2. Primers documents escrits: elogis fúnebres, cròniques
(magistrats) i annals (pontífex).
Els primers historiadors eren analistes, igual que els
pontífex. (Grecs)
Marc Porcí Cató (s. III – II a.C) Primer analista en llatí,
va escriure Orígens (1ª. Història de Roma important).
3. Ha d’estar constituïda per homes eminents dels passat.
(instrument per perfeccionar la moral).
Ha de narrar fets verídics de manera imparcial.
Ha d’explicar les causes i conseqüències sense excés de
detalls.
Ha de respectar la cronologia. Causa – efecte.
Ha de tenir la ornamentació literària adient.
4. Família patrícia.
60 a.C Primer triumvirat.
A partir del 58 a.C conquereix la
Gàl·lia.
Guanya la guerra civil contra
Marc Antoni i es proclama
dictador.
Als idus de març del 44 a.C és
assassinat.
5. La Guerra de les Gàl·lies (De bello Gallico). 7 llibres.
La Guerra Civil (De bello civile). 3 llibres.
6. És considerat un model de prosa clàssica.
Excel·leix per la claretat.
Escriu en tercera persona.
Evita els mots vulgars, arcaics o poètics.
7. Va passar la major part de la
seva vida a Roma.
Va estar allunyat de la vida
política.
Molt estimat als cercles literàris.
8. D’homes il·lustres (De viris Ilustribus). Vides
paral·leles entre romans i no romans.
9. Introdueix el gènere biogràfic.
Té una intenció exemplaritzant i moralitzadora.
Les seves fonts no són fiables.
Llengua monòtona, descurada i sense elegància.
10. Es va dedicar a la política des de
molt jove.
Amic de Juli Cèsar.
A Roma es retira de la política i es
fa historiador.
11. La conjuració de Catilina (De Catilinae coniuratione).
La Guerra de Jugurta (De bello Iugurthino).
Històries (Historiae).
Invectiva contra Ciceró. (Invectiva in Ciceronem).
12. Els seus discursos són peces mestres d’oratòria.
Crea retrats psicològics.
Utilitza una llengua arcaïtzant i un estil concís i
assimètric.
Difereix de Cèsar en:
• És imparcial i utilitza refexions morals.
• La manca total de protagonime en l’obra. Inspiració en
Tucídides.
13. Estudis de retòrica. Viatja a
Roma.
Amic d’August.
Mirada al passat per
recuperar-lo (mos maiorum).
És historiador durant 50 anys.
Al 17 d.C mor a Pàdua.
14. Des de la fundació de Roma (Ab Urbe condita).
Des d’Enees fins la mort de Drus a l’any 9 d.C.
142 llibres agrupats en dècades.
Se’n conserven 35:
1ª dècada: Orígens fins la 3ª. Guerra Samnita.
3ª dècada: 2ª. Guerra Púnica.
4ª dècada i meitat de la 5ª: Després de les Guerres Púniques
fins la conquesta de Macedònia.
Pèrdua de volums durant l’Edat Mitjana. Coneixem continguts
per les històries abreujades de Flor (s.II) i Eutropi (s.IV).
15. Història cultural.
Concepció nacionalista, moralista i religiosa.
Amor a la pàtria.
Conducta a imitar dels homes antics.
La grandesa de Roma era conseqüència d’un pla de les
divinitats.
Té en compte els trets ue Ciceró va fixar per la
historiografía.
16. Estil clar, amè i eloqüent.
Períodes sintàctics llargs (subordinació, estil
indirecte…).
Utilitza arcaismes, el·lipsis, participis substantivats…
La seva obra està plena de connotacions poètiques.
Gran valor econòmic.
17. Bona família.
Estudis de retòrica.
Era advocat.
Cònsol al 97 d.C.
Escriu crítica literària i
historiografia.
18. Diàleg dels oradors. Crítica literària.
Vida de Juli Agrícola (De vita I. Agricola).
Germànica (De origine et situ Germanorum).
Històries (Historiae). Des de la mort de Neró fins la de
Domicià.
Annals (Annalium ab excesu divi Augusti libri). Època
de la dinastia Julio-Clàudia.
19. Objectivitat i imparcialitat.
Objectiu moral.
Visió amarga i tràgica de la història.
S’interessa pels aspectes psicològics i dramàtics.
Vocabulari molt ric amb arcaismes, neologismes i girs
poètics.
Concisió màxima i assimetria en la construcció
d’oracions.
20. Advocat en època de Trajà i
secretari d’Adrià.
Escribia tant en llatí com en grec.
Enciclopedista erudit.
21. Vida dels dotze Cèsars. (De vita XII Caesarum).
D’August a Domicià.
Cada biografia presenta la mateixa estructura: nom i
família, naixement, adolescència, activitat pública, vida
privada i mort.
Anècdotes: Més homes que generals, sense retrats
psicològics ni judicis. A vegades cronologia incerta.
Gran contrast entre la historiografia tràgica de Tàcit i
anecdòtica de Suetoni que són de la mateixa època.
22. Innovacions:
Descripcions físiques dels personatges.
Citacions de textos de les fonts consultades.
Lengua senzilla i rica en vocabulari.
Lectura agradable i senzilla.