SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 61
UNITAT 8

El citosol i les estructures
 no membranoses de la
          cèl·lula


                               1
Què estudiarem?
1.   El citoplasma
2.   Les inclusions citoplasmàtiques
3.   El citoesquelet
4.   El centrosoma
5.   Els cilis i els flagels
6.   Els ribosomes
7.   La matriu extracel·lular
8.   La paret cel·lular
                                       2
1. El citoplasma
• Situat entre embolcall nuclear i membrana
  plasmàtica.
• Constituït per:
  1. El citosol
  2. El citoesquelet
  3. Els orgànuls cel·lulars
  4. Les inclusions citoplasmàtiques



                                              3
1.1. El citosol

• Anomenat també hialoplasma.
• Medi líquid intern del citoplasma.
• Delimitat pel sistema membranós cel·lular
  determinat per:
    1. Membrana plasmàtica.
    2. Embolcall nuclear.
    3. Membranes d’orgànuls.


                                              4
1.1.1. Estructura i funcions del citosol

• Dispersió col·loïdal: 85% aigua amb
  molècules dissoltes:
    1. Pròtids: aminoàcids,enzims i proteïnes
    estructurals.
    2. Lípids.
    3. Glúcids: mono i polisacàrids.
    4. Àcids nucleics: tRNA i mRNA.
    5. Nucleòtids: ATP…
    6. Altres: nucleòsids,productes del
    metabolisme i sals minerals.

                                                5
• Contingut en aigua variable, segons les
  necessitats metabòliques de la cèl·lula:
     1. Forma sol (més aigua): consistència fluida
     2. Forma gel (menys aigua): consistència
     viscosa
     Ex: locomoció cel·lular, moviment ameboide.

• Citosol regula el pH intracel·lular.

• Hi tenen lloc la majoria de les reaccions
  metabòliques. Alt contingut d’enzims.
                                                 6
• Reaccions metabòliques importants al citosol
 1. Gliconeogènesi: síntesi del glicogen.
 2. Glicogenòlisi: degradació del glicogen.
 3. Biosíntesi d’aminoàcids: síntesi de proteïnes,
   activació o unió dels aminoàcids amb els tRNA
   respectius.
 4. Modificacions proteiques.
 5. Lipogènesi: biosíntesi àcids grassos
   condensant el malonil-CoA.
 6. Fermentació làctica: en condicions
   anaeròbiques, transformació de l’àcid pirúvic de
   la glicòlisi en àcid làctic (agulletes).
 7. Moltes reaccions amb ATP o tRNA implicats.

                                                  7
• Els processos anteriors es duen a terme
  gràcies a la comunicació que hi ha entre el
  nucleoplasma i el citosol a través dels porus
  nuclears.

• El citosol conté el citoesquelet fibrós i
  orgànuls cel·lulars (amb o sense
  membrana).

• També hi trobem macromolècules de
  reserva energètica, formant grànuls: les
  inclusions cel·lulars. Ex: glicogen i lípids.
                                                  8
2. Les inclusions
           citoplasmàtiques
• Acumulacions de substàncies hidròfobes
  no envoltades de membrana.
• En les cèl·lules procariotes i eucariotes,
  animals i vegetals.
• Poden ser de 3 tipus:
     1. Reserva energètica.
     2. Pigments
     3. Proteïnes precipitades per excessiva
     concentració

                                               9
2.1. Inclusions de reserva
• Cèl·lules animals:
    1. Glicogen:
    Abundant en cèl·lules hepàtiques i musculars.
    Quan la concentració de glucosa en sang és
    inferior a 1g/L el glicogen s’hidrolitza.
    El de les cèl·lules hepàtiques es reparteix pel
    cos, el de les musculars l’empren elles.
    2. Lípids:
    Triglicèrids normalment, en forma de gotes al
    citosol especialment en adipòcits.

                                                 10
• Cèl·lules vegetals:
    1. Gotes de greix:
    En llavors oleaginoses
    2. Olis essencials:
    Terpens que formen gotetes líquides.
    En cèl·lules de plantes aromàtiques i
    pericarpis de cítrics.
    3. Làtex:
    Líquid lletós per tapar
    ferides. En eufòrbies,
    arbre del cautxú…

                                            11
2.2. Pigments
• Substàncies acolorides presents en els
  teixits animals.
• Lipofucsina: groc terrós, producte final de
  l’activitat cel·lular i abundant en cèl·lules
  nervioses i cardíaques envellides.
• Hemosiderina: terrosa i groguenca
  resultat de la degradació de hemoglobina
  quan es destrueixen els eritròcits.

                                              12
2.3. Inclusions de proteïnes
            precipitades
• Generalment productes de rebuig.
• Depòsits de diferents proteïnes,
  generalment cristal·litzades, en cèl·lules
  animals.
• Ex: cristalls de Charcot-Böttcher en tubs
  seminífers de mamífer i cristalls de Reinke
  de les cèl·lules de Leydig també en tubs
  seminífers.
                                            13
3. El citoesquelet
• Xarxa de filaments proteics amb funció
  esquelètica.
• Aquests filaments s’associen entre ells i amb el
  sistema membranós mitjançant proteïnes.
• Present en totes les cèl·lules eucariotes.
• Tres tipus de filaments:
      1. Microfilaments
      2. Filaments intermedis
      3. Microtúbuls
                                                     14
Membrana
                                 plasmàtica
                Microfilaments




 Filaments
intermedis   Microtúbuls



                                              15
16
3.1. Microfilaments

• Component més abundant del
  citoesquelet.

• Filaments d’actina (70 Å): 2
  cadenes actina en hèlix.

• Filaments de miosina: feixos
  gruixuts de miosina
                                 17
• Funcions dels microfilaments
 1. Mantenir forma cel·lular, però no fixa: constitueixen el
    còrtex, estructura reticular densa sota la membrana
    plasmàtica.
 2. Generar emissió pseudopodis: necessaris pel
    desplaçament i la fagocitosi d’algunes cèl·lules.
    Creixement de les fibres d’actina a favor de l’avanç del
    pseudopodi.
 3. Generar i estabilitzar prolongacions citoplasmàtiques:
    microvellositats de l’epiteli intestinal. Prolongacions que se
    sostenen graciés als microfilaments d’actina associats a
    proteïnes.
 4. Possibilitar el moviment contràctil de les cèl·lules
    musculars: la miosina provoca aproximació de l’actina
    gastant ATP escurçant les miofibril·les = musculatura
    contreta.


                                                               18
Moviment de contracció muscular

                           Caps de miosina
Actina
         Miosina




         Múscul relaxat




         Múscul contret




                                             19
20
3.2. Filaments intermedis

• Constituïts per proteïnes filamentoses.
• Gruix intermedi entre els altres dos
  (microfilaments i microtúbuls) de 150Å.
• Funcions:
  • Generalment estructurals.
  • Manteniment forma cel·lular, típics en
    cèl·lules sotmeses a esforços mecànics
    (musculars llises i epitelials).

