SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 3
Descargar para leer sin conexión
Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament




                  Pautes per fer una base d’orientació amb l’alumnat


La base d’orientació és un instrument que mostra una seqüència ordenada d’accions per
resoldre un problema o realitzar una tasca. Per a l’alumnat, és útil per planificar-se, per fer
l’acció de forma autònoma i per autoavaluar-se.

Com diu Neus Sanmartí: “Habitualment, una bona pregunta per generar aquest tipus de
produccions és: En què hem de pensar o què hem de fer per realitzar un determinat tipus de
tasques? L’avaluació de la qualitat d’aquestes bases d’orientació serà objectiu prioritari del
procés d’aprenentatge perquè, de fet, resumeixen el coneixement que els estudiants hauran
d’interioritzar, és a dir, retenir a la memòria de manera que es pugui activar quan calgui.”1

Per tal que una base d’orientació sigui quelcom més que unes instruccions que el docent
dóna a l’aprenent perquè aquest les apliqui de forma més o menys mecànica, és
indispensable que l’aprenent intervingui en la seva elaboració, ja que això li obliga a
verbalitzar el propi procés d’aprenentatge i, en el futur, a aprendre a aplicar-ho de forma
autònoma per resoldre nous problemes. Segons Sanmartí: “En general, s’haurà d’animar
l’alumnat perquè les bases siguin al més sintètiques possible, ja que això afavoreix el seu
emmagatzematge en la memòria, però sempre han de tenir sentit per a l’alumnat”. És a dir,
és important que l’aprenent generi les pròpies bases d’orientació, o bé que les que utilitzi
tinguin sentit per a ell, ja que no tothom aprèn de la mateixa manera o seguint les mateixes
pautes.

De vegades, per començar, l’aprenent necessita models, però després hauria de ser capaç
de crear bases d’orientació per si sol. Alguns aprenents necessiten explicitar passos
concrets de l’acció; en canvi, d’altres poden saltar-se seqüències perquè ja les han apreses.
Les bases poden generar-se abans de fer una tasca (i revisar després si són correctes),
però sovint es generen a posteriori, tot permetent a l’aprenent verbalitzar el procés
d’aprenentatge seguit i autoregular-se.

En ocasions, la base d’orientació conté les accions o objectius que poden esdevenir els
criteris d’avaluació (de realització) d’una rúbrica o d’una autoavaluació.

Si es vol tenir la mateixa base d’orientació per al grup/classe, primer els alumnes poden
treballar individualment o en petits grups, i després consensuar-ho en el gran grup per
obtenir una base d’orientació conjunta.
Ara bé, la base d’orientació només és un instrument; per si sola no garanteix una avaluació
formativa si no va acompanyada d’altres estratègies i dinàmiques per part del docent. A
continuació, es donen algunes idees per elaborar una base d’orientació amb l’alumnat:


    1. Compartim amb l’alumnat la tasca a realitzar/avaluar (objectius, procés, resultats
       esperables...). S’aconsella començar amb una tasca senzilla, coneguda i treballada
       amb l’alumnat. Imaginem que la tasca és fer un climograma2.

    2. Analitzem tasques ja fetes (en aquest cas, climogrames d’altres cursos o classes)
       per decidir de quins són els passos a seguir per fer un climograma. Per fer aquesta

1
 SANMARTÍ, Neus, “Avaluar per aprendre”. Departament d’Educació, 2010.
2
  El climograma és un gràfic en el qual es representa el valor de les temperatures i de les
precipitacions d’un indret al llarg d’un any. Permet la fàcil comparació dels diferents tipus de climes.
Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament


       base d’orientació l’alumne s’hauria de preguntar "Què hem de tenir en compte quan
       elaborem un climograma?" Primer es pot fer en petits grups i després consensuar-ho
       amb el gran grup.

   3. Consensuem entre tots la base d’orientació per fer un climograma. Els passos es
      poden explicitar en forma d’esquema, organigrama o llista de seqüències.

