1. ESPANYA AL S.XIX

2. ESPANYA AL S.XIX
Regnat de Carles IV
•Econòmic: males collites, reducció del comerç.
•Polític: enfrontaments amb el seu fill i successor Ferran
•Gran guerra (1793-95): declara la guerra a la França
revolucionària
•S’alia amb Napoleó contra Anglaterra: derrota a
Trafalgar
•Carles IV abdica arran del motí d’Aranjuez (1808)
•Napoleó aprofita lluites internes i proclama rei
d’Espanya al seu germà Josep Bonaparte( Josep I)
•Revolta popular en contra dels invasors
INTRODUCCIÓ

3. 1.La crisi de l’Antic Règim
• La resistència popular va ser més efectiva que l’exèrcit:
setges a les ciutats i guerrilles a les zones rurals.
• Afrancesats: col·laboren amb els invasors
La resta va combatre els francesos dividits en 3 grups:
• Absolutistes o tradicionalistes (noblesa, església i burgesia terrat.)
• Il·lustrats: intel·lectuals que defensen rei absolut que
introdueixi reformes econòmiques i educatives.
• Liberals: intel·lectuals i membres de la burgesia, influits
pels ideals revolució francesa, defensen Estat basat en
constitució amb sobirania nacional i divisió de poders.
Aconsegueixen reunir representats polítics del 3 grups a
Cadis i s’aprova la constitució
1.1 La guerra del francès o de la independència

4. 1.La crisi de l’Antic Règim

5. 1.LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM
Ferran VII torna a Espanya 1814
•Aboleix Constitució de Cadis
•Persecució dels liberals i afrancesats
•Restitució de l’Antic Règim
Conseqüències guerra
•pèrdues humanes
•destrucció infraestructures i ciutats
•fam
•endeutament de l’Estat
•pèrdua de l’imperi colonial
•augment d’mpostos
1.2 El regnat de Ferran VII: el retorn de l’absolutisme

6. 1.LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM
1.2 El regnat de Ferran VII: el retorn de l’absolutisme

7. 1.LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM
Inici Trienni Liberal (1820-23): el general Rafael de Riego
encapçala un cop d’estat militar, restitució de la constitució
de Cadis i reformes liberals amb l’oposició de la noblesa i
l’Església.
Ferran VII demana ajuda a pot.europees que envien l’exèrcit
dels cent mil fills de Sant Lluís per restaurar l’absolutisme.
Dècada Ominosa (1823-33)
•Forta repressió contra liberalisme
•Pèrdua de les colònies americanes i crisi econòmica
•Asolutistes proposen com a successor Carles, germà del rei
•Ferran VII deroga la llei sàlica per assegurar la corona a la
seva filla Isabel II
1.2 El regnat de Ferran VII: el retorn de l’absolutisme

8. 2. La construcció de l’Estat Liberal
La disputa per la successió al tron de Ferran VII
per part dels partidaris del príncep Carles va
desencadenar un conflicte bèl·lic.
Etapes
•Primera Guerra Carlina o guerra dels set anys
(1833-1840)
•Segona (1846-49)
•Tercera (1872-1876)
2.1 Les guerres carlines

9. 2. La construcció de l’Estat Liberal
Més que una lluita entre els Carlins i els partidaris d’Isabel II
va ser un enfrontament polític i ideològic entre absolutistes
i liberals.
Carlins tenen suport noblesa, església i pagesia
Burgesia, professionals liberals i classes populars urbanes
defensaven el liberalisme
Amb els anys el carlinisme va anar perdent força però es
mantingué fins entrat el s.XIX com grup ideològic de pressió
en defensa dels valors més tradicionals.
2.1 Les guerres carlines

10. 2. La construcció de l’Estat Liberal
Les reformes progressistes.- Els liberals estaven dividits
en dues faccions: els moderats i els progressistes. Enmig
de la guerra carlista, Maria Cristina va impulsar la
formació d’un govern liberal. Primer va intentar fer-ho
amb els moderats, però al final va cridar els
progressistes a formar govern (1835 i 1837) tot
implantant un règim liberal. Aquest procés va culminar
amb la Constitució de 1837, que va inaugurar un
període de monarquia parlamentària a Espanya amb el
reconeixement de la sobirania nacional i els drets
individuals, encara que també s’acceptava el paper
moderador de la Corona.
2.2 Els canvis polítics del regnat d’Isabel II

