Informe sobre el Zoo de Barcelona

Informe per a la Comissió de Presidència i Règim Interior de 19 de març
de 2014 sobre diversos aspectes en l’àmbit del Zoo de Barcelona.
14 de març de 2014

Índex
Presentació
A. Estat d’execució del pla d’inversions i obres del Pla Estratègic
del Zoo de Barcelona 2012-2015.
Annex A
B. Pla de Manteniment Integral del Zoo de Barcelona.
Annex B
C. Estudi d’accessibilitat universal del Zoo de Barcelona i Pla de
Millora.
Annex C1
Annex C2

Introducció
El present informe, a presentar i debatre a la Comissió de Presidència
i Règim Interior del dimecres 19 de març, abasta tres àmbits
d’actuació de la Divisió Zoo de Barcelona de Serveis Municipals,
BSM:SA, que a continuació s’exposen i desenvolupen.
A. Estat d’execució del pla d’inversions i obres del Pla Estratègic
del Zoo de Barcelona 2012-2015
B. Pla de Manteniment Integral del Zoo de Barcelona
C. Estudi d’accessibilitat universal del Zoo de Barcelona
Els dos primers informes porten causa d’allò acordat en la sessió de la
Comissió de Presidència de juliol de 2013, mentre que l’estudi
d’accessibilitat fou acordat en la sessió de la Comissió de Presidència
de desembre de 2013 a fi i efecte d’incorporar-se al conjunt
d’actuacions directament o indirecta vinculades a Pla Estratègic i
desenvolupament Zoo.
A) Estat d’execució del pla d’inversions i obres del Pla
Estratègic del Zoo de Barcelona 2012-2015.
La mesura de govern de juliol de 2012, establia, en la seva part
introductòria el fonaments que orientaven el full de ruta del Zoo de
Barcelona en l’horitzó de l’any 2020, a saber:
1. Definició d’un Zoo en l’horitzó de l’any 2020, basat en una
dualitat expositiva. D’una banda els biomes de la sabana del
Sahel, de la selva asiàtica, la selva africana i la selva sud-
americana i una àrea geogràfica dedicada a fauna de la
Mediterrània. De l’altra tres grans àrees dedicades al mon dels
primats, els rèptils i les aus. Tot això amb criteris de flexibilitat i
adaptabilitat a l’evolució dels requeriments que es produeixen
en l’àmbit de la gestió zoològica i amb la integració d’espais
diferenciats per a gaudi dels visitants i amb una adequada

xarxa de serveis i recursos per a garantir-los la millor
experiència possible.
2. Manteniment de les 13.5 ha actuals del Parc Zoològic i definició
d’una ubicació exterior propera a on desenvolupar el nou
delfinari.
3. Compatibilització de l’actual superfície del Zoo amb les
necessitats de comunicació del Passeig de Sant Joan amb la
Barceloneta i de Ciutat Vella amb Sant Martí a través del Parc
de la Ciutadella i del recinte del Zoo.
4. Desenvolupament d’un programa d’inversió pública progressiva,
d’acord amb l’evolució de l’actual situació de crisi econòmica i
la disponibilitat de recursos municipals, complementats quan
sigui possible amb recursos externs a partir de l’establiment
d’acords amb el sector privat, tot garantint el criteris i valors
del Zoo de Barcelona.
5. Priorització en la definició i execució de les actuacions a
desenvolupar en el període 2012-2015.
6. Elaboració d’un pla de col·lecció, selecció d’espècies i
espècimens, en atenció als criteris vertebradors del Zoo:
l’educació, la recerca, la conservació i el lleure creatiu d’una
banda, i de l’altra, a la seva disponibilitat , els requeriments de
l’espai, de maneig i de benestar, la capacitat de mantenir grups
socials o el valor de conservació de l’espècie a partir de les
recomanacions internacionals entre d’altres molts criteris a
tenir en compte.
7. Atenció a quatre criteris irrenunciables: garantir el benestar
animal, oferir la millor experiència possible als visitants,
projectar la biodiversitat i potenciar la recerca i l’educació i
assegurar la sostenibilitat ambiental de les instal·lacions.

8. Esdevenir el Zoo del coneixement, amb el màxim aprofitament
de les noves tecnologies, per a esdevenir un centre de recursos
sobre la natura obert al públic i a la societat.
En aquest informe, analitzarem l’estat actual de desenvolupament i
execució de les actuacions previstes per al període 2012-2015.
Des de maig de 2012 i fins a finals de 2013 s’ha treballat
essencialment en la redacció dels projectes executius (atenent a la
quàdruple dificultat de compatibilitzar arqueologia Zoo, estructura
verda recinte, espai físic-pressupost i requeriments animals amb
solucions arquitectòniques) que han de sustentar tot el procés de
transformació i modernització, si bé des de l’any 2012 s’han anat
realitzant actuacions físiques que tindran continuïtat en el decurs de
2014 i 2015. (Veure Annex A). Les inversions realitzades han estat
de 3,6 milions d’euros i les previstes 2014-2015 de 8,6 milions
d’euros.
1. Construcció ex-novo i ampliació de diferents instal·lacions:
- Ampliació i millora instal·lació d’hipopòtams. Executada 2012.
- Ampliació de la instal·lació dels elefants. 1a fase, executada
2013. 2a Fase en licitació i previsió inici d’obres 2014.
- Ampliació de la instal·lació dels Orangutans. En licitació i
previsió inici obres juny 2014.
- Nova instal·lació de girafes. En licitació i previsió inici obres
juny 2014.
- Nova instal·lació de lleons. En licitació i previsió inici obres
juny 2014.

- Nova instal·lació de tigres. 2014 redacció projecte executiu
i execució d’obres 2015.
- Reformulació de les instal·lacions de llops, tapirs, hipopòtams,
nans, etc., fruit de l’afectació al Zoo dels projecte de nou vial
de la Ciutadella. Obres previstes pel 2014, pendents de
concreció final.
2. Execució de les actuacions prioritàries contemplades en el pla
de Manteniment del Zoo per a garantir la funcionalitat i la
seguretat de les instal·lacions d’acord amb el ritme de
transformació establert en el Pla Estratègic. Nou Model
integral de Manteniment i inversió complementària de
posada a zero d’instal·lacions per import de 1.308.607
euros abans d’IVA (994.442,67 euros import
d’adjudicació) a fi i efecte de coadjuvar a capgirar la
dinàmica de manteniment correctiu en benefici del
manteniment preventiu.
3. Determinació de la ubicació de la nova instal·lació per a dofins.
A hores d’ara es treballa en la concreció de la ubicació i
característiques de la instal·lació.
B) Pla de Manteniment Integral del Zoo de Barcelona
El Manteniment, en un equipament de les característiques històriques
(120 anys i moltes de les actuals instal·lacions dissenyades i
construïdes als anys 60 i 70 del segle passat), físiques (13.5 ha de
superfície en un entorn verd i a prop del mar i amb molts
condicionants derivats de la riquesa històrico-patrimonial del subsòl),
i d’intensitat d’us com el Zoo (animals, visitants i activitat pròpia) és
un element essencial, pel qual cal vetllar en termes d’eficàcia, i

també d’eficiència, ja que ha de garantir-se la seva sostenibilitat tot
vetllant pel seu impacte en el compte d’explotació.
Des de juliol de 2012 i fins a abril de 2013, amb la voluntat de donar
un impuls a aquest àmbit d’actuació fonamental, es va dur a terme
un estudi molt aprofundit a fi i efecte d’analitzar situació existent i
valorar possibilitats d’actuació en l’avinentesa de la finalització el mes
de maig de 2013 del contracte de manteniment existent amb una
empresa externa que assumia una part important de les tasques de
manteniment, completades per l’activitat realitzada per la brigada
pròpia de manteniment del Zoo.
Finalitzat l’estudi del sistema d’organització de la gestió del
Manteniment del Zoo, es va optar per la definició i aplicació d’un nou
model de manteniment, orientat essencialment a manteniment
preventiu i correctiu planificat, amb l’objectiu de capgirar la dinàmica
aleshores existent, centrada principalment en manteniment correctiu,
i amb un elevat grau de desconfort.
El nou model incorpora importants millores i avenços respecte del
model previ, que podem sintetitzar en els 8 aspectes següents:
1. Enfocament eficient i sostenible de les operacions de manteniment,
amb una important rebaixa de costos respecte de l’actual model, que
redueix considerablement el impacte d’aquest àmbit d’actuació en el
compte d’explotació. Assolit el punt de maduració del nou model, es
generaran importants estalvis.
2. La integració de l’activitat de tres àrees clau: manteniment, neteja
i jardineria, sota un mateix sistema de planificació, procedimentació,
supervisió i reporting, possibilita estalvis en cadascuna de les àrees i
la generació d’ economies d’escala i sinèrgies entre elles, que
degudament articulades, maximitzen la reducció de costos, al mateix
temps que optimitza els resultats esperats i per tant la satisfacció
final en un àmbit clau per al funcionament del Zoo.
3. Augment de la capacitat de supervisió i control sobre les
actuacions realitzades i sobre els recursos emprats, a partir de la

definició detallada de procediments i de l’aprofitament de les noves
oportunitats que ofereixen les tecnologies de la informació.
4. Cobertura flexible i especialitzada, segons les necessitats que
sorgeixin en cada moment en totes les àrees de treball, garantint la
participació de tècnics i operaris amb expertesa en nous camps i
instal·lacions amb presència creixent al Zoo.
5. Cobertura les 24 hores del dia els 365 dies de l’any. Amb el nou
model, s’assoleix el nivell òptim de cobertura de les necessitats de
manteniment i supervisió d’instal·lacions durant el cap de setmana,
les jornades festives i el període nocturn.
6. Disponibilitat segons necessitats, d’eines i estris, maquinària semi
pesant o pesant i d’ instruments de medició i control d’instal·lacions
complexes, en continua evolució i sotmeses a continus processos
d’homologació, que no han d’estar en el inventari de béns del Zoo,
amb el corresponent estalvi en termes de reparació i/o reposició.
7. Establiment d’un nou sistema de provisió de materials i de gestió
d’estocs, vinculada a la nova operativa integrada i als procediments,
que estalvia recursos quant a gestió i magatzematge i operativa de
compra, i que garanteix disponibilitat i homogeneïtzació progressiva
de materials i referències.
8. Elaboració i manteniment d’un inventari actualitzat , sota un
mateix sistema i vinculat a la nova operativa integrada i als
procediments, que ofereix la situació real de les instal·lacions en tot
moment.
La licitació pertinent va finalitzar amb l’adjudicació del contracte
integral de manteniment a la UTE liderada per ACSA.
La prestació derivada del contracte es va iniciar el 1 de novembre de
2013 (manteniment i neteja). El 2 de gener de 2014 el nou gestor va
assumir el paquet de jardineria i manteniment del verd. El 1 de març
va assumir la gestió de residus (punt verd del Zoo) i al mes de juny