   4. Apliquem la base d’orientació a l’auto o coavaluació de la tasca. Aquest pas es
      pot fer marcant al costat de cada pas o seqüència si l’hem fet (total o parcialment) o
      no. Això pot servir de guia per revisar la pròpia feina o la dels companys.

Exemple de base d’orientació per a l’elaboració d’un climograma (1r. d’ESO):

Aquesta base d’orientació ha estat ha estat elaborada de manera consensuada. El professor
ha hagut d’intervenir en fer entendre a l’alumnat la importància de la noció de
proporcionalitat, per aconseguir que els climogrames de localitats diferents puguin ser
comparables. S’utilitzarà com a guia per fer la tasca autònomament i com a instrument per a
l’auto i la coavaluació.

   1. L’eix horitzontal (o d’abscisses) es divideix en dotze parts iguals per a cada un dels
      mesos i es posa la inicial del mes corresponent.

   2. Es dibuixen dos eixos verticals (o d’ordenades), un a cada extrem de l’abscissa. A
      l’eix vertical de l’esquerra hi representem les temperatures en ºC (o en ºF),
      començant des de 0º, i a l’eix vertical de la dreta hi representem les precipitacions en
      mil·límetres (mm) o en litres per metre quadrat (l/m2).

   3. Cal mantenir una proporció: en general, l’escala de precipitacions és el doble de la
      de les temperatures. És a dir, que cada 5ºC = 10 mm, 10ºC = 20 mm, etc.

   4. Si hi ha temperatures inferiors a 0º es representaran per sota de l’abscissa. En tot
      cas, el 0ºC de les temperatures ha d’estar a la mateixa alçada que el 0 mm.

   5. Les temperatures mensuals (mitjanes de cada mes) es representaran amb una línia
      de punts. És a dir: si al gener hi ha 20ºC de mitjana mensual, es posarà un punt on
      correspongui; al febrer hi ha 22ºC i es posarà un altre punt, i així successivament, i
      després s’uniran amb una línia, normalment de color vermell.

   6. Les pluges es representaran per mitjà d’un diagrama de barres, seguint el mateix
      mètode. Les barres, normalment de color blau, poden estar juntes o separades.

   7. Caldrà posar la informació de les unitats (ºC, ºF, mm, l/m2...) al costat de cada eix,
      així com el nom de l’estació meteorològica, localitat, etc.

   CAL SEGUIR AQUESTES INDICACIONS TANT SI EL CLIMOGRAMA ES FA AMB UN
   FULL DE CÀLCUL COM SI ES FA MANUALMENT.
Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament



                                            ESTACIÓ...

               45,00                                                 90,00

               40,00                                                 80,00

               35,00                                                 70,00

               30,00                                                 60,00




                                                                             P (mm)
      T (ºC)




               25,00                                                 50,00            P (mm)
               20,00                                                 40,00            T (ºC)

               15,00                                                 30,00

               10,00                                                 20,00

                5,00                                                 10,00

                0,00                                                 0,00
                       G   F   M AB MG JN    JL AG   S   O   N   D

        (Imatge extreta de http://www.xtec.cat/%7Erherna24/meteo_climogrames.htm)

Exemple de base d’orientació per a fer divisions (4rt dr primària):
Aquesta base d’orientació ha estat elaborada exclusivament per una parella d’alumnes de 4t
de primària de l’Escola Heura, després d’analitzar des de la seva perspectiva d’aprenents
quins passos segueixen per fer una divisió. En aquest cas, la base d’orientació es vincula
més amb l’autoreflexió sobre el procés d’aprenentatge.

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

Guió per escriure un conte
Guió per escriure un conteGuió per escriure un conte
Guió per escriure un conte
Redaccions
 
LES CATEGORIES GRAMATICALS
LES CATEGORIES GRAMATICALSLES CATEGORIES GRAMATICALS
LES CATEGORIES GRAMATICALS
ieslt
 
Els connectors
Els connectorsEls connectors
Els connectors
Amparo
 
Diana de coavaluació
Diana de coavaluacióDiana de coavaluació
Diana de coavaluació
vedruna_tona
 
Clima oceànic
Clima oceànicClima oceànic
Clima oceànic
clauddiia
 

La actualidad más candente (20)

Descripcio
DescripcioDescripcio
Descripcio
 
Que es un conte
Que es un conteQue es un conte
Que es un conte
 
Treball per projectes. Base d'orientació.
Treball per projectes. Base d'orientació.Treball per projectes. Base d'orientació.
Treball per projectes. Base d'orientació.
 
