Fer hipotesis

1. INTRODUCCIÓ
El Marc, l’Albert, l’Helena, en Sergi, la Gemma i l’Eulàlia comparteixen moltes hores
junts, a classe, al laboratori i al pati. Alguns dies, en sortir de l’institut, queden per
anar a casa de l’un o l’altre per fer els deures i per divertir-se plegats.
L’Helena és endreçada, li agrada molt llegir i sembla més gran
que l’edat que té. És una persona molt tranquil·la i responsable.
Des de l’any passat que canta en una coral.
El Marc, al contrari de l’Elena, és
desordenat i entremaliat. Té molta fantasia, i
sovint idees força originals. Li agrada fer esport i llegir novel·les
d’aventures, sobretot si surten animals. Mai no pot parar quiet
un minut, per això de vegades rep algun esbronc a la classe.
L’Albert és molt amic d’en marc. També li agrada l’esport i
aquest any s’ha apuntat a l’equip de bàsquet del barri. Té un
caràcter molt agradable, i és d’aquelles persones que a tothom li
agradaria tenir com amic.
L’Eulàlia és estudiosa, cosa de no dir. Li
encanta llegir, i sobretot sortir d’excursió i estar en contacte
amb la naturalesa. Aquest estiu ha estat en un camp de treball
amb altres nois i noies i s’ho ha passat tan bé que el proper
estiu hi tornarà.
La Gemma és una noia que sap divertir-se. Sempre està
alegre, però els que la coneixen diuen que té un caràcter molt
fort. És extremadament xerraire i imaginativa, per això sovint
té problemes amb els profes.
A en Sergi no li agrada gaire d’estudiar, motiu pel qual va
repetir l’últim curs de primària. Li
entusiasma escotar música, dibuixar i veure la tele. Es
passaria hores només fent això. És un noi curiós però només
mostra interès i ganes de treballar en allò que realment li agrada.
UNA MANERA DE PENSAR

2. - Un quart de nou del matí!!! Sempre em passa el mateix -pensa la Gemma-.
D’aquí a un quart d’hora comença la classe d’experimentals i, si arribo un parell
de minuts tard, ho tinc clar!
Sort que ja ho ha preparat tot. La Gemma es pren d’un glop de suc de pinya
mentre es posa la caçadora, es menja la darrera galeta, agafa els llibres i es posa
la motxilla. Fa un petó al seu pare, que s’està fent l’esmorzar i, a corre-cuita, amb
l’entrepà a la mà, es dirigeix capa la porta mentre s’ajusta els auriculars del mp3.
- Adéééééu –se sent que diu
Surt de casa. Un salt,
tres esglaons; un
altre, tres més.
- Per què seré així? – es
pregunta-. Cada
matí es repeteix la
mateixa història.
Això no em
passaria si em
llevés mitja hora abans.
Arriba al carrer i, mentre comença a córrer cap a l’institut, connecta el play del
mp3, però no se sent res.....
- Només em faltava això! Què li passa al meu mp3?
Q1. A partir dels coneixements sobre el funcionament del mp3 i altre problemes que
potser has tingut amb aquest tipus d’aparells, fes una llista de cinc possibles causes
per les quals no se sent el mp3 de la Gemma.
1.
2.
3.
4.
5.

3. El primer que ha pensat la Gemma, mentre esquivava una senyora que
acompanyava un parell de nens petits a escola, ha estat que hi ha una mala
connexió entre els auriculars i l’aparell. Ha recordat que l’altre dia va deixar el
mp3 al Sergi i que, quan l’hi va tornar, li va comentar no-sé-què d’un problema
amb aquesta connexió.
“Si hi ha una mala connexió entre els auriculars i l’aparell, aleshores hauré de
prémer el jack (la peça de connexió) i fer-lo girar un xic”, pensa mentre
espera, neguitosa, que el llum del semàfor es posi verd.
La Gemma prem el jack, el fa girar mitja volta i torna a connectar el mp3 per
veure si funciona.
- Funciona!!! Buff, ja m’havia espantat...
-
Repassem tot el procés. Sembla que hi ha
hagut un problema (per què no se sent
l’mp3?). Per solucionar-ho, la gemma ha
formulat una hipòtesi (una possible causa
per la qual l’mp3 no se sent). De la hipòtesi
escollida (una mala connexió), i sense
gairebé adonar-se’n, n’ha fet una deducció que s’ha convertit en un petit
experiment (la revisió de la connexió i la comprovació del funcionament). El
problema s’ha resolt!
Fem un esquema de les fases del procés:
1. Problema: Per què no se sent l’mp3?
2. Hipòtesi: Potser els auriculars no estan ben connectats.
3. deducció: Si reviso la connexió, aleshores el mp3 se sentirà.
4. Experiment: Revisió i connexió adequada del jack.
5. Resultat: l’mp3 se sent.
6. Conclusió: Els auriculars no estaven ben connectat.

