1. Mecanismes Evolutius.

2. Selecció natural
-Vida de l’individu
Eficàcia biològica -Aptitud.
Més eficàcia biològica -Èxit en deixar descendència
comporta més
representació del genotip
en la generació següent.
Estudi de les freqüències Estudi de la variació de les
dels gens i els genotips freqüències dels gens i dels genotips
GENÈTICA DE POBLACIONS
Freqüències gèniques o al·lèliques: Freqüències genotípiques:
Proporcions o percentatges per a un gen Proporcions o percentatges d’individus
(locus) concret dins d’una població- que presenten un cert genotip concret
respecte el nombre total d’individus
d’una població.

3. Càlcul de freqüències gèniques i al·lèliques.
Freqüències gèniques:
En l’estudi d’un determinat caràcter on es vol determinar la quantitat
d’al·lels de cada tipus que hi ha a la població. (El cas més senzill és del
de dos al·lels per un caràcter).
 Al·lel A: li direm p
 Al·lel a: li direm q Per tant p + q = 1
Freqüències genotípiques:
Fan referència a les freqüències de cada genotip és a dir la freqüència
de AA, de Aa i de aa.
P= p2
H= 2pq p2+2pq+q2=1 Llei de Hardy-Weinberg
Q= q2

4. Llei de Hardy-Weinberg
En una població les freqüències gèniques o al·lèliques no canvien, es
mantenen constants de generació en generació. El càlcul d’aquestes
freqüències cumpleix que:
p2+2pq+q2=1
Hi ha factors que poden alterar aquestes freqüències, per tant diem
que una població està en equilibri de Hardy-Weinberg si:
•No hi ha mutacions
•No hi ha migracions
•És una població suficientment gran
•L’aparellament de l’individu és a l’atzar
•Tots els al·lels son igual de viables, no hi ha al·lels letals i
qualsevol descendent ha de ser fèrtill i poder-se reproduïr amb èxit.

5. Exemple: flor de nit
Anomenem Cv l’al·lel que determina el color vermell als pètals de la flor, i Cb l’al·lel que hi detrmina
el color blanc. Observem que tenim 40 plantes en total i, per tant, tenim 80 al·lels que codifiquen per
al color del pètals en ser un organisme diploide. Aquest és un cas d’herència intermèdia i, per tant, els
genotips possibles per al color dels pètals seran:
CvCv: pètals vermells; CbCb: pètals blancs; CvCb: pètals roses
Càlcul de freqüències genotípiques:
CvCv= 10/40= 0,25 o 25%
CbCb= 10/40=0,25 o 25%
CvCb=20/40= 0,5= 50%
Càlcul de freqüències gèniques:
Cv=p= (20 + 10 · 2)/80= 0,50
Cb=q=(20 + 10 · 2) /80=0,50

6. Condicions per al canvi evolutiu
Gèniques
Mutacions Canvis en el material genètic
Cromosòmiques
Són espontànies
Relativament poc freqüents, però cal tenir en
compte la quantitat de pb que tenen les nostres
cèl·lules.
1/100000 a 1/10000 pb
Son preadaptatives: Successos accidentals que no apareixen
per necessitats adaptatives.
Beneficioses: probablement perduraran en la població
Neutres: que perdurin o no depèn de l’atzar.

7. Condicions per al canvi evolutiu
Migració- Flux gènic
Al·lels nous
A a a
A A a
A a a
A a
a
A a a
A A
A a
Població A Població B

8. Condicions per al canvi evolutiu
Migració- Flux gènic
Al·lels nous
a a a
A A a
A A A
A A
a
a a a
A A a
a a
Població A Població B
La proporció de gens migrats que son incorporats a cada
generació s’anomena flux gènic.

9. Condicions per al canvi evolutiu
Deriva genètica i efecte fundador
Fluctuació accidental de les a
proporcions de les freqüències A
A a a
gèniques dins de poblacions de Aa
pocs individus. a
A a
A a
A A
A
a
A
Empremta genètica de les poblacions colonitzadores en les generacions
successives, quan han estat les primeres a poblar una illa o un lloc
aïllat prèviament. Com que el nombre dels primers colonitzadors sol
ser reduït, és probable que tinguin freqüencies gèniques diferents de
les poblacions originals.

10. Condicions per al canvi evolutiu
Panmixi o aparellament a l’atzar
En poblacions petites no es possible
Consanguinitat per endogàmia
No canvia les freqüències gèniques,
però si les genotípiques
Increment d’homozigots
Disminució d’heterozigots
Augmenta la incidència de certes
síndromes (en homocigosi) en
aquestes poblacions.
Albinisme Indis
Hemofília cases de San Blas
Nanisme amish Tay-Sachs Jueus reials europees. (Panamà)
Europa

11. Especiació
Espècie: població o conjunt de poblacions d’éssers vius que a la
natura poden encreuar-se i originar descendències fèrtils.
Concepte biològic d’espècie proposat per Ernst Mayr, 1042
Especiació: procés que origina noves espècies a partir de poblacions
aïllades. Aquest procés gairebé sempre és gradual.
Pot tenir lloc de dues maneres
Especiació geogràfia o al·lopàtrica: formació Especiació simpàtrica: les noves espècies
de noves espècies a partir de la separació d’una s’originen a partir de poblacions que
població inicial per una barrera geogràfica que coincideixen geogràficament, però que es
impedeix el flux gènic. produeix interrupció d’intercanvi genètic per
Si el nombre d’individus de les dues subpoblacions algun mecanisme com : alteracions
o d’una pot tenir importància la deriva cromosòmiques i mutacions
genètica.

12. Especiació: mecanismes d’aillament
Prezigòtics: impedeixen la formació del zigots híbrids.
•Aïllament ecològic: poblacions que ocupen el mateix territori, però viuen en diferents
hàbitats i per tant no es troben.
•Aïllament temporal: l’aparellament o floració tenen lloc en moments diferents.
•Aïllament etològic o sexual: l’atracció sexual entre mascles i femelles és dèbil o no
existeix.
•Aïllament mecànic: la còpula o la transferència de pol·len no es pot realitzar a causa
de les diferents mides o formes genitals o de les diferents estructures de les flors.
•Aïllament gamètic: els gàmetes no s’atreuen, o bé els espermatozoides o el pol·len són
inviables en els conductes sexuals dels animals o estigmes de les flors.
Postzigòtics: impedeixen la formació del zigots híbrids.
•Inviabilitat dels híbrids: no es desenvolupen o no arriben a la maduresa.
•Esterilitat dels híbrids: no produeixen gàmetes funcionals.
•Deteriorament dels híbrids: els descendents tenen viabilitat o fertilitat reduïdes.

13. Model general d’especiació
1r pas: Aïllament reproductiu: El flux genètic entre
dues subpoblacions és interromput per alguna causa.
Diferenciació genètica gradual degut a l’absència de
flux gènic.
2n pas:Es força comú que si es presenten
oportunitats d’hibridació els híbrids tinguin una
viabilitat reduïda. Si és així la selecció natural
afavorirà mecanismes d’aïllament
reproductiu que impediran l’intercanvi genètic
entre les poblacions.