                                             21
• Diversos tipus:
    1. Neurofilaments: axons neuronals.
    2. Tonofilaments o filaments de
    queratina: en cèl·lules epitelials
    especialment als desmosomes. Les
    més superficials es queratinitzen com
    els cabells, ungles o pell.
    3. Filaments de vimentina: teixit
    conjuntiu.
    4. Filaments de desmina: cèl·lules
    musculars.

                                            22
23
3.3. Microtúbuls
• Formats per dímers de β i α-tubulina.
• Originats a partir del centre organitzador de
  microtúbuls:
  • En animals s’anomena regió pericentriolar del
    centrosoma.
  • En vegetals s’anomena material birefringent del
    centrosoma.
• Donen lloc a: citoesquelet, fus acromàtic,
  centríols i estructures que se’n deriven (cilis i
  flagels).
• Són cilíndrics i buits, formats de 13
  protofilaments constituïts per dímers de tubulina.
• Gruix: 250 Å.
                                                      24
25
• Funcions dels microtúbuls
 1. Realitzar moviment cel·lular: elements
    estructurals dels cilis i flagels, participen en emissió
    de pseudopodis.
 2. Serveixen de base per estructurar citoesquelet:
    atesa la seva grandària en són l’element més
    important.
 3. Determinar forma cel·lular: axó neuronal.
 4. Distribueix els orgànuls: alguns es desplacen al
    llarg dels microtúbuls, vesícules, cloroplasts,
    mitocondris i vacúols. RE i AG estan quiets perquè
    els subjecten.
 5. Mobilitzar cromosomes: formen el fus acromàtic o
    mitòtic que reparteix els cromosomes a les filles.
                                                               26
27
28
29
30
4. El centrosoma
• També citocentre.
• Centre dinàmic cel·lular: correspon a la
  zona on hi ha el centre organitzador de
  microtúbuls (COM).
• Responsable, del moviment cel·lular
  realitzat pels microtúbuls en el fus
  acromàtic i de l’extern de cilis i flagels.


                                                31
• Tipus de centrosomes

1. Amb centríols: cèl·lules animals, de
  protozous i algues.
2. Sense centríols: fongs, vegetals
  superiors i alguns protozous. Sense límits
  definits. Els microtúbuls del fus acromàtic
  es formen ben igual. Si participen en el
  repartiment cromosomal s’anomenen
  casquets polars.

                                                32
33
4.1. Estructura i funció del
             centrosoma
• Centrosoma amb centríols:
     1. Regió pericentriolar: COM, orgànul que origina
     els microtúbuls.
     2. Àster: conjunt de microtúbuls radials que surten
     de la regió pericentriolar. Les seves fibres fixen
     centrosomes a la membrana durant la mitosi.
     3. Diplosoma: dos centríols perpendiculars entre si.
     Cada centríol format per 9 triplets de microtúbuls
     formant un cilindre. Estructura estable gràcies a
     proteïnes que uneixen els triplets amb ponts.
• Els centrosomes originen undulipodis (cilis i
  flagels), fus acromàtic i estructura del
  citoesquelet.
                                                        34
35
5. Els cilis i els flagels
• També undulipodis.
• Prolongacions citoplasmàtiques mòbils a la
  superfície cel·lular.
• Estructura interna: 9 + 2, 9 doblets i 2 microtúbuls
  centrals.
• Gruix de 0.25µm.
• Llargada: cilis (2 a 20µm) gran nombre, flagels (10 a
  200µm) nombre reduït, un o dos.
• Responsables mobilitat de la cèl·lula. Els cilis creen
  turbulències al voltant de la cèl·lula per atraure
  aliment o desplacen substàncies externes.

                                                       36
37
5.1. Estructura i funció de cilis i flagels
  • De l’exterior a l’interior hi ha 4 zones:
    1. Tija:
         - Eix intern o axonema (2 microtúbuls envoltats per
         una beina central)
         - 9 parells de microtúbuls
         - Medi intern
         - Membrana plasmàtica.
         - Molècules proteiques presents:
                 -Nexina: uneix diplets entre si i manté la
                 disposició cilíndrica de l’axonema.
                 - Fibres radials: uneix diplets amb beina.
                 - Dineïna: funció ATPasa permetent el
                 moviment entre els diferents grups de
                 microtúbuls (moviment de l’undulipodi).

                                                               38
2. Zona de transició:
  - Formada per diplets però sense el central i
  sense membrana plasmàtica ja que es troba
  dins el citoplasma.
3. Corpuscle basal o cinetosoma:
  - 9 triplets de microtúbuls.
  - Dos parts:
       - Superior o distal: igual que un centríol,
       aquí s’organitzen els microtúbuls que
       formaran l’axonema.
       -Inferior o proximal: eix central proteic d’on
       surten làmines radials cap als 9 triplets
       perifèrics. Estructura roda de carro.
4. Arrel:
  Conjunt de microfilaments de funció contràctil.
                                                        39
40
6. Els ribosomes
• Estructures globulars, sense membrana.
• Constituïts per: diferents proteïnes associades a
  rRNA procedents del nuclèol.
• Presents en totes les cèl·lules, escassos en
  espermatozous i eritròcits.
• Dispersos al citosol o adherits a membrana del
  RER a través de riboforines (proteïnes). També
  en mitocondris i estromes de cloroplasts
  semblants als ribosomes procariotes.

                                                      41
6.1. Estructura dels ribosomes
               eucariotes
• Corpuscles esfèrics de 200 Å de diàmetre.
• Textura porosa.
• Velocitat de sedimentació de 80 S.
• Dues subunitats:
     1. Petita: 40 S
     2. Grossa: 65 S
• Subunitats separades al citoplasma, s’uneix
  només per sintetitzar proteïnes.
• Ribosma = 80% aigua, 10% rRNA i 10%
  Proteïnes. En pes sec rRNA = proteïnes (50%).

                                                  42
• La principal funció dels ribosomes
  eucariotes és la biosíntesi de proteïnes:
     1. L’mRNA s’uneix a subunitat petita (40 S).
     2. Després s’hi uneix la grossa (65 S).
     3. Comença la síntesi proteica.
     4. Un cop acabada la síntesi les subunitats
     se separen de nou.
     5. L’mRNA és llegit per 5-40 ribosomes
     separats 100 Å. Aquestes cadenes són els
     poiribosomes o polisomes.


                                                    43
44
7. La matriu extracel·lular
• Element propi cèl·lules animals.
• Manté unides cèl·lules d’un teixit i teixits d’un
  òrgan.
• Formada per fibres proteiques.
• Proporciona consistència, elasticitat i resistència,
  condicionant la forma, desenvolupament i
  proliferació de les cèl·lules.
• Abundant en teixits connectius (conjuntiu i
  cartilaginós).
• Acumula: depòsits de fosfat de calci (t. ossi), de
  quitina (exoesquelet artròpodes) o sílice
  (esponges).