4. Q2. Utilitza una de les hipòtesis que has escrit, i omple l’esquema següent:
1. Problema: Per què no se sent l’mp3?
2. Hipòtesi:
3. Deducció:
4. Experiment:
5. Resultat:
6. Conclusió:
Q3. Imagina que el resultat del que acabes d’escriure és aquest:
5. Resultat: l’mp3 no se sent.
Cal que contestis en un full què faries a partir de:
- Una altre hipòtesi de les que has inventat (no s’hi val a canviar de mp3!)
- El procés seguit en els dos casos anteriors (formula el problema, escriu la
hipòtesi, fes la deducció, explica l’experiment; el resultat serà: el mp3
funciona; i anota finalment la conclusió)
Amb la llengua fora, mig despentinada i amb l’entrepà que gairebé li cau
pujant les escales de l’instiut, la Gemma ha aconseguit arribar al laboratori.
Tot just entrar a l’aula, sona el timbre d’inici de classe. S’asseu al costat de
l’Eulàlia, que la mira i es posa a riure.
- No canviaràs mai, Gemma.
- Ja pots ben dir-ho
La profe d’experimentals, la Neus, després de passar llista, comença la
classe.
- Avui tenim problema. Resulta que tenim una llanterna per a cada grup de treball i
no en funciona cap. Us proposa dedicar aquesta activitat de laboratori a resoldre
el problema: què li passa a la llanterna?

5. La Gemma es posa a riure. “això em sona!”, xiuxiueja.
L’Eulàlia li clava un cop de colze i es diu a si mateixa: “ Aquesta Gemma és
una mica boja”.

6. MÈTODE CIENTÍFIC
Etapes:
1. La detecció d’un PROBLEMA
Un problema és una pregunta que de moment no té resposta. Els problemes
sorgeixen en la ment dels qui es dediquen a la ciència. No sabem prou bé per
què una persona pot identificar un problema i una altre no. Hi influeixen diversos
aspectes de la formació científica de la persona, però també d’altre propis de
l’àmbit personal i familiar.
2. La formulació d’HIPÒTESIS
Les hipòtesis són possibles explicacions del problema; es tracta de respondre a
una pregunta que encara no s’ha comprovat.
És evident que la imaginació és important per poder formular hipòtesis. Però
també els coneixements que la persona posseeix en l’àmbit en que es planteja el
problema juguen un paper fonamental a l’hora de pensar el perquè de les coses.
3. La DEDUCCIÓ i L’EXPERIMENT
Un cop identificat el problema i expressada la hipòtesi, s’ha d’organitzar un
experiment per comprovar-ne la validesa. Caldrà fer el que anomenem una
deducció.
En la deducció, l’experiment es clarifica: hi ha una acció i el resultat esperat. Si el
resultat de l’experiment és el que havíem previst, haurem comprovat que la
hipòtesi funciona.
4. La interpretació dels RESULTATS, la formulació de les CONCLUSIONS
Si el resultat de l’experiment coincideixen amb els esperat, podrem afirmar que la
hipòtesi funciona., si el resultat s’oposen a les nostres previsions, caldrà
reformular o canviar la hipòtesi inicial.
Convé distingir els resultat s de les conclusions, perquè es tracta de coses ben
diferents. Les conclusions, són una interpretació que fan una o més persones
dels resultats, i depenen, per tant, de les seves idees i dels seus coneixements.
Uns mateixos resultats poden ser entesos de moltes maneres per persones
diferents.

7. HIPÒTESIS
CAS1
Avui hi ha hagut un problema a casa la mare del Marc. Estava estriat al llit mentre
llegia una novel·la. Havia posat la música molt fluixeta, no fos cas que la mare
vingués amb la llauna de sempre. De sobte, s’ha sentit un soroll molt fort al
menjador. El Marc s’ha aixecat d’un salt i en un instant s’hi ha plantat. Això és el
que ha vist.
Mare: Qui ha trencat la peixera? Potser ha estat el gat...
Al Marc se li ha acudit immediatament una altre resposta a la pregunta de la seva
mare: “Qui ha trencat la peixera? Potser ha estat el marrec del meu germà”, ha
pensat.
La gent, davant un problema, pensa en una o més d’una explicacions possibles.
Les persones que es dediquen a la ciència centren la seva activitat en la
resolució de problemes. No són qüestions que s’assemblin gaire a les que se’ns
plantegen en la vida quaotid9iiana. Però com qualsevol altre persona, abans de
començar a investigar ja tenen alguna possible resposta o explicació al problema
que han de resoldre. L’explicació esperada pel científic s’anomena hipòtesi.

