2. “La vida dóna capgirells quan hom els
espera menys, i això per més que la filosofia
ens ho vulgui fer entendre, ens sorprèn
sempre”
Cròniques de la veritat oculta, “Coses de la Providència”
3. 1.Contextualització1.Contextualització
1.1. FORMACIÓ PERSONAL I LITERÀRIA
- Durant la seva formació , l’autor combina la il·lustració periodística
i l’escriptura narrativa.
- Gust pel món imaginari de la rondellística .
- Prolífic en el camp del periodisme i la literatura , durant la preguerra
i en l’exili.
- Silenci editorial durant l’exili mexicà (tot i que escriu intensament).
- L’any 1955, amb Cròniques de la veritat oculta, entra en l’àmbit
literari català.
- Retorn a Catalunya (1962), difícil ubicació dins context “realisme
històric”.
4. 1.2. CONTEXT CULTURAL DE L’ESCRIPTURA CALDERSIANA1.2. CONTEXT CULTURAL DE L’ESCRIPTURA CALDERSIANA
- Context crisi europea: els valors de la cultura burgesa s’esfondren
amb la Primera Guerra Mundial.
- S’ensorren aspectes com l’equilibri racional, l’harmonia, l’estabilitat
econòmica i social, així com la seva representació literària.
- La realitat es representa amb nous prismes, fruit de la influència de
les avantguardes europees: l’absurd com a element narratiu, la
irracionalitat com a motor artístic…
- Influència en la narrativa de Calders de diverses línies narratives:
narrativa fantàstica, teatre de l’absurd, existencialisme,
avantguardisme, realisme màgic sud-americà (Poe, Kafka,
Joyce, Pirandello…).
- Dins el marc català, la veu narrativa caldersiana rep la influència del
noucentisme, les obres de Carner i Ruyra i el Grup de
Sabadell.
5. 2. Estructura2. Estructura
2.1. ANÀLISI TEMÀTICA I ESTRUCTURAL
- La narrativa caldersiana es fonamenta en el xoc entre la realitat i
l’irracional que hi irromp.
- L’estat de la realitat abans de la irrupció del món màgic es
caracteritza per l’estabilitat i la felicitat domèstica símbol de
l’ordre racional que es trenca.
- L’autor manifesta una subtil crítica de l’ordre racional de la
realitat que no té en compte la seva dimensió oculta.
- Els elements que manifesten el món de la imaginació es relacionen
amb el desig, l’absurd, l’atzar i el Destí, entre d’altres.
- El món extraordinari, en ocasions, es presenta des de
l’imaginari de la infantesa.
6. 2. Estructura2. Estructura
2.1. ANÀLISI TEMÀTICA I ESTRUCTURAL
- El desig del personatge és un dels ressorts de l’aparició del món
irracional.
- L’acceptació de la irracionalitat suposa un cert estat de solitud
pessimisme vital.
- Calders desdibuixa els límits entre la realitat i la irrealitat, i força
al lector a fer reflexions de caire filosòfic.
- Allò que ens planteja amb els seus contes és una reflexió sobre la
nostra concepció de la realitat
Crisi de la realitat tal i com la coneixem, és pura convesió
burgesa
7. 3. PERSONATGES3. PERSONATGES
3.1. ELS PERSONATGES CALDERSIANS
- La realitat lògica implica un tedi vital en els personatges de
Calders.
- Els personatges comparteixen una manca de voluntat
individualista són vistos com a caricatures.
- El món irracional potencia la pèrdua d’identitat dels
personatges.
- Visió determinista de la condició humana.
- Els personatges han de triar entre acceptar el món de la
imaginació, l’absurd o l’irracional, o bé revoltar-se contra aquest
món i mantenir els codis del convencionalisme.
8. 4. ESPAI I TEMPS4. ESPAI I TEMPS
- En l’inici dels contes són comunes les descripcions element
realista, útil per afavorir el xoc amb el lector quan apareix un
element distorsionador
- Els espais on es desenvolupen les accions del real i del meravellós
abasten llocs distants i exòtics potencien reflexió sobre la
humanitat i la concepció de la realitat.
- Contes d’ambient eteri (fora dels límits de l’espai i del temps)
moment d’irrupció de la fantasia / recursos onírics
9. 5. LA IRONIA5. LA IRONIA
5.1. EL DISTANCIAMENT IRÒNIC
- El llegat de Carner i el noucentisme es fa palès en el sentit de la
ironia i l’humorisme de Calders.
- La ironia és un recurs que serveix per construir una determinada
lògica de l’absurd.
- El distanciament narratiu permet tractar temes grotescos de
manera amable.
- La ironia és una eina literària que permet a calders expressar el
seu concepte de realitat.
- Així, els temes de gran profunditat reflexiva són tractats amb un
distanciament narratiu que els treu transcendència.
10. 6. LLENGUA I ESTIL6. LLENGUA I ESTIL
- La llengua de Calders se sustenta en el llegat noucentista, en
concret Carner i Ruyra.
- Calders usa el component estètic de la llengua per presentar la
seva idea de realitat.
- L’estil combina el registre vagament culte amb la llengua
parlada del moment.
- Independència estilística vers les estètiques intel·lectualistes
dels anys vint i trenta . Distància respecte el “realisme històric”.
- La sintaxi es construeix amb una racionalitat impecable
mecanisme per posar de manifest el món il·lògic.
- Calders demostra el seu mestratge com a narrador amb un ús de la
llengua i l’estil molt poc vistosos.