SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 60
UNITAT 16
Els microorganismes



                      1
Què estudiarem?

1.   Característiques dels microorganismes
2.   Els microorganismes procariotes
3.   Els microorganismes eucariotes
4.   Els virus



                                             2
1. Característiques dels
          microorganismes
• Éssers de mida microscòpica.
• Es medeixen en: micres (µm), nanòmetres (nm)
  i angstroms (Ǻ)
  1 mm = 1000 µm= 1000000 nm = 10000000 Ǻ.
• Poden ser unicel·lulars o pluricel·lulars.
• Poden ser procariotes o eucariotes.
• Poden ser autòtrofs o heteròtrofs.
• La cèl·lula microbiana du a terme totes les
  funcions vitals (nutrició, relació i reproducció).
• Es troben en els tres dominis en que es
  divideixen els éssers vius: bacteria (eubacteris),
  archaea (arquobacteris) i eukarya.
                                                   3
• L’arbre es basa en l’estudi de les diferències de
  seqüències de rRNA comú a tots els éssers vius.
• Es pot observar com hi ha una arrel (LUCA), que es
  l’últim avantpassat comú a totes les cèl·lules modernes
  (compartit per tots els éssers vius). Aquesta arrel
  coincideix amb un microorganisme hipertermòfil (viu a
  115º).




                                                        4
CARACTERÍSTIQUES            BACTERIA             ARCHAEA             EUKARYA


 Embolcall nuclear            Absent               Absent              Present

     Orgànuls
                              Absent              Absents             Presents
     membranosos
 Peptidoglicans a la
                              Present              Absent              Absent
      paretcel·lular
  RNA-polimerasa            Una classe        Diverses classes     Diverses classes

Aminoàcid iniciador
    de la síntesi de      Formilmetionina        Metionina            Metionina
       proteïnes

Histones associades
                              Absents             Presents            Presents
      amb el DNA

Cromosoma circular           Presents             Presents             Absent

   Bicapa lipídica       Amb enllaços èster   Amb enllaços èter   Amb enllaços èster


Capacitat de créixer a
     temperatures               No                 Alguns                No
   superiors a 100ºC


                                                                                       5
2. Els microorganismes
               procariotes
• Dins dels dominis bacteria i archaea.
• No tenen nucli cel·lular (DNA dispers al citoplasma).
• Organismes estructuralment molt simples, però amb un
  metabolisme complex.
• Només alguns (cianobacteris) poden formar colònies
  pluricel·lulars.




          Escherichia coli    Vibrio cholerae
                                                      6
2.1. Bacteris
• Els bacteris (del grec βακτηρία, bastó) o procariotes (del
  grec pros = abans ikarion = nucli).
• Actualment es coneixen unes 9000 espècies de bacteris
  (1% de totes les que poden existir a la Terra).
• Mida: des de 1’5µm fins a 600µm (Epulopiscium
  fishelsoni)
            )




• Organismes simples, amb escasses estructures internes
  i tan sols quatre tipus morfològics.

                                                           7
• Es coneixen quatre tipus morfològics:
  – Cocs: forma esfèrica
  – Bacils: forma de bastó
  – Espirils: forma helicoïdal
  – Vibrions: forma de coma




                                          8
• Poden formar diferents tipus d’agrupacions:
  – Cocs:
     •   Diplococs (parelles).
     •   Estreptococs (cadenes).
     •   Estafilococs (formen raïms).
     •   Sarcines (associacions irregulars).
  – Bacils forma de bastó.




                                                9
Exemples:
• Amb forma de cocs:
   – 1.Stafilococcus aureus
   – 2.Diplococcus
     pneumoniae
   – 3.Streptococcus
     pyogenes
• Amb forma de bacils:
   – 4.Bacillus subtillis
   – 5.Corynebacterium
     diphteriae
   – 6.Ebertheria typhi
• Amb forma de vibrios i
  espirils:
   – 7.Vibrio comme
   – 8.Spirillum volutans
   – 9.Treponema pallidum

                            10
2.2. Estructura bacteriana
• L’estructura interna és simple però l’externa és
  complexa. Les principals parts són:
  –   Càpsula bacteriana.
  –   Paret bacteriana.
  –   Membrana plasmàtica.
  –   Ribosomes.
  –   Inclusions.
  –   Orgànuls especials.
  –   Cromosoma bacterià.
  –   Flagels.
  –   Pèls.

