SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 28
Descargar para leer sin conexión
La Guerra Civil
                    espanyola
               (els protagonistes)




La Segona República i la Guerra Civil espanyola
la guerra civil (2)
La internacionalització del conflicte
• A tots els països d´Europa l´opinió pública es
  va dividir entre defensors del govern de la
  República i els que donaven suport als
  colpistes.
• Regne Unit i França van convocar una
  conferència on es va signar un acord de no
  intervenció per evitar que el conflicte es
  generalitzés a altres països (neutralitat).
La internacionalització del conflicte
• Malgrat el neutralisme de les dues democràcies europees
  més importants, els dos bàndols van rebre ajuda exterior:


 Bàndol republicà:                        Bàndol nacional:

 -L´URSS                                  -La Itàlia feixista
 -Les brigades                            -L´Alemanya nazi
 internacionals.



    Brigadistes internacionals: Voluntaris procedents
    de diferents països del món que van acudir a lluitar a
    la guerra d´Espanya a favor de la República.
La internacionalització del conflicte
• Des d’Alemanya, Hitler va enviar
  a Espanya la Legió Còndor i va fer
  servir el conflicte com un banc de
  proves per a les noves armes que
  serien utilitzades en la Segona
  Guerra Mundial.
• En contrapartida, Alemanya va
  assegurar-se de que la seva          INTERVENCIÓ MILITAR ALEMANYA
                                        EN LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA
  inversió en la Guerra Civil seria         Tropes          17.000
  retornada a base de matèries               Tancs           120
  primeres estratègiques i una          Peces d’artilleria   600
                                            Avions           597
  creixent penetració en la
  indústria de la mineria espanyola.
La internacionalització del conflicte
• El suport italià va consistir en
  l’enviament d’una gran unitat,
  el Corpo Truppe Volontarie, i en el
  subministrament d’armament.
• Mussolini va ser qui més homes i més
  material bèl·lic va enviar a Espanya.
• Volia assegurar així els seus interessos
                                                INTERVENCIÓ
  expansionistes en el Mediterrani i         MILITAR ITALIANA EN
  agilitzar la cooperació amb Hitler per      LA GUERRA CIVIL
  enfortir l’Eix Roma-Berlín.                    ESPANYOLA
                                              Tropes    72.775
                                              Avions      759
La internacionalització del conflicte
• La URSS no va canviar la seva
  postura de neutralitat fins a
  l’octubre de 1936 quan va
  començar a enviar armament
  i nombrosos assessors polítics
  i militars al bàndol republicà,
  que el govern de Largo             INTERVENCIÓ MILITAR
                                    SOVIÈTICA EN LA GUERRA
  Caballero va pagar fent servir        CIVIL ESPANYOLA
                                       Tropes       6.000
  les reserves d’or del Banc           Tancs         760
  d’Espanya.                           Peces        1.555
                                     d’artilleria
                                       Avions       1.087
La internacionalització del conflicte


      Les armes en la guerra civil espanyola
•    http://www.youtube.com/watch?v=Rimw04s3kPk&feature=relmfu

      L´aviació republicana
                                                                  Messerschmitt BT 109
•    http://www.youtube.com/watch?v=17hQGdZyfkQ&feature=related


      Atac de los Bf-109 de la Legió Condor
•    http://www.youtube.com/watch?v=8Z_igMtimh8&feature=related




                            Polikarpov 1-15 chato
L’ exèrcit popular de la República
•   L'Exèrcit Popular de la República (EPR) fou la
    denominació adoptada pel Govern de la Segona
    República Espanyola a partir del mes d‘octubre
    del 1936 per a denominar les forces armades
    reorganitzades a partir dels elements de
    l'exèrcit espanyol que es mantingueren lleials
    després del cop d'Estat del 17 i 18 de juliol del
    1936 i de les milícies populars creades durant
    els primers mesos de la Guerra Civil espanyola i
    que s'enfrontaren a l'exèrcit constituït pels
    generals revoltats, denominat Exèrcit Nacional.
L’ exèrcit popular de la República

•   La creació de l'Exèrcit Popular va ser impulsada pel
    cap del govern republicà i ministre de la guerra
    Francisco Largo Caballero amb el suport dels seus
    companys socialistes (PSOE), comunistes (PCE) i
    republicans moderats (Izquierda Republicana).
•   La seva primera data clau és el 16 de octubre del
    1936, quan es va concretar un comandament únic de
    l'exèrcit. Les milícies que s'havien enfrontat fins
    aleshores als militars revoltats havien estat
    organitzades a voluntat de sindicats i partits polítics,
    principalment pels integrants de la coalició del
    Front Popular (unitats com ara el Cinquè Regiment
    comunista o les Milícies Confederals anarquistes) i
    sense cap mena de coordinació eficaç.
El naixement del franquisme
•   Políticament, les organitzacions que col·laboraven amb els
    insurrectes representaven corrents polítics molt diferents:
    monàrquics, antics militants de la CEDA, carlins i
    falangistes, els quals buscaven augmentar la seva influència
    a costa dels militars.
•   Durant els mesos d’agost i setembre de 1936, la necessitat
    d’un comandament militar únic va esdevenir una urgència
    pels revoltats.
•   Així, a les darreries de setembre, una reunió de la Junta de
    Burgos va decidir la creació d’un comandament militar
    únic, el qual, a proposta del general Kindelán, seria presidit
    per Franco com a comandant en cap.
El naixement del franquisme

• És així com, a partir de l’1 d’octubre,
  mitjançant un decret, Franco va ser
  nomenat generalíssim de tots els exèrcits
  espanyols, i a la vegada cap d’Estat
  mentre durés la guerra.
• Després d’aquesta primera fase del
  procés d’unificació política i militar,
  Franco va haver d’enfrontar-se amb la
  independència que encara gaudien els
  dos moviments polítics més importants
  de l’Espanya nacional: els falangistes i els
  carlins.
El naixement del franquisme


       •   La política del nou cap de l’Estat a la zona
           nacional va ser construir un Estat amb un
           sistema feixista amb un partit únic.
       •   Inspirat en el model feixista de Hitler i
           Mussolini, el generalíssim buscava la
           instauració del sistema de partit únic sota el
           seu comandament amb plens poders polítics
           i militars.
El naixement del franquisme
•   Els carlins presentaven importants discrepàncies amb la Falange.

•   Els tradicionalistes comptaven amb nombrosos efectius militars
    propis, l’autonomia dels quals va crear molts problemes a la direcció
    de l’exèrcit, fins a l’extrem que Franco va haver d’obligar el seu cap
    principal a abandonar el país el desembre de 1936.

•   Ben aviat, però, Franco va disposar-se a liquidar qualsevol tipus de
    resistència existent en el bàndol nacional, i, el 19 d’abril de 1937,
    amb la col·laboració del seu cunyat, Ramón Serrano Suñer, va
    decretar la unificació forçada dels dos moviments en
    l’anomenada Falange Española Tradicionalista y de las JONS (FET-
    JONS), partit al qual s’integrarien totes les altres forces polítiques
    que donaven suport al bàndol nacional.
El naixement del franquisme
•   En aquest partit únic quedaven incorporades totes les tendències
    polítiques que havien donat suport a la insurrecció militar i que, a partir
    d’aquest moment, tindrien Franco com a cap suprem.