                                                     45
7.1. Estructura de la matriu
          extracel·lular
• Composta per substància fonamental
  amorfa on hi ha immersa una xarxa de
  fibres proteiques:
      1. Col·lagen
      2. Elastina
      3. Fibronectina



                                         46
• Col·lagen:
    - Proteïna filamentosa de 3 cadenes en triple
    hèlix. Estructura, resistència i consistència.

• Elastina:
    - Proteïna filamentosa que proporciona
    elasticitat.

• Fibronectina:
    - Glicoproteïna que forma trama filamentosa
    amb funció adherent entre cèl·lules i entre
    elles i fibres de col·lagen.

                                                  47
• Substància fonamental amorfa:
   - Constituïda per proteoglicans.
   - Proteoglicans: llarga cadena d’àcid
   hialurònic amb moltes proteïnes
   filamentoses unides. Similar a un arbre
   on les branques són les proteïnes
   filamentoses. Les fulles són
   glicosaminoglicans (hidròfils) que
   retenen aigua i ions.

                                             48
49
7.2. Funcions de la matriu
             extracel·lular
• Servir de nexe d’unió.
• Omplir espais intercel·lulars.
• Donar consistència als teixits i òrgans.
• Resistència a la compressió: gràcies a aigua
  retinguda per substància fonamental amorfa.
• Permet difusió de molècules hidrosolubles a
  través seu.
• A través d’ella migren les cèl·lules. Influeix en la
  disposició espacial cel·lular.

                                                         50
8. La paret cel·lular
• Coberta gruixada i rígida de cèl·lules
  vegetals, fongs i bacteris.

• Paret eucariota i procariota són diferents:
     - En eucariotes trobem microfibril·les
     de polisacàrids. En procariotes no.



                                                51
8.1. Paret cel·lular de vegetals
• Formada per una xarxa de fibres de cel·lulosa i
  una matriu.
• En la matriu hi ha aigua, sals minerals,
  hemicel·lulosa i pectina (reté aigua).
• La cèl·lula secreta la cel·lulosa que es diposita
  formant capes. D’exterior a interior:
      1. Làmina mitjana
      2. Paret primària
      3. Paret secundària

                                                      52
• Làmina mitjana: primera
  capa sintetitzada.
• Paret primària: segona
  capa sintetitzada. Prima,
  flexible i elàstica.
• Paret secundària: Última
  capa sintetitzada.
  Perdura després de la
  mort cel·lular. Serveix de
  suport a les plantes,
  sobretot arbres que per
  això poden créixer tant.

                               53
• La matriu es pot impregnar amb:
     1. Lignina:
     Rigidesa a la paret, en teixits llenyosos.
     2. Suberina i cutina:
     Impermeabilitzen la paret. Suberina a
     l’escorça i cutina a epidermis de fulles i
     tiges.
     3. Carbonat calci i sílice:
     Rígides a epidermis de moltes fulles.

                                              54
• Funcions de la paret vegetal

1. Dóna forma i rigidesa a la cèl·lula
  vegetal impedint que es trenqui: la
  cèl·lula manté un gradient osmòtic que fa
  que entri constantment aigua al
  citoplasma.

2. Cèl·lules meristemàtiques (creixement
  de la planta) tenen paret primària molt
  prima i AG molt desenvolupat per fabricar
  components de la paret cel·lular.
                                              55
8.1.1. Plasmodesmes i porus

• Intercanvi aigua i soluts entre cèl·lules:
      - Plasmodesmes: orificis per on es
      comuniquen els citoplasmes de les
      dues cèl·lules en contacte, formats en
      la divisió cel·lular quan es forma la
      làmina mitjana. Distribuïts o formant
      grups (camps primaris de porus).
      - Porus: cavitats o depressions de la
      paret secundària.

                                               56
8.2. Paret cel·lular de fongs
• Formada per polisacàrids i proteïnes:
  quitina, glican i mannan.

• Composició és diferent entre grups (i
  edat) i serveix d’indicador taxonòmic.
  També varia segons el pH, la temperatura
  i la composició del medi.


                                             57
• Esquelet rígid de fibril·les de polisacàrids
  (principalment quitina) + material cimentant
  (amorf) formant un gel molt viscós.
• Compost cimentant: polisacàrids no fibril·lars,
  proteïnes i lípids.
• Fibril·les de diàmetre semblant al de les de
  cel·lulosa de vegetals.
• Característiques principals:
      1. Gran plasticitat: davant els possibles
      tipus d’estrès ambiental (canvis osmòtics).
      2. Interacció amb el medi: proteïnes de la
      paret , algunes adhesives i actuen com a
      receptors en el medi extern, altres amb
      capacitat immunògena.
                                                    58
59
8.3. Paret bacteriana
• Tant en gram+ (membrana i paret) com en
  gram- (membrana-paret-membrana) hi ha una
  capa de mureïna: peptidoglicà de NAG (N-
  acetilglucosamina) i NAM (N-acetilmuràmic)
  units formant xarxes.
• Molts antibiòtics (penicil·lina) no destrueixen la
  paret sinó que impedeixen la unió entre NAM-
  NAG. S’impedeix la proliferació bacteriana.
• El procariota Aphragmabacteria no pot
  sintetitzar l’àcid muràmic i per tant no presenta
  paret cel·lular. La penicil·lina no els pot atacar.
                                                        60
61

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

Biologia 2n Batxillerat. UD17. Microorganismes, malalties i biotecnologia
Biologia 2n Batxillerat. UD17. Microorganismes, malalties i biotecnologiaBiologia 2n Batxillerat. UD17. Microorganismes, malalties i biotecnologia
Biologia 2n Batxillerat. UD17. Microorganismes, malalties i biotecnologiaOriol Baradad
 
Biologia 2n Batxillerat. U14. El DNA, portador del missatge genètic
Biologia 2n Batxillerat. U14. El DNA, portador del missatge genèticBiologia 2n Batxillerat. U14. El DNA, portador del missatge genètic
Biologia 2n Batxillerat. U14. El DNA, portador del missatge genèticOriol Baradad
 
Biologia 2n Batxillerat. UD20. Biotecnologia i enginyeria genètica
Biologia 2n Batxillerat. UD20. Biotecnologia i enginyeria genèticaBiologia 2n Batxillerat. UD20. Biotecnologia i enginyeria genètica
Biologia 2n Batxillerat. UD20. Biotecnologia i enginyeria genèticaOriol Baradad
 
Biologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismes
Biologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismesBiologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismes
Biologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismesOriol Baradad
 