                                                     11
2.2.1. Càpsula bacteriana
• Capa rígida ben definida, formada per una sèrie
  de polímers orgànics (polisacàrids) que envolta
  la paret bacteriana.
• Generalment conté glicoproteïnes i un gran
  nombre de polisacàrids diferents, incloent
  alcohols i hidrats de carboni.
• Capa amb capacitat de absorbir aigua, es
  denomina capa mucosa o glicocàlix.
• La presenten algunes bactèries (tant gram
  positiu i gram negatiu) i que es dipositen a
  l'exterior de la seva paret cel·lular.
                                                12
• La     presència      de
  càpsula va associada a
  factors de virulència
  (capacitat          d'un
  microorganisme        de
  causar malaltia).
• La      càpsula      els
  serveixen a les bateries
  com a:
  – Coberta          protectora
    resistent a la fagocitosi.
  – Dipòsit d'aliments.


                                  13
2.2.2. Paret bacteriana
• Coberta rígida que dóna forma a les cèl·lules
  bacterianes. Amb un gruix de 50 a 100Ǻ.
• Presenta una capa de mureïna (peptidoglican).
  Aquesta capa es permeable a sals minerals i
  molècules orgàniques petites.
• Sensible a lisozim (trenca enllaços glicosídics
  dels peptidoglicans).
• En funció de la composició de la paret
  bacteriana se'n distingeixen dos tipus de
  bacteris:
  – Gram +: només presenten capa de mureïna (es
    tenyeixen de blau).
  – Gram -: a més de la capa de mureïna, presenten una
    membrana externa (es tenyeixen de rosa).

                                                     14
15
• Per diferenciar els dos tipus de bacteris s’utilitza
  la tinció de gram, que es resumeix en quatre
  passes:
   – 1. Es tenyeixen tots els bacteris de color blau amb
     cristall violeta.
   – 2. S’afegeix lugol que provocarà que només els
     bacteris que tenen la capa de mureïna es tornin
     impermeables a l’alcohol (Gram +).
   – 3. S’afegeix alcohol que destenyirà els bacteris
     sense capa de mureïna exposada.
   – 4. Es tenyeix amb safranina els bacteris que no han
     absorbit el cristall violeta (Gram -).




                                                       16
2.2.3. Membrana plasmàtica
• Igual que la membrana plasmàtica de qualsevol
  eucariota excepte en que no té colesterol.
• Delimita el bacteri (present tant a Gram + com a
  Gram -) i regula el pas de substàncies.
• La membrana plasmàtica conté nombrosos
  sistemes enzimàtics que duen a terme les
  següents funcions:
  – Dirigir la replicació del DNA (DNApolimerasa).
  – Realitzar la respiració bacteriana (ATPsintetases).
  – Realitzar fotosíntesi (bacteris fotosintètics) ja que té
    Fotosistemes I.
  – Assimilació de nitrogen (NO3-, NO2-, N2).
  – Presència de nitrogenasa.


                                                           17
18
2.2.4. Ribosomes
• Partícules globulars (d’uns 200Ǻ).
• A cada cèl·lula es troben entre 5000 i
  20.000.
• Poden agrupar-se formant poliribosomes.
• Els ribosomes procariotes son més petits
  que els eucariotes (70S).




                                         19
2.2.5. Inclusions
• Grànuls de substàncies que actuen com a reserva
  d’energia (midó, lípids) o com a precursors per a
  components estructurals i macromoleculars.
• Algunes d’aquestes inclusions poden estar tancades en
  membranes atípiques que les separen de la resta de la
  cèl·lula (Exemples: Bacteris vermells del sofre:
  Isocromatium buderi, bacteris amb magnetosomes:
  Magnetospirillum magnetotacticum).




                                                      20
2.2.6. Orgànuls especials
• Pot haver-hi de diversos tipus:
  – Tilacoides:       amb        pigments fotosintètics
    (cianobacteris).
  – Orgànuls diminuts: delimitats per membranes de
    proteïnes. Hi ha diversos tipus:
     •   Vacúols de gas (contenen aire).
     •   Clorosomes o vesícules de clorobi (amb pigments
         fotosintètics).
     •   Carboxisomes o cossos polièdrics (amb Rubisco).




