SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 35
Anabolisme autòtrof
Anabolisme
Construcció de molècules complexes a partir de
molècules senzilles. Podem distingir:
Anabolisme autòtrof: Éssers que fabriquen la seva
matèria orgànica a partir de la inorgànica.

•

Fotosintètics: Energia lluminosa

•

Quimiosintètics: Energia procedent de reaccions
químiques
Anabolisme heteròtrof: Comú a tots els éssers vius.
Té com a objectiu la fabricació de macromolècules
( midó, cel.lulosa)
Fotosíntesi
Què és?: La conversió de l’ energia lumínica en energia
química, emmagatzemada en molècules orgàniques.
Com es possible? Pels pigments fotosintètics que capten
l’energia lluminosa per a activar electrons i transferir-los.
Els electrons perduts pels pigments es recuperen de dos
maneres:

•

Descompondre molècules d’aigua, procès que allibera
oxigen: Fotosíntesi Oxigènica (plantes, algues,
cianobacteris).
Descompondre molècules d’àcid sulfhídric: Fotosíntesi
Anoxigènica (Bacteris porprats i verds del sofre).
On es produeix la
fotosíntesi en les plantes i
algues?
Altres fotosintetitzadors
Cianobacteris: No tenen de cloroplasts però disposen
de til.lacoides al citoplasma. (Recorda: els moneres
no tenen orgànuls membranosos, tampoc
mitocondris)
Bacteris de fotosíntesi anoxigènica: Tenen uns
orgànuls proteïcs que contenen bacterioclorofil.la
Els fotosistemes
Complexos proteïcs transmembrana (til.lacoides) formats per dues
subunitats:
1. Complex captador de llum o antena:

•

Pigments: Clorofil.la a, Clorofil.la b i carotenoids.

•

Capten energia lluminosa (Energia d’ exitació) i la tansmeten al
centre de reacció. No hi ha transferència d’ electrons

2. Centre de reacció:

•

Contè dues molècules d’un tipus especial de clorofil.la a anometat
Pigment Diana.

1. Aquest pigment , per cada fotó de llum rebut, transfereix un electró
a una molècula anomenada Primer acceptor d’electrons que
passarà els electrons a una molècula fora del centre de reacció.
El pigment diana es capaç d’ inciar un seguit de
reaccions Redox. Aquest pigment reposa els
electrons perduts a través del primer donador d’
electrons
Tipus de fotosistemes
Fotosistema I (PSI): Té un pigment diana que capta
la llum de 700 nm (Clorofil.la P700)

•

Es troba sobretot als til.lacoids d’estroma.

•

No pot trencar la molècula d’aigua per aconseguir
electrons.

Fotosistema II (PSII): Llum de 680 nm (Clorofil.la
P680)

•

Més abundant als til.lacoides de grana.
Recupera els electrons perduts trencant una
molècula d’ aigua.
En l’aparell fotosintetitzador de les membranes dels
til.lacoides a continuació de cada fotosistema hi ha
una cadena de molècules transportadora d’ electrons
i proteïnes ATP-sintetases
2.4. Fotosíntesi dels compostos del carboni
Reacció global de la fotosíntesi d’ una molècula de glucosa:
6CO2+12H2O+Energia lluminosa

C6H12O6+6O2+6H2O

No es poden simplificar les aigües perquè l’ entrada i la sortida es du a terme en etapes
diferents.
Acíclica

Fase Lluminosa
Resum fase acíclica
1. Fotòlisi Aigua: Reposar els electrons del P680
H2O

1/2 O2 + 2H+ + 2e-

2. Fotofosforilació ATP: Diferència de potencial
ADP+Pi

ATP + H2O

3. Fotoreducció del NADP+: P700
NADP+ + 2H+ + 2e4h
v

NADPH + H+
1,3
(ADP+P)

