1. EL
CONEIXEMENT
DEL MÓN

2. ✔ Què és la ciència?
✔ Com es fa la ciència?
✔ Hipòtesi, lleis, teories... és el mateix?
✔ Podríem viure sense la ciència?
✔ La ciència ha millorat la vida dels éssers humans?
✔
Ciència i tecnologia... van de la mà?
✔ És necessari tenir coneixements de ciència?
✔ Ciència i religió... poden anar unides?
ALGUNES QÜESTIONS PER COMENÇAR...

3. ciència
(del lat. Scire = saber; Scentia)
1. f. Conjunt de coneixements obtinguts mitjançant
l'observació i el raonament, sistemàticament estructurats i
dels que es dedueixen principis i lleis generals.
2. f. Saber o erudició.
3. f. Habilitat, mestratge, conjunt de coneixements en
qualsevol cosa.

4. El major llegat de la Humanitat. L'única manera fiable de
conèixer el nostre món, l'Univers, la vida, la matèria ...
L'única eina vàlida en aquesta missió.
Autèntica cultura.
La forma oficial de ser curiós. Un preciós repte. Un gran
desafiament.
Això és la Ciència.
Però la definició no ho diu tot sobre la ciència...

5. Els científics construeixen la Ciència. En els seus laboratoris, amb
les seves bates, els seus experiments i els seus equips, la Ciència
no s'atura. Cada dia s'escriu un capítol nou en la fascinant història
de la Ciència. Ser científic és investigar.
Els científics ensenyen la Ciència. A les nostres universitats, els
científics formen als futurs professionals de la Ciència perquè
aquesta no s'aturi. Ser científic és ensenyar ciència.
Els científics comuniquen els seus resultat entre ells. La Ciència és
una obra col·lectiva. El treball en grup és fonamental.
Ser científic és divulgar la Ciència.
CIENTÍFICS PER LA CIÈNCIA...

6. ELS TRETS CARACTERÍSTICS DE LA CIÈNCIA
1.- El coneixement científic és fàctic: La ciència estudia fets. Establir els
fets és el primer estadi del coneixement científic.
2.- El coneixement científic transcendeix els fets: la ciència va més enllà
de la simple descripció dels fets.
3.- La ciència és analítica: la ciència s'apropa al coneixement des de
l'anàlisi de totes les parts. L’anàlisi de cadascuna de les parts d’un
fenomen ens permet comprendre la seva relació interna o síntesi.
4.- La investigació científica és especialitzada: és una conseqüència de
l’enfocament analític.
5.- És clara i precisa: la ciència, a diferència del coneixement popular
defineix els conceptes sense ambigüitat.

7. 6.- És comunicable: no és un llenguatge privat sinó públic i l’ha de
poder entendre tothom que hagi estat ensinistrat.
7.- És verificable: ha d’aprovar l’examen de l’experiència. Sense
superar proves en contra que posin en qüestió les conseqüències
particulars i concretes de les hipòtesis generals no hi ha coneixement
científic.
8.- És metòdica: mai no és erràtica sinó planejada. I té un mètode
propi: el mètode científic.
9.- És sistemàtic: la ciència és un sistema d’idees connectades
lògicament entre elles.
ELS TRETS CARACTERÍSTICS DE LA CIÈNCIA

8. 10.- És general: la ciència busca les pautes generals per explicar els fets
singulars.
11.- És legal: busca lleis i les aplica.
12.- És explicativa: la ciència procura donar explicació a perquè passen
els fets i com passen. La ciència pretén ser entesa.
13.- És predictiva: transcendeix els fets imaginant com pot haver estat
el passat i com podrà ser el futur.
14.- És oberta: no reconeix barreres a priori que limitin el coneixement.
Si un coneixement no és refutable no pertany a l’àmbit de la ciència.
15.- És útil: perquè busca la veritat, la ciència és eficaç en tant que
provisió d’eines que poden ser aplicades per al bé i per al mal.
ELS TRETS CARACTERÍSTICS DE LA CIÈNCIA

9. Una creença es pot considerar justificada quan el que afirmem ho
defensa la ciència del nostre temps.
Al llarg del seu desenvolupament, la ciència ha demostrat tal grau
de fiabilitat que se la considera una font de saber, malgrat que en
sentit estricte no ho sigui, perquè no ens garanteix la veritat
absoluta.
Cal tenir en compte que la ciència no garanteix la veritat
absoluta: allò que la comunitat científica accepta en un moment
determinat pot acabar sent rebutjat.
CIÈNCIA = VERITAT ABSOLUTA?

