1. La Guerra Civil
espanyola
(els protagonistes)
La Segona República i la Guerra Civil espanyola
3. La internacionalització del conflicte
• A tots els països d´Europa l´opinió pública es
va dividir entre defensors del govern de la
República i els que donaven suport als
colpistes.
• Regne Unit i França van convocar una
conferència on es va signar un acord de no
intervenció per evitar que el conflicte es
generalitzés a altres països (neutralitat).
4. La internacionalització del conflicte
• Malgrat el neutralisme de les dues democràcies europees
més importants, els dos bàndols van rebre ajuda exterior:
Bàndol republicà: Bàndol nacional:
-L´URSS -La Itàlia feixista
-Les brigades -L´Alemanya nazi
internacionals.
Brigadistes internacionals: Voluntaris procedents
de diferents països del món que van acudir a lluitar a
la guerra d´Espanya a favor de la República.
5. La internacionalització del conflicte
• Des d’Alemanya, Hitler va enviar
a Espanya la Legió Còndor i va fer
servir el conflicte com un banc de
proves per a les noves armes que
serien utilitzades en la Segona
Guerra Mundial.
• En contrapartida, Alemanya va
assegurar-se de que la seva INTERVENCIÓ MILITAR ALEMANYA
EN LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA
inversió en la Guerra Civil seria Tropes 17.000
retornada a base de matèries Tancs 120
primeres estratègiques i una Peces d’artilleria 600
Avions 597
creixent penetració en la
indústria de la mineria espanyola.
6. La internacionalització del conflicte
• El suport italià va consistir en
l’enviament d’una gran unitat,
el Corpo Truppe Volontarie, i en el
subministrament d’armament.
• Mussolini va ser qui més homes i més
material bèl·lic va enviar a Espanya.
• Volia assegurar així els seus interessos
INTERVENCIÓ
expansionistes en el Mediterrani i MILITAR ITALIANA EN
agilitzar la cooperació amb Hitler per LA GUERRA CIVIL
enfortir l’Eix Roma-Berlín. ESPANYOLA
Tropes 72.775
Avions 759
7. La internacionalització del conflicte
• La URSS no va canviar la seva
postura de neutralitat fins a
l’octubre de 1936 quan va
començar a enviar armament
i nombrosos assessors polítics
i militars al bàndol republicà,
que el govern de Largo INTERVENCIÓ MILITAR
SOVIÈTICA EN LA GUERRA
Caballero va pagar fent servir CIVIL ESPANYOLA
Tropes 6.000
les reserves d’or del Banc Tancs 760
d’Espanya. Peces 1.555
d’artilleria
Avions 1.087
8. La internacionalització del conflicte
Les armes en la guerra civil espanyola
• http://www.youtube.com/watch?v=Rimw04s3kPk&feature=relmfu
L´aviació republicana
Messerschmitt BT 109
• http://www.youtube.com/watch?v=17hQGdZyfkQ&feature=related
Atac de los Bf-109 de la Legió Condor
• http://www.youtube.com/watch?v=8Z_igMtimh8&feature=related
Polikarpov 1-15 chato
9. L’ exèrcit popular de la República
• L'Exèrcit Popular de la República (EPR) fou la
denominació adoptada pel Govern de la Segona
República Espanyola a partir del mes d‘octubre
del 1936 per a denominar les forces armades
reorganitzades a partir dels elements de
l'exèrcit espanyol que es mantingueren lleials
després del cop d'Estat del 17 i 18 de juliol del
1936 i de les milícies populars creades durant
els primers mesos de la Guerra Civil espanyola i
que s'enfrontaren a l'exèrcit constituït pels
generals revoltats, denominat Exèrcit Nacional.
10. L’ exèrcit popular de la República
• La creació de l'Exèrcit Popular va ser impulsada pel
cap del govern republicà i ministre de la guerra
Francisco Largo Caballero amb el suport dels seus
companys socialistes (PSOE), comunistes (PCE) i
republicans moderats (Izquierda Republicana).
