|
1 
1.ÀMBIT DE TREBALL: Ciències (Biologia) 
2.TÍTOL: 
La creació humana 
3.HIPÒTESI DE TREBALL: 
- Creació d’un ésser humà...
2 
ÍNDEX 
I. INTRODUCCIÓ.....................................................................................................
3 
I.INTRODUCCIÓ 
El nostre projecte de recerca tracta sobre el procés de . creació dels essers humans 
Hem volgut documen...
4 
II.QUÈ ÉS L’ EMBARÀS? 
Un embaràs és el procés en el qual es crea un ésser humà. Consisteix en el desenvolupament d’una...
5 ANTICONCEPTIUSMètode anticonceptiu Nº errades anticonceptiu Eficàcia Protecció contra malalties Abstinència Cap Totalmen...
6 
• Condó masculí:Un dels mètodes més utilitzats: és una funda de làtex poliuretà. 
S'ha d'utilitzar en tot moment durant...
7 
• Mètodes anticonceptius hormonals:Anell mensual, Espermicides, Pegat anticonceptiu, Píndola, Injeccions anticonceptive...
8 
• Avantatges:Té un 99% d'efectivitat. Es pot interrompre en qualsevol moment, sense necessitat d'un metge. No influeix ...
9 
• Què és la salpinge clapia? 
És un mètode definitiu femení que antigament no era reversible, en el qual es lliga i sec...
10 
IV. COM S’ACONSEGUEIX L’EMBARÀS? Fecundació Hi han dos protagonistes clau en el procés de la fecundació, el gàmeta fem...
11 natural, més de 20cm sembrats d’obstacles i enemics bioquímics que posen proves a la capacitat i moviment de resistènci...
12 
V. MÈTODES PER QUEDAR-SE EMBARASSADA ARTIFICIALMENT 
1. INSEMINACIÓ ARTIFICIAL: 
La inseminació artificial és una tècn...
13 
Hi ha tipus d’inseminacions artificials: 
Inseminació artificial intravaginal:Aquesta tècnica consisteix en col·locar ...
14 
estèril i mantenir entre 10 a 40 minuts a temperatura ambient perquè liqüi. Un cop fet això, s'elimina el plasma semin...
15 
VI. EDAT FÈRTIL ADEQUADA 
La fertilitat canvia amb l'edat. Els homes i les dones es tornen fèrtils en l'adolescència, ...
16 
EDAT FÉRTIL DE LA DÓNA AL ENVELLIR 
La millor edat reproductiva d'una dona és prop dels 20 anys. La fertilitat disminu...
17 
QUANTITAT D'ÒVULS 
La quantitat cada vegada menor de fol·licles que contenen òvuls en els ovaris s'anomena "pèrdua de ...
18 
AVALUACIÓ DE INFERTILITAT I EDAT MATERNAL AVANÇADA 
La infertilitat generalment es diagnostica si una dona no ha queda...
19 
La fertilitat de la dona està relacionada amb la seva edat : no és la mateixa als 20 anys que a partir dels 40 . Per e...
20 
Ser mare jove implica moltes coses, però quan es té una fill, aquella pot esborrar els penediments pels errors comesos...
21 
VIII. COM VIU L’EMBARÀS LA MARE? 
Quan una dona està embarassada ha de cuidar molt el seu estat emocional i psicològic...
22 
per l’arribada del nadó. 
ELS TEMORS MÉS FREQÜENTS DE LA MARE 
 Que el nadó no sigui normal: Això pot permetre'ls gau...
23 
IX. RISCOS D’UN EMBARÀS 
L’embaràs és un estat biològic que comporta en la dona importants canvis físics i psicològics...
24 
X.PUNT DE VISTA CIENTÍFIC I DE LA MARE SOBRE L’EMBARÀS FECUNDACIÓ I IMPLANTACIÓ 
El punt de vista matern: 
El tenir un...
25 
SÍMPTOMES DE L’EMBARÁS 
De totes les manifestacions pròpies de l’embaràs, la que ofereix més valor com a símptoma és l...
26 
PROVES D’EMBARÁS 
El resultat negatiu d’una prova d’embaràs no sempre descarta l’embaràs, ja que si és molt recent pot...
27 
XI.Desenvolupament del fetus al ventre 
De les 4 a les 8 setmanes: 
Abans de la quarta setmana, l’embrió encara no té ...
28 
Al principi del tercer mes, es diferencien els òrgans sexuals. Abans d’aquest moment, per bé que el sexe fetal està fi...
29 
El líquid amniòtic: 
Protegeix el futur nadó de cops i sorolls, ja que forma un coixí líquid al seu voltant. També el ...
30 
De les 20 a les 24 setmanes: 
A les 20 setmanes es pot veure el sexe del fetus. 
La mare ja pot començar a notar els m...
31 
S’alimenta principalment per mitjà de la sang materna que li arriba a través del cordó umbilical, que l’uneix a la mar...
32 
oxigenada irriga el fetge, el cor, el cervell i tota la resta d’òrgans encara no funcionals del fetus. El gas carbònic...
33 
TERCER TRIMESTRE 
De les 24 a les 28 setmanes: 
El borrissol del cap és substituït per pèl. 
Comença el desenvolupamen...
34 
La gran ambivalència de l’embaràs, alegria i temor, tornarà a aparèixer; l’embarassada es troba cansada i ja té ganes ...
35 
XII. COM PORTAR FAVORABLEMENT L’EMBARÀS 
Alimentació 
Moltes joves es preocupen per l'aspecte del seu cos i temen augm...
36 ExerciciFer exercici durant l'embaràs és bo per a la teva salut sempre que no tinguis complicacions amb l'embaràs i esc...
37 Salut emocional 
És comuna que les adolescents embarassades experimentin una varietat d'emocions, com a por, enuig, cul...
38 XIII.CONCLUSIONS 
Mitjançant tot aquest treball hem aprés a millorar les nostres capacitats de recerca i hem ampliat el...
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Creació humana

422 visualizaciones

Publicado el

Treball general de la reprodució i l'embaraç humà

Publicado en: Ciencias
0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
422
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
9
Acciones
Compartido
0
Descargas
1
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Creació humana

  1. 1. |
  2. 2. 1 1.ÀMBIT DE TREBALL: Ciències (Biologia) 2.TÍTOL: La creació humana 3.HIPÒTESI DE TREBALL: - Creació d’un ésser humà - Embarassos prematurs - Com viu l’embaràs la mare? - Edat fèrtil adequada - Avantatges i desavantatges - Riscos - Com s’evita un embaràs? - Com s’aconsegueix un embaràs? 4.OBJECTIUS:  Volem saber com es crea un ésser humà  Sensació de ser mare a diferents edats  Riscos que comporta engendrar un fill 5.ESQUEMA DE LA RECERCA:  Aport d’idees  Visualització de documentals  Recerca per internet  Recerca als llibres de la biblioteca  Divisió de treball  Treball en grup  Creació de la moria 6.TEMPORITZACIÓ: 10-15 hores.
  3. 3. 2 ÍNDEX I. INTRODUCCIÓ.......................................................................................................3 II. QUE ES L’EMBARÀS?...........................................................................................4 III. COM S’EVITA UN EMBARÀS?...............................................................................5 IV. COM S’ACONSEGUEIX UN EMBARÀS?................................................................10  Fecundació  Procés d’implantació V. MÈTODES PER QUEDAR-SE EMBARASSADA ARTIFICIALMENT.......................12 VI. EDAT FÈRTIL ADEQUADA...................................................................................15  Edat fèrtil de la dona al envellir  Quantitat d’òvuls  Avaluació de fertilitat i edat maternal avançada VII. DESAVANTATGES D’UNA MARE ADOLESCENT.................................................19 VIII. COM VIU L’EMBARÀS LA MARE?.......................................................................21  Temors principals IX. RISCOS D’UN EMBARÀS.....................................................................................23 X. PUNT DE VISTA CIENTÍFIC I DE LA MARE SOBRE L’EMBARÀS.........................25  Símptomes  Proves d’embaràs XI. DESENVOLUPAMENT DEL FETUS AL VENTRE..................................................27 XII. COM PORTAR FAVORABLEMENT L’EMBARÀS ................................................35  Alimentació  Exercici  El son  Salud emocional XIII. CONCLUSIONS....................................................................................................39
  4. 4. 3 I.INTRODUCCIÓ El nostre projecte de recerca tracta sobre el procés de . creació dels essers humans Hem volgut documentar-nos en aquest tema per que ens sembla un procés meravellós i molt interesant que ocorre dia rere dia a cents de persones, gracies això es garanteix la supervivència de la nostra espècie. La nostra recerca s’ha centrat en els mètodes per aconseguir un embaràs tant de forma natural com de forma artificial, en els mètodes anticonceptius, els els diferents processos que te l’embaràs, les conseqüències favorables i perjudicials en vers les mares especialment les adolescents, em cercat informació sobre les edats mes favorables per tenir fills, també em volgut exposar els dos punts de vista del procés d’embaràs de forma científica i de forma humana, i per últim les nostres conclusions, opinions i punts de vista sobre aquest meravellós mètode de creació.
