1. TREBALL DEL LLIBRE:
DOCUMENTAR,
UNA MIRADA NOVA
Seminari: Roser Rahola
Salazar Alcántara, Miriam
18 octubre / 11
Curs 1er grup J

2. ÍNDEX
 Portada........................................................................Pàg.1
 Índex............................................................................Pàg.2
 Introducció...................................................................Pàg.3
 Anàlisi del contingut..................................................Pàg.4-9
 Conclusions.................................................................Pàg.10
 Bibliografia.................................................................Pàg.11

3. INTRODUCCIÓ
 El treball que he realitzat es tracta primerament de la lectura d’un
llibre:
Xarxa Territorial d’ Educació infantil a Catalunya. Documentar, una
mirada nova. A: Temes d ’in-fàn-ci-a educar de 0 a 6 anys.
Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat, 2009.
Posteriorment de la lectura hem de reflexionar sobre la figura del
mestre, com a professional i com a persona en l’àmbit escolar.
També hem de posar l’atenció de l’estudiant, com a futur mestre,
en l’escola als infants.
I després de les nostres reflexions hem d’analitzar el contingut, per
això exposem què implica el procés de documentar i justifica
perquè aquesta activitat ajuda a millorar la tasca educativa. I per
finalitzar cal que seleccionem cinc fragments del llibre que ens
hagin interpel·lat i argumentar-los.

4. ANÀLISI DEL CONTINGUT
 1.
El llibre que hem llibre llegit tracta el tema de la documentació pedagògica.
Per a fer-ho es basa en explicar la teoria enllaçant-la amb exemples els quals
deriven d’experiències viscudes i per fer-ho més comprensible i fàcil utilitza
moltes imatges, i gràcies a aquestes ens podem traslladar a la realitat.
El procés de documentar sobre l’escola bressol i el parvulari, es va acordar de
treballar al setembre de 2006 a la Xarxa Territorial d’ Educació infantil a
Catalunya. Aquest treball el realitzaven des de fa molt de temps els mestres
italians, especialment a Reggio de l’Emília. L’impulsor d’aquesta nova mirada
sobre la infància, l’educació i l’escola fou Loris Malaguzzi.
Quan parlem de documentar realment podem dir moltes coses, com per
exemple que és una pràctica inherent a la pedagogia que es construeix a partir
de la realitat, a aquella que dóna valor i se sorprèn de com aprenen els infants
i de les descobertes que fan cada dia. En part també es tracta de recollir allò
que succeeix en un grup d’infants i, per tant, des de sempre hi ha hagut
mestres que amb una tècnica o altre i amb diferents maneres han estat
recollint i documentant el que feien els infants.

5. La proposta de documentar està generant l’entusiasme i el
creixement personal i col·lectiu de molts mestres que
participen en aquest treball de la Xarxa.
Aquesta és una vella manera de procedir en pedagogia.
Potser documentar és un pas per ajudar a fer creïble i
generalitzable la pedagogia. Una pedagogia que estigui al
costat de l’ infant per ajudar-lo a conèixer a créixer a
interpretar el món etc.
Documentar com aprenen els infants és una de les qüestions
fonamentals de l’escola activa, d’aquella escola que valora,
respecta i confia en l’infant del qual desconeixem els límits
del seu potencial.
El fet de documentar implica observar i fer visibles els
processos, el desenvolupament de cada infant.

6.  2. Fragments del llibre:
1.
“Mara Davoli ens deia: <<Per documentar cal observar i observar vol dir
abans de tot conèixer.
>>Però no es tracta d’un coneixement abstracte; es tracta d’una emoció del
coneixement que conté tota la nostra subjectivitat, expectatives, les nostres
hipòtesis i les nostres teories de referència, en el qual nosaltres també hi som
continguts.
>>Per tant, observar és un verb actiu, és un acte creatiu que requereix la
nostra interpretació. Per això, observar implica pensar de nou, pensar sense
prejudicis.”
Xarxa Territorial d’ Educació infantil a Catalunya , 2009, Pàg. 15
He escollit aquest fragment perquè em sembla molt interessant la última
frase que diu: pensar de nou, pensar sense prejudicis. Ja que per desgràcia
vivim en una societat on s’acostuma a jutjar a la gent sense conèixer-la,
simplement pel que altres persones ens diuen o per la seva aparença física,
sense saber res de la seva vida. I per això, crec que tothom hauríem de ser
capaços de conèixer a una persona sense deixar-nos influenciar per ningú i
sense tenir cap prejudici.

7.  2.
“Malaguzzi ens recorda: <<Les mestres són com exploradores que utilitzen
brúixoles i mapes. I com els exploradors saben on és la meta.
>>Saben quines són les metes, però saben que les metes canvien cada any,
perquè el terreny, el clima, les estaciones i els infants són diferents.
>>Les destinacions, els objectius són importants i no els hem de perdre de
vista, però més important és saber com i perquè volem assolit aquells
objectius.”
Xarxa Territorial d’ Educació infantil a Catalunya , 2009, Pàg. 18
Aquest segon fragment l’he escollit per dos raons: Una és la importància de
saber que les persones som diferents, les unes de les altres i que no podem
pretendre fer el mateix amb un grup que amb un altre, les mestres ens
haurem de saber adaptar a un grup i a un altre. És a dir que no podem
pretendre que tots siguin iguals, i aquestes diferències ens enriqueixen. I en
segon lloc l’he escollit perquè parla de la importància de saber el que volem i
quins són els nostres objectius, és a dir, cal tenir les coses clares a la vida per
poder-les afrontar.

