ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
Sanjuan chumilla pac1 (1)
1. Naïs Sanjuán Chumilla Pràcticum II/ AULA 8
1
BLOC 1: DEFINICIÓ DEL PROJECTE / FONAMENTACIÓ TEÒRICA
1. Títol del projecte
“Prevenció de l’assetjament escolar entre iguals (AEI): Guia formativa sobre AEI i
Programa d’habilitats socials i de convivència escolar per alumnes de 2n d’Educació
Secundària Obligatòria (ESO)”.
Paraules clau: bullying, assetjament escolar entre iguals (AEI), convivència escolar,
programa d’habilitats socials i de convivència escolar, violència, prevenció, Educació
Secundària Obligatòria (ESO), guia formativa sobre AEI, adolescència.
2. Descripció del tema del projecte
El Pla d’Intervenció proposat per desenvolupar en el Pràcticum II, s’emmarca dins
l’educació bàsica de 0-18 anys en un centre escolar. Concretament es centra en el
fenomen de l’assetjament escolar entre iguals (AEI). Al centre on faig les pràctiques
s’han detectat alguns casos de bullying, sobretot en l’etapa de secundària. Arrel d’això
em plantejo desenvolupar una intervenció, la finalitat de la qual és: prevenir l’AEI. Per
assolir-la es plantegen els següents objectius:
1. Sensibilitzar a l’alumnat, als docents i a les famílies entorn l’AEI.
2. Millorar les habilitats socials i de convivència escolar de l’alumnat per fomentar
una actitud crítica vers l’AEI i millorar les relacions interpersonals i el clima de
centre.
3. Afavorir la ZDI dotant al centre d’una guia formativa sobre l’AEI, per aprofundir
sobre la problemàtica i oferir eines d’actuació per fer front el fenomen.
Els resultats finals seran: el Programa d’habilitats socials i de convivència escolar
dirigit als alumnes de 2n d’ESO i la Guia formativa sobre l’AEI.
En referència a l’alumnat, es desenvoluparan un seguit de sessions dins de l’espai de
tutoria amb els alumnes de 2n d’Educació Secundària Obligatòria (ESO)
(aproximadament 3-4 sessions), per tal de treballar habilitats socials i de convivència
escolar que permetin millorar les relacions interpersonals entre l’alumnat amb l’objectiu
de prevenir l’assetjament escolar entre iguals en aquesta etapa. Correspon amb el
nivell de prevenció secundària, aquesta intervenció va dirigida a evitar la consolidació
de la problemàtica entre els alumnes d’ESO.
Paral·lelament per tal d’enfortir la Zona de Desenvolupament Institucional (ZDI), com a
assessorament a la comunitat educativa també es planteja realitzar una guia formativa
sobre el bullying amb la que podrà comptar l’Equip Psicopedagògic per assessorar als
docents i les famílies. Ens trobaríem en el nivell de prevenció primària que definim com
aquella intervenció dirigida a millorar la convivència escolar i prevenir l’aparició de
l’AEI. Concretament tractarem de definir el problema per tal de conscienciar a la
comunitat educativa sobre el fenomen i que tinguin eines i informació suficient per
detectar-lo i intervenir-hi.
3. Supòsits teòrics del projecte.
Concepció constructivista de l’E-A escolar:
La CCEAE aglutina diferents conceptes de les teories constructivistes de
l’aprenentatge en relació a la construcció del coneixement. Destaquen autors com:
2. Naïs Sanjuán Chumilla Pràcticum II/ AULA 8
2
Ausbel, Piaget, Vigotsky, Brunner i Coll. Les persones constantment construïm la
nostra realitat dotant de significat allò que ens envolta a partir de la experiència a
través de l’activitat mental constructiva.
