1. La Guerra Civil (l´esclat)
La Segona República i la Guerra Civil espanyola
2.
3. L´organització del cop d´estat.
• En el context de crisi política i social dels primers
mesos de 1936 van iniciar-se els preparatius d´un
cop d´Estat contra la República.
• Els principals responsables foren un grup de generals
i caps de l´exèrcit organitzats en la Unión Militar
Española, una organització clandestina que agrupava
els militars més reaccionaris de l´exèrcit espanyol.
• Els més coneguts eren els generals Franco, Goded,
Mola i Sanjurjo, el qual ja havia protagonitzat un
intent colpista en 1932 i es trobava exiliat a Portugal.
5. L´organització del cop d´estat.
• Els colpistes comptaven amb l’ ajuda econòmica del
financer mallorquí Joan March i de la Itàlia feixista i l
´Alemanya nazi, que havien mantingut contactes
previs amb els conspiradors i els havien encoratjat a
aixecar-se contra el govern.
• Políticament, quasi totes les forces de la dreta i de l
´extrema dreta (en especial els carlins i els
falangistes) es mostraven partidàries de donar suport
al cop militar.
6. L´organització del cop d´estat.
• La matinada del 13 de juliol, com a rèplica a l
´assassinat a mans d´escamots falangistes del tinent
republicà José Castillo, va produir-se l´assassinat del
dirigent de l´extrema dreta monàrquica José Calvo
Sotelo.
• La mort de Calvo Sotelo va accelerar els plans
colpistes, que ja tenien un motiu que justigfiqués l
´aixecament, i el 17 de juliol de 1936 va succeir el
que tothom es temia: una part important de l´exèrcit
va sublevar-se contra la República.
7. L´organització del cop d´estat.
• A Melilla, el coronel Yagüe, cap de la Legió, va
aixecar-se en armes contra la República i la
insurrecció, coneguda a partir d´ara com l
´Alzamiento Nacional, es va estendre a la resta del
protectorat marroquí.
• El 18 de juliol, el general Franco, un cop assegurat
el triomf de la insurrecció a Canàries, va passar al
Marroc per posar-se al capdavant de l´exèrcit d
´âfrica i dirigir-se cap a la península.
• Entre el 18 i el 19 de juliol, la majoria de les
guarnicions militars de la resta d´Espanya van unir-
se al cop d´Estat, així com sectors civils de la
Falange i els requetés carlins.
http://www.youtube.com/watch?v=gnhglMz-WXc&feature=relmfu
8. La reacció de la República
• El govern de la República va trigar a reaccionar.
• En dos dies la insurrecció ja s´havia fet forta a
Pamplona, Sevilla, Castella-Lleó i part d´Aragó.
• El dia 19, el govern republicà entregà armes a les
milícies dels sindicats obrers per enfrontar-se a ls
militars.
• També una part de l´exèrcit i de les forces de
seguretat (guàrdies d´assalt i guàrdia civil) van
mantenir-se fidels al govern republicà, fent possible
la derrota de la insurrecció a una part significativa de
l´Estat.
9. La insurrecció a Catalunya
• A Catalunya l´aixecament militar fou dirigit pel
general Goded.
• Els partits directament implicats en el cop tenien
poca implantació a Catalunya.
• El principal partit conservador, la Lliga Catalana, nova
participar ni va donar suport explícit al complot, tot i
que després del 19 de juliol molts dels seus dirigents
van sortir de Catalunya per donar suport al bàndol
colpista.
10. La insurrecció a Catalunya
• La insurrecció que va esclatar el dia 19 fracassà a
Catalunya gràcies a l´acció de la població, amb partits i
sindicats d´esquerres armats per la Generalitat, i per la
intervenció de les forces d´ordre públic, que van
mantenir-se fidels a la República.
11. Espanya dividida en dos.
• La rebel·lió va fracassar a aquells llocs on les forces obreres i d
´esquerres tenien més presència així com a les zones
industrials: Madrid, Biscaia, Guipúscoa, Astúries, Santander i
València, així com una part d’ Andalusia, Extremadura i
Castella. (ESPANYA REPUBLICANA)
12. Espanya dividida en dos.
Els rebels van dominar en les zones catòliques que
majoritàriament havien votat a la CEDA: Castella
(la major part), Navarra, Àlaba, Galícia, Aragó
(Saragossa), part d´Andalusia (Sevilla) i Mallorca,
així com Canàries i el protectorat marroquí.
(ESPANYA NACIONAL)
14. Els dos bàndols
El bàndol nacional estava dirigit per
militars que comptaven amb el suport de
les classes altes i dels sectors més
conservadors (monàrquics, catòlics,
falangistes, carlins i antireformistes).
Defensaven un estat centralista i
homogènia (la unitat d´Espanya).
La seva intenció era imposar una
dictadura militar que restablís l´ordre i
aturés el risc de l´esclat d´una revolució
social.
15. Els dos bàndols
Les tropes nacionalistes, a l´inici,
comptaven amb uns 98.000 soldats, als
quals s´han d´afegir els contingents
rebles de l´exèrcit africà (uns 45.000
homes) i les milícies falangistes i
carlistes.
A més comptaven amb l´ajuda de les
potències nazi-feixistes i la neutralitat
de les potències democràtiques que
van abandonar a la República.
16. Els dos bàndols
El bàndol republicà estava integrat per les classes populars
obreres i camperoles, les classes mitjanes, la burgesia
il·lustrada i la majoria dels intel·lectuals.
Defensaven la legitimitat de la democràcia republicana i el
conjunt de reformes introduïdes pels governs d´esquerres.
17. Els dos bàndols
En el carrer, el poder es trobava en mans de
les organitzacions sindicals obreres i les seves
milícies.
Institucionalment, existia un govern republicà
burgés que, en teoria estava legitimat en l
´esfera internacional i que mantenia el control
sobre les reserves d´or i la major part de la
capacitat econòmica i del potencial industrial
del país.
A l´inici de la guerra els republicans comptaven
amb uns 112.000 soldats.
18. Activitats:
Un dels motius per venir cap a Barcelona
era que, al poble, el meu pare havia estat • Qüestionari:
objecte d´amenaces tant des de la dreta • Quina realitat política
com des de l´esquerra (entre elles les d´un reflecteix aquest text?
familiar casat amb una neboda). Justifica la resposta.
(...) En un poblet de només cinc-cents • Com creus que va afectar
habitants hi havia dos metges (el de la aquest ambient al
gent de dretes i el de la gent d´esquerres), desenvolupament de la
dues farmàcies, dues llevadores, dues Segona República?
barberies, dos cafès, dues fondes, dos • Veus reflectida aquesta
rellotgers, cadascun mirant de subsistir i situació en l´època
odiant l´altre, amb la clientela políticament actual?
i religiosament diferenciada en dos grups:
els que anaven a l´església i els que no.
E. Pinilla de la Heras, La memoria
inquieta, 1996
19. bibliografia
• Projecte La Casa del Saber, Història 4t ESO,
Grup Promotor Santillana, Barna 2008
• Vicente Moreno Cullell, Del fracàs del cop
d’Estat a l’esclat de la Guerra Civil, Ciències
socials en xarxa, 29/03/2011
• http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2011/03/29/del-fracas-del-cop-d%E2%8