1. II TROBADA SOBRE LES INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES I LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES: NOVES METODOLOGIES A L’AULA 25 DE JUNY DE 2009 www.graim.info
2.
3. 2. EL CONTEXT II TROBADA GRAIM 25 de juny de 2009 ICE/UB Decrets 142 i 143 Competències bàsiques Què s’ha d’ensenyar? Què hem d’aprendre? Quin horari? Quines programacions? Alumnat? ENS INTERESSA SABER: Conèixer el seu desenvolupament biològic, psicològic,… Interessos, motivacions, Personalment Acadèmicament Professionalment ACTUALMENT … ENS PREOCUPEM PER: Orientar Coneixeu algun alumne/a que no ha acabat l’ESO … i ...... es defineixen
4. En què consisteix la intel·ligència del nostre alumnat? II TROBADA GRAIM 25 de juny de 2009 ICE/UB Els atrau les operacions matemàtiques Una comprensió especial pel món natural Els agrada llegir i escriure Líders naturals amb models positiu de rol Gran percepció respecte a la seva persona amb fortes fites Gran habilitat esportiva i moviments corporals Toquen instruments musicals amb força destressa Creen objectes artístics fantàstics De tots aquest alumnat qui seria el més intel·ligent? Cadascú és únic Diferent Contribucions valuoses a la cultura humana
5. 3. LA TEORIA DE LES INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES II TROBADA GRAIM 25 de juny de 2009 ICE/UB Què sabeu de les IM? Heu fet alguna aplicació?
6. Intel.ligències Estils i ritmes Interessos Cultures Situació social TOTS SOM DIVERSOS La diversitat és una qualitat intrínseca de l’ésser humà. II TROBADA GRAIM 25 de juny de 2009 ICE/UB
7. Estils d’aprenentatge. AtencióDiversitat Ritme Coneixements previs Input/ output preferències Autonomia Persistència/esforç Agrupament Habilitats d’aprenentatge Modalitat d’interacció A P R E N E N T A T G E II TROBADA GRAIM 25 de juny de 2009 ICE/UB
8. LA INTEL·LIGÈNCIA II TROBADA GRAIM 25 de juny de 2009 ICE/UB Principis del s.XX A. Binet Crea el primer instrument Posteriorment: Stanford-Binet, Spearman, Thurtone, Guilford, Catell,… CONCEPTE D’INTEL·LIGÈNCIA ABANS Una Invariable Quantificable Innata/heredada Pràctica educativa = Ensenyament igual per a tothom
9. CONCEPTE D’INTEL·LIGÈNCIA ARA II TROBADA GRAIM 25 de juny de 2009 ICE/UB És múltiple És educable És una capacitat Es pot desenvolupar Pot variar segons les experiències Pràctica educativa = Ensenyament més personalitzat
10.
11.
12. H. Gardner va oferir al món el resultat de la seva investigació sobre la psicobiologia de l`ésser humà Currículum escolar Model per a ser utiltzat a les aules NO VA DISSENYAR UN NOU: Crear i desenvolupar la teoria de les IM II TROBADA GRAIM 25 de juny de 2009 ICE/UB
13. QUÈ ÉS LA INTEL·LIGÈNCIA? COM ÉS? MÚLTIPLE ORGÀNICA RESOLDRE, GENERAR, CREAR La capacitat per a resoldre problemes, generar-ne de nous i crear productes o oferir serveis valuosos dins d’un determinat àmbit cultural. II TROBADA GRAIM 25 de juny de 2009 ICE/UB
14.
15.
16.
17. MUSICAL LOGICOMATEMÀTICA LINGÜÍSTICA VISUALESPACIAL INTRAPERSONAL CINESTÈSICACORPORAL INTERPERSONAL NATURALISTA VUIT INTEL·LIGÈNCIES Sensibilitat especial pel llenguatge parlat i escrit Capacitat de produir i apreciar ritmes, tons, timbres… Capacitat de reconèixer i manipular espais. Sensibilitat als patrons lògics o numèrics. Capacitat de controlar els moviments corporals i de manipular objectes amb habilitat . Capacitat d’identificació del llenguatge natural. Capacitat d’autoestima i automotivació. Capacitat de percebre i comprendre als altres II TROBADA GRAIM 25 de juny de 2009 ICE/UB
18.
19. Els fonaments psicopedagògics 1. Aprenentatge per competències 2. Aplicacions didàctiques de la teoria de les IM S’INSPIREN Plantejaments socioconstructivistes Vigotsky Zona ZDP Ausubel A. significatiu Kilpatrick Projectes Decroly C. interès Montessori A. actiu Bastida ; estructura temporal que ajuda a l’aprenentatge … II TROBADA GRAIM 25 de juny de 2009 ICE/UB
20. Les I.M. al sistema educatiu. Howard Gardner II TROBADA GRAIM 25 de juny de 2009 ICE/UB Ref. A. Sala
21. II TROBADA GRAIM 25 de juny de 2009 ICE/UB O R I E N T A C I Ó PERSONAL ACADÈMICA PROFESSIONAL ALUMNAT IM ÈXIT
22. ASPECTES COMUNS IM CCBB És saber comunicar oralment i expressar-se per escrit i amb els llenguatges audiovisuals, fent servir el propi cos i les TIC, amb gestió de la diversitat de llengües Conèixer, comprendre, apreciar i valorar críticament diferents manifestacions culturals i artístiques . Crear És gestionar la informació, incloent l’ús de les TIC per informar-se, aprendre i comunicar-se. L’habilitat per comprendre, utilitzar i relacionar els números, les seves operacions bàsiques, els símbols i raonament matemàtic. Implica la consciència, gestió i control de les pròpies capacitats i coneixements des d’un sentiment eficàcia personal Consciència i aplicació d’un conjunt de valors i actituds personals, en el marc de projectes individuals o col·lectius Aplicació del pensament cientificotècnic per interpretar la informació que es rep i prendre decisions Suposa comprendre la realitat social en què es viu, afrontar la convivència i els conflictes emprant el judici ètic
23. A S P E C T E S C O M U N S IM i CB Ref: I. Palahí (Dibuixos)
24. METODOLOGIES COMPETENCIALS PER A DESENVOLUPAR INTEL·LIGÈNCIES Cooperatiu Racons Estudi de casos Portafolis Projectes Contractes PBL TIC/TAC ... TREBALL II TROBADA GRAIM 25 de juny de 2009 ICE/UB
25. QUÈ ENTENEM PER COMPETÈNCIA ? “ La capacitat que tenen els alumnes de posar en pràctica d’una manera integrada coneixements, habilitats i actituds de caire transversal que serveixen per a resoldre problemes diversos de la vida real”. Generalitat de Catalunya 2004 La capacitat per a resoldre problemes, generar-ne de nous i crear productes o oferir serveis valuosos dins d’un determinat àmbit cultural. H. Gardner II TROBADA GRAIM 25 de juny de 2009 ICE/UB
26. Què entenem per competència? Ref: A. Zabala II TROBADA GRAIM 25 de juny de 2009 ICE/UB Al mateix temps i de forma interrelacionada Com Mobilitzar actituds, habilitats i coneixements Per mitjà de En un context determinat A on De forma eficaç De quina manera D’efectuar tasques o fer front a situacions diverses Per a què És la capacitat o habilitat Què
27.
28.
29. LES IM A L’AULA vuit exemples pràctics d’actuacions vinculades a la teoria de les IM