L’ensenyament a de ser adaptatiu i utilitzar diferents estratègies i metodologies segons
les característiques i interessos dels alumnes, cal partir dels seus coneixements previs
i dissenyar situacions d’aprenentatge que els siguin estimulants i els motivin,
proporcionant-los ajudes contingents per tal que puguin construir nous coneixements
amb significativitat compartida. Al llarg del “Programa d’habilitats socials i de
convivència escolar” guiarem i acompanyarem a l’alumnat en el procés de construcció
del coneixement, per tal que a partir de la seva experiència i sobre un enfocament
constructivista i basat en l’experiència puguin augmentar la seva competència social,
moral i cognitiva respecte l’AEI.
Model d’orientació i intervenció col·laboratiu des d’un enfocament educacional
constructiu:
Adopta la CCEAE: les dificultats d’aprenentatge parteixen de les situacions interactives
dels contextos d’aprenentatge. Al llarg del programa amb els alumnes de 6è, actuarem
com a mitjancers guiant el seu aprenentatge tot partint dels seus coneixements previs i
treballant en la Zona de Desenvolupament Pròxim, proporcionant ajuts necessaris per
l’apropiació de coneixement.
La finalitat de la intervenció és preventiva, s’intervé en la ZDl per prevenir l’aparició de
nous casos d’AEI enfortint els mecanismes i recursos del centre per afrontar aquesta
problemàtica per que millori la qualitat de l’ensenyament.
Partirem d’una perspectiva sistèmica considerant el conjunt d’àmbits que actuen
interdependentement amb un objectiu comú, plantejant una intervenció global integrant
diferents nivells d’anàlisis per explicar la realitat educativa, en la qual s’encabirà la guia
formativa sobre AEI, instrument que ha de servir per informar i sensibilitzar la
comunitat educativa vers aquesta problemàtica i d’aquesta manera poder detectar
possibles situacions de risc
La relació professional amb els assessorats serà col·laborativa, establint relacions
simètriques que permetin treballar conjuntament compartint el sentit i significat de la
intervenció.
Definició del fenomen objecte d’intervenció: L’assetjament escolar entre iguals
(AEI) o bullying:
Des d’una perspectiva teòrica que ens ajudi a interpretar el fenomen de l’AEI, Dan
Olweus (1983), considerat uns dels pioners en l’estudi del bullying, defineix el fenomen
com “una conducta de persecució física i/o psicològica que realitza un/a alumne/a
contra un/a altre/a, que escull com a víctima de repetits atacs. Aquesta acció, negativa
i intencionada, situa a la víctima en una posició de la qual difícilment pot sortir pels
seus propis mitjans. La continuïtat d’aquestes relacions provoca en les víctimes
efectes clarament negatius: descens de l’autoestima, estats d’ansietat i quadres
depressius, cosa que dificulta la seva integració en el medi escolar i el
desenvolupament normal dels aprenentatges”.
Ortega (1998) ho defineix com “un comportament prolongat de insults, rebuig social,
intimidació i/o agressivitat física de uns alumnes cap a uns altres, que es converteixen
en víctimes dels seus companys”.
A partir de la definició de Olweus, Collell i Escudé (2007) destaquen tres
característiques que defineixen l’AEI:
3. Naïs Sanjuán Chumilla Pràcticum II/ AULA 8
3
- Repetició de les accions al llarg de cert període de temps.
- Intencionalitat per part de l’agressor.
- Indefensió per part de la víctima.
Felip (2006), afegeix a aquestes característiques que “les agressions no responen a
una provocació prèvia de la víctima”.
Seguint amb Collell i Escudé (2007), les conductes que s’inclouen dins l’AEI, ja siguin
directes o indirectes són les següents:
- Maltractament físic: pegar, amagar, trencar i/o robar objectes, etc.
- Maltractament verbal: insults, burles, malparlar d’algú, instaurar falsos rumors, etc.
- Exclusió social: no deixar participar a algú en una activitat, ignorar, etc.
