comunitatiassociació

1. SOCIOLOGIA
Comunitat i
associació

2. Comunitat i associació
• Un altra manera de
classificar les agrupacions
humanes que ha estat molt
productiva per a la
sociologia fou la que
formulà el sociòleg alemany
Ferdinand Tönnies
(1855-1936).
• Va distingir entre
Ferdinand Tönnies
comunitat i associació.

3. Comunitat i associació.
comunitat associació
• Integrada per individus units • Integrada per individus units
per vincles naturals i per interessos individuals.
espontanis. • Els vincles estan fonamentats
• Els vincles estan fonamentats en la utilitat i el benefici
en el sentiment i l´afecte. personal.
• Els individus acostumen a • Les relacions entre individus
intervenir en els assumptes acostumen a ser impersonals.
privats dels altres. • L´esfera privada no sol ser
• Domina el sentiment de interferida per l´esfera
pertinença a un grup estable. pública.
• Existeix un grau molt alt d • El grup és transitori i genera
´esperit de cooperació. poc sentiment de pertinença
• L´esperit de cooperació està
condicionat pels guanys
possibles.

4. Comunitat i associació
• Segons Tönnies, la història occidental, des de l
´edat mitjana fins a l´actualitat és la història de
la transició d´una organització comunitària a
una organització de caràcter associatiu.
• Durant l´edat mitjana els principis d
´organització social es basaven en la unitat
familiar, els llaços de sang, els vincles de
veïnatge ....
• L´existència de la comunitat es manifestava en
la unanimitat de la creença religiosa.

5. Comunitat i associació
• La irrupció de la modernització individualista i
urbana trastocà l´esperit comunitari medieval.
• Si abans l´Estat polític era gairebé inexistent,
amb la modernitat s´estableix un Estat
dominant i fort que intenta posar ordre a un
seguit de moviments d´emancipació i de lluites
per la llibertat.
• Tot això confluí en un nou tipus d´organització: l
´acord contractual substituirà el sentiment de
pertinença medieval.

6. Text: Vicente Verdú, El planeta americano, pàgina 135
• La diferencia entre la ciudad europea y la ciudad
norteamericana, entre la multivivienda europea y la
unifamiliar norteamericana, marca la dinámica
relacional y el sentido de la cotidianidad. Los europeos
tienen clara la referencia a un centro. En Europa hay una
capital hegemónica y con ella un centro prominente en el
corazón de su mapa. En cualquier ciudad europea hay
una plaza y un ayuntamiento con escudo, una iglesia y
un mercado central, una avenida o una calle mayor
donde se celebran desfiles, pasan las manifestaciones y
se agrupan los comercios.

7. Text: Vicente Verdú, El planeta americano, pàgina 135
• Para los americanos, en cambio, su realidad urbanística
desde hace años es cada vez más una extensión sin
jerarquías, un territorio abierto que conserva el talante
de una tierra para saborear solitariamente.
• Cuando se vuela sobre Estados Unidos se obtiene la
visión de un mundo vecinal en forma de archipiélago: las
viviendas se despliegan sobre un plano que podría no
acabar nunca ni refererse a ningún eje que no sea los
contornos de las highways.
• Viven sobre una América difusa y exterior sin otras
referencias que los luminosos de sus marcas a lo largo de
las vías donde se alinean los vendedores de automóviles,
los moteles o los establecimientos de fast-food.

8. Ciutat de Los Angeles

9. Text: Vicente Verdú, El planeta americano, pàgina 135
Activitats:
1- A quin tipus d´urbanisme corresponen aquestes característiques, a l
´americà o a l´europeu?
2- Hi ha alguna relació entre la disposició de l´espai urbà i el caràcter
comunitari d´una societat? Quin dels dos urbanisme fomenta més l´esperit
comunitari?
Urbanisme i comunitat
Multivivenda (pisos) Relacions cíviques
Organització entorn a una plaça Centre hegemònic
Forma d´arxipèlag Transport individual
Perifèries extenses Vivendes unifamiliar
Solitud Relacions comercials
Preferència pel centre Territori tancat
Territori obert Segueixen l´eix de les carreteres
Companyia Transport col·lectiu

10. Text: Vicente Verdú, El planeta americano, pàgina 135
Urbanisme americà Urbanisme europeu
Vivendes unifamiliars Multivivenda (pisos)
Segueix l´eix de les carreteres Organització entorn d´una plaça
Forma d´arxipèlag Centre hegemònic
Perifèries extenses Preferència pel centre
Solitud Companyia
Territori obert Territori tancat
Transport individual Transport col·lectiu
Relacions comercials Relacions cíviques

11. Activitats:
1. Quines diferències més
evidents es manifesten entre la
vida en un poble i la vida en
una gran ciutat?
2. Assenyaleu formes d´enfortir
els lligams comunitaris dins un
grup acabar de formar.
3. Els fenòmens de les sectes i les
tribus urbanes a quines raons
sociològiques els atribuiríeu?