SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 30
Descargar para leer sin conexión
PERE CALDERS
Cròniques de la veritat oculta
PERE CALDERS


Pere Calders és un dels autors més importants
de la literatura catalana gràcies als seus contes
i el seu propòsit en descobrir un món alternatiu
amb el qual ens transmet una significació de la
vida essencial per a l’ésser humà. Calders
pretén que reflexionem sobre els seus contes i
per aquest motiu, sempre trobarem un
ensenyament moral en les seves obres,
acompanyat de tres elements clau que mai
falten en els seus contes: l’imaginari, la ironia i
l’absurd.
 
CADA U DEL SEU OFICI

Plantejament


El protagonista parla de quan va a l’Àfrica en vaixell a buscar esclaus per endur-se’ls al món civilitzat. Durant
el viatge en vaixell, per no avorrir-se, va a parlar amb el capità, amb qui manté una llarga conversa.


Nus


El capità li explica que els rellotges tenen personalitat pròpia i que cadascú té un sol rellotge en tot el món
que li vagi bé. Diu que l’home que ha trobat el seu rellotge es distingeix de la resta perquè distribueix
perfectament el seu temps; quan treu el rellotge el sospesa, passa el dit pel vidre i mai li dóna corda fora
d’hores.
La resta només miren el rellotge quan no en troben cap de torre, sempre que coneixen algú li pregunten si té
hora bona i canvien la seva. Quan tenen el rellotge a la mà li donen corda i se’l miren amb desconfiança;
sempre arriben massa tard o massa d’hora. El capità li diu que la seva vocació era la rellotgeria i que fa de
capità per herència i perquè li van dir que un vaixell s’assembla molt a un rellotge, cosa que és fals.


Desenllaç


Finalment, després d’aquesta conversa, el vaixell s’encalla a una illota on no eren benvinguts.
PERSONATGES


L’autor no esmenta el nom dels personatges, per tant parlem de personatges
caricaturescos.
 
PERSONATGES PRINCIPALS


Protagonista (narrador): home que va a buscar els esclaus d’Àfrica i que inicia
el diàleg amb el capità.


Capità: home infeliç amb el seu ofici. Aquest li explica que és capità de mar per
herència i que veritablement a ell li hagués agradat dedicar-se a la rellotgeria.


“Jo sóc un cas de vocació contrariada. Faig de capità de mar per herència, i una
mica perquè em van enganyar dient-me que un vaixell és de les coses que més
s’assemblen a un rellotge.”
LLENGUATGE I NARRADOR



El narrador és el passatger que explica la història entre ell i el
capità.




Si ens centrem en el llenguatge podem dir que es tracta d’un
llenguatge estàndard, proper al lector, propi de l’estil de Calders.
TEMPS


Pel que fa al temps narratiu d'aquest conte és lineal, ja que és la successió ordenada
cronològicament dels fets, accions i circumstàncies del conte; els fets s'expliquen en l'ordre en què
s'han produït.



Temps implícit:


La història del conte succeeix durant un període molt curt de temps, simplement durant unes
hores. Tot i així el moment relatat en el conte està dins d’un llarg viatge a Àfrica en un vaixell.



Temps explícit:


Ens trobem a l’època de l’autor, que és el Noucentisme. Per aquest motiu, trobem referències
d’aquest moviment en molts dels contes de Calders, com per exemple en aquest, ja que el
protagonista del conte pretén anar a buscar esclaus a Àfrica per endur-se’ls al món civilitzat.
Aquesta és una característica pròpia del Noucentisme, el gust pel civisme i el món urbà.
ESPAI




La major part del conte succeeix en el vaixell del capità que va rebre per
herència.




Que els esclaus provinguin d'Àfrica, ens fa pensar que el protagonista
abans ha estat allà, per tant, part de l'acció també ha succeït al continent
africà, encara que és un lloc on no passa molt de temps.
TÈCNIQUES D’ELOCUCIÓ


En aquest conte trobem dues tècniques d’elocució molt freqüents en els contes de
Calders que són:


La narració: serveix per explicar els fets que succeeixen durant l’estança al vaixell i
durant el viatge.


El diàleg: és un element primordial en aquest conte ja que el capità i el protagonista
mantenen una conversa essencial per entendre els fets. Cal destacar que durant tot el
conte el personatge que parla més és el capità, ja que fa una mena de monòleg
explicant la seva concepció de la vida.


“Anem per la vida cercant el nostre rellotge, amb un festeig sublim, i molt rarament
tenim la sort de trobar-lo.”
ENSENYAMENT MORAL



El tema central d'aquest conte és la infelicitat de qui segueix els convencionalismes
socials en comptes del seu cor. El capità es va deixar enganyar per la societat i va haver
de renunciar a la seva màxima vocació, la rellotgeria. Els homes afortunats són aquells
que aconsegueixen dedicar-se a allò que vertaderament els hi agrada. El determinisme
ens marca quin camí hem de seguir i quin és el nostre “rellotge”.



“Els homes tenim, en el món un rellotge per cada un de nosaltres, però només un que
ens vagi bé.”



Aquí trobem un cert determinisme, característica molt present en l’obra de Calders.
ABSURD, IRONIA, IMAGINARI


Aquesta història, en particular, està carregada d’ironia i d’humor en molts aspectes, fet
molt característic dels contes de Pere Calders.



El concepte irracional és la conversa que mantenen el capità i el protagonista que es
troba fora de lloc. La gran diferència entre la vocació del capità i la seva feina real
resulta il·lògica. L’element meravellós irromp amb el marc de la normalitat que regnava
al vaixell; el viatge estava marcat per la quotidianitat i era una vida grisa i avorrida,
carregada del tedi vital dels personatges. El fet irreal està emmarcat en l'absurditat dels
fets, que no es refereix a un element concret, sinó a la situació en general.



En conclusió, es tracta d'una reflexió sobre la realitat de la condició humana plantejada
amb simpatia, però també d'una manera irònica que ens fa adonar-nos de la crua
realitat.
L’ESPERIT GUIA

Primerament trobem una introducció que fa el narrador sobre el seu contacte amb el més enllà i les seves dots com a
endeví i futurista.
 
Plantejament


El conte narra la història d’un home al qual, durant la nit, el visita un fantasma que li du un missatge. Li demana
ajuda, perquè convenci un familiar seu que no agafi el tren de les deu, ja que descarrilarà i causarà moltes víctimes.
 