Els protagonistes implicats en l’AEI, segons el cercle de l’assetjament escolar proposat
per Olweus (2001), són els següents: agressor, víctima, seguidors, partidaris,
espectadors i defensors.
Enllaçant amb els nivells d’intervenció, segons Collell i Escudé (2007) n’hi ha tres:
- Prevenció primària: es tracten d’intervencions generals per prendre consciència
del problema, evitar la seva aparició, millorar la convivència al centre, dotar
d’eines a professorat davant aquest fenomen, posicionar-se contra l’AEI, etc.
Dins aquest nivell situaríem la guia formativa sobre l’AEI.
- Prevenció secundària: són intervencions que eviten la consolidació del
fenomen quan ja s’ha detectar la seva aparició. Els autors comenten com a
exemple l’aplicació d’un programa grupal de 3-4 sessions des de l’acció tutorial.
En aquest nivell es situaria el programa en habilitats socials i de convivència
escolar dirigit als alumnes de 2n d’ESO que plantegem.
- Prevenció terciària: es tracten d’intervencions amb els implicats en un cas de
bullying que s’hagi destapat, com per exemple dur a terme un procés de
mediació.
Entre la legislació que afecta la intervenció destaquen:
Decret 279/2006 sobre drets i deures de l’alumnat i regulació de la convivència
en els CE no universitaris de Catalunya.
Llei 12/2009 d’Educació de Catalunya.
Ley Organica 2/2006 de Educación.
Decret 143/2007, d’ordenació dels ensenyaments d’ESO.
4. Raons de la seva tria, interès i prospectiva
La definició del problema sorgeix al llarg del Pràcticum I, vaig poder compartir algunes
sessions amb la psicopedagoga de secundària, qui em va comentar que hi havia hagut
al centre alguns problemes d’assetjament escolar entre iguals que havien sorgit amb
els alumnes d’ESO, i sobre els quals s’estava intervenint correctivament tant amb els
alumnes afectats, com amb els agressors i les seves respectives famílies i grups
classe.
A partir d’aquí vaig començar a forjar algunes idees sobre el projecte d’intervenció del
pràcticum II, el fet, és que volia plantejar una intervenció de tipus preventiu que afectes
al centre en la seva globalitat i no sobre alguns alumnes amb NEE de manera
específica; el meu objectiu és plantejar una intervenció sistèmica que potencií la Zona
de Desenvolupament Institucional del centre i per tant afavoreixi a la millora de la
4. Naïs Sanjuán Chumilla Pràcticum II/ AULA 8
4
qualitat de l’ensenyament que ofereix i la seva autonomia, a partir de treballar algunes
problemàtiques identificades.
El tema de l’AEI va despertar força el meu interès, ja que és un tema de total actualitat
que genera problemes de convivència als centres i alhora repercuteix sobre el
rendiment i progrés acadèmic i el correcte desenvolupament social, personal i
psicològic de l’alumnat, pel que el vaig pensar que seria molt interessant plantejar una
intervenció psicopedagògica per abordar aquest problema.
Vaig analitzar el problema i cercar informació al respecte per fer-me una idea general
que em permetés veure en quins aspectes es podria centrar la intervenció. És conegut
que en el cercle del bullying, descrit per autors com Olweus, no només hi ha implicats
els rols de víctimes i agressors, sinó que hi ha tot un continuum que va des dels
espectadors, als seguidors, defensors, etc. D’això se’n desprèn que cal orientar la
intervenció preventiva cap al sistema de l’aula, ja que tots els alumnes, amb un rol o
un altre són susceptibles de trobar-se implicats en un cas d’AEI. A més, si aprofundim
en els rols dels protagonistes implicats, sent els principals la víctima i l’agressor, ens
adonem que són perfils amb poques habilitats socials. En el cas dels agressors, el seu
estil de relació interpersonal és marcadament agressiu, mentre que en el cas de les
víctimes predominantment passiu. Amb tot això penso que el Programa en habilitats
socials i de convivència escolar pot ser positiu per conscienciar a l’alumnat vers aquest
fenomen i per prevenir futurs casos d’AEI.