Tipus de textos
Tipus de textosTipus de textos
Tipus de textos
 
Guió per escriure un conte
Guió per escriure un conteGuió per escriure un conte
Guió per escriure un conte
 
LES CATEGORIES GRAMATICALS
LES CATEGORIES GRAMATICALSLES CATEGORIES GRAMATICALS
LES CATEGORIES GRAMATICALS
 
Instruments d'avaluació per i de l'aprenentatge
Instruments d'avaluació per i de l'aprenentatgeInstruments d'avaluació per i de l'aprenentatge
Instruments d'avaluació per i de l'aprenentatge
 
Tipologies textuals
Tipologies textualsTipologies textuals
Tipologies textuals
 
Tema 1. La comunicació i els textos
Tema 1. La comunicació i els textosTema 1. La comunicació i els textos
Tema 1. La comunicació i els textos
 
Els connectors
Els connectorsEls connectors
Els connectors
 
El text descriptiu
El text descriptiuEl text descriptiu
El text descriptiu
 
Diana de coavaluació
Diana de coavaluacióDiana de coavaluació
Diana de coavaluació
 
Els determinants i els pronoms
Els determinants i els pronomsEls determinants i els pronoms
Els determinants i els pronoms
 
Seqüències didàctiques per aprendre llengua
Seqüències didàctiques per aprendre llenguaSeqüències didàctiques per aprendre llengua
Seqüències didàctiques per aprendre llengua
 
Estructures cooperatives simples
Estructures cooperatives simplesEstructures cooperatives simples
Estructures cooperatives simples
 
Rúbriques alumnat
Rúbriques alumnatRúbriques alumnat
Rúbriques alumnat
 
Clima oceànic
Clima oceànicClima oceànic
Clima oceànic
 
Geometria plana 5è primària
Geometria plana 5è primàriaGeometria plana 5è primària
Geometria plana 5è primària
 
Organitzador gràfics per tipologies textuals
Organitzador gràfics per tipologies textualsOrganitzador gràfics per tipologies textuals
Organitzador gràfics per tipologies textuals
 
Dinàmiques de cohesió
Dinàmiques de cohesió Dinàmiques de cohesió
Dinàmiques de cohesió
 

Destacado (7)

Base orientacio accentuacio
Base orientacio accentuacioBase orientacio accentuacio
Base orientacio accentuacio
 
Textos explicatius
Textos explicatiusTextos explicatius
Textos explicatius
 
Taller De Tareas
Taller De TareasTaller De Tareas
Taller De Tareas
 
Guía para programar por competencias
Guía para programar por competenciasGuía para programar por competencias
Guía para programar por competencias
 
Diseño y desarrollo de proyectos de lectura y escritura
Diseño y desarrollo de proyectos de lectura y escrituraDiseño y desarrollo de proyectos de lectura y escritura
Diseño y desarrollo de proyectos de lectura y escritura
 
Instruments d'avaluació
Instruments d'avaluacióInstruments d'avaluació
Instruments d'avaluació
 
Textos descriptius
Textos descriptiusTextos descriptius
Textos descriptius
 

Más de M T

Unitat los transportes
Unitat los transportesUnitat los transportes
Unitat los transportes
M T
 
Dori act 1819_mt002_r1_sls_que_tens
Dori act 1819_mt002_r1_sls_que_tensDori act 1819_mt002_r1_sls_que_tens
Dori act 1819_mt002_r1_sls_que_tens
M T
 
Dori dos 1819_mt009_r1_comprensio_lectora_ao_1
Dori dos 1819_mt009_r1_comprensio_lectora_ao_1Dori dos 1819_mt009_r1_comprensio_lectora_ao_1
Dori dos 1819_mt009_r1_comprensio_lectora_ao_1
M T
 