H2O______ 1/2 O2 + 2H+ + 2e-

1,3
ATP

2H+ + 2e-

NADP+

NADPH + H+
Fase lluminosa cíclica

- Hi intervè tan sols el fotosistema 1
- Finalitat: obtenir més ATP per a la fase fosca: En aquesta fase per cada NADPH + H +
consumit es necessiten 1,5 ATP. Mentre que en la fase lluminosa acíclica per cada
NADPH + H+ produit es generen 1,3 ATP.
Fase cíclica&acíclica

Vídeo fase lluminosa
Com és la
clorofil.la
Espectre de la llum
Fase fosca
Té lloc a l’estroma
L’ ATP i el NADPH s’ utilitzen com a font d’ energia i
poder reductor per a sintetitzar matèria orgànica a
partir de matèria inorgànica (CO2, Nitrats i sulfats)
No es necessita la llum solar
Fase fosca

Recursos
cnice
Balanç fotosíntesi oxigènica del carboni
Fotosíntesi dels compostos orgànics nitrogenats
Alguns bacteris poden fixar el N atmosfèric.
Normalment les plantes absorveixen els nitrats del sòl i
aquests són reduits fins a amoníac, a partir de qual es
sintetititzen les proteïnes.
Fotosíntesi dels compostos del Sofre
Es redueixen els sulfats del sòl fins a H2S. Aquest
combinat amb l’acetilserina dóna lloc a la cisteïna.
Fotorespiració
Fotorespiració
La fotorespiració té lloc en climes secs i càlids, els
estomes es tanquen per evitar la pèrdua d’aigua i l’
oxigen produit en la fotoíntesi fa que l’enzim rubisco
actui amb funció oxidativa.
Mecanisme evolutiu per a solucionar aquest
problema: En plantes d’aquests climes s’ha
desenvolupat un sistema diferent de fixació del
carboni del CO2 atmosfèric. Ruta de Hatch-Slack:
Plantes C4
Ruta de Hatch-Slack
3. Quimiosíntesi
Quimiosíntesi: Síntesi d’ATP a partir de l’energia que
es desprèn de les reaccions d’oxidació.
Els organismes que fan la quimiosíntesi són bacteris.
Aquests organismes utilitzen substàncies reduides
com l’amoníac i sufídric. En oxidar-les les
transformen en nitrats i sulfats, substàncies que
poden ser absorvides per les plantes.
Fases de la quimiosítesi
Obtenció d’ ATP i de NADPH.
Fixació del carboni a través del Cicle de Calvin.
Bacteris quimiosintètics
Bacteris incolors del Sofre: Obtenen l’ energia de la
descomposició de l’H2S.
Bacteris del nitrogen: Oxiden compostos reduits del
nitrogen per a obtenir energia.
1. Bacteris nitrosificants: Transformen amoníac en
nitrits.
2. Bacteris nitrificants: Transformen nitrits en nitrats.
Fixadors de nitrogen
Fixen el N2 atomosfèric perquè tenen un complex
enzimàtic anomenat nitrogenasa.
Aquests bacteris són: molts cianoacteris, bacteris
simbionts de plantes, alguns bacteris fotosintètics,
bacteris de vida lliure heteròtrofs (Clostridium)

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

22. Les propietats de les proteïnes
22. Les propietats de les proteïnes22. Les propietats de les proteïnes
22. Les propietats de les proteïnesDani Ribo
 
T7 dinàmica dels ecosistemes
T7 dinàmica dels ecosistemesT7 dinàmica dels ecosistemes
T7 dinàmica dels ecosistemesmontsejaen
 
Anabolisme heteròtrof
Anabolisme heteròtrofAnabolisme heteròtrof
Anabolisme heteròtrofJordi Bas
 
24. Les funcions dels proteïnes
24. Les funcions dels proteïnes24. Les funcions dels proteïnes
24. Les funcions dels proteïnesDani Ribo
 