                                                       21
2.2.7. Cromosoma bacterià
• Constituït per una doble cadena circular (encara que hi
  ha excepcions) situada al nucleoide (regió nuclear).
• Associat a RNA i proteïnes. A més á més esta altament
  enrotllat i unit a proteïnes de membrana plasmàtica.
• Les bactèries també poden contenir plasmidis (DNA
  circular amb replicació autònoma).
• El DNA dels bacteris està constituït per una sola
  molècula en doble hèlix (molt gran en comparació al
  tamany de la bactèria), circular, superenrrotllada.




                                                        22
2.2.8. Flagels
• Apèndix llargs formats per un filament mòbil que s’utilitza pel moviment
  cel·lular.
• Pot haver-hi un o varis (100) al mateix bacteri.
• Amb estructura diferent als flagels de les cèl·lules eucariotes.


               Monòtrics (amb un)

               Lofòtrics (diversos en un sol pol)

               Amfítrics (flagels en ambdós pols)

               Perítrics (envolten al bacteri)

               Àtrics (no tenen)



                                                                       23
2.2.9. Pèls
• Només presents als bacteris Gram -.
• Són estructures allargades i buides,
  mitjançant les quals s’adhereixen a
  diferents superfícies.
• Constituïdes per pilina (proteïna).
• N’hi ha de dos tipus:
  – Pili sexuals (pèls de conjugació).
  – Fímbries (pèls d’unió).




                                         24
2.3. Fisiologia bacteriana

• Tots els bacteris desenvolupen les tres funcions
  vitals (nutrició, relació i reproducció).
• Per estudiar la seva fisiologia són cultivats al
  laboratori (tan sols són cultivables un 1%).
• Cada bacteri té un medi de cultiu específic en
  funció de les seves condicions de creixement
  (CO2, SO4-, etc).
• Els medis de cultiu es poden preparar en medi
  líquid o en forma de gel (agar-agar).

                                                 25
2.3.1. Nutrició
• Els bacteris poden dur a terme tots el tipus de
  metabolisme coneguts
• Autòtrofes: font de carboni inorgànica.
  – Fotolitòtrofes: utilitzen la llum com a font d’energia.
  – Quimiolitòtrofes: utilitzen la energia alliberada en
    les reaccions químiques.
• Heteròtrofes: font de carboni orgànica.
  – Fotoorganòtrofes: utilitzen la energia lluminosa.
  – Quimioorganòtrofes: utilitzen la energia de les
    reaccions químiques. La majoria dels bacteris
    pertanyen a aquet grup.

                                                          26
• En funció de les seves necessitats
  d’oxigen, els bacteris es classifiquen:
  – Bacteris aerobis estrictes. Exemples:
    Bacillus, Mycobacterium, etc.
  – Bacteris anaerobis estrictes. Exemple:
    Clostridium spp.
  – Bacteris anaerobis facultatius. Exemples:
    Enterobacteris (E. coli, Salmonella spp.)




                        Clostridium perfringens
                             en medi SPS          27
2.3.2. Relació
• Molts bacteris posseeixen mobilitat:
  – Mitjançant reptació.
  – Per moviment de contracció/dilatació.
  – Mitjançant flagels.
• Com a resposta a canvis brusc en el medi,
  alguns bacteris (Bacillus, Clostridium)
  tenen la capacitat de formar espores com
  a formes de resistència.
• Aquestes espores poden viure en forma
  latent (criptobiosi) fins que les condicions li
  siguin favorables.
                                                28
29
2.3.3. Reproducció
• La seva reproducció és asexual:
  – Abans de dividir-se la cèl·lula es duplica el
    DNA (cromosoma circular).
  – Té lloc una bipartició o fissió binària.
• Les colònies de bacteris estan formades
  per individus clònics (idèntics).




                                                    30
• Els bacteris tenen mecanismes parasexuals pels
  quals intercanvien informació genètica amb
  altres bacteris. Els més importants són:
  – Conjugació. Transferència d’un fragment de DNA
    (plasmidi), amb contacte entre la cèl·lula donadora i
    la receptora a través dels pèls o pili sexual.
    Els plasmidis que es poden insertar dintre del
    cromosoma bacterià reben el nom d’episoma. Els
    bacteris que tenen episoma s’anomenen Hfr (High
    frequency recombination).
  – Transducció. Intercanvi de DNA per mitjà d’un
    bacteriòfag (agent transmissor).
  – Transformació. Hi ha una transferència de DNA que
    estava lliure al medi. Permet que hi hagi variabilitat
    entre bacteris de la mateixa espècie.
                                                         31
Conjugació    Transducció




             Transformació




                             32
• El creixement bacterià té diverses fases:
  – Latència: no hi ha augment de població (adaptació al
    medi).
  – Exponencial o logarítmica: fase de creixement (la
    població es duplica en cada generació).
  – Estacionària: Hi ha un equilibri entre reproducció i
    mort cel·lular.
  – Decliu o mort: La població decreix per falta de
    nutrients i acúmuls de productes tòxics (creats pel
    seu propi metabolisme).




