1. Literatura de postguerra i Mercè Rodoreda Laia Jiménez Núria Ayora Anna Alcázar 1r HS1

2. 1936 – 1945: un període de conflictes bèl·lics devastadors

3. Amb la Guerra Civil Espanyola (1936 – 1939) i la II Guerra Mundial (1939 – 1945), el continent europeu va quedar destruït. Les causes d’aquests dos conflictes, es remunten al debat ideològic vigent des de la Gran Guerra. 1917: triomfa la Revolució Russa i el proletariat accedeix al poder. L’ideal socialista de Marx ha triomfat. A Alemanya i Itàlia el feixisme assoleix el poder. Defensaven l’abolició de les classes socials i la construcció d’una entitat nacional forta i poderosa. Hi ha un canvi radical en la concepció de l’home i l’organització social. Es rebutja el sistema democràtic liberal i s’instauren poders totalitaris. Tots aquests conflictes repercuteixen en la tasca de l’escriptor….

4. L’ESCRIPTOR… S’accentua una concepció de la literatura com a compromís, al servei d’unes idees. D’aquesta manera, dins l’avantguardisme podem trobar: per una banda al futurista Marinetti, intel·lectual del feixisme italià, i per l’altra al surrealista francès Louis Aragon, afiliat del partit comunista i defensor de la Revolució Russa. Quan esclata la Guerra Civil Espanyola, molts escriptors d’arreu del món hi participen intel·lectualment o lluitant amb el bàndol que els identifica ideològicament.

5. Louis Aragon Marinetti

6. Amb la derrota dels sectors republicans després de la Guerra Civil, el feixisme italià de Mussolini i l’alemany de Hitler, comencen una cursa armamentística que fa detonar la II Guerra Mundial. Gràcies als nord-americans, que es posicionen al bàndol de les democràcies europees, es vencen els exèrcits de Mussolini i Hitler després de cinc anys de guerra. Les conseqüències són esfereïdores: una gran quantitat de morts, ciutats en ruïnes i el descobriment de la capacitat de fabricar i utilitzar bombes amb un alt nivell de destrucció.

7. Hitler i Mussolini

8. Imatge de les tropes italianes de Mussolini enviades a Espanya durant la Guerra Civil

9. Imatge de les tropes alemanes durant la Segona Guerra Mundial

10. Imatge de la ciutat de Berlín, que va quedar en ruïnes, com moltes altres ciutats, després de la II Guerra Mundial.

11. La postguerra catalana

12. Després de la guerra, la consciència intel·lectual i artística del país va quedar regirada. Els artistes necessiten llibertat i tolerància per expressar-se i comuniquen la seva visió personal a una societat necessitada d’elements de reflexió. Al 1939 triomfen les tropes de Franco, això va suposar el fi del sistema democràtic i la repressió de qualsevol actitud contrària al règim. Aquest fet va impossibilitar la llibertat i qualsevol intent de desenvolupament intel·lectual. El franquisme va anar acompanyat de la destrucció de la normalització de la vida cultural catalana aconseguida abans de la Guerra Civil. Es van imposar els models culturals i polítics espanyols més retrògrads, fet que va limitar molt la intel·lectualitat catalana.

15. Molts escriptors es van veure obligats a exiliar-se. Els escriptors que van restar a Catalunya, van adoptar actituds resistents a través del silenci o publicacions clandestines i tot i que alguns van col·laborar amb el bàndol franquista, la majoria es va adonar del genocidi cultural que es volia dur a terme. Entre 1939 i 1946, les expectatives per a la cultural catalana són inexistents. Franco va mantenir Espanya allunyada de la II Guerra Mundial però va mantenir relació amb els dictadors Hitler i Mussolini. Van ser anys de repressió absoluta: condemnes a mort, prohibició del català… Tot i això, amb la possibilitat de victòria de les democràcies europees va renéixer l’esperança dels sectors antifranquistes.

16. Amb la derrota de Hitler i Mussolini l’any 1945, es fa un bloqueig contra Franco. El sistema es tanca en una autarquia i es liberalitza lleugerament la vida social i cultural, tot i que després el règim assolirà un cert reconeixement exterior. La cultura catalana comença a veure la llum de nou però amb moltes restriccions: publicació de llibres, celebració de certàmens, projectes teatrals… La cultura literària pública revifa i ja no s’ha de recórrer a la clandestinitat. Molts escriptors tornats de l’exili tornen a escriure i a integrar-se en la dinàmica cultural amb gran esforç per lluitar contra aquest fosc passat. Apareixen noves generacions d’escriptors i finalment, la intenció de configurar un moviment de literatura realista i històrica amb un fort esperit antifranquista.

17. Aquests van ser alguns dels autors que van participar en el renaixement de la literatura catalana durant el franquisme Joan Oliver Carles Riba JV Foix

18. Llorenç Villalonga, Mercè Rodoreda i Salvador Espriu van ser tres figures destacades en la literatura de la postguerra catalana.