Nus


L’home alterat pretén salvar a tothom de tal desgràcia i va als diaris amb la notícia, però no la publiquen, ja que
encara no ha passat. No pot anar a la policia per no informar de la seva font i decideix provar amb la companyia de
ferrocarrils.
 
Desenllaç


Per sorpresa seva, s’assabenta que aquell tren ja descarrila normalment, que hi viatgen pocs passatgers i que aquests
ja estan assegurats. Per tant al descobrir la condició del tren, quan el torna a visitar el fantasma per la nit decideix
deixar de fer-li cas dient-li que és un quimèric.
 
PERSONATGES


Hem de dir que en aquest conte, igual que en molts altres, l’autor no esmenta el nom dels
personatges. Per tant parlem de personatges caricaturescos.
 


PERSONATGES PRINCIPALS



De personatges principals en trobem dos, que serien l’home que és avisat pel fantasma i aquest últim.
No tenen cap característica física ni psicològica que l’autor cregui convenient comentar, excepte
l’última afirmació de l’home “Que en sou, de quimèrics!”, que dóna a entendre que els fantasmes
expliquen quimeres o coses fictícies i inventades.



Un altre personatge, secundari però, que destaca és el director de la companyia de ferrocarrils, entre
d’altres que són mencionats com els responsables dels diaris i els passatgers del tren de les deu que,
no intervenen directament en l’obra, només aporten més trama a l’argument.
 
LLENGUATGE I NARRADOR



El paper del narrador és, òbviament, el de protagonista, com en molts dels contes de
Cròniques de la veritat oculta de Pere Calders. Explica els fets en primera persona, i és el
personatge central d’un record sobre un fet passat propi.




Si ens centrem en el llenguatge podem dir que es tracta d’un llenguatge estàndard,
proper al lector, propi de l’estil de Calders. L’autor destaca el gust per la correcció
lingüística, però partint sempre de la col·loquialitat, de l’atracció per un llenguatge
planer i senzill.
TEMPS


Pel que fa al temps narratiu d'aquest conte és lineal, ja que és la successió ordenada cronològicament
dels fets, accions i circumstàncies del conte; els fets s'expliquen en l'ordre en què s'han produït.
 


Temps implícit:


Durant el conte trobem unes clares referències a les aparicions del fantasma, rutinàries a les dotze en
punt de la nit. Per tant veiem que passen dues nits, des de l’avís, fins a l’acusació de quimèrics als
fantasmes. També cal dir que tot el conte és un record sobre una vivència del narrador.


Temps explícit:


Ens trobem a l’època de l’autor, que és el Noucentisme. Això ens permet analitzar el conte i veure
que reuneix moltes característiques d’aquest moviment. Primerament trobem la referència al civisme
i el món urbà, ja que es parla de l’ambient urbanístic (el tren, la ciutat,...) però també trobem la
presència de personatges grisos i la quotidianitat dels fets narrats, molt pròpia del Noucentisme.
 
ESPAI




Pel que fa a l’espai trobem l’oficina de ferrocarrils, la casa de l’home on s’escolten els
sorolls que anuncien l’arribada del fantasma i les editorials dels diaris on el protagonista
intenta alertar a tothom. Tot i així no fa referència a una ciutat concreta, sinó que no es
diu quina ciutat és però s’entén que els fets ocorren en un ambient cívic.
 
TÈCNIQUES D’ELOCUCIÓ




En aquest conte trobem dues tècniques d’elocució molt freqüents en els contes de
Calders que són:



La narració: el narrador explica els fets que ocorren durant dos dies i narra l’experiència
sobrenatural amb un fantasma.



El diàleg: s’utilitza durant tot el conte per tal de mostrar les converses entre els
personatges.
 
ENSENYAMENT MORAL




El tema central de l’obra és la posada en alerta de les persones per fets intranscendents.
Hem d’estar alerta de tot el que succeeix, però sense capficar-nos-hi massa. No hem de
revolucionar-ho tot per un fet que no es pot canviar, ja que per molt que fem no podem
anar en contra del destí.
 
ABSURD, IRONIA, IMAGINARI




Entrant en els aspectes importants que apareixen en L’esperit guia, trobem les fórmules
pròpies de Pere Calders i del realisme màgic, com ara la barreja dels elements
inversemblants (l’aparició d’un fantasma, la mania d’un tren a descarrilar) amb d’altre
reals i possibles (descarrilament d’un tren, la passivitat dels diaris davant notícies no
actuals). A més, cal destacar l’humor d’una situació tan còmica com el tic d’un tren i
l’actitud del fantasma cap als altres passatgers, perquè, simplement, no ha estat
informat del seu destí. Veiem que apareix un clar determinisme en el conte, ja que
s’entén que tots tenim un destí i no podem fer res per evitar-lo, per molt que ens
adverteixin.
 
 
FET D’ARMES

Plantejament


Fet d’armes explica l’absurditat de la guerra, vista amb els ulls de Pere Calders, perquè la història explica la
suposada vivència d’aquest en una guerra, en què se separa de la resta d’homes en la batalla i veu un home
aparèixer amb paracaigudes, una bicicleta plegable i una metralladora, amagades.
 
Nus


Aquest li demana la direcció de l’ajuntament i mantenen una conversa, en la qual el soldat aliat li explica
que ha descobert que és un enemic (segons com va vestità uniforme) i l’aconsella sobre què ha de canviar,
per infiltrar-se. Mentre discuteixen sobre com lluitaran i on, arriben a un turó i decideixen enfrontar-se al joc
de la ratlleta.
 
Desenllaç


Acaba guanyant el soldat aliat (protagonista) i lliura l’enemic als seus superiors, fet que suposa que li
ofereixin el que vulgui com a recompensa i elegeix quedar-se amb la bicicleta plegable que portava l’enemic.
 
 
PERSONATGES




Hem de dir que en aquest conte, igual que en molts altres, l’autor no esmenta el nom
dels personatges. Per tant parlem de personatges caricaturescos que en aquest cas es
veuen frenats per les ordres dels seus generals. Els personatges principals són el soldat
aliat i el seu enemic, mentre que els secundaris són la resta d’homes que lluita a la
batalla amb les seves armes i pels seus generals. Els dos protagonistes tenen un gran
sentit de l’honor, ja que van oposant-se a diferents coses que no hauria de fer un soldat
de guerra, com ara lluitar fora del camp de batalla o enfrontar-se sense armes.
 