  5. 5. 4 II.QUÈ ÉS L’ EMBARÀS? Un embaràs és el procés en el qual es crea un ésser humà. Consisteix en el desenvolupament d’una única cèl·lula inicial o zigot. Aquesta cèl·lula inicial es creada per la unió d’un òvul gàmeta, es a dir, la cèl·lula de la mare i l’espermatozoide, la cèl·lula del pare, mitjançant la fecundació. Cadascuna d’aquestes cèl·lules gàmeta tindrà 23 parells de cromosomes. Els quals seran portadors de la informació necessària per crear-ne un nou individu a l’interior de l’úter matern. L’embaràs humà sol durar nou mesos o unes 40 setmanes des del primer dia de la darrera menstruació o 38 des de la fecundació. Es considera que l'embaràs comença immediatament després de la fecundació de l'òvul i la implantació de l'embrió a la matriu de la mare. Es en aquest procés en el qual totes les femelles pateixen canvis fisiològics, metabòlics i fins i tot morfològics per protegir, nodrir i permetre el desenvolupament del fetus correctament, com la interrupció dels cicles menstruals, o l'augment de la mida de les mames per preparar la lactància. III.COM S’EVITA UN EMBARÀS? Els anticonceptius ens permeten evitar un embaràs no previst. Cada persona haurà de decidir quin mètode li pot anar millor en els diferents moments de la vida, d’acord amb la seva edat, la situació personal, el tipus i la freqüència de les relacions, les pròpies creences, etc., ja que som diferents i no tenim un mètode ideal per a tothom. En el moment de triar un anticonceptiu és important conèixer les seves característiques (mecanisme d’acció, eficàcia, possibles efectes secundaris, preu...) i saber com utilitzar-lo correctament, ja que això ens permetrà decidir quin pot ser el millor mètode per tal de prevenir embarassos no planificats i, en alguns casos, infeccions de transmissió sexual.
  6. 6. 5 ANTICONCEPTIUSMètode anticonceptiu Nº errades anticonceptiu Eficàcia Protecció contra malalties Abstinència Cap Totalment eficaç Si Parxes 5-8 de cada 100 Molt eficaç No Pildora 5-8 de cada 100 Molt eficaç No Preservatius 18 de cada 100 Moderadament eficaç Si Diafragma 16 de cada 100 Moderadament eficaç No Anticonceptiu d’urgències 1-2 de cada 100 Molt eficaç No Diu Menys de 1 cada 100 Molt eficaç No Mètode del ritme 25 de cada 100 No molt eficaç No Espermicida 29 de cada 100 No molt eficaç No Retirar abans de l’ejaculació 27 de cada 100 No molt eficaç No Sense mètode 85 de cada 100 Ineficaç No
  7. 7. 6 • Condó masculí:Un dels mètodes més utilitzats: és una funda de làtex poliuretà. S'ha d'utilitzar en tot moment durant l'acte sexual per prevenir embaràs. Impedeix la unió de l'oòcit amb l'espermatozoide. Protegeix contra malalties de transmissió sexual. Disponibles en centres de salut gratuïtament, té un cost baix. • Condó femení:Funda de làtex o poliuretà més gran que el masculí. S'ha d'utilitzar en tot moment durant l'acte sexual per prevenir embaràs. Dos anells flexibles: intern i extern. Impedeix la unió de l'oòcit amb l'espermatozoide. Cobreix genitals externs, de manera que protegeix majorment contra ITS. • PROCEDIMENT (CONDÓ FEMENÍ) 1. Pressionar amb els dits anell extern. 2. Introduir fins al fons de la vagina de manera que l'anell extern (obert) quedi a l'exterior. 3. En acabar l'acte sexual, prémer i torçar anell extern, retirar amb suavitat i rebutjar. Feu servir lubricant per facilitar col · locació. Diafragma vaginal:És una cúpula de làtex de contorn flexible, amb un anell de metall, que impedeix el pas d'espermatozoides. Es col · loca abans de la relació sexual en el fons de la vagina, cobrint el coll de l'úter. No s'ha de retirar abans de les 6 o 8 hores posteriors a l'acte sexual. Es requereix visita al ginecòleg per a examen mèdic i determinar mesura a utilitzar i verificar la seva adequada col · locació. Després d'embaràs es recomana anar al ginecòleg per a nova mesura de diafragma. • DIU:Dispositiu Intrauterí que té forma d'una T de coure. S'ha de posar durant els dies de la menstruació perquè el coll uterí està més tou. Abans de col · locar, el metge ha de mesurar la profunditat de l'úter i verificar direcció de l'úter. • PROCEDIMENT (DIU) 1. Es col · loca amb un aplicador o introductor. Cada mes s'ha de verificar el seu estat després de la menstruació i verificar que segueix aquí. Compta amb un fil de niló per verificar-ho. El coure modifica medi intern de l'úter per fer-ho desfavorable als espermatozoides. Impedeix implantació de l'òvul fecundat a l'endometri.
  8. 8. 7 • Mètodes anticonceptius hormonals:Anell mensual, Espermicides, Pegat anticonceptiu, Píndola, Injeccions anticonceptives ... • Anell mensual:És un anell flexible d'uns 5 centímetres de diàmetre que es col · loca al voltant de la cervical de la vagina. Està en aquest punt durant tres setmanes i impedint l'ovulació. • Avantatges:Cal aplicar únicament un cop al mes. Contribueix a que la menstruació sigui més regular Una vegada abandonat el mètode, la dona torna immediatament a ser fèrtil. Conté la meitat d'hormones que altres mètodes, com la píndola. • Desavantatges:No protegeix contra malalties de transmissió sexual. Pot resultar incòmoda la seva col · locació. A vegades es nota quan es mantenen relacions sexuals. Pot tenir efectes secundaris com mals de cap • Espermicides:S'encarreguen de matar els espermatozoides que es van introduir a la vagina, reduint així el risc d'embaràs. S'introdueixen a la vagina. Es poden trobar en diferents formes, comprimits d'escuma, supositoris derretibles, pel · lícula derretible, gel i crema. • Avantatges:Es pot utilitzar com a mètode anticonceptiu complementari. No presenten efectes hormonals secundaris. La dona controla el seu ús. La seva eficàcia és de fins al 82%. Pot aplicar-se amb antelació a l'acte sexual. Desavantatges:No eviten el contagi de malalties de transmissió sexual. Poden produir irritació al voltant de la vagina o el penis. Pot provocar lesions vaginals. • Pegat anticonceptiu:El pegat és un plàstic de mida reduïda, prim i quadrat. S'utilitza contra el cos i actua alliberant contínuament hormones (generalment, progesterona i estrogen) al torrent sanguini a través de la pell. • Avantatges:No requereix cap acció diària. No influeix en les relacions sexuals. No influeix en el pes. Després d'abandonar el seu ús, la dona recupera immediatament la fertilitat. • Desavantatges:No protegeix contra les malalties de transmissió sexual. La dona ha d'estar pendent de canviar el pegat en el dia adequat. Pot tenir alguns efectes secundaris, com, nàusees, vòmits, dolor abdominal… • Píndola:Els anticonceptius orals combinats són píndoles que contenen dosis reduïdes dits hormones: progesterona i estrogen. Funcionen prevenint l'ovulació. Per al seu ús òptim, s'ha de prendre una píndola diària
  9. 9. 8 • Avantatges:Té un 99% d'efectivitat. Es pot interrompre en qualsevol moment, sense necessitat d'un metge. No influeix en el sexe. Ajuda a reduir rampes menstruals, problemes de sagnat menstrual, pèl excessiu… • Desavantatges:El risc d'oblit de la ingesta, augmenta el risc d'embaràs no desitjat. No protegeix contra les malalties de transmissió sexual. Pot tenir efectes secundaris • Les injeccions contenen hormones (progesterona o estrògens, Injeccions anticonceptives: entre d'altres) que eviten l'ovulació en la dona. Poden ser injeccions mensuals o trimestrals. Les hormones s'alliberen lentament i són administrades a través d'una injecció intramuscular. • Avantatges:Efectivitat de 99%. No influeixen en les relacions sexuals. No hi ha sagnat menstrual. No requereixen cap acció diària. • Desavantatges:La dona triga una mitjana de quatre mesos a recuperar-fertilitat després d'abandonar el mètode anticonceptiu. No protegeix contra les malalties de transmissió sexual. Risc d'oblit de realitzar una de les injeccions. MÈTODES ANTICONCEPTIUS QUIRÚRGICS • Què és la vasectomia? És una cirurgia per tallar els conductes deferents, els conductes que porten els espermatozoides d'un home des de la seva escrot fins als testicles. Després d'una vasectomia, els espermatozoides no poden mobilitzar fora dels testicles. És una bona opció quan: La parella està d'acord que ja tenen tots els fills que volen. Es tenen problemes de salut que farien l'embaràs insegur per a ella. Un o dos companys tenen trastorns genètics i no volen arriscar-se a transmetre-als seus fills. No és una bona opció quan: No sap si es vol tenir fills en el futur. Hi ha una relació inestable o estressant. S'és molt jove, ja que hi ha molts canvis en la vida. Siguin solters. Tinguin una companya que no vulgui, preocupar-se per haver de fer servir altres formes d'anticoncepció durant o després l'activitat sexual.