11. 2. La construcció de l’Estat Liberal
La regència d’Espartero.
2.2 Els canvis polítics del regnat d’Isabel II

12. 2. La construcció de l’Estat Liberal
La regència d’Espartero.- El 1837, els moderats, amb el
suport de Maria Cristina, van accedir al govern i van
intentar donar un gir conservador al procés de revolució
liberal. Un moviment d’oposició es va alçar contra la
regent, que es va veure obligada a abdicar el 1840 en
favor del progressista general Espartero que, com a nou
regent, va implantar mesures lliurecanvistes i
autoritàries que li van valer l’oposició de bona part del
país. El 1843 va dimitir i les Corts van avançar la majoria
d’edat d’Isabel II que va començar el seu regnat.
2.2 Els canvis polítics del regnat d’Isabel II

13. 2. La construcció de l’Estat Liberal
2.2 Els canvis polítics del regnat d’Isabel II

14. 2. La construcció de l’Estat Liberal
Del Bienni Progressista a la crisi del sistema isabelí.- El 1854
va triomfar un pronunciament militar, amb el suport de
progressistes i de moderats descontents que havien fundat la
Unió Liberal. Entre 1854-1856, els progressistes d’Espartero
van intentar restaurar els principis del règim constitucional de
1837 i van realitzar reformes econòmiques. L’última etapa del
regnat d’Isabel II va ser d’alternança en el poder entre
moderats i unionistes (membres de la Unió Liberal). Es va
impulsar una política colonialista amb les guerres d’Àfrica i
l’oposició al règim va anar en augment, ja que als carlistes i
absolutistes en general es van afegir nous grups polítics
d’esquerres, els demòcrates i els republicans.
2.2 Els canvis polítics del regnat d’Isabel II

15. 2. La construcció de l’Estat Liberal

16. 2. La construcció de l’Estat Liberal
Per passar a un Estat liberal calia una transformació
econòmica.
Desamortització del sòl de Mendizábal que va abolir el
règim senyorial i la terra esdevé un bé per ser comprat i
venut. Desmortitza les terres de l’església.
Madoz,converteix el béns comunals en propietat de
l’Estat que els ven per eixugar el deute públic i pagar les
obres de la construcció del ferrocarril.
Beneficiaris: la noblesa i la burgesia, que tenien diners
per comprar les terres.
Descontentament de la pagesia (es trasllada a les ciutats
industrials).
2.3 La transformació econòmica d’Espanya

17. 2. La construcció de l’Estat Liberal

18. 2. La construcció de l’Estat Liberal
Canvis polítics, econòmics i demogràfics. Es passa d’11
16 millions el 1877. Creixement encara lent.
L’església es manté com institució rica i influent.
La burgesia, esdevé més conservadora i comença a
reclamar a l’Estat control contra el moviment obrer.
Els pagesos, la majoria de la població vivien en la
misèria.
Sectors populars urbans, malvivien treballant en la
indústria. Protagonitzen revoltes urbanes, reclamen
sufragi universal i abolició de les lleves.
2.4 La transformació social

19. 2. La construcció de l’Estat Liberal
La Revolució del 1868.- A partir de 1866 es va produir
una greu crisi econòmica que, unida al desgast polític
del règim isabelí, va desencadenar una revolució contra
la monarquia dels grups marginats del poder:
unionistes, progressistes i demòcrates. El moviment va
esclatar el 1868 amb la insurrecció de l’esquadra del
brigadier Topete a la badia de Cadis i va continuar amb
les operacions dels militars Prim i Serrano. Es va formar
un govern provisional que va impulsar un programa de
reformes. Finalment, es van elegir unes noves Corts,
que van aprovar la Constitució de 1869, de caràcter
democràtic.
2.5 El Sexenni Revolucionari (1868-1874)

