SlideShare a Scribd company logo
1 of 40
La ciutat dels set turons: la història
1000 aC - A Itàlia hi havia diversos pobles Pobles mediterranis Messàpia o Calàbria
El Laci:  Les primeres poblacions llatines s’instal·len als Monts Albans: pels volts del 1000 aC
Allí, als Monts Albans, s’hi han trobat restes arqueològiques   Urna cinerària de ceràmica en forma de cabana, Monts Albans, al Laci, s. IX a.C  Reconstrucció del llogaret a partir de les urnes
Reconstrucció de l’interior d’una cabana
Al s VIII aC aquest poble indoeuropeu es trasllada a un indret on hi havia: - set turons - riu Tíber - aiguamolls a les valls Al Palatí  hi ha restes d’una muralla, tot i que les restes més antigues són del 1000 aC.
El s VIII aC és moment propici perquè neixi Roma, tot i l’expansió dels etruscos
Història - mite: fundació de Roma: 753 aC
La ciutat-estat, la unió de la població dels diversos turons, neix al VII aC, després de l’acondicionament de la zona: drenatge   – Cloaca Maxima
Els poblats dels turons ara es relacionen i alien:  Septimontium
Els sabins es van afegir a la població de Roma   ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Situació estratègica  de Roma en una   cruïlla de rutes: oest-est  ( via Salaria ) i  nord-sud  ( gual del riu Tíber que uneix Etrúria i Campània )
Evolució  d’Itàlia  des del  s VII aC  fins al  s III aC
Pobles d’Itàlia. S. VII aC Expansió etrusca s VI aC Expansió romana finals  s IV aC Expansió romana  fins el 290 aC, després de les guerres samnites Expansió romana  fins el 272 aC, després de la conquesta de la Magna Grècia
La ciutat dels set turons: el mite, la llegenda
Els romans es consideraven descendents dels troians
El gran poeta Virgili va recollir aquesta tradició a la seva obra  Eneida
Eneas, príncep troià fill de  Venus , amb un grup de troians va escapar de  Troia. E l  seu destí?  Itàlia
Virgili entre Clio i Melpòmene, les  muses  de la història i de la tragèdia. En el volum de papir desplegat sobre la seva falda es pot llegir el vuitè vers de l’ Eneida:  Musa, mihi causas memora quo numine laeso .  La seva obra  Historia de Roma  ( Ab urbe condita “Des de la fundació de la ciutat” ) era una narració en 142 llibres d'esdeveniments ocorreguts des de la fundació de la ciutat en el 753 aC fins al 9 aC.
 
‘ És privilegi de l’antiguitat barrejar els afers humans i els divins per a dignificar els orígens de les ciutats amb la intervenció dels déus'  (Tit Livi, 59 aC- 17 dC)
Comença el viatge cap a Itàlia   sense Creüsa Els troians viuen moltes aventures i sofreixen pèrdues (Anquises) al llarg del viatge. Finalment després d’una gran tempesta provocada per la deessa Juno arriben a Cartago .
A Cartago, al nord d’Àfrica la reina Dido està construint la nova ciutat Venus acompanya Eneas i un dels seus companys a Cartago, a presència de la reina Dido.
La deessa Venus (i també Juno) fan que Eneas i la reina Dido s’enamorin, però Eneas ha de marxar. Dido se suïcida i el maleeix.
Eneas arriba al Laci i al riu Tíber on troba el déu del riu. El rep el rei Llatí, la seva dona Amata i la seva filla Lavínia
Eneas i Lavínia es prometen.
Neix una guerra entre llatins i troians contra els rútuls i els seus aliats, ja que el rei rútul   Turn era el promès de Lavínia. Eneas venç Turn
Eneas i els seus homes es van establir al Laci Ascani o Iulus  Eneas
Eneas va fundar Lavini en honor a la seva dona Lavínia. Aquí el veiem fent un sacrifici (Ara Pacis)
Eneas i el seu fill Ascani troben la truja blanca que vaticina l'indret on es fundarà Alba Longa
Eneas i el seu fill Ascani  funden  Alba Longa
 