10. CONCEPTES CIENTÍFICS són els termes propis i especialitzats del
vocabulari d’una ciència. El llenguatge científic és precís, poc ambigu i el
seu significat no sempre coincideix amb el del llenguatge col·loquial (p.
ex. energia, àcid, pressió, pes...)
HIPÒTESI: és una proposició, una resposta provisional que es pot verificar
o negar científicament mitjançant un experiment o l'observació. Una
hipòtesi prediu que si passa X en la condició H, la conseqüència hauria de
ser N; i ho fa basant-se en dades empíriques fiables i verificades
prèviament.
LLEI: Una llei científica és una hipòtesi verificada, sigui per un experiment
o per un càlcul. Tota llei científica ha de tenir caràcter universal, és a dir,
ha de permetre explicar de la mateixa manera tots els fenòmens de la
mateixa classe. L’objectiu de tota ciència és elaborar lleis.
POSANT NOM AL CONEIXEMENT CIENTÍFIC

11. TEORIA: Moltes lleis sovint estan emparentades, és a dir, tenen relació
entre elles. Quan una sèrie de lleis científiques són congruents entre si,
és a dir, quan s’estableix una mena de xarxa consistent de lleis que no
tenen contradiccions entre elles es parla de teoria científica.
PARADIGMA: Conjunt de teories, lleis, mètodes d’investigació i criteris
de validació que, en un moment concret de la història, la comunitat
científica dóna per bons. Apareixen paradigmes alternatius (científics
discordants amb el paradigma acceptat). Cada sector defensa el seu
paradigma, fins que un triomfa (és acceptat per la majoria de la
comunitat científica).
Revolució científica: Canvi d’un paradigma a un altre.
POSANT NOM AL CONEIXEMENT CIENTÍFIC

12. Un experiment és una estratègia que es projecta per tal de demostrar una
hipòtesi. Els experiments per tal de resultar valuosos han de complir:
1. Validesa: Obtindrem resultats negatius si la hipòtesi no és vàlida, i resultats
positius quan aquesta hipòtesi és vàlida. Un experiment que no permet
descartar res, que accepta igualment A i no-A, no és vàlid.
2. Replicabilitat: Cal que diferents observadors puguin arribar als mateixos
resultats de forma independent en fer la mateixa experiència.
3. Verificabilitat intersubjectiva: Cal que hi hagi acord entre partidaris i
crítics d’un experiment respecte als criteris utilitzats per a la seva verificació.
Això és el que s’anomena ‘consens científic’.
4. Simplicitat: (també anomenada ‘llei d’Ockham’ o principi d’elegància).
Entre dues explicacions d’un experiment sempre resulta preferible la més
senzilla.
LES HIPÒTESI ES COMPROVEN AMB EXPERIMENTS

13. EL MÈTODE CIENTÍFIC

14. CLASSIFICACIÓ DE LES CIÈNCIES

15. APORTACIONS DE LA CIÈNCIA?

16. La primera gran virtud del hombre fue la duda y el primer gran defecto la fe (Carl Sagan)

17. No creure en alguna cosa vol dir que no posseïm les evidències suficients com per
contemplar la probabilitat que sigui cert de forma raonable. Negar alguna cosa significa
afirmar que és impossible que existeixi. La diferència és fonamental: podem no creure que
hi hagi una tetera orbitant Plutó, però no podem afirmar categòricament que no existeixi.
La ciència és així de poc rotunda, per obtenir veritats més absolutes, és millor abraçar la
religió o l'astrologia.
LA CIÈNCIA NO CREU EN...