L’ART MEDIEVAL
Monjos copistes a
l’Scriptorium.
 Lloc on els frares
reproduïen llibres.




                              ...
Alta edat mitjana:
                                                                     comprèn el període que va
    El n...
SEPULCRE DE L’ABADESSA DEL MONESTIR DE CAÑAS
SEPULCRE DE L’ABADESSA DEL MONESTIR DE CAÑAS
SEPULCRE DE L’ABADESSA DEL MONESTIR DE CAÑAS
Claustre de monestir de Poblet




                                 Sala capitular. És el lloc on es reuneixen
           ...
Benet de Núrsia (s. V -s.VI) o sant Benet
             per als catòlics i ortodoxos, fou un abat
             fundador de ...
RETAULE DEL MONESTIR DE POBLET




                         Damià Forment
L’ART MEDIEVAL ROMÀNIC
   La paraula “Pantocrator” significa en grec “Totpoderós”. La representació de
    Jesucrist com ...
L’ART MEDIEVAL ROMÀNIC




Esglésies romàniques




                            Capitell
MONESTIR DE PEDRALBES
MONESTIR DE PEDRALBES. CLAUSTRE
DONES MEDIEVALS, DONES ARTISTES
                                  La vida als convents.
                                  ...
DONES MEDIEVALS, DONES ARTISTES




                                  Miniatura
BOCCACCIO, De claris mulieribus
L’HUMANISME. CRISTINE DE PIZAN
                   Christine de Pizan (Neix el 1364 - mor el 1430 al
                   con...
L’ART AL RENAIXEMENT




Els ambaixadors (Jean de Dinteville i Georges de Selve),
de Hans Holbein el Jove, 1533
L’ART AL RENAIXEMENT


             Os de sèpia.
              És una anamorfosi
             d’una calavera i
          ...
L’ART AL RENAIXEMENT




     BOTICELLI, La calúmnia
L’ART AL RENAIXEMENT

             Sofonisba Anguissola, exemple
             de pintora al Renaixement. Fou la
          ...
L’ART AL RENAIXEMENT




Sofonisba ANGUISSOLA, Felip II   Sofoniosba ANGUISSOLA,
                                       Da...
L’ART AL RENAIXEMENT




  CARAVAGGIO, Judit i Holofernes
MITE BÍBLIC DE JUDIT I HOLOFERNES
   Es representa el moment culminant de la història de Judit i Holofernes
    (Apòcrifs...
L’ART AL BARROC

                                            La pintura Judit i Holofernes,
                              ...
L’ART AL NEOCLASSICISME: EL                        ROCOCÓ




  Rosalba CARRIERA, Autoretrat
                             ...
L’ART AL NEOCLASSICISME: EL                                 ROCOCÓ




 Marie –Louise –Elisabeth VIGÉE-LEBRUN,   Marie –Lo...
L’ART AL NEOCLASSICISME: EL                              ROCOCÓ




         Marie –Louise –Elisabeth VIGÉE-LEBRUN, Autore...
EL ROCOCÓ




Marie –Louise –Elisabeth VIGÉE-LEBRUN, Maria   Marie –Louise –Elisabeth VIGÉE-LEBRUN, Maria Antonieta amb
  ...
ROCOCÓ




 Tertúlia
ROCOCÓ




FRAGONARD, El gronxador
ROCOCÓ




Les amistats perilloses
EL ROMANTICISME




 La llibertat guiant el poble, DELACROIX
EL ROMANTICISME




  La balsa de la medusa, GÉRICAULT
EL ROMANTICISME




Caspar David Friedrich, El caminant sobre el
mar de núvols (1818)
Powerpoint d' art. (Autora: Mònica Herruz)
Powerpoint d' art. (Autora: Mònica Herruz)
Powerpoint d' art. (Autora: Mònica Herruz)
Powerpoint d' art. (Autora: Mònica Herruz)
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Powerpoint d' art. (Autora: Mònica Herruz)

2.296 visualizaciones

Publicado el

Publicado en: Educación, Meditación
1 comentario
1 recomendación
Estadísticas
Notas
  • KNIGHTS TEMPLAR SYMBOLICALLY KEEP "THE ARK" The vaults of Gothic cathedrals have subliminal symbolism Not only were the cloisters of the medieval monasteries built with occult symbolism, also the vaults of the cathedrals of the twelfth and fourteenth centuries. http://www.slideshare.net/ramonetriu/knights-templar-symbolically-keep-the-ark At the initiative of the Templars include a subliminal symbol consisting of a human face in outline. After meeting this personal research, which is illustrated with photos and drawings, who has read will return not to enter into a Gothic cathedral observing them differently has looked like before. Not only sculpture can reveal the divine face. Some vaults of Gothic cathedrals offer our face. http://webspace.webring.com/people/or/ramonetriu/gotico-enigmatico.html FOR MORE INFORMATION, SEARCH MAIN LINK IN MY SUMMARY: http://webspace.webring.com/people/or/ramonetriu/research.html General links RRRiu: http://webspace.webring.com/people/or/ramonetriu/research.html
       Responder 
    ¿Estás seguro?    No
    Tu mensaje aparecerá aquí
Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
2.296
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
144
Acciones
Compartido
0
Descargas
19
Comentarios
1
Recomendaciones
1
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Powerpoint d' art. (Autora: Mònica Herruz)