la neteja i manteniment de piscines, completant-se de forma
definitiva el paquet integral de manteniment.
Transcorreguts 4 mesos i 13 dies des de l’inici de la nova etapa, els
resultats estan essent positius, confirmant-se els elements d’impuls i
millora perseguits. El procés d’implantació, amb les dificultats
lògiques d’un procés de canvi tant important com aquest, avança
doncs de forma satisfactòria, si bé ens cal més recorregut per a poder
maximitzar tots els elements del model a partir de la configuració i
compliment adequat i sistemàtic de les diferents fites establertes en
el contracte.
L’activitat vinculada a manteniment preventiu es realitza a plena
satisfacció així com la vinculada a manteniment correctiu. Més enllà
de l’activitat del dia a dia, en aquest període hem hagut d’atendre
diverses situacions especials (trencament bomba de captació d’aigua
de mar per efecte tempesta marina, caiguda gran arbre del parc de la
Ciutadella cap a recinte Zoo i reparació bombes i filtres de suport
vital del delfinari) actuacions totes elles resoltes amb rapidesa i a
plena satisfacció.
Igualment, continua avançant l’actuació de millora d’instal·lacions
(posada a zero) de què ja hem parlat en apartat anterior.
El procés de transició d’un esquema de funcionament a un altre, en
una instal·lació de la complexitat del Zoo, requereix un determinat
període de temps, entre 6 i 12 mesos, en que els diferents operadors
han d’ajustar procediments i coneixement mutu de situacions i
escenaris i adaptar-se a sistemes de planificació i a nous programes
de suport informàtic. Les disfuncions que en alguns àmbits s’han
produït en aquests primers quatre mesos i mig estan dins la
normalitat, se situen per sota dels paràmetres de criticitat establerts,
i estem treballant per minimitzar els efectes i aconseguir superar
aquest procés transitori en el menor temps possible.
Veure en Annex B, informe complet amb detall de les diferents fases
d’implementació del model: estructuració del model i comparativa

amb model anterior, objectius, passos realitzats i resultats en aquest
període inicial.
C) Estudi d’accessibilitat universal del Zoo de Barcelona i
Pla de Millora
En el marc de l’aspiració de garantir l’accessibilitat universal al global
del Zoo de Barcelona, es duu a terme una primera actuació
corresponent a una Auditoria Interna, (Veure Annex C 1), per
conèixer l’estat actual del grau d’adaptabilitat de tots els processos
que s’esdevenen durant una visita al Zoo, per a qualsevol col·lectiu
que es consideri. A continuació i a partir de les conclusions derivades
de l’auditoria, s’ha definit un Pla de Millores d’accessibilitat Universal
(Veure Annex C 2) que estableix les accions a desenvolupar i el
calendari previst d’implantació en l’horitzó de l’any 2016.
L’accessibilitat universal s’ha d’entendre com la possibilitat per part
de qualsevol usuari de poder gaudir molt satisfactòriament de
l’experiència de realitzar una visita al Zoo, independentment de la
seva condició física, psíquica o sensorial.
Els processos que formen part de la visita al Zoo que avalua l’
auditoria interna es llisten a continuació:
- Abans de la visita
- Accés al Parc
- Senyalització i comunicació
- Desplaçament interior
- Instal·lacions de les espècies animals
- Serveis educatius
- Serveis complementaris: restauració, cambres higièniques i
altres
- Sortida del Parc

Cal posar l’atenció en els diferents col·lectius de persones amb
discapacitat que puguin fer ús de les instal·lacions:
Realitzada l’auditoria, es va procedir a l’elaboració d’un Pla de
Millores.
Els fonaments d’aquest Pla de Millores radiquen en la relació de
mancances d’accessibilitat detectades a l’Auditoria Interna de les
instal·lacions, realitzada amb anterioritat.
Com a instal·lació amb més de 120 anys d’història, el Zoo presenta
unes certes dificultats d’accés a les diferents instal·lacions. No
obstant això, durant els darrers anys s’han dut a terme un seguit
d’actuacions de diferent envergadura per tal de possibilitar
l’accessibilitat a totes els espais, edificis i serveis que ofereix el
recinte. A tall d’exemple:
En el marc de les reformulacions integrals d’espais dutes a terme
durant els darrers anys, els criteris d’accessibilitat han estat
garantits, com per exemple a l’Espai Goril·les, al Punt Verd, i a la
instal·lació de les mangostes.
A l’edfici de l’Aquarama es van instal·lar dues plataformes
elevadores per salvar els dos pisos de l’edifici i poder gaudir de
l’espectacle que s’hi duu a terme.
Persones amb
discapacitat física
(mobilitat reduïda)
Persones amb
discapacitat visual
Persones amb
discapacitat
auditiva
Persones amb
discapacitat
intel·lectual i
trastorns mentals

Petites intervencions en forma de rampes i eliminació d’esglaons
en nombroses instal·lacions. Disposició de cambres higièniques
adaptades.
Amb tot, i tal com s’estableix a l’auditoria interna, aquestes
actuacions han permès disposar d’un Zoo que ofereix la possibilitat
que els visitants accedeixin a tots els espais però no es garanteix
adequadament una completa autonomia personal per als diferents
col·lectius considerats.
Addicionalment, el Zoo ha esdevingut una entitat referent a l’hora de
procedir a la integració de persones amb discapacitat mitjançant
altres actuacions de caràcter social. La bonificació en el preu de les
entrades, la celebració de jornades solidàries en favor de nombrosos
col·lectius, la sensibilització del personal en l’atenció a les persones
amb necessitats diverses, o l’establiment d’activitats educatives
adaptades a qualsevol col·lectiu són un bon exemple de la feina ja
realitzada en aquesta direcció.
El Pla de millores estableix els següents camps d’actuació:
 Pla de Paviments
 Pla d’adaptació del mobiliari i altres mesures accessòries
 Pla de condicionament de rampes i supressió d’esglaons
 Pla d’accessibilitat en l’observació dels animals
 Pla d’accessibilitat en l’observació dels animals
 Pla de supressió de barreres arquitectòniques d’ordre superior.
La redacció d’aquest Pla de Millores ha estat complementada en gran
mesura per les aportacions de les diferents entitats representants de
persones amb discapacitat de la ciutat. Mitjançant l’estreta
col·laboració amb l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat
(IMD), s’han vehiculat reunions de presentació del projecte a les
diferents associacions, les quals han pogut efectuar els seus
comentaris i esmenes que han enriquit notablement el Pla.
Barcelona, 14 de març de 2014

ESTAT DE L’EXECUCIÓ D’INVERSIONS I MILLORES VINCULADES
AL PLA ESTRATÈGIC DEL ZOO DE BARCELONA 2012-2015

ÍNDEX
1. HORITZÓ 2020
2. PREVISIÓ PERIODE 2012/2015
3. ACTUACIONS EXECUTADES PERIODE 2012/2013
4. ACTUACIONS 2014/2015
4.1 HÀBITAT SABANA AFRICANA
4.2 GIRAFES
4.3 ELEFANTS
4.4 LLEONS
4.5 ORANGUTANS
5. ALTRES ACTUACIONS VINCULADES AL PLA DE MANTENIMENT
6. ACTUACIONS POSA A ZERO D’INSTAL·LACIONS EN EL MARC DEL NOU MODEL DE MANTENIMENT

EN PROCÉS DE LICITACIÓ
PREVISIÓ INICI OBRES JUNY 2014

ALTRES ACTUACIONS VINCULADES AL PLA DE MANTENIMENT
ZOO DE BARCELONA
oct-13 nov-13 dic-13 ene-14 feb-14 mar-14 abr-14 may-14 jun-14 jul-14 ago-14
16 Rinoceront blanc 1 2
18.3 Hipopotam 1 2
19 Coipu 1 2
2 Monos aranya 1 2 3
29 LLeó Mari 1 2
33 Goril.la i ximpanzes 1 2 3
35 Dril 1
37 Mangabey gris 1
57 Wallabi 1 2
61 Grulla Coron Negra 1
64 Calao 1 2 3
66.Q Guepard i Felins 1 2
74 Foca Comun 1 2
B Escola 1 2
C Aviari 1 2
D Expo Goril.les 1 2
DIR Direcció 1 2
E Aquarama 1 2
H Terrari 1 2 3
J Monos arboricolas 1 2 3
K Casa Titis 1 2 3
L Ocellera 1
M Plaza dels lloros 1 2 3
P Aula oberta 1 2
PU Zones públiques 1 2
R Punt verd 1 2
T Taquilles 1 2
VET Veterinaria 1
ALTRES 1
Vinculades a instal·lacions generals

ACTUACIONS POSADA A ZERO D’INSTAL·LACIONS EN EL MARC DEL
NOU MODEL DE MANTENIMENT
ZOO DE BARCELONA

KOIEC
ANNEX B :
MANTENIMENT DEL ZOO
DEL CORRECTIU AL PREVENTIU

KOIECINTRODUCCIÓ A LA EFICIÈNCIA
La eficiéncia de les organitzacions ve donada pel desenvolupament de Models Operatius Eficients.
Lluny de la retórica, aquests models consten d’una série de peces clau i concretes que permeten
arribar als objectius d’eficiéncia de qualsevol actuació.
La eficiéncia és la gestió proactiva i controlada dels recursos escasos: temps, calés, materials, etc
Per tant per guanyar eficiéncia cal crear un Model Operatiu que contempli i domini les peces o
eixos que proporcionin capacitat de gestió, control i acotament dels recursos invertits.

KOIECINTRODUCCIÓ A LA EFICIÈNCIA
El Model Operatiu ha d’abastar obligatóriament i com a mínim els següents àmbits:
1. PROCESSOS - han d'estar definits de forma concreta, mesurable i controlable en temps i recursos, tenir
objectius concrets i controls identificats per no tenir desviacions en la seva execució.
1. PLANIFICACIÓ - EXECUCIÓ DE PROCESSOS – s’ha de construir un circuit complert de Planificació i
estudi de desviacions per ser realitzat cada setmana o cada quinze díes, ajudant al control
2. ORGANITZACIÓ – les persones que executin el Model s’han d’organitzar i coordinar, així com controlar
vers la nova forma de treball de forma que es continúa ajudant a la gestió del recurs escàs a l’hora que
es guanya molta eficiéncia
1. SISTEMES - S‘han d’implantar noves tecnologíes i cultura de exactitud per poder afrontar aquest repte
2. ACTIUS – totes les inversions en instal · lacions han de ser controlades, mesurades i seguides de forma
estricta per guanyar explotació i durabilitat d eles mateixes.
1. QUADRE DE COMANDAMENT I CONTROL DE GESTIÓ - per controls de procediments i per controls
de cost i inversió

KOIECINTRODUCCIÓ A LA EFICIÉNCIA
Per tant, per tenir el millor servei pels visitants del ZOO a l’hora que el millor control operatiu, cost i rendiment és
bàsic un Model Operatiu que permet enfocar-se a prevenció i no a correcció.
1. Processos
2. Planificació
3. Organització
4. Actius
5. Control
Sense Model Operatiu
Cost
Control
Eficiència
Amb Model Operatiu
CAMÍ A FER:
MODEL
OPERATIU
EFICIENT
Cost
Control
Eficiència

KOIEC
SITUACIÓ INICIAL DEL
MANTENIMENT DEL ZOO VERS
LA EFICIÉNCIA

KOIEC
S'analitza el punt de partida per implementar un Model Operatiu Eficient pel Manteniment del Zoo, sent
breument el punt de partida resumit en el següent objectivament:
1. Processos: gestió del dia a dia sense planificar, ritme no controlat.
2. Urgències: 90% de les actuacions qualificades com urgents
3. Planificació: 0% es relega el preventiu centrant-se en el correctiu.
4. Estructura: sense configuració clara d'activitats ni control exacte d’actuacions
5. Actius: 0% sense inventari actualitzat ni real.
6. Indicadors: 5 d'indicadors de servei i de rendiment per 75 instal·lacions
7. Sistemes d'informació: 400 actuacions acumulades en cua no ateses en sistema antic
8. Stocks: no controlats
9. Budget: 100% correctiu, sense pressupostar preventivament
X
X
X
X
X
X
X
X
X
SITUACIÓ INICIAL DEL MANTENIMENT DEL ZOO VERS LA EFICIÉNCIA

KOIEC
Amb aquesta informació situem al Manteniment del ZOO en un termómetre:
CORRECTIU > PREVENTIU CORRECTIU = PREVENTIU PREVENTIU > CORRECTIU
EFICIÉNCIAMIGINEFICIÉNCIA
1. La situació del Zoo (Manteniment) i actuacions preventives és de “molt ineficient”.
2. Malgrat els recursos destinats predomina el correctiu, la manca de trasabilitat i de prevenció
3. Els sistemes impedeixen que els serveis es prestin de forma adequada als clients interns i externs

KOIEC
Pot el Zoo de Barcelona permetre’s aquesta situació?
Una entitat amb puntes de 9000 visitants, una capacitat de 13 hectàrees i més de 75 instal·lacions i
altres edificis, amb la responsabilitat que otorga la imatge de Barcelona, no podía continuar així, sense
Model Operatiu de Manteniment.
Si des del Manteniment anterior s’hagués fet una mínima intervenció preventiva, molts dels problemes
correctius hauríen disminuit.

