CARACTERISTIQUES  <ul><li>La massa atòmica del carboni és 12,01115. Les tres formes de carboni elemental existents en la n...
En 1985, els científics  van volatilizar el grafit per produir una forma estable de molècula de  carboni consistent en 60 ...
MINERALS D’ ON S'OBTÉ <ul><li>CARBONI AMORF </li></ul>DIAMANT   GRAFIT FUL·LERÈ
PROPIETATS  FISIQUES <ul><li>Fase de la matèria : Sòlid (no magnètic) </li></ul><ul><li>Punt de fusió : 3.823 K (diamant),...
<ul><li>El major caràcter s de los orbitals híbrids del carboni central ocasionant que la distancia C-C fossi una mica més...
APLICACIONS DEL  CARBONI <ul><li>Els usos del carboni i els seus compostos són extremament variats. Pot formar aliatges am...
MINES DE LLAPIS <ul><li>BASTONS DE CARBÓ VEGETAL </li></ul>DRAP FET DE FILA-MENTS DE CARBONI TEIXITS. BROQUES DE FRESA FET...
BIBLIOGRAFIA <ul><li>Microsoft Encarta Premium Multimedia  DVD 2006. </li></ul><ul><li>Microsoft Encarta Premium Multimedi...
FI
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Carboni

850 visualizaciones

Publicado el

Presentació sobre el Carboni feta per Noèlia Castel de 3r C. Curs 2009-2010

0 comentarios
1 recomendación
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
850
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
2
Acciones
Compartido
0
Descargas
0
Comentarios
0
Recomendaciones
1
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Carboni

  1. 2. CARACTERISTIQUES <ul><li>La massa atòmica del carboni és 12,01115. Les tres formes de carboni elemental existents en la naturalesa són el diamant, el grafit i el carboni amorf, són sòlids amb punts de fusió extremadament elevats, i insolubles en tots els dissolvents a temperatures ordinàries. </li></ul><ul><li>El carboni és un element àmpliament distribuït en la naturalesa, encara solament constitueix un 0,025% de la escorça terrestre, on existeix principalment en forma de carbonats. El diòxid de carboni es un component important de la atmosfera i la principal font de carboni que es incorpora a la matèria viva. Per mitja de la fotosíntesis, los vegetals converteixen el diòxid de carboni en compostos orgànics de carboni, que posteriorment són consumits per altres organismes. </li></ul><ul><li>El carboni amorf es troba amb distints graus de puresa en el carbó de llenya, el carbó, el coc, el negre de carboni i el negre de fum. El negre de fum, al que a vegades es denomina de forma incorrecta negre de carbono, s'obté cremant hidrocarburs líquids com el querosens, amb una quantitat d’aire insuficient, produint una llama fumejant. El fum s’agafa en una càmera separada. Durant molt temps s’utilitza el negre de fum com pigment negre en tintes i pintures, però ha sigut substituït per el negre de carboni, que està compost per partícules més fines. El negre de carboni, cridat també negre de gas, s'obté per la combustió incompleta del gas natural i s’utilitza sobre tot com agent de farcit i de reforç en el caucho o hule. </li></ul>
  2. 3. En 1985, els científics van volatilizar el grafit per produir una forma estable de molècula de carboni consistent en 60 àtoms de carboni dispostos en una forma esfèrica desigual semblant a un baló de futbol. La molècula va rebre el nom de buckminsterfulereno ('pilota de Bucky' per reduir) en honor a R. Buckminster Fuller, el inventor de la cúpula geodèsica. La molècula podria ser comú en la pols interestel·lar.
  3. 4. MINERALS D’ ON S'OBTÉ <ul><li>CARBONI AMORF </li></ul>DIAMANT GRAFIT FUL·LERÈ
  4. 5. PROPIETATS FISIQUES <ul><li>Fase de la matèria : Sòlid (no magnètic) </li></ul><ul><li>Punt de fusió : 3.823 K (diamant), 3.800 K (grafit) K </li></ul><ul><li>Punt d'ebullició : 5.100 K (grafit) </li></ul><ul><li>Entalpia de vaporització: 711 kJ/mol (grafit; sublima) </li></ul><ul><li>Entalpia de fusió:105 kJ/mol (grafit) (sublima) </li></ul><ul><li>Pressió de vapor: _ Pa </li></ul><ul><li>Velocitat del so : 18.350 m/s (diamant) </li></ul>
  5. 6. <ul><li>El major caràcter s de los orbitals híbrids del carboni central ocasionant que la distancia C-C fossi una mica més curta que en un alqueno. </li></ul><ul><li>En la seva forma elemental, el carboni es troba en les formes carbó, grafit, diamant, ful·lerè i nanotubos. Aquests són materials amb propietats molt diferents, però a nivell microscòpic únicament difieren per les disposicions geomètriques de els àtoms de carboni. </li></ul>
  6. 7. APLICACIONS DEL CARBONI <ul><li>Els usos del carboni i els seus compostos són extremament variats. Pot formar aliatges amb el ferro, el més comú del qual és l'acer al carboni. El grafit es combina amb argiles per formar la mina del llapis que l’utilitzem per escriure i dibuixar. També és utilitzat com a lubricant i com a pigment, com a material de motlle en la fabricació de vidre, en elèctrodes, per bateries seques, en la galvanoplàstia i l'electroconformació, en raspalls per motors elèctrics, i com a moderador de neutrons en reactors nuclears. </li></ul><ul><li>El carbó vegetal és utilitzat com a material de dibuix en l'art, per cuinar aliments a la graella, i en molts altres usos com ara la fosa de l'acer. La fusta, el carbó i el petroli són utilitzats com a combustible per produir energia i calor. Els diamants de qualitat són utilitzats en la joieria, i els diamants industrials serveixen per perforar, tallar i polir eines per tractar metalls i pedra. Els plàstics estan fets d'hidrocarburs fòssils, i la fibra de carboni, elaborada per piròlisi de fibres de polièster sintètic, serveix per reforçar plàstics per formar materials compòsits avançats i de baix pes. </li></ul>
  7. 8. MINES DE LLAPIS <ul><li>BASTONS DE CARBÓ VEGETAL </li></ul>DRAP FET DE FILA-MENTS DE CARBONI TEIXITS. BROQUES DE FRESA FETES DE CARBUR DE TUNGSTÈ
  8. 9. BIBLIOGRAFIA <ul><li>Microsoft Encarta Premium Multimedia DVD 2006. </li></ul><ul><li>Microsoft Encarta Premium Multimedia DVD 2007. </li></ul><ul><li>http://es.wikipedia.org/wiki/Carbono </li></ul>
  9. 10. FI

×