T6 biodiversitat
T6 biodiversitatT6 biodiversitat
T6 biodiversitatmontsejaen
 
Biologia 2n Batxillerat. U04. Els lípids
Biologia 2n Batxillerat. U04. Els lípidsBiologia 2n Batxillerat. U04. Els lípids
Biologia 2n Batxillerat. U04. Els lípidsOriol Baradad
 
21. Estructura de les proteïnes
21. Estructura de les proteïnes21. Estructura de les proteïnes
21. Estructura de les proteïnesDani Ribo
 
17. Els lípids sense àcids grassos o insaponificables
17. Els lípids sense àcids grassos o insaponificables17. Els lípids sense àcids grassos o insaponificables
17. Els lípids sense àcids grassos o insaponificablesDani Ribo
 
Ud 4 sismicitat i vulcanisme
Ud 4 sismicitat i vulcanismeUd 4 sismicitat i vulcanisme
Ud 4 sismicitat i vulcanismeMireia Llobet
 
T2 catabolisme
T2 catabolismeT2 catabolisme
T2 catabolismemontsejaen
 
T4 anabolisme heteròtrof
T4 anabolisme heteròtrofT4 anabolisme heteròtrof
T4 anabolisme heteròtrofmontsejaen
 
20. L’enllaç peptídic
20. L’enllaç peptídic20. L’enllaç peptídic
20. L’enllaç peptídicDani Ribo
 
04. Els bioelements
04. Els bioelements04. Els bioelements
04. Els bioelementsDani Ribo
 
Unitat 2 roques i minerals
Unitat 2 roques i mineralsUnitat 2 roques i minerals
Unitat 2 roques i mineralsIrene Yuste
 
Biologia 2n Batxillerat. U03. Els glúcids
Biologia 2n Batxillerat. U03. Els glúcidsBiologia 2n Batxillerat. U03. Els glúcids
Biologia 2n Batxillerat. U03. Els glúcidsOriol Baradad
 
12. Els polisacàrids
12. Els polisacàrids12. Els polisacàrids
12. Els polisacàridsDani Ribo
 

La actualidad más candente (20)

Metabolisme
MetabolismeMetabolisme
Metabolisme
 
22. Les propietats de les proteïnes
22. Les propietats de les proteïnes22. Les propietats de les proteïnes
22. Les propietats de les proteïnes
 
T7 dinàmica dels ecosistemes
T7 dinàmica dels ecosistemesT7 dinàmica dels ecosistemes
T7 dinàmica dels ecosistemes
 
UD1 EL SISTEMA TERRA (CTMA 1r Batx)
UD1 EL SISTEMA TERRA (CTMA 1r Batx)UD1 EL SISTEMA TERRA (CTMA 1r Batx)
UD1 EL SISTEMA TERRA (CTMA 1r Batx)
 
Anabolisme heteròtrof
Anabolisme heteròtrofAnabolisme heteròtrof
Anabolisme heteròtrof
 
24. Les funcions dels proteïnes
24. Les funcions dels proteïnes24. Les funcions dels proteïnes
24. Les funcions dels proteïnes
 
T6 biodiversitat
T6 biodiversitatT6 biodiversitat
T6 biodiversitat
 
Biologia 2n Batxillerat. U04. Els lípids
Biologia 2n Batxillerat. U04. Els lípidsBiologia 2n Batxillerat. U04. Els lípids
Biologia 2n Batxillerat. U04. Els lípids
 
Catabolisme
CatabolismeCatabolisme
Catabolisme
 
21. Estructura de les proteïnes
21. Estructura de les proteïnes21. Estructura de les proteïnes
21. Estructura de les proteïnes
 
Metabolisme 1
Metabolisme 1Metabolisme 1
Metabolisme 1
 
17. Els lípids sense àcids grassos o insaponificables
17. Els lípids sense àcids grassos o insaponificables17. Els lípids sense àcids grassos o insaponificables
17. Els lípids sense àcids grassos o insaponificables
 