•   Tots els intents d’oposició al decret protagonitzats tant per falangistes
    com per carlins van ser reprimits amb facilitat.

•   El nou partit únic, d’ideologia falangista (uniformat amb la camisa blava
    de Falange i la boina vermella carlina, així com amb la salutació feixista
    del braç enlaire), però, no dominaria l’aparell de l’Estat.
Les ideologies en guerra
L´anarquisme



               •   El 1936, el principal moviment anarquista, CNT-FAI, va decidir,
                   després de diverses negatives, col·laborar amb el govern català (
                   Generalitat) de Lluís Companys.

               •   En el govern central van estar al seu torn, Joan García Oliver es va
                   convertir en Ministre de Justícia (que va abolir els honoraris jurídics i
                   va destruir els expedients penals), Diego Abad de Santillán es va
                   convertir en Ministre d'Economia, i Federica Montseny es va
                   convertir en Ministra de Salut, per a anomenar uns pocs casos.

               •   Durant la Guerra Civil espanyola, molts anarquistes fora d'Espanya
                   van criticar a la CNT-FAI per entrar en el govern i comprometre's amb
                   elements comunistes en el bàndol republicà.
Les ideologies en guerra
L´anarquisme




                  “Història d´una anarquista: Ethel Mac Donald”



                           •   http://www.youtube.com/watch?v=KKsppdWBTyw
                           •   http://www.youtube.com/watch?v=V22742ofnFM
                           •   http://www.youtube.com/watch?v=7IqNiY66sVQ
                           •   http://www.youtube.com/watch?v=Jo0-G8v7Jo4
Les ideologies en guerra
L´anarquisme (economia)
•   La col·lectivitat, a Espanya, era cada una de les institucions economicosocials que inspirades
    en els principis anarcosocialistes es van formar durant la
    situació revolucionària que va acompanyar a la guerra civil en diversos punts de la geografia
    espanyola.
•   Dos dels casos més coneguts van ser les empreses col·lectivitzades en la ciutat de Barcelona i
    les col·lectivitats agràries d'Aragó. A Barcelona les col·lectivitats van exercir un paper
    empresarial semblant a les cooperatives d'autogestió. Servicis de la ciutat com els transports
    urbans van ser gestionats per col·lectivitats, inclús llocs com hotels, barberies, i restaurants
    van ser col·lectivitzats i administrats pels seus treballadors.
•   Després de l'inici de la guerra, gran part de l’economia d'Espanya va ser posada sota el
    control obrer per mitjà de col·lectivitats. En bastions anarquistes com Catalunya, la xifra va
    aconseguir el 75%, però va ser inferior en les zones amb una forta influència socialista i
    marxista. Les fàbriques es van gestionar a través de comitès de treballadors i les explotacions
    agràries es van convertir en zones col·lectivitzades i van funcionar com a comunes agrícoles.
    En alguns casos el diner estatal es va substituir per vals de treball.
Les ideologies en guerra
L´anarquisme

  •   Les zones de treball tot just "alliberades"
      es van regir sota principis
      anarcosocialistes, les decisions es van
      realitzar a través de consells dels
      ciutadans evitant la burocràcia formal. A
      més de la revolució econòmica, va haver-
      hi un esperit de la revolució social.
      Algunes tradicions es van considerar com
      "opressores" i van ser fetes desaparèixer.
      Per exemple, la idea d'"amor lliure" es va
      fer popular.
Les ideologies en guerra
La Falange
 •   Adoptaren com a emblema el jou i les fletxes dels Reis Catòlics (emblema de les
     Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista), a més de la bandera vermella i negra, la
     camisa blava (a l'estil de la camisa negra italiana) i vestimenta paramilitar. La seva
     plataforma ideològica es va concretar en els anomenats veintisiete
     puntos (novembre del 1934).
 •   Propugnaven un estat totalitari, autoritari, no parlamentari, nacionalista, unitari
     i imperialista, i l'organització corporativa de l'estat; a més, tenien en comú
     l'exaltació d'una forma de vida arriscada, el culte a la violència i a l'acció directa
     (les milícies com a grup de xoc, sovint enfrontades a militants d'esquerres).
 •   Introduïren les línies originals de llur pensament: en l'aspecte econòmic, la
     concepció d’Espanya com un gigantesco sindicato de productores, el sentit catòlic
     del moviment i una reforma agrària per a elevar el nivell de vida dels camperols
     mitjançant serveis tècnics adequats i l'extensió de la propietat familiar de la terra.
Les ideologies en guerra
La Falange

 •   Primo de Rivera, el màxim dirigent del partit,
     és jutjat sota l'acusació de inductor a la
     rebel·lió militar, condemnat a mort i afusellat,
     sense esperar l'assabentat del Govern, en la
     presó d'Alacant el dia 20 sw novembre de
     1936.



 •   Els falangistes van lluitar decididament en el
     bàndol nacionalista, autoanomenat nacional
     (feixista) pels rebels, contra la part de l'exèrcit
     i altres forces fidels al govern de la República.
Les ideologies en guerra
El carlins (requetès)
                                       Oriamendi (Himne dels requetès)
                        Por Dios, por la Patria y el Rey lucharon nuestros padres.
                        Por Dios, por la Patria y el Rey lucharemos nosotros también.

                        Lucharemos todos juntos, todos juntos en unión,
                        defendiendo la bandera de la Santa Tradición. (BIS)

                        Cueste lo que cueste se ha de conseguir
                        que los boinas rojas entren en Madrid. (BIS)

                        Por Dios, por la Patria y el Rey lucharon nuestros padres.
                        Por Dios, por la Patria y el Rey lucharemos nosotros también.


                               http://www.requetes.com/Imagenes/oriamendi.mp3
Les ideologies en guerra
    L´església


•    Un dels elements més polèmics de la Guerra Civil
     espanyola va ser el paper de l’Església. Si bé, ja des d’un
     primer moment, l’episcopat espanyol va adherir-se a
     l’alçament pràcticament en bloc, el Vaticà només s’hi
     sumaria parcialment i amb reserves.

•    El cardenal Isidre Gomà, cardenal primat d’Espanya en el
     moment de l’esclat de la guerra, va ser decisiu en el
     reconeixement del franquisme per part del Vaticà,
     proporcionant a Roma documentació com l’ Informe                Isidre Gomá
     acerca del levantamiento cívico-militar de España en julio
     de 1936 adreçat al cardenal Pacelli (el futur papa Pius XII),
     l’agost de 1936, on Gomà realitza una aferrissada defensa
     de l’alçament militar recolzant-se en la hipòtesi d’un cop
     comunista que mai es va produir.
Les ideologies en guerra
    L´església


•   Posteriorment, el juliol de 1937, els bisbes espanyols van
    donar a conèixer una carta pastoral col·lectiva on es
    mostraven a favor dels sublevats.