KOIEC
Es donen els següents condicionants
Zoo: entitat de rellevància en la societat catalana, amb molta projecció pública
Es treballa amb un primer client “animal”: comporta una prevenció màxima de cura i manteniment dels
seus hàbitats. S’han d’estudiar molt bé tot el que comporta. Partim d’informació = 0
Es treballa amb un segon client “visitant”: 1 milió de persones a l'any, gran receptor de serveis que
han de ser estudiats, regulats i previstos de forma exhaustiva i contundent.
OBJECTIUS DEL NOU MODEL OPERATIU EFICIENT DE MANTENIMENT DEL ZOO

KOIEC
1. EL REPTE DE PASAR DEL 90% REACTIU A 90% DE PREVENTIU
2. DEL 100% DE SERVEI DEMANAT PER TELÈFON AL 100% DE CONTROL
3. DE LA INCERTESA DE LES ACTUACIONS A LA COSTUM DEL NIVELL ÓPTIM DE
SERVEI
4. DE LA INCERTESA DEL RESULTAT A LA SEGURETAT DEL REGISTRE DELS
RESULTATS I QUADRE DE COMANDAMENT
5. DEL PRESSUPOST DE DESPESA A LA INVERSIÓ EN PREVENCIÓ I SOSTENIBILITAT
MÀXIMA

KOIEC
Els riscos de no seguir aquest camí:
•ECONOMIC - Cost en Manteniment Operatiu + inversions: en no tenir una Àrea integrada
operativament és molt perjudicial (problemes preventius, budget, previsions, eventualitats ...)
•DE SERVEI: No poder tenir la concritud i regulació de les activitats necessàries genera
indefinicions en el model que afecten a l'organització i el funcionament versus el públic i els
animals.
•DE CONTROL DE RISC: Risc que una de les activitats no regulades siguin crítiques i / o
que no hagi estat mantinguda de forma adequada en manteniment preventiu, i afecti de
forma important a animals i / o públic, i afecti per tant a la institució.

KOIEC
EL NOU MODEL OPERATIU EFICIENT PEL
MANTENIMENT DEL ZOO
BREU RESUM DE PASSOS FETS

KOIEC
Procesos de servicio
por actividad
Per procedimentar s'ha de tenir una base de coneixement inventarial de les instal · lacions, actius, etc
que es necessita incloure en els procediments preventius o correctius, així com establir els estàndards
a futur que puguin suposar estalvis d'instal · lacions i de consums.
INVENTARI PRECÍS D’INSTAL·LACIONS
Inventario de instalaciones
1. Inventario técnico
2. Inventario de activos
3. Inventario de instalaciones
4. Mapeo de instalaciones
5. Plano de la instalación
PASSOS FETS

KOIEC
Hi ha tres àrees inicialment identificades de manteniment: animalístic, públic i intern.
Es passa a tenir únicament dos àmbits: animals i persones
DECISSIÓ ESTRATÉGICA D’ÀMBITS D’ACTUACIÓ
PASSOS FETS

KOIEC
A desenvolupar i implantar processos de Manteniment Preventiu que contenen tota aquesta
informació, cadascun d’ells:
1. Nom del procés
2. Descripció del procés
3. explicació descriptiva
4. Timings del servei
5. formació necessària
6. especialització necessària
7. actius necessaris
8. tecnologies necessàries
9. materials necessaris
10. Sistemes d'informació a utilitzar
11. Controls
12. Qualitat i mesuraments
13. Organització (recursos necessaris a priori que servirà per comparar amb ofertes exteriors)
14. Budget del procés en termes d'hores, materials i costos
DEFINICIÓ EN DETALL DE PROCEDIMENTS DE MANTENIMENT
PASSOS FETS

KOIEC
A desenvolupar i implantar:
1. Es coneixerà exactament les necessitats de gestió interna situats en diferents àrees
2. Necessitats de realització interna o bé de supervisió puntual
3. Processos globals de gestió: planificació, assignacions, materials, estocs, control,
formació, valoració, budget, etc. comuns a tota l'àrea
DEFINICIÓ EN DETALL DE PROCEDIMENTS INTERNS DE L’AREA
PASSOS FETS

KOIEC
PROCESSOS INTERNS DE GESTIÓ COMPARTIDA AMB UTE
Pasamos a analizar los procesos globales de gestión y su situación de disponibilidad, y en cualquier caso
necesarios para generar la mínima gestión eficiente
Procesos internos OTZ – DEMANDA, ASIGNACIONES CONTROL, ETC
+ Procesos contra gestor externo
PASSOS FETS

KOIEC
Estructuración y organización
Dos exercicis d'estructuració:
1.Estructuració de feines per àrees o per especialització : manteniment, jardinería i neteja
2.Organització interna a mantenir - Nou departament d’Operacions Técniques ZOO (OTZ)
3.Organització externa a controlar i operar – UTE Zoo
4.Nivells de jerarquia necessaris – Cap, 3 col·laboradors i assistents
5.Estructura organitzativa definitiva
NOVA ESTRUCTURA ORGANITZATIVA ENFOCADA A LA EFICIÉNCIA
PASSOS FETS

KOIEC
Budget + análisis de desviaciones
Tenint en compte tots el Model, es calcula el budget objectiu per partides per a la gestió
controlada de l'àrea de manteniment:
• Preventiu
• Correctiu
• Inversions d’actualització
• Desviacions
Aquest budget anirà acompanyat de l'anàlisi de desviacions que requereixin per a un millor
control de les partides principals que suposin no menys del 75% del mateix
NOU PROCÉS DE CONTROL PRESSUPOSTARI I CONTROL D’INVERSIONS
PASSOS FETS

KOIEC
RESULTAT DEL PROCÉS
EL MODELO DEFINIT FINAL

KOIEC
INVENTARI INSTAL·LACIONS
Eficiencia Operativa
Informació d’instal·lacions OK
74 INSTAL·LACIONS INVENTARIADES Y 100% DELS EDIFICIS
CAD + INVENTARI ELEMENTS + DESCRIPCIÓ + MARCA + FOTO ELEMENT
RESULTAT DEL PROCÉS DE DISSENY DEL MODEL OPERATIU

KOIEC
PROCESSOS MANTENIMENT
Eficiencia Operativa
Toma de decisiones OK
PREVENTIVOS
Específicos animales: 469 procesos
Comunes animales: 4 procesos
Específicos personas: 10 procesos
Comunes ALL: 4 procesos
CORRECTIVOS: 13 procesos
TOTAL FINAL = 480 procesos que incluyen:
- Especificación animal
- Especificación técnica
- Variabilidad sólo concentrada en animales

KOIEC
PROCESSOS INTERNS NOVA ÀREA OTA
(OPERACIONS TÉCNIQUES ZOO)
1. PLANIFICACIÓ
2. EXECUCIÓ
3. SISTEMES DE CONTROL I SEGUIMENT
4. QUADRE DE COMANDAMENT
5. ASSIGNACIONS
6. CONTROL PRESSUPOSTARI

KOIEC
1. És un exercici que retorna el control de les operacions a l'ZOO de
Barcelona en un curt espai de temps.
2. Permet generar estalvis en la base de la utilització eficient, mesura i
controlada de tots els recursos invertits en format net.
3. Addicionalment permet solucionar l'aspecte de l'estructura, atès que la
solució tracta d'eficiència.
4. L'estalvi previst supera la suma del cost actual de l'estructura actual de
Manteniment pròpia i aliena

KOIEC
RESULTATS REIALS DESPRES DE NOMES 4 MESOS

KOIEC
1. Model iniciat en novembre 2013
2. Primera planificació executada al novembre del 2013
3. Establerts els sistemes de reunió i iniciades les
mateixes
4. Planificació mensual a setmanal
5. planificació setmanal
6. Anàlisi de desviacions: correctius o canvis de
planificació
7. Correctiu planificat nivells 3 i 4
8. Miscel · lània
9. Quadre de Comandament d'Indicadors iniciat
10. Dissenyat entrant en funcionament setmana del 11
novembre
11. Gestió per excepció de les aprovacions
RESULTAT REIAL DEL MODEL OPERATIU

KOIEC
PREVENTIU
Mantenimiento Limpieza Jardinería
120 accions 660 accions 30 accions
100% planificados 100% planificados 100% planificados
94% ejecutados ok 99% ejecutados ok 100% ejecutados ok
De 70 procesos De 128 procesos De 10 procesos
Proceso compartido de planificación semanal que comparte información y planes a una
semana vista entre 4 Departamentos y la Dirección del ZOO
Preventivo por semana, cierre a Febrero 2014

KOIEC
CORRECTIU
Correctivo por semana, cierre a Febrero 2014
Peticiones de servicio Averías
306 peticiones registradas ok 856 averías
78 En proceso controlado 345 en proceso controlado
Resto niveles 3 y 4 planificadas 75 pendientes todas nivel 3 y 4
89 Cerradas en tiempo y forma 404 cerradas en tiempo y forma
Proceso compartido de planificación
niveles 1 y 2 actuación inmediata (riesgo instalación, persona o ZOO)
Niveles 3 y 4 mejoras de distinta índole a planificar

KOIEC
2000 INDICADORS
Descripció
dels
procediments
planificats
setmana “S-1”
Compliment
de planificació
i desviacions
Compliment
d’execució i
desviacions
Comprovació
compliment en
detall dels
procediments:
valors
mesurats,
passos
donats, etc
Confirmació ok
per part del
Gestor Extern
Confirmació ok
per part d’OTZ
Millores
suggerides per
part de Gestor
Extern
PARTS DEL QUADRE DE DADES I COMANDAMENT – NOU MODEL OPERATIU ZOO
1 2 3 4 5 6 7
30 de gener de 2014
QUADRE DE COMANDAMENT

KOIEC
0
10
20
30
40
50
60
S52 S1 S2 S3 S4 S5 S6 S7 S8 S9
Nombred'accions
Setmana
Evolució Preventiu Posada a Zero
Activitats Planificades
Accions Executades
ACTUALITZACIÓ D’INSTAL·LACIONS EN MARXA I A BON RITME

KOIEC
Sense Model Operatiu
Cost
Control
Eficiència
Amb Model Operatiu
Cost
Control
Eficiència
EFICIÉNCIAMIG
EVOLUCIÓ REIAL FETA
CORRECTIU > PREVENTIU CORRECTIU = PREVENTIU PREVENTIU > CORRECTIU