  10. 10. 9 • Què és la salpinge clapia? És un mètode definitiu femení que antigament no era reversible, en el qual es lliga i secciona la salpinge uterina per evitar la trobada de l'espermatozoide amb l'òvul, impedint així la fecundació. És una bona opció quan: La parella està d'acord que ja tenen tots els fills que volen. Es tenen problemes de salut que farien l'embaràs insegur per a ella. Un o dos companys tenen trastorns genètics i no volen arriscar-se a transmetre-als seus fills. No és una bona opció quan: No sap si es vol tenir fills en el futur. Hi ha una relació inestable o estressant. S'és molt jove, ja que hi ha molts canvis en la vida. Tinguin un company que no vulgui preocupar-se per haver de fer servir altres formes d'anticoncepció durant l'activitat sexual.
  11. 11. 10 IV. COM S’ACONSEGUEIX L’EMBARÀS? Fecundació Hi han dos protagonistes clau en el procés de la fecundació, el gàmeta femení, es a dir, l’òvul i el gàmeta masculí, es a dir, l’espermatozoide . Cada una d’aquestes cèl·lules es produïda als ovaris i als testicles respectivament. Aquest procés de creació de cèl·lules sexuals s’anomena gametogènesis. L’espermatozoide conté al seu cap el nucli, el Qual conté la informació necessària haploide, es a dir, la meitat necessària per crear-ne un nou esser humà, també conte una veixiga nomenada acrosa que es capaç d’alliberar el seu contingut d’enzims per traspassa les barreres protectives de l’òvul. Es tracta d’una autentica explosió bioquímica. L’òvul es la cèl·lula més gran del cos humà, ha acumulat el seu propi citoplasma grans quantitats de ribosomes, que utilitzarà si es fertilitzat i a diferencia de l’espermatozoide en l’ovulació es adir el procés en el qual es forma l’òvul, no ha completat encara la segona part de la divisió dels seus propis cromosomes ,es a dir, queden bloquejats, en la metafase II fins al moment de la fusió amb el gàmeta masculí espermatozoide, es aquí quan s’uneixen els 23 parelles de cromosomes de cada cèl·lula sexual que formaran els elementals 46 cromosomes humans. Quan es produeix el procés de copulació, nombroses desenes de milions d’espermatozoides son depositats en la vagina. Comença així una competència, els espermatozoides lluiten desesperadament per arribar a l’òvul i sobrepassar les seves defenses gracies als enzims que conté la petita veixiga de l’espermatozoide. L’últim episodi d’aquest procés de copulació el protagonitza l’òvul, i els poquíssims espermatozoides que han aconseguit penetrar en el espai perivitelí, es a dir, el lloc on es desenvoluparà la primera fase de l’embaràs al ventre matern. Els espermatozoides competeixen per fecundar l’òvul, han patit una selecció
  12. 12. 11 natural, més de 20cm sembrats d’obstacles i enemics bioquímics que posen proves a la capacitat i moviment de resistència dels espermatozoides, entre ells està el viscós mucus cervical que tendeix a retenir i escampar lentament els espermatozoides i es troben als granulòcits produïts per la paret de l’úter que fagocites, es dir , que destrueixen a prop del 90% dels espermatozoides. Els espermatozoides que arriben a sobreviure i aconsegueixen arribar a l’entrada uterina de la trompa i penetren en el istme, hauran de nedar a contracorrent endinsant-se als conductes de les trompes de falopi. Hores després o inclús 1 o 3 dies trigaran en trobar-se amb l’òvul. Una vegada s’han trobats l’òvul i l’espermatozoide es començarà el procés de formació d’un nou individu, aquest procés s’anomena fecundació, ocorre a les trompes de falopi , es a dir, el tub que connecta l’ovari amb l’úter. La unió de l’òvul amb l’espermatozoide esdevé el zigot, es a dir la primera cèl·lula amb tota la informació necessària per formar un nou individu. Aproximadament 3 o 4 dies després de la fecundació si el zigot s’ha desenvolupat formalment , esta constituït per vuit o deu cèl·lules i passa a l’úter, on continua desenvolupant-se , immers en l’escàs fluid que omple la cavitat de l’úter. En aquest medi arribarà a l’estat de desenvolupament anomenat mòrula i posteriorment anomenat blastòcit. En aquest etapa blastòcit consta de 100 cèl·lules . La majoria d’aquestes cèl·lules estan destinades a formar la placenta i altres òrgans que mes tard s’eliminen. El 8% de les cèl·lules dels blastòcits estan destinats a formar l’embrió, en aquesta etapa no hi ha signes evidents que el cos matern reconeix-hi la presencia d’un nou individu i la dona no te manera alguna de reconèixer que té un en el seu úter. Procés d’implantació Al sèptim dia de desenvolupament, el blastòcit continua la divisió cel·lular a un ritme ràpid. El blastòcit es compon de tres capes: l’ectoderma, que es convertirà en la pell i el sistema nerviós, l’endoderma que es convertirà en el sistema digestiu i respiratori, i el mesoderma ,que es convertirà en el sistema esquelètic i muscular. Al voltant del sèptim dia aquest blastòcit humà s’uneix i s’implanta a la capa interna de l’úter , anomenada endometri. Per que això passi l’endometri s’ha de fer receptius per les hormones de l’ovari. Aquestes hormones s’anomenen estradiol i progesterona, es a dir la implantació consisteix en la sumergització del zigot al teixit matern, quan aquest procés s’ha realitzat es quan podem considerar que una dona està embarassada.
  13. 13. 12 V. MÈTODES PER QUEDAR-SE EMBARASSADA ARTIFICIALMENT 1. INSEMINACIÓ ARTIFICIAL: La inseminació artificial és una tècnica de reproducció assistida, que ajuda a tractar certs tipus d'infertilitat, tant en homes com en dones. Es pot utilitzar per a molts tipus de persones amb problemes de fertilitat, és un tractament molt popular en els homes que tenen un nombre d'espermatozoides molt baixos o espermatozoides que no són prou forts com per nedar a través del coll de l'úter cap les trompes de Fal·lopi. Moltes vegades la inseminació artificial és també una opció per a dones que tenen anomalies en qualsevol part dels seus òrgans reproductius. També altres motius pels quals es pot utilitzar aquest tipus inseminació són els següents:  La impossibilitat per dipositar l'ejaculació a la vagina. Això es pot veure a la impotència, o anomalia en el penis. A més es pot tenir alteracions del seminograma, o també la presència de toxines en la plasma seminal. En les dones també és molt comú utilitzar-lo quan tenen una esterilitat a causa de problemes amb els òvuls o endometriosi. Es pot utilitzar en les persones que pateixen una esterilitat de causa immunitària, és a dir on les mateixes defenses del cos humà, acaben amb la vida dels espermatozoides o l'òvul i es pot utilitzar en esterilitat on no es coneix la causa, o en casos on els pacients tenen malalties o tractaments que impliquen un perill d'alteracions greus en els espermatozoides. En aquests casos, abans de començar amb el tractament, es recomana congelar semen per posteriorment realitzar una inseminació artificial.
