Dossier informatiu de l'activitat familiar "Fris escultoric de Josep Maria subirachs al Museu del Ferrocarril de Catalunya

1. Fris
escultòric
de
Josep Maria
Subirachs

2. 2

3. El Museu del Ferrocarril
gaudirà d’aquesta obra d’art
durant el temps que durin els
treballs de l’Alta Velocitat a
Barcelona.
Amb aquesta activitat podreu
conèixer millor l’autor i la
relació que han mantingut el
ferrocarril i l’art, des dels
inicis.

4. 4
 La relació ferrocarril i art
 Introducció
 Breu referència en imatges:
 Algunes estacions – monuments
 La col·lecció d’art contemporani
Renfe-Adif
 L’obra de Subirachs al Museu
 Antecedents: L’estació de Sants
 Primeres etapes de l’estació en imatges
 Reconstrucció de 1979, s’instal·la l’obra.
 Què tenim al davant
 On s’ubicava?
 L’autor
 Vida i obres
 Relació amb Vilanova
 Característiques d’aquesta composició
 Què va voler expressar l’autor?
 L’Activitat
Busca _ _ _ _ _ _ _ _ _ !
Índex de la visita

5. 5
La Relació Ferrocarril i Art
Introducció
Des del començament de l’aventura del ferrocarril a
mitjans del segle XIX, les primeres companyies
ferroviàries van fer servir les construccions i
edificacions destinades al servei al públic com a
element definitori i propagandístic de la companyia.
De tal manera que, des del moment en que es
projectava una línia de ferrocarril, juntament amb
la resta d’elements d’infraestructura es definien les
tipologies dels edificis, diferenciant-los en vàries
classes o nivells d’importància segons
l’emplaçament en grans ciutats, pobles, enllaços i
zones despoblades.
Les estacions han estat sempre un element
arquitectònic important, tant pel que fa a la tècnica
(marquesines de ferro, estructures ferroviàries
específiques, etc.) com per l’estètica, ja que s’han
empleat sovint per realitzar façanes monumentals i
grans obres arquitectòniques d’autors reconeguts. A
través de la història tenim diferents exemples d’usos
estilístics, com el neomudèjar (Toledo) o el
modernisme (València).

6. 6
Per les estacions més importants es contractaven
arquitectes o enginyers famosos, que
desenvolupaven grans treballs arquitectònics amb
cobertes i façanes espectaculars, seguint les
tendències artístiques del moment.
En moltes ocasions, l’emplaçament al centre de les
ciutats i/o al mig de grans places, permetia afegir
elements escultòrics al·lusius a la companyia o al
tema ferroviari per completar el conjunt.
Algunes de les estacions dels inicis han estat
considerades com a Monument Històric Artístic.
Moltes de les de nova construcció i algunes de les
recentment rehabilitades han estat signades per
arquitectes de renom i compten amb elements
escultòrics d’artistes reconeguts.

7. 7
 Breu referència en imatges:
 Algunes estacions – monuments

8. 8
 La col·lecció d’art contemporani
Renfe-Adif
La col·lecció forma part del fons patrimonial
tant de Renfe com d’Adif. Entre els artistes, es
troben alguns noms distingits com:
-Andreu Alfaro, amb l’obra Charlotte von Stein
(1981) a l’estació del Nord de València
- Cristina Iglesias, amb l’obra Sense títol W-3
(1987), a l’estació de Córdoba.
- Jaume Plensa, amb l’obra La Raó (1986), a
l’estació de La Pobla de Segur (Lleida)
- Martín Chirino, amb dues obres, una de les
quals: Mi patria es una roca-el viento (1987) es
troba a l’estació d’Atocha a Madrid.
També trobem l’autor que ens ocupa en aquesta
activitat: Josep Maria Subirachs.
Si voleu tenir més informació de la col·lecció
d’art contemporani podeu consultar els llocs web:
ADIF:
http://www.adif.es/eu_ES//ocio_y_cultura/
esculturas/esculturas.shtml
Renfe:
http://www.renfe.com/empresa/RSE/es
culturas/index.html

9. 9
 L’obra de Subirachs al Museu
 Antecedents: L’estació de Sants
És una de les primeres estacions de ferrocarril
construïdes al nostre país. Formava part de la xarxa
creada per la Companyia El carril de Barcelona a
Molins de Rei i Martorell, de 1854. Era la segona
estació de la línia esmentada després de la de Plaça de
Catalunya.
 Primeres etapes de l’estació en imatges
Edifici original. Fons de l’Arxiu històric de Sants
El 1900 s’inicien treballs per canviar de nivell
l’estació, reformant-la i ampliant-la

10. 10
Els anys 30 del segle XX, poc abans de la guerra civil, la companyia
MZA construeix un nou edifici ubicat a la plaça de Sants, que
contemplava el nivell inferior per vies i andanes i el superior com a
edifici de viatgers.
En aquesta perspectiva de l’edifici veiem la gran volta de canó acabada
en mitja esfera que comptava amb 6 xemeneies que permetien la
sortida de fums.