KOIEC
REPTES QUE HI HAN
PELS ACTORS DEL NOU MODEL:
NOU DEPARTAMENT OTZ
ZOO
UTE

KOIEC
Tot Model Operatiu Eficient comporta un període d’implantació inherent a la nova gestió, control y
rendiment.
Obliga a apendre i entendre nous conceptes de gestió fins ara no inclosos en el día a día del Zoo.
REPTES EN L’APLICACIÓ DEL NOU MODEL
IMPLANTACIÓ CORRECTA D’UN NOU MODEL: 6 MESOS
Actualment portem 3,5 mesos en el ZOO

Accessibilitat universal al Zoo de Barcelona
Auditoria interna
Gener Febrer 2014 Pàgina 2 de 65
ACCESSIBILITAT UNIVERSAL AL ZOO DE BARCELONA.
AUDITORIA INTERNA
Sinopsi Aquest document reflexa el grau d’accessibilitat de tots els elements
que conformen el Zoo de Barcelona per a qualsevol persona que vulgui gaudir
de les seves instal·lacions
Versió 26
Realitzat: 2317/021/2014
Autor/s:
JODAR PLAZA, Víctor
SOLÉ SOLER, Natalia
Continguts
. INTRODUCCIÓ I ABAST............................................................................ 5
. ANTECEDENTS EN MATÈRIA D’ACCESSIBILITAT................................ 7
. ABANS DE LA VISITA ............................................................................... 8
. ACCÉS AL PARC..................................................................................... 10
.1. Descripció de la situació actual.....................................................................................................10

Auditoria interna
.2. Oportunitats de millora....................................................................................................................12
.3. Resum de l’avaluació d’Accés al Parc..........................................................................................12
. SENYALITZACIÓ I COMUNICACIÓ ........................................................ 13
.3. Resum de l’avaluació de Senyalització i Comunicació.........................................................18
. DESPLAÇAMENT INTERIOR .................................................................. 20
.3. Resum de l’avaluació de Desplaçament Interior....................................................................26
. INSTAL·LACIONS DE LES ESPÈCIES ANIMALS .................................. 27
.1. Avaluació general................................................................................................................................27
.2. Avaluació per instal·lacions............................................................................................................29
.2.1. Palmerar..................................................................................................29
.2.2. Aquarama................................................................................................30
.2.3. Pavelló dels dofins...................................................................................31
.2.4. Terrari......................................................................................................32
.2.5. Micos arborícoles ....................................................................................32
.2.6. Casa dels titís – Tritó del Montseny.........................................................33
.2.7. Granja i bassa dels amfibis......................................................................33
.2.8. Punt Verd ................................................................................................34
.2.9. Terra de dragons.....................................................................................35
.2.10. Muntanya de Montserrat (mufló de l’Atlas, de Còrsega i cabra salvatge).36
.2.11. Pingüins ..................................................................................................36
.2.12. Tortuga de les Galàpagos .......................................................................37
.2.13. Mandrils...................................................................................................37
.2.14. Edifici de Direcció....................................................................................37
.2.15. Altres instal·lacions singulars...................................................................37
.3. Resum de l’avaluació d’Instal·lacions de les espècies animals.........................................38
. SERVEIS EDUCATIUS............................................................................. 39
.3. Resum de l’avaluació de serveis educatius...............................................................................42
. SERVEIS COMPLEMENTARIS: RESTAURACIÓ, CAMBRES
HIGIÈNIQUES I ALTRES................................................................................. 44
.1. Restauració i pícnic............................................................................................................................44
.2. Cambres higièniques .........................................................................................................................47
.3. Altres elements del Parc...................................................................................................................49

Auditoria interna
.4. Resum de l’avaluació de Serveis Complementaris: restauració, cambres
higièniques i altres.............................................................................................................................................50
. SORTIDA DEL PARC............................................................................... 52
.3. Resum de l’avaluació de Sortida del Parc .................................................................................52
I. PLÀNOLS DE SUPORT.............................................................................. 53
II. LA RETOLACIÓ DEL ZOO DE BARCELONA .......................................... 54

Auditoria interna
1. INTRODUCCIÓ I ABAST
En el marc del projecte de garantir l’accessibilitat universal al global del Zoo de
Barcelona, es duu a terme un primer estudi que corresponent a una auditoria
interna per conèixer l’estat actual del grau d’adaptabilitat de tots els processos
que ocorren durant una visita al Zoo, per a qualsevol col·lectiu que es consideri.
L’accessibilitat universal s’ha d’entendre com la possibilitat per part de
qualsevol usuari de poder gaudir de la mateixa manera l’experiència de
realitzar una visita al Zoo, independentment de la seva condició física o
sensorial.
Els processos que formen part de la visita al Zoo que avalua la present
auditoria interna es llisten a continuació:
1
Abans de la visita
2
• Accés al Parc
3
• Senyalització i comunicació
4
• Desplaçament interior
5
• Instal·lacions de les espècies animals
6
• Serveis educatius
7
• Serveis complementaris: restauració, cambres higièniques i altres
• Sortida del Parc

Auditoria interna
Cal posar l’atenció en els diferents col·lectius de persones amb discapacitat
que puguin fer ús de les instal·lacions.
Seguint la normativa vigent en matèria d’accessibilitat, s’avaluarà el grau
d’adaptació de cada col·lectiu a cada procés dels anteriors per tal de conèixer
el punt de partida de cada procés i cada col·lectiu per a poder detectar les
necessitats d’actuació en ares d’aconseguir l’accessibilitat universal del Zoo .
El recinte del Zoo serà objecte d’actuacions de gran envergadura a mig termini:
la construcció d’una passera elevada per salvar el nou vial que connecta el
Parc de la Ciutadella amb el carrer Wellington, la nova instal·lació per a
espècies l’hàbitat de les quals és la sabana africana, i la nova àrea ampliada
per als orangutans. Aquests projectes incorporen tots els requeriments
arquitectònics per garantir una accessibilitat total, almenys en l’aspecte físic.
Els espais afectats per aquestes actuacions han quedat fora de les
descripcions i recomanacions de millora que s’avaluen a la present auditoria,
en tenir ja aquests criteris incorporats. Els plànols annexes reflexen les àrees
del Zoo condicionades a d’altres projectes i que queden fora de la present
auditoria.
De manera general, cada capítol analitza l’accessibilitat de cadascun dels
processos abans esmentats. Es descriu la situació actual i s’acompanya d’una
relació de les oportunitats de millora detectades. Finalment es presenta una
taula – resum de les mancances detectades, amb una avaluació de cadascuna.
L’afectació de cada mancança es realitza en base a una escala de l’1 al 5 (on 1
representa la màxima afectació i 5 la mínima). Els criteris que s’han seguit per
determinar el grau han considerat la gravetat de la mancança en funció del
nombre de col·lectius als quals afecta, del risc o perillositat que genera, i de si
existeix actualment alguna alternativa al respecte.
( )
Persones amb
discapacitat auditiva
Persones amb
discapacitat
intel·lectual i
trastorns mentals

Auditoria interna
2. ANTECEDENTS EN MATÈRIA D’ACCESSIBILITAT
Previ a l’estudi de l’accessibilitat a les diferents etapes de la visita al Zoo, cal fer
un resum de les actuacions ja realitzades per a garantir l’accessibilitat a les
instal·lacions.
Com a institució amb més de 120 anys d’història, el Zoo presenta unes certes
dificultats d’accés a les diferents instal·lacions. No obstant això, durant els
darrers anys s’han dut a terme un seguit d’actuacions de diferent envergadura
per tal de possibilitar l’accessibilitat a totes els espais, edificis i serveis que
ofereix el recinte. Les actuacions més destacades realitzades en aquesta línia
es llisten a continuació:
• 1975: Inauguració de l’Escola del Zoo, amb activitats orientades per a
tots els col·lectius.
• 1986: Renovació i adaptació física de les aules de la Planta Baixa de
l’Edifici del Departament d’Educació.
• 1996: Accés en rampa a la planta superior del terrari a través de la nova
instal·lació dels cocodrils.
• 2004: Inauguració de l’Espai Goril·les, seguint criteris d’accessibilitat.
• 2008: Accés a les plantes superiors de l’Aquarama mitjançant cadires
d’elevació mecànica.
• 2008: Disposició de vehicles de transport adaptat per al desplaçament
de persones amb mobilitat reduïda per l’interior del Parc.
• 2009: Inauguració de la instal·lació del Punt Verd
• 2011: Obertura de la sala 120è aniversari
• 2011-2013: Noves instal·lacions i renovacions d’existents amb criteris
d’accessibilitat: Terra de Dragons, mangostes, hipopòtams, voltors i
trencalòs, rampa d’accés al dofinari,etc.
Addicionalment, el Zoo ha esdevingut una entitat referent a l’hora de procedir a
la integració de persones amb discapacitat mitjançant altres actuacions de
caràcter social. La bonificació en el preu de les entrades, la celebració de
jornades solidàries en favor de nombrosos col·lectius, la sensibilització del
personal en l’atenció a les persones amb necessitats diverses, o l’establiment
d’activitats educatives adaptades a qualsevol col·lectiu en són un bon exemple
de la feina ja realitzada en aquesta direcció.

Auditoria interna
Con formato: Sangría: Izquierda: 0
cm
3. ABANS DE LA VISITA
La planificació de la visita és el primer pas dels processos que intervenen en
l’ús de la instal·lació del Zoo de Barcelona. L’usuari ha de poder assabentar-se
dades bàsiques del serveis que s’ofereixen, tals com horaris d’obertura, preus
de les entrades o activitats complementàries disponibles, amb anterioritat a la
visita, per tal de poder-la planificar adequadament.
En aquest sentit el principal canal d’informació és internet. El web del Zoo de
Barcelona (zoobarcelona.cat) segueix els protocols d’accessibilitat a la
informació on-line recomanats pel Consorci World Wide Web – W3C, impulsat
per la Web Accesibility Iniciative – WAI.
Figura 1 Protocols d’accessibilitat acomplerts per la web del Zoo de Barcelona
La programació s'ha adaptat a la normativa XHTML 1.0 Strict i els estils a la
normativa CSS 2.1. S'han adoptat totes les recomanacions que s'estableixen
amb prioritat 1 i 2, així com bona part de les que s'estableixen a prioritat 3.
Així, entre d'altres característiques, trobem:
• Compatibilitat amb diversos navegadors com Explorer 7 o superior,
Firefox 1.5 o superior, i Mozilla 1.1
• Navegació sense dependència del JavaScript.
• Accés a tots els continguts indistintament amb ratolí o teclat
• Textos descriptius per a les imatges, i alternatives als continguts
multimèdia
• Indicació explícita de tots els enllaços, oferint alternatives en casos com
els mapes d'imatges, i advertiment
d'obertura de finestra nova quan s'escau.
• Control per l'usuari del tamany de la lletra
• Diverses mesures de caràcter tècnic previstes per facilitar l'accés amb
navegadors - lectors

Auditoria interna
Els continguts que s’ofereixen al web són adequats, però manquen
informacions sobre com arribar al Parc per a persones amb mobilitat reduïda
que es desplacin en transport públic. S’indiquen els diferents modes de
transport que permeten arribar-hi (autobus, tramvia i metro), però no es reflexa,
per exemple, que l’estació de Ciutadella-Vila Olímpica de la L4 del metro, la
més propera a les instal·lacions, no està adaptada.
MANCANÇA DETECTADA
COL·LECTIU
AFECTAT
GRAU
D'AFECTACIÓ
Manca d’informació al web sobre transport públic
adaptat
Físic 3
Con formato: Sin subrayado, Color de
fuente: Automático, Catalán
Tabla con formato
Con formato: Catalán
Con formato: Sangría: Izquierda: 0
cm