Respecte la guia formativa, com he dit anteriorment la meva idea és plantejar una
intervenció sistèmica, global i preventiva. Volia incidir també en el nivell de centre, per
això vaig trobar interessant complementar la intervenció amb l’elaboració d’una guia
sobre l’AEI. La idea és que esdevingui un instrument per poder assessorar a la
comunitat educativa: oferir informació per aprofundir en l’AEI, prendre consciencia
entorn la problemàtica, tenir claus per detectar-lo, per intervenir-hi, etc.
A nivell prospectiu, la idea és que, a l’escola on faig les pràctiques es pugui establir
una continuïtat del projecte iniciat.
Un cop elaborat el programa pels alumnes de 2n d’ESO, es cedirà al centre per tal que
amb les revisions oportunes, el puguin aplicar els següents cursos acadèmics amb
altres grups d’alumnes per tal de consolidar bones relacions interpersonals i una
millora de la convivència escolar. Respecte a la guia formativa sobre AEI, la voluntat
és que sigui una eina amb la que pugui comptar la institució, concretament l’Equip
Psicopedagògic, per tal d’assessorar i informar a la comunitat educativa sobre aquest
fenomen, aprofundint sobre aquest per tal que hi hagi una major comprensió i oferint
algunes estratègies per poder prevenir-lo, detectar-lo i pal·liar-lo.
5. Subjectes del projecte, nivell de la pràctica educativa i dimensions
d’anàlisi.
Subjectes del projecte: En el cas del “Programa en habilitats socials i de
convivència escolar” els subjectes són els alumnes de 2n d’ESO de l’Escola Pia
de Sabadell, centre on faig les pràctiques.
Respecte la “Guia Formativa sobre AEI” els subjectes són el conjunt de la
comunitat educativa, ja que la idea és que sigui una eina amb la que compti
l’Equip Psicopedagògic per informar, assessorar i conscienciar a la comunitat
educativa del centre (docents, famílies, etc.)
Nivell de la pràctica educativa: En referència al “Programa en habilitats socials i
5. Naïs Sanjuán Chumilla Pràcticum II/ AULA 8
5
de convivència escolar”, el nivell de la pràctica educativa és el grup-aula dels
respectius grups de 2n d’ESO. Pel que fa a la “Guia Formativa sobre AEI” la
intervenció anirà dirigida al centre en la seva globalitat.
Dimensions o variables d’anàlisi de la pràctica educativa: les dimensions més
rellevants són el tractament de la convivència escolar i les habilitats socials al
centre, ja sigui des del Pla d’Acció Tutorial (PAT), com des del Reglament de
Règim Intern (RRI), normativa referent a la convivència, des de la proposta
curricular i/o la pràctica educativa que els docents i especialment els tutors
desenvolupen a l’aula. També caldrà considerar les problemàtiques al centre
relacionades amb l’AEI per això caldrà analitzar els casos que s’han donat al
centre i les percepcions de diferents professionals de l’escola al respecte.
6. Bibliografia bàsica necessària.
- Bisquerra, R. (2003). Educación emocional y competencias básicas para la
vida. Revista de investigación educativa. (RIE) 21, 1, 7-43. Recuperat 28
desembre 2013, des de http://revistas.um.es/rie/article/viewFile/99071/94661
- Boqué, M.C. (2009) Construir la paz: transformar los conflictos en
oportunidades. Caja Mediterraneo.
http://convivencia.files.wordpress.com/2010/06/construir_la_paz.pdf
- Cèsar, C. (1997). Psicologia de la instrucció. Barcelona: Universitat Oberta de
Catalunya. He consultat el material de l’assignatura per realitzar la part de
fonamentació corresponent a la Concepció constructivista de l’Ensenyament i
l’aprenentatge escolar.