Ud 4 sismicitat i vulcanisme
Ud 4 sismicitat i vulcanismeUd 4 sismicitat i vulcanisme
Ud 4 sismicitat i vulcanisme
 
T2 catabolisme
T2 catabolismeT2 catabolisme
T2 catabolisme
 
T4 anabolisme heteròtrof
T4 anabolisme heteròtrofT4 anabolisme heteròtrof
T4 anabolisme heteròtrof
 
20. L’enllaç peptídic
20. L’enllaç peptídic20. L’enllaç peptídic
20. L’enllaç peptídic
 
04. Els bioelements
04. Els bioelements04. Els bioelements
04. Els bioelements
 
Unitat 2 roques i minerals
Unitat 2 roques i mineralsUnitat 2 roques i minerals
Unitat 2 roques i minerals
 
Biologia 2n Batxillerat. U03. Els glúcids
Biologia 2n Batxillerat. U03. Els glúcidsBiologia 2n Batxillerat. U03. Els glúcids
Biologia 2n Batxillerat. U03. Els glúcids
 
12. Els polisacàrids
12. Els polisacàrids12. Els polisacàrids
12. Els polisacàrids
 

Similar a Anabolisme autòtrof

Biologia PAU. Metabolisme. Anabolisme. CAT
Biologia PAU. Metabolisme. Anabolisme. CATBiologia PAU. Metabolisme. Anabolisme. CAT
Biologia PAU. Metabolisme. Anabolisme. CATMoty Martell
 
Unitat3 Anabol(I) 09 10
Unitat3 Anabol(I) 09 10Unitat3 Anabol(I) 09 10
Unitat3 Anabol(I) 09 10tiotavio
 
Bio2 t2c metabolisme (anabolisme)-alumnes
Bio2   t2c metabolisme (anabolisme)-alumnesBio2   t2c metabolisme (anabolisme)-alumnes
Bio2 t2c metabolisme (anabolisme)-alumnesQuim Eppendorf
 
Unitat2 Catabol 09 10
Unitat2 Catabol 09 10Unitat2 Catabol 09 10
Unitat2 Catabol 09 10tiotavio
 
Expo 3 (Metabolismo, ATP, Fotosíntesis, respiración celular y fermentaciones)
Expo 3 (Metabolismo, ATP, Fotosíntesis, respiración celular y fermentaciones)Expo 3 (Metabolismo, ATP, Fotosíntesis, respiración celular y fermentaciones)
Expo 3 (Metabolismo, ATP, Fotosíntesis, respiración celular y fermentaciones)Javier
 
Metab07pp
Metab07ppMetab07pp
Metab07ppconchi
 
El metabolisme repas
El metabolisme repasEl metabolisme repas
El metabolisme repasAnna Giro
 
Fotosíntesi
FotosíntesiFotosíntesi
Fotosíntesiadaura
 
Unitat1 Enzims 09 10
Unitat1 Enzims 09 10Unitat1 Enzims 09 10
Unitat1 Enzims 09 10tiotavio
 
L'origen de la vida
L'origen de la vidaL'origen de la vida
L'origen de la vidajargerich
 
Metabolisme.pdf para ayudaros a preparar la selecrividad
Metabolisme.pdf para ayudaros a preparar la selecrividadMetabolisme.pdf para ayudaros a preparar la selecrividad
Metabolisme.pdf para ayudaros a preparar la selecrividadariadnacabreragomez
 
Fotosintesi I Canvi Climatic Valencia
Fotosintesi I Canvi Climatic ValenciaFotosintesi I Canvi Climatic Valencia
Fotosintesi I Canvi Climatic Valenciapepareymarti
 

Similar a Anabolisme autòtrof (20)

Biologia PAU. Metabolisme. Anabolisme. CAT
Biologia PAU. Metabolisme. Anabolisme. CATBiologia PAU. Metabolisme. Anabolisme. CAT
Biologia PAU. Metabolisme. Anabolisme. CAT
 
