Imatge d’infant, coneixement…
L’infant és fet de cent. L’infant té cent llengües cent mans cent pensaments cent maneres de pensar de jugar i de parlar c...
La imatge d’infant Francesco Tonucci Amb ulls de nen
Francesco Tonucci Amb ulls de nen La imatge d’infant
La imatge d’infant No es de extrañar que padres y educadores estemos molidos. Hemos quedado atrapados en un torbellino de ...
Quan estalvies a un infant un esforç que ell podria fer, quan l’ajudes més del que necessita, estàs impedint que creixi. M...
La imatge d’infant La imatge que nosaltres en tenim, és la d’un nen capaç, actiu, curiós, observador, emprenedor, amb molt...
La imatge d’infant El cuaderno de los padres, nº 9 Setembre-octubre-novembre 2003
Fli- Flai-Flo EI 4 anys La imatge d’infant
CEIP Dovella EI 5 anys Dolors Marlet La imatge d’infant
Si un campesino quiere sembrar, por ejemplo, maíz, preparará la tierra, la revolverá abonará y regará y protegerá el campo...
Coneixement, informació ?
<ul><li>Jugando a a prender </li></ul><ul><ul><li>Hacemos que aprendemos ? </li></ul></ul><ul><ul><li>Vale. Cómo se juega ...
FLOTABILITAT: classifiquem materials
La flotabilitat U na experiència que vaig viure el curs passat en un P-4. A l’escola treballaven amb el llibre de fitxes d...
Sobre la flotabilitat E ns podríem plantejar si quan feien hipòtesi hi havia alguna possibilitat de contrastar opinions i ...
<ul><ul><li>Com podem variar la flotabilitat  </li></ul></ul><ul><ul><li>dels cossos? </li></ul></ul>Proposta d’experiment...
Com pots fer que s’enfonsi?   Com pots fer que suri?
Diverses estratègies: Amb aigua? Sense aigua? I si té forats? Li poso el tap?
Proposta d’experimentació  al parvulari Laura Cabestany Isabel Mª Cayuela Marta Teixidor 11 Desembre 2006 Didàctica de les...
 
 
M3 PENSAMENT MODELS TEÒRICS DE CONEIXEMENT M2 Processos de modelització EMOCIONS El cas de la flotabilitat EXPERIÈNCIES MO...
El gran repte dels pròxims anys serà, per descomptat, i no només en la comprensió pública de la ciència, sinó ne l’educaci...
Canviar les maneres de pensar: un procés complex LLENGUATGES Formes de comunicar CULTURA Formes d’organitzar  el coneixeme...
El coneixement és provisional
...  que planteja que el coneixement científic és falsejable i està sotmès a contínues revisions.  http://portal1.lacaixa....
Un itinerari de coneixement  en xarxa Un itinerari de coneixement ordenat   El coneixement es construeix en xarxa o lineal...
Coneixem a fragments ?
Activitats unívoques: 1 concepte – 1 activitat Dins  - fora Pinta de color blau a dins el cercle Salta dins-fora del cèrco...
Interdisciplinariedad: La naturaleza no tiene la culpa de los planes de estudio y de los proyectos de investigación de esc...
Quin coneixement escolar ? Memorístic Sense sentit: fer per fer, ara toca Deslligat del context Segmentat, aïllat, compart...
Guix d’infantil, 27 Setembre-octubre 2005
Conèixer per actuar
Referències bibliogràfiques Tonucci, F. ( 1989 )  Amb ulls de nen . Barcelona: Barcanova Wagensberg, J. ( 2002 )  Si la na...
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Infant coneixement

1.185 visualizaciones

Publicado el

0 comentarios
1 recomendación
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
1.185
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
15
Acciones
Compartido
0
Descargas
12
Comentarios
0
Recomendaciones
1
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.