Numitor hereta el tron d’Alba Longa. El seu germà Amuli usurpa el tron imata els seus fills. Només Rea Sílvia se salva. Es converteix en sacerdotessa vestal
Rea és seduïda pel déu Mart. Té dos bessons. Assabent a t el rei Amuli els hi arrabassa
Els bessons són abandonats al riu Tíber i aquest els salva fent que la cistella quedi encallada a la riba Allí els troba una lloba i els dóna de mamar
Els pren a casa seva on en tindrà cura la seva dona Acca Larentia Els troba el pastor Fàustul
Ja grans, retornen el tron d’Alba Longa al seu avi Numitor i ells  decideixen fundar una nova ciutat, però... Qui en serà el rei? Deixen que els déus tutelars del lloc decideixin Rem: Aventí  sis voltors Ròmul: Palatí  dotze voltors
Una altra versió explica la causa de la mort de Rem  com a conseqüència d’un acte de Rem contra el costum consuetudinari que teni a  el rang de llei .
Ròmul, primer rei de Roma, la ciutat dels set turons
Arbre genealògic d’Eneas fins  Octavi August

More Related Content

What's hot

Gèneres literaris
Gèneres literarisGèneres literaris
Gèneres literarisSmeya
 
Barcino et ilerda
Barcino et ilerdaBarcino et ilerda
Barcino et ilerdaerosyoli
 
Epoca classica (3)
Epoca classica (3)Epoca classica (3)
Epoca classica (3)erosyoli
 
Característiques generals de l'arquitectura romana
Característiques generals de l'arquitectura romanaCaracterístiques generals de l'arquitectura romana
Característiques generals de l'arquitectura romanasandroalfaro
 
El teatre
El teatreEl teatre
El teatreSmeya
 
TERMINOLOGIA PAU COMENTARI ARQUITECTURA-3
TERMINOLOGIA PAU COMENTARI ARQUITECTURA-3TERMINOLOGIA PAU COMENTARI ARQUITECTURA-3
TERMINOLOGIA PAU COMENTARI ARQUITECTURA-3Assumpció Granero
 
Les formes de govern
Les formes de governLes formes de govern
Les formes de governSílvia
 
Les figures retòriques de la poesia
Les figures retòriques de la poesiaLes figures retòriques de la poesia
Les figures retòriques de la poesiaAntoni de la Torre
 
la plaça del diament
la plaça del diament la plaça del diament
la plaça del diament ahmedayouz
 
Neoclassicisme I Romanticisme
Neoclassicisme I RomanticismeNeoclassicisme I Romanticisme
Neoclassicisme I RomanticismeBreil Xavier
 
Tormento. cuestiones clave
Tormento. cuestiones claveTormento. cuestiones clave
Tormento. cuestiones claveBIBLIOMOR
 
ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRIC
ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRICART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRIC
ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRICAntonio Núñez
 
LITERATURA CATALANA. Moviments literaris XIX i XX
LITERATURA CATALANA.  Moviments literaris XIX i XXLITERATURA CATALANA.  Moviments literaris XIX i XX
LITERATURA CATALANA. Moviments literaris XIX i XXjoanpol
 

What's hot (20)

Mercè rodoreda
Mercè rodoredaMercè rodoreda
Mercè rodoreda
 
Gèneres literaris
Gèneres literarisGèneres literaris
Gèneres literaris
 
Tirant Lo Blanc
Tirant Lo BlancTirant Lo Blanc
Tirant Lo Blanc
 
Barcino et ilerda
Barcino et ilerdaBarcino et ilerda
Barcino et ilerda
 
Epoca classica (3)
Epoca classica (3)Epoca classica (3)
Epoca classica (3)
 
Característiques generals de l'arquitectura romana
Característiques generals de l'arquitectura romanaCaracterístiques generals de l'arquitectura romana
Característiques generals de l'arquitectura romana
 
ROMA ARQUITECTURA (II).
ROMA ARQUITECTURA (II).ROMA ARQUITECTURA (II).
ROMA ARQUITECTURA (II).
 