- Ciscart, C. (2003). Educació en valors. Recuperat 4 gener 2014, des de
- Ciscart,C. Educacio en valors: estratègies. Recuperat 7 gener 2014, des de
http://www.xtec.cat/~cciscart/marcteoric/edu.htm
- Collell, J., Escudé, C. (2002). La violència entre iguals a l’escola: el Bullying.
Àmbits de psicopedagogía, 4, 20-24. Recuperat 18 desembre 2013, des de
http://enxarxats.intersindical.org/efemerides/violenentreiguals.pdf
- Collell, J., Escudé, C. (2008). Bullying. Maltractament entre iguals. Recuperat
18 desembre 2013, des de http://www.xtec.cat/~jcollell/Z09Publicacio.htm
- Collell, J., Escudé, C. (2004). Tractem-nos bé. Guia per als alumnes de
primària. Recuperat 2 gener 2014, des de
http://www.xtec.cat/~jcollell/Guia%20Alumnes%20Primaria.pdf
- Collell, J., Escudé, C. (2007). Una aproximació al fenomen del maltractament
entre alumnes (Bullying), ICVE Revista Estudis de la Violència, Nº 1 Recuperat
22 desembre 2013, des de http://www.xtec.cat/~jcollell/AP%20ICEV.pdf
- Cruz, J. Resolució de conflictes. Recuperat 4 gener 2014, des de
http://www.xtec.cat/~jcruz/resolucio_conflictes/
- Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. (2009). Del currículum
les programacions: una oportunitat per a la reflexió pedagògica a l’educació
bàsica. Recuperat 7 de gener 2014, des de
http://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/1bc9a04d-7d32-4027-
a1c0-fdd779a6e2f9/del_curriculum_a_les_programacions.pdf.
- Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. Desplegament del
currículum a l’educació primària. Recuperat 7 gener 2014, des de
http://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/ba660da6-65cf-4a60-
ad02-d70b78c13bb4/desplegament_pri.pdf
- Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya "L'assetjament escolar i
la justícia juvenil". Recuperat 22 desembre 2013, des de
http://www20.gencat.cat/docs/Justicia/Documents/ARXIUS/Assetjament%20esc
olar.pdf
6. Naïs Sanjuán Chumilla Pràcticum II/ AULA 8
6
- Educar es tarea de todos, resolución de conflictos en la educación primária.
http://convivencia.files.wordpress.com/2011/03/educar_tarea_de_todos_primari
a.pdf
- Felip, N. (2006). Bullying: una aproximació. Recuperat 22 desembre 2013, des
de http://www.joanteixido.org/doc/convivencia/bullying.pdf
- Goldstein, A. i col. (1989). Habilidades sociales y autocontrol en la
adolescencia. En aquest llibre l’autor realitza una classificació de les habilitats
que servirà per triar les que siguin més rellevants per la prevenció de l’AEI en el
marc del programa d’habilitats socials i de convivència escolar destinat als
alumnes de 6è d’EP:
- La botica del orientador: Dinamicas de educación emocional Recuperat 30
desembre 2013, des de http://orientafer.blogspot.com.es/2011/09/126-
dinamicas-de-educacion-emocional.html
- LA RESOLUCIÓN CREATIVA DE CONFLICTOS (MANUAL DE
ACTIVIDADES) http://www.oei.es/valores2/926327.pdf
- Mauri, T., Monereo, C., Badia, A. (2004). La pràctica psicopedagògica en
educació formal. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya.
- Monereo, C. (2003). Models d’intervenció i orientació psicopedagògica.
Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya.
- Olweus, D. (1998). Conductas de acoso y amenazas entre estudiantes.
Ediciones Morata.
- Ortega, R., Del Rey, R., i Gómez, P. (2002). Estrategias educativas para la
prevención de la violencia: Mediación y diálogo. Madrid: Cruz Roja Española.
