Guió preparat per a entrevistar al Miquel Àngel Mayer i la Rosa Pérez amb motiu de l'event #converses al Cibernarium de Barcelona el passat 9 de febrer de 2012

1. Barcelona, 9 de febrer de 2012
Mònica Moro
#converses
Podem confiar en els continguts
de salut a Internet?
Miquel Àngel Mayer

2. • Miquel Angel Mayer és metge de família i
doctor en ciències de la salut.
• Dirigeix el departament de Web Médica
Acreditada del Col∙legi Oficial de Metges de
Barcelona (COMB) i és professor associat del
grau de medicina de la Universitat Pompeu
Fabra.
• A més desenvolupa una àmplia activitat de
recerca participant en diversos projectes
europeus sobre salut pública i noves
tecnologies d’Internet aplicades.

3. • A Espanya el 46% dels usuaris d’Internet
diuen haver fet servir la Xarxa per a dur a
terme algún tipus d’activitat relacionada amb
la salut.
• D’aquests el 82,5% ha buscat informació
sobre malalties.
• Abans la gent tenia l’Enciclopèdia mèdica
familiar al menjador però ara amb Internet és
possible arribar a una font ilimitada de
continguts amb un sol click.

4. • El que s’acostuma a fer és:
• posar a la caixa de Google allò que es vol buscar:
• abans d’anar al metge a veure si Google ens
diagnostica
• o quan sortim del metge amb un diagnòstic sobre el
que volem saber més coses
• es pulsa la lupa i es revisen els primers resultats
obtinguts.
• Fins i tot comencen a aparèixer els
cibercondríacs.
• El dubte aleshores és... podem confiar en la
informació obtinguda?

5. 1. Quan i perquè s’inicia al COMB el projecte
WMA?
2. WMA es basa en el compromís dels
responsables de les Webs amb un Codi de
Conducta. Quins aspectes inclou?
3. Les dues certificacions més conegudes a
Espanya són WMA i HonCode iniciada al 1996 a
Suïssa. El codi WMA i el codi HON revisen el
mateix? A un responsable d’una web li
recomanaries les dues certificacions o amb
qualsevol de les dues ja té prou?

6. 4. S’ha vist que no disposar d’elements de valoració
sobre continguts de salut provoca que els pacients
vagin a la consulta amb informació errònia, però
que en general té poc impacte negatiu en la salut.
Si els usuaris no coneixen les certificacions dels
llocs web com els podem ajudar a ésser crítics amb
la informació que troben? (Moment de parlar de les
guies per a cerques saludables)
5. Segells i certificacions fan referència a qualitat de
la informació però el que estàn valorant és la seva
fiabilitat no?

7. 6. Francisco Lupiañez, del Departament de Ciències de
la Informació i la Comunicació de la UOC deia fa
alguns mesos en una editorial de la Revista Espanyola
de Cardiologia que cal cercar noves estrategies que
centrin l’atenció en els usos de la informació de salut
i no només en aspectes formals, cap a on anem? Com
podem identificar el coneixement confiable?
7. I amb el 2.0 què farem? Què han de tenir en compte
els usuaris a Twitter o qui consulta una pàgina a
Facebook? Acreditarem canals de Youtube o
Slideshare? Quines serien les recomanacions sobre
les converses als mitjans socials?

8. 8. A la xarxa hi ha una forta crítica contra les
acreditacions perquè algunes són de pagament,
que un cop revisades els webmasters fan el que
volen fins la propera revisió i es mencionen
exemples com Wikisanidad a on és la comunitat qui
corregeix els errors, què opines de tot plegat?
9. Si haguessim de triar les 3 coses imprescindibles
que ha de mirar una persona per a fiar‐se d’un
contingut de salut a Internet, quines serien
aquestes 3 sota el teu punt de vista expert?

9. 10. Creus que l’apomediació en salut 2.0 entesa com a
recomanació d’informació per algú que té
coneixements com ocórre a Salupedia per exemple
és un camí complementari ó divergent al de les
acreditacions?

10. Barcelona, 9 de febrer de 2012
Mònica Moro
#converses
¿El autocuidado en la Red contribuye
a mejorar la salud de la población?
Rosa Pérez

11. • Rosa es diplomada en enfermería y licenciada en
antropología social y cultural, formación que
seguramente la ayuda a sentirse más cerca de las
personas que cuida.
• Es profesora de postgrado en diferentes
universidades de Enfermería, trabajando
actualmente como coordinadora técnica del Sistema
de Emergencias Medicas de Catalunya.
• Forma parte del Grupo de Innovación y Tecnología
del colegio oficial de enfermería de Barcelona (COIB)
y además es la autora del Blog de Rosa.
• Una activista convencida en salud 2.0

12. • En los 80 en Estados Unidos empiezan a desarrollarse
programas de autocuidado de la salud.
• El autocuidado ha sido reconocido eficaz para conseguir:
• mejoras en la salud de pacientes con enfermedades crónicas
• una disminución del gasto sanitario.
• Además, según el último estudio Nielsen sobre medios
sociales:
• los españoles somos fundamentalmente sociales (82%)
• destacando en éste un uso importante del e‐mail (73%)
• y un elevado consumo de contenidos en video (69%).
• Rosa, así podemos decir que desde tu videoblog te
conviertes en consultora clínica para los e‐pacientes:
formados, informados y conectados?.

13. 1. ¿Cuándo y por qué decides iniciar tu videoblog de
consejos de salud?
2. Desde que empezaste en febrero del 2011, ahora
hace justo un año:
• ¿Cuántos videos has publicado?
• ¿Cuántas veces han sido vistos?
• ¿Qué temas han sido los más demandados, propuestos?
3. ¿Qué ventajas tienen los contenidos multimedia
tipo video frente a contenidos estáticos como son
texto e imágenes?

14. 4. Desde el videoblog fomentas el autocuidado para
familias, cuidadores y personas en situación de
dependencia. ¿Tus videos y consejos son
“recomendados” entre los pacientes?
5. A pesar de ser un blog dedicado al público en
general, los profesionales pueden prescribirlo a sus
pacientes ¿Sabes si lo hacen? ¿Te sugieren nuevos
temas?
6. ¿Con tantos consejos y recomendaciones tan
accesibles, no existe un alto riesgo de
“autodiagnóstico”?

15. 7. Supongo que desde tu blog has ido conociendo a tu
público (visitantes) gracias a comentarios y datos
estadísticos, podrías darnos un poco su perfil? ¿Hay
diferencias de sexo y edad?
8. ¿Te han solicitado consejos “particulares”
(personales) en el blog?
9. Esta nueva medicina participativa que estamos
construyendo obliga a pacientes y a profesionales a
compartir espacios de tú a tú ¿Los profesionales
están preparados para ello?