Presentació sobre la historiografia romana.

2.  Primers documents escrits: elogis fúnebres, cròniques
(magistrats) i annals (pontífex).
 Els primers historiadors eren analistes, igual que els
pontífex. (Grecs)
 Marc Porcí Cató (s. III – II a.C) Primer analista en llatí,
va escriure Orígens (1ª. Història de Roma important).

3.  Ha d’estar constituïda per homes eminents dels passat.
(instrument per perfeccionar la moral).
 Ha de narrar fets verídics de manera imparcial.
 Ha d’explicar les causes i conseqüències sense excés de
detalls.
 Ha de respectar la cronologia. Causa – efecte.
 Ha de tenir la ornamentació literària adient.

4.  Família patrícia.
 60 a.C Primer triumvirat.
 A partir del 58 a.C conquereix la
Gàl·lia.
 Guanya la guerra civil contra
Marc Antoni i es proclama
dictador.
 Als idus de març del 44 a.C és
assassinat.

5.  La Guerra de les Gàl·lies (De bello Gallico). 7 llibres.
 La Guerra Civil (De bello civile). 3 llibres.

6.  És considerat un model de prosa clàssica.
 Excel·leix per la claretat.
 Escriu en tercera persona.
 Evita els mots vulgars, arcaics o poètics.

7.  Va passar la major part de la
seva vida a Roma.
 Va estar allunyat de la vida
política.
 Molt estimat als cercles literàris.

8.  D’homes il·lustres (De viris Ilustribus). Vides
paral·leles entre romans i no romans.

9.  Introdueix el gènere biogràfic.
 Té una intenció exemplaritzant i moralitzadora.
 Les seves fonts no són fiables.
 Llengua monòtona, descurada i sense elegància.

10.  Es va dedicar a la política des de
molt jove.
 Amic de Juli Cèsar.
 A Roma es retira de la política i es
fa historiador.

11.  La conjuració de Catilina (De Catilinae coniuratione).
 La Guerra de Jugurta (De bello Iugurthino).
 Històries (Historiae).
 Invectiva contra Ciceró. (Invectiva in Ciceronem).

12.  Els seus discursos són peces mestres d’oratòria.
 Crea retrats psicològics.
 Utilitza una llengua arcaïtzant i un estil concís i
assimètric.
Difereix de Cèsar en:
• És imparcial i utilitza refexions morals.
• La manca total de protagonime en l’obra. Inspiració en
Tucídides.

13.  Estudis de retòrica. Viatja a
Roma.
 Amic d’August.
 Mirada al passat per
recuperar-lo (mos maiorum).
 És historiador durant 50 anys.
 Al 17 d.C mor a Pàdua.

14.  Des de la fundació de Roma (Ab Urbe condita).
 Des d’Enees fins la mort de Drus a l’any 9 d.C.
 142 llibres agrupats en dècades.
 Se’n conserven 35:
 1ª dècada: Orígens fins la 3ª. Guerra Samnita.
 3ª dècada: 2ª. Guerra Púnica.
 4ª dècada i meitat de la 5ª: Després de les Guerres Púniques
fins la conquesta de Macedònia.
Pèrdua de volums durant l’Edat Mitjana. Coneixem continguts
per les històries abreujades de Flor (s.II) i Eutropi (s.IV).

15.  Història cultural.
 Concepció nacionalista, moralista i religiosa.
 Amor a la pàtria.
 Conducta a imitar dels homes antics.
 La grandesa de Roma era conseqüència d’un pla de les
divinitats.
 Té en compte els trets ue Ciceró va fixar per la
historiografía.

16.  Estil clar, amè i eloqüent.
 Períodes sintàctics llargs (subordinació, estil
indirecte…).
 Utilitza arcaismes, el·lipsis, participis substantivats…
 La seva obra està plena de connotacions poètiques.
 Gran valor econòmic.

17.  Bona família.
 Estudis de retòrica.
 Era advocat.
 Cònsol al 97 d.C.
 Escriu crítica literària i
historiografia.

18.  Diàleg dels oradors. Crítica literària.
 Vida de Juli Agrícola (De vita I. Agricola).
 Germànica (De origine et situ Germanorum).
 Històries (Historiae). Des de la mort de Neró fins la de
Domicià.
 Annals (Annalium ab excesu divi Augusti libri). Època
de la dinastia Julio-Clàudia.

19.  Objectivitat i imparcialitat.
 Objectiu moral.
 Visió amarga i tràgica de la història.
 S’interessa pels aspectes psicològics i dramàtics.
 Vocabulari molt ric amb arcaismes, neologismes i girs
poètics.
 Concisió màxima i assimetria en la construcció
d’oracions.

20.  Advocat en època de Trajà i
secretari d’Adrià.
 Escribia tant en llatí com en grec.
 Enciclopedista erudit.

21.  Vida dels dotze Cèsars. (De vita XII Caesarum).
D’August a Domicià.
 Cada biografia presenta la mateixa estructura: nom i
família, naixement, adolescència, activitat pública, vida
privada i mort.
 Anècdotes: Més homes que generals, sense retrats
psicològics ni judicis. A vegades cronologia incerta.
 Gran contrast entre la historiografia tràgica de Tàcit i
anecdòtica de Suetoni que són de la mateixa època.

22.  Innovacions:
 Descripcions físiques dels personatges.
 Citacions de textos de les fonts consultades.
 Lengua senzilla i rica en vocabulari.
 Lectura agradable i senzilla.