20. 2. La construcció de l’Estat Liberal
La monarquia democràtica (1870-1873).- La Constitució
de 1869 establia la monarquia com a forma de govern i
es va triar, entre les dinasties europees, l’italià Amadeu
de Savoia que, des del primer dia a Espanya (quan va
acudir al soterrar Prim mort en un atemptat), va
comptar amb l’oposició dels moderats, dels carlins i de
l’Església que es van mantenir fidel als Borbons. Molts
demòcrates es van proclamar republicans i, a més, el
nou rei va haver de fer front a la insurrecció a l’illa de
Cuba (1868) i a la tercera guerra carlina, que es va
iniciar el 1872. Tots aquests problemes van fer abdicar
Amadeu de Savoia al de 1873.
2.5 El Sexenni Revolucionari (1868-1874)

21. 2. La construcció de l’Estat Liberal
La Primera República (1873-1874).- Davant l’abdicació
del rei, les Corts espanyoles van votar la proclamació de
la República (1873) que va nàixer amb escasses
possibilitats d’èxit. Tenien un programa ampli de
reformes socials que no van poder aplicar els quatre
presidents que va haver durant els 11 mesos de
República (Figueras, Pi i Margall, Salmerón i Castelar) .
Després de les revoltes cantonals de finals de 1873, un
colp d’Estat protagonitzat pel general Pavía al gener de
l’any següent va dissoldre les Corts i va tornar la
presidència de l’executiu al general Serrano. Es restaura
la monarquia borbònica amb Alfons XII,
2.5 El Sexenni Revolucionari (1868-1874)

22. 3. La independència de les colònies americanes
Les causes de la independència.- El malestar a les
colònies venia de feia dècades, però va esclatar, a
principis del segle XIX, en forma de guerres
d’independència per diversos factors: la difusió de les
idees il•lustrades, amb els principis de llibertat i igualtat
de la Revolució Francesa, l’èxit de les colònies
britàniques amb la proclamació de la independència
dels Estats Units el 1776 i , per últim, el
descontentament dels burgesos criolls (fills d’espanyols
nascuts a Amèrica).
3.1 El procés d’independència de les colònies

23. 3. La independència de les colònies americanes
Els problemes de les noves repúbliques.- Les noves
repúbliques americanes van nàixer amb greus
problemes, perquè els interessos dels cabdills locals
criolls van impedir la creació d’una Amèrica unida i així
va acabar fragmentada en múltiples repúbliques. El
poder dels caps militars i la intromissió constant de
l’exèrcit en la vida política va portar els nous governs a
oblidar-se de les necessitats de la població indígenal.
Per això, la societat postcolonial hispanoamericana ja va
nàixer amb grans desigualtats socials i econòmiques que
s’han anat reforçant al llarg del temps mitjançant les
dictadures.
3.2 L’Amèrica postcolonial

24. 3. La independència de les colònies americanes

25. 3. La independència de les colònies americanes
3.3 La Guerra de Cuba
La crisi del 98.- El 1895 va esclatar una nova insurrecció
a Cuba per la incapacitat de l’administració espanyola
de fer reformes polítiques, dotar-la d’autonomia i reduir
el control econòmic. A més, els Estats Units donaven
suport als insurrectes a causa dels aranzels que
impedien el comerç. La fi del conflicte va arribar el 1898,
quan els Estats Units van declarar la guerra a Espanya,
després del sospitós enfonsament del cuirassat americà
Maine (atracat al port de l’Havana). Després d’una
guerra curta, Espanya va ser derrotada i va perdre,
definitivament, les darreres colònies: Cuba, Puerto Rico i
Filipines.

26. 4. La Restauració
El sistema canovista.- El sistema polític configurat per
Cánovas del Castillo tenia un caràcter conservador i es
fonamentava en un sistema parlamentari liberal, però
poc democràtic on s’hi turnaven dos grans partits: el
partit conservador de Cánovas del Castillo (partidari de
l’immobilisme polític, la defensa de l’Església i l’ordre
social) i el partit liberal de Sagasta (inclinat cap a un
reformisme de caràcter més democràtic, laic i social).
L’estabilitat del sistema es va veure afavorida per la
redacció d’una nova Constitució (1876), de caràcter
moderat.
4.1 El sistema polític de la Restauració