Recuperat 2 de gener de 2014, des de
http://www.cruzrojajuventud.es/portal/page?_pageid=1139,16258654&_dad=po
rtal30&_schema=PORTAL30
- Ortega, R. y Cols (1998). La convivencia escolar: Qué es y cómo abordarla.
Sevilla: Consejería de Educacióne y Ciencia. Recuperat el 14 de març de 2014,
des de http://www.educagenero.org/Convivencia%20Escolar/conviven.pdf
- Tresgallo, E. (2006). Violencia Escolar (Fenómeno" Bullying"). Documento Para
Padres y Educadores. Recuperat 22 desembre 2013, des de
http://redined.mecd.gob.es/xmlui/bitstream/handle/11162/81009/008201130118
67.pdf?sequence=1
BLOC 2: PROPOSTA METODOLÒGIC
FASE 1: APROXIMACIÓ AL CONTEXT D’INTERVENCIÓ I NEGOCIACIÓ DE LA
INTERVENCIÓ.
DATA: febrer-març-abril HORES: 22h
Objectius:
Detecció de necessitats i concreció de la demanda.
Compartir el sentit i significat de la intervenció
Recopilar i analitzar informació sobre el context i les condicions de la
intervenció.
Conèixer la percepció de la comunitat educativa sobre les problemàtiques
del centre relacionades amb l’AEI.
Destinataris/àries:
Tutora al centre de pràctiques, Equip Psicopedagògic, coordinadora
pedagògica de primària, coordinadora pedagògica de 1r cicle de
secundària, tutors de 6è d’EP i de 2n d’ESO i alumnat d’ESO.
7. Naïs Sanjuán Chumilla Pràcticum II/ AULA 8
7
ACTIVITATS I CONTINGUTS
1. Reunió amb la meva tutora de pràctiques per consensuar el pla de treball.
2. Reunió amb la coordinadora pedagògica de primària i amb la de secundària
per proposar la intervenció i analitzar-ne les condicions.
3. Recopilació i anàlisi d’informació.
4. Reunió amb els tutors de 6è d’EP i de 2n d’ESO per presentar les línies
generals del projecte.
5. Obtenció d’informació de diferents agents educatius sobre els grups
d’alumnes amb els que s’aplicarà el programa, les problemàtiques
associades a l’Assetjament escolar entre iguals (AEI) i el tractament de les
habilitats socials.
6. Delimitar del grup d’alumnes amb els que s’aplicarà el programa en
habilitats socials i de convivència escolar.
7. Reunions amb els membres de l’Equip Psicopedagògic per fixar els
continguts prioritaris que hauria de contemplar la guia formativa sobre AEI.
8. Converses informals amb alumnes d’ESO a l’espai d’atenció
psicopedagògica per conèixer la seva percepció i vivència.
INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES
1. Entrevistes amb els diferents agents educatius.
2. Registre de la informació obtinguda i dels acords presos en el diari de
camp.
3. Anàlisi de documents educatius (Pla de convivència, RRI, PEC, PAT, etc.)
relatius al tractament de les habilitats socials i la convivència escolar.
INDICADORS D’AVALUACIÓ
1. Valoració del tutor de pràctiques respecte la viabilitat del projecte i
l’adequació de la temporització.
2. Valoració del tutor de pràctiques sobre la quantitat, qualitat i idoneïtat de la
informació obtinguda.
3. Delimitació del grup d’alumnes amb el que s’aplicarà el programa.
FASE 2: AJUSTAMENT DEL PLA DE TREBALL I DISSENY DE LA
INTERVENCIÓ
DATA: Abril HORES: 20h
Objectius:
Adequar el programa segons la informació obtinguda en la fase anterior.
Dissenyar la guia formativa sobre AEI i el programa pels alumnes de 2n
d’ESO.
Destinataris/àries:
Tutors de 2n d’ESO i Equip Psicopedagògic.