Tema 7 membranes cel·lulars i orgànuls no delimitats per membranes
Tema 7 membranes cel·lulars i orgànuls no delimitats per membranesTema 7 membranes cel·lulars i orgànuls no delimitats per membranes
Tema 7 membranes cel·lulars i orgànuls no delimitats per membranesdexperimentals.an
 
Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.
Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.
Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.Oriol Baradad
 
Biologia 2n Batxillerat. UD15. Alteracions de la informació genètica
Biologia 2n Batxillerat. UD15. Alteracions de la informació genèticaBiologia 2n Batxillerat. UD15. Alteracions de la informació genètica
Biologia 2n Batxillerat. UD15. Alteracions de la informació genèticaOriol Baradad
 
Genètica i evolució 2nbat
Genètica i evolució 2nbatGenètica i evolució 2nbat
Genètica i evolució 2nbatmontsejaen
 
Biologia 2n Batxillerat. U04. Els lípids
Biologia 2n Batxillerat. U04. Els lípidsBiologia 2n Batxillerat. U04. Els lípids
Biologia 2n Batxillerat. U04. Els lípidsOriol Baradad
 
Biologia 2n Batxillerat. U11. Anabolisme
Biologia 2n Batxillerat. U11. AnabolismeBiologia 2n Batxillerat. U11. Anabolisme
Biologia 2n Batxillerat. U11. AnabolismeOriol Baradad
 
35. La membrana plasmàtica i
35. La membrana plasmàtica i35. La membrana plasmàtica i
35. La membrana plasmàtica iDani Ribo
 
08. Les dissolucions i les dispersions col·loïdals
08. Les dissolucions i les dispersions col·loïdals08. Les dissolucions i les dispersions col·loïdals
08. Les dissolucions i les dispersions col·loïdalsDani Ribo
 
Biologia 2n Batxillerat. U05. Les proteïnes
Biologia 2n Batxillerat. U05. Les proteïnesBiologia 2n Batxillerat. U05. Les proteïnes
Biologia 2n Batxillerat. U05. Les proteïnesOriol Baradad
 
Biologia 2n Batxillerat. U02. Els bioelements, l'aigua i les sals minerals
Biologia 2n Batxillerat. U02. Els bioelements, l'aigua i les sals mineralsBiologia 2n Batxillerat. U02. Els bioelements, l'aigua i les sals minerals
Biologia 2n Batxillerat. U02. Els bioelements, l'aigua i les sals mineralsOriol Baradad
 
Membranes cel·lulars i orgànuls no delimitats per membranes
Membranes cel·lulars i orgànuls no delimitats per membranesMembranes cel·lulars i orgànuls no delimitats per membranes
Membranes cel·lulars i orgànuls no delimitats per membranesCC NN
 
06.La cèl·lula. Unitat d'estructura i funció
06.La cèl·lula. Unitat d'estructura i funció06.La cèl·lula. Unitat d'estructura i funció
06.La cèl·lula. Unitat d'estructura i funcióCC NN
 
practica: Propietats químiques de les proteïnes
practica: Propietats químiques de les proteïnespractica: Propietats químiques de les proteïnes
practica: Propietats químiques de les proteïnesAndreea ...
 
Biologia 2n Batxillerat. UD18. El procés immunitari
Biologia 2n Batxillerat. UD18. El procés immunitariBiologia 2n Batxillerat. UD18. El procés immunitari
Biologia 2n Batxillerat. UD18. El procés immunitariOriol Baradad
 

La actualidad más candente (20)

Biologia 2n Batxillerat. UD17. Microorganismes, malalties i biotecnologia
Biologia 2n Batxillerat. UD17. Microorganismes, malalties i biotecnologiaBiologia 2n Batxillerat. UD17. Microorganismes, malalties i biotecnologia
Biologia 2n Batxillerat. UD17. Microorganismes, malalties i biotecnologia
 
Biologia 2n Batxillerat. U14. El DNA, portador del missatge genètic
Biologia 2n Batxillerat. U14. El DNA, portador del missatge genèticBiologia 2n Batxillerat. U14. El DNA, portador del missatge genètic
Biologia 2n Batxillerat. U14. El DNA, portador del missatge genètic
 
Biologia 2n Batxillerat. UD20. Biotecnologia i enginyeria genètica
Biologia 2n Batxillerat. UD20. Biotecnologia i enginyeria genèticaBiologia 2n Batxillerat. UD20. Biotecnologia i enginyeria genètica
Biologia 2n Batxillerat. UD20. Biotecnologia i enginyeria genètica
 
Biologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismes
Biologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismesBiologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismes
Biologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismes
 
Tema 7 membranes cel·lulars i orgànuls no delimitats per membranes
Tema 7 membranes cel·lulars i orgànuls no delimitats per membranesTema 7 membranes cel·lulars i orgànuls no delimitats per membranes
Tema 7 membranes cel·lulars i orgànuls no delimitats per membranes
 
Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.
Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.
Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.
 
Biologia 2n Batxillerat. UD15. Alteracions de la informació genètica
Biologia 2n Batxillerat. UD15. Alteracions de la informació genèticaBiologia 2n Batxillerat. UD15. Alteracions de la informació genètica
Biologia 2n Batxillerat. UD15. Alteracions de la informació genètica
 
Genètica i evolució 2nbat
Genètica i evolució 2nbatGenètica i evolució 2nbat
Genètica i evolució 2nbat
 
Biologia 2n Batxillerat. U04. Els lípids
Biologia 2n Batxillerat. U04. Els lípidsBiologia 2n Batxillerat. U04. Els lípids
Biologia 2n Batxillerat. U04. Els lípids
 
Metabolisme 1
Metabolisme 1Metabolisme 1
Metabolisme 1
 
Biologia 2n Batxillerat. U11. Anabolisme
Biologia 2n Batxillerat. U11. AnabolismeBiologia 2n Batxillerat. U11. Anabolisme
Biologia 2n Batxillerat. U11. Anabolisme
 
35. La membrana plasmàtica i
35. La membrana plasmàtica i35. La membrana plasmàtica i
35. La membrana plasmàtica i
 
08. Les dissolucions i les dispersions col·loïdals
08. Les dissolucions i les dispersions col·loïdals08. Les dissolucions i les dispersions col·loïdals
08. Les dissolucions i les dispersions col·loïdals
 
Biologia 2n Batxillerat. U05. Les proteïnes
Biologia 2n Batxillerat. U05. Les proteïnesBiologia 2n Batxillerat. U05. Les proteïnes
Biologia 2n Batxillerat. U05. Les proteïnes
 
Biologia 2n Batxillerat. U02. Els bioelements, l'aigua i les sals minerals
Biologia 2n Batxillerat. U02. Els bioelements, l'aigua i les sals mineralsBiologia 2n Batxillerat. U02. Els bioelements, l'aigua i les sals minerals
Biologia 2n Batxillerat. U02. Els bioelements, l'aigua i les sals minerals
 