 
PERSONATGES




PERSONATGES PRINCIPALS
 


El protagonista (soldat aliat): protagonista de la història, soldat aliat que segueix les
ordres del seu general i actua de narrador durant tot el conte, relatant la seva pròpia
vivència personal.
 


L’enemic: enemic del protagonista, pertany a un altre país, i aquest està en guerra amb
el país del protagonista. Aquest enemic es troba amb el protagonista del conte quan
apareix amb paracaigudes, portant a sobre una metralladora i una bicicleta plegable
amagades sota la capa. Aquest personatge s’identifica com l’enemic ja que va vestit amb
un uniforme diferent que el soldat protagonista i pertany a un altre país.
 
 
PERSONATGES




PERSONATGES SECUNDARIS
 
Els dos generals: neguen la llibertat dels soldats, ja que els obliguen a estar en guerra i a
lluitar pel seu país.
 
Bicicleta: remet a la infantesa i a la innocència infantil (en els contes de Calders el món
extraordinari, en ocasions, es presenta des de l’imaginari de la infantesa).
 
Països dels protagonistes: al parlar dels països dels protagonistes podem destacar que,
com el conte parla d’una guerra, possiblement Calders opta per destacar un clar
paral·lelisme en què els dos països enfrontats representen els dos bàndols de la Guerra
Civil espanyola: bàndol republicà i bàndol feixista.
  
 
 
LLENGUATGE I NARRADOR




El narrador explica els fets en primera persona i es mostra com a personatge central
d’una experiència personal.




Si ens centrem en el llenguatge podem dir que es tracta d’un llenguatge estàndard,
proper al lector, propi de l’estil de Calders.
 
 
TEMPS




Temps implícit:


El temps no és gaire rellevant en aquest conte, ja que tot succeeix en un dia encara que
l’inici de la guerra estigui situat en un punt remot del passat.



Temps explícit:


Ens trobem a l’època de l’autor, que és el Noucentisme. Tot i així, aquest conte està
escrit el 1942, fet que suggereix que possiblement el conte fa referència a trets
autobiogràfics de l’autor i la guerra a la qual remet el conte podria relacionar-se amb la
Guerra Civil espanyola.


 
 
ESPAI




Els fets que succeeixen durant aquest conte no se situen en un lloc concret, però sí que
podem dir que ens trobem en un ambient de guerra. Podem destacar que la batalla que
tenen els dos personatges es dóna dalt d’un turó.
 
 
TÈCNIQUES D’ELOCUCIÓ




En aquest conte trobem dues tècniques d’elocució molt freqüents en els contes de
Calders que són:



La narració: en aquest cas en primera persona, fet que permet endinsar-nos més a la
història i li dóna realisme al relat.



El diàleg: converses entre els dos soldats discutint abans de barallar-se.
 
 
ENSENYAMENT MORAL




El motiu principal del conte és l’absurditat de la guerra expressada a partir d’un fet
sorprenent que irromp en el marc de la realitat (l’aparició del paracaigudista i el diàleg
que duen a terme), d’on se’n deriva la idea que el codi de conducta a què està sotmès
l’home en estat de guerra és del tot irracional.
 


El fet que el protagonista decideixi elegir la bicicleta, sembla una decisió una mica
infantil però, realment davant una situació de guerra com aquesta, el narrador vol
utilitzar la bicicleta per recordar vells temps, o per a utilitzar-la com a transport de fuga.
ENSENYAMENT MORAL



Davant un moment tant perillós i difícil d’afrontar, els participants saben mantenir la
calma i pensar des del punt de vista com a persona, no com a soldat. El conflicte bèl·lic
condiciona les accions violentes que duen a terme els personatges, ja que converteix dues
persones en enemigues i les obliga a barallar-se.


“De fet estem fora del camp de batalla i els resultats que obtinguéssim no serien
homologats oficialment.”


Amb aquesta cita volem demostrar el tema central del conte. L’ensenyament moral és
que fora de la batalla, tots som persones i que per moltes ordres que seguim i molts fets
ens siguin imposats, al final les decisions les prenem nosaltres mateixos. També aquest
conte ens fa veure que dins nostre sempre trobarem una part més infantil i innocent que
ens durà a la felicitat. Ens em de prendre la vida amb humor si volem arribar a ser feliços
de veritat.
 
 
ABSURD, IRONIA, IMAGINARI



Aquesta història, en particular, està carregada d’ironia i d’humor en molts aspectes, fet
molt característic dels contes de Pere Calders.


Fets absurds:
En primer lloc, un soldat ajudant el seu enemic a camuflar-se millor en les seves línies;
en segon lloc, que no lluitin amb els punys, per no faltar al respecte al progrés amb les
armes; i, en darrer lloc, que un soldat s’acontenti amb una bicicleta com a recompensa
per haver capturat un enemic. A més, que decideixin qui guanya, jugant un joc de nens,
és igual d’absurd que du una bicicleta en una batalla, entrar en paracaigudes o posar-se a
xerrar enmig d’una guerra.


Per últim, hem de comentar la inversemblança d’un conjunt de fets, dins del context real
de la guerra, ja que és absurd que dos enemics congeniïn tant i que un vagi desarmat i
l’altre no l’ataqui sense miraments.
 
 
AUTORA DEL TREBALL:




     MÒNICA REGAÑÓ BUSQUETS



Literatura Catalana – 2n de Batxillerat

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

Oda a espanya
Oda a espanyaOda a espanya
Oda a espanyajoanmolar
 
Narrativa postguerra
Narrativa postguerraNarrativa postguerra
Narrativa postguerradolors
 
Substitució pronominal
Substitució pronominalSubstitució pronominal
Substitució pronominaltorrascat
 
La Il·Lustració
La Il·LustracióLa Il·Lustració
La Il·Lustraciópem3
 
Tirant lo blanc power personatges masculins ànnia, coral, a. guanter, a. pavó...
Tirant lo blanc power personatges masculins ànnia, coral, a. guanter, a. pavó...Tirant lo blanc power personatges masculins ànnia, coral, a. guanter, a. pavó...
Tirant lo blanc power personatges masculins ànnia, coral, a. guanter, a. pavó...imsosu
 