                                                       33
2.4. Tipus de bacteris
• Bacteris purpuris i verds:
   – Fotosintètics (amb bacterioclorofil·la) i anaerobis.
   – Posseeixen clorosomes (amb PSI).
   – Es diferencien en dos tipus: Sulfuris (utilitzen H2O) i no sulfuris
     (utilitzen matèria orgànica)
• Cianobacteris:
   –   També anomenats cianofícies o algues verdes.
   –   Amb un pigment blau (ficodianina) a més de la clorofil·la a.
   –   Poden formar colònies filamentoses.
   –   Amb paret cel·lular semblant a la dels Gram -.
   –   Al citoplasma es distingeixen dues regions:
        •   Centroplasma(material genètic).
        •   Cromoplasma o zona perifèrica      (amb   sàculs,   ribosomes,
            carboxisomes, etc) .


                                                                         34
• Bacteris nitrificants:
  – Quimioautòtrofs.
  – Utilitzen o bé l’ió de l’amoni (Nitrosomones) o bé els
    oxidants de nitrit (Nitrobacter).
• Bacteris fixadors de nitrogen:
  – Aerobis Gram -.
  – Azotobacteri Rhizobium.
  – Fonamentals per fonamentar el cicle biogeoquímic
    del nitrogen.
• Bacteris entèrics:
  – Viuen a l’intestí d’alguns animals (flora), però també
    poden ser patògens.
  – Solen ser bacils gram negatius anaerobis facultatius.
  – γ-Proteobacteris: Escherichia, Shigella, Salmonella,
    Proteus, etc.


                                                             35
• Espiroquetes:
  – Bacteris mòbils amb forma d’espiral.
  – El més conegut, el patogen humà causant de la sífilis.
• Bacteris de l’àcid làctic:
  – Gram +. Anaerobis tolerants de l'oxigen.
  – Viuen en els productes de fermentació d’origen
    vegetal i animal.
  – En general no són patògens (ex. Bifidobacterium).
• Micoplasmes o afragmobacteris:
  – Molt petits i sense paret bacteriana i la seva
    membrana conté esterols.
  – Són molt patògens (Mycoplasma pneumoniae).


                                                         36
2.5. Arqueobacteris
• Són procariotes, generalment anaerobis.
• Solen viure en ambients extrems de temperatura,
  salinitat, etc.
• Amb membrana plasmàtica que pot ser monocapa o
  bicapa, sense àcids grassos.
• La seva membrana conté hidrocarburs isoprenoides
  (apolars o polars) que s’uneixen a la glicerina mitjançant
  enllaços èter (-C-O-C-).
• Parets sense peptidoglicans ni D-aminoàcids (contenen
  pseudoèptidoglicans i polisacàrids o proteïnes).
• Genoma format per una única molècula de DNA circular
  associat a histones.


                                                           37
• En general, son considerats com a fòssils
  vivents, ja que viuen als ambients que recorden
  la Terra primitiva.
• Se’n distingeixen diferents tipus:
  – Halòfils. Habiten aigües hipersalines (mar Mort).
    Exemple: Halobacterium.
  – Termòfils. Viuen a temperatures superiors als 80º.
    Exemples: Termofilus aquaticus o Pyrococcus
    furiosus (viu a temperatures de 104º).
  – Metanògens. Anaeròbics que generen metà
    (CO2+4H2→CH4+2H2O) i que, generalment, viuen en
    ambients fermentadors com els fons marins,
    l'estómac dels remugants (vaques). Exemple:
    Methanobacterium.

                                                     38
3. Els microorganismes
             eucariotes

• Microorganismes formats per cèl·lules
  amb nucli, posseeixen orgànuls cel·lulars.
  Pertanyen al grup dels eukarya.
  – Regne protoctistes: algues i protozous.
  – Regne fungi: fongs microscòpics.
• Tots els protozous son microorganismes,
  mentre que les algues i els fongs tenen
  representants macroscòpics.

