1. Realitzat per Natàlia Calatayud

2.  1.UN NOU CONCEPTE DE LLIBERTAT
 2.DE
L’ESTAT LIBERAL DE DRET A L’ESTAT
DEMOCRÀTIC DE DRET
 3.L’ESTATSOCIAL I DEMOCRÀTIC DE DRET
 4.LA RECUPERACIÓ DE LA SOCIETAT CIVIL

3. LLIBERTAT DELS LLIBERTAT DELS
ANTICS: MODERNS:
 Manifestada en la democràcia  Sorgeix en l’edat mitjana i
atenesa en el segle V aC. moderna.
 Consistia a participar en els  Cada persona té drets que la
diversos assumptes públics. societat a de respectar.
 El ciutadà era qui prenia part  Aquest drets s’anomenen:
activa en el govern. llibertats.
 No eren ciutadans considerats  Una persona no és més lliure,
les dones, esclaus, metecs, ni com més participa en la vida
joves menors de 30 anys. pública.

4. LLIBERTAT LLIBERTAT
POSITIVA: NEGATIVA:
 Consisteix a no tenir
 Consisteix en el fet que interferències ni
l’individu tingui el mateix el impediments per part
control sobre la seva pròpia d’altres persones.
vida i les seves decisions.
 L’individu a de dur a terme
 No depèn de les forces
els seus desitjos.
exteriors.
 S’ha manipulat el concepte
de llibertat positiva, per
establir retallades a la
llibertat negativa.
Pensament de Isaiah Berlin

5. •Lallibertat moderna vol preservar els
drets individuals enfront de possibles
abusos per part de l’estat.
•Hi ha perill de que s’arribi a creure que les
persones son illes, sense compte amb els
altres.
•La llibertat moderna ha obert pas al
individualisme possessiu.
•Cadascú és l’únic propietari de la seva
persona, i no té cap deute amb la societat.
•La societat es considera com una
associació d’individus propietaris amb una
relació mercantil i intercanvis de bens i
serveis.

6. L’ESTAT LIBERAL COM ESTAT LA TRADICIÓ LIBERAL:
DE DRET:  Tot individu constitueix al nucli
 La primera forma que va adoptar de l’actuació política.
l’estat modern va ser la
monarquia absoluta.
 L’estat ha de garantir la seva
llibertat establint un marc legal
 Les revolucions liberals han per protegir els drets.
donat lloc a una nova mentalitat
on els membres de la societat
han de sotmetre’s a la llei.  Les funcions de l’estat liberal
son:
 Protegir la vida dels seus
 El sistema de l’estat modern membres.
correspon:
 Reduir la por i la incertesa.
 Principi de llibertat.
 Assegurar el dret de propietat i
 Principi de dependència. comerç.
 Principi de la igualtat.

7. El liberalisme per poder assolir els objectius, l’estat ha de ser
constitucional. Un estat on existeixi un sistema de regles.
 El liberalisme és l’hereu de la tradició republicana.
 Tots els ciutadans han de ser igual davant la llei i tenir la possibilitat de
defensar-se contra qualsevol abús del poder.
 Per evitar els abusos de poder hi han els diversos elements:
El constitucionalisme
La separació de poders
Participació ciutadana
 Es va donar pas a l’estat liberal i democràtic de dret perquè es va anar
establint el sufragi universal.

8. LA SOCIETAT CIVIL COM LA SOCIETAT CIVIL COM A
A SOCIETAT SISTEMA DE
COMERCIAL : NECESSITATS:
 Pensament de Adam Smith.  Pensament de Hegel.
 L’economia s’ha convertit en  La Societat és un espai on
el nucli i motor de la vida cadascú és fi per si mateix i
social. els altres no son res.
 L’estat sorgeix del conflicte  La Societat és un sistema de
d'interessos entre els necessitats.
membres de la societat.  Els ciutadans es relacionen
 La societat està formada per com individus privats i aïllats
individus que es mouen pel entre si.
seu propi interès i son  La societat manca la
propensos a l’intercanvi i capacitar per organitzar-se i
benefici mutu. per proporcionar un progrés
 L’estat garanteix l' integritat social.
entorn de la propietat  L’autoritat pública superior
privada i l’economia de s’assegura del seu
mercat. funcionament.