El teatre
El teatreEl teatre
El teatre
 
TERMINOLOGIA PAU COMENTARI ARQUITECTURA-3
TERMINOLOGIA PAU COMENTARI ARQUITECTURA-3TERMINOLOGIA PAU COMENTARI ARQUITECTURA-3
TERMINOLOGIA PAU COMENTARI ARQUITECTURA-3
 
Les formes de govern
Les formes de governLes formes de govern
Les formes de govern
 
El Romanticisme i la Renaixença
El Romanticisme i la RenaixençaEl Romanticisme i la Renaixença
El Romanticisme i la Renaixença
 
Alta edat mitjana 1
Alta edat mitjana 1Alta edat mitjana 1
Alta edat mitjana 1
 
ESCULTURA ROMANA
ESCULTURA ROMANAESCULTURA ROMANA
ESCULTURA ROMANA
 
Art islàmic
Art islàmicArt islàmic
Art islàmic
 
Les figures retòriques de la poesia
Les figures retòriques de la poesiaLes figures retòriques de la poesia
Les figures retòriques de la poesia
 
la plaça del diament
la plaça del diament la plaça del diament
la plaça del diament
 
Neoclassicisme I Romanticisme
Neoclassicisme I RomanticismeNeoclassicisme I Romanticisme
Neoclassicisme I Romanticisme
 
Tormento. cuestiones clave
Tormento. cuestiones claveTormento. cuestiones clave
Tormento. cuestiones clave
 
ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRIC
ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRICART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRIC
ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRIC
 
LITERATURA CATALANA. Moviments literaris XIX i XX
LITERATURA CATALANA.  Moviments literaris XIX i XXLITERATURA CATALANA.  Moviments literaris XIX i XX
LITERATURA CATALANA. Moviments literaris XIX i XX
 

Viewers also liked (20)

El pronom-adjectiu relatiu llatí
El pronom-adjectiu relatiu llatíEl pronom-adjectiu relatiu llatí
El pronom-adjectiu relatiu llatí
 
Pronoms llatí
Pronoms llatíPronoms llatí
Pronoms llatí
 
L'indoeuropeu
L'indoeuropeuL'indoeuropeu
L'indoeuropeu
 
L Adjectiu Llati
L Adjectiu LlatiL Adjectiu Llati
L Adjectiu Llati
 
L’alfabet llatí
L’alfabet llatíL’alfabet llatí
L’alfabet llatí
 
TARRACO
TARRACOTARRACO
TARRACO
 
Empúries
EmpúriesEmpúries
Empúries
 
Roma republica
Roma republicaRoma republica
Roma republica
 
Los Templos Romanos. Características, etapas y principales
Los Templos Romanos. Características, etapas y principalesLos Templos Romanos. Características, etapas y principales
Los Templos Romanos. Características, etapas y principales
 
La historiografia llatina
La historiografia llatinaLa historiografia llatina
La historiografia llatina
 
Llatí
LlatíLlatí
Llatí
 
Sagunt 2011
Sagunt 2011Sagunt 2011
Sagunt 2011
 
Comedia llatina
Comedia llatinaComedia llatina
Comedia llatina
 
Llatinismes I
Llatinismes ILlatinismes I
Llatinismes I
 
ENEIDA CANTO II
ENEIDA CANTO IIENEIDA CANTO II
ENEIDA CANTO II
 
La ciutat romana i els seus edificis
La ciutat romana i els seus edificisLa ciutat romana i els seus edificis
La ciutat romana i els seus edificis
 
Termes romanes
Termes romanesTermes romanes
Termes romanes
 
Arqueologia romana. El templo
Arqueologia romana. El temploArqueologia romana. El templo
Arqueologia romana. El templo
 
Textos selectividad latín
Textos selectividad latínTextos selectividad latín
Textos selectividad latín
 
El Colosseu de Roma
El Colosseu de RomaEl Colosseu de Roma
El Colosseu de Roma
 

Similar to Ciutat dels set_turons

Similar to Ciutat dels set_turons (20)

Imperi roma
Imperi romaImperi roma
Imperi roma
 
Revista imperi roma
Revista imperi romaRevista imperi roma
Revista imperi roma
 
Eneida, Virgili (Llatí 2BAT)
Eneida, Virgili (Llatí 2BAT)Eneida, Virgili (Llatí 2BAT)
Eneida, Virgili (Llatí 2BAT)
 