Auditoria interna
Accésgeneral
Accésgeneral
AccésDept.Educatiu
4. ACCÉS AL PARC
4.1.Descripció de la situació actual
El Zoo de Barcelona té actualment tres accessos, dos per al públic general,
situats al carrer Wellington i a l’interior del Parc de la Ciutadella, i un d’ús
exclusiu per als col·lectius escolars, atès que està situat a l’edifici del
Departament d’Educació del Zoo, al Passeig de Circumval·lació núm. 3.
Ambdós accessos generals estan adaptats totalment, garantint un accés a peu
pla des de la via pública fins a les instal·lacions del parc. L’accés a través del
Departament Educatiu presenta un tram d’escala de quatre esglaons, sense
passamà entre el carrer i la planta baixa de l’edifici del Departament.
Aquest accés és utilitzat únicament pels col·lectius que realitzen activitats
educatives al Zoo que entren directament a les aules. L’accés per a persones
amb mobilitat reduïda al Departament Educatiu es garanteix mitjançant l’accés
general del Parc de la Ciutadella, mitjançant el qual s’accedeix a les aules a de
l’edifici de l’aviari, tot salvant una curta pendent del 13% sense passamà, que
excedeix els paràmetres normatius. Aquesta opció representa un desplaçament
de 330 metres a cobrir; no obstant, en ser col·lectius amb visita concertada,
se’ls informa de les opcions d’accés abans d’acudir a les instal·lacions del Zoo.
Figura 2 Planta general i accessos al Zoo de Barcelona

Auditoria interna
La compra de les entrades esdevé un altre punt del procés d’accés per al
públic general. Les guixetes es situen a una alçada adequada per a atendre a
qualsevol col·lectiu, oferint la informació de forma visual (panell amb els preus,
caixa automàtica que mostra el preu total a pagar) i auditiva (veu del personal
d’atenció).
Un cop es disposa de l’entrada a la instal·lació, els torns ofereixen un accés el
suficientment ample com per a garantir l’accés de persones usuàries de cadires
de rodes al recinte.
Figura 5 Guixetes accés Wellington
Figura 3 Estat actual de l’accés al Departament
d’Educació pel Pg.Circumval·lació
Figura 4 Desnivell a salvar per accedir al
Departament d’Educació a través de
l’aviari

Auditoria interna
4.2.Oportunitats de millora
Com ja s’ha comentat l’accés per a persones amb mobilitat reduïda al
Departament d’Educació no és pràctic, i la seva alternativa a través de l’aviari
presenta dificultats. Es planteja la possibilitat d’instal·lar passamans i modificar
la rampa de l’aviari per fer-la menys inclinada; cosa que no presenta gaires
afectació a altres instal·lacions. Pel que fa a l’accés directe al carrer, la solució
més factible és la instal·lació d’un dispositiu mecànic d’elevació per a casos
puntuals.
El col·lectiu de persones amb discapacitats auditius auditives pot tenir alguna
dificultat a l’hora d’ establir una conversació amb el personal de guixetes, doncs
aquests es troben separats del públic per un vidre de seguretat i la seva veu es
fa sentir a l’exterior per mitjà d’un sistema d’altaveus. En aquest sentit, a la
majoria d’equipaments públics de la ciutat es procedeix a implantar un sistema
de bucle magnètic, que de manera senzilla i en connexió amb el micròfon dels
empleats i els audiòfons permet amplificar el so per a una correcta audició.
4.3.Resum de l’avaluació d’Accés al Parc
MANCANÇA DETECTADA
COL·LECTIU
AFECTAT
GRAU
D'AFECTACIÓ
Accés amb esglaons al Departament d'Educació Físic 5
Rampa fora de normativa en l'accés al Departament
d'Educació a través de l'aviari
Físic 3
Guixetes sense dispositius amplificadors de so Auditiu 4
Taula 1 Resum de l’avaluació d’Accés al Parc

Auditoria interna
5. ORIENTACIÓ, GUIA I SENYALITZACIÓSENYALITZACIÓ I
COMUNICACIÓ
La primera presa de contacte del visitant amb les instal·lacions té per objectius
assimilar les dimensions del Parc i planificar un possible itinerari per tal de no
deixar de visitar cap instal·lació. Aquesta orientació es realitza actualment de
dues maneres: a través d’un tríptic que s’entrega als visitants a les guixetes, o
a través dels diferents plafons d’orientació que es troben a les entrades.
Un cop a l’interior del recinte, la informació se segueix mostrant amb els
mateixos plafons o bé amb banderoles de senyalització.
Figura 6. Plànol tríptic que s’entrega als vistants del Zoo. Al revers hi apareixen diverses
informacions i serveis complementaris del Parc

Auditoria interna
La informació disponible per als usuaris es composa principalment dels plafons
informatius existents annexes a la instal·lació de totes i cadascuna de les
espècies animals del Parc. Des de l’any 2011 s’està procedint a incorporar als
plafons codis QR per, a través de dispositius mòbils, poder accedir a la
informació del plafó en format audible.
Figura 7 Banderoles per a
la orientació a l’interior del
Parc. Incorporen informació
escrita i pictogrames en color
negra sobre fons de color
fusta natural
Figura 8 Plafons informatius d’espècie. Incorporen informació escrita, pictogrames i mapa
de situació de l’espècie. El plafó del dofí incorpora el codi QR

Auditoria interna
Altres aspectes d’interès per al visitant apareixen en panells ubicats en punts
estratègics del recinte, ampliant la informació sobre diferents tipus d’animals,
mostrant els seus hàbitats, comunicant als visitants la tasca que realitza el Zoo
en matèria de conservació, recerca i sensibilització, conscienciant sobre
determinades espècies en situació de vulnerabilitat o perill d’extinció, etc.
Aquests plafons segueixen formats similars als anteriorment descrits. La
informació present en tots els suports escrits apareix sempre en tres llengües:
català, castellà i anglès.
En instal·lacions concretes es projecten de manera continuada vídeos de curta
durada que aporten un suport extra a l’escrit (Espai Goril·les, Sala 120è
aniversari, Punt Verd, Espai Dragons,...). Tots els vídeos tenen subtítols en
català, excepte el que es projecta a la Sala 120è aniversari.
Existeix també un sistema de megafonia centralitzada en ubicacions concretes,
on es transmet al visitants missatges molt puntuals: informació sobre el temps
que resta fins al tancament, avisos d’emergències,...
Figura 9 Sistema de
megafonia interna del Parc

Auditoria interna
La informació que es presenta al col·lectiu de persones amb discapacitats
visuals és insuficient.. Els tríptics no presenten la possibilitat de lectura en
braille. Així mateix, tot i que mitjançant la implantació (encara parcial) de QR
que reprodueixen auditivament el contingut dels plafons informatius d’espècie,
no estan disponibles de manera autònoma per a aquest col·lectiu, doncs cal
realitzar una fotografia del codi per a poder accedir a la informació que conté.
Sistemes d’autoguiat per proximitat aprofitant les tecnologies NFC serien
proposables per a garantir un accés complet a la informació per part d’aquests
col·lectius. Un altre element a considerar podria ser la presència de maquetes
tàctils que reprodueixin espais singulars del Zoo.
D’altra banda, per a persones amb disminució parcial del camp de visió, es
recomana que als diferents elements de retolació, el contrast existent entre
color de lletra i color del fons sigui l’adequat per a un correcte ressaltat de
l’escrit. Així succeeix a la majoria de plafons on negre sobre fons groc ofereix
un bon contrast, no així a les banderoles, on es detecta negre sobre marró
(fusta).
El col·lectiu de persones amb discapacitats auditius auditives no tenen té accés
al sistema d’informació per megafonia. Atesa la gran dimensió de les
instal·lacions no és gaire efectiva la instal·lació de panells visuals amb aquesta
informació i es proposa l’adaptació dels missatges als terminals mòbils dels
usuaris que tinguin mancances auditives, previ registre a l’entrada al recinte.
Cal també assegurar-se que tota la informació que es presenta en format
audiovisual presenti subtítols.
Les necessitats d’informació del col·lectiu de persones amb discapacitats
intel·lectuallectuals / mentals passen per a disposar d’informació el més senzilla
i clara possible, sense elements superflus, i amb la major presència de
pictogrames i dibuixos possible. Això s’assoleix a la majoria d’indicacions, que
incorporen pictogrames representatius de les diferents espècies animals, així
com els elements de senyalització clàssics: serveis, sortida, etc...

Auditoria interna
Caldria repensar el format de la informació que s’ofereix, tant als tríptics com
als plafons generals, doncs incorporen molta informació en molt poc espai. Es
podrien establir tríptics orientats a cada col·lectiu, en aquest cas, sintetitzant al
màxim la informació, però extensible a la resta de grups, on es remarqui la
informació que els és d’interès per a cadascun d’ells al seu tríptic.
Addicionalment es suggereix la simplicitat en el maneig del tríptic reduint el
nombre de plecs necessaris per al seu desplegament.
En aquest sentit, es proposa la segmentació de la informació en l’estadi previ
de la visita, on via una consulta a la web, s’ofereix la informació orientada per
col·lectius amb la finalitat de poder planificar de manera còmode i relaxada la
visita, atenent a totes les necessitats que el col·lectiu demanda.
Com es comenta a l’apartat corresponent, no totes les instal·lacions de lavabos
estan adaptades per a persones amb mobilitat reduïda. S’ha detectat que no
s’informa de quins estan adaptats i quins no, tant en els plànols com en la
senyalització interna. Altres mancances detectades en elements d’informació i
senyalització en instal·lacions puntuals es recullen als corresponents annexes.
Finalment, cal fer esment de la importància de l’atenció al client en
l’accessibilitat universal de les instal·lacions del Zoo de Barcelona. Tot i que es
promou el concepte d’autonomia personal en el marc de les propostes de
millora, el tracte humà esdevé un punt clau en la resolució d’hipotètiques
situacions que involucrin a persones amb discapacitat. Tot i que el personal del
Parc és plenament conscient de les diferents sensitivitats i les proposa reforçar
la formació per tal de resoldre de manera òptima aquestes situacions.
Qualsevol col·lectiu es pot sentir beneficiat per aquesta mesura, però té
especial incidència en el col·lectiu de persones que pateixen trastorns mentals.