Power Point Treball De Recerca
Power Point Treball De RecercaPower Point Treball De Recerca
Power Point Treball De RecercaANEDJO
 
Segle d’or de la literatura catalana
Segle d’or de la literatura catalanaSegle d’or de la literatura catalana
Segle d’or de la literatura catalanaDolors Taulats
 
Substitució pronominal cd ci
Substitució pronominal cd ciSubstitució pronominal cd ci
Substitució pronominal cd ciselegna curso
 
Literatura Medieval catalana
Literatura Medieval catalanaLiteratura Medieval catalana
Literatura Medieval catalanamontse.ciberta
 
Bernat Metge
Bernat MetgeBernat Metge
Bernat Metgemsilves8
 
Tipus de textos
Tipus de textosTipus de textos
Tipus de textosvilasafont
 
Narrativa medieval característiques
Narrativa medieval característiquesNarrativa medieval característiques
Narrativa medieval característiquesCarme Bravo Fortuny
 
Com fer una exposició oral - TDR
Com fer una exposició oral - TDRCom fer una exposició oral - TDR
Com fer una exposició oral - TDRAnabel Ponce
 

La actualidad más candente (20)

Tirant lo Blanc
Tirant lo BlancTirant lo Blanc
Tirant lo Blanc
 
Oda a espanya
Oda a espanyaOda a espanya
Oda a espanya
 
Narrativa postguerra
Narrativa postguerraNarrativa postguerra
Narrativa postguerra
 
Substitució pronominal
Substitució pronominalSubstitució pronominal
Substitució pronominal
 
La Il·Lustració
La Il·LustracióLa Il·Lustració
La Il·Lustració
 
Tirant lo blanc power personatges masculins ànnia, coral, a. guanter, a. pavó...
Tirant lo blanc power personatges masculins ànnia, coral, a. guanter, a. pavó...Tirant lo blanc power personatges masculins ànnia, coral, a. guanter, a. pavó...
Tirant lo blanc power personatges masculins ànnia, coral, a. guanter, a. pavó...
 
Tirant lo blanc. episodis amorosos
Tirant lo blanc. episodis amorososTirant lo blanc. episodis amorosos
Tirant lo blanc. episodis amorosos
 
Power Point Treball De Recerca
Power Point Treball De RecercaPower Point Treball De Recerca
Power Point Treball De Recerca
 
Segle d’or de la literatura catalana
Segle d’or de la literatura catalanaSegle d’or de la literatura catalana
Segle d’or de la literatura catalana
 
Joan Maragall
Joan MaragallJoan Maragall
Joan Maragall
 
Substitució pronominal cd ci
Substitució pronominal cd ciSubstitució pronominal cd ci
Substitució pronominal cd ci
 
Aparença i realitat
Aparença i realitatAparença i realitat
Aparença i realitat
 
Literatura Medieval catalana
Literatura Medieval catalanaLiteratura Medieval catalana
Literatura Medieval catalana
 
Figures Retòriques
Figures RetòriquesFigures Retòriques
Figures Retòriques
 
Bernat Metge
Bernat MetgeBernat Metge
Bernat Metge
 
El noucentisme
El noucentismeEl noucentisme
El noucentisme
 
Tipus de textos
Tipus de textosTipus de textos
Tipus de textos
 
Narrativa medieval característiques
Narrativa medieval característiquesNarrativa medieval característiques
Narrativa medieval característiques
 
Com fer una exposició oral - TDR
Com fer una exposició oral - TDRCom fer una exposició oral - TDR
Com fer una exposició oral - TDR
 
6 La novela cavalleresca
6 La novela cavalleresca6 La novela cavalleresca
6 La novela cavalleresca
 

Destacado

PERE CALDERS I CRÒNIQUES DE LA VERITAT OCULTA
PERE CALDERS I CRÒNIQUES DE LA VERITAT OCULTAPERE CALDERS I CRÒNIQUES DE LA VERITAT OCULTA
PERE CALDERS I CRÒNIQUES DE LA VERITAT OCULTAFerranet74
 
Calders.cròniques
Calders.cròniquesCalders.cròniques
Calders.cròniquesroserriera
 
Club lectura Dossier Ronda naval sota la boira
Club lectura Dossier Ronda naval sota la boiraClub lectura Dossier Ronda naval sota la boira
Club lectura Dossier Ronda naval sota la boiraBiblioteca. Museu Marítim
 
Pere calders contes
Pere calders contesPere calders contes
Pere calders contesmonicarb2
 
Lecturas recomendadas Latín
Lecturas recomendadas LatínLecturas recomendadas Latín
Lecturas recomendadas LatínAlfonso Blanco
 
Lèxic cos i roba
Lèxic cos i robaLèxic cos i roba
Lèxic cos i robamjvercher
 
Tema 7 cultura clásica
Tema 7 cultura clásicaTema 7 cultura clásica
Tema 7 cultura clásicaEva Vi
 
Presentacio treball bricx cc alexhermoso
Presentacio treball bricx cc alexhermosoPresentacio treball bricx cc alexhermoso
Presentacio treball bricx cc alexhermosoAlex Pascual
 
unitat 2. literatura catalana. 1BATX
unitat 2. literatura catalana. 1BATXunitat 2. literatura catalana. 1BATX
unitat 2. literatura catalana. 1BATXPilar Gobierno
 
Religión romana ( entera)
Religión romana ( entera)Religión romana ( entera)
Religión romana ( entera)Montse Bautista
 
Pere Calders
Pere CaldersPere Calders
Pere Calderspauarolas
 
La religión romana tema 5 de latin
La religión romana  tema 5 de latinLa religión romana  tema 5 de latin
La religión romana tema 5 de latinluispinelo95
 
Smart cos humà
Smart cos humàSmart cos humà
Smart cos humàprimer1314
 
Religion romana
Religion romanaReligion romana
Religion romanasanlizca
 
La vida resumida de Pere Calders
La vida resumida de Pere CaldersLa vida resumida de Pere Calders
La vida resumida de Pere Caldersdachs22
 
Jack Ryger: Ready, set, ski - The Essential Ski Trip Packing List
Jack Ryger: Ready, set, ski - The Essential Ski Trip Packing ListJack Ryger: Ready, set, ski - The Essential Ski Trip Packing List
Jack Ryger: Ready, set, ski - The Essential Ski Trip Packing ListJack D. Ryger
 

