1. PC2 Ensenyament - Aprenentatge Nom arxiu Versió Data 29/09/15
Elaborat : Pili Lozano Revisat. Carme Pallarès Aprovat Mònica Rosselló Pàgina 1 de 2
PLA LECTOR. 9 d’octubre de 2015
El Parc Natural Del Montseny, declarat reserva de la Biosfera per la Unesco el 1978, es
troba situat al massís del mateix nom, la màxima altitud de la Serralada Costanera
catalana. És un massís individualitzat que destaca com una talaia en el paisatge, a cavall
entre les províncies de Girona i Barcelona. Està integrat per tres unitats orogràfiques al
voltant de la conca de la Tordera, que tenen com a punts culminants, d’est a oest, el Turó
de l’Home (1712m), el Matagalls (1170 m) i el Pla de la Calma (1350m). L’espai té una
superfície de més de 30000 ha, repartides entre les comarques de la Selva, Osona i el
Vallès Oriental, i el seu nom significa “La Muntanya dels Senyals”.
Geològicament el Montseny està format per un gran nombre de falles que han originat una
complexa composició de materials, de manera que hi podem trobar una zona calcària,
com és el Congost; una altra granítica, a la zona de Gualba, i una tercera formada per
pissarres, al pla de la Calma.
El clima presenta un gradient altitudinal, que varia des del mediterrani, amb hiverns
temperats i estius secs, al vessant vallesà, a l’eurosiberià atlàntic a les zones més altes,
amb hiverns freds, amb nevades, i estius humits. Aquesta diversitat climàtica afavoreix la
varietat de comunitats vegetals.
A la vegetació hi trobem tres estatges, segons l’altitud i el clima. A la base dels vessants
meridional hi ha l’alzinar fins a quasi els 600 metres. Al sotabosc s’hi troben l’arboç, el
galzeran, el bruc boal o el marfull. Els pins també hi ocupen una bona superfície,
generalment com a resultat de la repoblació d’antigues zones de conreu. Les alzines són
substituïdes per les suredes a les zones granítiques, i ple roure martinenc en els sectors
que reben la influència de la inversió tèrmica de la plana de Vic. Els castanyers també
omplen grans extensions a les obagues i al cim dels alzinars. Entre els 600 i els 1100
metres apareixen les rouredes de roure martinenc i, a les altitud superiors, les fagedes,
que s’enfilen fins als límits de les boires. Aquesta formació vegetal és la que dóna
personalitat al massís; té la importancia afegida de ser un dels boscos s’aquest tipus més
meridionals d’Europa, amb un sotabosc poblat de grèvol, boix i marxívol. També són
importants els claps d’avets que suposen el poblament europeu més meridional d’aquesta
2. PC2 Ensenyament - Aprenentatge Nom arxiu Versió Data 29/09/15
Elaborat : Pili Lozano Revisat. Carme Pallarès Aprovat Mònica Rosselló Pàgina 2 de 2
conífera. A les zones on el bosc humit s’ha degradat apareixen les landes de brugueroles i
falgueres.
Més amunt encara, per sobre els 1600 metres, apareixen els matolls de ginebró, el corner
i la cirerola.
Als fondals i torrents la vegetació és de bosc de ribera constituïdes freixes, verns, salzes,
pollancres, oms i avellaners.
La representació d’espècies animals del Montseny és d’una gran diversitat biològica.
Entre els carnívors destaca la fagina i, per la seva abundància, el porc senglar, d’una gran
importància dins l’àmbit rural. Un espècie exòtica, el visó, ha colonitzat el massís i ha
ocupat l’espai de la Llúdriga que, com el gat salvatge, en aquesta muntanya s’ha extingit.
Un grup amb més representació és el dels rosegadors, destaquen el talpó roig i la rata
esquirolera, el ratpenat de cova i els ratpenats de ferradura així com l’eriçó comú i la
musaranya d’aigua. Al Montseny també hi ha representades més de 200 espècies
d’ocells, de les quals més de la meitat com a nidificants. A les boscanes hi viuen, entre
d’altres, el falcó vesper, la becada, el pela-roques, el tord, els pit-roig, el cargolet, la merla
d’aigua, el pinsà borroner i el pardal d’ala blanca.
Entre els amfibis i rèptils, que suposen més de trenta espècies en total, tenen com a
màxims representants la salamandra, el tòtil, el tritó pirinenc i la granota roja i són els
animals que més es ressenten del trànsit humà.
Aquesta zona verda, a ben poca dsitància de la conurbació de la ciutat de Barcelona i la
seva àrea d’influència, ha suportat una important pressió ja d’antic. L’any 1977 es va
aprovar un pla de protecció i de catalogació de la zona com a Parc Natural, que intentava
conjurar els valors ecològics amb el desenvolupament econòmic de la zona. Els valors del
massís van ser reconeguts un altre cop el 1978, en ser declarat reserva de la biosfera per
la Unesco, estatus que garantitza la preservació de l’entorn amb la presència d’una
activitat econòmica sostenible i l’ús com a espai de lleure.
A banda dels aspectos mediambientals, el Montseny és una muntanya d’un gran valor
històric i cultural, ha estat explotada pels seus recursos des d’èpoques reculades. Les
activitats ramaderes, agrícoles i forestals han tingut un paper cabdal en el modelat del seu
paisatge, i hi han aportat un ric llegat, tant d’elements arquitectònics (masies, cabanes de
pastors i carboners, pous de glaç, fonts…) com tradicionals (estris, varietats fruiteres,
recol·leccions boscanes, costums…).
