1. L’ ESPAI QUE ENS
ENVOLTA
Carlos de la Fuente
Albert Aragon
2. 1. De què està fet l’Univers?
L’ Univers és un buit immens en el qual hi ha milions de cossos. Alguns es
poden ver a simple vista, i altres, que són invisibles, i per això s’observen amb
telescopi.
1.1. L’Univers observable
L’Univers és un buit on “suren” milers de milions de galàxies. En cada galàxia
hi ha milers de milions d’estels, planetes i nebuloses (formades per gas i pols).
Fórmula del cosmos: 75% hidrogen, 20% heli i 5% resta dels elements.
3. 1.2. La matèria fosca
Les galàxies i els estels formen el 10% de la matèria total de l’Univers. El
90% és matèria fosca, és a dir, un tipus de matèria hipotètica, de composició
desconeguda, que no emet ni reflecteix radiació perquè es pugui detectar
directament.
El primer a utilitzar el terme fou l’astrofísic Fritz Zwicky el 1933.
· Com sabem que existeix la matèria fosca si no la “veiem”?
Les galàxies col·lideixen per causa de
l’atracció gravitacional que hi ha entre
elles, i escalfen el gas que les envolta.
I alguna cosa que no veiem, la matèria
fosca, provoca que s’acostin i que s’escalfin.
4. ·Com
sabem de quins elements està fet un estel?
Isaac Newton (1642-1727) va descobrir que la llum del sol que incideix en un
prisma de cristall es descompon en franges de colors. Aquest arc iris
s’anomena l’espectre de la llum.
El Sol és l’estel més proper i l’espectre de la seva llum ens proporciona
informació sobre els elements que el componen.
5. 2. Com està organitzat l’Univers?
La matèria no està distribuïda de
manera uniforme a l’espai.
La Via Làctia forma part d’un grup
d’unes trenta galàxies: el Grup Local.
El Grup Local està integrat en un
conjunt de grups anomenat
Supercúmul de Virgo. I també pot ser
que el Supercúmul de Virgo forma part
d’una altra estructura encara més gran…
els astrònoms tenen dificultats per detectar-la.
El sòl és un estel mitjà situat amb els planetes
en una zona intermèdia d’una gran galàxia espiral
que anomenem Via Làctia hi ha uns 100.000
milions d’estels i potser planetes.
6. 3. L’Univers en moviment
3.1. La força de la gravetat
La llei de gravitació diu que els cossos s’atreuen, tan més com més pròxims
estiguin i més sigui la massa.
L’atracció funciona a totes les escales: els membres del Grup Local, juntament
amb altres milers de galàxies es precipiten cap al centre del supercúmul de
Virgo, l’anomenat Gran Atractor.
3.2. Els forats negres
L’atracció gravitacional més intensa es produeix
als forats negres, que són concentracions de
matèria d’altíssima densitat.
Si en coneixem l’existència és per la radiació
(raigs X) que emet la matèria quan accelera, just
abans de caure al gran pou gravitatori. La paradoxa dels
forats negres és: com més cossos hi caiguin, més gran serà la
seva massa i, per tant, incrementarà l’atracció gravitacional.
7. 4. Del big bang al big rip
L’Univers es va originar fa uns 13.700 milions d’anys en una gran explosió: el
big bang.
4.1. Com va sorgir la idea del big bang
Al començament del segle XX els astrònoms van descobrir en l’espectre de la
llum alguna cosa “estranya”.
Les galàxies s’allunyen les unes de les altres. Però per entendre aquest
fenomen cal que coneguem l’efecte Doppler.
·Com sabem que les galàxies s’allunyen? Lefecte Doppler
Quan un objecte emet ones mentre es mou, aquestes ones es distorsionen.Si
l’emissor s’hi acosta, l’ona es comprimeix, i si se n’allunya, l’ona sèstira.
Aquest fenomen s’anomena efecte Doppler.
8. Quan es va conèixer el fet que les galàxies s’allunyen les unes de les altres va
sorgir la teoria del big bang.
Si les galàxies s’allunyen les unes de les altres, cal pensar que en el passat van
estar a prop, i que al principi tota la matèria estava concentrada en una zona
molt petita.
4.2. la confirmació del big bang
Mentre treballaven en un nou tipus d’antena comercial, Arno penzias i Robert
Wilson van descobrir el 1964 que hi arribava una radiació molt feble des de tos
els punts de l’Univers.
Com que procedia de tots els punts de l’Univers, la van anomenar còsmica (de
cosmos, l’Univers dels grecs); i com que era molt feble, havia de tractar-se
d’alguna cosa molt llunyana: per això es va anomenar radiació còsmica de fons.
Aquesta radiació còsmica de fons era
l’ ”eco” del big bang. L’ ”eco” d’aquella
gran explosió de la qual va sorgir el
nostre Univers havia arribat fins
al present.
9. 4.3. El big bang i la història de l’Univers
1.
Etapa d’inflació
2.
Formació de la matèria
3.
Els primers àtoms
4.
L’incendi de l’Univers
5.
La formació d’estels i galàxies
6.
L’energia fosca
10. 5. L’origen dels elements
• Tot els element químics que ens envolten, s’han
produït gracies a explosions o d’un propi estel, com el
Sol.
11. 6. L’origen del Sol
5 Passos.
1- Explota una supernova
2- Això genera una ona de xoc
3- L’ona de xoc s’apropa a la
nebulosa
4- L’ona de xoc comprimeix la
nebulosa, que es col·lapsa
5- Al centre de la nebulosa es
concentren les partícules, i
col·lisionen. Aquestes col·lisions,
produeixen escalfament. Hi ha uns
10 milions de graus el hidrogen es
mou a tal velocitat que es fusionen i
es produeix: Heli i alliberen energia
12. 6.2 com es creen els planetes?
• Amb la creació del sol, es creen uns disc exteriors a ell, on
les partícules mes lleugeres emigren. A cada zona del disc es
crea un planeta, que recull tota la matèria del seu disc. Amb
el material que “sobra” es creen els satèl·lits.
17. Condicions per viure als planetes
•
•
•
•
•
Distancia a l’estel
Una gravetat per retenir l’atmosfera
Un nucli metàl·lic fos
Vida del estel proper llarga
Planetes gegants propers per desviar
asteroides
• Situació dins de la via Làctia