  • Aprendre a partir del grup, donar temps als nens i nenes per a explicar les seves idees, ens permet entendre el seu raonament , tenir accés a les seves “teories”, entendre com donen sentit als esdeveniments. La idea de trobar la programació perfecta que sorgeix en els cursos de formació de mestres Sergio Spaggiari ens va posar l’exemple de la partida d’escacs: cap persona no pot tenir un programa fet des del principi per jugar una patida; pot pensar en una estratègia guanyadora, però aquesta realment ho serà només si es tenen en compte els moviments de l’adversari. Aquesta situació és similar en el nostre camp: cal estar atents als senyals que ens envien els nens per respondre a les seves necessitats. VVAA (1989). Viatge pedagògic a les ciutats italianes de Reggio  de l’Emília i Bolonya ; Experiències , 13, p 15 1. Activitats aïllades que pretesament conformen un cos integrat de coneixements Acumulem coneixements per una banda i els oblidem per l’altra 2. Va creant xarxa de conceptes a partir d’un recorregut caòtic Quant més connectats estiguin, més costen d’esborrar Exemples: A prendre l’1, el 2, el 3... O fer servir nocions de quantitat sempre que surtin. Activitats per aprendre els conceptes dur/tou, alt/baix,... O donar-los significat a partir de diferents experiències espontànies vinculades als temes que vagin sortint: els coixins de la rotllana estan tous el pa de l’esmorzar està dur, el fang era tou i s’ha tornat dur,
  • 1. Agafarem diferentes activitats i analitzarem quina modelització es realitza, intentarem veure quin model s’està expressant en cada una de les diferentes activitats. Agafarem exemples de les converses que ens heu portat i que heu transcrit. 2. Les converses s’ha utilitzat en molts moments diferents. Hi ha mestres que son molt orals i les han fet servir molt, mentre que d’altres han potenciat altres formes de representació. 3. Utilització: Fer representacions inicials, per recollir observacions al medi o a l’aula, per interpretar altres representacioons gràfiques, altres conversses han servit per avaluar, altres han servit per fer emergir explicacions, etc. 4. La conversa permet crear un model inicial comú compartit per tots. Permet també plantejar noves preguntes que permetràn afegir nous aspectes al model, fer-lo més ric.
  • Infant coneixement

    1. 1. Imatge d’infant, coneixement…
    2. 2. L’infant és fet de cent. L’infant té cent llengües cent mans cent pensaments cent maneres de pensar de jugar i de parlar cent, sempre cent maneres d’escoltar de sorpendre, d’estimar cent alegries per cantar i compendre ... Loris Malaguzzi La imatge d’infant
    3. 3. La imatge d’infant Francesco Tonucci Amb ulls de nen
    4. 4. Francesco Tonucci Amb ulls de nen La imatge d’infant
    5. 5. La imatge d’infant No es de extrañar que padres y educadores estemos molidos. Hemos quedado atrapados en un torbellino de supuestos culturales acerca de cómo criar y educar a la siguiente generación. Se nos dice que cuanto más deprisa, mejor. Que hay que empujar a los niños a aprender a paso ligero. ( ... ) Pero todas estas asunciones sobre los niños y sobre cómo aprenden entran en flagrante contradicción con los mensajes procedentes del ámbito académico, donde los expertos en desarrollo infantil se dedican a investigar cómo crecen y aprenden los niños. Kathy Hirsh-Pasek i Roberta Michnick Einstein nunca memorizó, aprendió jugando
    6. 6. Quan estalvies a un infant un esforç que ell podria fer, quan l’ajudes més del que necessita, estàs impedint que creixi. Maria Montessori ( citat a Jugant, jugant, pàg 153 ) Escola infantil Copenhaguen Febrer 2006 La imatge d’infant
    7. 7. La imatge d’infant La imatge que nosaltres en tenim, és la d’un nen capaç, actiu, curiós, observador, emprenedor, amb moltes ganes de saber, d’aprendre i també d’entendre tot allò que passa al seu voltant; un infant que dia rere dia i amb esforç va fent noves conquestes tant en l’àmbit de la seva autonomia personal, com en el de les relacions socials i també en l’àmbit cognitiu. <ul><ul><ul><ul><ul><li>Entramats </li></ul></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>CEIP El Martinet </li></ul></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>Desembre 2005 </li></ul></ul></ul></ul></ul>
    8. 8. La imatge d’infant El cuaderno de los padres, nº 9 Setembre-octubre-novembre 2003
    9. 9. Fli- Flai-Flo EI 4 anys La imatge d’infant
    10. 10. CEIP Dovella EI 5 anys Dolors Marlet La imatge d’infant
    11. 11. Si un campesino quiere sembrar, por ejemplo, maíz, preparará la tierra, la revolverá abonará y regará y protegerá el campo de maleza, también de animales y de hombres que puedan pisotearlo. Confía en que el grano de maíz ya sabe como desarrollarse. A un campesino jamás se le ocurriría enseñarle al maíz cómo tiene que echar raíces, formar el tallo y las hojas para desarrollarse al final en una planta portadora de frutos. Rebeca Wild, Calidad de vida Creemos que nuestros hijos no son menos inteligentes que otros seres vivos y que son capaces de crecer y desenvolverse según su propio plan de desarrollo siempre y cuando les acompañemos en este camino con amor y respeto procurándoles un entorno que se adecue a sus auténticas necesidades de desarrollo. La imatge d’infant
    12. 12. Coneixement, informació ?