  14. 14. 13 Hi ha tipus d’inseminacions artificials: Inseminació artificial intravaginal:Aquesta tècnica consisteix en col·locar una mostra de l'esperma dins de la vagina, molt a prop al coll uterí. La IVI s'usa normalment quan no es pot realitzar el coit per paràlisi. Inseminació artificial intracervical:En aquest cas l'esperma és col·locat directament al coll uterí amb la finalitat que aquest nedi fins a l'úter i arribi fins a les trompes de Fal·lopi. L'esperma es col·locat en una o ambdues Inseminació artificial intratubàrica: trompes de Fal·lopi, amb la qual cosa s'assegura la fertilització. Tot i que sembla la més eficaç de les tècniques en la menys usada per ser considerada molt costosa. La fecundació in vitro (FIV) és una tècnica per la qual la Fecundació in vitro: fecundació dels ovòcits pels espermatozoides es realitza fora del cos de la mare. És el principal tractament per l'esterilitat quan altres mètodes de reproducció assistida no han tingut èxit. Els passos per obtenir un embrió artificialment són els següents: 1. Control i estimulació de l’ovulació. Pot fer-se en un cicle menstrual espontani o en un provocat. L’avantatge de fer-ho en un cicle normal es que es redueix considerablement la possibilitat d’embaràs perquè té l’inconvenient de que es més difícil i costa molt determinar el dia de l’ovulació i com només hi ha una, las possibilitats d’èxit són menors. 2. Determinació del moment de la inseminació. La inseminació ha de tenir lloc el més pròxim possible a l'ovulació. Quan es realitza en un cicle espontani, per a la determinació de l'ovulació poden usar mitjans clínics com la temperatura basal o les modificacions del coll i el moc cervical. 3. Obtenció i preparació del semen. El semen s'ha de recollir per masturbació després d'un període d'abstinència de tres dies. S'ha d'arreplegar en un recipient de vidre
  15. 15. 14 estèril i mantenir entre 10 a 40 minuts a temperatura ambient perquè liqüi. Un cop fet això, s'elimina el plasma seminal i es seleccionen els espermatozoides amb bona mobilitat. Per aconseguir-ho, la tècnica més usada és la de Wash and swimup que consisteix en centrifugar una barreja de semen i un tipus de cultiu enriquit amb sèrum de la pacient a 30 ° C durant 10 minuts. 4. Inseminació. El semen es diposita a la vagina, al canal cervical, a l'úter, en les trompes de Fal·lopi o en fons del sac de Douglas. La via més usada és la intrauterina. La intravaginal pot realitzar amb semen complet, mentre que a la intracervical. A la intracervical s'usa un catèter fi per introduir els espermatozoides i després es col · loca un caputxó per impedir el reflux del semen a la vagina que és retirat a les 6-8 hores. 5. Diagnòstic de l'embaràs. L'èxit de qualsevol tipus de tractament d'esterilitat s'avalua pel percentatge d'embarassos aconseguits .Els resultats globals pel que fa al nombre d'embarassos estan entre un 13 (en els casos greus d'infertilitat) i un 70 per cent (en els casos en què no hi ha problemes reals).
  16. 16. 15 VI. EDAT FÈRTIL ADEQUADA La fertilitat canvia amb l'edat. Els homes i les dones es tornen fèrtils en l'adolescència, després de la pubertat. Per a les nenes, l'inici de la seva vida reproductiva està marcat per l'inici de l'ovulació i la menstruació. Normalment s'entén que després de la menopausa, les dones ja no poden quedar embarassades. En general, el potencial De reproducció disminueix a mesura que les dones envelleixen i normalment la fertilitat finalitza entre cinc i deu anys abans de la menopausa. En la societat actual, la infertilitat relacionada amb l'edat és cada vegada més comú ja que, per diverses raons, moltes dones esperen fins els 30 anys per formar les seves famílies. Tot i que les dones d'avui són més saludables i tenen cura de si mateixes millor que mai, una millor salut en l'edat adulta no arriba a contrarestar la declinació natural de la fertilitat relativa a l'edat. És important entendre que la fertilitat disminueix amb l'edat de les dones a causa de la disminució normal relacionada amb la edat en la quantitat d'òvuls que queden en els ovaris. Aquesta disminució pot ocórrer molt abans del que la majoria de les dones esperen.
  17. 17. 16 EDAT FÉRTIL DE LA DÓNA AL ENVELLIR La millor edat reproductiva d'una dona és prop dels 20 anys. La fertilitat disminueix gradualment a partir dels 30 anys, sobretot després dels 35 anys. Cada mes que ho intenti, una dona sana i fèrtil de 30 anys d'edat té una probabilitat del 20% de quedar embarassada. Això significa que per cada 100 dones fèrtils de 30 anys d'edat que intenten quedar embarassades en un cicle, 20 tindran èxit i les 80 restants hauran de intentar-ho de nou. A l'edat de 40 anys, la probabilitat una dona és inferior al 5% per cicle; per tant, s'espera que menys de 5 de cada 100 dones tinguin èxit cada mes. Les dones no són fèrtils fins a la menopausa. L'edat mitjana de la menopausa és als 51 anys, però la majoria de les dones es tornen incapaços d'aconseguir un embaràs amb èxit al voltant dels 45 anys. Aquests percentatges són vàlids tant per a la concepció natural com per a la concepció per mitjà d'un tractament de fertilitat, inclosa la fertilització in vitro.
  18. 18. 17 QUANTITAT D'ÒVULS La quantitat cada vegada menor de fol·licles que contenen òvuls en els ovaris s'anomena "pèrdua de la reserva ovàrica." Les dones comencen a perdre la reserva ovàrica abans de tornar estèrils i abans de deixar de tenir períodes regulars. Al principi, els períodes poden acostar-se, el que resulta en cicles curts de 21 a 25 dies de diferència. Eventualment, els fol·licles es tornen incapaços de respondre prou bé com per ovular constantment, el que dóna lloc a cicles llargs i irregulars. La reserva ovàrica disminuïda en general està relacionada amb l'edat i es produeix causa de la pèrdua natural dels òvuls i a la disminució de la qualitat mitjana dels òvuls restants. No obstant això, les dones joves poden tenir reserves ovàriques reduïdes a causa del tabaquisme, els antecedents familiars de menopausa prematura i les cirurgies ovàriques prèvies.
  19. 19. 18 AVALUACIÓ DE INFERTILITAT I EDAT MATERNAL AVANÇADA La infertilitat generalment es diagnostica si una dona no ha quedat embarassada després de mantenir relacions sexuals sense protecció durant un any. Però, si té 35 anys o més, l'avaluació hauria de començar després de 6 mesos d'intentar concebre sense èxit. Si una parella té un problema mèdic evident que afecta la seva capacitat per concebre, com a absència de períodes menstruals, antecedents de malaltia pèlvica o cirurgies prèvies, ha de començar l'avaluació d'infertilitat immediatament. Les proves de fertilitat poden incloure la detecció de l'ovulació i l'avaluació de les trompes de fal · lopi, el coll uterí i l'úter. A la parella masculina se li realitzarà una anàlisi de semen. La majoria de les proves poden estar llistes dins dels tres mesos i el tractament apropiat es pot iniciar immediatament després que la avaluació hagi conclòs. Les dones que tenen un trastorn mèdic, com pressió arterial alta o diabetis, han de parlar amb el seu proveïdor d'atenció clínica abans de intentar quedar embarassades. És important mantenir els problemes de salut sota control. El proveïdor d'atenció clínica pot suggerir un canvi en la medicació o en l'atenció mèdica general abans del embaràs, ja que hi ha un major risc per a les dones grans. Certes afeccions, com la pressió arterial alta o la diabetis, es desenvolupen amb major freqüència en les dones que conceben després dels 35 anys. Es pot recomanar un seguiment i la realització de proves especials durant l'embaràs. L'assessorament previ a la concepció és sovint beneficiós. Els nens nascuts de dones majors de 35 anys tenen un major risc de patir problemes cromosòmics. Es poden realitzar proves prenatals després de la concepció per comprovar si hi ha certs defectes congènits. L'amniocentesi i el mostreig de vellositats coriòniques són dos mètodes de proves prenatals. També es poden realitzar anàlisis de sang i ecografies per detectar certs defectes. Molts pares volen saber tot el possible sobre l’embaràs per poder prendre decisions informades.
