una manera de mostrar respecte pels seus costums i idiomes. 47) Perquè aprendre la llengua forma part de la integració i millora la comunicació. 43
  • 45. Aprendre català: per què? Anàlisi de percepcions, actituds i motivacions per aprendre la llengua 48) Crec que la llengua és la millor manera d‟integrar-se en una societat. 49) Perquè podrem entendre‟ns millor. 50) Perquè és la llengua de la regió. 51) Esclar, t‟integres molt més fàcilment. 52) És el millor perquè estem vivint a Catalunya. 53) Sí, perquè entendré millor la cultura catalana. 54) Perquè porto molt de temps vivint aquí. 55) Perquè m‟entendré i em comunicaré millor, i m‟integraré. 56) És la llengua que es parla a Catalunya i el que es practica diàriament. 57) Perquè visc a Catalunya. 58) Perquè em vull quedar a viure aquí. 59) Perquè veuran que desitjo integrar-me socialment. 60) Sí, però fora del barri perquè al meu barri tothom parla castellà. 61) Perquè a Catalunya saber català és essencial. Prestigi 62) M‟agrada com parlen en català, sembla com si tinguessin més educació. Per ampliar el cercle d’amistat 63) Per conèixer més amics i veïns. Pregunta oberta 3: Creus que si saps català tindràs millors oportunitats laborals? Només una persona diu que no i afirma que per a la seva feina no és important conèixer el català. Una altra persona diu que és més o menys important saber el català en funció de la feina que facis. 44
  • 46. Maria Gassiot Sandaran El 98% dels alumnes han respost afirmativament a aquesta pregunta i han exposat arguments diversos. A fi que la lectura de tots aquests arguments sigui més fluïda, i amb la voluntat d‟oferir d‟entrada un resum de les idees principals que hi apareixen, els he agrupat en diferents apartats anomenats És un requisit, És bo per millorar i És bo per sentir-se millor a la feina. És un requisit 1) Perquè buscant feina m‟he adonat que aquest és un requisit per accedir a feines més qualificades. 2) Perquè quan vaig a buscar feina em demanen el català. 3) Perquè a algunes feines demanen que parlis català. 4) Perquè podré fer oposicions. 5) Perquè quasi totes les empreses a Catalunya demanen el nivell C de català. 6) Per fer de cambrer o per ensenyar idiomes es demana molt saber català. 7) Perquè a la majoria de feines et demanen que parlis el català. 8) Perquè em demanen el català i més amb la crisi. 9) Perquè demanen que parlis català. 10) Perquè en moltes feines t‟exigeixen que parlis català, al menys les feines que són de cara al públic. 11) Perquè he vist que a moltes feines es necessita el català. 12) Perquè hi ha feines en què el català és obligatori. 13) Perquè la meva professió m‟obliga a saber català. Sóc metge i he de saber català per poder entendre millor la gent. 14) Perquè treballo atenent el públic i és important poder mantenir converses en català. 15) Perquè a les feines es parla molt el català. 16) Perquè a moltes feines el demanen i la veritat és que és necessari saber-lo. 45
  • 47. Aprendre català: per què? Anàlisi de percepcions, actituds i motivacions per aprendre la llengua 17) En molts llocs de treball l‟exigeixen. 18) Perquè hi ha moltes persones que ho demanen a l‟entrevista de feina. 19) La majoria d‟empreses prefereixen que parlis català. 20) Perquè hi ha feines en les que és necessari parlar català. 21) Perquè així puc complir el requisit de parlar català i a més m‟agrada molt el català. 22) Perquè vull fer el batxillerat i em demanen que parli català com requisit important. 23) Perquè moltes feines es necessita saber català. És bo per millorar 24) Perquè hi ha molta gent que el parla i és més fàcil comunicar-se. 25) Perquè em valoren més si estic integrat. 26) Perquè estaré més ben preparada si a més d‟altres llengües aconsegueixo parlar la llengua local. 27) Perquè entendré millor les feines. 28) Perquè com més llengües parlem, més fàcil serà trobar feina. 29) Perquè si sé català tindré millors oportunitats per cuidar nens, ja que la majoria de les famílies demanen parlar català. 30) Perquè en molts llocs em pregunten si sé català i si en sabés podria contestar que sí. 31) Perquè sóc profe d‟anglès i sabent català puc parlar una mica amb els pares dels meus alumnes. 32) Perquè en moltes feines prefereixen que parlis català i també és necessari per poder-los entendre. 33) Perquè saber català millora la comunicació. 46