Unitat3 Anabol(I) 09 10
Unitat3 Anabol(I) 09 10Unitat3 Anabol(I) 09 10
Unitat3 Anabol(I) 09 10
 
Bio2 t2c metabolisme (anabolisme)-alumnes
Bio2   t2c metabolisme (anabolisme)-alumnesBio2   t2c metabolisme (anabolisme)-alumnes
Bio2 t2c metabolisme (anabolisme)-alumnes
 
Ud6
Ud6Ud6
Ud6
 
Anabolisme
AnabolismeAnabolisme
Anabolisme
 
Unitat2 Catabol 09 10
Unitat2 Catabol 09 10Unitat2 Catabol 09 10
Unitat2 Catabol 09 10
 
Fotosíntesi
FotosíntesiFotosíntesi
Fotosíntesi
 
Expo 3 (Metabolismo, ATP, Fotosíntesis, respiración celular y fermentaciones)
Expo 3 (Metabolismo, ATP, Fotosíntesis, respiración celular y fermentaciones)Expo 3 (Metabolismo, ATP, Fotosíntesis, respiración celular y fermentaciones)
Expo 3 (Metabolismo, ATP, Fotosíntesis, respiración celular y fermentaciones)
 
Metab07pp
Metab07ppMetab07pp
Metab07pp
 
Metabol·lisme cel·lular1
Metabol·lisme cel·lular1Metabol·lisme cel·lular1
Metabol·lisme cel·lular1
 
El metabolisme repas
El metabolisme repasEl metabolisme repas
El metabolisme repas
 
Catabolisme
CatabolismeCatabolisme
Catabolisme
 
Fotosíntesi
FotosíntesiFotosíntesi
Fotosíntesi
 
Unitat1 Enzims 09 10
Unitat1 Enzims 09 10Unitat1 Enzims 09 10
Unitat1 Enzims 09 10
 
Les plantes!
Les plantes!Les plantes!
Les plantes!
 
LA NUTRICIÓ DE LES PLANTES
LA NUTRICIÓ DE LES PLANTESLA NUTRICIÓ DE LES PLANTES
LA NUTRICIÓ DE LES PLANTES
 
L'origen de la vida
L'origen de la vidaL'origen de la vida
L'origen de la vida
 
Metabolisme.pdf para ayudaros a preparar la selecrividad
Metabolisme.pdf para ayudaros a preparar la selecrividadMetabolisme.pdf para ayudaros a preparar la selecrividad
Metabolisme.pdf para ayudaros a preparar la selecrividad
 
Ecosistemes
EcosistemesEcosistemes
Ecosistemes
 
Fotosintesi I Canvi Climatic Valencia
Fotosintesi I Canvi Climatic ValenciaFotosintesi I Canvi Climatic Valencia
Fotosintesi I Canvi Climatic Valencia
 

Más de Núria Guixa Boixereu (20)

Glucids new
Glucids newGlucids new
Glucids new
 
Ciencia i pseudociencia
Ciencia i pseudocienciaCiencia i pseudociencia
Ciencia i pseudociencia
 
Glucids i lipids ppt
Glucids i lipids pptGlucids i lipids ppt
Glucids i lipids ppt
 
Aigua i sals minerals ppt
Aigua i sals minerals pptAigua i sals minerals ppt
Aigua i sals minerals ppt
 
1r batx 2018:19
1r batx 2018:191r batx 2018:19
1r batx 2018:19
 
Enginyeria genetica
Enginyeria geneticaEnginyeria genetica
Enginyeria genetica
 
Gens
GensGens
Gens
 
Mutacions
MutacionsMutacions
Mutacions
 
Replicacio, traduccio, transcripcio
Replicacio, traduccio, transcripcioReplicacio, traduccio, transcripcio
Replicacio, traduccio, transcripcio
 