  20. 20. 19 La fertilitat de la dona està relacionada amb la seva edat : no és la mateixa als 20 anys que a partir dels 40 . Per exemple, una dona d'uns 20 anys que intenti quedar-se embarassada en els dies que és fèrtil té un 25 per cent de possibilitats . L'edat de la dona és el factor més important i se sap bé que la fertilitat de la dona comença a disminuir cap a la meitat de la dècada dels trenta. S'accepta que la possibilitat d'aconseguir una gestació cada mes passa d'un 8% , als 35 anys, a un 3% als 38 anys . A aquesta edat , el percentatge de dones definitivament estèrils pot arribar a un 50% . No obstant això , la societat actual sotmet a la dona jove a una gran pressió professional i l'obliga a retardar els seus desitjos de maternitat fins ben entrada la trentena. A Espanya , la natalitat s'ha reduït un 50% en els últims 30 anys , i el percentatge de dones que van tenir el seu primer fill després dels 35 anys d'edat s'ha incrementat un 30% en els últims cinc anys. VII. DESAVANTATGES D’UNA MARE ADOLESCENT Quedar embarassada durant el període de la pubertat, l'adolescència o poc després d'aquesta, implica un canvi radical en la vida de la dona, molts sacrificis i una enorme responsabilitat que s'adquireix. El primer que ha de fer la dona és adaptar-se i assumir la seva realitat en el paper de mare. En la majoria dels casos, les mares que són molt joves solen tenir suport dels seus progenitors, sobretot de la seva mare, la qual cosa facilita molt la tasca de la maternitat i la fa més tolerable. Quan una dona adolescent o menor arriba a ser mare, si supera els riscos d'un embaràs tan jove, no tot és gris; doncs poden existir alguns avantatges i més quan es té una nena.
  21. 21. 20 Ser mare jove implica moltes coses, però quan es té una fill, aquella pot esborrar els penediments pels errors comesos i fer més tolerable la maternitat. Una mare jove serà una mica més comprensiva amb el seu fill o filla, ja que ella encara tindrà certes idees de quan era nena, ja que el seu caràcter encara no s'ha acabat de formar. El procés de criança serà una tasca que normalment compartirà amb els seus pares i de vegades també amb la seva parella, però no en tots els casos; ja que en un alt percentatge dels embarassos adolescents, els nens es crien sense la presència del seu pare. Potser hagi obstacle en els estudis o la renúncia definitiva a ells, però això dependrà molt de les circumstàncies. Un nadó canviarà el curs de la vida dels joves pares (majorment a la mare), a causa de la gran càrrega de la criança. Ser mare adolescent aporta moltes conseqüències, com per exemple aquestes:  L'extrema joventut a la paternitat no és del tot bona i tot i que té molts avantatges, també hi ha desavantatges.  Una de les més grans desavantatges és la immaduresa amb què es comença la tasca de mare, el que fa més propenses les equivocacions en la criança.  També hi ha la probabilitat que els fills segueixin el mateix camí dels seus pares i tinguin fills al seu petits, el que crea una cadena interminable.  Les joves mares es perdran de gaudir moltes coses, com reunions i festes entre amics, il·lusions amoroses, el seu cos canviarà a curta edat i tendirà a deformar.  Totes aquelles il·lusions de la joventut es perdran, és probable que les oportunitats d'estudis i superació s'ajornin o no arribin.  Pot ocórrer que aquella mare, per la seva joventut no tingui la responsabilitat suficient per desitjar fer- se càrrec, el que dóna com a resultat fills sense figura materna i paterna i amb traumes, rebel · lies o criats pels seus avis.
  22. 22. 21 VIII. COM VIU L’EMBARÀS LA MARE? Quan una dona està embarassada ha de cuidar molt el seu estat emocional i psicològic pel seu bé i per el bé del futur nadó. L’embaràs canvia la vida i més quan es la primera vegada que la mare es queda embarassada. Els científics diuen que l’estat emocional i psicològic de la mare durant els nou mesos de gestació afectarà al fetus quan neixi. Per exemple, l’estrès maternal influeix en la segregació d’hormones placentàries i potencia que el nadó pugui patir el estrès de la mare. La mare durant l’embaràs ha de tenir hàbits de conducta saludables com menjar saludable, deixar de fumar, no prendre alcohol… Parlant dels aspectes mentals es fonamental que la decisió de tenir un fill així sigut planificada en parella i que tant el home com la dona estiguin còmodes i segurs de ser pares. A la mare durant l’embaràs se li recomana fer exercicis de relaxació per exemple ioga o activitats que estigui relaxada com per exemple anar al cinema. La mare viu l’embaràs de moltes formes. Durant els tres primers mesos la majoria de mares es preocupen per qüestions com l’avortament i la salut del fetus. Hi ha una emoció forta positiva cap al desig de tenir un fill i per una altre part hi ha preocupació per l’estat de salut del nadó i el de la mare també. Durant els tres primers mesos es molt important el recolzament de la parella i la família per adaptar-se millor a la nova situació. Durant el segon trimestre, entre els 4 i els 6 mesos, és el període més tranquil en el que es troba la mare ja que els canvis hormonals s’han estabilitzat, però ara la mare és més sensible. Al tercer trimestre, ja quasi al final de la gestació tornen les dificultats, la mare té pocs ànims ja que el volum de la panxa dificulta certes activitats per la mare. Això provoca la dificultat per dormir, mals d’esquena, esgotament... En aquest trimestre el temps per la mare passa molt lent i augmenta l’ansietat per veure al nadó, la por al part... Habitualment en aquest període trobem el ‘’síndrome del nido’’, en el qual la mare tindrà la necessitat de fer canvis en casa, deixar-ho tot net i preparat
  23. 23. 22 per l’arribada del nadó. ELS TEMORS MÉS FREQÜENTS DE LA MARE  Que el nadó no sigui normal: Això pot permetre'ls gaudir a ple l'experiència.  Que no puguin reintegrar-se a la seva feina: És molt comú que temin "perdre-ho tot". Els costa imaginar una adequada coordinació de les dues funcions.  A no poder donar el pit: vegades per falta d'informació, de vegades per males experiències prèvies, pròpies ...  A quedar "grosses": molt freqüent que les dones pensin en un quilo de més com en una devastadora realitat. Això està provocat pel exagerat valor que sembla donar-se'ls a les dones que tenen un nadó i "queden igual".  Que els homes que estan al seu costat "no se sentin més atrets" per elles: Moltes dones creuen que la maternitat i la relació de parella són dues situacions incompatibles, això es veu afavorit pels canvis en el cos. Durant segles s'ha escindit la imatge de la dona per a l'home i la dona per als fills. Podríem dir que l’embaràs provoca... . Tenir un fill és el que estaves Eufòria i tristesabuscant i sents que estàs en un núvol, fins i tot alguna cosa excitada. Les felicitacions dels altres et satisfan de felicitat, però quan has de lluitar sola amb el malestar físic, el món s'esfondra als teus peus. Del riure al plor.És inútil que et preguntes per què t'ha entrat el riure fluix o per què plores, ni tu mateixa ho saps. Els alts i baixos hormonals que pateixen les teves neurotransmissors són els responsables i no cal que pensis molt. Por i ansietat.Segur que tens una llista de preguntes interminables sense contestar en relació als teus símptomes, al part i la lactància. La por al desconegut i l'ansietat que genera no saber si tot sortirà bé o no és normal en tot aquest procés. . No saber on tenim el cap perquè se'ns oblida el lloc on hem Distraccions i oblitsposat les claus o el cotxe és habitual. Un consell: pren-t'ho amb bon humor i no li donis molta importància.