ACTIVITATS I CONTINGUTS
1. Recerca d’ informació i disseny del programa pels alumnes de 2n d’ESO.
2. Priorització dels continguts que hauria de contemplar la guia formativa
sobre AEI.
3. Dissenyar la guia formativa sobre AEI.
4. Valorar l’adequació dels dissenys del programa i la guia i modificació si cal.
INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES
1. Registre d’informació al diari de camp.
2. Entrevistes amb la meva tutora de pràctiques i els tutors dels grups amb els
que s’aplicarà el programa per valorar l’adequació del disseny de la guia
formativa i el programa en habilitats socials i de convivència escolar.
INDICADORS D’AVALUACIÓ
1. Elaboració del disseny del programa en habilitats socials i de convivència
escolar i de la guia formativa sobre AEI.
2. Revisió amb la tutora del disseny del programa i la guia formativa.
8. Naïs Sanjuán Chumilla Pràcticum II/ AULA 8
8
FASE 3: IMPLEMENTACIÓ I SEGUIMENT
DATA: Abril-maig HORES: 25h
Objectius:
Aplicar el programa amb l’alumnat a les sessions de tutoria.
Presentar la guia formativa a l’Equip Psicopedagògic.
Sensibilitzar a la comunitat educativa entorn l’AEI.
Millorar les habilitats socials i de convivència de l’alumnat de 2n d’ESO.
Destinataris/àries:
Grups-classe de 2n d’ESO, alumnat de 2n d’ESO, tutors i professorat
participant, Equip Psicopedagògic.
ACTIVITATS I CONTINGUTS
1. Desenvolupament i seguiment de les sessions del programa amb els grups
de 2n d’ESO.
2. Avaluació formativa del programa d’habilitats socials i convivència escolar.
3. Presentació de la guia formativa a la meva tutora del centre.
4. Avaluació dels l’adequació dels continguts de la guia formativa.
INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES
1. Qüestionari d’avaluació inicial i final pels alumnes participants del programa.
2. Qüestionari d’avaluació pels professionals del centre assistents a les
sessions del programa.
3. Entrevistes amb la meva tutora al centre.
4. Anotacions de camp sobre el desenvolupament de les sessions.
5. Qüestionari d’avaluació de la guia formativa pels membres de l’Equip
Psicopedagògic.
INDICADORS D’AVALUACIÓ
1. Desenvolupament del programa amb els grups de 2n d’ESO.
2. Adequació de les activitats treballades al llarg de les sessions del programa.
3. Nivell de satisfacció i interès de l’alumnat vers la proposta.
4. Elaboració de la guia formativa sobre AEI.
5. Adequació dels continguts de la guia a les necessitats formatives del centre.
FASE 4: AVALUACIÓ DEL PROCÉS I CONTINUITAT DE LA INTERVENCIÓ.
DATA: maig HORES: 8h
Objectius:
Analitzar amb la tutora de pràctiques les tasques desenvolupades i
aspectes són susceptibles de millora.
Anàlisi dels qüestionaris administrats en la fase anterior per valorar
l’evolució de l’alumnat.
Concretar la continuïtat del projecte.
Destinataris/àries:
Tutora de pràctiques, Equip Psicopedagògic.
ACTIVITATS I CONTINGUTS
1. Avaluació per part de la tutora de pràctiques de tot el treball desenvolupat.
2. Autoavaluació del pla de treball.
3. Elaboració de la memòria de pràctiques.
INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES
1. Entrevistes amb la tutora de pràctiques.
2. Memòria de pràctiques.
INDICADORS D’AVALUACIÓ
1. Adequació del pla d’intervenció i del procés seguit al llarg del pràcticum.
2. Interès del centre vers el projecte i percepció de la utilitat d’aquesta.
3. Prospectiva de donar continuïtat al projecte iniciat.
4. Satisfacció personal i grau de col·laboració amb els agents implicats.