Membranes cel·lulars i orgànuls no delimitats per membranes
Membranes cel·lulars i orgànuls no delimitats per membranesMembranes cel·lulars i orgànuls no delimitats per membranes
Membranes cel·lulars i orgànuls no delimitats per membranes
 
06.La cèl·lula. Unitat d'estructura i funció
06.La cèl·lula. Unitat d'estructura i funció06.La cèl·lula. Unitat d'estructura i funció
06.La cèl·lula. Unitat d'estructura i funció
 
practica: Propietats químiques de les proteïnes
practica: Propietats químiques de les proteïnespractica: Propietats químiques de les proteïnes
practica: Propietats químiques de les proteïnes
 
Biologia 2n Batxillerat. UD18. El procés immunitari
Biologia 2n Batxillerat. UD18. El procés immunitariBiologia 2n Batxillerat. UD18. El procés immunitari
Biologia 2n Batxillerat. UD18. El procés immunitari
 
ESTRUCTURA DE L'ADN
ESTRUCTURA DE L'ADN ESTRUCTURA DE L'ADN
ESTRUCTURA DE L'ADN
 

Destacado

P3 pac3 presentacio_comercial
P3 pac3 presentacio_comercialP3 pac3 presentacio_comercial
P3 pac3 presentacio_comercialvicen
 
IM creativitat i motivació 16
IM creativitat i motivació 16IM creativitat i motivació 16
IM creativitat i motivació 16Nuria Alart
 
Biologia 2n Batxillerat. UD19. Anomalies del sistema immunitari
Biologia 2n Batxillerat. UD19. Anomalies del sistema immunitariBiologia 2n Batxillerat. UD19. Anomalies del sistema immunitari
Biologia 2n Batxillerat. UD19. Anomalies del sistema immunitariOriol Baradad
 
Biologia 2n Batxillerat. U01. Treball científic
Biologia 2n Batxillerat. U01. Treball científicBiologia 2n Batxillerat. U01. Treball científic
Biologia 2n Batxillerat. U01. Treball científicOriol Baradad
 
T6 biodiversitat
T6 biodiversitatT6 biodiversitat
T6 biodiversitatmontsejaen
 
Biologia 2n Batxillerat. U03. Els glúcids
Biologia 2n Batxillerat. U03. Els glúcidsBiologia 2n Batxillerat. U03. Els glúcids
Biologia 2n Batxillerat. U03. Els glúcidsOriol Baradad
 

Destacado (7)

P3 pac3 presentacio_comercial
P3 pac3 presentacio_comercialP3 pac3 presentacio_comercial
P3 pac3 presentacio_comercial
 
IM creativitat i motivació 16
IM creativitat i motivació 16IM creativitat i motivació 16
IM creativitat i motivació 16
 
Biologia 2n Batxillerat. UD19. Anomalies del sistema immunitari
Biologia 2n Batxillerat. UD19. Anomalies del sistema immunitariBiologia 2n Batxillerat. UD19. Anomalies del sistema immunitari
Biologia 2n Batxillerat. UD19. Anomalies del sistema immunitari
 
Biologia 2n Batxillerat. U01. Treball científic
Biologia 2n Batxillerat. U01. Treball científicBiologia 2n Batxillerat. U01. Treball científic
Biologia 2n Batxillerat. U01. Treball científic
 
T6 biodiversitat
T6 biodiversitatT6 biodiversitat
T6 biodiversitat
 
Classificació d'essers vius
Classificació d'essers vius Classificació d'essers vius
Classificació d'essers vius
 
Biologia 2n Batxillerat. U03. Els glúcids
Biologia 2n Batxillerat. U03. Els glúcidsBiologia 2n Batxillerat. U03. Els glúcids
Biologia 2n Batxillerat. U03. Els glúcids
 

Similar a Biologia 2n Batxillerat. U08.Citosol i estructures no membranoses

Bio1 09 10 Unitat6(Citoplasm)
Bio1 09 10 Unitat6(Citoplasm)Bio1 09 10 Unitat6(Citoplasm)
Bio1 09 10 Unitat6(Citoplasm)tiotavio
 
Orgànuls cel·lulars
Orgànuls cel·lularsOrgànuls cel·lulars
Orgànuls cel·lularsFrancinons
 
Orgànuls cel.lulars
Orgànuls cel.lularsOrgànuls cel.lulars
Orgànuls cel.lularsconchi
 
Ud6 la cèl·lula, unitat d’estructura i funció
Ud6 la cèl·lula, unitat d’estructura i funcióUd6 la cèl·lula, unitat d’estructura i funció
Ud6 la cèl·lula, unitat d’estructura i funcióBfalco
 
La Cel
La CelLa Cel
La Celconchi
 
ceulasl teixit organos del cuerpo humano
ceulasl teixit organos del cuerpo humanoceulasl teixit organos del cuerpo humano
ceulasl teixit organos del cuerpo humanoAdrianaMiclea2
 
Unitat_1_ 4t_ESO
Unitat_1_ 4t_ESOUnitat_1_ 4t_ESO
Unitat_1_ 4t_ESOebanqueri
 
Expo 2 (Célula Procariota y Eucariota)
Expo 2 (Célula Procariota y Eucariota)Expo 2 (Célula Procariota y Eucariota)
Expo 2 (Célula Procariota y Eucariota)Javier
 
Bio1 09 10 Unitat7(Nucli Mitosi)
Bio1 09 10 Unitat7(Nucli Mitosi)Bio1 09 10 Unitat7(Nucli Mitosi)
Bio1 09 10 Unitat7(Nucli Mitosi)tiotavio
 
La cèl·lula, unitat de vida
La cèl·lula, unitat de vidaLa cèl·lula, unitat de vida
La cèl·lula, unitat de vidaCC NN
 
Organuls característiques esquema y quadre
Organuls característiques esquema y quadreOrganuls característiques esquema y quadre
Organuls característiques esquema y quadreBiancaPlasenciaArtea
 
4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 01 - La cèl.lula i la divisió cel.lular
4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 01 - La cèl.lula i la divisió cel.lular4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 01 - La cèl.lula i la divisió cel.lular
4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 01 - La cèl.lula i la divisió cel.lularINS Escola Intermunicipal del Penedès
 

Similar a Biologia 2n Batxillerat. U08.Citosol i estructures no membranoses (20)

Bio1 09 10 Unitat6(Citoplasm)
Bio1 09 10 Unitat6(Citoplasm)Bio1 09 10 Unitat6(Citoplasm)
Bio1 09 10 Unitat6(Citoplasm)
 