8.  3.
“Qui descobreix qui?
La Lídia, de 13 mesos, coneix el mirall i s’hi reconeix, estableix una relació entre
ella i el seu reflex, que prova i comprova: ara cap aquí, ara cap allà, ara a sota...
gaudint i jugant amb la seva imatge.”
Xarxa Territorial d’ Educació infantil a Catalunya , 2009, Pàg. 31
Aquest fragment del llibre l’he triat perquè em sembla interessant el fet de quan
nosaltres sabem que som nosaltres, ha de ser un moment molt feliç en el que et
sents gratificant per la descoberta que has realitzar.
 4.
“Una ombra,un peu o jo
El Rafael, de 7 mesos, està sol, assegut en un espai ampli i confortable. Té una
panera amb objectes a prop per poder jugar i uns coixins per reposar si ho
desitja, però l’imprevist pren força, capta el seu interès.
El sol que entra per la porta projecta una tasca fosca just al seu davant i s’hi
interessa, la vol tocar o agafar i s’hi acosta. En la seva acció, en doblegar el tors
es descobreix un peu, l’agafa, se’l posa a la boca, també el vol explorar per
poder-lo conèixer.
En aquest recorregut el Rafael ha après molt físicament i mentalment, el seu
cervell ha rebut molta informació, una informació que articularà la xarxa de
connexions que tota persona necessita per saber que allò és el peu, per
reconèixer la seva ombra, per construir el seu jo.”

9. Xarxa Territorial d’ Educació infantil a Catalunya , 2009, Pàg. 78
Aquest altre fragment m’ha semblat interessant de comentar pel fet de com
un nen és tan pur, tan innocent, que ha d’aprendre tantes coses encara que
des de les coses més insignificants per nosaltres (una ombra,un peu) per a ell
ja són motiu de investigació i de prestar-hi tot el seu interès.
 5.
“Mans que pensen
Un bon dia es proposa a un grup d’infants d’amassar. La sorpresa va ser poder
observar com la Sabrina feia accions completament diferents a les dels altres.
Les seves mans sabien el que feien. Quan li vaig preguntar on havia après a
amassar amb tanta habilitat, ella, satisfeta, explicà que era com ho feia la seva
àvia del Marroc. La Sabrina va al Marroc durant algun període de vacances, i
veu i ajuda a la seva àvia a fer el pa. Amassar per a ella era una acció molt
familiar i les seves mans actuaven amb seguretat, amb coneixement, amb
aquell coneixement que l’ambient impregna en tota ment oberta i disposada a
aprendre.”
Xarxa Territorial d’ Educació infantil a Catalunya , 2009, Pàg. 128
I per últim aquest fragment m’ha cridat l’atenció pel fet de que els infants
sempre miren i intenten imitar als adults. En aquest cas la Sabrina estava
recordant el que feia la seva àvia i el que ella l’ajudava a fer. Per tant veiem dos
coses interessants, la imitació dels petits pels adults i també l’ interès que des
de petits tenen per fer les coses dels adults, i així sentir-se útils.

10. CONCLUSIONS
 L’aprenentatge que duen a terme els infants, és el resultat del procés
d’investigació amb el suport que els ofereixen els adults, quan tenen l’oportunitat
d’actuar i d’emprar lliurement diferents materials.
El fet de documentar em sembla una tasca increïble, molt bona i gratificant tan
per als infants com per als mestres per la feina que realitzen.
Amb aquesta feina als infants se’ls hi ofereix que demostrin que són competents i
que poden desplegar les seves competències per tal de convertir-les en destreses i
habilitats.
L’adult i molt important el mestre, cal que escoltin els infants i els hi parin tota
l’atenció que necessiten per tal de que ells siguin capaços d’explicar i de
desenvolupar les seves demandes.
Un adult pensa i reflexiona sobre quines metodologies i quins materials prioritzar
a l’hora d’afavorir el seu desenvolupament individual de cada infant i el del grup
classe, fent això sense deixar de banda el fet de que cada infant porta amb ell una
cultura pròpia, uns propis sabers, unes actituds i uns procediments els quals l’adult
ha de observar i respectar.
Per això diem que el paper del mestre i de l’adult és molt important a l’hora del
creixement de l’infant com a persona, a l’infant cal brindar-li confiança, per això
cal que se’l valori, cal conèixer-lo, respectar-lo, mirar-lo, escoltar-lo, parar-li
l’atenció que aquest requereixi etc.
Cal tenir molt present que totes les persones som distintes, i que aquestes
diferències són les que ens fan únics.
Per últim cal afegir que els nostres objectius inicials han estat satisfactòriament
complerts.

11. BIBLIOGRAFIA
 XarxaTerritorial d’ Educació infantil a
Catalunya . Documentar, una mirada nova.
Temes d ’in-fàn-ci-a educar de 0 a 6 anys.
Barcelona: Associació de Mestres Rosa
Sensat, 2009.