2. imagen
n o p a ra agregar una
Ha g a clic en el ico
- Materials: pedra , marbre i
Fitxa tècnica: granit.
- Autor: Donato Bramante - Estil: renaixentista
- Cronologia: 1502 - Sist. Constructiu:
Arquitravat i voltat
- Tipologia: esglèsia
- Localització: Roma (Itàlia)
3. Context històric:
- Es va començar a construir el 1502 i es va acabar el 1510.
- Encàrrec dels Reis Catòlics per commemorar la “Toma de
Granada” el 1492.
- Es considera com el manifest de l’arquitectura del classicisme
renaixentista ( defensa de la planta centralitzada).
- El lloc on s’ha aixecat l’esglèsia, segons la tradició és on va
ser martiritzat Sant Pere, d’aquí aquest nom.
4. Donato Bramante:
- Neix a Urbino(1444), i mort a Roma (1514).
- Formació quattrocentista però té més importància a principis del
segle XVI.
- Millor representant d’arquitectura de l’Alt Renaixement.
- 1480 es va establir a Milà, on va participar, amb Leonardo da Vinci,
en la renovació artística i cultural de la ciutat.
- 1499 es trasllada a Roma, i participarà com arquitecte en la basílica
de Sant Pere.
5. Anàlisi formal:
Descripció formal:
- Planta:
El templet, que s'alça , és fet de granit i té planta
circular, amb una columnata que envolta la cel·la, coberta
per una cúpula semicircular. Hi ha una gran semblança amb
el “tholos” grec. A la planta hi ha un crepidoma, que són tres
escales cadascuna de les quals representa les tres virtuts
teologals: la fe, l'esperança i la caritat. S'aixeca damunt una
escalinata seguida d'un curt podi on s'eleva una columnata
d'ordre toscà o dòric romà.
6. - Temple dividit en 2 pisos:
- El primer pis comença amb una escalinata circular
que limita el peràstil de 16 columnes d’ordre toscà.
Damunt les quals s’aixeca un entaulament clàssic
format per un arquitrau, un fris dividit en tríglifs i
mètopes decorades amb imatges dels instruments del
martiri de Sant Pere, i una cornisa.
7. - En el pis superior s’inicia amb una balustrada
que encercla un cos cilíndric que fa les funcions de
tambor i que contribueix a la lleugeresa del
conjunt. I hi ha una succesió d’una sèrie de finestres
obertes , i nínxols amb forma de semicúpules
coronades per una petxina . Damunt d’aquests
elements s’aixeca una cúpula de mitja esfera, els nervis
de la qual conflueixen en una llenterna rematada amb
una creu.
8. - Interior: Hi ha una única cel· la de planta circular
(15 m. de diametre) amb pil· lastres adossades al mur, i
damunt de la cripta hi ha eregida la creu , on es
creu que va ser crucificat Sant Pere.
Al costat oposat de l’entrada principal hi ha un altar
petit, de 4’5 metres de diametre, pensat per a fer la
cel· lebració litúrgica d’un grup d’un grup de fidels. El mur
de la cel· la , amb dos cossos, i com he dit anteriorment
té una paret articulada per dos nínxols d’acabament
semicircular, en forma de petxina , que alternen amb
portes i finestres separades per les pilastres , cadascuna
de les quals pertany aun peristil.
En total té 48 mètopes on hi havia representada una
figura d’un fust repetida 4 vegades.
10. Significat i funció:
Just a sota de l'altar major hi ha la cripta on, es
diu que anteriorment, hi havia clavada la creu de Sant
Pere. Aquesta cripta simbolitza el martir de l’apòstol.
Es considera el manifest de l’arquitectura del
classicisme renaixentista, donada la seva puresa de línies
i la seva austeritat decorativa.
El seu significat és la simbolització de la condició
de la condició de l’apòstol Pere com el primer
pontífex i fonament de l’Església , i la seva
funció és commemorativa i religiosa.
11.
12. La tipologia circular de l’edifici va ser elegida per
l’arquitecte d’acord amb la creença neoplatònica
expressada pel filòsof i teòleg Marsilio Ficino, que
afirmava que a Déu li correspon la forma geomètrica més
perfecta: l’esfera. Per aquesta raó, San Pietro in Montorio
és considerat el temple platònic ideal, i la seva cúpula
simbolitza el trànsit del món terrenal al celestial.