•   Seria el mes d’octubre, un cop la sort de les armes ja
    indicava una futura victòria militar, quan el franquisme
    va rebre finalment el reconeixement diplomàtic per part
    del Vaticà.

•   D’aquesta manera, el règim franquista va guanyar-se el
    suport de l’Església, que es convertiria en un element
    omnipresent en el Nou Estat que s’estava configurant.
Una guerra civil dins de la guerra civil
              • Durant la Guerra Civil, el Partit
                Comunista d´Espanya va adquirir
                considerable influència a causa de la
                dependència de subministraments de
                la Unió Soviètica. Comunistes i
                demòcrates del bàndol republicà van
                fer un considerable esforç per a
                esclafar la revolució anarquista, tant
                les seues forces militars com els seus
                projectes econòmics, aparentment per
                a reforçar la lluita contra la força
                feixista (la resposta anarquista va ser,
                "La revolució i la guerra són
                inseparables").
Una guerra civil dins de la guerra civil
• Estes tensions, que van incloure una campanya de
  difamació dels comunistes contra els anarquistes (en
  la que va col·laborar la premsa internacional d’
  esquerra), van portar fins i tot a enfrontaments
  violents amb els comunistes com els fets de maig a
  Barcelona i assassinats polítics, una guerra civil dins
  de la guerra civil on es van imposar els estalinistes,
  amb el beneplàcit de les autoritats republicanes, que
  segons alguns autors va desmotivar a molts dels
  milicians i col·laboradors amb el bàndol republicà i li
  va restar força.
Activitats:
• Qüestionari:
2. Quines diferències hi havia entre l´Exèrcit Popular i
   l’ Exèrcit Nacional?
3. Què eren les Brigades Internacionals?
4. Quin va ser el paper de les democràcies occidentals
   davant el cop d’estat de Franco?
5. De quins partits depenien el Cinguè Regiment i les
   Milícies Confederals?
6. Què era La Falange Española Tradicionalista y de las
   JONS?
7. En què van consistir els fets de maig a Barcelona?
8. Qui eren els estalinistes?
bibliografia
• Projecte La Casa del Saber, Història 4t ESO,
  Grup Promotor Santillana, Barna 2008
• Vicente Moreno Cullell, La Guerra Civil (arxiu
  categoria), Ciències Socials en xarxa,
  http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/categoria/historia/6-historia-contempor
• Viquipèdia, enciclopèdia lliure,
  http://ca.wikipedia.org/wiki/Guerra_Civil_Espanyola

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

EL TRES DE MAIG DE 1808
 EL TRES DE MAIG DE 1808 EL TRES DE MAIG DE 1808
EL TRES DE MAIG DE 1808Antonio Núñez
 
Unitat 7. l'època de la restauració borbònica (1875 1898)
Unitat 7. l'època de la restauració borbònica (1875 1898)Unitat 7. l'època de la restauració borbònica (1875 1898)
Unitat 7. l'època de la restauració borbònica (1875 1898)Julia Valera
 
Esquema Restauració (1874-1931).
Esquema Restauració (1874-1931).Esquema Restauració (1874-1931).
Esquema Restauració (1874-1931).Marcel Duran
 
LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)jcorbala
 
Tema 9. la restauració (1875-1898) (i)
Tema 9.  la restauració (1875-1898) (i)Tema 9.  la restauració (1875-1898) (i)
Tema 9. la restauració (1875-1898) (i)Rafa Oriola
 
ORÍGENS I CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME (1833-1901)
ORÍGENS I CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME (1833-1901)ORÍGENS I CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME (1833-1901)
ORÍGENS I CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME (1833-1901)histgeo345
 
Unitat 11. la segona república i la catalunya autònoma (1931 1936)
Unitat 11.  la segona república i la catalunya autònoma (1931 1936)Unitat 11.  la segona república i la catalunya autònoma (1931 1936)
Unitat 11. la segona república i la catalunya autònoma (1931 1936)Julia Valera
 
EL JURAMENT DELS HORACIS (1784)
EL JURAMENT DELS HORACIS (1784)EL JURAMENT DELS HORACIS (1784)
EL JURAMENT DELS HORACIS (1784)Antonio Núñez
 
11.3 Segona República: Partits i Sindicats, C.Delgado, M.Martínez i S.Vila
11.3 Segona República: Partits i Sindicats, C.Delgado, M.Martínez i S.Vila11.3 Segona República: Partits i Sindicats, C.Delgado, M.Martínez i S.Vila
11.3 Segona República: Partits i Sindicats, C.Delgado, M.Martínez i S.Vilariberamontserrat
 
KANDINSKY: COMPOSICIÓ IV
KANDINSKY: COMPOSICIÓ IVKANDINSKY: COMPOSICIÓ IV
KANDINSKY: COMPOSICIÓ IVAntonio Núñez
 
Unitat 13. el franquisme la construcció d'una dictadura (1939 1959).
Unitat 13. el franquisme la construcció d'una dictadura (1939 1959).Unitat 13. el franquisme la construcció d'una dictadura (1939 1959).
Unitat 13. el franquisme la construcció d'una dictadura (1939 1959).Julia Valera
 
Fitxa 35 mare de déu de sallent de sanaüja
Fitxa 35 mare de déu de sallent de sanaüjaFitxa 35 mare de déu de sallent de sanaüja
Fitxa 35 mare de déu de sallent de sanaüjaJulia Valera
 
08. CATALANISME
08. CATALANISME08. CATALANISME
08. CATALANISMEjcorbala
 
El regnat d’alfons xiii
El regnat d’alfons xiiiEl regnat d’alfons xiii
El regnat d’alfons xiiibenienge
 
Temes 5/6/7 L'ÈPOCA DE LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA 1875-1898 2BAT 2014-15
Temes 5/6/7 L'ÈPOCA DE LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA 1875-1898 2BAT 2014-15Temes 5/6/7 L'ÈPOCA DE LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA 1875-1898 2BAT 2014-15
Temes 5/6/7 L'ÈPOCA DE LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA 1875-1898 2BAT 2014-15martav57
 

La actualidad más candente (20)

EL TRES DE MAIG DE 1808
 EL TRES DE MAIG DE 1808 EL TRES DE MAIG DE 1808
EL TRES DE MAIG DE 1808
 
Unitat 7. l'època de la restauració borbònica (1875 1898)
Unitat 7. l'època de la restauració borbònica (1875 1898)Unitat 7. l'època de la restauració borbònica (1875 1898)
Unitat 7. l'època de la restauració borbònica (1875 1898)
 
Esquema Restauració (1874-1931).
Esquema Restauració (1874-1931).Esquema Restauració (1874-1931).
Esquema Restauració (1874-1931).
 
LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
 
Tema 9. la restauració (1875-1898) (i)
Tema 9.  la restauració (1875-1898) (i)Tema 9.  la restauració (1875-1898) (i)
Tema 9. la restauració (1875-1898) (i)
 
ORÍGENS I CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME (1833-1901)
ORÍGENS I CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME (1833-1901)ORÍGENS I CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME (1833-1901)
ORÍGENS I CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME (1833-1901)
 
Unitat 11. la segona república i la catalunya autònoma (1931 1936)
Unitat 11.  la segona república i la catalunya autònoma (1931 1936)Unitat 11.  la segona república i la catalunya autònoma (1931 1936)
Unitat 11. la segona república i la catalunya autònoma (1931 1936)
 
EL JURAMENT DELS HORACIS (1784)
EL JURAMENT DELS HORACIS (1784)EL JURAMENT DELS HORACIS (1784)
EL JURAMENT DELS HORACIS (1784)
 
11.3 Segona República: Partits i Sindicats, C.Delgado, M.Martínez i S.Vila
11.3 Segona República: Partits i Sindicats, C.Delgado, M.Martínez i S.Vila11.3 Segona República: Partits i Sindicats, C.Delgado, M.Martínez i S.Vila
11.3 Segona República: Partits i Sindicats, C.Delgado, M.Martínez i S.Vila
 
KANDINSKY: COMPOSICIÓ IV
KANDINSKY: COMPOSICIÓ IVKANDINSKY: COMPOSICIÓ IV
KANDINSKY: COMPOSICIÓ IV
 
Unitat 13. el franquisme la construcció d'una dictadura (1939 1959).
Unitat 13. el franquisme la construcció d'una dictadura (1939 1959).Unitat 13. el franquisme la construcció d'una dictadura (1939 1959).
Unitat 13. el franquisme la construcció d'una dictadura (1939 1959).
 
Fitxa 35 mare de déu de sallent de sanaüja
Fitxa 35 mare de déu de sallent de sanaüjaFitxa 35 mare de déu de sallent de sanaüja
Fitxa 35 mare de déu de sallent de sanaüja
 
08. CATALANISME
08. CATALANISME08. CATALANISME
08. CATALANISME
 
2. DISCÒBOL. MIRO
2. DISCÒBOL. MIRO2. DISCÒBOL. MIRO
2. DISCÒBOL. MIRO
 
El regnat d’alfons xiii
El regnat d’alfons xiiiEl regnat d’alfons xiii
El regnat d’alfons xiii
 
Tema 2: Art Grèc
Tema 2: Art Grèc Tema 2: Art Grèc
Tema 2: Art Grèc
 
La Il·lustració
La Il·lustracióLa Il·lustració
La Il·lustració
 
Escultura renaixentista
Escultura renaixentistaEscultura renaixentista
Escultura renaixentista
 
Temes 5/6/7 L'ÈPOCA DE LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA 1875-1898 2BAT 2014-15
Temes 5/6/7 L'ÈPOCA DE LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA 1875-1898 2BAT 2014-15Temes 5/6/7 L'ÈPOCA DE LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA 1875-1898 2BAT 2014-15
Temes 5/6/7 L'ÈPOCA DE LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA 1875-1898 2BAT 2014-15
 
Dalí: Persistència de la memòria
Dalí: Persistència de la memòriaDalí: Persistència de la memòria
Dalí: Persistència de la memòria
 

Destacado

Franquisme (1939-1959)
Franquisme (1939-1959)Franquisme (1939-1959)
Franquisme (1939-1959)ahidalg_04
 
El final del franquisme (1973 1975)-v2 (1)
El final del franquisme (1973 1975)-v2 (1)El final del franquisme (1973 1975)-v2 (1)
El final del franquisme (1973 1975)-v2 (1)Vicent Puig i Gascó
 
014 Espanya i Catalunya sota el Franquisme
014 Espanya i Catalunya sota el Franquisme014 Espanya i Catalunya sota el Franquisme
014 Espanya i Catalunya sota el FranquismeAntoni Aixalà
 
Esquema Guerra Civil espanyola.
Esquema Guerra Civil espanyola.Esquema Guerra Civil espanyola.
Esquema Guerra Civil espanyola.Marcel Duran
 
La Dictadura Franquista
La Dictadura FranquistaLa Dictadura Franquista
La Dictadura Franquistajustinacg
 
LA DICTADURA DE FRANCO
LA DICTADURA DE FRANCOLA DICTADURA DE FRANCO
LA DICTADURA DE FRANCOJUAN DIEGO
 
La guerra freda 4t eso (txema)
La guerra freda  4t eso (txema)La guerra freda  4t eso (txema)
La guerra freda 4t eso (txema)Txema Gs
 
La Revolucio Russa
La Revolucio RussaLa Revolucio Russa
La Revolucio Russajestiarte
 
Dels feliços vint a la gran depressió
Dels feliços vint a la gran depressióDels feliços vint a la gran depressió
Dels feliços vint a la gran depressióEduard Costa
 
Fascismo y nazismo
Fascismo y nazismoFascismo y nazismo
Fascismo y nazismoPedro Uned
 
Unitat 8. la primera guerra mundial i la revolució russa (1914 1939)
Unitat 8. la primera guerra mundial i la revolució russa (1914 1939)Unitat 8. la primera guerra mundial i la revolució russa (1914 1939)
Unitat 8. la primera guerra mundial i la revolució russa (1914 1939)Julia Valera
 
12. LA GUERRA CIVIL (1936-1939)
12. LA GUERRA CIVIL (1936-1939)12. LA GUERRA CIVIL (1936-1939)
12. LA GUERRA CIVIL (1936-1939)jcorbala
 
Diferencias y semejanzas entre el socialismo marxista y el anarquismo
Diferencias y semejanzas entre el socialismo marxista y el anarquismoDiferencias y semejanzas entre el socialismo marxista y el anarquismo
Diferencias y semejanzas entre el socialismo marxista y el anarquismoLuis Miguel Acosta Barros
 
Marxismo y Anarquismo
Marxismo y AnarquismoMarxismo y Anarquismo
Marxismo y AnarquismoAraceli CG
 
La Guerra Civil Española
La Guerra Civil EspañolaLa Guerra Civil Española
La Guerra Civil Españolasmerino
 

Destacado (20)

La Guerra Civil Espanyola
La Guerra Civil EspanyolaLa Guerra Civil Espanyola
La Guerra Civil Espanyola
 
Franquisme (1939-1959)
Franquisme (1939-1959)Franquisme (1939-1959)
Franquisme (1939-1959)
 
El final del franquisme (1973 1975)-v2 (1)
El final del franquisme (1973 1975)-v2 (1)El final del franquisme (1973 1975)-v2 (1)
El final del franquisme (1973 1975)-v2 (1)
 
014 Espanya i Catalunya sota el Franquisme
014 Espanya i Catalunya sota el Franquisme014 Espanya i Catalunya sota el Franquisme
014 Espanya i Catalunya sota el Franquisme
 
Tema 17 – La dictadura franquista (1939-1975)
Tema 17 – La dictadura franquista (1939-1975)Tema 17 – La dictadura franquista (1939-1975)
Tema 17 – La dictadura franquista (1939-1975)
 
El régimen franquista
El régimen franquistaEl régimen franquista
El régimen franquista
 
Esquema Guerra Civil espanyola.
Esquema Guerra Civil espanyola.Esquema Guerra Civil espanyola.
Esquema Guerra Civil espanyola.
 