Destacado (20)

PERE CALDERS I CRÒNIQUES DE LA VERITAT OCULTA
PERE CALDERS I CRÒNIQUES DE LA VERITAT OCULTAPERE CALDERS I CRÒNIQUES DE LA VERITAT OCULTA
PERE CALDERS I CRÒNIQUES DE LA VERITAT OCULTA
 
Calders.cròniques
Calders.cròniquesCalders.cròniques
Calders.cròniques
 
Club lectura Dossier Ronda naval sota la boira
Club lectura Dossier Ronda naval sota la boiraClub lectura Dossier Ronda naval sota la boira
Club lectura Dossier Ronda naval sota la boira
 
Pere calders contes
Pere calders contesPere calders contes
Pere calders contes
 
Lecturas recomendadas Latín
Lecturas recomendadas LatínLecturas recomendadas Latín
Lecturas recomendadas Latín
 
Lèxic cos i roba
Lèxic cos i robaLèxic cos i roba
Lèxic cos i roba
 
Tema 7 cultura clásica
Tema 7 cultura clásicaTema 7 cultura clásica
Tema 7 cultura clásica
 
Presentacio treball bricx cc alexhermoso
Presentacio treball bricx cc alexhermosoPresentacio treball bricx cc alexhermoso
Presentacio treball bricx cc alexhermoso
 
Frutas y verduras
Frutas y verdurasFrutas y verduras
Frutas y verduras
 
unitat 2. literatura catalana. 1BATX
unitat 2. literatura catalana. 1BATXunitat 2. literatura catalana. 1BATX
unitat 2. literatura catalana. 1BATX
 
La religión romana
La religión romanaLa religión romana
La religión romana
 
Religión romana ( entera)
Religión romana ( entera)Religión romana ( entera)
Religión romana ( entera)
 
Pere Calders
Pere CaldersPere Calders
Pere Calders
 
La religión romana tema 5 de latin
La religión romana  tema 5 de latinLa religión romana  tema 5 de latin
La religión romana tema 5 de latin
 
Sant vicent andres estellés
Sant vicent andres estellésSant vicent andres estellés
Sant vicent andres estellés
 
Smart cos humà
Smart cos humàSmart cos humà
Smart cos humà
 
Religion romana
Religion romanaReligion romana
Religion romana
 
Pere Calders
Pere CaldersPere Calders
Pere Calders
 
La vida resumida de Pere Calders
La vida resumida de Pere CaldersLa vida resumida de Pere Calders
La vida resumida de Pere Calders
 
Jack Ryger: Ready, set, ski - The Essential Ski Trip Packing List
Jack Ryger: Ready, set, ski - The Essential Ski Trip Packing ListJack Ryger: Ready, set, ski - The Essential Ski Trip Packing List
Jack Ryger: Ready, set, ski - The Essential Ski Trip Packing List
 

Similar a Pere Calders - Cròniques de la veritat oculta

Similar a Pere Calders - Cròniques de la veritat oculta (20)

Anna serrano hisória natural, la fi, o ell o jo
Anna serrano   hisória natural, la fi, o ell o joAnna serrano   hisória natural, la fi, o ell o jo
Anna serrano hisória natural, la fi, o ell o jo
 
Perecalders1
Perecalders1Perecalders1
Perecalders1
 
Recomanacions sant jordi 2020
Recomanacions sant jordi 2020Recomanacions sant jordi 2020
Recomanacions sant jordi 2020
 
Treball cami de sirga
Treball cami de sirgaTreball cami de sirga
Treball cami de sirga
 
El príncep teixidor, Lola Anglada
El príncep teixidor, Lola AngladaEl príncep teixidor, Lola Anglada
El príncep teixidor, Lola Anglada
 
el microrrelat
el microrrelatel microrrelat
el microrrelat
 
microrrelats
microrrelatsmicrorrelats
microrrelats
 
Microrrelats
MicrorrelatsMicrorrelats
Microrrelats
 
Microrelats
MicrorelatsMicrorelats
Microrelats
 
La narrativa breu
La narrativa breuLa narrativa breu
La narrativa breu
 
Microrrelats
MicrorrelatsMicrorrelats
Microrrelats
 
Power Point
Power PointPower Point
Power Point
 
Comentari de text La pell freda
Comentari de text La pell fredaComentari de text La pell freda
Comentari de text La pell freda
 
Mercè+Rod..
Mercè+Rod..Mercè+Rod..
Mercè+Rod..
 
Gènere
GènereGènere
Gènere
 
Exposicio catala espriu definitiu
Exposicio catala espriu   definitiuExposicio catala espriu   definitiu
Exposicio catala espriu definitiu
 
Pere calders
Pere caldersPere calders
Pere calders
 
La prosa catalana del segle xv nacho alessandri
La prosa catalana del segle xv  nacho alessandriLa prosa catalana del segle xv  nacho alessandri
La prosa catalana del segle xv nacho alessandri
 
àNgel guimerà 2
àNgel guimerà 2àNgel guimerà 2
àNgel guimerà 2
 
Dossier Profunditats de Henning Mankell
Dossier Profunditats de Henning MankellDossier Profunditats de Henning Mankell
Dossier Profunditats de Henning Mankell
 

Último

DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...
DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...
DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...Lasilviatecno
 
1- Presentació Marc Cortés Gestió digital i Negoci 14 març 2024.pdf
1- Presentació Marc Cortés Gestió digital i Negoci 14 març 2024.pdf1- Presentació Marc Cortés Gestió digital i Negoci 14 març 2024.pdf
1- Presentació Marc Cortés Gestió digital i Negoci 14 març 2024.pdfEmpresa i Emprenedoria Granollers
 
Teoria opos del tema 1,2,3,4,5, primària.docx
Teoria opos del tema 1,2,3,4,5, primària.docxTeoria opos del tema 1,2,3,4,5, primària.docx
Teoria opos del tema 1,2,3,4,5, primària.docxfatima537654
 
Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"
Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"
Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"calaix2ie
 
4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers
4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers
4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola AmetllersSuperAdmin9
 

Último (8)

DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...
DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...
DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...
 