  24. 24. 23 IX. RISCOS D’UN EMBARÀS L’embaràs és un estat biològic que comporta en la dona importants canvis físics i psicològics, fent-la especialment sensible a una sèrie de riscos que poden tenir lloc dins de l’àmbit laboral. La Llei de prevenció de riscos laborals obliga l’empresa a adequar les condicions de treball a la nova situació, per tal d’evitar danys a la salut de la mare i del nadó. El treball en si no ha de comportar necessàriament un risc per al procés reproductiu, sempre que les condicions siguin les adequades. Ara bé, l’exposició a determinades substàncies o a certes condicions de treball poden constituir un perill. Els factors de risc a què es poden trobar exposats les treballadores en aquesta primera etapa són diversos. Per això és fonamental que les embarassades estiguin informades de la perillositat que, per a la fertilitat o l’embaràs, puguin suposar els materials, equips o agents amb què treballen o les condicions de treball a les quals estan exposades. La Llei de prevenció de riscos laborals considera especialment sensibles les treballadores en situació d’embaràs o en període d’alletament, per això cal extremar durant aquest període l’adopció de totes les mesures preventives adients. El primer trimestre de l’embaràs és important una especial protecció, atès que és un període crític, degut en part al fet que la futura mare encara no és totalment coneixedora del seu nou estat i que l’embrió és molt més susceptible a qualsevol de les condicions adverses que puguin donar-se dins i fora de l’àmbit laboral. Al llarg de l’embaràs hi ha més dificultats per fer determinades activitats, tant en el món laboral com a casa. Els efectes d’una sobrecàrrega de treball es poden agrupar en tres blocs: alteracions múscul-esquelètiques, patologia vascular i estrès. Riscos físics Riscos químics Riscos biològics Riscos ergonòmics i psicosocials • Soroll, xocs, vibracions, etc. • Desconfort tèrmic • Radiacions ionitzants • Radiacions electromagnètiques Exposició i/o manipulació de productes mutagènics o teratogens, com per example: • Metil cel·lulosa • Carboni sulfur • Clorur de crom • Exposició i/o manipulació de determinats agents biològics, com per exemple: • Virus de la varicel·la • Rubivirus (virus de la rubèola) • Càrrega física: • Postures forçades • Manipulació manual de càrregues • Sobre-esforços • Ritme de treball • Fatiga física • Càrrega mental • Estrès
  25. 25. 24 X.PUNT DE VISTA CIENTÍFIC I DE LA MARE SOBRE L’EMBARÀS FECUNDACIÓ I IMPLANTACIÓ El punt de vista matern: El tenir un fill des de el punt de vista matern, es el creixement personal, es possiblement el moment més important de la teva vida, es el procés en el qual al teu interior es forma un individu completament teu, un individu petit que t’omplirà com a persona. Una mare sent l’embaràs com el procés d’espera per beure el seu nadó, en el qual ja comença a interactuar amb ell, es a dir, humanament el procés de creació d’un esser humà i aquest mateix, es una activitat essencial en la vida per tal de créixer personalment, atribueix benestar i és un dels esdeveniments mes importants de la vida. El punt de vista científic: Científicament el crear un esser humà es simplement un acte de supervivència, sense emocions ni sentiments senzillament, un procés de creació d’un nou esser per tal de no extingir l’espècie. L’embaràs es tot un conjunt de canvis químics y físics en el cos de la mare i el nou individu que s’està creant i vinculant a l’interior d ela panxa, però es només això, un acte de supervivència i un conjunt de divisions cel·lulars i reaccions químiques que esdevindran una nova i increïble criatura.
  26. 26. 25 SÍMPTOMES DE L’EMBARÁS De totes les manifestacions pròpies de l’embaràs, la que ofereix més valor com a símptoma és l’absència de menstruació o regla. A més de l’alteració de la regla, l’embaràs de vegades pot presentar altres manifestacions:  Alteracions de l’aparell digestiu: són les més freqüents, i es caracteritzen per inapetència, nàusees, mareig, salivació excessiva i vòmits.  Alteracions de les funcions intestinals: el restrenyiment és general; en canvi, la diarrea és rara.  Alteracions a les mames: pocs dies després del retard menstrual, la dona pot notar una plenitud inhabitual als pits. Els pits han crescut (els sostenidors li queden petits) i es tornen turgents i sensibles.  Disminució de les forces.  Percepció de pudors.  Canvis de caràcter.
  27. 27. 26 PROVES D’EMBARÁS El resultat negatiu d’una prova d’embaràs no sempre descarta l’embaràs, ja que si és molt recent pot ser que encara no es detectin els nivells hormonals. Si el resultat surt negatiu però persisteix el retard, és convenient repetir el test al cap de 3 o 4 dies. Els tests d’embaràs en orina valoren si hi ha una hormona anomenada gonadotropina coriònica humana (HCG, segons la sigla en anglès), que és produïda per la placenta. Aquesta hormona és present a l’orina de les dones embarassades. El resultat positiu indica que s’ha detectat la presència de l’hormona, fet que confirma l’embaràs. Tanmateix, el resultat negatiu no sempre descarta l’embaràs, ja que si és molt recent pot ser que encara no es detectin els nivells hormonals. El test d’embaràs es pot fer uns quants dies després d’haver-se produït el retard o la falta de menstruació. Per fer-lo, només cal un test d’embaràs comprat a la farmàcia i una mostra d’orina (preferentment de primera hora del matí). A les instruccions de cada test, s’explica detalladament com cal dur-lo a terme.
  28. 28. 27 XI.Desenvolupament del fetus al ventre De les 4 a les 8 setmanes: Abans de la quarta setmana, l’embrió encara no té aspecte humà. A les 4 setmanes, l’embrió té la mida d’un gra d’arròs i una forma com de rèptil. A les 6 setmanes, se li poden veure els ulls tancats, la columna vertebral i un cor que batega. A la setena setmana, l’embrió ha crescut unes 10.000 vegades més que l’òvul fecundat. La mare presenta la primera falta de menstruació i pot notar alguns símptomes: cansament, marejos, vòmits i nàusees matinals… De les 8 a les 12 setmanes: Tots els òrgans fetals ja estan pràcticament formats i comencen a funcionar. Els ulls, el nas i la boca són al seu lloc definitiu. A les 9 setmanes, els braços i les cames ja tenen les tres parts corresponents: mans, avantbraç i braç; i peu, cama i cuixa. Apareixen els dits, però encara no gaire ben diferenciats. És el moment adequat per al primer examen ecogràfic. Durant els tres primers mesos, el nadó s’anomena embrió (mot derivat del grec embrió, ‘llavor’) i experimenta un creixement molt ràpid i canvis molt importants en la forma externa. L’embrió es troba dins del sac embrionari embolicat amb les membranes precursores de la placenta i flotant en líquid amniòtic. A la setena setmana, l’embrió ha crescut unes 10.000 vegades més que l’òvul fecundat. La mare presenta la primera falta de menstruació i pot notar alguns símptomes: cansament, marejos, vòmits i nàusees matinals…
  29. 29. 28 Al principi del tercer mes, es diferencien els òrgans sexuals. Abans d’aquest moment, per bé que el sexe fetal està fixat des del precís instant de la concepció, no és possible a simple vista saber si l’embrió és nen o nena, ja que els òrgans sexuals són aparentment idèntics en tots dos casos. El cervell del fetus es recobreix d’ossos protectors i es forma el crani. No obstant això, aquests ossos no se solden entre ells, ja que el cervell encara no ha adquirit la mida definitiva i el crani ha de ser flexible per poder passar a través del canal del part. S’observen primer les parpelles i després les celles. Els ulls es mantenen tancats, ja que les parpelles estan fusionades entre elles. Només s’obriran en assolir-se el vuitè mes de gestació, quan els globus oculars estiguin perfectament formats i en disposició de complir les seves funcions. La pell del fetus és molt vermellosa, ja que, com que és molt fina i no hi ha pannicle adipós, es transparenten els vasos sanguinis. Un borrissol que rep el nom de lanugen comença a estendre’s per tot el cos i el cobreix gairebé per complet en el curs del cinquè mes. Cap a aquesta mateixa època, apareix un untet sebaci, anomenat vèrnix caseosa, segregat per les glàndules sebàcies de la pell i que es barreja amb les cèl·lules epidèrmiques d’escamades. Aquest sèu protegeix la pell del fetus i evita que s’arrugui o es deteriori amb el contacte permanent amb l’aigua. També és el causant que el fetus, en néixer, tingui un aspecte greixós. En aquest moment apareixen també les cordes vocals, per bé que el fetus no les podrà fer servir fins al moment del naixement, quan aconsegueixi abandonar el medi aquós que fins llavors l’envolta. El desenvolupament de les diverses parts de l’organisme del fetus cada vegada es fa més palès. Els dits dels peus i les mans exhibeixen uns enduriments que donaran lloc a les ungles. El fetge i el ronyó, comencen a actuar. L’aparell digestiu és cada vegada més llarg i perfecte. El fetus es belluga, però d’una manera tan suau i delicada que la mare encara no ho pot percebre. Tanmateix, aquests moviments es poden seguir perfectament per ecografia. S’observa com el fetus, tot i restar immòbil durant les hores de descans, s’agita sense parar durant les estones d’activitat. Les extremitats també s’agiten suaument.