9. Liberalisme va sorgir com a reivindicació de les garanties
constitucionals i drets individuals, com a defensa de la llibertat davant
l’absolutisme.
• Centrat en la idea que els éssers humans han de ser lliures.
• Ha de seguir cadascú les seves pròpies preferències.
Liberalisme • Assumeix com a pròpia la tradició republicana en la necessitat
de participació.
polític
• Entén el mercat com a mecanisme bàsic de coordinació social.
• E’estat ha de facilitar el mercat.
Liberalisme • L’estat ha de intervenir el menys possible en el funcionament del
mercat.
Econòmic

10. Tradició socialista: Dos socialismes:
 Es proposa establir la igualtat Comunisme :
material, condicions socials i
• Suport de les idees de Marx.
econòmiques iguals per ha • Veu l’estat liberal com a
tothom. instrument al servei de la classe
dominant.
TRADICIÓ LIBERAL TRADICIÓ SOCIALISTA • Rebutja el mercat lliure
• Rebutja un estat amb poders
Explicació de la acció Explicació des de la molt limitats.
social des de l’interès solidaritat • Objectius: supressió del
mercat, abolició de la propietat
particular
privada i destrucció de l’estat.
Garantia de la Garàntia de la igualtat
llibertad individual i social
econòmica Socialdemocràtica:
Defensa de la Planificació de la • idees de Lassalle, Bernstein.
propietat privada societat • Proposa l’intervenció de l’estat
Separació de l’estat i Suport a la propietat • No vol trancar les bases
la societat col·lectiva
democràtiques i liberals.
• Objectius: Subordinar el
Importància del Control estatal mercat, controlar l’economia i
Mercat del mercat distribuir el poder polític.
• Només és viable aquest
socialisme.

11. Estat social i
Estat social democràtic de dret
de dret
Valors:
Llibertat
Justícia
Sistema Sistema Igualtat
econòmic social Pluralisme polític
Fonament Fonament
Fonament republicà: socialdemòcr
Lleialtat liberal: L’estat de dret ata:
Recaptació Prestacio
Regulació de la L’estat de democràtic
d’impostos ns socials L’estat social
població dret liberal I sobirania de dret
I participació popular I igualtat

12. Els límits de l’estat :
Els estats socials i democràtics de dret s’enfronten a problemes. Els següents:
• Ha reduït el protagonisme de la iniciativa privada.
Estat benefactor • Els ciutadans adopten una actitud de dependència
que els allunya del ciutadà lliure i responsables.
Separació entre • Creixement de la burocràcia i poder administratiu.
governants i • El poder polític s’allunya de la idea de contracte
governats social.
Globalització • Internacionalització de l’activitat política, social i
econòmica.

13. Una nova societat:
La societat s’entén com aquella dimensió de la societat que està
formada per una trama de relacions, conjunt d’associacions. Hi ha dues
línies d’interpretació de societat civil:
Autors com keane
• És la dimensió no estatal de la societat en conjunt i inclou el poder econòmic en el seu
funcionament.
Autors com Habermas, Gorz i Walzer
• Es distingeix tan del poder estatal com de l’econòmic.
• Es un espai de cooperació sense coerció estatal ni interessos econòmics sinó per la
solidaritat.
La societat civil amb l’estat:
• legitima el poder polític
•Li correspon controlar-lo
•Crear un espai públic de lliure coerció estatal
•Societat autònoma
•Potencia una opinió pública
•Ha d’assumir responsabilitats
•Ha enfortir la ètica basada en la solidaritat i responsabilitat.