Orgànuls cel·lulars
Orgànuls cel·lularsOrgànuls cel·lulars
Orgànuls cel·lulars
 
Orgànuls cel.lulars
Orgànuls cel.lularsOrgànuls cel.lulars
Orgànuls cel.lulars
 
Ud6 la cèl·lula, unitat d’estructura i funció
Ud6 la cèl·lula, unitat d’estructura i funcióUd6 la cèl·lula, unitat d’estructura i funció
Ud6 la cèl·lula, unitat d’estructura i funció
 
La Cel
La CelLa Cel
La Cel
 
ceulasl teixit organos del cuerpo humano
ceulasl teixit organos del cuerpo humanoceulasl teixit organos del cuerpo humano
ceulasl teixit organos del cuerpo humano
 
Unitat_1_ 4t_ESO
Unitat_1_ 4t_ESOUnitat_1_ 4t_ESO
Unitat_1_ 4t_ESO
 
Cel eucariota
Cel eucariotaCel eucariota
Cel eucariota
 
Delimitat
DelimitatDelimitat
Delimitat
 
Expo 2 (Célula Procariota y Eucariota)
Expo 2 (Célula Procariota y Eucariota)Expo 2 (Célula Procariota y Eucariota)
Expo 2 (Célula Procariota y Eucariota)
 
Ud1 na1 professor
Ud1 na1 professorUd1 na1 professor
Ud1 na1 professor
 
Bio1 09 10 Unitat7(Nucli Mitosi)
Bio1 09 10 Unitat7(Nucli Mitosi)Bio1 09 10 Unitat7(Nucli Mitosi)
Bio1 09 10 Unitat7(Nucli Mitosi)
 
La cèl·lula, unitat de vida
La cèl·lula, unitat de vidaLa cèl·lula, unitat de vida
La cèl·lula, unitat de vida
 
Organuls característiques esquema y quadre
Organuls característiques esquema y quadreOrganuls característiques esquema y quadre
Organuls característiques esquema y quadre
 
4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 01 - La cèl.lula i la divisió cel.lular
4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 01 - La cèl.lula i la divisió cel.lular4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 01 - La cèl.lula i la divisió cel.lular
4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 01 - La cèl.lula i la divisió cel.lular
 