  1. 1. L’ART MEDIEVAL Monjos copistes a l’Scriptorium. Lloc on els frares reproduïen llibres. Hildegard Von Digen, abadessa miniaturista Signatura de l’abadessa Von Digen
  2. 2. Alta edat mitjana: comprèn el període que va El nom va ser posat pels des de la caiguda de homes del Renaixement com a l'Imperi Romà d'Occident terme despectiu, perquè era fins al ressorgir de la l'època fosca compresa entre dos moments d'esplendor cultura i economia al cultural. voltant de l'any 1000. L'edat mitjana està dividida en Baixa edat mitjana: comença l'any 1000 i L’edat mitjana o finalitza el s. XV. medieval El terme "romànic" fa referència a l'art de l'edat mitjana a l'Europa occidental. Va ser un estil S'inicià al s. X, arribà a la seva fonamentalment religiós. és el període de la història màxima esplendor al s. XII, i entre l'edat antiga i l'edat al s. XIII deixà pas al gòtic. moderna. Dura des de la caiguda de l'imperi romà l'any 476 fins al s. XV.
  3. 3. SEPULCRE DE L’ABADESSA DEL MONESTIR DE CAÑAS
  4. 4. SEPULCRE DE L’ABADESSA DEL MONESTIR DE CAÑAS
  5. 5. SEPULCRE DE L’ABADESSA DEL MONESTIR DE CAÑAS
  6. 6. Claustre de monestir de Poblet Sala capitular. És el lloc on es reuneixen tots els frares per a llegir, orar i resar.
  7. 7. Benet de Núrsia (s. V -s.VI) o sant Benet per als catòlics i ortodoxos, fou un abat fundador de l'orde benedictí i del monaquisme occidental. L'Orde de Sant Benet, més conegut sota el nom d'orde benedictí o benedictins, va ser fundat el 529 per sant Benet de Núrsia a Monte Cassino. És el més antic d'Occident. Els seus membres pronuncien els vots solemnes que els lliguen per a la seva existència al monestir escollit . El segle IX fou el de la gran expansió dels grans monestirs benedictins d'Europa, tant pel nombre com per la seva importància cultural com social. I començà la tasca missionera per totes les marques paganes de l'imperi. És al segle XII on tenim les figures benedictines més importants amb més de 100.000 monjos i monges. Sant Benet
  8. 8. RETAULE DEL MONESTIR DE POBLET Damià Forment
  9. 9. L’ART MEDIEVAL ROMÀNIC  La paraula “Pantocrator” significa en grec “Totpoderós”. La representació de Jesucrist com a “Pantocrator” tracta de resumir en una sola figura el Salvador i el Creador. Crist com origen, final i jutge suprem de la història i del món. Pantocràtor de Sant Miquel de Taüll
  10. 10. L’ART MEDIEVAL ROMÀNIC Esglésies romàniques Capitell
  11. 11. MONESTIR DE PEDRALBES
  12. 12. MONESTIR DE PEDRALBES. CLAUSTRE
  13. 13. DONES MEDIEVALS, DONES ARTISTES La vida als convents. Hi havia diverses raons per les quals una dona decidia entrar a la vida d’un convent i, per consegüent, fer-se monja: •La fe, la pietat •La por, el terror de l’exterior •La frustració •L’afany cultural •El rebuig social •Les que naixien allà •La que li tocava •La supèrbia •La llibertat. El convent no era una presó. En l’època medieval, els convents eren un dels pocs llocs en què una dona podia gaudir de llibertat. I, per tant, era un dels pocs espais on les dones tenien BOCCACCIO, De claris mulieribus llibertat per exercir el seu talent artístic.
  14. 14. DONES MEDIEVALS, DONES ARTISTES Miniatura BOCCACCIO, De claris mulieribus
