1. MF 1867_2
Desenvolupament
psicosocial en les
activitats de temps lliure

2.  Esplai i temps lliure
 Medi social concret
 Psicologia evolutiva
 El grup d’infants i joves

3.  L’ESPLAI com TEMPS LLIURE
 L’ESPLAI com ACTIVITAT
 L’ESPLAI com ACTITUD

4.  VASTA  PALACIOS
“Disciplina científica inclosa “La psicologia evolutiva és la part
dintre de la pròpia psicologia. de la psicologia que s’ocupa
Es preocupa pels canvis de la dels processos del canvi
conducta i de les habilitats psicològic que sorgeixen al llarg
que sorgeixen al produir-se de la vida”.
aquests canvis”.
Té dos objectius: Canvis relacionats amb variables:
1) Descriure la conducta dels 1) Etapa de la vida.
subjectes.
2) Circumstàncies pròpies de
2) Identificar les causes i els l’entorn
processos que produeixen
canvis en la conducta entre del subjecte.
una època i una altra. 3) Experiències particulars viscudes.

5.  PSICOANALÍTIQUES (FREUD)
 PSICOSOCIAL (ERIKSON)
 DEL APRENENTATGE (BANDURA)
 COGNITIVES (PIAGET)
 SOCIOCULTURALS (VYGOTSKY)

6.  SENSORIOMOTOR (0 a 2 anys)
 PREOPERACIONAL (2 a 6 anys)
 OPERACIONS CONCRETES (7 a 11 anys)
 OPERACIONS FORMALS (a partir de 12 anys)

7.  PSICOMOTRICITAT  AFECTIVITAT
-Augment força i resistència física. -Descentralització del centre familiar.
-Intensa expansió motriu. -Primers sentiments de cooperació.
-Progrés domini corporal. -Ambivalència de les reaccions
emotives i progrés en el seu control
(estabilitat emocional).
 INTEL·LIGÈNCIA  SOCIABILITAT
-Possibilitat d’operacions lògiques
concretes. -Diferenciació del “jo” i el món real.
-Progrés en l’objectivitat. -Inici de les relacions amb els iguals i
-Obertura en el món exterior. primera integració en un grup.
-Descoberta de la causalitat. -Necessitat del grup de sentir-se segur i
afirmar la personalitat.
-Importància del joc. Descobriment,
primer actuar i després pensar i
 SEXUALITAT establir regles.
-Interès per les diferències entre els
sexes.

8.  PSICOMOTRICITAT  AFECTIVITAT
-Total domini motriu. -Emancipació del món familiar i
-Creixement sense canvis bruscos. afectivitat concentrada en el grup.
-No hi ha diferències entre sexes. -Consciència de si mateix.
-Seguretat en el grup.
-Importància del sentiment de justícia.
 INTEL·LIGÈNCIA -Moral autònoma.
-Capacitat d’atenció i gran memòria.
-Progrés en les operacions concretes i
començament de les abstractes (cap
als 11 anys).  SOCIABILITAT
-Superació de l’egocentrisme
intel·lectual: realisme objectiu. -Relacions socials màximes.
-Gran ampliació del camp d’interessos. -Moral autònoma: interiorització de les
normes del grup.
-Consciència de si mateix i seguretat
en
 SEXUALITAT el grup.
-Interès per les diferències entre sexes.
-Identificació sexual.

9.  PSICOMOTRICITAT  AFECTIVITAT
-Acceleració del creixement. -Necessitats personals en primer lloc.
-Ruptura de l’equilibri d’abans. -Poc control emocional.
-Capacitat per interioritzar sentiments.
 INTEL·LIGÈNCIA  SOCIABILITAT
-Pensament lògic abstracte (raonar -Nou replegament del propi jo.
amb hipòtesi, coordinar operacions i -Crisi de valors rebuts a la infantesa.
integrar les parts, elaborar teories i visió
sobre el món). -Intent d’integració al món adult.
-Egocentrisme intel·lectual (punt de vista -S’organitzen en cercles petits d’amics
subjectiu). íntims (generalment del mateix sexe).
 SEXUALITAT
-Interès per les diferències entre sexes-
desenvolupament dels caràcters
sexuals secundaris (maduració de les
nines més ràpida).
-Descoberta de la sexualitat vers l’altre
sexe.

