1. LA HISTÒRIA DE L’ART OBLIDADALA HISTÒRIA DE L’ART OBLIDADA
-La Història de l’Art és antropocèntrica
-La Història de l’Art és eurocèntrica
Per això
La Història de l’Art s’ha inventat unes trampes
Classificar entre Arts
Majors i Arts Menors
L’obra única i signada
com a autèntica
Alta cultura
Creada pels homes
Baixa cultura
Artesanies:
educació femenina
En oposició amb
L’anonimat
La jerarquització dels
gèneres i de les
tècniques artístiques
La dona representa,
sobretot, natures mortes i
retrats femenins amb
l’aquarel·la i el dibuix
Louisa Courtauld and
George Cowles 1771-1772
The Dinner Party
Judy Chicago, 1979
Rachel Ruysch, Stilleben mit Blumen
und Früchten, 1707

2. SEPARACIÓ ENTRE ART I ARTESANIASEPARACIÓ ENTRE ART I ARTESANIA
 Deixa fora de l’àmbit de la Història de l’art l’estudi dels productes deDeixa fora de l’àmbit de la Història de l’art l’estudi dels productes de
la creativitat de la majoria de les dones ja que la mateixa disciplinala creativitat de la majoria de les dones ja que la mateixa disciplina
els ha conceptuat com artesanies.els ha conceptuat com artesanies.
 La Història de l’art també ha establert que l’artesania és inferior aLa Història de l’art també ha establert que l’artesania és inferior a
l’art.l’art.
 Exemple d’un crític americà per justificar la presència de mantesExemple d’un crític americà per justificar la presència de mantes
teixides per índiesteixides per índies navajasnavajas en importants museus de Los Àngeles,en importants museus de Los Àngeles,
Londres i Amsterdam als anys 70:Londres i Amsterdam als anys 70: ““Oblidaré, per veure-les com és precís,Oblidaré, per veure-les com és precís,
que unes mantes navajas són només això.Per a considerar-les, com jo crec que s’haque unes mantes navajas són només això.Per a considerar-les, com jo crec que s’ha
de fer-com Art amb una “A” majúscula-,les miraré com quadres-fets amb tints-ende fer-com Art amb una “A” majúscula-,les miraré com quadres-fets amb tints-en
comptes de pigments, sobre un material sense tensar, en comptes de sobre tela-comptes de pigments, sobre un material sense tensar, en comptes de sobre tela-
d’uns quants mestres desconeguts de l’art abstracte”(1)d’uns quants mestres desconeguts de l’art abstracte”(1)
(1) Parker y Pollock.Old Mistresses.Women, Art and
Ideology. Citat a Porqueres, Bea. Reconstruir una
tradición.

3. LES VIDES D’ARTISTESLES VIDES D’ARTISTES
 Vasari, el 1550 inaugurava ambVasari, el 1550 inaugurava amb Le vite de’ più eccellentiLe vite de’ più eccellenti
pittori,scultori ed archittetoripittori,scultori ed archittetori una forma d’aproximar l’obra d’art auna forma d’aproximar l’obra d’art a
partir de la biografia del (de l’)artista.partir de la biografia del (de l’)artista.
De SOFONISBA ANGUISSOLA (1532-1625)en ressaltava
-L’honorabilitat del pare
-El reconeixament de Miquel Àngel
-L’exel·lència del seu mestre Bernardino Campi
-Poca cosa més
Ha passat a la tradició historiogràfica
Anguissola,Sofonisba. Tres nens amb
gos.1570-1590
En El País, 26-3-1991, p.26
CAMILLE CLAUDEL (1864-1943)
És “la germana de”, “l’amant de”,”la deixeble
de”, “col·laboradora de”, que va ser
“influenciada per, que “va fracassar en”
FRIDA KAHLO (1907-1954)
Artista de les més castigades
pels comentaris sexistes: com
un apèndix de Diego Rivera

4. Ha DE L’ART = Ha DELS ARTISTESHa DE L’ART = Ha DELS ARTISTES
 Les artistes són deixebles, imitadores, comparsesLes artistes són deixebles, imitadores, comparses
 No s’influeixen unes a les altres.No s’influeixen unes a les altres.
 No creen escolaNo creen escola
 No disposen d’autoritatNo disposen d’autoritat
 No es projecten cap al futur per servir de model a altresNo es projecten cap al futur per servir de model a altres
donesdones
Covents
femenins
medievals
Ende.Beatus de Girona,
975
Sofonisba
Anguissola va
ensenyar a
altres dones
Artemisia Gentilleschi
(1593-1653) va estar
amb contacte amb altres
artistes
1558
Portrait of a
Condottiero, 1622
Adelaide Labille-Guiard
(1749-1803) va establir
escola i s’autorretrata
amb les seves deixebles

5. Rosa Bonheur (1822-1899)
Va aprendre a pintar de la seva
mare i va compartir la seva vida
amb la també artista Nathalie Micas.
Es parla més de la influència del seu
pare, un socialista sansimonià
Llaurant a Nivernais, 1849
Elisabeth Thompson (1846-1933)
i la seva germana, la poeta i feminista
Alice Meynell, també són una influència
clara, però s’en destaca només el paper
del marit,un oficial catòlic, crític contra
l’imperialisme britànic
The Roll Call, 1874

6. CAUSES DE L’ANONIMAT DE LES ARTISTES
A Marietta Robusti (1560-1590)
subsumida en el taller del seu
pare, s’hi ha obviat la naturalesa
cooperativa del treball artístic:la
Ha de l’Art ha preferit estudiar l’obra
com un producte individual.
Els especialistes han preferit imaginar
Una producció sobrehumana de Il Tin-
toreto perquè encaixa amb el desig
de remarcar la “genialitat” del pintor,
que desviar l’atenció cap a les restants
persones que composaven el taller

7. EXISTEIXEN NOMBROSOS EXEMPLES SIMILARS AL DE
MARIETTA ROBUSTI:
SOFONISBA ANGUISSOLA
Retrat de la reina Anna d’Austria,1570
La genialitat va ser adjudicada
al pintor del rei Felip II, Pablo
Coello