                                              39
3.1. Algues microscòpiques
• Contenen cèl·lules amb cloroplasts (fotosíntesi) i
  diferents pigments (clorofil·les, xantofil·les i
  carotenoids).
• La seva paret cel·lular està constituïda per
  cel·lulosa.
• Hi ha unicel·lulars i pluricel·lulars.
• Realitzen la fotosíntesi oxigènica, per lo que es
  localitzen a la zona fòtica de la columna d’aigua.
• Poden reproduir-se sexual o asexualment.
• Viuen preferentment a medis aquàtics. Al mar
  formen el fitoplàncton (productors a la cadena
  tròfica marina).

                                                   40
3.1.1. Tipus d’algues microscòpiques
 • Algues euglenoides (fílum euglenòfits):
   – Unicel·lulars amb un únic flagel.
   – Amb un estigma (taca pigmentada sensible a la llum).
   – Sense paret cel·lular però amb membrana externa
     (per sobre de la membrana plasmàtica).
   – La substància de reserva que utilitzen es el paramil.
   – Viuen en aigües dolces i en llocs humits.
   – La majoria són autòtrofs, però també n’hi ha
     d'heteròtrofs.



                                                         41
• Algues dinoflagel·lades (fílum pirròfits):
  – Unicel·lulars fotosintètics amb dos flagels
    disposats perpendicularment.
  – Moltes tenen paret cel·lular o teca de
    cel·lulosa.
  – Utilitzen el midó com a substància de reserva.
  – Algunes espècies marines, si hi ha
    abundància de nutrients es reprodueixen tant
    ràpidament que tenyeixen de vermell
    determinades zones (marees roges) que
    poden ser perjudicials per altres espècies
    (creen toxines).


                                                 42
3.2. Protozous
• Unicel·lulars (3-800µm), eucariotes (sense paret cel·lular
  ni cloroplast).
• Tenen capacitat de desplaçament (pseudopodis, cilis o
  flagels) i sensibilitat davant diferents estímuls.
• Presenten nutrició heteròtrofa. En quant a captura de
  l’aliment poden ser paràsits, comensals, simbiòtics
  (similars als animals).
• Algunes espècies poden formar colònies.
• Viuen en ambients aquàtics o terrestres molt humits.
• Es reprodueixen de forma asexual per:
   – Divisió binària.
   – Divisió múltiple o esporulació.
• Algunes espècies (ciliòfors) poden presentar reproducció
  sexual per conjugació (fusió temporal de dos individus).

                                                           43
3.2.1. Tipus de protozous
• Mastigòfors o flagelats:
  – Es mouen mitjançant flagels.
  – La seva reproducció es per fissió longitudinal o bé per
    gàmetes (sexual).
  – Viuen en aigües dolces o són paràsits.
• Sarcodines o amebes:
  – Es mouen per pseudopodis.
  – La seva reproducció es per fissió simple o múltiple o
    per gàmetes.
  – Poden tenir la teca calcària (foraminífers) o de sílice
    (radiolaris).

                                                          44
• Apicomplesxos o esporozous:
  – Es mouen per contracció del cos.
  – La seva reproducció es per alternança sexual
    i asexual o per esporulació (formació
    d’espores, asexual).
  – Són endoparàsits.
  – Plasmodium: causant de la malària utilitza
    com a vector un mosquit.
• Ciliòfors o ciliats:
  – Es mouen mitjançant els cilis.
  – Es reprodueixen per conjugació.
  – Hi ha diverses classes.
                                               45
3.3. Fongs microscòpics
• Organismes eucariotes unicel·lulars o pluricel·lulars.
• Sense pigments fotosintètics.
• Amb nutrició heteròtrofa: secreten enzims digestius a
  l’exterior, sobre la matèria orgànica, i després
  absorbeixen les molècules originades.
• Es poden distingir els següents tipus:
   – Fongs saprofítics: s’alimenten de matèria orgànica en
     descomposició.
   – Fongs paràsits: s’alimenten de la matèria orgànica d’animals i
     plantes.
   – Fongs unicel·lulars: destaquen els llevats.
       •   Reproducció asexual (per gemmació).
       •   Importants per obtenir vi, cervesa, pa, etc.
   – Fongs pluricel·lulars: les floridures.
       •   Filamentosos (constituïts per hifes).
       •   Hifes sexuals (conidis).