Power point
Power pointPower point
Power point
 
Power point
Power pointPower point
Power point
 
Roma mestressa de mig món
Roma mestressa de mig mónRoma mestressa de mig món
Roma mestressa de mig món
 
MESOPÒTAMIC, PERSA I FENICI
MESOPÒTAMIC, PERSA I FENICI MESOPÒTAMIC, PERSA I FENICI
MESOPÒTAMIC, PERSA I FENICI
 
FUNDACIÓ ROMA -4T ESO-.ppt
FUNDACIÓ ROMA -4T ESO-.pptFUNDACIÓ ROMA -4T ESO-.ppt
FUNDACIÓ ROMA -4T ESO-.ppt
 
Fundació de roma i «roma quadrata»
Fundació de roma i «roma quadrata»Fundació de roma i «roma quadrata»
Fundació de roma i «roma quadrata»
 
Origens roma
Origens romaOrigens roma
Origens roma
 
Raúl
Raúl Raúl
Raúl
 
Roma Un Grande Impero
Roma Un Grande ImperoRoma Un Grande Impero
Roma Un Grande Impero
 
SaraiAlba.Arqueologia2nBatx
SaraiAlba.Arqueologia2nBatxSaraiAlba.Arqueologia2nBatx
SaraiAlba.Arqueologia2nBatx
 
La història dels grecs
La història dels grecsLa història dels grecs
La història dels grecs
 
Elivalls
ElivallsElivalls
Elivalls
 
Tema 3 resum
Tema 3 resumTema 3 resum
Tema 3 resum
 
Italia Antiqua
Italia  AntiquaItalia  Antiqua
Italia Antiqua
 
PRIMER ESO: Imperi romà
PRIMER ESO: Imperi romàPRIMER ESO: Imperi romà
PRIMER ESO: Imperi romà
 
Origens roma
Origens romaOrigens roma
Origens roma
 
L'Antic Egipte
L'Antic EgipteL'Antic Egipte
L'Antic Egipte
 

More from mpique1

1 d 1112
1 d 11121 d 1112
1 d 1112mpique1
 
Teatre grec
Teatre grecTeatre grec
Teatre grecmpique1
 
Homer i la qüestió homèrica
Homer i la qüestió homèricaHomer i la qüestió homèrica
Homer i la qüestió homèricampique1
 
Programa activitats firamar
Programa activitats firamarPrograma activitats firamar
Programa activitats firamarmpique1
 
Lliurament dels premis APLEGA
Lliurament dels premis APLEGALliurament dels premis APLEGA
Lliurament dels premis APLEGAmpique1
 
Zeus i Hera
Zeus i HeraZeus i Hera
Zeus i Herampique1
 
Les primeres escriptures
Les primeres escripturesLes primeres escriptures
Les primeres escripturesmpique1
 
Indoeuropeu
IndoeuropeuIndoeuropeu
Indoeuropeumpique1
 
Caos unitat1
Caos unitat1Caos unitat1
Caos unitat1mpique1
 
Portes obertes 1r ESO, curs 2010 -11
Portes obertes 1r ESO, curs 2010 -11Portes obertes 1r ESO, curs 2010 -11
Portes obertes 1r ESO, curs 2010 -11mpique1
 
Ajuts a Haití: Institut Jaume I (Salou) i Càritas
Ajuts a Haití: Institut Jaume I (Salou) i CàritasAjuts a Haití: Institut Jaume I (Salou) i Càritas
Ajuts a Haití: Institut Jaume I (Salou) i Càritasmpique1
 
Neva 8 gener 2010
Neva 8 gener 2010Neva 8 gener 2010
Neva 8 gener 2010mpique1
 
Nadales09
Nadales09Nadales09
Nadales09mpique1
 
Torrons 09
Torrons 09Torrons 09
Torrons 09mpique1
 
Residencia09
Residencia09Residencia09
Residencia09mpique1
 
Curs Escola Superior Comerç
Curs Escola Superior ComerçCurs Escola Superior Comerç
Curs Escola Superior Comerçmpique1
 