La Dictadura Franquista
La Dictadura FranquistaLa Dictadura Franquista
La Dictadura Franquista
 
LA DICTADURA DE FRANCO
LA DICTADURA DE FRANCOLA DICTADURA DE FRANCO
LA DICTADURA DE FRANCO
 
La guerra freda 4t eso (txema)
La guerra freda  4t eso (txema)La guerra freda  4t eso (txema)
La guerra freda 4t eso (txema)
 
La Revolucio Russa
La Revolucio RussaLa Revolucio Russa
La Revolucio Russa
 
La Guerra Freda
La Guerra FredaLa Guerra Freda
La Guerra Freda
 
Dels feliços vint a la gran depressió
Dels feliços vint a la gran depressióDels feliços vint a la gran depressió
Dels feliços vint a la gran depressió
 
Fascismo y nazismo
Fascismo y nazismoFascismo y nazismo
Fascismo y nazismo
 
Feixisme i nazisme
Feixisme i nazismeFeixisme i nazisme
Feixisme i nazisme
 
Unitat 8. la primera guerra mundial i la revolució russa (1914 1939)
Unitat 8. la primera guerra mundial i la revolució russa (1914 1939)Unitat 8. la primera guerra mundial i la revolució russa (1914 1939)
Unitat 8. la primera guerra mundial i la revolució russa (1914 1939)
 
12. LA GUERRA CIVIL (1936-1939)
12. LA GUERRA CIVIL (1936-1939)12. LA GUERRA CIVIL (1936-1939)
12. LA GUERRA CIVIL (1936-1939)
 
Diferencias y semejanzas entre el socialismo marxista y el anarquismo
Diferencias y semejanzas entre el socialismo marxista y el anarquismoDiferencias y semejanzas entre el socialismo marxista y el anarquismo
Diferencias y semejanzas entre el socialismo marxista y el anarquismo
 
Marxismo y Anarquismo
Marxismo y AnarquismoMarxismo y Anarquismo
Marxismo y Anarquismo
 
La Guerra Civil Española
La Guerra Civil EspañolaLa Guerra Civil Española
La Guerra Civil Española
 

Similar a la guerra civil (2)

La guerra civil
La guerra civilLa guerra civil
La guerra civilahidalg_04
 
Tema 13 EL FRANQUISME 1939-1959 2 BAT.
Tema 13 EL FRANQUISME 1939-1959 2 BAT.Tema 13 EL FRANQUISME 1939-1959 2 BAT.
Tema 13 EL FRANQUISME 1939-1959 2 BAT.martav57
 
39 Zona Insurrecta Anna S
39 Zona Insurrecta Anna S39 Zona Insurrecta Anna S
39 Zona Insurrecta Anna Sguestc17958
 
guerracivil.pptx
guerracivil.pptxguerracivil.pptx
guerracivil.pptxMelaniPrez3
 
La Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaLa Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaLourdes Escobar
 
La guerra civil espanyola
La guerra civil espanyolaLa guerra civil espanyola
La guerra civil espanyolabenienge
 
La guerra civil
La guerra civilLa guerra civil
La guerra civilahidalg_04
 
Tema 12 la guerra civil 2 BAT.
Tema 12 la guerra civil 2 BAT.Tema 12 la guerra civil 2 BAT.
Tema 12 la guerra civil 2 BAT.martav57
 
El franquisme, la construcció d'una dictadura (1939 1959)
El franquisme,  la construcció d'una dictadura (1939 1959)El franquisme,  la construcció d'una dictadura (1939 1959)
El franquisme, la construcció d'una dictadura (1939 1959)Gemma Ajenjo Rodriguez
 
2la guerra civil espanyola
2la guerra civil espanyola2la guerra civil espanyola
2la guerra civil espanyolabenienge
 
La guerra civil (1936 1939) roderic ortiz i gisbert historiata
La guerra civil (1936 1939) roderic ortiz i gisbert historiataLa guerra civil (1936 1939) roderic ortiz i gisbert historiata
La guerra civil (1936 1939) roderic ortiz i gisbert historiataRoderic Ortiz Gisbert
 
El Franquisme: La construcció d'una dictadura (1939-1959)
El Franquisme: La construcció d'una dictadura (1939-1959)El Franquisme: La construcció d'una dictadura (1939-1959)
El Franquisme: La construcció d'una dictadura (1939-1959)Antonio Egea
 
Tema 11 La Guerra Civil
Tema 11 La Guerra CivilTema 11 La Guerra Civil
Tema 11 La Guerra Civilneusgr
 
Les Brigades Internacionals
Les Brigades InternacionalsLes Brigades Internacionals
Les Brigades InternacionalsDavid Sancho
 
T9 la guerra civil espanyola (1936 - 1939)
T9   la guerra civil espanyola (1936 - 1939)T9   la guerra civil espanyola (1936 - 1939)
T9 la guerra civil espanyola (1936 - 1939)xabiapi
 

Similar a la guerra civil (2) (20)

La guerra civil
La guerra civilLa guerra civil
La guerra civil
 
Unitat 14
Unitat 14Unitat 14
Unitat 14
 
La guerra civil
La guerra civilLa guerra civil
La guerra civil
 
Tema 13 EL FRANQUISME 1939-1959 2 BAT.
Tema 13 EL FRANQUISME 1939-1959 2 BAT.Tema 13 EL FRANQUISME 1939-1959 2 BAT.
Tema 13 EL FRANQUISME 1939-1959 2 BAT.
 
39 Zona Insurrecta Anna S
39 Zona Insurrecta Anna S39 Zona Insurrecta Anna S
39 Zona Insurrecta Anna S
 
guerracivil.pptx
guerracivil.pptxguerracivil.pptx
guerracivil.pptx
 
La Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaLa Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyola
 
La guerra civil espanyola
La guerra civil espanyolaLa guerra civil espanyola
La guerra civil espanyola
 
Unitat 15
Unitat 15Unitat 15
Unitat 15
 
La guerra civil
La guerra civilLa guerra civil
La guerra civil
 
Tema 12 la guerra civil 2 BAT.
Tema 12 la guerra civil 2 BAT.Tema 12 la guerra civil 2 BAT.
Tema 12 la guerra civil 2 BAT.
 