11. 11
 L’obra de Subirachs al Museu
 Què tenim al davant?
Es tracta d’un fris o mural escultòric format per
22 mòduls treballats individualment.
 On s’ubicava?
Va ser encarregat per formar part d’una de les
façanes de l’estació de Sants de Barcelona en la
reconstrucció de l’edifici de 1979. Amb aquesta
renovació, l’estació es convertia en el centre del tràfic
ferroviari de la ciutat amb 13 vies per tot el trànsit
de curt o llarg recorregut que arribava o sortia de la
metròpoli.
Foto Miquel Badia
Imatge de l’emplaçament original de l’escultura, a la façana de la Plaça
dels Països Catalans de l’estació de Sants.

12. 12
En els darrers anys del segle XX, amb la
construcció d’un hotel a sobre de l’edifici central, un
aparcament i altres serveis, l’estació es converteix en
un intercanviador de transports de primer ordre.
Avui en dia s’estan portant a terme noves tasques
de rehabilitació i modificació de l’edifici i el seu
entorn per adaptar-se a l’arribada de l’alta velocitat.

13. 13
 L’autor
 Vida i obres
Josep Maria Subirachs neix a Barcelona l’11 de març de
1927. La seva obra és una de les més riques, sòlides i
representatives de l’art contemporani català i espanyol.
Reconegut a nivell mundial, les seves obres han marcat
la modernitat al país com a capdavanter en quant a
l’escultura d’avantguarda a la Catalunya de la segona
meitat del segle XX. Escultor, dibuixant i gravador va
treballar com aprenent al taller de Monjo (1942-1947) i
va ser alumne lliure de l'Escola de Belles Arts de
Barcelona (1945), però és Enric Casanovas (1947- 48)
qui va esdevenir el seu autèntic mestre i de qui va
heretar
un estil de caràcter mediterrani inspirat en Maillol.
 Relació amb Vilanova
Al final de la Rambla de Vilanova, s’alça l’obelisc en
memòria de Francesc Macià, nascut a Vilanova, que
Subirachs va construir “perquè fos el primer monument
que s’aixequés a Catalunya” en record del primer
president de la Generalitat un cop restaurada la
República el 1931.

14. 14
 Característiques d’aquesta composició del Museu
 El tema
L’artista fa un homenatge al tren. Subirachs situa
cites històriques i elements identificables per tal que
tinguem un referent proper.
L’element essencial és la roda, símbol de la
comunicació i la mobilitat. Dit tot això, en paraules de
la seva filla i historiadora de l’art Judith: “en una clara
intenció de fusionar l’art amb l’activitat quotidiana,
va convertir el que podria ser un rètol amb les lletres de
la paraula BARCELONA en una escultura de fort
impacte visual”.
L’ús d’elements simbòlics, situats intencionadament,
possibiliten Interaccionar entre la funció comunicativa
i l’artística.
 La lletra
L’artista utilitza les lletres per donar força al valor
comunicatiu de les seves obres, fent un homenatge a la
tipografia. Les usa amb freqüència i també els
anagrames per destacar el contingut específic de l’obra.
 El relleu i el baix relleu
El relleu o bé el buit de les lletres (baix relleu) no és més
que un recurs per enriquir estèticament la textura de la
superfície.

15. 15
 Les formes
L’autor fa servir la multiplicació de les formes:
• L’ús de la rodona en moltes variants.
• L’oposició ple-buit o positiu-negatiu.
• L’afirmació de reminiscències barroques amb l’ús
de la corba i la contra corba.
 El material
Utilitza un tipus de material que permet obres de
grans dimensions.
L’artista usa l’empremta en els encofrats (motllo
format per fustes o plaques de metall en el qual es
buida el formigó fins que forja), la qual cosa li permet
jugar amb les línies. Un cop endurida la forja, es pot
treballar com si fos pedra: es pot escantonar i fer
incisions amb punxó i d’altres treballs. En molts casos,
introdueix fustes dins el motllo per donar textures
diferents al formigó i a l’obra final (cas del mural de
Sants)

16. 16
 Què va voler expressar l’autor?
Segons el propi artista, “tots els monuments públics
se’ls plantejava com un diàleg entre el ciutadà i la
ciutat”. En aquest cas el diàleg s’estableix entre
l’estació i els usuaris. L’obra d’art es converteix en un
element necessari més al servei del públic: el simple
rètol amb el nom, que duen tots els edificis d’aquestes
característiques.

17. 17

18. 18
Busca __ __ __ __ __ __ __ __ __ !
 L’Activitat
El Museu us proposa apropar-vos a aquesta obra d’art
des d’una perspectiva inèdita, estant a tocar de cada
detall, per poder percebre de prop què ens va voler
expressar l’artista i com ho va fer.
A continuació teniu les instruccions per trobar el secret
que guarda:
1. Mireu bé l’escultura.
2. A la pàgina següent teniu tots els mòduls que la
formen, numerats a l’atzar.
3. Es tracta de seleccionar nou d’aquests mòduls per
formar la paraula clau d’aquesta activitat i que
està relacionada amb el significat de l’obra.
4. Anoteu els números dels mòduls que heu escollit i
completeu la frase final.

19. 19
1 2
17
9
3 4
7 8
5 6
12 1310 11
14 15
19 20 21 22
18
16