• La seva primera data clau és el 16 de octubre del
1936, quan es va concretar un comandament únic de
l'exèrcit. Les milícies que s'havien enfrontat fins
aleshores als militars revoltats havien estat
organitzades a voluntat de sindicats i partits polítics,
principalment pels integrants de la coalició del
Front Popular (unitats com ara el Cinquè Regiment
comunista o les Milícies Confederals anarquistes) i
sense cap mena de coordinació eficaç.
11. El naixement del franquisme
• Políticament, les organitzacions que col·laboraven amb els
insurrectes representaven corrents polítics molt diferents:
monàrquics, antics militants de la CEDA, carlins i
falangistes, els quals buscaven augmentar la seva influència
a costa dels militars.
• Durant els mesos d’agost i setembre de 1936, la necessitat
d’un comandament militar únic va esdevenir una urgència
pels revoltats.
• Així, a les darreries de setembre, una reunió de la Junta de
Burgos va decidir la creació d’un comandament militar
únic, el qual, a proposta del general Kindelán, seria presidit
per Franco com a comandant en cap.
12. El naixement del franquisme
• És així com, a partir de l’1 d’octubre,
mitjançant un decret, Franco va ser
nomenat generalíssim de tots els exèrcits
espanyols, i a la vegada cap d’Estat
mentre durés la guerra.
• Després d’aquesta primera fase del
procés d’unificació política i militar,
Franco va haver d’enfrontar-se amb la
independència que encara gaudien els
dos moviments polítics més importants
de l’Espanya nacional: els falangistes i els
carlins.
13. El naixement del franquisme
• La política del nou cap de l’Estat a la zona
nacional va ser construir un Estat amb un
sistema feixista amb un partit únic.
• Inspirat en el model feixista de Hitler i
Mussolini, el generalíssim buscava la
instauració del sistema de partit únic sota el
seu comandament amb plens poders polítics
i militars.
14. El naixement del franquisme
• Els carlins presentaven importants discrepàncies amb la Falange.
• Els tradicionalistes comptaven amb nombrosos efectius militars
propis, l’autonomia dels quals va crear molts problemes a la direcció
de l’exèrcit, fins a l’extrem que Franco va haver d’obligar el seu cap
principal a abandonar el país el desembre de 1936.
• Ben aviat, però, Franco va disposar-se a liquidar qualsevol tipus de
resistència existent en el bàndol nacional, i, el 19 d’abril de 1937,
amb la col·laboració del seu cunyat, Ramón Serrano Suñer, va
decretar la unificació forçada dels dos moviments en
l’anomenada Falange Española Tradicionalista y de las JONS (FET-
JONS), partit al qual s’integrarien totes les altres forces polítiques
que donaven suport al bàndol nacional.
15. El naixement del franquisme
• En aquest partit únic quedaven incorporades totes les tendències
polítiques que havien donat suport a la insurrecció militar i que, a partir
d’aquest moment, tindrien Franco com a cap suprem.
• Tots els intents d’oposició al decret protagonitzats tant per falangistes
com per carlins van ser reprimits amb facilitat.
• El nou partit únic, d’ideologia falangista (uniformat amb la camisa blava
de Falange i la boina vermella carlina, així com amb la salutació feixista
del braç enlaire), però, no dominaria l’aparell de l’Estat.
16. Les ideologies en guerra
L´anarquisme
• El 1936, el principal moviment anarquista, CNT-FAI, va decidir,
després de diverses negatives, col·laborar amb el govern català (
Generalitat) de Lluís Companys.
• En el govern central van estar al seu torn, Joan García Oliver es va
convertir en Ministre de Justícia (que va abolir els honoraris jurídics i
va destruir els expedients penals), Diego Abad de Santillán es va
convertir en Ministre d'Economia, i Federica Montseny es va
convertir en Ministra de Salut, per a anomenar uns pocs casos.
• Durant la Guerra Civil espanyola, molts anarquistes fora d'Espanya
van criticar a la CNT-FAI per entrar en el govern i comprometre's amb
elements comunistes en el bàndol republicà.