Immunologia
ImmunologiaImmunologia
Immunologia
 
Estils de vida
Estils de vidaEstils de vida
Estils de vida
 
Salut i malalties
Salut i malaltiesSalut i malalties
Salut i malalties
 
Malalties infeccioses
Malalties infecciosesMalalties infeccioses
Malalties infeccioses
 
Microbiologia
Microbiologia Microbiologia
Microbiologia
 
Enginyeria genetica
Enginyeria geneticaEnginyeria genetica
Enginyeria genetica
 
Evolucio humana
Evolucio humana Evolucio humana
Evolucio humana
 
Genètica ppt
Genètica pptGenètica ppt
Genètica ppt
 
L’origen de la vida
L’origen de la vida L’origen de la vida
L’origen de la vida
 
Gens ppt
Gens pptGens ppt
Gens ppt
 
Mutacions ppt
Mutacions pptMutacions ppt
Mutacions ppt
 

Anabolisme autòtrof

  • 2. Anabolisme Construcció de molècules complexes a partir de molècules senzilles. Podem distingir: Anabolisme autòtrof: Éssers que fabriquen la seva matèria orgànica a partir de la inorgànica. • Fotosintètics: Energia lluminosa • Quimiosintètics: Energia procedent de reaccions químiques Anabolisme heteròtrof: Comú a tots els éssers vius. Té com a objectiu la fabricació de macromolècules ( midó, cel.lulosa)
  • 3.
  • 4.
  • 5.
  • 6. Fotosíntesi Què és?: La conversió de l’ energia lumínica en energia química, emmagatzemada en molècules orgàniques. Com es possible? Pels pigments fotosintètics que capten l’energia lluminosa per a activar electrons i transferir-los. Els electrons perduts pels pigments es recuperen de dos maneres: • Descompondre molècules d’aigua, procès que allibera oxigen: Fotosíntesi Oxigènica (plantes, algues, cianobacteris). Descompondre molècules d’àcid sulfhídric: Fotosíntesi Anoxigènica (Bacteris porprats i verds del sofre).
  • 7. On es produeix la fotosíntesi en les plantes i algues?
  • 8.
  • 9. Altres fotosintetitzadors Cianobacteris: No tenen de cloroplasts però disposen de til.lacoides al citoplasma. (Recorda: els moneres no tenen orgànuls membranosos, tampoc mitocondris) Bacteris de fotosíntesi anoxigènica: Tenen uns orgànuls proteïcs que contenen bacterioclorofil.la
  • 10. Els fotosistemes Complexos proteïcs transmembrana (til.lacoides) formats per dues subunitats: 1. Complex captador de llum o antena: • Pigments: Clorofil.la a, Clorofil.la b i carotenoids. • Capten energia lluminosa (Energia d’ exitació) i la tansmeten al centre de reacció. No hi ha transferència d’ electrons 2. Centre de reacció: • Contè dues molècules d’un tipus especial de clorofil.la a anometat Pigment Diana. 1. Aquest pigment , per cada fotó de llum rebut, transfereix un electró a una molècula anomenada Primer acceptor d’electrons que passarà els electrons a una molècula fora del centre de reacció.
  • 11. El pigment diana es capaç d’ inciar un seguit de reaccions Redox. Aquest pigment reposa els electrons perduts a través del primer donador d’ electrons
  • 12. Tipus de fotosistemes Fotosistema I (PSI): Té un pigment diana que capta la llum de 700 nm (Clorofil.la P700) • Es troba sobretot als til.lacoids d’estroma. • No pot trencar la molècula d’aigua per aconseguir electrons. Fotosistema II (PSII): Llum de 680 nm (Clorofil.la P680) • Més abundant als til.lacoides de grana. Recupera els electrons perduts trencant una molècula d’ aigua.