  15. 15. L’HUMANISME. CRISTINE DE PIZAN Christine de Pizan (Neix el 1364 - mor el 1430 al convent de Poissy, als 66 anys). És la primera dona escriptora reconeguda i és considerada la primera dona de lletres francesa que aconseguí viure de la seva professió. Els seus llibres són sobretot polítics, històrics i d’instrucció moral, civil i judicial. Va tractar temes escandalosos per l’època com la violació o l’accés de les dones al coneixement. Ja en la seva època se la considerava la primera dona que s’havia atrevit a rebatre els arguments misògins en defensa dels drets de les dones. Temps després de la seva mort, es cregué que la seva principal novel·la, La ciutat de les dames, havia estat escrita per Boccaccio. Van passar 386 anys fins que no es reparà l’equívoc! Christine será la iniciadora del que es coneixerà durant el Renaixement com la Querelle des Femmes, moviment de defensa de la dona de la mà de diverses intel·lectuals del moment i que sorgeix arran de la seva obra Cartes de la Querella del Roman de la Rose (1398-1402) contra la segona part d’aquesta obra escrita per Jean de Meun, on l’autor ataca durament les dones.
  16. 16. L’ART AL RENAIXEMENT Els ambaixadors (Jean de Dinteville i Georges de Selve), de Hans Holbein el Jove, 1533
  17. 17. L’ART AL RENAIXEMENT Os de sèpia.  És una anamorfosi d’una calavera i representa la vanitat humana.  És una obra que simbolitza que el que és important a la Terra no ho és al Cel; que el que s’ha fet en vida, la mort ho desfà.
  18. 18. L’ART AL RENAIXEMENT BOTICELLI, La calúmnia
  19. 19. L’ART AL RENAIXEMENT Sofonisba Anguissola, exemple de pintora al Renaixement. Fou la pintora del rei Felip II. (A la cort, però, entrà com a dama de companyia de la reina Isabel de Valois). Autoretrat
  20. 20. L’ART AL RENAIXEMENT Sofonisba ANGUISSOLA, Felip II Sofoniosba ANGUISSOLA, Dama de cort
  21. 21. L’ART AL RENAIXEMENT CARAVAGGIO, Judit i Holofernes
  22. 22. MITE BÍBLIC DE JUDIT I HOLOFERNES  Es representa el moment culminant de la història de Judit i Holofernes (Apòcrifs de l’Antic Testament). Segons la narració, l’exèrcit assiri estava assetjant la ciutat de Betulia. Quan els seus habitants estaven a punt de capitular, Judit va concebre un pla per salvar el seu poble. Es dirigí al campament assiri amb la falsa pretensió de ser una desertora, estratagema que li va permetre tenir accés al general assiri Holofernes. Aquest s’enamora de la jove i organitzà un banquet a la seva tenda. Quan, després del sopar el general estava totalment begut, Judit li tallà el cap amagant-lo dins un sac que havia preparat la seva serventa Abra. Al matí següent, en conèixer la notícia, els assiris fugiren.  L’obra mostra el moment de màxima tensió quan l’heroïna jueva amb l’ajuda d’Abra degolla Holofernes.  Judit i Holofernes simbolitza la victòria de la intel·ligència per sobre del poderós.
  23. 23. L’ART AL BARROC La pintura Judit i Holofernes, impressiona per la violència de l'escena que representa, i ha estat interpretada en clau psicològica i psicoanalítica, com un desig de venjança respecte a la violència que ella havia sofert, violada, enganyada i denigrada per Agostino Tasso. ARTEMISIA GENTILESCHI, Judit i Holofernes
  24. 24. L’ART AL NEOCLASSICISME: EL ROCOCÓ Rosalba CARRIERA, Autoretrat ROSALBA CARRIERA, Retrat d’Antoine Watteau
  25. 25. L’ART AL NEOCLASSICISME: EL ROCOCÓ Marie –Louise –Elisabeth VIGÉE-LEBRUN, Marie –Louise –Elisabeth VIGÉE-LEBRUN, Autoretrat Autoretrat amb la seva filla
  26. 26. L’ART AL NEOCLASSICISME: EL ROCOCÓ Marie –Louise –Elisabeth VIGÉE-LEBRUN, Autoretrat
  27. 27. EL ROCOCÓ Marie –Louise –Elisabeth VIGÉE-LEBRUN, Maria Marie –Louise –Elisabeth VIGÉE-LEBRUN, Maria Antonieta amb Antonieta els seus fills
  28. 28. ROCOCÓ Tertúlia
  29. 29. ROCOCÓ FRAGONARD, El gronxador
  30. 30. ROCOCÓ Les amistats perilloses
  31. 31. EL ROMANTICISME La llibertat guiant el poble, DELACROIX
  32. 32. EL ROMANTICISME La balsa de la medusa, GÉRICAULT
  33. 33. EL ROMANTICISME Caspar David Friedrich, El caminant sobre el mar de núvols (1818)

×