Exemples de textos per anaitzar
Exemples de textos per anaitzarExemples de textos per anaitzar
Exemples de textos per anaitzar
M T
 
Caaco dos 1213_mt071_r1_lectura_facil_pol_escriu
Caaco dos 1213_mt071_r1_lectura_facil_pol_escriuCaaco dos 1213_mt071_r1_lectura_facil_pol_escriu
Caaco dos 1213_mt071_r1_lectura_facil_pol_escriu
M T
 
Dori rub 1718_mt002_r1_professiograma_4t_part_escrita
Dori rub 1718_mt002_r1_professiograma_4t_part_escritaDori rub 1718_mt002_r1_professiograma_4t_part_escrita
Dori rub 1718_mt002_r1_professiograma_4t_part_escrita
M T
 

Más de M T (20)

Resum fira guia't per tutors
Resum fira guia't per tutorsResum fira guia't per tutors
Resum fira guia't per tutors
 
Unitat los transportes
Unitat los transportesUnitat los transportes
Unitat los transportes
 
Unitat 3 la salud
Unitat 3 la saludUnitat 3 la salud
Unitat 3 la salud
 
Unitat 3 la salut
Unitat 3 la salutUnitat 3 la salut
Unitat 3 la salut
 
Unitat 5 el tiempo
Unitat 5 el tiempoUnitat 5 el tiempo
Unitat 5 el tiempo
 
Unitat 5 el temps
Unitat 5 el tempsUnitat 5 el temps
Unitat 5 el temps
 
Sequencia carter gossos
Sequencia carter gossosSequencia carter gossos
Sequencia carter gossos
 
Dori act 1819_mt003_r1_actuacio_incendi
Dori act 1819_mt003_r1_actuacio_incendiDori act 1819_mt003_r1_actuacio_incendi
Dori act 1819_mt003_r1_actuacio_incendi
 
Exercicis paradigmatics 1
Exercicis paradigmatics 1Exercicis paradigmatics 1
Exercicis paradigmatics 1
 
Dori act 1819_mt002_r1_sls_que_tens
Dori act 1819_mt002_r1_sls_que_tensDori act 1819_mt002_r1_sls_que_tens
Dori act 1819_mt002_r1_sls_que_tens
 
Dori dos 1819_mt009_r1_comprensio_lectora_ao_1
Dori dos 1819_mt009_r1_comprensio_lectora_ao_1Dori dos 1819_mt009_r1_comprensio_lectora_ao_1
Dori dos 1819_mt009_r1_comprensio_lectora_ao_1
 
Exemples de textos per anaitzar
Exemples de textos per anaitzarExemples de textos per anaitzar
Exemples de textos per anaitzar
 
Quadre tipologia textual
Quadre tipologia textualQuadre tipologia textual
Quadre tipologia textual
 
Caaco dos 1213_mt071_r1_lectura_facil_pol_escriu
Caaco dos 1213_mt071_r1_lectura_facil_pol_escriuCaaco dos 1213_mt071_r1_lectura_facil_pol_escriu
Caaco dos 1213_mt071_r1_lectura_facil_pol_escriu
 
Dori dt 1718_mt019_r1_ajuda_tria_graus
Dori dt 1718_mt019_r1_ajuda_tria_grausDori dt 1718_mt019_r1_ajuda_tria_graus
Dori dt 1718_mt019_r1_ajuda_tria_graus
 
Dori dt 1718_mt017_r1_branques_coneixement
Dori dt 1718_mt017_r1_branques_coneixementDori dt 1718_mt017_r1_branques_coneixement
Dori dt 1718_mt017_r1_branques_coneixement
 
Dori rub 1718_mt003_r1_dossier_infografia_4t
Dori rub 1718_mt003_r1_dossier_infografia_4tDori rub 1718_mt003_r1_dossier_infografia_4t
Dori rub 1718_mt003_r1_dossier_infografia_4t
 