                                                                  46
Característiques dels principals tipus de fongs


   Filum        Tipus d’espores     Hifes                Hàbitat               Exemples



                                                   El sòl i vegetals en       Floridura del
 Zigomicets       Zigòspores      Sifonades
                                                     descomposició                 pa


                                                   El sòl i vegetals en
 Ascomicets       Ascòspores      Septades                                      Llevats
                                                     descomposició

                                                   El sòl i vegetals en
Basidiomicets    Basidiòspores    Septades                                       Bolets
                                                     descomposició


                                                                               Florits de
  Oomicets         Oòspores       Sifonades              L’aigua
                                                                                l’aigua



                                                   El sòl i vegetals en
                                                                              Penicillium,
Deuteromicets    Conidiòspores    Septades     descomposició i la pell dels
                                                                              peu d’atleta
                                                         animals



                                                                                             47
4. Els virus
• Partícules molt petites (2500Ǻ) d’estructura molt senzilla.
• Paràsits obligats intracel·lulars o intrabacterians
  (bacteriòfags).
• Contenen un genoma format per un sol tipus d’àcid
  nucleic (RNA o DNA).
• Presenten la mínima informació genètica (replicació i
  estructura).
• No tenen activitat sintetitzadora de lípids, glúcids ni
  aminoàcids.
• S’organitzen a partir d’un procés d’autoensamblatge a
  partir d’uns components performats.
• Els virus no creixen ni es divideixen, es repliquen.
• Dintre del hoste, són elements vius, però fora d’ells són
  components metabòlicament inerts.
• Posseeixen capacitat de perpetuació biològica.
                                                            48
• Poden presentar dues fases:
  – Fase extracel·lular:
    •   Es troben fora de les cèl·lules i són totalment
        inerts.
    •   En aquesta fase reben el nom de partícules
        víriques o virions.
  – Fase intracel·lular:
    •   S’adhereixen a la superfície de les cèl·lules (hoste)
        on introdueixen el seu material genètic (DNA o
        RNA) i fan ús dels recursos de la cèl·lula que han
        infectat per reproduir-se.




                                                            49
4.1. Estructura dels virus
• Es classifiquen atenent diversos criteris:
   – Segons l’hoste que parasiten: bacteriòfags (fags),
     virus vegetals i virus animals.
   – Segons el tipus de material genètic (ssRNA, dsRNA,
     ssDNA, dsDNA).
   – Segons el tipus de càpsula proteica que els envolta .




                                                         50
• Estan formats per tres elements:
  – Genoma víric:
     •   O bé tenen DNA o bé tenen RNA.
  – Càpsida:
     •   Coberta proteica que envolta el genoma víric.
     •   Protegeix l’àcid nucleic.
     •   Està formada per capsòmers (proteïnes globulars
         col·locades de forma simètrica).
     •   El conjunt d’àcid nucleic i càpsida rep el nom de
         nucleocàpsida.
  – Coberta membranosa (embolcall):
     •   Embolcall que envolta la nucleocàpsida, compost
         d’una doble capa lipídica (que procedeix de la
         cèl·lula hoste).
                                                         51
• Les càpsides poden ser:
  – Càpsida icosaèdrica:
     •   20 cares triangulars.
     •   Capsòmers en forma d’hexons o pentons.
     •   Els hexons tenen 6 molècules de proteïna (protòmers) i els
         pentons 5.
     •   Exemple: virus del refredat.
  – Càpsida helicoïdal:
     •   Capsòmers idèntics disposats helicoïdalment formant una
         estructura tubular buida.
     •   Exemple: virus del mosaic del taba.
  – Càpsida complexa:
     •   En virus especialitzats a parasitar bacteris.
     •   Té dues parts, cap i cua (a la base i ha la placa basal on
         s’uneixen les fibres i les espines)
     •   Exemple: Bacteriòfag.
  – Càpsida amb embolcall:
     •   Capsòmers envoltats d’una coberta que conté glicoproteïnes.
     •   Exemple: virus de la grip.