    13. 13. <ul><li>Jugando a a prender </li></ul><ul><ul><li>Hacemos que aprendemos ? </li></ul></ul><ul><ul><li>Vale. Cómo se juega ? </li></ul></ul><ul><ul><li>Yo te pregunto una pregunta y tú tienes que contestarme lo que yo te diga </li></ul></ul><ul><ul><li>Igual, igual ? </li></ul></ul><ul><ul><li>Sí, igual, igual </li></ul></ul><ul><ul><li>Qué aburrido ! Y para qué sirve ? </li></ul></ul><ul><li>Para tranquilizar las conciencias. Para evitar que los niños y niñas usen sus palabras y nos demos cuenta que siguen con sus propias ideas a pesar de nuestras explicaciones. Para barnizar un sistema que no va. Para justificar que nada cambie. Para mantener un autoengaño que nos permita vivir en la incoherencia. </li></ul><ul><li>Yo pregunto que queréis saber de un animal y me contestáis cómo es, qué come, dónde vive.... porque si me preguntáis cómo se aguanta la Luna o cómo le salen las raíces a una lenteja si está cerrada o por qué no nos caemos cuando la Tierra nos pone boca abajo en el espacio.... haré que no os he oído, porque todo eso no sale en los libros. </li></ul>Pedreira, M. ( 2006 ) Jugar a aprender. Cuadernos de Pedagogía , 353
    14. 14. FLOTABILITAT: classifiquem materials
    15. 15. La flotabilitat U na experiència que vaig viure el curs passat en un P-4. A l’escola treballaven amb el llibre de fitxes de l’editorial C ruïlla, i hi havia una fitxa d’experimentació en la que hi havia dibuixats dos pots amb aigua i dos nens, un amb una bola de plastilina i l’altre amb una bola de suro. Es tractava que els nens/es dibuixessin on quedaria la bola de suro i on quedaria la bola de plastilina. Evidentment els passos a seguir quan has d’acabar les fitxes del trimestre no poden ser gaire extensos i donat que l’escola és de triple línia has de coordinar-te amb dues companyes més, per tant el que vam fer és agafar un pot transparent amb aigua, una bola de plastilina, una de suro i preguntar-l o s si sabien que passaria al posar-les a l’aigua. Van fer diverses hipòtesis i finalment vam comprovar què passava. Després mentre ho dibuixaven al full algun nen va començar a preguntar-se què passaria si poséssim un paper, i un guix? I així van anar sorgint d’altres idees. Com que l’horari era apretat no donava temps de començar a comprovar i vam decidir que l’endemà ho faríem. Va ser molt interessant , tot i que es podria haver dedicat molt més temps i anar molt més enllà, però almenys vaig tenir la sensació que havíem après alguna cosa més que la que pretenia aquell experiment tant simple que proposava la fitxa.
    16. 16. Sobre la flotabilitat E ns podríem plantejar si quan feien hipòtesi hi havia alguna possibilitat de contrastar opinions i idees o es tractava de veure qui cridava més fort un “jo crec que sí” o un “jo crec que no”, que podria portar a la idea que qui més crida té més raó. Ho dic perquè jugar a qui l’encerta no és fer hipòtesi , i defensar una postura sense donar raons, tampoc és l’objectiu. I aquest és un perill que pot passar de vegades amb les hipòtesi. I l’altra cosa és que un cop passats aquest preàmbuls, el que fan els nens és mirar que passa i dibuixar-ho, al final una activitat perceptiva amb molt poca implicació intel·lectual , de fet un dibuix al natural Per part teva, aprofitar el poc marge que et deixava la situació i enganxar el fil a partir d’una proposta dels nens és genial, i demostra que al final el que més compta és que les mestres tinguem el convenciment de cap on volem anar, cosa que permet superar tota mena d’obstacles.