El franquisme, la construcció d'una dictadura (1939 1959)
El franquisme,  la construcció d'una dictadura (1939 1959)El franquisme,  la construcció d'una dictadura (1939 1959)
El franquisme, la construcció d'una dictadura (1939 1959)
 
La Guerra Civil Espanyola
La Guerra Civil EspanyolaLa Guerra Civil Espanyola
La Guerra Civil Espanyola
 
2la guerra civil espanyola
2la guerra civil espanyola2la guerra civil espanyola
2la guerra civil espanyola
 
La guerra civil (1936 1939) roderic ortiz i gisbert historiata
La guerra civil (1936 1939) roderic ortiz i gisbert historiataLa guerra civil (1936 1939) roderic ortiz i gisbert historiata
La guerra civil (1936 1939) roderic ortiz i gisbert historiata
 
El Franquisme: La construcció d'una dictadura (1939-1959)
El Franquisme: La construcció d'una dictadura (1939-1959)El Franquisme: La construcció d'una dictadura (1939-1959)
El Franquisme: La construcció d'una dictadura (1939-1959)
 
Tema 11 La Guerra Civil
Tema 11 La Guerra CivilTema 11 La Guerra Civil
Tema 11 La Guerra Civil
 
Les Brigades Internacionals
Les Brigades InternacionalsLes Brigades Internacionals
Les Brigades Internacionals
 
T9 la guerra civil espanyola (1936 - 1939)
T9   la guerra civil espanyola (1936 - 1939)T9   la guerra civil espanyola (1936 - 1939)
T9 la guerra civil espanyola (1936 - 1939)
 
Guerra Civil espanyola
Guerra Civil espanyolaGuerra Civil espanyola
Guerra Civil espanyola
 

Más de Manel Villar (Institut Poeta Maragall)

Fonamentació de la Metafísica dels Costums ( L'imperatiu categòric)
Fonamentació de la Metafísica dels Costums ( L'imperatiu categòric)Fonamentació de la Metafísica dels Costums ( L'imperatiu categòric)
Fonamentació de la Metafísica dels Costums ( L'imperatiu categòric)Manel Villar (Institut Poeta Maragall)
 
Fonamentació de la Metafísica dels Costums ( El deure i la llei moral)
Fonamentació de la Metafísica dels Costums ( El deure i la llei moral)Fonamentació de la Metafísica dels Costums ( El deure i la llei moral)
Fonamentació de la Metafísica dels Costums ( El deure i la llei moral)Manel Villar (Institut Poeta Maragall)
 
Fonamentació de la Metafísica del Costums (La bona voluntad i la felicitat)
Fonamentació de la Metafísica del Costums (La bona voluntad i la felicitat)Fonamentació de la Metafísica del Costums (La bona voluntad i la felicitat)
Fonamentació de la Metafísica del Costums (La bona voluntad i la felicitat)Manel Villar (Institut Poeta Maragall)
 

Más de Manel Villar (Institut Poeta Maragall) (20)

Atenció 1.
Atenció 1.Atenció 1.
Atenció 1.
 
La indústria de l'atenció.
La indústria de l'atenció.La indústria de l'atenció.
La indústria de l'atenció.
 
Crítica al kantisme i les dues morals
Crítica al kantisme i les dues moralsCrítica al kantisme i les dues morals
Crítica al kantisme i les dues morals
 
Filosofia i coronavirus
Filosofia i coronavirusFilosofia i coronavirus
Filosofia i coronavirus
 
Nihilisme, ressentiment i voluntat de poder
Nihilisme, ressentiment i voluntat de poderNihilisme, ressentiment i voluntat de poder
Nihilisme, ressentiment i voluntat de poder
 
Etern retorn i superhome
Etern retorn i superhomeEtern retorn i superhome
Etern retorn i superhome
 
Crítica a l'utilitarisme i la mort de Déu
Crítica a l'utilitarisme i la mort de DéuCrítica a l'utilitarisme i la mort de Déu
Crítica a l'utilitarisme i la mort de Déu
 
Conviure amb la incertesa
Conviure amb la incertesaConviure amb la incertesa
Conviure amb la incertesa
 
Capitalismo y pandemia varios autores
Capitalismo y pandemia   varios autoresCapitalismo y pandemia   varios autores
Capitalismo y pandemia varios autores
 
Sopa de Wuhan
Sopa de WuhanSopa de Wuhan
Sopa de Wuhan
 
Els nostres i els altres
Els nostres i els altresEls nostres i els altres
Els nostres i els altres
 
Fonamentació de la Metafísica dels Costums ( L'imperatiu categòric)
Fonamentació de la Metafísica dels Costums ( L'imperatiu categòric)Fonamentació de la Metafísica dels Costums ( L'imperatiu categòric)
Fonamentació de la Metafísica dels Costums ( L'imperatiu categòric)
 
Fonamentació de la Metafísica dels Costums ( El deure i la llei moral)
Fonamentació de la Metafísica dels Costums ( El deure i la llei moral)Fonamentació de la Metafísica dels Costums ( El deure i la llei moral)
Fonamentació de la Metafísica dels Costums ( El deure i la llei moral)
 
Fonamentació de la Metafísica del Costums (La bona voluntad i la felicitat)
Fonamentació de la Metafísica del Costums (La bona voluntad i la felicitat)Fonamentació de la Metafísica del Costums (La bona voluntad i la felicitat)
Fonamentació de la Metafísica del Costums (La bona voluntad i la felicitat)
 
Post-veritat
Post-veritatPost-veritat
Post-veritat
 
Aforismes 18
Aforismes 18Aforismes 18
Aforismes 18
 
Biaixos cognitius
Biaixos cognitiusBiaixos cognitius
Biaixos cognitius
 
Aforismes 17
Aforismes 17Aforismes 17
Aforismes 17
 
Democràcia, una realitat amenaçada.
Democràcia, una realitat amenaçada.Democràcia, una realitat amenaçada.
Democràcia, una realitat amenaçada.
 
Democràcia, una ficció amenaçada.
Democràcia, una ficció amenaçada.Democràcia, una ficció amenaçada.
Democràcia, una ficció amenaçada.
 

la guerra civil (2)