3- ACCIÓ-Transformació digital Granollers_14.03.2024.pdf
3- ACCIÓ-Transformació digital Granollers_14.03.2024.pdf3- ACCIÓ-Transformació digital Granollers_14.03.2024.pdf
3- ACCIÓ-Transformació digital Granollers_14.03.2024.pdf
 
1- Presentació Marc Cortés Gestió digital i Negoci 14 març 2024.pdf
1- Presentació Marc Cortés Gestió digital i Negoci 14 març 2024.pdf1- Presentació Marc Cortés Gestió digital i Negoci 14 març 2024.pdf
1- Presentació Marc Cortés Gestió digital i Negoci 14 març 2024.pdf
 
Concurs literari Sant Jordi 2024 .pdf
Concurs literari Sant Jordi 2024    .pdfConcurs literari Sant Jordi 2024    .pdf
Concurs literari Sant Jordi 2024 .pdf
 
Teoria opos del tema 1,2,3,4,5, primària.docx
Teoria opos del tema 1,2,3,4,5, primària.docxTeoria opos del tema 1,2,3,4,5, primària.docx
Teoria opos del tema 1,2,3,4,5, primària.docx
 
Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"
Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"
Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"
 
4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers
4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers
4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers
 
Peça amb leds i controlador extern amb microfon
Peça amb leds i controlador extern amb microfonPeça amb leds i controlador extern amb microfon
Peça amb leds i controlador extern amb microfon
 