17. Les ideologies en guerra
L´anarquisme
“Història d´una anarquista: Ethel Mac Donald”
• http://www.youtube.com/watch?v=KKsppdWBTyw
• http://www.youtube.com/watch?v=V22742ofnFM
• http://www.youtube.com/watch?v=7IqNiY66sVQ
• http://www.youtube.com/watch?v=Jo0-G8v7Jo4
18. Les ideologies en guerra
L´anarquisme (economia)
• La col·lectivitat, a Espanya, era cada una de les institucions economicosocials que inspirades
en els principis anarcosocialistes es van formar durant la
situació revolucionària que va acompanyar a la guerra civil en diversos punts de la geografia
espanyola.
• Dos dels casos més coneguts van ser les empreses col·lectivitzades en la ciutat de Barcelona i
les col·lectivitats agràries d'Aragó. A Barcelona les col·lectivitats van exercir un paper
empresarial semblant a les cooperatives d'autogestió. Servicis de la ciutat com els transports
urbans van ser gestionats per col·lectivitats, inclús llocs com hotels, barberies, i restaurants
van ser col·lectivitzats i administrats pels seus treballadors.
• Després de l'inici de la guerra, gran part de l’economia d'Espanya va ser posada sota el
control obrer per mitjà de col·lectivitats. En bastions anarquistes com Catalunya, la xifra va
aconseguir el 75%, però va ser inferior en les zones amb una forta influència socialista i
marxista. Les fàbriques es van gestionar a través de comitès de treballadors i les explotacions
agràries es van convertir en zones col·lectivitzades i van funcionar com a comunes agrícoles.
En alguns casos el diner estatal es va substituir per vals de treball.
19. Les ideologies en guerra
L´anarquisme
• Les zones de treball tot just "alliberades"
es van regir sota principis
anarcosocialistes, les decisions es van
realitzar a través de consells dels
ciutadans evitant la burocràcia formal. A
més de la revolució econòmica, va haver-
hi un esperit de la revolució social.
Algunes tradicions es van considerar com
"opressores" i van ser fetes desaparèixer.
Per exemple, la idea d'"amor lliure" es va
fer popular.
20. Les ideologies en guerra
La Falange
• Adoptaren com a emblema el jou i les fletxes dels Reis Catòlics (emblema de les
Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista), a més de la bandera vermella i negra, la
camisa blava (a l'estil de la camisa negra italiana) i vestimenta paramilitar. La seva
plataforma ideològica es va concretar en els anomenats veintisiete
puntos (novembre del 1934).
• Propugnaven un estat totalitari, autoritari, no parlamentari, nacionalista, unitari
i imperialista, i l'organització corporativa de l'estat; a més, tenien en comú
l'exaltació d'una forma de vida arriscada, el culte a la violència i a l'acció directa
(les milícies com a grup de xoc, sovint enfrontades a militants d'esquerres).
• Introduïren les línies originals de llur pensament: en l'aspecte econòmic, la
concepció d’Espanya com un gigantesco sindicato de productores, el sentit catòlic
del moviment i una reforma agrària per a elevar el nivell de vida dels camperols
mitjançant serveis tècnics adequats i l'extensió de la propietat familiar de la terra.
21. Les ideologies en guerra
La Falange
• Primo de Rivera, el màxim dirigent del partit,
és jutjat sota l'acusació de inductor a la
rebel·lió militar, condemnat a mort i afusellat,
sense esperar l'assabentat del Govern, en la
presó d'Alacant el dia 20 sw novembre de
1936.
• Els falangistes van lluitar decididament en el
bàndol nacionalista, autoanomenat nacional
(feixista) pels rebels, contra la part de l'exèrcit
i altres forces fidels al govern de la República.
22. Les ideologies en guerra
El carlins (requetès)
Oriamendi (Himne dels requetès)
Por Dios, por la Patria y el Rey lucharon nuestros padres.