  • 1. La Guerra Civil espanyola (els protagonistes) La Segona República i la Guerra Civil espanyola
  • 3. La internacionalització del conflicte • A tots els països d´Europa l´opinió pública es va dividir entre defensors del govern de la República i els que donaven suport als colpistes. • Regne Unit i França van convocar una conferència on es va signar un acord de no intervenció per evitar que el conflicte es generalitzés a altres països (neutralitat).
  • 4. La internacionalització del conflicte • Malgrat el neutralisme de les dues democràcies europees més importants, els dos bàndols van rebre ajuda exterior: Bàndol republicà: Bàndol nacional: -L´URSS -La Itàlia feixista -Les brigades -L´Alemanya nazi internacionals. Brigadistes internacionals: Voluntaris procedents de diferents països del món que van acudir a lluitar a la guerra d´Espanya a favor de la República.
  • 5. La internacionalització del conflicte • Des d’Alemanya, Hitler va enviar a Espanya la Legió Còndor i va fer servir el conflicte com un banc de proves per a les noves armes que serien utilitzades en la Segona Guerra Mundial. • En contrapartida, Alemanya va assegurar-se de que la seva INTERVENCIÓ MILITAR ALEMANYA EN LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA inversió en la Guerra Civil seria Tropes 17.000 retornada a base de matèries Tancs 120 primeres estratègiques i una Peces d’artilleria 600 Avions 597 creixent penetració en la indústria de la mineria espanyola.
  • 6. La internacionalització del conflicte • El suport italià va consistir en l’enviament d’una gran unitat, el Corpo Truppe Volontarie, i en el subministrament d’armament. • Mussolini va ser qui més homes i més material bèl·lic va enviar a Espanya. • Volia assegurar així els seus interessos INTERVENCIÓ expansionistes en el Mediterrani i MILITAR ITALIANA EN agilitzar la cooperació amb Hitler per LA GUERRA CIVIL enfortir l’Eix Roma-Berlín. ESPANYOLA Tropes 72.775 Avions 759
  • 7. La internacionalització del conflicte • La URSS no va canviar la seva postura de neutralitat fins a l’octubre de 1936 quan va començar a enviar armament i nombrosos assessors polítics i militars al bàndol republicà, que el govern de Largo INTERVENCIÓ MILITAR SOVIÈTICA EN LA GUERRA Caballero va pagar fent servir CIVIL ESPANYOLA Tropes 6.000 les reserves d’or del Banc Tancs 760 d’Espanya. Peces 1.555 d’artilleria Avions 1.087
  • 8. La internacionalització del conflicte Les armes en la guerra civil espanyola • http://www.youtube.com/watch?v=Rimw04s3kPk&feature=relmfu L´aviació republicana Messerschmitt BT 109 • http://www.youtube.com/watch?v=17hQGdZyfkQ&feature=related Atac de los Bf-109 de la Legió Condor • http://www.youtube.com/watch?v=8Z_igMtimh8&feature=related Polikarpov 1-15 chato
  • 9. L’ exèrcit popular de la República • L'Exèrcit Popular de la República (EPR) fou la denominació adoptada pel Govern de la Segona República Espanyola a partir del mes d‘octubre del 1936 per a denominar les forces armades reorganitzades a partir dels elements de l'exèrcit espanyol que es mantingueren lleials després del cop d'Estat del 17 i 18 de juliol del 1936 i de les milícies populars creades durant els primers mesos de la Guerra Civil espanyola i que s'enfrontaren a l'exèrcit constituït pels generals revoltats, denominat Exèrcit Nacional.
  • 10. L’ exèrcit popular de la República • La creació de l'Exèrcit Popular va ser impulsada pel cap del govern republicà i ministre de la guerra Francisco Largo Caballero amb el suport dels seus companys socialistes (PSOE), comunistes (PCE) i republicans moderats (Izquierda Republicana). • La seva primera data clau és el 16 de octubre del 1936, quan es va concretar un comandament únic de l'exèrcit. Les milícies que s'havien enfrontat fins aleshores als militars revoltats havien estat organitzades a voluntat de sindicats i partits polítics, principalment pels integrants de la coalició del Front Popular (unitats com ara el Cinquè Regiment comunista o les Milícies Confederals anarquistes) i sense cap mena de coordinació eficaç.
  • 11. El naixement del franquisme • Políticament, les organitzacions que col·laboraven amb els insurrectes representaven corrents polítics molt diferents: monàrquics, antics militants de la CEDA, carlins i falangistes, els quals buscaven augmentar la seva influència a costa dels militars. • Durant els mesos d’agost i setembre de 1936, la necessitat d’un comandament militar únic va esdevenir una urgència pels revoltats. • Així, a les darreries de setembre, una reunió de la Junta de Burgos va decidir la creació d’un comandament militar únic, el qual, a proposta del general Kindelán, seria presidit per Franco com a comandant en cap.
  • 12. El naixement del franquisme • És així com, a partir de l’1 d’octubre, mitjançant un decret, Franco va ser nomenat generalíssim de tots els exèrcits espanyols, i a la vegada cap d’Estat mentre durés la guerra. • Després d’aquesta primera fase del procés d’unificació política i militar, Franco va haver d’enfrontar-se amb la independència que encara gaudien els dos moviments polítics més importants de l’Espanya nacional: els falangistes i els carlins.
  • 13. El naixement del franquisme • La política del nou cap de l’Estat a la zona nacional va ser construir un Estat amb un sistema feixista amb un partit únic. • Inspirat en el model feixista de Hitler i Mussolini, el generalíssim buscava la instauració del sistema de partit únic sota el seu comandament amb plens poders polítics i militars.
  • 14. El naixement del franquisme • Els carlins presentaven importants discrepàncies amb la Falange. • Els tradicionalistes comptaven amb nombrosos efectius militars propis, l’autonomia dels quals va crear molts problemes a la direcció de l’exèrcit, fins a l’extrem que Franco va haver d’obligar el seu cap principal a abandonar el país el desembre de 1936. • Ben aviat, però, Franco va disposar-se a liquidar qualsevol tipus de resistència existent en el bàndol nacional, i, el 19 d’abril de 1937, amb la col·laboració del seu cunyat, Ramón Serrano Suñer, va decretar la unificació forçada dels dos moviments en l’anomenada Falange Española Tradicionalista y de las JONS (FET- JONS), partit al qual s’integrarien totes les altres forces polítiques que donaven suport al bàndol nacional.
  • 15. El naixement del franquisme • En aquest partit únic quedaven incorporades totes les tendències polítiques que havien donat suport a la insurrecció militar i que, a partir d’aquest moment, tindrien Franco com a cap suprem. • Tots els intents d’oposició al decret protagonitzats tant per falangistes com per carlins van ser reprimits amb facilitat. • El nou partit únic, d’ideologia falangista (uniformat amb la camisa blava de Falange i la boina vermella carlina, així com amb la salutació feixista del braç enlaire), però, no dominaria l’aparell de l’Estat.
  • 16. Les ideologies en guerra L´anarquisme • El 1936, el principal moviment anarquista, CNT-FAI, va decidir, després de diverses negatives, col·laborar amb el govern català ( Generalitat) de Lluís Companys. • En el govern central van estar al seu torn, Joan García Oliver es va convertir en Ministre de Justícia (que va abolir els honoraris jurídics i va destruir els expedients penals), Diego Abad de Santillán es va convertir en Ministre d'Economia, i Federica Montseny es va convertir en Ministra de Salut, per a anomenar uns pocs casos. • Durant la Guerra Civil espanyola, molts anarquistes fora d'Espanya van criticar a la CNT-FAI per entrar en el govern i comprometre's amb elements comunistes en el bàndol republicà.