8. Quin problema hi ha a casa del Marc?
Quina és la hipòtesi de la mare del Marc? Se t’acudeix alguna altre hipòtesi?
CAS2
La Gemma i l’Eulàlia estan prenen una taronjada carbònica.
- Ostres , tenia tanta set!- ha dit l’Eulàlia.
El Marc ha volgut fer una broma. Ha agafat una cullerada de sucre i l’ha postat al
got. La taronjada ha començat a fer molta escuma i ha vessat del got. Com
sempre, la Gemma i el Marc s’han discutit. La Gemma li ha engegat tot el que
pensava d’ell. Però després la Gemma i l’Eulàlia anaven rumiant el fenomen que
ha tingut lloc. S’han preguntat per què ha passat això. Mentre l’Eulàlia pensava
que potser el sucre reacciona amb el gas de la taronjada, i per això produeix
l’escuma, la Gemma creia que potser l’àcid cítric de la taronjada (i d’altres sucs
de fruites) és el que reacciona amb el sucre i provoca aquesta escuma.
Rumiaven quin experiment haurien de fer. Cal tenir en compte que només
disposen de sucre, aigua amb gas, aigua de l’aixeta, llimonada amb gas,
llimonada sense gas, refresc de cola amb gas, gots i culleres.
a) Feu grups de tres o quatre persones i formuleu el problema de les dues
amigues. Quines són les seves hipòtesis?
b) Escolliu primer una de les dues hipòtesis, i penseu quin experiment podeu
dissenyar per comprovar si funciona. Després, feu el mateix amb l’altra
hipòtesi. Recordeu que solament podeu fer servir el material que la Gemma i
l’Eulàlia tenen a casa.

9. COM ES DESCARTEN LES HIPÒTESIS?
CAS1
El Sergi està satisfet del seu treball de tecno, tant del contingut com de la
presentació. Ha aprofitat tots els recursos de tractament de textos de l’ordinador que
li han permès retocar els títols, canviar els marges, fer la correcció ortogràfica... Vaja,
que s’hi ha dedicat. Val a dir que va una mica just de temps perquè demà ha de
lliurar el treball. Encara recorda el problema que va tenir l’altre dia amb el treball de
socials. De segur que avui no li passarà el mateix. Dóna l’ordre d’impressió, uns
instants d’espera i.... apareix aquest missatge a la pantalla:
El Sergi té un altre problema amb la informàtica. Quin és el problema? L’ordinador li
proposa dues hipòtesis. Llegeix bé el missatge i escriu-les:
1.
2.
Administrador d’impressió
La impressora del LPT 1 no té paper o bé no esta connectada a
l’ordinador. Verifiqueu el cable de la impressió o la connexió a la
xarxa per estar segurs que la impressora està connectada o bé
poseu-hi paper. En acabat, torneu a activar la cua de la
impressió.
REINTENTAR CANCEL·LAR

10. Es poden formula hipòtesis de moltes maneres diferents. No hi ha cap mètode per
formular “bones” hipòtesis. El diagrama següent mostra el procés de verificació de
les hipòtesis:
CAS 2
EXPERMIENT O BSERVACIÓ 1: COMPROVAR LES CONNEXIONS DE LA IMPRESSORA A L’ORDINADOR
RESULTATS POSSIBLES
La impressora imprimeix
El resultat confirma la hipòtesis
El problema s’ha resolt.
La impressora no imprimeix
Es rebutja la hipòtesi i cal escollir-ne una altra
Per exemple: pot ser la impressora no té paper
RESULTATS POSSIBLES
La impressora no té paper.
El resultat confirma la hipòtesi. No obstant això,
convé posar paper i fer un segon experiment.
EXPERIMENT O OBSERVACIÓ 2:
COMPROVAR SI LA IMPRESSORA IMPRIMEIX
La impressora té paper.
Es rebutja la hipòtesi i cal escollir-ne una altra.
Per exemple: potser la impressora no està
connectada.
La impressora està connectada.
Es rebutja la hipòtesi i cal....
TRUCAR A L’HELENA!!!!!
La impressora no està connectada
El resultat confirma la hipòtesi. No obstant això,
convé posar paper i fer un tercer experiment.
EXPERIMENT O OBSERVACIÓ 3:
COMPROVAR SI LA IMPRESSORA IMPRIMEIX
RESULTATS POSSIBLES

11. El profe de llengua ha manat resoldre uns exercicis. A l’Albert li agrada molt escriure
amb la seva ploma. Ha obert l’estoig, n’ha extret la ploma, l’ha destapada i ha
començat a escriure... Però la ploma no escriu.
El problema de l’Albert és: per què no escriu la ploma? Se li han ocorregut tres
hipòtesis:
• S’ha acabat la tinta de la càrrega
• S’ha assecat la tinta
• S’ha espatllat el plomí
Omple la taula següent fent servir les pistes que hi trobaràs.
EXPERMIENT O BSERVACIÓ 1: COMPROVAR SI S’HA ACABAT LA TINTA DE LA CÀRREGA
RESULTATS POSSIBLES
No hi ha tinta a la càrrega
RESULTATS POSSIBLES
S’ha assecat la tina
I cal…
COMPRAR UNA PLOMA NOVA!!!
RESULTATS POSSIBLES