Programa Escc Ies Jaume I
Programa Escc Ies Jaume IPrograma Escc Ies Jaume I
Programa Escc Ies Jaume Impique1
 
1r Esob0910
1r Esob09101r Esob0910
1r Esob0910mpique1
 
Primer Dia 0910
Primer Dia 0910Primer Dia 0910
Primer Dia 0910mpique1
 

More from mpique1 (20)

1 d 1112
1 d 11121 d 1112
1 d 1112
 
Teatre grec
Teatre grecTeatre grec
Teatre grec
 
Homer i la qüestió homèrica
Homer i la qüestió homèricaHomer i la qüestió homèrica
Homer i la qüestió homèrica
 
Programa activitats firamar
Programa activitats firamarPrograma activitats firamar
Programa activitats firamar
 
Lliurament dels premis APLEGA
Lliurament dels premis APLEGALliurament dels premis APLEGA
Lliurament dels premis APLEGA
 
Zeus i Hera
Zeus i HeraZeus i Hera
Zeus i Hera
 
Cronos
CronosCronos
Cronos
 
Les primeres escriptures
Les primeres escripturesLes primeres escriptures
Les primeres escriptures
 
Indoeuropeu
IndoeuropeuIndoeuropeu
Indoeuropeu
 
Caos unitat1
Caos unitat1Caos unitat1
Caos unitat1
 
Portes obertes 1r ESO, curs 2010 -11
Portes obertes 1r ESO, curs 2010 -11Portes obertes 1r ESO, curs 2010 -11
Portes obertes 1r ESO, curs 2010 -11
 
Ajuts a Haití: Institut Jaume I (Salou) i Càritas
Ajuts a Haití: Institut Jaume I (Salou) i CàritasAjuts a Haití: Institut Jaume I (Salou) i Càritas
Ajuts a Haití: Institut Jaume I (Salou) i Càritas
 
Neva 8 gener 2010
Neva 8 gener 2010Neva 8 gener 2010
Neva 8 gener 2010
 
Nadales09
Nadales09Nadales09
Nadales09
 
Torrons 09
Torrons 09Torrons 09
Torrons 09
 
Residencia09
Residencia09Residencia09
Residencia09
 
Curs Escola Superior Comerç
Curs Escola Superior ComerçCurs Escola Superior Comerç
Curs Escola Superior Comerç
 
Programa Escc Ies Jaume I
Programa Escc Ies Jaume IPrograma Escc Ies Jaume I
Programa Escc Ies Jaume I
 
1r Esob0910
1r Esob09101r Esob0910
1r Esob0910
 
Primer Dia 0910
Primer Dia 0910Primer Dia 0910
Primer Dia 0910
 

Recently uploaded

XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfsilvialopezle
 
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfErnest Lluch
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El MusicalPlans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El Musicalalba444773
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 

Recently uploaded (8)

XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
 
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El MusicalPlans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 