Auditoria interna
Con formato: Fuente:
(Predeterminado) Arial, 11 pto, Sin
subrayado
Con formato: Sin subrayado
subrayado
subrayado
subrayado
subrayado
subrayado
subrayado
subrayado
subrayado
subrayado
subrayado
Con formato ...
Con formato ...
Con formato ...
5.3.Resum de l’avaluació d’Orientació, Guia i Senyalitzacióde
Senyalització i Comunicació
MANCANÇA DETECTADA
COL·LECTIU
AFECTAT
GRAU
D'AFECTACIÓ
Absència d'elements informatius tàctilsAbsència
d'elements informatius tàctils
VisualVisual 4
Poc contrast en algunes senyalitzacionsPoc
contrast en algunes senyalitzacions
VisualVisual 3
La informació sonora dels plafons no és
fàcilment accessibleLa informació sonora dels
plafons no és fàcilment accessible
VisualVisual 3
La informació emesa per megafonia no pot
arribar a tots els usuarisLa informació emesa
per megafonia no pot arribar a tots els usuaris
AuditiuAuditi
u
2
Audiovisuals sense subtítols a la Sala 120è
aniversariInformació audiovisual sense subtítols
AuditiuAuditi
u
3
Tríptics informatius que contenen massa
informació i són poc manejablesTríptics
informatius que contenen massa informació
Intel·lectualM
ental
3
Manca de senyalització sobre l'adaptació dels
lavabosManca de senyalització sobre l'adaptació
dels lavabos
FísicFísic 2

Auditoria interna
Necessitat de formació del personal per afrontar
situacions de conflicte amb persones amb
discapacitat
Mental 2
Taula 2 Resum de l’avaluació d’Orientació, Guia i Senyalització
Com a complement al desenvolupat en aquest punt, l’annex II conté l’Informe
Tècnic de la Retolació del Zoo de Barcelona, on s’inventarien i es cataloguen
les diferents tipologies de retolació existents a les instal·lacions del Zoo, tot
esmentant les característiques tècniques de cadascuna d’elles.
subrayado
subrayado

Auditoria interna
6. DESPLAÇAMENT INTERIOR
El Zoo es situa en una zona del Parc de la Ciutadella sense desnivells naturals.
Les diferències de cota detectades es basen principalment en les adquirides
per la pròpia construcció de les instal·lacions de les diferents espècies al llarg
de la història de l’equipament.
L’accés a l’exterior de totes les espècies que s’exhibeixen en instal·lacions a
l’aire lliure està garantit sense haver de salvar desnivells inassolibles, tot i que,
determinats itineraris no són accessibles, tal i com recull l’annex II.
En aquest sentit, existeix un passadís de connexió entre l’àrea dels goril·les i la
dels ximpanzés, amb rampes inaccessibles de fins al 18%. L’antic accés al
mirador dels felins, avui tancat però les rampes del qual es mantenen, esdevé
un altre d’aquests punts.
Figura 10 Itineraris no accessibles del Parc: a
sobre, connexió goril·les - ximpanzès, a la dreta,
accés al mirador dels felins

Auditoria interna
Cal fer esment a l’accés als dos miradors existents del conjunt sabana - Sahel,
que es mantindran un cop es realitzi la reforma prevista. Tot i no ser necessari
accedir-hi per contemplar cap espècie animal que no es pugui veure des
d’altres punts del Parc, ofereixen una visió prou interessant i diferent com per
haver de garantir l’accés al mateix. Ambdós accessos parteixen de la
instal·lació dels hipopòtams i presenten inclinacions notables. La rampa de la
vessant dels rinoceronts, de longitud superior a 20 m presenta una pendent
constant del 3,5% amb un petit tram inicial al 7,5%. La de la vessant de les
girafes, és més curta però amb pendents que se situen entre el 8,5 i el 10%. Un
cop superats aquests desnivells, els miradors presenten diferents nivells en
forma de terrasses a diferent cota, unides per pendents curtes (fins a 2m) però
molt costerudes, arribant a valors del 18%.
Figura 11 Accessos als miradors del conjunt sabana – Sahel: a l’esquerra, vessant
rinoceront, a la dreta, vessant girafes
Figura 12 Rampes de connexió entre les diferents terrasses dels miradors. Són de pendent
molt pronunciada i no incorporen protecció en el contacte amb els esglaons annexes

Auditoria interna
L’estat general dels paviments als itineraris del parc és millorable. Es detecten
deformacions en forma de sots (que, en ploure, acumulen aigua) degudes en
part a l’efecte de les branques dels arbres de grans dimensions, discontinuïtats
entre paviments que creen petites diferències de cota perilloses per al trànsit
de persones, tapes de registre que sobresurten degut a l’assentament del
paviment al seu voltant, etc. Dins del projecte de posta a zero s’està duent a
terme un manteniment correctiu dels espais més malmesos, començant amb
l’asfaltat durant el Gener de 2014, de l’entorn de l’àrea dels felins. Està previst
també que s’actuï a l’entorn de les zebres i els estruços.
Figura 13 Rampa d’accés al mirador de la
Sabana
Figura 14 A dalt, dos exemples de
paviments malmesos, a l’esquerra entorn la
Granja (se’n parlarà més endavant), a la
dreta, entrada Wellington. A l’esquerra,
resultat final de l’actuació realitzada a
l’entorn de l’Espai dels Felins

Auditoria interna
Es detecta també la presència d’obstacles en punts de pas dels itineraris
relativament estrets. Tot i deixar lliures una distància adequada pel pas de
persones i fins i tot dels vehicles elèctrics de transport interior del Parc, es
constata la presència d’obstacles en matèria de senyalització (plafons no
alineats amb els marges) i sobretot de grans escocells d’arbres.
Cal fer un esment de l’accessibilitat actual de l’espai de descans de l’entorn de
l’estàtua de la Dona Dama del Paraigües, doncs l’accés es difícil per la
presència d’un esglaó, que tot i estar malmès facilitant el pas, constitueix un
obstacle que impedeix la correcta accessibilitat de l’espai per a persones amb
mobilitat reduïda.
El zoo disposa de sistemes de transport elèctric per l’interior del Parc, de
manera col·lectiva (trenet) i individual (cotxet). L’empresa concessionària del
Figura 15 Escocell d’arbre en punt principal de pas i antic escocell que esdevé un risc per desnivells
Figura 16 Accés difícil a l’interior de la zona de descans de la DonaDama del
Paraigües

Auditoria interna
contracte de transport (Transports Ciutat Comtal) garanteix la mobilitat de tots
els usuaris doncs disposa de vehicles per a persones amb mobilitat reduïda, tal
i com així s’estipula en el contracte de la seva concessió.

Auditoria interna
El col·lectiu de persones amb discapacitats visuals es troba amb dos
impediments principals. D’una banda no disposen de cap element que els
permeti el desplaçament correcte pels diferents itineraris interiors del Parc;
caldria estudiar la implantació de mesures d’encaminament, com ara paviment
tàctil als itineraris principals per poder garantir una completa autonomia en
aquest sentit. La presència dels escocells dels plataners en determinats punts
de pas és un altre problema, resoluble fàcilment amb el reblert amb paviment
porós que s’adopta en altres punts de la ciutat com ara a l’entorn de les
parades d’autobús. En la mateixa direcció, es recomana la instal·lació de tots
els elements annexes a l’itinerari, com ara plafons informatius, papereres i
demés, s’alineïn correctament amb els parterres que marquen els marges del
camí, eliminant el major nombre d’obstacles possible al camí.
La millora general de la pavimentació és una actuació de caràcter transversal a
qualsevol col·lectiu. Es recomana continuar amb les mesures previstes i fer-les
extensibles a la resta dels itineraris del Parc. Preferentment i tal i com ja es fa
actualment, caldria implantar paviments continus que aporten una major
regularitat. Les actuacions puntuals en les pavimentacions d’algunes
instal·lacions en particular s’esmentaran posteriorment.
Sobre els desnivells existents, dels sí que compleixen la normativa en matèria
d’accessibilitat, cal millorar el seu equipament incorporant-ne baranes,
passamans i elements de pavimentació que indiquin la seva presència. Molt
important és la disposició d’aquests elements en aquells desnivells formats per
escales i rampes per diferenciar-ne clarament el seu àmbit i evitar situacions
perilloses.
Pel que respecta al punt particular dels accessos als miradors de la sabana, a
banda d’incorporar baranes i passamans inexistents avui dia, cal resoldre el
problema de les petites rampes que comuniquen les diferents terrasses,
d’inclinació inassolible, mitjançant un augment del desenvolupament d’aquests
trams que faci les pendents més esteses. L’amplitud dels espais anterior i
posterior als desnivells són tals que permeten una actuació senzilla.
Caldria condicionar també l’accés a l’àrea de descans de la DonaDama del
Paraigües eliminant el petit graó que n’impedeix l’entrada.

Auditoria interna
6.3.Resum de l’avaluació de Desplaçament Interior
MANCANÇA DETECTADA
COL·LECTIU
AFECTAT
GRAU
D'AFECTACIÓ
Accés no adaptat al conjunt de miradors de la
sabana, en pendents i equipament
Físic 2
Presència d'obstacles en itineraris de pas Físic Visual 1
Pavimentació general irregular Físic Visual 1
Absència d'elements de desplaçament tàctils Físic 3
Accés no adaptat a l’àrea de descans de la
DonaDama del Paraigües
Físic 3
Taula 3 Resum de l’avaluació de Desplaçament Interior

Auditoria interna
7. INSTAL·LACIONS DE LES ESPÈCIES ANIMALS
7.1.Avaluació general
Es detecten dos punts de millora generals en les instal·lacions d’alguns animals
a l’aire lliure:
• La presència d’obstacles en el curt espai existent entre l’itinerari i el
punt d’observació de l’espècie.
• La protecció dels vidres de seguretat.
La primera problemàtica, es basa en la conjugació de diversos factors que
dificulten l’accés fins a l’extrem del recinte d’exhibició de persones amb la
mobilitat reduïda i per tant, dificultant la visibilitat dels animals:
• Existència de paviment discontinu, format per fustes amb distàncies
entre fustes contigües inadmissibles.
• Pendents
• Esglaons i ressalts
• Poca amplitud entre els pals de protecció de l’accés que en dificulta
la maniobrabilitat (alguns per sota de 0,80 m de distància entre
elements contigus).
S’han detectat aquestes problemàtiques a les següents instal·lacions: goril·les,
ximpanzés, zebres, hipopòtams nans, ós formiguer, llúdries, walabis, guepard,
hienes, impales, llops ibèrics, mangabeis, hocos, drils, facoquers i ós bru.
Figura 17 Diferents instal·lacions amb deficiències d’accés al punt d’observació de les
espècies.

Auditoria interna
La protecció dels vidres esdevé una altra patologia generalitzada.
Habitualment, els vidres no es senyalitzen amb cap mena de sanefa o
senyalització que pot provocar dificultats d’interpretació de l’espai per a
persones amb dificultats visuals. Una altra opció és la de protegir l’extrem
inferior de l’expositor amb un sòcol metàl·lic per evitar col·lisions.
Figura 18 A dalt, diferents instal·lacions
amb deficiencies d’accés al punt
d’observació de les espècies A l’esquerra,
exemple d’instal·lació ben resolta, que
combina accessibilitat amb integració
paisatgística
Figura 19 Vidres delimitadors de l’espai
d’observació sense protecció.