Pere Calders - Cròniques de la veritat oculta

  • 1. PERE CALDERS Cròniques de la veritat oculta
  • 2. PERE CALDERS Pere Calders és un dels autors més importants de la literatura catalana gràcies als seus contes i el seu propòsit en descobrir un món alternatiu amb el qual ens transmet una significació de la vida essencial per a l’ésser humà. Calders pretén que reflexionem sobre els seus contes i per aquest motiu, sempre trobarem un ensenyament moral en les seves obres, acompanyat de tres elements clau que mai falten en els seus contes: l’imaginari, la ironia i l’absurd.  
  • 3. CADA U DEL SEU OFICI Plantejament El protagonista parla de quan va a l’Àfrica en vaixell a buscar esclaus per endur-se’ls al món civilitzat. Durant el viatge en vaixell, per no avorrir-se, va a parlar amb el capità, amb qui manté una llarga conversa. Nus El capità li explica que els rellotges tenen personalitat pròpia i que cadascú té un sol rellotge en tot el món que li vagi bé. Diu que l’home que ha trobat el seu rellotge es distingeix de la resta perquè distribueix perfectament el seu temps; quan treu el rellotge el sospesa, passa el dit pel vidre i mai li dóna corda fora d’hores. La resta només miren el rellotge quan no en troben cap de torre, sempre que coneixen algú li pregunten si té hora bona i canvien la seva. Quan tenen el rellotge a la mà li donen corda i se’l miren amb desconfiança; sempre arriben massa tard o massa d’hora. El capità li diu que la seva vocació era la rellotgeria i que fa de capità per herència i perquè li van dir que un vaixell s’assembla molt a un rellotge, cosa que és fals. Desenllaç Finalment, després d’aquesta conversa, el vaixell s’encalla a una illota on no eren benvinguts.
  • 4. PERSONATGES L’autor no esmenta el nom dels personatges, per tant parlem de personatges caricaturescos.   PERSONATGES PRINCIPALS Protagonista (narrador): home que va a buscar els esclaus d’Àfrica i que inicia el diàleg amb el capità. Capità: home infeliç amb el seu ofici. Aquest li explica que és capità de mar per herència i que veritablement a ell li hagués agradat dedicar-se a la rellotgeria. “Jo sóc un cas de vocació contrariada. Faig de capità de mar per herència, i una mica perquè em van enganyar dient-me que un vaixell és de les coses que més s’assemblen a un rellotge.”
  • 5. LLENGUATGE I NARRADOR El narrador és el passatger que explica la història entre ell i el capità. Si ens centrem en el llenguatge podem dir que es tracta d’un llenguatge estàndard, proper al lector, propi de l’estil de Calders.
  • 6. TEMPS Pel que fa al temps narratiu d'aquest conte és lineal, ja que és la successió ordenada cronològicament dels fets, accions i circumstàncies del conte; els fets s'expliquen en l'ordre en què s'han produït. Temps implícit: La història del conte succeeix durant un període molt curt de temps, simplement durant unes hores. Tot i així el moment relatat en el conte està dins d’un llarg viatge a Àfrica en un vaixell. Temps explícit: Ens trobem a l’època de l’autor, que és el Noucentisme. Per aquest motiu, trobem referències d’aquest moviment en molts dels contes de Calders, com per exemple en aquest, ja que el protagonista del conte pretén anar a buscar esclaus a Àfrica per endur-se’ls al món civilitzat. Aquesta és una característica pròpia del Noucentisme, el gust pel civisme i el món urbà.
  • 7. ESPAI La major part del conte succeeix en el vaixell del capità que va rebre per herència. Que els esclaus provinguin d'Àfrica, ens fa pensar que el protagonista abans ha estat allà, per tant, part de l'acció també ha succeït al continent africà, encara que és un lloc on no passa molt de temps.
  • 8. TÈCNIQUES D’ELOCUCIÓ En aquest conte trobem dues tècniques d’elocució molt freqüents en els contes de Calders que són: La narració: serveix per explicar els fets que succeeixen durant l’estança al vaixell i durant el viatge. El diàleg: és un element primordial en aquest conte ja que el capità i el protagonista mantenen una conversa essencial per entendre els fets. Cal destacar que durant tot el conte el personatge que parla més és el capità, ja que fa una mena de monòleg explicant la seva concepció de la vida. “Anem per la vida cercant el nostre rellotge, amb un festeig sublim, i molt rarament tenim la sort de trobar-lo.”
  • 9. ENSENYAMENT MORAL El tema central d'aquest conte és la infelicitat de qui segueix els convencionalismes socials en comptes del seu cor. El capità es va deixar enganyar per la societat i va haver de renunciar a la seva màxima vocació, la rellotgeria. Els homes afortunats són aquells que aconsegueixen dedicar-se a allò que vertaderament els hi agrada. El determinisme ens marca quin camí hem de seguir i quin és el nostre “rellotge”. “Els homes tenim, en el món un rellotge per cada un de nosaltres, però només un que ens vagi bé.” Aquí trobem un cert determinisme, característica molt present en l’obra de Calders.
  • 10. ABSURD, IRONIA, IMAGINARI Aquesta història, en particular, està carregada d’ironia i d’humor en molts aspectes, fet molt característic dels contes de Pere Calders. El concepte irracional és la conversa que mantenen el capità i el protagonista que es troba fora de lloc. La gran diferència entre la vocació del capità i la seva feina real resulta il·lògica. L’element meravellós irromp amb el marc de la normalitat que regnava al vaixell; el viatge estava marcat per la quotidianitat i era una vida grisa i avorrida, carregada del tedi vital dels personatges. El fet irreal està emmarcat en l'absurditat dels fets, que no es refereix a un element concret, sinó a la situació en general. En conclusió, es tracta d'una reflexió sobre la realitat de la condició humana plantejada amb simpatia, però també d'una manera irònica que ens fa adonar-nos de la crua realitat.
  • 11. L’ESPERIT GUIA Primerament trobem una introducció que fa el narrador sobre el seu contacte amb el més enllà i les seves dots com a endeví i futurista.   Plantejament El conte narra la història d’un home al qual, durant la nit, el visita un fantasma que li du un missatge. Li demana ajuda, perquè convenci un familiar seu que no agafi el tren de les deu, ja que descarrilarà i causarà moltes víctimes.   Nus L’home alterat pretén salvar a tothom de tal desgràcia i va als diaris amb la notícia, però no la publiquen, ja que encara no ha passat. No pot anar a la policia per no informar de la seva font i decideix provar amb la companyia de ferrocarrils.   Desenllaç Per sorpresa seva, s’assabenta que aquell tren ja descarrila normalment, que hi viatgen pocs passatgers i que aquests ja estan assegurats. Per tant al descobrir la condició del tren, quan el torna a visitar el fantasma per la nit decideix deixar de fer-li cas dient-li que és un quimèric.  
  • 12. PERSONATGES Hem de dir que en aquest conte, igual que en molts altres, l’autor no esmenta el nom dels personatges. Per tant parlem de personatges caricaturescos.   PERSONATGES PRINCIPALS De personatges principals en trobem dos, que serien l’home que és avisat pel fantasma i aquest últim. No tenen cap característica física ni psicològica que l’autor cregui convenient comentar, excepte l’última afirmació de l’home “Que en sou, de quimèrics!”, que dóna a entendre que els fantasmes expliquen quimeres o coses fictícies i inventades. Un altre personatge, secundari però, que destaca és el director de la companyia de ferrocarrils, entre d’altres que són mencionats com els responsables dels diaris i els passatgers del tren de les deu que, no intervenen directament en l’obra, només aporten més trama a l’argument.  
  • 13. LLENGUATGE I NARRADOR El paper del narrador és, òbviament, el de protagonista, com en molts dels contes de Cròniques de la veritat oculta de Pere Calders. Explica els fets en primera persona, i és el personatge central d’un record sobre un fet passat propi. Si ens centrem en el llenguatge podem dir que es tracta d’un llenguatge estàndard, proper al lector, propi de l’estil de Calders. L’autor destaca el gust per la correcció lingüística, però partint sempre de la col·loquialitat, de l’atracció per un llenguatge planer i senzill.
  • 14. TEMPS Pel que fa al temps narratiu d'aquest conte és lineal, ja que és la successió ordenada cronològicament dels fets, accions i circumstàncies del conte; els fets s'expliquen en l'ordre en què s'han produït.   Temps implícit: Durant el conte trobem unes clares referències a les aparicions del fantasma, rutinàries a les dotze en punt de la nit. Per tant veiem que passen dues nits, des de l’avís, fins a l’acusació de quimèrics als fantasmes. També cal dir que tot el conte és un record sobre una vivència del narrador. Temps explícit: Ens trobem a l’època de l’autor, que és el Noucentisme. Això ens permet analitzar el conte i veure que reuneix moltes característiques d’aquest moviment. Primerament trobem la referència al civisme i el món urbà, ja que es parla de l’ambient urbanístic (el tren, la ciutat,...) però també trobem la presència de personatges grisos i la quotidianitat dels fets narrats, molt pròpia del Noucentisme.  