  • 48. Maria Gassiot Sandaran 34) Perquè si sé català tindré més oportunitats i serà més fàcil. . 35) Perquè és una porta més que s‟obre. 36) Perquè se m‟obren més oportunitats. 37) Perquè ens entendrem millor. 38) Si aprenc català tinc més oportunitats d‟aconseguir una bona feina, ja que visc a Catalunya. 39) Perquè em veuran més integrat a la societat catalana. 40) Per millorar de feina i tenir altres oportunitats, ja que tinc molta capacitat per fer moltes feines diferents i sabent català encara se m‟obriran més portes. 41) Perquè així tindré més oportunitats perquè podré entendre millor les persones que estan al meu voltant. 42) Perquè tindré més oportunitats a la feina. 43) Perquè podré accedir a millors llocs de treball. 44) Perquè sabent català podré tenir moltes oportunitats d‟estudiar. 45) Perquè a la feina es valora molt parlar català. 46) Perquè si sé català podré tenir converses en català o en castellà. 47) Per ampliar el ventall de possibles feines. Per tenir més oportunitats al mercat laboral. És bo per sentir-se millor a la feina 48) Perquè podré entendre els catalans en el seu idioma. 49) Per tenir una millor relació si l‟ambient es mostra relacionat amb el català. 50) Perquè tot el que puguem aprendre és important per a la nostra vida. 51) Perquè em podré relacionar millor amb els companys de feina. 52) Perquè en qualsevol ocasió que es presenti no hi haurà problemes a l‟entendre el català. 47
  • 49. Aprendre català: per què? Anàlisi de percepcions, actituds i motivacions per aprendre la llengua 53) Perquè és una llengua oficial que parlen moltes persones. 54) Perquè si sé català podré contestar en el seu idioma i no sentir-me fora de lloc. 48
  • 50. Maria Gassiot Sandaran III. Conclusions La principal conclusió d‟aquest treball és que la decisió d‟aprendre català és una decisió que s‟emmarca en el conjunt d‟iniciatives per millorar la situació personal i familiar, aspiració i desig que està en la base de gairebé tots els projectes migratoris, a banda dels que s‟emprenen per raó de persecucions políticomilitars, ètniques, sexuals o religioses. És a dir, per a bona part dels alumnes que s‟han inscrit als cursos de català estudiats, aprendre català significa millorar. D‟una banda, tenim que les respostes obtingudes a les preguntes tancades indiquen que de manera molt general els enquestats consideren la llengua una eina necessària, en alguns casos un requisit, per regularitzar la seva situació al país, per aconseguir feina, poder estudiar, etc. (Recordem que hi ha un 43% de persones que diuen que necessiten fer el curs de català per obtenir punts per a l‟arrelament, un 67% que afirma que estudia català per poder entendre els documents oficials, un 74% necessita saber català per a la feina o els estudis, un 50% vol saber català per ajudar els joves de la seva família en les tasques escolars i un 82% que creu que si sap català podrà millorar a la feina o trobar una feina millor.) Fins aquí, per tant, podem afirmar que la motivació instrumental és molt elevada. D‟altra banda, però ens trobem que les respostes obtingudes a les dues preguntes que fan referència a motivacions de caire integrador, estudio català per poder entendre i parlar amb amics i veïns i estudio català perquè m‟agrada aprendre i superar-me, obtenen un grau de conformitat molt més elevada encara: 94% i 98% respectivament. A més, cal tenir en compte que les respostes a aquestes preguntes tancades, estan plenament avalades per les respostes a les preguntes obertes, que confirmen totalment aquesta opinió majoritària. Respecte a les respostes a la pregunta oberta 1 “Tens altres motius per aprendre català? Quins?” cal destacar que hi apareix moltes vegades la perspectiva i el desig d‟integrar-se a través de la llengua. I curiosament el coneixement de la llengua apareix tant com a causa com a efecte o conseqüència del fet d‟estar integrat: una persona ha dit que vol estudiar català per integrar-se millor i una altra diu que estudia català perquè se sent integrat. 49