Unitat3
Unitat3Unitat3
Unitat3
 
Unitat3
Unitat3Unitat3
Unitat3
 
Ud3
Ud3Ud3
Ud3
 
Tema 8
Tema 8Tema 8
Tema 8
 
Cèl·lula
Cèl·lulaCèl·lula
Cèl·lula
 

Biologia 2n Batxillerat. U08.Citosol i estructures no membranoses

  • 1. UNITAT 8 El citosol i les estructures no membranoses de la cèl·lula 1
  • 2. Què estudiarem? 1. El citoplasma 2. Les inclusions citoplasmàtiques 3. El citoesquelet 4. El centrosoma 5. Els cilis i els flagels 6. Els ribosomes 7. La matriu extracel·lular 8. La paret cel·lular 2
  • 3. 1. El citoplasma • Situat entre embolcall nuclear i membrana plasmàtica. • Constituït per: 1. El citosol 2. El citoesquelet 3. Els orgànuls cel·lulars 4. Les inclusions citoplasmàtiques 3
  • 4. 1.1. El citosol • Anomenat també hialoplasma. • Medi líquid intern del citoplasma. • Delimitat pel sistema membranós cel·lular determinat per: 1. Membrana plasmàtica. 2. Embolcall nuclear. 3. Membranes d’orgànuls. 4
  • 5. 1.1.1. Estructura i funcions del citosol • Dispersió col·loïdal: 85% aigua amb molècules dissoltes: 1. Pròtids: aminoàcids,enzims i proteïnes estructurals. 2. Lípids. 3. Glúcids: mono i polisacàrids. 4. Àcids nucleics: tRNA i mRNA. 5. Nucleòtids: ATP… 6. Altres: nucleòsids,productes del metabolisme i sals minerals. 5
  • 6. • Contingut en aigua variable, segons les necessitats metabòliques de la cèl·lula: 1. Forma sol (més aigua): consistència fluida 2. Forma gel (menys aigua): consistència viscosa Ex: locomoció cel·lular, moviment ameboide. • Citosol regula el pH intracel·lular. • Hi tenen lloc la majoria de les reaccions metabòliques. Alt contingut d’enzims. 6
  • 7. • Reaccions metabòliques importants al citosol 1. Gliconeogènesi: síntesi del glicogen. 2. Glicogenòlisi: degradació del glicogen. 3. Biosíntesi d’aminoàcids: síntesi de proteïnes, activació o unió dels aminoàcids amb els tRNA respectius. 4. Modificacions proteiques. 5. Lipogènesi: biosíntesi àcids grassos condensant el malonil-CoA. 6. Fermentació làctica: en condicions anaeròbiques, transformació de l’àcid pirúvic de la glicòlisi en àcid làctic (agulletes). 7. Moltes reaccions amb ATP o tRNA implicats. 7
  • 8. • Els processos anteriors es duen a terme gràcies a la comunicació que hi ha entre el nucleoplasma i el citosol a través dels porus nuclears. • El citosol conté el citoesquelet fibrós i orgànuls cel·lulars (amb o sense membrana). • També hi trobem macromolècules de reserva energètica, formant grànuls: les inclusions cel·lulars. Ex: glicogen i lípids. 8
  • 9. 2. Les inclusions citoplasmàtiques • Acumulacions de substàncies hidròfobes no envoltades de membrana. • En les cèl·lules procariotes i eucariotes, animals i vegetals. • Poden ser de 3 tipus: 1. Reserva energètica. 2. Pigments 3. Proteïnes precipitades per excessiva concentració 9
  • 10. 2.1. Inclusions de reserva • Cèl·lules animals: 1. Glicogen: Abundant en cèl·lules hepàtiques i musculars. Quan la concentració de glucosa en sang és inferior a 1g/L el glicogen s’hidrolitza. El de les cèl·lules hepàtiques es reparteix pel cos, el de les musculars l’empren elles. 2. Lípids: Triglicèrids normalment, en forma de gotes al citosol especialment en adipòcits. 10
  • 11. • Cèl·lules vegetals: 1. Gotes de greix: En llavors oleaginoses 2. Olis essencials: Terpens que formen gotetes líquides. En cèl·lules de plantes aromàtiques i pericarpis de cítrics. 3. Làtex: Líquid lletós per tapar ferides. En eufòrbies, arbre del cautxú… 11
  • 12. 2.2. Pigments • Substàncies acolorides presents en els teixits animals. • Lipofucsina: groc terrós, producte final de l’activitat cel·lular i abundant en cèl·lules nervioses i cardíaques envellides. • Hemosiderina: terrosa i groguenca resultat de la degradació de hemoglobina quan es destrueixen els eritròcits. 12
  • 13. 2.3. Inclusions de proteïnes precipitades • Generalment productes de rebuig. • Depòsits de diferents proteïnes, generalment cristal·litzades, en cèl·lules animals. • Ex: cristalls de Charcot-Böttcher en tubs seminífers de mamífer i cristalls de Reinke de les cèl·lules de Leydig també en tubs seminífers. 13
  • 14. 3. El citoesquelet • Xarxa de filaments proteics amb funció esquelètica. • Aquests filaments s’associen entre ells i amb el sistema membranós mitjançant proteïnes. • Present en totes les cèl·lules eucariotes. • Tres tipus de filaments: 1. Microfilaments 2. Filaments intermedis 3. Microtúbuls 14
  • 15. Membrana plasmàtica Microfilaments Filaments intermedis Microtúbuls 15
  • 16. 16
  • 17. 3.1. Microfilaments • Component més abundant del citoesquelet. • Filaments d’actina (70 Å): 2 cadenes actina en hèlix. • Filaments de miosina: feixos gruixuts de miosina 17
  • 18. • Funcions dels microfilaments 1. Mantenir forma cel·lular, però no fixa: constitueixen el còrtex, estructura reticular densa sota la membrana plasmàtica. 2. Generar emissió pseudopodis: necessaris pel desplaçament i la fagocitosi d’algunes cèl·lules. Creixement de les fibres d’actina a favor de l’avanç del pseudopodi. 3. Generar i estabilitzar prolongacions citoplasmàtiques: microvellositats de l’epiteli intestinal. Prolongacions que se sostenen graciés als microfilaments d’actina associats a proteïnes. 4. Possibilitar el moviment contràctil de les cèl·lules musculars: la miosina provoca aproximació de l’actina gastant ATP escurçant les miofibril·les = musculatura contreta. 18
  • 19. Moviment de contracció muscular Caps de miosina Actina Miosina Múscul relaxat Múscul contret 19
  • 20. 20
  • 21. 3.2. Filaments intermedis • Constituïts per proteïnes filamentoses. • Gruix intermedi entre els altres dos (microfilaments i microtúbuls) de 150Å. • Funcions: • Generalment estructurals. • Manteniment forma cel·lular, típics en cèl·lules sotmeses a esforços mecànics (musculars llises i epitelials). 21
  • 22. • Diversos tipus: 1. Neurofilaments: axons neuronals. 2. Tonofilaments o filaments de queratina: en cèl·lules epitelials especialment als desmosomes. Les més superficials es queratinitzen com els cabells, ungles o pell. 3. Filaments de vimentina: teixit conjuntiu. 4. Filaments de desmina: cèl·lules musculars. 22
  • 23. 23
  • 24. 3.3. Microtúbuls • Formats per dímers de β i α-tubulina. • Originats a partir del centre organitzador de microtúbuls: • En animals s’anomena regió pericentriolar del centrosoma. • En vegetals s’anomena material birefringent del centrosoma. • Donen lloc a: citoesquelet, fus acromàtic, centríols i estructures que se’n deriven (cilis i flagels). • Són cilíndrics i buits, formats de 13 protofilaments constituïts per dímers de tubulina. • Gruix: 250 Å. 24
  • 25. 25
  • 26. • Funcions dels microtúbuls 1. Realitzar moviment cel·lular: elements estructurals dels cilis i flagels, participen en emissió de pseudopodis. 2. Serveixen de base per estructurar citoesquelet: atesa la seva grandària en són l’element més important. 3. Determinar forma cel·lular: axó neuronal. 4. Distribueix els orgànuls: alguns es desplacen al llarg dels microtúbuls, vesícules, cloroplasts, mitocondris i vacúols. RE i AG estan quiets perquè els subjecten. 5. Mobilitzar cromosomes: formen el fus acromàtic o mitòtic que reparteix els cromosomes a les filles. 26
  • 27. 27
  • 28. 28
  • 29. 29
  • 30. 30
  • 31. 4. El centrosoma • També citocentre. • Centre dinàmic cel·lular: correspon a la zona on hi ha el centre organitzador de microtúbuls (COM). • Responsable, del moviment cel·lular realitzat pels microtúbuls en el fus acromàtic i de l’extern de cilis i flagels. 31
  • 32. • Tipus de centrosomes 1. Amb centríols: cèl·lules animals, de protozous i algues. 2. Sense centríols: fongs, vegetals superiors i alguns protozous. Sense límits definits. Els microtúbuls del fus acromàtic es formen ben igual. Si participen en el repartiment cromosomal s’anomenen casquets polars. 32
  • 33. 33