Dori rub 1718_mt002_r1_professiograma_4t_part_escrita
Dori rub 1718_mt002_r1_professiograma_4t_part_escritaDori rub 1718_mt002_r1_professiograma_4t_part_escrita
Dori rub 1718_mt002_r1_professiograma_4t_part_escrita
 
Dori rub 1718_mt001_r1_professiograma_4t_oral
Dori rub 1718_mt001_r1_professiograma_4t_oralDori rub 1718_mt001_r1_professiograma_4t_oral
Dori rub 1718_mt001_r1_professiograma_4t_oral
 
Caaco dos 1718_mt004_r1_historia_2n_tema_6_
Caaco dos 1718_mt004_r1_historia_2n_tema_6_Caaco dos 1718_mt004_r1_historia_2n_tema_6_
Caaco dos 1718_mt004_r1_historia_2n_tema_6_
 

Último

Último (8)

ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
 

Pautes per fer una base orientacio amb alumnat

  • 1. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Pautes per fer una base d’orientació amb l’alumnat La base d’orientació és un instrument que mostra una seqüència ordenada d’accions per resoldre un problema o realitzar una tasca. Per a l’alumnat, és útil per planificar-se, per fer l’acció de forma autònoma i per autoavaluar-se. Com diu Neus Sanmartí: “Habitualment, una bona pregunta per generar aquest tipus de produccions és: En què hem de pensar o què hem de fer per realitzar un determinat tipus de tasques? L’avaluació de la qualitat d’aquestes bases d’orientació serà objectiu prioritari del procés d’aprenentatge perquè, de fet, resumeixen el coneixement que els estudiants hauran d’interioritzar, és a dir, retenir a la memòria de manera que es pugui activar quan calgui.”1 Per tal que una base d’orientació sigui quelcom més que unes instruccions que el docent dóna a l’aprenent perquè aquest les apliqui de forma més o menys mecànica, és indispensable que l’aprenent intervingui en la seva elaboració, ja que això li obliga a verbalitzar el propi procés d’aprenentatge i, en el futur, a aprendre a aplicar-ho de forma autònoma per resoldre nous problemes. Segons Sanmartí: “En general, s’haurà d’animar l’alumnat perquè les bases siguin al més sintètiques possible, ja que això afavoreix el seu emmagatzematge en la memòria, però sempre han de tenir sentit per a l’alumnat”. És a dir, és important que l’aprenent generi les pròpies bases d’orientació, o bé que les que utilitzi tinguin sentit per a ell, ja que no tothom aprèn de la mateixa manera o seguint les mateixes pautes. De vegades, per començar, l’aprenent necessita models, però després hauria de ser capaç de crear bases d’orientació per si sol. Alguns aprenents necessiten explicitar passos concrets de l’acció; en canvi, d’altres poden saltar-se seqüències perquè ja les han apreses. Les bases poden generar-se abans de fer una tasca (i revisar després si són correctes), però sovint es generen a posteriori, tot permetent a l’aprenent verbalitzar el procés d’aprenentatge seguit i autoregular-se. En ocasions, la base d’orientació conté les accions o objectius que poden esdevenir els criteris d’avaluació (de realització) d’una rúbrica o d’una autoavaluació. Si es vol tenir la mateixa base d’orientació per al grup/classe, primer els alumnes poden treballar individualment o en petits grups, i després consensuar-ho en el gran grup per obtenir una base d’orientació conjunta. Ara bé, la base d’orientació només és un instrument; per si sola no garanteix una avaluació formativa si no va acompanyada d’altres estratègies i dinàmiques per part del docent. A continuació, es donen algunes idees per elaborar una base d’orientació amb l’alumnat: 1. Compartim amb l’alumnat la tasca a realitzar/avaluar (objectius, procés, resultats esperables...). S’aconsella començar amb una tasca senzilla, coneguda i treballada amb l’alumnat. Imaginem que la tasca és fer un climograma2. 2. Analitzem tasques ja fetes (en aquest cas, climogrames d’altres cursos o classes) per decidir de quins són els passos a seguir per fer un climograma. Per fer aquesta 1 SANMARTÍ, Neus, “Avaluar per aprendre”. Departament d’Educació, 2010. 2 El climograma és un gràfic en el qual es representa el valor de les temperatures i de les precipitacions d’un indret al llarg d’un any. Permet la fàcil comparació dels diferents tipus de climes.