Por Dios, por la Patria y el Rey lucharemos nosotros también.
Lucharemos todos juntos, todos juntos en unión,
defendiendo la bandera de la Santa Tradición. (BIS)
Cueste lo que cueste se ha de conseguir
que los boinas rojas entren en Madrid. (BIS)
Por Dios, por la Patria y el Rey lucharon nuestros padres.
Por Dios, por la Patria y el Rey lucharemos nosotros también.
http://www.requetes.com/Imagenes/oriamendi.mp3
23. Les ideologies en guerra
L´església
• Un dels elements més polèmics de la Guerra Civil
espanyola va ser el paper de l’Església. Si bé, ja des d’un
primer moment, l’episcopat espanyol va adherir-se a
l’alçament pràcticament en bloc, el Vaticà només s’hi
sumaria parcialment i amb reserves.
• El cardenal Isidre Gomà, cardenal primat d’Espanya en el
moment de l’esclat de la guerra, va ser decisiu en el
reconeixement del franquisme per part del Vaticà,
proporcionant a Roma documentació com l’ Informe Isidre Gomá
acerca del levantamiento cívico-militar de España en julio
de 1936 adreçat al cardenal Pacelli (el futur papa Pius XII),
l’agost de 1936, on Gomà realitza una aferrissada defensa
de l’alçament militar recolzant-se en la hipòtesi d’un cop
comunista que mai es va produir.
24. Les ideologies en guerra
L´església
• Posteriorment, el juliol de 1937, els bisbes espanyols van
donar a conèixer una carta pastoral col·lectiva on es
mostraven a favor dels sublevats.
• Seria el mes d’octubre, un cop la sort de les armes ja
indicava una futura victòria militar, quan el franquisme
va rebre finalment el reconeixement diplomàtic per part
del Vaticà.
• D’aquesta manera, el règim franquista va guanyar-se el
suport de l’Església, que es convertiria en un element
omnipresent en el Nou Estat que s’estava configurant.
25. Una guerra civil dins de la guerra civil
• Durant la Guerra Civil, el Partit
Comunista d´Espanya va adquirir
considerable influència a causa de la
dependència de subministraments de
la Unió Soviètica. Comunistes i
demòcrates del bàndol republicà van
fer un considerable esforç per a
esclafar la revolució anarquista, tant
les seues forces militars com els seus
projectes econòmics, aparentment per
a reforçar la lluita contra la força
feixista (la resposta anarquista va ser,
"La revolució i la guerra són
inseparables").
26. Una guerra civil dins de la guerra civil
• Estes tensions, que van incloure una campanya de
difamació dels comunistes contra els anarquistes (en
la que va col·laborar la premsa internacional d’
esquerra), van portar fins i tot a enfrontaments
violents amb els comunistes com els fets de maig a
Barcelona i assassinats polítics, una guerra civil dins
de la guerra civil on es van imposar els estalinistes,
amb el beneplàcit de les autoritats republicanes, que
segons alguns autors va desmotivar a molts dels
milicians i col·laboradors amb el bàndol republicà i li
va restar força.
27. Activitats:
• Qüestionari:
2. Quines diferències hi havia entre l´Exèrcit Popular i
l’ Exèrcit Nacional?
3. Què eren les Brigades Internacionals?
4. Quin va ser el paper de les democràcies occidentals
davant el cop d’estat de Franco?
5. De quins partits depenien el Cinguè Regiment i les
Milícies Confederals?
6. Què era La Falange Española Tradicionalista y de las
JONS?
7. En què van consistir els fets de maig a Barcelona?
8. Qui eren els estalinistes?
28. bibliografia
• Projecte La Casa del Saber, Història 4t ESO,
Grup Promotor Santillana, Barna 2008
• Vicente Moreno Cullell, La Guerra Civil (arxiu
categoria), Ciències Socials en xarxa,
http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/categoria/historia/6-historia-contempor
• Viquipèdia, enciclopèdia lliure,
http://ca.wikipedia.org/wiki/Guerra_Civil_Espanyola