10. A partir dels 15 anys
 DESENVOLUPAMENT FÍSIC
-Continuació dels canvis iniciats en la preadolescència.
-Més força dels impulsos sexuals.
 DESENVOLUPAMENT PSÍQUIC
-Conquesta d’uns esquemes d’interpretació del món
adult, de la societat real.
 DESENVOLUPAMENT AFECTIU I SOCIAL
-Fase de recerca de si mateix.
-Íntima relació afectivitat-sexualitat.
-Independència personal.
-Amistat profunda, compromesa i apassionada.
-Necessitat compulsiva de grup.

11. Però…com afecten
aquestes característiques
en el temps lliure?
rups
ica per g
Dinàm

12. Conseqüencies en l’esplai
 Dels 5 als 9 anys:
-Activitats curtes i variades, moviment i aire lliure.
-Desenvolupament de l’habilitat manual.
-Adquisició de ritmes i desenvolupament musical.
-Desenvolupament de l’expressió amb el seu cos:
joc dramàtic.
-Objectius de socialització: jocs de tipus
cooperatiu, necessitat de normes de joc,
excursions i vivències col·lectives, adquisició
HHSS.

13.  Dels 9 als 12 anys
-Temps lliure dels infants més productiu i organitzat.
-Treballs amb eines i instrumentals (plàstica, música).
-Jocs de resistència i agilitat física.
-Possibilitat d’activitats més llargues.
-Importància i interès de la dramatització (teatre, titelles).
-Desenvolupament de la crítica de grup i l’autocrítica (revisió).
-Descoberta de la natura i de l’entorn social.
-Interès per la lectura que estimula l’ànsia de coneixements.
-La seguretat es troba en el grup.
-Dificultat en la coeducació.
-El grup com a mitjà de preparació social.

14.  A partir dels 12 anys
-Apassionament per hobbies concrets.
-Importància del contacte personal nin-monitor.
-Gust per l’activitat d’aventura.
-Ajuda per organitzar-se de forma col·lectiva.
-El monitor haurà de raonar les seves decisions.

15. EL MONITOR/L A
MONITORA ...
ha de facilitar en tot moment el pas d’una
etapa a l’altra…però tenint en compte:
a)la realitat i el moment del grup així com de
cada membre
b)l’acompanyament que cal fer del grup
c)traspassar poc a poc el paper de líder
d)unificar i superar conflictes grupals
e)satisfer les necessitats del nin dins el grup

16.  Ser persona moderadora de les relacions
dins el grup.
 Saber ser persona afectiva per igual
amb tots els membres del grup i valorar
les qualitats de cadascun com a símbol
de seguretat per a l’infant.
 Ser un referent ja que aprenen per
imitació (aprenentatge vicari).

17.  Conèixer bé les regles internes pròpies
que regeixen el grup i el paper que
cadascun dels seus membres hi juga.
 Començar a assignar tasques de
responsabilitat entre els nins i nines.
 Programar activitats en grup.
 Llimar diferències entre sexes.

18.  Establir un contacte personal amb l’al·lot i
l’al·lota, obert i de confiança.
 Ajudar-los a cercar la seva pròpia acceptació
i identitat.
 Afavorir les situacions de compromís i de
responsabilitat.
 Realitzar activitats vàries per dinamitzar el grup,
d’acord amb el projecte educatiu.
 Llibertat per assolir l’autonomia: cadascú ha
de fer el seu camí, no podem caminar per
ningú.

19. Educar…
Educar és el mateix
que posar motor a una barca…
cal mesurar, pesar, equilibrar…
… i posar tot en marxa.
Per a això,
un ha de portar en l'ànima
una mica de marí…
una mica de pirata…
una mica de poeta…
i un quilo i mig de paciència
concentrada.
Però és confortant somiar
mentre un treballa,
que aquest vaixell, aquest nen
anirà molt lluny per l'aigua.
Somiar que aquest navili
portarà la nostra càrrega de paraules
cap a ports distants,
cap a illes llunyanes.
Somiar que quan un dia
estigui dormint nostra pròpia barca,
en vaixells nous seguirà
la nostra bandera
enarborada.
(Gabriel Celaya)

20. LA SOCIETAT I L’INFANT …

21.  SITUACIÓ ECONÒMICA DE LA FAMÍLIA
 MITJANS DE COMUNICACIÓ SOCIAL
 PLÀNOL PSICOLÒGIC
 AUGMENT DE RELACIONS EXTRAFAMILIARS

22. Sempre estam creixent,
madurant, evolucionant cap a la
consciència de la nostra
essència i la seva manifestació.
...Un és quan deixa ser als altres…