                                                                   52
53
4.2. Cicle dels virus
• Els virus no es divideixen, es repliquen, és a dir,
  reprodueixen altres cadenes d’àcids nucleics
  idèntiques a les seves i amb embolcalls propis.
• En aquest procés de multiplicació, tots els
  components moleculars són sintetitzats per
  separat i després s’uneixen formant virions
  complets.
• Si és un virus ADN, el material genètic s’inserta
  en l’ADN cel·lular. Si és ARN, abans ha de
  transformar-lo.
• El seu cicle vital es pot desenvolupar de dues
  maneres:
   – Cicle lític.
   – Cicle lisogen.
                                                    54
55
4.2.1. Cicle lític
• Condueix a la destrucció de la cèl·lula hoste. Un
  exemple són els bacteriòfags.
• Hi ha diferents fases:
  – Fixació: Els virus entren en contacte amb la superfície
    cel·lular i s’hi adhereixen.
  – Penetració: El fag perfora (lisozims) la paret cel·lular del
    bacteri i introdueix l’àcid nucleic.
  – Eclipsi: El material genètic es fa amb el control del nucli
    cel·lular i dirigeix la síntesi de noves còpies tant del propi
    material genètic com de les proteïnes que formen la
    càpside.
  – Acoblament: Quan s’ha acumulat una quantitat suficient
    d’ambdós components comença la unió entre ells per
    formar nombrosos virions dins la cèl·lula infectada.
  – Lisi o alliberament: Finalment els nous virus acabats
    de formar trenquen la membrana cel·lular alliberant-se al
    medi per infectar altres cèl·lules.
                                                               56
57
4.2.2. Cicle lisogen
• Alguns virus, un cop han penetrat dins el citoplasma
  cel·lular poden incorporar el seu material genètic al nucli
  de la cèl·lula i romandre en estat latent, sense activar la
  síntesi de les seves proteïnes i àcids nucleics, durant un
  temps indefinit de fins a diversos anys.
• Aquests virus es van reproduint aprofitant les divisions
  cel·lulars però sense produir la infecció. En un moment
  determinat aquests virus s’activen i desenvolupen un
  procés molt semblant al cicle lític.




                                                            58
4.3. Viroides i prions
• A part dels virus es coneixen agents infecciosos
  més simples:
  – Viroides:
     •   Constituïts exclusivament per molècules de RNA circular de
         pocs centenars de nucleòtids.
     •   Infecta a cèl·lules vegetals.
     •   Exemple: malaltia de cadang-cadang, afecta als cocoters.
  – Prions:
     •   Proteïnes (generalment de membrana de les neurones) amb
         la mateixa o pràcticament la mateixa seqüència d’aminoàcids
         que una proteïna normal, però amb una estructura parcial
         diferent (anormalment plegada).
     •   Són resistents a tractaments físics i químics
     •   Exemple: síndrome de CreutzfeldtJjakob (degradació del
         sistema nerviós).


                                                                   59
60

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

T4 anabolisme heteròtrof
T4 anabolisme heteròtrofT4 anabolisme heteròtrof
T4 anabolisme heteròtrofmontsejaen
 
Biologia 2n Batxillerat. U14. El DNA, portador del missatge genètic
Biologia 2n Batxillerat. U14. El DNA, portador del missatge genèticBiologia 2n Batxillerat. U14. El DNA, portador del missatge genètic
Biologia 2n Batxillerat. U14. El DNA, portador del missatge genèticOriol Baradad
 
1. microorganismes
1. microorganismes1. microorganismes
1. microorganismesmpere599
 
Elements i compostos (2)
Elements i compostos (2)Elements i compostos (2)
Elements i compostos (2)Ramon Grau
 
Els microorganismes
Els microorganismesEls microorganismes
Els microorganismesRoser Aguilo
 
02. Els nivells d’organització de la matèria
02. Els nivells d’organització de la matèria02. Els nivells d’organització de la matèria
02. Els nivells d’organització de la matèriaDani Ribo
 
Biomolècules
BiomolèculesBiomolècules
BiomolèculesJordi Bas
 
Genètica i evolució 2nbat
Genètica i evolució 2nbatGenètica i evolució 2nbat
Genètica i evolució 2nbatmontsejaen
 
Biologia 2n Batxillerat. U03. Els glúcids
Biologia 2n Batxillerat. U03. Els glúcidsBiologia 2n Batxillerat. U03. Els glúcids
Biologia 2n Batxillerat. U03. Els glúcidsOriol Baradad
 
T7 dinàmica dels ecosistemes
T7 dinàmica dels ecosistemesT7 dinàmica dels ecosistemes
T7 dinàmica dels ecosistemesmontsejaen
 
La cèl·lula, unitat de vida
La cèl·lula, unitat de vidaLa cèl·lula, unitat de vida
La cèl·lula, unitat de vidaCC NN
 
Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.
Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.
Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.Oriol Baradad
 
Bioelements i biomolècules.
Bioelements i biomolècules. Bioelements i biomolècules.
Bioelements i biomolècules. Manel miguela
 

La actualidad más candente (20)

