2. Aquest parc és el jardí més antic dels que
es conserven a Barcelona. És un museu a
l‟aire lliure amb un itinerari preestablert.
Ocupa una extensió de 9 hectàrees, de les
quals 8 són enjardinades. Està envoltat de
vegetació forestal i dividit en tres nivells. A
la terrassa superior hi ha un safareig que
recull l‟aigua de rec per al jardí, a la part
intermèdia trobem templets amb cúpules i a
l‟inferior el laberint que dóna nom al parc.
3. Una de les primeres coses que trobem és una placa de
marbre en la qual hi ha representat un acte molt freqüent
en la mitologia grega: el rapte d‟una noia per part d‟un
home. Es tracta del déu Posidó i porta com atribut el
trident. El nom de la dona és Amfítrite.
4. Un altre rapte:
altra vegada una
placa de marbre
amb un relleu que
representa una
noia i un brau. Són
Zeus i Europa. La
noia era tan bella
que Zeus es va
transformar en
brau per poder
seduir-la. La va
raptar i se la va
endur fins a Creta
on van tenir tres
fills: Minos ,
Sarpedont i
Radamantis.
5. Arribem a la zona central del parc, hi ha una entrada de
bardisses que apunta camins bifurcats. Abans, però,
veiem una placa de marbre en el qual hi ha un baix relleu
que representa dues persones, un home i una dona.
Aquesta última dóna un objecte a l‟home. A sota hi ha una
inscripció que ens explica el fet.
L‟homeées Teseu i la dona és Ariadna. L‟objecte que li
dona és un cordill. Tots dos han d‟entrar al Laberint del
Minotaure. Es troben allà perquè Teseu vol matar el
Minotaure.
El mite explica que Teseu volia matar el minotaure
perquè s‟havia proposat posar fi als sacrificis dels joves
que se li lliuraven. Ariadna el va ajudar: li va donar un
cordill perquè després pogués sortir, i així va fer, va
entrar, va matar el minotaure i va sortir gràcies al
cordill.
6.
7. El laberint és un “clos amb caminals intricats,
que fan difícil, un cop a dins, de trobar-ne la
sortida” (DIEC), o el que és el mateix: un
conjunt de passadissos, revolts i vies que no van
enlloc l‟objectiu principal dels quals és fer
errar el camí de sortida.
“Labyrinthus erat magnum aedificium unde
homines exire nesciebant, nam multae viae
flexae faciebant errorem.”
8.
9.
10. En l‟altre laberint Teseu trobava el Minotaure i
més aviat amb cara de pocs amics. En canvi
vosaltres, com que esteu en el jardí d‟un
prohom que vivia lliure de preocupacions,
trobareu un personatge molt més amable i
agradable als homes – tot i que de vegades
també fa patir, oi?- Sabeu dir-me qui és?
És Eros.
Ara comença la part més difícil: trobar la
sortida.
11.
12. La nimfa Eco s'encarregava de vigilar a distància la
deessa Hera , esposa de Zeus, perquè no el descobrís.
Un dia Hera enxampar i va transformar la nimfa en un
„‟eco‟‟ de manera que no tenia control sobre les seves
paraules, ni podia parlar abans que un altre ho hagués
fet, ni romandre callada quan algú havia parlat.
Pel bosc, Eco es va enamorar del bell pastor Narcís,
però al parlar amb ella, com que només repetia les
últimes paraules, ell la va menysprear i la va ignorar
totalment. Amb el cor trencat, Eco va passar tota la
resta de la seva vida, debilitant- se i aprimant-se fins
que només li va quedar la veu.
Els déus van castigar Narcís a sofrir d‟un amor no
correspost. La pregària va ser escoltada per Nèmesi,
la que arruïna els superbs, i aleshores va maleir Narcís
i el va fer enamorar-se del seu propi reflex a l'aigua.
El jove va acabar morint de desamor i va baixar a
Hades on va ser turmentat per sempre pel seu reflex
al riu Estix . En el lloc on va morir va néixer una flor
que va portar el seu nom, Narcís.
13.
14. A la primera terrassa de banda a banda hi ha una
glorieta dins de la qual es poden veure
representades dues dones amb un terrible passat
mitològic.
Ariadna és la filla de Minos i Pasífae, els reis de
Creta. Ariadna es va enamorar de Teseu a
primera vista, i el va ajudar donant-li una espasa
màgica i un cabdell del fil que estava filant o,
segons altres fonts, una corona lluminosa perquè
pogués trobar el camí de sortida del Laberint
després de matar el Minotaure. Ariadna va fugir
llavors amb Teseu.
15. Teseu va
abandonar Ariadna
deixant-la
adormida en Naxos
i el déu Dionís la
va descobrir i es
va casar amb ella.
Amb ell va ser
mare de Enopió, la
personificació del
vi, i va ser
ascendida al cel
com la
constel·lació
Corona Borealis.
Ariadna va
romandre fidel a
Dionís, però més
tard Perseu la va
matar en el camp
de batalla d'Argos.