  • 13. En l’aparell fotosintetitzador de les membranes dels til.lacoides a continuació de cada fotosistema hi ha una cadena de molècules transportadora d’ electrons i proteïnes ATP-sintetases
  • 14.
  • 15. 2.4. Fotosíntesi dels compostos del carboni Reacció global de la fotosíntesi d’ una molècula de glucosa: 6CO2+12H2O+Energia lluminosa C6H12O6+6O2+6H2O No es poden simplificar les aigües perquè l’ entrada i la sortida es du a terme en etapes diferents.
  • 16.
  • 18. Resum fase acíclica 1. Fotòlisi Aigua: Reposar els electrons del P680 H2O 1/2 O2 + 2H+ + 2e- 2. Fotofosforilació ATP: Diferència de potencial ADP+Pi ATP + H2O 3. Fotoreducció del NADP+: P700 NADP+ + 2H+ + 2e4h v NADPH + H+ 1,3 (ADP+P) H2O______ 1/2 O2 + 2H+ + 2e- 1,3 ATP 2H+ + 2e- NADP+ NADPH + H+
  • 19. Fase lluminosa cíclica - Hi intervè tan sols el fotosistema 1 - Finalitat: obtenir més ATP per a la fase fosca: En aquesta fase per cada NADPH + H + consumit es necessiten 1,5 ATP. Mentre que en la fase lluminosa acíclica per cada NADPH + H+ produit es generen 1,3 ATP.
  • 23.
  • 24. Fase fosca Té lloc a l’estroma L’ ATP i el NADPH s’ utilitzen com a font d’ energia i poder reductor per a sintetitzar matèria orgànica a partir de matèria inorgànica (CO2, Nitrats i sulfats) No es necessita la llum solar
  • 27. Fotosíntesi dels compostos orgànics nitrogenats Alguns bacteris poden fixar el N atmosfèric. Normalment les plantes absorveixen els nitrats del sòl i aquests són reduits fins a amoníac, a partir de qual es sintetititzen les proteïnes.
  • 28. Fotosíntesi dels compostos del Sofre Es redueixen els sulfats del sòl fins a H2S. Aquest combinat amb l’acetilserina dóna lloc a la cisteïna.
  • 30. Fotorespiració La fotorespiració té lloc en climes secs i càlids, els estomes es tanquen per evitar la pèrdua d’aigua i l’ oxigen produit en la fotoíntesi fa que l’enzim rubisco actui amb funció oxidativa. Mecanisme evolutiu per a solucionar aquest problema: En plantes d’aquests climes s’ha desenvolupat un sistema diferent de fixació del carboni del CO2 atmosfèric. Ruta de Hatch-Slack: Plantes C4
  • 32. 3. Quimiosíntesi Quimiosíntesi: Síntesi d’ATP a partir de l’energia que es desprèn de les reaccions d’oxidació. Els organismes que fan la quimiosíntesi són bacteris. Aquests organismes utilitzen substàncies reduides com l’amoníac i sufídric. En oxidar-les les transformen en nitrats i sulfats, substàncies que poden ser absorvides per les plantes.
  • 33. Fases de la quimiosítesi Obtenció d’ ATP i de NADPH. Fixació del carboni a través del Cicle de Calvin.
  • 34. Bacteris quimiosintètics Bacteris incolors del Sofre: Obtenen l’ energia de la descomposició de l’H2S. Bacteris del nitrogen: Oxiden compostos reduits del nitrogen per a obtenir energia. 1. Bacteris nitrosificants: Transformen amoníac en nitrits. 2. Bacteris nitrificants: Transformen nitrits en nitrats.
  • 35. Fixadors de nitrogen Fixen el N2 atomosfèric perquè tenen un complex enzimàtic anomenat nitrogenasa. Aquests bacteris són: molts cianoacteris, bacteris simbionts de plantes, alguns bacteris fotosintètics, bacteris de vida lliure heteròtrofs (Clostridium)