  30. 30. 29 El líquid amniòtic: Protegeix el futur nadó de cops i sorolls, ja que forma un coixí líquid al seu voltant. També el protegeix dels gèrmens que li podrien arribar de la vagina. La cavitat amniòtica és hermètica, i el líquid de l’interior és absolutament estèril. Permet els desplaçaments del nadó, que, suspès pel cordó umbilical, no pateix els efectes de la gravetat i es desplaça fàcilment per la cavitat recolzant-se sobre la paret amb els peus. També aporta aigua i sals minerals al fetus, el qual les degluteix. Ajuda el coll a dilatar-se en el moment del part. L’acumulació del líquid amniòtic a la part inferior de l’úter, al final de l’embaràs, forma la bossa de les aigües, que, en baixar, contribueix a la dilatació del coll. Trencar aigües equival a la ruptura de les membranes. El líquid amniòtic que s’escapa en aquest moviment serveix per lubricar les vies genitals a fi que el nen les travessi SEGON TRIMESTRE De les 12 a les 20 setmanes: El cap ja es pot distingir perfectament bé del tronc, i ja es poden diferenciar els ulls, el nas, la boca i les orelles del nadó. El cap, de mida molt grossa, està desproporcionat respecte a la resta del cos, i aquesta diferència de mida persisteix durant tota la primera meitat de la gestació. La mare ja nota el creixement de l’úter, el qual anirà desplaçant progressivament els òrgans interns materns, fet que li causarà molèsties: digestions feixugues, acidesa d’estómac, orinar freqüentment… És el moment adequat per dur a terme, si cal, estudis de diagnòstic prenatal.
  31. 31. 30 De les 20 a les 24 setmanes: A les 20 setmanes es pot veure el sexe del fetus. La mare ja pot començar a notar els moviments del fetus en forma de cops de peu. El fetus comença a bellugar-se, a obrir i tancar les mans, a fer badalls… Durant molts períodes dormirà, principalment coincidint amb el son matern. Quan s’arriba al quart mes, l’aparell digestiu (fetge, estómac, intestí) i l’urinari (ronyó, bufeta) comencen a funcionar clarament. A l’intestí s’acumula una substància verda, el meconi, format principalment per bilis. I el fetus aboca l’orina al líquid amniòtic que l’envolta. Els membres, tant superiors com inferiors, adopten la posició definitiva: els colzes es tiren enrere, i els genolls, endavant. Atès que la musculatura es desenvolupa ràpidament, a partir dels 4 mesos és perfectament possible que la mare percebi petits moviments fetals. Les ungles apareixen als 4-5 mesos aproximadament, moment en què també és possible identificar les empremtes digitals. El sistema circulatori fetal és cada vegada més perfecte. Les cavitats del cor estan perfectament delimitades i aquest òrgan batega cada cop amb més força. Cap a la catorzena setmana, ja és possible detectar-lo mitjançant un tècnica basada en l’efecte Doppler dels ultrasons. És llavors quan es comprova que la velocitat del seu cor és superior a la del nostre: 120-160 batecs per minut. El sistema nerviós encara no és gaire perfecte, però a mesura que passa el temps, augmenta la coordinació dels moviments. Al principi del segon trimestre, braços i cames es mouen i s’agiten sense cap propòsit. El desenvolupament de la pell fa que l’aspecte del fetus experimenti un canvi important. Fins al quart mes, té la pell llisa i molt fina. Sota la pell encara no hi ha el greix, per la qual cosa el tronc, la cara i les extremitats són molt prims. El greix de sota la pell comença a formar-se a partir del cinquè mes. En aquest moment, el fetus té un color vermell molt fosc.
  32. 32. 31 S’alimenta principalment per mitjà de la sang materna que li arriba a través del cordó umbilical, que l’uneix a la mare a través de la placenta. Tot el que ingereixi la mare el pot afectar: cafè, menjar picant, alcohol, tabac… Per altra banda, el cos del fetus s’adapta als moviments de la mare. Si la mare descansa, el fetus aprofita per moure’s, ja que en aquell moment està sotmès a menys pressions exteriors. Per contra, si la mare es mou, el nadó s’encorba, s’arrauleix i es plega sobre si mateix per evitar que li facin mal. En arribar al segon trimestre, les molèsties experimentades durant el primer trimestre desapareixen gairebé del tot. La gestant, que sovint s’aprima els primers mesos, ara guanya pes ràpidament. Menja més, dorm tranquil•la, està alegre. L’abdomen augmenta visiblement de volum en aquesta època. Cap al quart o cinquè mes, l’embarassada comença a percebre moviments fetals. Primer són poc intensos, com un fregament suau, gairebé imperceptible, al baix ventre, que pot semblar i es pot interpretar com un simple moviment intestinal. La placenta: És un òrgan ovalat, pla, tou i esponjós, de mida i gruix variables, situat dins de l’úter durant la gestació i mitjançant el qual s’estableix l’intercanvi nutricional entre la mare i el fetus. Es desenvolupa al voltant de la dotzena setmana de gestació a partir del cori de l’embrió i de la decídua basal de l’úter. Consta de dues parts: La materna o externa, que s’adhereix a l’úter. La interna o fetal, entapissada pel cori i l’amni, i de la qual sorgeixen els vasos sanguinis que acaben a la part central de l’abdomen fetal (lloc que després del naixement i de la secció s’anomenarà melic). La sang fetal flueix a la placenta, on absorbeix substàncies de la sang materna i expel•leix els productes de rebuig. És indispensable per al manteniment de l’embaràs i per al desenvolupament del nadó, i serveix alhora de pulmó, ronyó, intestí i fetge. Assegura diverses funcions: Funció respiratòria: La placenta serveix d’autèntic pulmó al nadó. L’oxigen de la sang de la mare passa a través de les parets de les vellositats i oxigena la sang del fetus. Aquesta sang
  33. 33. 32 oxigenada irriga el fetge, el cor, el cervell i tota la resta d’òrgans encara no funcionals del fetus. El gas carbònic és desprès pel nadó cap a la mare. Funció nutritiva: A través de la placenta arriben al nadó tots els nutrients de base directament procedents de la degradació dels aliments de la mare. El pas d’aigua, sals minerals i sucres s’efectua ràpidament. Alguns productes, com el ferro i el calci, s’emmagatzemen per constituir reserves, mentre que d’altres es transformen gràcies a una activitat metabòlica important. La placenta garanteix la transferència de vitamines, en especial les del grup B, així com les vitamines D i E. La vitamina A està emmagatzemada al fetge del nadó; la vitamina C s’acumula a la placenta, que la distribueix progressivament fins al vuitè mes, a partir del qual s’emmagatzema directament a les glàndules suprarenals i al fetge. Funció endocrina: La placenta, que es considera una veritable glàndula, segrega les seves pròpies hormones, necessàries per al bon curs de l’embaràs i per al correcte desenvolupament del nadó. Aquestes hormones prendran el relleu dels ovaris a partir del quart mes. La dosificació aporta dades sobre la vitalitat de l’embaràs. Funció protectora: La placenta deté molts bacteris o només en deixa passar més tard, cap al final de l’embaràs, quan la paret de les vellositats es torna extremament fina per augmentar encara més els intercanvis entre la sang materna i la sang fetal. Els anticossos materns passen al nadó i l’immunitzen contra la majoria de malalties infeccioses, fins i tot 6 mesos després del naixement, moment en què el seu sistema immunitari es posa en funcionament.