19. La postguerra europea

20. La II Guerra Mundial va tenir dràstiques conseqüències en tots els àmbits. Els EUA i la URSS es van convertir en les dues grans potències mundials, dividint Europa en dos blocs d’influència degut a les diferències entre russos i americans. Per una banda es trobaven les democràcies occidentals de base capitalista i per l’altra, el món comunista. Alemanya va ser la més malparada després del tractat de Postdam: va quedar dividida en la República Federal (capitalisme) i la República Democràtica (comunisme) Aquest ambient de tensió va conduir a la coneguda Guerra Freda. A les democràcies europees segueix vigent una gran diferència de classes. La societat s’aferma al consum i les masses i l’individu es confon en l’anonimat, sense arrels ni pàtria.

21. El mur de Berlín va ser un dels elements més significatius de la Guerra Freda. Dividia la ciutat de Berlín en dues parts que corresponien a la República Federal i a la República Democràtica. Va caure la nit del 9 al 10 de novembre de 1989.

22. Les bombes atòmiques que es van deixar anar a Hiroshima i Nagasaki van matar una gran quantitat de població i van produir greus conseqüències.

23. Després de la Segona Guerra Mundial, la societat somnia amb assolir la pau i la fraternitat però aquesta utopia es veu frustrada per una nova guerra. Es crea una sensació d’absurd i desconfiança en la capacitat d’evolució i progrés de la condició humana. Es perd la fe en els grans ideals ja que: els descobriments científics s’havien utilitzat per a matar gent, la Revolució Russa en busca d’un món millor i més just es converteix en una dictadura… tots aquests aspectes es veuen reflectits en la literatura.

24. A França apareix l’existencialisme, que posa en evidència la manca de sentit de la vida humana: l’home està condemnat a viure la desesperació. Aquest moviment defensa la solidaritat com l’única escapatòria de l’ésser humà. Els escriptors d’aquest moviment adopten un compromís moral i en ocasions polític i militant en posicions d’esquerres. JEAN-PAUL SARTRE “La putainrespectuose”, “Mortssanssépulture”

25. ALBERT CAMUS “La peste” SAMUEL BECKETT “En attendant Godot”

26. THOMAS MANN “Dr. Faustus” Reflexiona sobre la tragèdia alemanya durant el nazisme i sobre el futur que espera al seu país després de la guerra

27. PAVESE i MORAVIA fan un retrat de la duresa de la vida durant el conflcite bèl·lic i la postguerra.

28. A Itàlia neix el neorealisme, que vol expressar una visió directa, real i senzilla de la societat durant el conflicte. Aquest neorealisme és aplicat al cine amb pel·lícules com “Roma, cittàaperta”, “Ladri di biciclette” i “La terra trema”.

30. MERCÈ RODOREDA

32. Sant Gervasi, Barcelona

33. Casa de Mercè Rodoreda, quan era petita.

35. Sóc una dona honrada? (1932)

36. Del que l'hom no pot fugir. (1934)

37. En aquest període està vinculada en el Gruo Sabadell, i rep molta influència. Aquesta es veu reflectida en aquestes dues obres:

38. Un dia en la vida d'un home(1934)

39. Crim (1936)J.Oliver F.Trabal A.Obiols M. Rodoreda

44. París, dècadadels 40.

48. Jardí vora el mar (1966) obra en el que Mercè introdueix una sèrie de canvis. Substitueix la dona ( com a protagonista) per un vell jardiner que ens explica una història tràgica d'amor.En el final aquesta etapa de la seva vida, es ressalta el realisme en les seves obres, però una realitat on sempre hi ha d'haver un irrealisme i de fantasia.

49. La vellesa i la mort Trencament amb la narrativa anterior. NO interessa dona marginada. L’ambient evoluciona amb els personatges  METAMORFOSI

50. LA GALLINA personatges transformats EL RIU I LA BARCA en animals. LA SALAMANDRA Relació de la METAMORFOSI entre : F. Kafka i M. Rodoreda. metamorfosi metamorfosi dolorosa. natural. Llenguatge elaborat suggestió necessària. MITE = embolcallat per un món fictici. presenten aïllament en les seves heroïnes.

51. TERESA GODAY. família burgesa barcelonina. Acció situada a: Barcelona. Obra ambientada a: tombant Guerra Civil. Obra tancada: liquida tot el món descrit, moren personatges, s’enderroca la casa, el jardí desapareix... L’omnisciència de la primera part s’enriqueix amb uns nivells de percepció fantàstics.

53. Cap al simbolisme total Dóna pas a Narracions absolutament simbòliques, en què els referents “reals” desapareixen. Última novel·la simbòlica La mort i la primavera.

54. Els símbols: la creació del mite de la infantesa. NOVEL·LA PSICOLÒGICA. l’anàlisi íntima dels seus personatges, lluitant contra els seus enemics. descobreixen significat de la vida i la seva identitat. FLORS : duen a terme un paral·lelisme amb els fets. CASA DE NINES : infància, innocència. JARDÍ : com les flors o l' infància. OCELLS : l’opressió (ocells tancats en gàbies) o àngel (ocells macos i en llibertat) AIGUA: purificació o mort ( bastants personatges moren ofegats)