    17. 17. <ul><ul><li>Com podem variar la flotabilitat </li></ul></ul><ul><ul><li>dels cossos? </li></ul></ul>Proposta d’experimentació al parvulari AUTORES: Laia Barnolas Anna Beltrán Irene Dolz Zara García Raquel Gómez GRUP: 3r MEI (k) DATA: 9 de maig del 2007 ASSIGNATURA: Didàctica del coneixement del medi natural, social i cultural II
    18. 18. Com pots fer que s’enfonsi? Com pots fer que suri?
    19. 19. Diverses estratègies: Amb aigua? Sense aigua? I si té forats? Li poso el tap?
    20. 20. Proposta d’experimentació al parvulari Laura Cabestany Isabel Mª Cayuela Marta Teixidor 11 Desembre 2006 Didàctica de les ciències - UAB Dissenyem un vaixell que suri Amb aquesta activitat volem provocar una situació en la qual creem un dubte als infants (“amb quins materials m’anirà bé de construir un vaixell que suri?”) i aquests hagin de plantejar-se les hipòtesis corresponents i posar-les en pràctica.
    21. 23. M3 PENSAMENT MODELS TEÒRICS DE CONEIXEMENT M2 Processos de modelització EMOCIONS El cas de la flotabilitat EXPERIÈNCIES MODELS MENTALS DE L’INFANT M1 LLENGUATGES CULTURA
    22. 24. El gran repte dels pròxims anys serà, per descomptat, i no només en la comprensió pública de la ciència, sinó ne l’educació i el treball, conciliar entreteniment i coneixement. No és cert que “la lletra amb sang entra” ni que entri en solitud. Un dels últims descobriments ha estat constatar la naturalesa social de la intel·ligència. Ens ha fet intel·ligents haer de bregar amb el veí. Eduard Punset El secret de la felicitat està dintre d’un mateix Entrevista a: Revista del grup agrupació Mútua, nº 39. Abril 2008
    23. 25. Canviar les maneres de pensar: un procés complex LLENGUATGES Formes de comunicar CULTURA Formes d’organitzar el coneixement social EXPERIÈNCIA Formes d’interaccionar amb la realitat EMOCIONS Formes de sentir PENSAMENT Formes de raonar
    24. 26. El coneixement és provisional
    25. 27. ... que planteja que el coneixement científic és falsejable i està sotmès a contínues revisions. http://portal1.lacaixa.es/Docs/Chan/99/2-99-10-00000216.html
    26. 28. Un itinerari de coneixement en xarxa Un itinerari de coneixement ordenat El coneixement es construeix en xarxa o linealment ?
    27. 29. Coneixem a fragments ?
    28. 30. Activitats unívoques: 1 concepte – 1 activitat Dins - fora Pinta de color blau a dins el cercle Salta dins-fora del cèrcol Fica el cordill dins el rulo Pinta de color blau a dins el cercle Situacions reals: 1 concepte – moltes situacions 1 situació – molts conceptes Dins - fora Posar-se o treure’s la jaqueta Situar-se a la rotllana L’hora d’esmorzar La capsa de les sorpreses La botiga Joc de construccions, maquetes Amagar-se dins la capsa Safates d’experimentació Coneixem a fragments ?
    29. 31. Interdisciplinariedad: La naturaleza no tiene la culpa de los planes de estudio y de los proyectos de investigación de escuelas y universidades. Jorge Wagensberg Si la naturaleza es la respuesta, ¿ Cuál era la pregunta ? ( 77 )
    30. 32. Quin coneixement escolar ? Memorístic Sense sentit: fer per fer, ara toca Deslligat del context Segmentat, aïllat, compartimentat Simplificat Estàtic El món no es para perquè l’escola vagi poc a poc. Sanmartí, N. (2008) Què comporta desenvolupar la competència científica ? Guix, 344. pp11-16
    31. 33. Guix d’infantil, 27 Setembre-octubre 2005
    32. 34. Conèixer per actuar
    33. 35. Referències bibliogràfiques Tonucci, F. ( 1989 ) Amb ulls de nen . Barcelona: Barcanova Wagensberg, J. ( 2002 ) Si la naturaleza es la respuesta ¿ cuál era la pregunta ? Barcelona: Tusquets. Metatemas, 75. Wild, R. ( 2003 ) Calidad de vida . Barcelona: Herder

    ×