  • 51. Aprendre català: per què? Anàlisi de percepcions, actituds i motivacions per aprendre la llengua En aquestes respostes també s‟hi representa amb força la idea del coneixement de la llengua per accedir i formar part plenament del món dels éssers estimats: per poder tenir millor relació amb els amics dels fills, la parella i els seus familiars, per exemple. Finalment, cal destacar també com el coneixement del català està vinculat al desig de permanència al país: “vull estudiar català perquè vull viure aquí més temps” o “perquè segurament serà la llengua dels meus fills”. Pel que fa a la pregunta oberta 2 “Creus que si saps català et relacionaràs millor amb amics i veïns?”, cal assenyalar l‟aparició del castellà en tots els arguments aportats per les persones que han contestat que “no”, en el sentit que en les relacions personals utilitzen el castellà i això no els representa cap inconvenient, ja que el seu entorn és castellanoparlant. Amb tot, el 89% de les persones han contestat afirmativament aquesta pregunta i un dels arguments més present és, a banda de la necessitat d‟un mateix d‟entendre i parlar per poder interactuar, que els catalans donen molta importància a la seva llengua o els agrada que els parlin en català. I per tant, fer el gest d‟intentar parlar o de parlar en català fa que la comunicació sigui millor, de més qualitat (tot i que es podria produir en castellà). Per últim destacar que torna a aparèixer la idea de la integració: “si parlo català veuran que vull integrar-me”. Quant a la pregunta oberta 3 “Creus que si saps català tindràs millors oportunitats laborals?”, el 98% dels alumnes l‟han respost afirmativament i han exposat arguments diversos entre els quals trobem, a banda que el coneixement del català és un requisit per accedir a moltes feines, novament la idea de la integració. Aquí també podem observar que els estudiants estableixen una relació molt directe entre el coneixement del català i més oportunitats de tenir feines millors. Per tant, podem afirmar que poder entendre i parlar el català són habilitats percebudes com a imprescindibles per formar part de la societat d‟acollida en tots els aspectes i tenir-hi les màximes oportunitats, la qual cosa coincideix plenament amb les recomanacions de la UE, que ha insistit diverses vegades des del 2003 al 2007, en la 50
  • 52. Maria Gassiot Sandaran importància d‟ensenyar la llengua oficial a la població nouvinguda, tal com exposa F. Villareal7. De fet, el Pla de ciutadania i immigració de la Generalitat de Catalunya (2005-2008) recollia ja dos elements nous i clau: que probablement hagin contribuït a generalitzar aquesta percepció de la llengua com a eina per a la integració i la cohesió social: 1) La definició de la política d‟immigració com a política lingüística. 2) L‟enfocament de la ciutadania8. Cal tenir en compte que aquest pla es feia ressò de dues idees molt consolidades a la societat catalana des dels anys 60 i que líders nacionalistes del govern anterior ja havien expressat. Jordi Pujol, per exemple, l‟any 2002 afirmava: “Como nacionalista catalán yo doy una gran importancia a la lengua y a la cultura de Cataluña. Pero digo siempre, en Cataluña también, que más importante incluso es la cohesión del país.”9 És així com arribem a la noció del coneixement de la llengua com a eina per a la cohesió social i la igualtat d‟oportunitats, que és l‟esperit amb