La literatura medieval

305 visualizaciones

Publicado el

0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
305
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
2
Acciones
Compartido
0
Descargas
17
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

La literatura medieval

  1. 1. La literatura medieval:Els orígens de la literatura catalana La lírica dels trobadors Ramon Llull Les quatre grans cròniques
  2. 2. La societat feudal• Edat Mitjana (476 Caiguda de l’Imperi romà-1453 ocupació turca Constantinoble)• Alta Edat Mitjana (s.X, XI, XII) Estil romànic• Baixa Edat Mitjana (s.XIII, XIV, XV) Estil gòtic• S. XII-XIII: fundació universitats, expansió de les ciutats, aparició d’economia monetària, continuïtat de les croades...• Durant els s. IX i X als Països Catalans té lloc el procès d’independència respecte del poder franc (Barcelona, Ribagorça, Pallars, Urgell, Cerdanya, Besalú, Vallespir, Rosselló i Empúries).• Conquesta de Tortosa (1148) i Lleida (1149) als sarraïns.
  3. 3. La societat feudal• Església, noblesa i poble lligats entre ells per creences religioses i per juraments de fidelitat.• Ritual cavalleresc = ritual de vassallatge, amb gran significació religiosa (cavallers defensen la cristiandat).• L’art resulta hieràtic i poc vitalista, expressa bàsicament motius religiosos.• Monestirs són vertaders focus d’activitat cultural (escriptoris i escoles catedralícies).• Mitjans s. XIII creixen l’educació i l’alfabetisme burgès.• El poble viu a recer de monestirs i castells (Barcelona s.XIV 40.000 habitants, pràcticament els mateixos fins al XVIII).• Cultura popular: música, cançò, ball, rondalles, llegendes, representacions teatrals...
  4. 4. Primers escrits en llengua vulgar• 813 Concili de Tours: es demana als bisbes que tradueixin les homilies a la llengua “rústega”.• S. XII: Chanson de Roland, Cantar de Mío Cid, obra de Guillem d’Aquitània.• Etapa preliterària catalana és llarga. S’escriu en llatí pràcticament fins s.XIII.• Entre els segles VI i VIII formació del romanç.• S. IX als comptats catalans ja s’havia evololucionat cap al romanç.• Entre els segles IX i XII el llatí és la llengua oficial i de cultura; el català o romanç és la del carrer.
  5. 5. Primers escrits en llengua vulgar• Textos catalans més antics conservats:1. Llibre Jutge ( Forum iudicum): fragment de lleis visigòtiques. Primera meitat s.XII.2. Les homilies d’Organyà (finals s. XII). Sermons traduïts segurament de l’occità. 1a mostra de literatura catalana.3. La cançò de Santa Fe (segona meitat s. XI): poema en heptasíl·labs que parla de les vides de sants. Mitjans segle XIII s‘esvaeix la línia entre Llatí (llengua culta) / Català (llengua vulgar)Prosa catalana va guanyant territori, en canvi la poesia és escrita en occità fins ben entrat el segle XV.
  6. 6. La lírica dels trobadors• Poesia trobadoresca (escrita en occità) és la primera manifestació culta en llengua vulgar i de temàtica profana a les darreries del segle XI. Acaba amb la croada algibesa (Tractat de París 1229).• Origen: sud de la Gal·lia (països de llengua d’oc, Occitània). S’estèn a Itàlia i Catalunya.• Causes del conreu de la lírica trobadoresca a terres catalanes:1. Proximitat geogràfica (permet circulació de joglars i trobadors).2. Lligams polítics i econòmics.3. Similitud entre català i occità.4. Prestigi que assolí la lírica trobadoresca.• Característiques: revolucionària, esquema mètric diferent al llatí i temàtica no religiosa (amor ). Cantada. A partir del segle XIII passa a ser recitada.
  7. 7. La lírica dels trobadors Trobadors, joglars i poetesTrobador: poeta que escriu en occità. Escriuen en taules de cera, després eren passades a pergamins pels cal·lígrafs.Dos tipus de trobadors: a) professionals (viuen del seu art) b) no professionals (per plaer)Dades biogràfiques: documentació de l’època, dades dels versos i Vides i Razós (biografies incloses als cançoners).Joglar (de lírica): transmet al públic la composició trobadoresca. Ha de ser fidel al text, dominar recursos mnemotècnics i tècniques d’interpretació.Poeta: escriptor de poesia culta en llatí.
  8. 8. Temàtica: l’amor cortès o fina amors• Temàtica per excel·lència (comença amb el desig / culmina amb la unió sexual.• Ambient cortesà.• Dama casada (amor adúlter però fin’amors).• S’ajusta als paràmetres del feudalisme: dama (midons) / senyor feudal Relació de trobador / vassall fidelitat “Metàfora feudal” Blanca, gentil, deessa,Midons (dama) Senyal l’única, bella, jove, de bon llinatge, franca, cosLauzengiers (acusadors) de fresc color.Gilós (marit)Trobador (enamorat) càrcer d’amor
  9. 9. La lírica dels trobadors L’eròtica trobadorescaEnamorat passa per 4 estadis segons l’acceptació: 1. Fenhedor (tímid): no gosa dirigir-se a la dama. Si ella l’anima passa al 2n grau. 2. Pregador (suplicant): li confesa el seu amor. Si li atorga penyores, assoleix l’estadi següent. 3. Entenedor (enamorat tolerat): s’estreta la relació però sense contacte físic. 4. Drutz (amant): acceptació total “fach” o “fait”
  10. 10. La lírica dels trobadors Els gèneres1. Cançó: vehicle de transmissió de la poesia amorosa. 5 cobles mín. i una tornada. Tenia notació musical.2. Sirventès: poesia d’atac, ira o polèmica. Feta a base d’una melodia coneguda.3. Planh o plany fúnebre: cant per la desaparició d’una persona propera.4. Alba: descriu el comiat dels amants a la matinada després de passar la nit junts.5. Pastorel·la: diàleg al·legòric entre una pastora i un noble que intenta seduir-la.6. Tensó: debat entre dos trobadors.7. Balada i dansa: cançons per ser ballades.
  11. 11. La lírica dels trobadors Estil i versificacióComposicions complicades tècnicament (requeria tenir estudis de lírica)Dues escoles diferenciades estilísticament: - Escola senzilla (planera, fàcil): Trobar leu o pla - Escola hermètica (difícil, subtil, rebuscada): Trobar clus (conceptes complicats) Trobar ric (formes complicades, rimes difícils, de gran sonoritat)
  12. 12. La lírica dels trobadors1. Vers = bordó2. Estrofa = cobla3. Tornada = estrofa final de menor nombre de versos4. Refrany = vers o conjunt de versos que es van repetint al llarg de la composició.
  13. 13. Principals trobadors de la literatura catalana• Guillem de Cabestany (finals s.XII). Se’n conserven set cançons amoroses. Se li atribueix la Llegenda del cor menjat.• Guillem de Berguedà (finals s.XII). De vida agitada, bel·licosa i aventurera, envoltada d’amors il·lícits. Personatge cínic, intrigant i orgullós però també intel·ligent, elegant i cortès. Són coneguts els seus sirventesos planers, expressius i àgils: Cançoneta leu e plana (Ponç de Mataplana); plany Consiros cant e planc e plor.• Ramon Vidal de Besalú (1a ½ s.XIII). Se’n conserva obra diversa: Regles o Les Razós de Trobar.• Cerverí de Girona (2a ½ s.XIII). D’obra més extensa. Darrer gran trobador de la literatura clàssica. Trobar ric.
  14. 14. La lírica dels trobadors

×