1. El segle d'or de la literatura
catalana
La novel·la cavalleresca
Curial e Güelfa
Tirant lo Blanch

2. Context social, econòmic i cultural
• Introducció de noves idees:
- època de transformacions en els camps econòmic, social,
polític i cultural.
- Punt de vista humà.
- Les ciutats són el centre d’activitat.
- Els reis lluiten per imposar el seu poder absolut.
- Cisma d’Occident (1387-1417).
- Evolució de les diverses expressions artístiques (pintura,
escultura, escriptura). Dante (1265-1321) i Petrarca (1304-1374).
- La literatura comença a tenir un valor estètic.
- Inspiració en l’època grecollatina. El llatí agafa força.
- Els humanistes són conscients d’aquest canvi.

3. Època històrica conflictiva
• Territoris catalans passen per moments difícils:
- Mort de Pere III el Cerimoníos (crisi econòmica)
- Martí l’Humà (1396-1410) mor sense successió:
Compromís de Casp (1412) Ferran d’Antequera (1412-
1416)
- Alfons IV el Magnànim (1416-1458) continua l’expansió
mediterrània: Catalunya, Aragó, València, Balears,
Sardenya, Sicília, Nàpols i els virregnats d’Albània i
Esclavònia.
- Joan II (1458-1462 / 1472-1489) moment crític.
- València: centre neuràlgic de les terres catalanes.
- Casament de Ferran II el Catòlic (1479- 1516) consolida la
unió amb castella.

4. La impremta
• 1474: inauguració de la impremta a València (Trobes en
llaor de nostra dona Santa Maria).
• Inici del procès mercantil del llibre: consolidació de la
novel·la.
• Nous professionals: llibreter, estampadors, correctors.

5. La literatura mantenidora de l’ideal
cavalleresc
• Cavalleria: estament social paramilitar europeu del segle
XI lligat a l’estructura feudal (fidelitat).
• S. XV la cavalleria perd atribucions. Ara s’exhibeix:
torneigs, passos d’armes, justes... (més ostentació i luxe
que eficàcia social).

6. Llibres de cavalleria i novel·les cavalleresques
• Literatura: font d’inspiració. Viure novel·lesc.
• Novel·la artúrica Chretien de Troyes inspira en francès el
Lancelot o l’Amadís de Gaula en castellà.
• El rei Artús, els cavallers de la Taula Rodona, Lancelot,
Tristany, el Mag Merlí, el Sant Graal... llegits molt abans.
• Canvi en alguns aspectes: plantejament, personatges,
lleguatge...

7. Diferències
- Protagonistes cavallers amb característiques humanes.
- Elements reals (no meravellosos ni fenòmens màgics).
- Les accions tenen lloc en terres conegudes i perfectament
localitzades.
- Temps pròxim i en un ambient immediat.
* Les dues grans novel·les del segle XV són Curial e Güelfa
(anònim) i Tirant Lo Blanc de Joanot Martorell.
VERSEMBLANÇA i REALISME.

8. Curial i Tirant
Ambdues pretenen revifar l’ideal cavalleresc.
Tenen un esquema argumental semblant:
- Dos joves amb virtuts militars i morals que aniran prosperant
socialment fins a casar-se amb dames d’alta posició.
- La relació amb aquestes dames estarà plena d’entrebancs
sentimentals, i els cavallers seran temptats per altres dames.
- Els dos herois passen temps al Nord d’Àfrica, on mostraran allà
que són fidels als seus projectes vitals

9. Joanot Martorell
• Neix a València (1405/1410-1465)
• Prové de llinatge de la noblesa mitjana i va ser armat cavaller.
• Home bregós, de tarannà lluitador.
• Podem destacar 2 etapes:
- Etapa d’esplendor al servei de Martí I
- Etapa de decadència i ruïna més completa durant el regnat
d’Alfons el Magnànim.

10. Tirant lo Blanch
• Es publica l’any 1490. El propietari és Martí Joan de Galba.
• Èxit d’aquesta edició: el lector apreciava els aspectes més
discursius.
• Cal tenir en compte que la literatura era un element
d’entreteniment, però amb base didàctica.
• TLB ensenya com ser destre i valent davant l’enemic però
també davant d’un llibre.

11. Novel·la total
• S’hi poden trobar elements de cavalleria, fantàstics, històrics,
militars, socials, eròtics, psicològics...
• Destaquen dos elements: els cavallerescos i els sentimentals.
• Se’ns presenta un cavaller modèlic i un heroi enamorat (personatge
de carn i ossos, vulnerable). Passatges presentats amb ironia i
humor.
• L’acció sentimental proporciona moments de gran expressió lírica i
sensual.
Narrador presenta : Passió amorosa entesa com una malaltia de la
ment/ Cara alegre, carnal còmica o grotesca de la relació amorosa.

12. • Erotisme: de relacions prematrimonials de Tirant i Carmesina.
També Diafebus i Estefania, Hipòlit i l’emperadriu. Forta càrrega
sensual i eròtica.
• Els amors entre aquests dos joves són afavorits per la donzella
Plaerdemavida, però destorbats per la Viuda Reposada
• Cal destacar 2 estils: una forma col·loquial, realista i directa(frase
curta, refranys i frases fetes; i una forma més elevada amb un
llenguatge elevat, culte, recargolat...
• Voluntat de versemblança narrativa:
- topònims i antropònims reals i localitzables
- personatges que corresponen a cavallers contemporanis europeus
- elements biogràfics (esdeveniments, persones amb qui es va
relacionar, llocs que va visitar...)