  • 17. Les ideologies en guerra L´anarquisme “Història d´una anarquista: Ethel Mac Donald” • http://www.youtube.com/watch?v=KKsppdWBTyw • http://www.youtube.com/watch?v=V22742ofnFM • http://www.youtube.com/watch?v=7IqNiY66sVQ • http://www.youtube.com/watch?v=Jo0-G8v7Jo4
  • 18. Les ideologies en guerra L´anarquisme (economia) • La col·lectivitat, a Espanya, era cada una de les institucions economicosocials que inspirades en els principis anarcosocialistes es van formar durant la situació revolucionària que va acompanyar a la guerra civil en diversos punts de la geografia espanyola. • Dos dels casos més coneguts van ser les empreses col·lectivitzades en la ciutat de Barcelona i les col·lectivitats agràries d'Aragó. A Barcelona les col·lectivitats van exercir un paper empresarial semblant a les cooperatives d'autogestió. Servicis de la ciutat com els transports urbans van ser gestionats per col·lectivitats, inclús llocs com hotels, barberies, i restaurants van ser col·lectivitzats i administrats pels seus treballadors. • Després de l'inici de la guerra, gran part de l’economia d'Espanya va ser posada sota el control obrer per mitjà de col·lectivitats. En bastions anarquistes com Catalunya, la xifra va aconseguir el 75%, però va ser inferior en les zones amb una forta influència socialista i marxista. Les fàbriques es van gestionar a través de comitès de treballadors i les explotacions agràries es van convertir en zones col·lectivitzades i van funcionar com a comunes agrícoles. En alguns casos el diner estatal es va substituir per vals de treball.
  • 19. Les ideologies en guerra L´anarquisme • Les zones de treball tot just "alliberades" es van regir sota principis anarcosocialistes, les decisions es van realitzar a través de consells dels ciutadans evitant la burocràcia formal. A més de la revolució econòmica, va haver- hi un esperit de la revolució social. Algunes tradicions es van considerar com "opressores" i van ser fetes desaparèixer. Per exemple, la idea d'"amor lliure" es va fer popular.
  • 20. Les ideologies en guerra La Falange • Adoptaren com a emblema el jou i les fletxes dels Reis Catòlics (emblema de les Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista), a més de la bandera vermella i negra, la camisa blava (a l'estil de la camisa negra italiana) i vestimenta paramilitar. La seva plataforma ideològica es va concretar en els anomenats veintisiete puntos (novembre del 1934). • Propugnaven un estat totalitari, autoritari, no parlamentari, nacionalista, unitari i imperialista, i l'organització corporativa de l'estat; a més, tenien en comú l'exaltació d'una forma de vida arriscada, el culte a la violència i a l'acció directa (les milícies com a grup de xoc, sovint enfrontades a militants d'esquerres). • Introduïren les línies originals de llur pensament: en l'aspecte econòmic, la concepció d’Espanya com un gigantesco sindicato de productores, el sentit catòlic del moviment i una reforma agrària per a elevar el nivell de vida dels camperols mitjançant serveis tècnics adequats i l'extensió de la propietat familiar de la terra.
  • 21. Les ideologies en guerra La Falange • Primo de Rivera, el màxim dirigent del partit, és jutjat sota l'acusació de inductor a la rebel·lió militar, condemnat a mort i afusellat, sense esperar l'assabentat del Govern, en la presó d'Alacant el dia 20 sw novembre de 1936. • Els falangistes van lluitar decididament en el bàndol nacionalista, autoanomenat nacional (feixista) pels rebels, contra la part de l'exèrcit i altres forces fidels al govern de la República.
  • 22. Les ideologies en guerra El carlins (requetès) Oriamendi (Himne dels requetès) Por Dios, por la Patria y el Rey lucharon nuestros padres. Por Dios, por la Patria y el Rey lucharemos nosotros también. Lucharemos todos juntos, todos juntos en unión, defendiendo la bandera de la Santa Tradición. (BIS) Cueste lo que cueste se ha de conseguir que los boinas rojas entren en Madrid. (BIS) Por Dios, por la Patria y el Rey lucharon nuestros padres. Por Dios, por la Patria y el Rey lucharemos nosotros también. http://www.requetes.com/Imagenes/oriamendi.mp3
  • 23. Les ideologies en guerra L´església • Un dels elements més polèmics de la Guerra Civil espanyola va ser el paper de l’Església. Si bé, ja des d’un primer moment, l’episcopat espanyol va adherir-se a l’alçament pràcticament en bloc, el Vaticà només s’hi sumaria parcialment i amb reserves. • El cardenal Isidre Gomà, cardenal primat d’Espanya en el moment de l’esclat de la guerra, va ser decisiu en el reconeixement del franquisme per part del Vaticà, proporcionant a Roma documentació com l’ Informe Isidre Gomá acerca del levantamiento cívico-militar de España en julio de 1936 adreçat al cardenal Pacelli (el futur papa Pius XII), l’agost de 1936, on Gomà realitza una aferrissada defensa de l’alçament militar recolzant-se en la hipòtesi d’un cop comunista que mai es va produir.
  • 24. Les ideologies en guerra L´església • Posteriorment, el juliol de 1937, els bisbes espanyols van donar a conèixer una carta pastoral col·lectiva on es mostraven a favor dels sublevats. • Seria el mes d’octubre, un cop la sort de les armes ja indicava una futura victòria militar, quan el franquisme va rebre finalment el reconeixement diplomàtic per part del Vaticà. • D’aquesta manera, el règim franquista va guanyar-se el suport de l’Església, que es convertiria en un element omnipresent en el Nou Estat que s’estava configurant.
  • 25. Una guerra civil dins de la guerra civil • Durant la Guerra Civil, el Partit Comunista d´Espanya va adquirir considerable influència a causa de la dependència de subministraments de la Unió Soviètica. Comunistes i demòcrates del bàndol republicà van fer un considerable esforç per a esclafar la revolució anarquista, tant les seues forces militars com els seus projectes econòmics, aparentment per a reforçar la lluita contra la força feixista (la resposta anarquista va ser, "La revolució i la guerra són inseparables").
  • 26. Una guerra civil dins de la guerra civil • Estes tensions, que van incloure una campanya de difamació dels comunistes contra els anarquistes (en la que va col·laborar la premsa internacional d’ esquerra), van portar fins i tot a enfrontaments violents amb els comunistes com els fets de maig a Barcelona i assassinats polítics, una guerra civil dins de la guerra civil on es van imposar els estalinistes, amb el beneplàcit de les autoritats republicanes, que segons alguns autors va desmotivar a molts dels milicians i col·laboradors amb el bàndol republicà i li va restar força.
  • 27. Activitats: • Qüestionari: 2. Quines diferències hi havia entre l´Exèrcit Popular i l’ Exèrcit Nacional? 3. Què eren les Brigades Internacionals? 4. Quin va ser el paper de les democràcies occidentals davant el cop d’estat de Franco? 5. De quins partits depenien el Cinguè Regiment i les Milícies Confederals? 6. Què era La Falange Española Tradicionalista y de las JONS? 7. En què van consistir els fets de maig a Barcelona? 8. Qui eren els estalinistes?
  • 28. bibliografia • Projecte La Casa del Saber, Història 4t ESO, Grup Promotor Santillana, Barna 2008 • Vicente Moreno Cullell, La Guerra Civil (arxiu categoria), Ciències Socials en xarxa, http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/categoria/historia/6-historia-contempor • Viquipèdia, enciclopèdia lliure, http://ca.wikipedia.org/wiki/Guerra_Civil_Espanyola