16. A l’esquerra hi ha una
jove. No és esposa de
cap déu, però sí
amant. Era filla
d’Acrisi. Aquesta va
anar a l’oracle que li
havia dit que si la
noia tenia un fill
baró, aquest el
mataria. Per això va
tancar-la en una torre
de parets molt
gruixudes i portes
d’acer. Però Zeus va
aconseguir entrar-hi a
través d’una esquerda
del sostre, un cop
transformat en una
pluja d’or, i la va
fecundar. De tots dos
va néixer Perseu.
17. Deessa de l‟arc
de Sant Martí.
Iris, era filla del
titá Taumante i
Electra, filla del
titá Oceà.
Va ser
missatgera de
Zeus i de la seva
dona, Hera.
Iris abandonava
l‟Olimp solament
per transmetre
els divins
mandats a la
humanitat.
18. Viatjava a la
velocitat del
vent, podia anar
d‟un extrem a
l‟altre de la
Terra i també
al fons del mar.
Encara que
sigui germana
de monstres,
les harpies, era
representada
com una jove
bella, amb ales i
amb roba de
colors brillants
i una aureola de
llum al cap, i
travessant el
cel amb un arc.
19. També hem trobat una altra placa on hi ha dues
persones que llancen pedres enrere per damunt les
seves espatlles. Són Deucalió i Pirra.
Licaó va ser el primer en civilitzar Arcàdia. Però va
fer que el déu Zeus s‟enfadés, ja que va sacrificar un
pobre noi en el seu nom. Zeus, sense pensar-ho dues
vegades, el va convertir en llop i va destruir la seva
casa amb un llamp poderós.
Licaó tenia 22 fills, que eren molt dolents. Un dia
Zeus es va fer passar per un pobre viatger i es va
presentar. Licaó va tenir la pocavergonya de oferir-li
els intestins del seu propi germà, Níctim. Zeus va
reviure Níctim i va convertir-los en llop a la resta.
20.
21. Zeus al tornar a l‟Olimp, i com continuava
enfadat, va decidir matar tots els mortals
mitjançant un gran diluvi.
Prometeu es va assabentar, i va advertir el seu
fill Deucalió sobre això, i li va recomanar que
fes una arca per a ell i per a la seva dona,
Pirra, filla de Epimeteu i Pandora.
Al finalitzar el diluvi, Deucalió va enviar un
colom en un vol exploratori, i va retornar amb
una branca, confirmant que hi havia terra en
alguna part.
22. Decaulió i Pirra es
van dirigir al temple
de Temis,on van
oferir sacrificis a
Zeus demanant-li la
manera de repoblar
la terra. De sobte,
es va aparèixer
Temis i els va dir
que la solució era
llençar els ossos de
sa mare. Van
interpretar que els
ossos de sa mare
Gea, eren les
pedres, pel que van
agafar i llençar-les
cap enrere. Així
doncs, va aparèixer
la nova humanitat.
23. A dalt de tots ens
aturem davant el
Pavelló
Neoclàssic. La
al·legoria que hi
ha es:
„‟Artis naturaque
parti concordia
pulchrum‟‟
Aquesta frase
traduïda vol dir
que la concòrdia
de les arts i la
natura engendra
la bellesa.
24.
25. Al palauet que hi ha davant de l‟estany hi
podeu observar uns relleus decoratius on
està representat el déu més vell de tots.
És Cronos i les muses.
Les muses, filles de Zeus i Nemosine,
encarregades de cantar la victòria del seu
pare sobre els titans i els gegants, i
protectora d'un art o d'una ciència
cadascuna.
El número de Muses és nou. L‟origen del seu
culte va ser la Pièria, prop de l‟Olimp, però
finalment es van situar al Parnàs( muntanya
del santuari de Delfos) i van ser associades
a Apol·lo.
26. Els primers
artistes creien en
la seva existència
però més tard es
van convertir en
una figura
retòrica amb una
invocació o cant
per demanar al
seu favor. Al
voltant del seu
culte es duien a
terme les proeses
artístiques, per
això van donar lloc
al terme „‟museu‟‟
com a lloc on es
dipositen obres
d‟art. Encara que
es va anar
anomentant musa
a tot allò que
incitava a la
creació, com la
bellesa.
27.
28. A dalt de tot del
parc hi ha una nimfa
reposant. El seu nom
és Egèria. Era una
antiga divinitat
romana de les fonts.
Va tenir relació amb
el rei romà Numa
Pompilili va ensenyar
a ser un legislador
savi i just. Quan
aquest va morir,
eren tantes les
llàgrimes que
vessava, que els
déus la van
transformar en una
font de la qual
sempre brollava
aigua. Per això es
troben sovint
estàtues d'Egèria a
les fonts.
29. Esperem que us hagi agradat.
Gràcies per aquest curs.
PETONS!
INSTITUT GALLECS
CURS 2011-2012
LLATÍ - 4t ESO