  • 34. 4.1. Estructura i funció del centrosoma • Centrosoma amb centríols: 1. Regió pericentriolar: COM, orgànul que origina els microtúbuls. 2. Àster: conjunt de microtúbuls radials que surten de la regió pericentriolar. Les seves fibres fixen centrosomes a la membrana durant la mitosi. 3. Diplosoma: dos centríols perpendiculars entre si. Cada centríol format per 9 triplets de microtúbuls formant un cilindre. Estructura estable gràcies a proteïnes que uneixen els triplets amb ponts. • Els centrosomes originen undulipodis (cilis i flagels), fus acromàtic i estructura del citoesquelet. 34
  • 35. 35
  • 36. 5. Els cilis i els flagels • També undulipodis. • Prolongacions citoplasmàtiques mòbils a la superfície cel·lular. • Estructura interna: 9 + 2, 9 doblets i 2 microtúbuls centrals. • Gruix de 0.25µm. • Llargada: cilis (2 a 20µm) gran nombre, flagels (10 a 200µm) nombre reduït, un o dos. • Responsables mobilitat de la cèl·lula. Els cilis creen turbulències al voltant de la cèl·lula per atraure aliment o desplacen substàncies externes. 36
  • 37. 37
  • 38. 5.1. Estructura i funció de cilis i flagels • De l’exterior a l’interior hi ha 4 zones: 1. Tija: - Eix intern o axonema (2 microtúbuls envoltats per una beina central) - 9 parells de microtúbuls - Medi intern - Membrana plasmàtica. - Molècules proteiques presents: -Nexina: uneix diplets entre si i manté la disposició cilíndrica de l’axonema. - Fibres radials: uneix diplets amb beina. - Dineïna: funció ATPasa permetent el moviment entre els diferents grups de microtúbuls (moviment de l’undulipodi). 38
  • 39. 2. Zona de transició: - Formada per diplets però sense el central i sense membrana plasmàtica ja que es troba dins el citoplasma. 3. Corpuscle basal o cinetosoma: - 9 triplets de microtúbuls. - Dos parts: - Superior o distal: igual que un centríol, aquí s’organitzen els microtúbuls que formaran l’axonema. -Inferior o proximal: eix central proteic d’on surten làmines radials cap als 9 triplets perifèrics. Estructura roda de carro. 4. Arrel: Conjunt de microfilaments de funció contràctil. 39
  • 40. 40
  • 41. 6. Els ribosomes • Estructures globulars, sense membrana. • Constituïts per: diferents proteïnes associades a rRNA procedents del nuclèol. • Presents en totes les cèl·lules, escassos en espermatozous i eritròcits. • Dispersos al citosol o adherits a membrana del RER a través de riboforines (proteïnes). També en mitocondris i estromes de cloroplasts semblants als ribosomes procariotes. 41
  • 42. 6.1. Estructura dels ribosomes eucariotes • Corpuscles esfèrics de 200 Å de diàmetre. • Textura porosa. • Velocitat de sedimentació de 80 S. • Dues subunitats: 1. Petita: 40 S 2. Grossa: 65 S • Subunitats separades al citoplasma, s’uneix només per sintetitzar proteïnes. • Ribosma = 80% aigua, 10% rRNA i 10% Proteïnes. En pes sec rRNA = proteïnes (50%). 42
  • 43. • La principal funció dels ribosomes eucariotes és la biosíntesi de proteïnes: 1. L’mRNA s’uneix a subunitat petita (40 S). 2. Després s’hi uneix la grossa (65 S). 3. Comença la síntesi proteica. 4. Un cop acabada la síntesi les subunitats se separen de nou. 5. L’mRNA és llegit per 5-40 ribosomes separats 100 Å. Aquestes cadenes són els poiribosomes o polisomes. 43
  • 44. 44
  • 45. 7. La matriu extracel·lular • Element propi cèl·lules animals. • Manté unides cèl·lules d’un teixit i teixits d’un òrgan. • Formada per fibres proteiques. • Proporciona consistència, elasticitat i resistència, condicionant la forma, desenvolupament i proliferació de les cèl·lules. • Abundant en teixits connectius (conjuntiu i cartilaginós). • Acumula: depòsits de fosfat de calci (t. ossi), de quitina (exoesquelet artròpodes) o sílice (esponges). 45
  • 46. 7.1. Estructura de la matriu extracel·lular • Composta per substància fonamental amorfa on hi ha immersa una xarxa de fibres proteiques: 1. Col·lagen 2. Elastina 3. Fibronectina 46
  • 47. • Col·lagen: - Proteïna filamentosa de 3 cadenes en triple hèlix. Estructura, resistència i consistència. • Elastina: - Proteïna filamentosa que proporciona elasticitat. • Fibronectina: - Glicoproteïna que forma trama filamentosa amb funció adherent entre cèl·lules i entre elles i fibres de col·lagen. 47
  • 48. • Substància fonamental amorfa: - Constituïda per proteoglicans. - Proteoglicans: llarga cadena d’àcid hialurònic amb moltes proteïnes filamentoses unides. Similar a un arbre on les branques són les proteïnes filamentoses. Les fulles són glicosaminoglicans (hidròfils) que retenen aigua i ions. 48
  • 49. 49
  • 50. 7.2. Funcions de la matriu extracel·lular • Servir de nexe d’unió. • Omplir espais intercel·lulars. • Donar consistència als teixits i òrgans. • Resistència a la compressió: gràcies a aigua retinguda per substància fonamental amorfa. • Permet difusió de molècules hidrosolubles a través seu. • A través d’ella migren les cèl·lules. Influeix en la disposició espacial cel·lular. 50
  • 51. 8. La paret cel·lular • Coberta gruixada i rígida de cèl·lules vegetals, fongs i bacteris. • Paret eucariota i procariota són diferents: - En eucariotes trobem microfibril·les de polisacàrids. En procariotes no. 51
  • 52. 8.1. Paret cel·lular de vegetals • Formada per una xarxa de fibres de cel·lulosa i una matriu. • En la matriu hi ha aigua, sals minerals, hemicel·lulosa i pectina (reté aigua). • La cèl·lula secreta la cel·lulosa que es diposita formant capes. D’exterior a interior: 1. Làmina mitjana 2. Paret primària 3. Paret secundària 52
  • 53. • Làmina mitjana: primera capa sintetitzada. • Paret primària: segona capa sintetitzada. Prima, flexible i elàstica. • Paret secundària: Última capa sintetitzada. Perdura després de la mort cel·lular. Serveix de suport a les plantes, sobretot arbres que per això poden créixer tant. 53
  • 54. • La matriu es pot impregnar amb: 1. Lignina: Rigidesa a la paret, en teixits llenyosos. 2. Suberina i cutina: Impermeabilitzen la paret. Suberina a l’escorça i cutina a epidermis de fulles i tiges. 3. Carbonat calci i sílice: Rígides a epidermis de moltes fulles. 54
  • 55. • Funcions de la paret vegetal 1. Dóna forma i rigidesa a la cèl·lula vegetal impedint que es trenqui: la cèl·lula manté un gradient osmòtic que fa que entri constantment aigua al citoplasma. 2. Cèl·lules meristemàtiques (creixement de la planta) tenen paret primària molt prima i AG molt desenvolupat per fabricar components de la paret cel·lular. 55
  • 56. 8.1.1. Plasmodesmes i porus • Intercanvi aigua i soluts entre cèl·lules: - Plasmodesmes: orificis per on es comuniquen els citoplasmes de les dues cèl·lules en contacte, formats en la divisió cel·lular quan es forma la làmina mitjana. Distribuïts o formant grups (camps primaris de porus). - Porus: cavitats o depressions de la paret secundària. 56
  • 57. 8.2. Paret cel·lular de fongs • Formada per polisacàrids i proteïnes: quitina, glican i mannan. • Composició és diferent entre grups (i edat) i serveix d’indicador taxonòmic. També varia segons el pH, la temperatura i la composició del medi. 57
  • 58. • Esquelet rígid de fibril·les de polisacàrids (principalment quitina) + material cimentant (amorf) formant un gel molt viscós. • Compost cimentant: polisacàrids no fibril·lars, proteïnes i lípids. • Fibril·les de diàmetre semblant al de les de cel·lulosa de vegetals. • Característiques principals: 1. Gran plasticitat: davant els possibles tipus d’estrès ambiental (canvis osmòtics). 2. Interacció amb el medi: proteïnes de la paret , algunes adhesives i actuen com a receptors en el medi extern, altres amb capacitat immunògena. 58
  • 59. 59
  • 60. 8.3. Paret bacteriana • Tant en gram+ (membrana i paret) com en gram- (membrana-paret-membrana) hi ha una capa de mureïna: peptidoglicà de NAG (N- acetilglucosamina) i NAM (N-acetilmuràmic) units formant xarxes. • Molts antibiòtics (penicil·lina) no destrueixen la paret sinó que impedeixen la unió entre NAM- NAG. S’impedeix la proliferació bacteriana. • El procariota Aphragmabacteria no pot sintetitzar l’àcid muràmic i per tant no presenta paret cel·lular. La penicil·lina no els pot atacar. 60
  • 61. 61