què el CNL de Barcelona organitza els cursos d‟acolliment lingüístic. Aquest esperit, al seu torn, queda clarament reflectit en l‟article 9 de la nova Llei d‟acollida del 7 de maig de 2010, que diu que “la persona titular del dret d‟accés al servei de primera acollida, al llarg del procés d‟integració a la societat catalana, ha d‟assolir les competències lingüístiques bàsiques en català i en castellà” i que “el servei de primera acollida ha d‟oferir la formació i els mitjans necessaris per a adquirir les competències bàsiques en llengua catalana a les persones titulars del dret d‟accés al servei que no la coneguin”10. Finalment, i ja per acabar, m‟agradaria deixar constància d‟una sèrie de línies de treball obertes per a posteriors estudis a partir d‟aquesta primera aproximació a l‟opinió dels estudiants dels cursos bàsics de català. 7 FERNANDO VILLARREAL, Enseñanza de la lengua a inmigrantes. Estudio de políticas de integración lingüística en tres países europeos y retos para el caso español, Subdireción General de Información Admnistrativa y Publicaciones, 2009, pàg. 13 i 14 8 Ricard Zapata-Barrero y Teun A.van Dijk, Discursos sobre la inmigración en España, Fundació CIDOB, 2007, pàg. 251 9 Ídem, pàg. 237 10 Article 9, Llei 10/2010, del 7 de maig, DOG Núm. 5629- 14.05.2010 51
  • 53. Aprendre català: per què? Anàlisi de percepcions, actituds i motivacions per aprendre la llengua En primer lloc, crec que seria molt oportú fer una anàlisi factorial aprofundida sobre les grans diferències d‟opinió observades en els diferents grups classe a algunes preguntes i conèixer a fons a què son degudes. En segon lloc, una anàlisi sobre el llenguatge emprat pels enquestats en les seves respostes a les preguntes obertes ens aportaria moltíssima informació sobre les seves percepcions. Hi ha paraules clau que apareixien en els seus discursos (millorar, integració, comunicació) que estic segura que ens sorprendríem en explorar amb deteniment què signifiquen per a cadascuna de les persones. Finalment, per completar aquest petit estudi que ara presento, fóra molt interessant fer enquestes en profunditat a una sèrie de perfils tipus per poder establir relacions entre factors com ara procedència, edat, sexe i condicions culturals, per exemple, i les opinions, les percepcions i les aspiracions d‟aquests i aquestes aprenents, que han emprès la transformadora aventura d‟aprendre una llengua nova, la llengua del país on es proposen millorar. Maria Gassiot Sandaran mgassiot@cpnl.cat 52
  • 54. Maria Gassiot Sandaran IV. Bibliografia ALEXIS MESA MARRERO, Guía práctica para la investigación de la inmigración en la escala local, Observatorio de la Inmigración de Tenerife, Fundación Canaria Empresa Universidad de la Laguna, 2008 CRISTINA BERNADÓ, LLORENÇ COMAJOAN I NÚRIA BASTONS, Anàlisi factorial dels motius d‟aprenentatge del català com a llengua segona i relació amb el nivell, el temps d‟estada, l‟edat i el centre d‟estudi dels alumnes, Localización: Catalan Review, ISSN 0213-5949, Nº. 22, 2008 FERNANDO VILLARREAL, Enseñanza de la lengua a inmigrantes. Estudio de políticas de integración lingüística en tres países europeos y retos para el caso español, Subdireción General de Información Admnistrativa y Publicaciones, 2009 http://www.fundacionluisvives.org/upload/64/19/informe_europeo_ensenanza_es panol.pdf MARTÍNEZ DEL OLMO, El Cuestionario, un instrumento para la investigación de las ciencias sociales, Laertes, 2002 RAFAEL RIBÓ, La llatinització del català, Avui, 5 de març de 2003 http://www.iniciativa.cat/icv/articles/208- Ricard Zapata-Barrero y Teun A.van Dijk, Discursos sobre la inmigración en España, Fundació CIDOB, 2007 W.G, COCHRAN, Técnicas de muestreo. Ed. CECSA, 1992 ZOLTÁN DÖRNYEI, Estratègies de motivació a l‟aula, Barcelona: Editorial UOC, 2008 ZOLTÁN DÖRNYEI, Questionaires in Second Language Research: Construction, Administration and Processing, 2003 53