Ciutat dels set_turons

  • 1. La ciutat dels set turons: la història
  • 2. 1000 aC - A Itàlia hi havia diversos pobles Pobles mediterranis Messàpia o Calàbria
  • 3. El Laci: Les primeres poblacions llatines s’instal·len als Monts Albans: pels volts del 1000 aC
  • 4. Allí, als Monts Albans, s’hi han trobat restes arqueològiques Urna cinerària de ceràmica en forma de cabana, Monts Albans, al Laci, s. IX a.C Reconstrucció del llogaret a partir de les urnes
  • 6. Al s VIII aC aquest poble indoeuropeu es trasllada a un indret on hi havia: - set turons - riu Tíber - aiguamolls a les valls Al Palatí hi ha restes d’una muralla, tot i que les restes més antigues són del 1000 aC.
  • 7. El s VIII aC és moment propici perquè neixi Roma, tot i l’expansió dels etruscos
  • 8. Història - mite: fundació de Roma: 753 aC
  • 9. La ciutat-estat, la unió de la població dels diversos turons, neix al VII aC, després de l’acondicionament de la zona: drenatge – Cloaca Maxima
  • 10. Els poblats dels turons ara es relacionen i alien: Septimontium
  • 11.
  • 12. Situació estratègica de Roma en una cruïlla de rutes: oest-est ( via Salaria ) i nord-sud ( gual del riu Tíber que uneix Etrúria i Campània )
  • 13. Evolució d’Itàlia des del s VII aC fins al s III aC
  • 14. Pobles d’Itàlia. S. VII aC Expansió etrusca s VI aC Expansió romana finals s IV aC Expansió romana fins el 290 aC, després de les guerres samnites Expansió romana fins el 272 aC, després de la conquesta de la Magna Grècia
  • 15. La ciutat dels set turons: el mite, la llegenda
  • 16. Els romans es consideraven descendents dels troians
  • 17. El gran poeta Virgili va recollir aquesta tradició a la seva obra Eneida
  • 18. Eneas, príncep troià fill de Venus , amb un grup de troians va escapar de Troia. E l seu destí? Itàlia
  • 19. Virgili entre Clio i Melpòmene, les muses de la història i de la tragèdia. En el volum de papir desplegat sobre la seva falda es pot llegir el vuitè vers de l’ Eneida: Musa, mihi causas memora quo numine laeso . La seva obra Historia de Roma ( Ab urbe condita “Des de la fundació de la ciutat” ) era una narració en 142 llibres d'esdeveniments ocorreguts des de la fundació de la ciutat en el 753 aC fins al 9 aC.
  • 20.  
  • 21. ‘ És privilegi de l’antiguitat barrejar els afers humans i els divins per a dignificar els orígens de les ciutats amb la intervenció dels déus' (Tit Livi, 59 aC- 17 dC)
  • 22. Comença el viatge cap a Itàlia sense Creüsa Els troians viuen moltes aventures i sofreixen pèrdues (Anquises) al llarg del viatge. Finalment després d’una gran tempesta provocada per la deessa Juno arriben a Cartago .
  • 23. A Cartago, al nord d’Àfrica la reina Dido està construint la nova ciutat Venus acompanya Eneas i un dels seus companys a Cartago, a presència de la reina Dido.
  • 24. La deessa Venus (i també Juno) fan que Eneas i la reina Dido s’enamorin, però Eneas ha de marxar. Dido se suïcida i el maleeix.
  • 25. Eneas arriba al Laci i al riu Tíber on troba el déu del riu. El rep el rei Llatí, la seva dona Amata i la seva filla Lavínia
  • 26. Eneas i Lavínia es prometen.
  • 27. Neix una guerra entre llatins i troians contra els rútuls i els seus aliats, ja que el rei rútul Turn era el promès de Lavínia. Eneas venç Turn
  • 28. Eneas i els seus homes es van establir al Laci Ascani o Iulus Eneas
  • 29. Eneas va fundar Lavini en honor a la seva dona Lavínia. Aquí el veiem fent un sacrifici (Ara Pacis)
  • 30. Eneas i el seu fill Ascani troben la truja blanca que vaticina l'indret on es fundarà Alba Longa
  • 31. Eneas i el seu fill Ascani funden Alba Longa
  • 32.  
  • 33. Numitor hereta el tron d’Alba Longa. El seu germà Amuli usurpa el tron imata els seus fills. Només Rea Sílvia se salva. Es converteix en sacerdotessa vestal
  • 34. Rea és seduïda pel déu Mart. Té dos bessons. Assabent a t el rei Amuli els hi arrabassa
  • 35. Els bessons són abandonats al riu Tíber i aquest els salva fent que la cistella quedi encallada a la riba Allí els troba una lloba i els dóna de mamar
  • 36. Els pren a casa seva on en tindrà cura la seva dona Acca Larentia Els troba el pastor Fàustul
  • 37. Ja grans, retornen el tron d’Alba Longa al seu avi Numitor i ells decideixen fundar una nova ciutat, però... Qui en serà el rei? Deixen que els déus tutelars del lloc decideixin Rem: Aventí sis voltors Ròmul: Palatí dotze voltors
  • 38. Una altra versió explica la causa de la mort de Rem com a conseqüència d’un acte de Rem contra el costum consuetudinari que teni a el rang de llei .
  • 39. Ròmul, primer rei de Roma, la ciutat dels set turons
  • 40. Arbre genealògic d’Eneas fins Octavi August