  34. 34. 33 TERCER TRIMESTRE De les 24 a les 28 setmanes: El borrissol del cap és substituït per pèl. Comença el desenvolupament dels pulmons, que es preparen per al naixement. De les 28 a les 40 setmanes: El fetus creix i s’engreixa, igual que el ventre matern. El cor fetal batega molt de pressa, circumstància que és normal. Els pulmons comencen a fabricar una substància anomenada surfactant, però no en prou quantitats perquè respiri sol. Sovint, el fetus està col·locat amb el cap mirant cap a la pelvis materna. L’úter, començarà a contreure’s a conseqüència d’aquest creixement, mentre que els lligaments que el subjecten començaran a estirar-se, la qual cosa provocarà algunes molèsties abdominals. Si les contraccions passen a ser regulars i doloroses, poden indicar l’inici del treball de part. El fetus adopta, així, un aspecte més arrodonit i agradable. La pell comença a guanyar gruix i a d’escamar-se, i el fetus es recobreix d’una substància untuosa blanquinosa, sobretot a l’esquena i als plecs de les extremitats. Aquesta substància s’anomena vèrnix caseosa, i és el que dóna un aspecte blanquinós als nounats immediatament després del part. El tercer trimestre, no és que l’embarassada es trobi malament, però es fatiga amb facilitat. El fetus creix cada dia que passa. Poden arribar a ser dolorosos i sovint es poden veure no només examinant el ventre nu, sinó fins i tot sota la roba. Es poden notar batzegades rítmiques que duren poc més de mitja hora; probablement a causa del singlot. És normal passar períodes de silenci en què és possible que el nadó dormi, i d’altres en què es notarà molt actiu.
  35. 35. 34 La gran ambivalència de l’embaràs, alegria i temor, tornarà a aparèixer; l’embarassada es troba cansada i ja té ganes que arribi el part, però alhora tem enfrontar-se a una cosa que desconeix. Moltes dones estan més irritables a mesura que s’acosta el dia, es poden sentir en baixa forma i fins i tot deprimides, i dubten sobre la seva capacitat de fer front a tot el que els ve a sobre. S’ha d’intentar descansar i estar relaxada és la millor opció. El cordó umbilical: És una mena d’espiral blanquinosa d’1 a 2 centímetres de diàmetre, constituïda a partir de les cèl•lules de l’amni. Forma una funda gelatinosa a través de la qual es poden veure les artèries i la vena, que d’aquesta manera queden protegides de possibles cops. Flexible i elàstic, el cordó difícilment es comprimeix, fet que garanteix el transport sanguini Pot passar que el cordó sigui massa curt. En aquest cas, el fetus tindrà dificultats per baixar per la pelvis en el moment del part i caldrà practicar una cesària. Després del naixement, per prevenir una hemorràgia, es pinça el cordó abans de tallar-lo, i aquells vasos sanguinis gruixuts s’obliteren en pocs dies; la cicatriu deixada pel cordó umbilical serà el melic.
  36. 36. 35 XII. COM PORTAR FAVORABLEMENT L’EMBARÀS Alimentació Moltes joves es preocupen per l'aspecte del seu cos i temen augmentar de pes durant l'embaràs. Però aquest no és el moment de reduir les calories o fer una dieta, ja que estàs alimentant a dues persones. Tant tu com el teu bebè necessiten de certs nutrients perquè el bebè creixi adequadament. Si menges una varietat d'aliments saludables, beus suficient aigua i redueixes el menjar amb alt contingut gras, ajudaràs al fet que tant tu com el bebè que està creixent siguin sans. Els metges solen recomanar consumir al voltant de 300 calories diàries a la dieta, de manera de proporcionar-li al fetus en creixement una nutrició adequada. Segons el pes que tenies abans de quedar embarassada, hauries d'augmentar entre 11 i 15 quilos (25 a 35 lliures) durant l'embaràs, majorment durant els últims 6 mesos. El teu metge t'aconsellarà sobre això segons la teva situació particular. Menjar més fibres i beure suficient aigua poden ajudar a evitar problemes comuns. Les fruites i les hortalisses fresques, així com els pans integrals, els cereals, són bones fonts de fibres. És necessari que evitis alguns aliments i begudes durant l'embaràs, com els següents:  Alguns tipus de peix, com a peix espasa, tonyina enllaunada i altres peixos que poden tenir un contingut elevat de mercuri (el metge pot ajudar-te a decidir què pescats menjar).  Menjars amb ous crus, com la *mousse o amanida tipus “César”  Carn i peix crus o amb prou feines cuits  Carns processades, com a salsitxes o *fiambres  Formatges tous sense pasteuritzar, com el formatge *feta, *brie, blau o de cabra; i llet, suc o sidra.  També és convenient que limitis el consum d'edulcorants artificials i de begudes amb cafeïna, edulcorants artificials.
  37. 37. 36 ExerciciFer exercici durant l'embaràs és bo per a la teva salut sempre que no tinguis complicacions amb l'embaràs i escullis les activitats apropiades. Els metges solen recomanar activitats de baix impacte, com caminar, nedar i practicar ioga. En general, has d'evitar els esports de contacte físic i les activitats aeròbiques d'alt impacte, que plantegen majors riscos de lesionar-se. Així mateix, no és recomanable realitzar un treball que impliqui aixecar objectes pesats per a les dones durant l'embaràs. Parla amb el teu metge si tens dubtes sobre quin tipus d'exercicis són segurs per a tu i el teu nadó. SomniÉs important descansar molt durant l'embaràs. Els primers mesos d'embaràs, intenta adquirir l'hàbit de dormir de costat. A mesura que avanci l'embaràs, ficar-te al llit de costat, amb els genolls doblegats, serà la posició més còmoda. A més, facilitarà el funcionament del cor, ja que el pes del nadó no exercirà cap pressió sobre la vena que transporta la sang des dels peus i les cames de retorn al cor. Alguns metges recomanen que les joves embarassades han de dormir sobre el costat esquerre. A causa que alguns dels principals vasos sanguinis es troben en la part dreta de l'abdomen, ficar-se al llit sobre el costat esquerre ajuda a evitar que l'úter exerceixi pressió sobre ells. El secret està a ficar-se al llit sobre qualsevol dels costats, per disminuir la pressió en l'esquena. Al llarg de l'embaràs, però particularment en les últimes etapes, és probable que les embarassades es despertin amb freqüència a la nit per anar al bany. Si bé és important beure suficient aigua durant l'embaràs, intenta beure més durant el dia en lloc de fer-ho a la nit. Veu al bany abans de ficar-te al llit. A mesura que l'embaràs avanci, serà més difícil trobar una posició còmoda en el llit. Pots provar col·locant coixins al voltant i sota l'estómac, l'esquena o les cames per estar més còmoda. L'estrès també pot afectar el somni. Les mares solen estar preocupades per la salut del nadó, pel part o per com serà exercir aquest nou rol de mare. Tots aquests sentiments són normals, però poden produir insomni.
  38. 38. 37 Salut emocional És comuna que les adolescents embarassades experimentin una varietat d'emocions, com a por, enuig, culpa, confusió i tristesa. Tal vegada, porti algun temps adaptar-te al fet que vas a tenir un nadó. Significa un enorme canvi i és natural que les adolescents embarassades es preguntin si estan llestes per assumir les responsabilitats que implica convertir-se en mares. Els sentiments d'una jove solen dependre de quant suport rebi per part del pare del nadó, la seva família (i la família del pare del nadó) i els seus amics. La situació de cada jove és diferent. Segons quin sigui la teva situació, potser necessitis buscar un major recolzament en persones que no formin part de la teva família. És important que parlis amb aquelles persones que puguin recolzar-te, orientar-te i ajudar-te a compartir i posar en ordre els teus sentiments. El teu conseller escolar o una infermera poden orientar-te perquè trobis els recursos que ofereix la teva comunitat per ajudar-te. En alguns casos, les adolescents embarassades tenen avortaments espontanis i perden al nadó. Això pot ser molt trist i difícil de superar per a algunes, encara que a unes altres els provoca una sensació d'alleujament. És important que parlin sobre aquests sentiments i que rebin el suport dels seus amics i la seva família.
  39. 39. 38 XIII.CONCLUSIONS Mitjançant tot aquest treball hem aprés a millorar les nostres capacitats de recerca i hem ampliat els nostres camps de recerca a llibres i documentals. Hem aprés a valorar la importància que contrau tenir-ne un fill, hem sigut conscients de tot el pes que te aquest procés d’embaràs , totes les conseqüències i els diferents processos que s’han de superar per tal de tenir descendents. Sobre tot ens hem mentalitzat de com s’ha d’evitar tenir un fill, i en cas de tenir-ne un tot el que hem de tenir en compte per tal de portar-ne aquest procés d ela millor manera. El que més ens ha sorprès es la capacitat que te el nostre cos que amb la senzilla unió de dues cèl·lules en nou mesos s’arriba a formar una de les creacions mes meravelloses del mon, la qual es repeteix dia a dia a milions de llocs dels mon com a acte de supervivència humana.

×