Auditoria interna
7.2.Avaluació per instal·lacions
Un cop descrites les problemàtiques més generalitzades a les instal·lacions, el
present apartat avalua l’accessibilitat actual, les mancances i possibles
solucions d’instal·lacions en particular.
7.2.1. Palmerar
Es detecta un paviment irregular amb ressalts de difícil superació per a
persones en cadira de rodes, en ocasions estret (1,10m d’ample). Tot i garantir
l’accés a totes les espècies, existeix un camí per un pont que no és accessible.
La retolació de l’espai no contrasta el suficient amb el fons en el qual es
recolza.
Figura 20 Exemples d’instal·lacions amb el vidres ben protegit. A l’esquerra, hipopòtams, a
la dreta, mangosta
Figura 21 A la dreta,
paviment irregular i pas
estret, sense protecció
lateral. A l’esquerra,
senyalització sense contrast
amb el fons

Auditoria interna
7.2.2. Aquarama
Instal·lació accessible totalment (les dues plantes) mitjançant plataformes
d’elevació mecànica i rampes metàl·liques. No obstant, la capacitat del sistema
és reduïda podent-se dur a terme un seguit d’actuacions per a millorar-la:
• Implantació de rampa (llarga però amb espai per a desenvolupar-la)
d’accés a la primera planta
• Col·locació d’una segona plataforma elevadora a la comunicació entre
les plantes primera i segona (existeixen dues escales d’accés en
paral·lel)
• Ascensor-muntacàrregues exterior d’accés a totes dues plantes
d’utilització conjunta per persones amb mobilitat reduïda i per al trasllat
d’animals.
Figura 22 A dalt, escales d’accés a la
primera planta, amb plataforma. A
l’esquerra (superior), escales d’accés a la
segona planta. A l’esquerra (inferior),
rampa metàl·lica d’accés a les grades

Auditoria interna
7.2.3. Pavelló dels dofins
L’espectacle que s’hi duu a terme és accessible mitjançant una rampa de
recent construcció que dona accés a la part inferior de la grada, amb capacitat
per a 6 cadires de rodes. No obstant, aquest espai es troba dins la zona
d’esquitxades de l’espectacle i caldria proveir d’algun element
d’impermeabilització per a cadires de rodes elèctriques.
La rampa anteriorment descrita presenta un problema d’enrasament en el seu
tram inferior i una altura insuficient de la barana de protecció que caldria
resoldre.
No es planteja la possibilitat d’accés a la part superior de la grada, en no ser
necessària i ser una solució de complexitat tècnica elevada.
Figura 23 A dalt, espai accesible des d’on
contemplar l’espectacle per a persones amb
mobilitat reduïda. A la dreta (superior i inferior),
rampa d’accés a la instal·lació i deficiencia en
l’enrasament de la mateixa

Auditoria interna
7.2.4. Terrari
Tot i ser accessible en la seva totalitat, excepte la segona planta, utilitzada per
a tallers educatius i que s’avalua dins el marc del servei educatiu, caldria
destacar alguns punts de millora observats. El públic realitza un circuit on
primer s’accedeix a la primera planta a través d’unes escales exteriors per sortir
posteriorment a través d’una rampa progressiva a través de la instal·lació dels
cocodrils. L’accés per a persones amb mobilitat reduïda és diferent al general,
efectuant l’entrada i la sortida a través de la instal·lació dels cocodrils. Aquest
circuit diferenciat està correctament senyalitzat.
Aquesta rampa és molt costeruda i llarga, amb unes pendents sostingudes
d’entre el 6,5% i el 9%. Addicionalment el camí és molt estret, no presenta
sòcols de protecció laterals i ha de suportar en la pujada, el trànsit de persones
a contracorrent. Atès que no es factible la col·locació d’una rampa a les escales
exteriors es suggereix el plantejament d’una plataforma elevadora que solucioni
aquest problema, amb equipament correcte de les rampes de baixada per la
zona dels cocodrils
7.2.5. Micos arborícoles
L’accés pels dos extrems està correctament garantit. Cal reforçar la protecció
dels desnivells en determinats punts amb sòcols o baranes per evitar caigudes
a diferents nivell.
Figura 24 Accés al terrari pel públic general, amb indicació d’ alternativa de recorregut
accessible A la dreta rampa progressiva de l’àrea dels cocodrils, sense protecció inferior ni
passamans normatiu.

Auditoria interna
7.2.6. Casa dels titís – Tritó del Montseny
La instal·lació dels titís presenta deficiències en els seus accessos, bé per la
presència de paviment irregular (llambordes) en rampa, o per pendents
elevades (fora de normativa, entre 9 i 16%) sense elements de protecció ni
senyalització entre esglaons i rampes. Addicionalment, s’observa que la
informació de les espècies interiors es troba a una alçada massa elevada (per
sobre de les gàbies), no recomanable.
7.2.7. Granja i bassa dels amfibis
L’accés a la zona de la granja es realitza mitjançant dues rampes de pendents
entre el 8 i el 10%, sense barana ni passamà. A l’interior de la instal·lació, es
detecta un deficient i perillós estat del paviment, i trams petits de pendents molt
elevades (15%), amb alternativa de recorregut accessible. Es pot accedir a
l’interior de la instal·lació de les cabres mitjançant una escala; caldria facilitar
Figura 25 A dalt, información col·locada en
un pla massa elevat per a una correcta lectura i
interpretació de qualsevol col·lectiu. A
l’esquerra (superior i inferior), rampes d’accés i
sortida de la instal·lació, amb mancances de
senyalització i pavimentació

Auditoria interna
l’accés a peu pla a l’interior mitjançant un porticó existent que presenta però, un
petit graó.
7.2.8. Punt Verd
L’espai de sensibilització ecològica del Punt Verd es troba completament
adaptat i les activitats que s’hi realitzen al seu interior es troben a unes alçades
adequades per a qualsevol tipus de col·lectiu.
Figura 26 Diferents deficiències en els
paviments de la granja
Figura 27 Rampa d’accés a la Granja sense
passamans i instal·lació de les cabres, amb
l’escala per accedir-hi dins.

Auditoria interna
7.2.9. Terra de dragons
L’entrada del recinte es realitza per trams de pendents petites (inferiors a tres
metres) però elevades, de valors propers al 15%, dotades de baranes i
passamans. El paviment de terra compactada, requereix d’algun reblert puntual
per tal de regularitzar la seva superfície.
Figura 28 Panells d’informació educatius del Punt Verd, a una alçada adequada
Figura 29 A dalt, mancança de terra
que origina un desnivell perillós. A
l’esquerra (superior i inferior), rampes
correctament equipades de la instal·lació
terra de Dragons

Auditoria interna
7.2.10. Muntanya de Montserrat (mufló de l’Atlas, de Còrsega i
cabra salvatge)
Aquest espai presenta unes particularitats tals, d’emulació de l’orografia de la
muntanya de Montserrat que fan impossible l’accés per a persones amb
mobilitat reduïda (rampes de fins el 14%). Atès el seu futur incert, a l’escassetat
d’espècies animals al seu interior i al fet que aquestes siguin observables des
d’altres punts del Parc fan que no es plategi l’adaptació d’aquesta instal·lació,
d’una complexitat tècnica considerable. Sí que s’hauria de reforçar la
senyalització d’instal·lació no adaptada al seu inici i d’alguns desnivells no
senyalitzats degudament.
7.2.11. Pingüins
Pel que respecta a la part de la instal·lació on es té visió subaquàtica, es
recomana reforçar l’equipament de la pendent d’entrada amb la instal·lació de
passamans, doncs tot i disposar de zones de descans, es tracta d’una rampa
llarga que assoleix valors de fins el 8% de pendent.
Figura 30 Rampa d’accés al
complex Muntanya de Montserrat,
amb desnivell sense protecció
Figura 31 Rampa d’accés a l’inferior de
la instal·lació dels pingüins, sense equipar
amb passamans

Auditoria interna
7.2.12. Tortuga de les Galàpagos
L’accés a aquesta instal·lació es realitza mitjançant una rampa curta (de menys
de sis metres) al 7,5% de pendent mitjana. Es tracta d’una inclinació que
caldria marcar amb baranes doncs no es troba adossada a cap paret vertical.
7.2.13. Mandrils
La instal·lació dels mandrils, tot i estar destinada a desaparèixer amb les
reformes properes, mereix un comentari, doncs la contemplació dels animals és
impossible per part de persones en cadires de rodes, atès la tanca de formigó
que l’envolta i el fet que els animals estiguin en un fossar.
7.2.14. Edifici de Direcció
Tot i no ser un espai d’imprescindible de necessari accés per al públic, però sí
per a bona part dels treballadors del Parc doncs sempre es poden fer les
gestions pertinents als punts d’atenció al client, l’edifici de Direcció presenta
quatre esglaons a la seva entrada, fàcilment substituibles per una rampa, a
través de la ocupació d’un dels parterres laterals. Cal remarcar que existeix una
alternativa accessible d’accés per la part posterior de l’edifici tot i que el seu
pas està tancat amb clau. L’accés a la primera planta de l’edifici està totalment
impedit.
7.2.15. Altres instal·lacions singulars
L’Espai Goril·les, l’Aviari, l’Ocellera de Vol, l’Aula Oberta, la Plaça dels Lloros i
el Complex dels Felins són espais singulars que s’han considerat perfectament
accessibles per a qualsevol col·lectiu.
Figura 32 Entrada de l’edifici de
Direcció del Zoo de Barcelona

Auditoria interna
7.3.Resum de l’avaluació d’Instal·lacions de les espècies animals
MANCANÇA DETECTADA
COL·LECTIU
AFECTAT
GRAU
AFECT.
Observació llunyana dels animals en les instal·lacions a
l'aire lliure per obstacles físics
Físic 2
Falta de protecció dels vidres de seguretat de les
instal·lacions
Físic Visual 4
Contrast insuficient de la senyalització del Palmerar Visual 4
Regularitat insuficient dels paviments de Casa dels Titís,
Palmerar, Terra de Dragons, Granja i Bassa dels Amfibis
Físic 2
Encaminaments sense protegir i d'amplada insuficient al
Palmerar
Físic 3
Desnivells sense protegir a Casa dels Titís,
Munt.Montserrat, Micos Arborícoles
Físic 3
Accés difícil a la primera planta del Terrari Físic 4
Manca d'elements de protecció de cadires de rodes davant
esquitxades al Delfinari
Físic 4
Rampa d'accés al delfinari no normativa Físic 4
Augment de la capacitat de l'accés per a persones de
mobilitat reduïda a l'Aquarama
Físic 5
Equipament insuficient de les pendents d'accés a Pingüins,
Tortuga Galàpagos, Delfinari i Casa dels Titís
Físic 2
Accés amb esglaons a l'edifici de Direcció Físic 5
Accés amb escala a l'interior de la instal·lació de les cabres Físic 3

Auditoria interna
Informació i espècies animals a alçades inadequades a la
Casa dels Titís
Físic 2
Taula 4 Resum de l’avaluació d’Instal·lacions de les espècies animals
8. SERVEIS EDUCATIUS
El Zoo, seguint la seva filosofia de sensibilització amb la conservació del món
animal, realitza un seguit d’activitats per a infants i nens de totes les edats,
coordinades des del Departament Educatiu.
Les activitats es duen a terme a les diferents aules per a grups presents a les
instal·lacions, la majoria d’elles concentrades a l’edifici del Departament
Educatiu, l’accessibilitat de l’accés la al mateix s’ha comentat amb anterioritat.
La gran part de les aules es situen a la planta baixa del mateix, i compleixen
tots els requeriments d’accessibilitat possibles. Altres elements com per
exemple el mostrador d’informació del Departament presenta una altura
adaptada per a tots els col·lectius. Existeixen però, dues aules les plantes
superiors (una al primer pis i una altra al segon) on només s’hi pot accedir
superant un tram d’escales.
Figura 33 A l’esquerra, aula adaptada a l’edifici
del Departament d’Educació. A dalt, mostrador
adaptat del servei d’educació.