  • 2. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament base d’orientació l’alumne s’hauria de preguntar "Què hem de tenir en compte quan elaborem un climograma?" Primer es pot fer en petits grups i després consensuar-ho amb el gran grup. 3. Consensuem entre tots la base d’orientació per fer un climograma. Els passos es poden explicitar en forma d’esquema, organigrama o llista de seqüències. 4. Apliquem la base d’orientació a l’auto o coavaluació de la tasca. Aquest pas es pot fer marcant al costat de cada pas o seqüència si l’hem fet (total o parcialment) o no. Això pot servir de guia per revisar la pròpia feina o la dels companys. Exemple de base d’orientació per a l’elaboració d’un climograma (1r. d’ESO): Aquesta base d’orientació ha estat ha estat elaborada de manera consensuada. El professor ha hagut d’intervenir en fer entendre a l’alumnat la importància de la noció de proporcionalitat, per aconseguir que els climogrames de localitats diferents puguin ser comparables. S’utilitzarà com a guia per fer la tasca autònomament i com a instrument per a l’auto i la coavaluació. 1. L’eix horitzontal (o d’abscisses) es divideix en dotze parts iguals per a cada un dels mesos i es posa la inicial del mes corresponent. 2. Es dibuixen dos eixos verticals (o d’ordenades), un a cada extrem de l’abscissa. A l’eix vertical de l’esquerra hi representem les temperatures en ºC (o en ºF), començant des de 0º, i a l’eix vertical de la dreta hi representem les precipitacions en mil·límetres (mm) o en litres per metre quadrat (l/m2). 3. Cal mantenir una proporció: en general, l’escala de precipitacions és el doble de la de les temperatures. És a dir, que cada 5ºC = 10 mm, 10ºC = 20 mm, etc. 4. Si hi ha temperatures inferiors a 0º es representaran per sota de l’abscissa. En tot cas, el 0ºC de les temperatures ha d’estar a la mateixa alçada que el 0 mm. 5. Les temperatures mensuals (mitjanes de cada mes) es representaran amb una línia de punts. És a dir: si al gener hi ha 20ºC de mitjana mensual, es posarà un punt on correspongui; al febrer hi ha 22ºC i es posarà un altre punt, i així successivament, i després s’uniran amb una línia, normalment de color vermell. 6. Les pluges es representaran per mitjà d’un diagrama de barres, seguint el mateix mètode. Les barres, normalment de color blau, poden estar juntes o separades. 7. Caldrà posar la informació de les unitats (ºC, ºF, mm, l/m2...) al costat de cada eix, així com el nom de l’estació meteorològica, localitat, etc. CAL SEGUIR AQUESTES INDICACIONS TANT SI EL CLIMOGRAMA ES FA AMB UN FULL DE CÀLCUL COM SI ES FA MANUALMENT.
  • 3. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament ESTACIÓ... 45,00 90,00 40,00 80,00 35,00 70,00 30,00 60,00 P (mm) T (ºC) 25,00 50,00 P (mm) 20,00 40,00 T (ºC) 15,00 30,00 10,00 20,00 5,00 10,00 0,00 0,00 G F M AB MG JN JL AG S O N D (Imatge extreta de http://www.xtec.cat/%7Erherna24/meteo_climogrames.htm) Exemple de base d’orientació per a fer divisions (4rt dr primària): Aquesta base d’orientació ha estat elaborada exclusivament per una parella d’alumnes de 4t de primària de l’Escola Heura, després d’analitzar des de la seva perspectiva d’aprenents quins passos segueixen per fer una divisió. En aquest cas, la base d’orientació es vincula més amb l’autoreflexió sobre el procés d’aprenentatge.