  • 15. ESPAI Pel que fa a l’espai trobem l’oficina de ferrocarrils, la casa de l’home on s’escolten els sorolls que anuncien l’arribada del fantasma i les editorials dels diaris on el protagonista intenta alertar a tothom. Tot i així no fa referència a una ciutat concreta, sinó que no es diu quina ciutat és però s’entén que els fets ocorren en un ambient cívic.  
  • 16. TÈCNIQUES D’ELOCUCIÓ En aquest conte trobem dues tècniques d’elocució molt freqüents en els contes de Calders que són: La narració: el narrador explica els fets que ocorren durant dos dies i narra l’experiència sobrenatural amb un fantasma. El diàleg: s’utilitza durant tot el conte per tal de mostrar les converses entre els personatges.  
  • 17. ENSENYAMENT MORAL El tema central de l’obra és la posada en alerta de les persones per fets intranscendents. Hem d’estar alerta de tot el que succeeix, però sense capficar-nos-hi massa. No hem de revolucionar-ho tot per un fet que no es pot canviar, ja que per molt que fem no podem anar en contra del destí.  
  • 18. ABSURD, IRONIA, IMAGINARI Entrant en els aspectes importants que apareixen en L’esperit guia, trobem les fórmules pròpies de Pere Calders i del realisme màgic, com ara la barreja dels elements inversemblants (l’aparició d’un fantasma, la mania d’un tren a descarrilar) amb d’altre reals i possibles (descarrilament d’un tren, la passivitat dels diaris davant notícies no actuals). A més, cal destacar l’humor d’una situació tan còmica com el tic d’un tren i l’actitud del fantasma cap als altres passatgers, perquè, simplement, no ha estat informat del seu destí. Veiem que apareix un clar determinisme en el conte, ja que s’entén que tots tenim un destí i no podem fer res per evitar-lo, per molt que ens adverteixin.    
  • 19. FET D’ARMES Plantejament Fet d’armes explica l’absurditat de la guerra, vista amb els ulls de Pere Calders, perquè la història explica la suposada vivència d’aquest en una guerra, en què se separa de la resta d’homes en la batalla i veu un home aparèixer amb paracaigudes, una bicicleta plegable i una metralladora, amagades.   Nus Aquest li demana la direcció de l’ajuntament i mantenen una conversa, en la qual el soldat aliat li explica que ha descobert que és un enemic (segons com va vestità uniforme) i l’aconsella sobre què ha de canviar, per infiltrar-se. Mentre discuteixen sobre com lluitaran i on, arriben a un turó i decideixen enfrontar-se al joc de la ratlleta.   Desenllaç Acaba guanyant el soldat aliat (protagonista) i lliura l’enemic als seus superiors, fet que suposa que li ofereixin el que vulgui com a recompensa i elegeix quedar-se amb la bicicleta plegable que portava l’enemic.    
  • 20. PERSONATGES Hem de dir que en aquest conte, igual que en molts altres, l’autor no esmenta el nom dels personatges. Per tant parlem de personatges caricaturescos que en aquest cas es veuen frenats per les ordres dels seus generals. Els personatges principals són el soldat aliat i el seu enemic, mentre que els secundaris són la resta d’homes que lluita a la batalla amb les seves armes i pels seus generals. Els dos protagonistes tenen un gran sentit de l’honor, ja que van oposant-se a diferents coses que no hauria de fer un soldat de guerra, com ara lluitar fora del camp de batalla o enfrontar-se sense armes.    
  • 21. PERSONATGES PERSONATGES PRINCIPALS   El protagonista (soldat aliat): protagonista de la història, soldat aliat que segueix les ordres del seu general i actua de narrador durant tot el conte, relatant la seva pròpia vivència personal.   L’enemic: enemic del protagonista, pertany a un altre país, i aquest està en guerra amb el país del protagonista. Aquest enemic es troba amb el protagonista del conte quan apareix amb paracaigudes, portant a sobre una metralladora i una bicicleta plegable amagades sota la capa. Aquest personatge s’identifica com l’enemic ja que va vestit amb un uniforme diferent que el soldat protagonista i pertany a un altre país.    
  • 22. PERSONATGES PERSONATGES SECUNDARIS   Els dos generals: neguen la llibertat dels soldats, ja que els obliguen a estar en guerra i a lluitar pel seu país.   Bicicleta: remet a la infantesa i a la innocència infantil (en els contes de Calders el món extraordinari, en ocasions, es presenta des de l’imaginari de la infantesa).   Països dels protagonistes: al parlar dels països dels protagonistes podem destacar que, com el conte parla d’una guerra, possiblement Calders opta per destacar un clar paral·lelisme en què els dos països enfrontats representen els dos bàndols de la Guerra Civil espanyola: bàndol republicà i bàndol feixista.       
  • 23. LLENGUATGE I NARRADOR El narrador explica els fets en primera persona i es mostra com a personatge central d’una experiència personal. Si ens centrem en el llenguatge podem dir que es tracta d’un llenguatge estàndard, proper al lector, propi de l’estil de Calders.    
  • 24. TEMPS Temps implícit: El temps no és gaire rellevant en aquest conte, ja que tot succeeix en un dia encara que l’inici de la guerra estigui situat en un punt remot del passat. Temps explícit: Ens trobem a l’època de l’autor, que és el Noucentisme. Tot i així, aquest conte està escrit el 1942, fet que suggereix que possiblement el conte fa referència a trets autobiogràfics de l’autor i la guerra a la qual remet el conte podria relacionar-se amb la Guerra Civil espanyola.    
  • 25. ESPAI Els fets que succeeixen durant aquest conte no se situen en un lloc concret, però sí que podem dir que ens trobem en un ambient de guerra. Podem destacar que la batalla que tenen els dos personatges es dóna dalt d’un turó.    
  • 26. TÈCNIQUES D’ELOCUCIÓ En aquest conte trobem dues tècniques d’elocució molt freqüents en els contes de Calders que són: La narració: en aquest cas en primera persona, fet que permet endinsar-nos més a la història i li dóna realisme al relat. El diàleg: converses entre els dos soldats discutint abans de barallar-se.    
  • 27. ENSENYAMENT MORAL El motiu principal del conte és l’absurditat de la guerra expressada a partir d’un fet sorprenent que irromp en el marc de la realitat (l’aparició del paracaigudista i el diàleg que duen a terme), d’on se’n deriva la idea que el codi de conducta a què està sotmès l’home en estat de guerra és del tot irracional.   El fet que el protagonista decideixi elegir la bicicleta, sembla una decisió una mica infantil però, realment davant una situació de guerra com aquesta, el narrador vol utilitzar la bicicleta per recordar vells temps, o per a utilitzar-la com a transport de fuga.
  • 28. ENSENYAMENT MORAL Davant un moment tant perillós i difícil d’afrontar, els participants saben mantenir la calma i pensar des del punt de vista com a persona, no com a soldat. El conflicte bèl·lic condiciona les accions violentes que duen a terme els personatges, ja que converteix dues persones en enemigues i les obliga a barallar-se. “De fet estem fora del camp de batalla i els resultats que obtinguéssim no serien homologats oficialment.” Amb aquesta cita volem demostrar el tema central del conte. L’ensenyament moral és que fora de la batalla, tots som persones i que per moltes ordres que seguim i molts fets ens siguin imposats, al final les decisions les prenem nosaltres mateixos. També aquest conte ens fa veure que dins nostre sempre trobarem una part més infantil i innocent que ens durà a la felicitat. Ens em de prendre la vida amb humor si volem arribar a ser feliços de veritat.    
  • 29. ABSURD, IRONIA, IMAGINARI Aquesta història, en particular, està carregada d’ironia i d’humor en molts aspectes, fet molt característic dels contes de Pere Calders. Fets absurds: En primer lloc, un soldat ajudant el seu enemic a camuflar-se millor en les seves línies; en segon lloc, que no lluitin amb els punys, per no faltar al respecte al progrés amb les armes; i, en darrer lloc, que un soldat s’acontenti amb una bicicleta com a recompensa per haver capturat un enemic. A més, que decideixin qui guanya, jugant un joc de nens, és igual d’absurd que du una bicicleta en una batalla, entrar en paracaigudes o posar-se a xerrar enmig d’una guerra. Per últim, hem de comentar la inversemblança d’un conjunt de fets, dins del context real de la guerra, ja que és absurd que dos enemics congeniïn tant i que un vagi desarmat i l’altre no l’ataqui sense miraments.    
  • 30. AUTORA DEL TREBALL: MÒNICA REGAÑÓ BUSQUETS Literatura Catalana – 2n de Batxillerat