Auditoria interna
Existeixen altres aules repartides per tot el recinte:
• La sala 120è aniversari a l’aviari i l’aula de l’Espai Goril·les tenen un
accés a peu pla perfectament adaptat
• L’aula Mira i Toca a la Granja presenta un petit graó a la seva
entrada.
• L’aula Pintacares de la Granja és completament accessibleaccessible
• L’aula Mira i Toca de la segona planta de l’edifici del Terrari, és
només accessible des de la primera planta del mateix a través
d’escales
Figura 34 A l’esquerra, aula de l’Espai Goril·les. A la dreta, graó a l’accés a l’aula Mira i Toca
de la Granja

Auditoria interna
Con formato: Párrafo de lista, Con
viñetas + Nivel: 1 + Alineación: 0,63
cm + Sangría: 1,27 cm
L’oferta educativa actual té present la majoria de sensibilitats inherents als
diferents col·lectius existents. Es realitzen activitats adaptades per a persones
amb discapacitats visuals amb material adequat, experiències amb ponis
destinades a col·lectius de persones amb discapacitats intel·lectualmentals, etc.
La programació concertada de les activitats permet una certa preparació prèvia
i redistribució dels espais on es duran a terme les activitats per tal de poder
garantir l’accessibilitat total sigui quina sigui la necessitat del col·lectiu que durà
a terme les activitats. Així,Aquesta adaptació en recursos físics i humans es
manifesta, quan per exemple:
• no es programa la ocupació de les aules I i II del Departament
d’Educació si existeix algun usuari amb la mobilitat reduïda,
• es compta amb voluntariat de suport sota consentiment aprovació de l’
Institut Municipal de Persones amb Discapacitats (IMD) en el cas de
col·lectius que així ho requereixin per tal de possibilitar la participació de
tothom en igualtat d’oportunitats a les activitats educatives,
• es traslladen les espècies que formen part de les activitats de Mira i
Toca a altres aules accessibles en cas de no poder accedir a la segona
planta de l’edifici del Terrari, etc.
Cal remarcar en aquest sentit, la tasca que es fa des del Zoo de col·laborar
amb diferents associacions per a dissenyar una oferta educativa accessible i
satisfactòria per a tothom. Entre d’altres, es treballa coordinadament amb
l’ONCE (persones amb discapacitats visuals), amb APANSCE (persones amb
discapacitats auditiusauditiva), amb diferents hospitals dins del projecte
Dream, etc.
Figura 35 A l’esquerra, aula Mira i Toca de la segona planta del Terrari. A la dreta, escala
d’accés a l’aula, des del primer pis del Terrari

Auditoria interna
Tabla con formato
Tabla con formato
Com s’ha comprovat, es dona servei a qualsevol tipus de col·lectiu mitjançant
una adaptabilitat de condicionants i a la flexibilitat que ofereixen les diferents
instal·lacions per a realitzar activitats educatives al Zoo.
És important doncs, seguir en la línia d’ampliar el ventall d’activitats
disponibles, més enllà de procedir a l’adaptació arquitectònica d’aquelles aules
de l’edifici del Departament Educatiu que no ho estan com de l’accés a la
segona planta de l’edifici del Terrari, doncs no s’observen problemes
d’aforament general de les aules com per haver de plantejar-s’ho.
Una petita actuació necessària és l’eliminació del graó d’entrada de l’aula del
Mira i Toca de la granja, que evita un accés a peu pla a les instal·lacions.
També caldria considerar l’adopció de sistemes d’audició magnètica per a
persones usuàries d’audiòfons, en la línia dels proposats a les guixetes, per
poder seguir les explicacions del professorat de forma correcte.
Per últim, es podria modificar el contrast existent entre els paraments i les
portes de les entrades de l’aula de l’Espai Goril·les i el Mira i Toca de la Granja,
doncs aquests són pràcticament iguals i no es diferencien de manera
satisfactòria.
8.3.Resum de l’avaluació de serveis educatius
MANCANÇA DETECTADA
COL·LECTIU
AFECTAT
GRAU
D'AFECTACIÓ
Manca d'accessibilitat a les aules de plantes
superiors de l'Edifici del Departament d'Educació
Físic 5
Manca d'accessibilitat a l'aula Mira i Toca de la
planta segona del Terrari
Físic 5
Manca d'accessibilitat a l'aula Mira i Toca de la
Granja
Físic 4
Absència de reforç auditiu durant les explicacions de
monitors / professorat
Auditiu 2

Auditoria interna
Falta de contrast entre paraments i portes a l’aula
de l’Espai Goril·les i del Mira i Toca de la Granja
Visual 3
Taula 5 Resum de l’avaluació de serveis educatius

Auditoria interna
9. SERVEIS COMPLEMENTARIS: RESTAURACIÓ, CAMBRES
HIGIÈNIQUES I ALTRES
9.1.Restauració i pícnic
La restauració s’ofereix en diferents espais repartits per l’interior del parc, de
diferents tipologies segons el tipus de client a qui es vol donar servei. A
continuació es detallen les característiques i l’accessibilitat dels diferents espais
de restauració del Parc:
• 7 quioscos d’snacks, dolços i sucs (sota les marques Zoodolç, Natural i
la Cabana), dels quals tots, excepte el Natural de l’entrada de Wellington
i La Cabana del Parc Infantil, presenten obstacles per al seu accés, en
forma d’esglaons.
• 4 establiments de cafeteria, entrepans i menjar ràpid divers (sota les
denominacions les Àguiles, la Sabana, el Terrari i la Granja),
d’accessibilitat garantida fins al punt de servei, excepte en el cas de les
Àguiles, que s’han de superar diversos trams d’escales.
• 1 establiment de menú - autoservei (la Granja), l’accessibilitat del qual es
veu compromesa per un petit esglaó a cadascun dels seus accessos.
• 1 espai de restauració i celebracions especials (la Carpa, a la
DonaDama del Paraigües), amb un accés en rampa assumible del 8%
en menys de 6 metres, però sense la barana pertinent. A més, la porta
d’accés obre cap enfora, fet que obligaria a disposar d’un espai pla de
com a mínim 1,20m de longitud..
•
En tots els espais de restauració anteriorment esmentats, els taulells d’atenció
al client es situen a una alçada massa elevada com per ser accessibles a
persones amb mobilitat reduïda.
Figura 36 Rampa d’accés a l’espai de la Carpa

Auditoria interna
Existeixen nombroses àrees de pícnic disseminades pel Parc, l’accés de les
quals es troba adaptat, doncs es troben sovint als mateixos itineraris de pas.
Aquestes àrees consten únicament d’un seguit de taules per al consum
d’aliments.
El mobiliari d’aquestes àrees acostuma a ser de la mateixa tipologia que el
present a la majoria de punts de restauració per al consum dels aliments
adquirits en ells. Tot i existir-hi diferents models, la gran majoria tenen
l’estructura de ferro inferior just al marge del volum de la taula, fet que impedeix
un correcte encaix de les cadires de rodes. No es detecten tampoc taules les
bancades de les quals tinguin reposa esquenes.
Figura 37 Diferents punts de
restauració del Parc on s’observen les
mancances comentades anteriorment:
esglaons per accedir-hi, mostradors amb
alçada incorrecte,etc.

Auditoria interna
Cal afegir a l’anteriorment esmentat que, tant la zona de pícnic annexa a l’espai
dels felins, com la situada davant del terrari són completament inaccessibles,
doncs es troben en culs de sac als quals s’hi accedeix a través de trams
d’escales.
d’almeny
També s’ha detectat la presència d’un espai de màquines autoservei
d’alimentació i begudes a l’entorn de l’entrada de Wellington no accessible,
atès que hi ha un esglaó considerable per poder-hi accedir.
Figura 38 Diferents models de taules de pícnic no accesibles existents al Parc
Figura 39 Accés a la zona de pícnic de l’espai dels felins

Auditoria interna
9.2.Cambres higièniques
Existeixen 8 zones de cambres higièniques (lavabos) repartides per les
instal·lacions del Parc, el grau d’adaptació dels quals es llista a continuació:
• Departament d’Educació: accessible
• Dofinari: accessible
• Interior de la Carpa: accessible
• Terrari: no adaptat
• Entrada Wellington: accessible
• Granja: no adaptat
• Mira i toca (granja) i Punt Verd: accessibles però no oberts al públic
en general
Es considera que la dotació de lavabos adaptats entre el total és correcte, tot i
això, no es senyalitza enlloc més que a la porta d’entrada dels lavabos si estan
adaptats o no, i caldria incorporar aquesta informació a la senyalització general
del Parc.
Addicionalment, calCal recomanar també, la substitució de les portes d’accés
als lavabos adaptats, que actualment obren cap endins (excepte els ubicats al
Figura 40 Esglaó a l’accés de la zona de màquines d’autoservei
de l’entrada de Wellington

Auditoria interna
carrer Wellington i al Mira i Toca de la Granja) per portes que obrin en direcció
contrària, o bé per portes corredisses.
També s’ha trobat que, en determinades ocasions, la distribució dels elements
interiors de la cambra no és l’adequada per facilitar-ne un correcte ús i
maniobrabilitat, i que els elements de mobiliari no tenen el disseny, dimensions
i alçades adequades per a l’ús de qualsevol col·lectiu.
Figura 41 Cambres higièniques
adaptades de delfinari i Punt Verd
(adalt) amb l’obertura de portes cap
a l’interior. Lavabo de l’entrada de
Wellington (Esquerra) correctament
accesible amb l’obertura cap enfora.

Auditoria interna
Con formato: Sin subrayado, Color de
fuente: Automático
9.3.Altres elements del Parc
Es detecta la presència de fonts d’aigua potable repartides pel Parc sense
adaptar la majoria, ni per les seves dimensions ni per l’accés a elles. S’està
procedint a la substitució d’aquestes per d’altres models adaptats (ubicades a
l’entrada de Wellington, i a la Granja, tot i no poder accedir a aquesta darrera).
Existeixen al Parc tòtems informatius on poder efectuar reclamacions i
suggeriments sobre diversos aspectes del Parc. Les dimensions i disposicions
dels elements dels mateixos no compleixen amb els estàndards d’accessibilitat
per a persones amb cadira de rodes, especialment en el que es troba sobre
una pendent a la zona de la Granja.
Figura 42 Model de font
adaptat (esquerra, a la
Granja) i sense adaptar
(dreta, zona DonaDama
del Paraigües), ambdós
inaccesibles per la
presència de graons

Auditoria interna
De manera general, la presència de bancs als espais oberts del recinte no és
l’adequada, existint zones àmplies sense possibilitat de descans. Aquest fet és
de notable incidència en àrees annexes a instal·lacions on es puguin formar
cues, tals com les guixetes, el Delfinari o l’Aquarama.Pel que respecta a les
botigues de records del Zoo, la situada a l’entrada del Carrer Wellington
presenta problemes d’espai i maniobrabilitat al seu interior per a persones que
es desplacen en cadira de rodes.
9.4.Resum de l’avaluació de Serveis Complementaris: restauració,
cambres higièniques i altres
MANCANÇA DETECTADA
COL·LECTIU
AFECTAT
GRAU
D'AFECTACIÓ
Accés impedit a la restauració i màquines autoservei Físic 2
Figura 43 Tòtem de
suggeriments no accessible
Figura 44 Botiga de l’entrada del Carrer Wellington

Auditoria interna
Mostradors del serveis de restauració a una alçada
massa elevada
Físic 2
Taules de pícnic no accessibles Físic 2
Fonts no accessibles, en accés i disseny Físic 3
Manca d'espai en lavabos accessibles per portes
que obren cap endins
Físic 3
Mobiliari amb disseny, dimensions i alçades no
adequades als lavabos adaptats
Físic 2
Tòtems de suggerències no accessibles Físic 4
Absència de bancs de repòs en determinats punts
de les instal·lacions
Físic 3
Poc espai interior a la botiga de Wellington que
impedeix la maniobrabilitat
Físic 4
Taula 6 Resum de l’avaluació de Serveis Complementaris: restauració, cambres higièniques i
altres
Tabla con formato
Tabla con formato

Informe sobre el Zoo de Barcelona

Informe sobre el Zoo de Barcelona

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

Destacado

Destacado (6)

Similar a Informe sobre el Zoo de Barcelona

Similar a Informe sobre el Zoo de Barcelona (20)

Más de Ajuntament de Barcelona

Más de Ajuntament de Barcelona (20)

Informe sobre el Zoo de Barcelona