T4 anabolisme heteròtrof
T4 anabolisme heteròtrofT4 anabolisme heteròtrof
T4 anabolisme heteròtrof
 
Cilis i flagels
Cilis i flagelsCilis i flagels
Cilis i flagels
 
Biologia 2n Batxillerat. U14. El DNA, portador del missatge genètic
Biologia 2n Batxillerat. U14. El DNA, portador del missatge genèticBiologia 2n Batxillerat. U14. El DNA, portador del missatge genètic
Biologia 2n Batxillerat. U14. El DNA, portador del missatge genètic
 
Immunologia
ImmunologiaImmunologia
Immunologia
 
1. microorganismes
1. microorganismes1. microorganismes
1. microorganismes
 
Elements i compostos (2)
Elements i compostos (2)Elements i compostos (2)
Elements i compostos (2)
 
Els microorganismes
Els microorganismesEls microorganismes
Els microorganismes
 
02. Els nivells d’organització de la matèria
02. Els nivells d’organització de la matèria02. Els nivells d’organització de la matèria
02. Els nivells d’organització de la matèria
 
Els teixits cel·lulars
Els teixits cel·lularsEls teixits cel·lulars
Els teixits cel·lulars
 
Biomolècules
BiomolèculesBiomolècules
Biomolècules
 
U.D.2 L'ENLLAÇ QUÍMIC
U.D.2 L'ENLLAÇ QUÍMICU.D.2 L'ENLLAÇ QUÍMIC
U.D.2 L'ENLLAÇ QUÍMIC
 
Genètica i evolució 2nbat
Genètica i evolució 2nbatGenètica i evolució 2nbat
Genètica i evolució 2nbat
 
ORBITALS ATÒMICS
ORBITALS ATÒMICS ORBITALS ATÒMICS
ORBITALS ATÒMICS
 
Biologia 2n Batxillerat. U03. Els glúcids
Biologia 2n Batxillerat. U03. Els glúcidsBiologia 2n Batxillerat. U03. Els glúcids
Biologia 2n Batxillerat. U03. Els glúcids
 
T7 dinàmica dels ecosistemes
T7 dinàmica dels ecosistemesT7 dinàmica dels ecosistemes
T7 dinàmica dels ecosistemes
 
UD 1 LA TAULA PERIÒDICA
UD 1 LA TAULA PERIÒDICAUD 1 LA TAULA PERIÒDICA
UD 1 LA TAULA PERIÒDICA
 
UD4 TIPUS DE REACCIONS QUÍMIQUES
UD4 TIPUS DE REACCIONS QUÍMIQUESUD4 TIPUS DE REACCIONS QUÍMIQUES
UD4 TIPUS DE REACCIONS QUÍMIQUES
 
La cèl·lula, unitat de vida
La cèl·lula, unitat de vidaLa cèl·lula, unitat de vida
La cèl·lula, unitat de vida
 
Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.
Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.
Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.
 
Bioelements i biomolècules.
Bioelements i biomolècules. Bioelements i biomolècules.
Bioelements i biomolècules.
 

Destacado

Lípids
Lípids Lípids
Lípids adaura
 
Biologia 2n Batxillerat. U01. Treball científic
Biologia 2n Batxillerat. U01. Treball científicBiologia 2n Batxillerat. U01. Treball científic
Biologia 2n Batxillerat. U01. Treball científicOriol Baradad
 
Biologia 2n Batxillerat. UD15. Alteracions de la informació genètica
Biologia 2n Batxillerat. UD15. Alteracions de la informació genèticaBiologia 2n Batxillerat. UD15. Alteracions de la informació genètica
Biologia 2n Batxillerat. UD15. Alteracions de la informació genèticaOriol Baradad
 
T6 biodiversitat
T6 biodiversitatT6 biodiversitat
T6 biodiversitatmontsejaen
 
Biologia 2n Batxillerat. U04. Els lípids
Biologia 2n Batxillerat. U04. Els lípidsBiologia 2n Batxillerat. U04. Els lípids
Biologia 2n Batxillerat. U04. Els lípidsOriol Baradad
 
Biologia 2n Batxillerat. U09. La membrana plasmàtica. Orgànuls membranosos
Biologia 2n Batxillerat. U09. La membrana plasmàtica. Orgànuls membranososBiologia 2n Batxillerat. U09. La membrana plasmàtica. Orgànuls membranosos
Biologia 2n Batxillerat. U09. La membrana plasmàtica. Orgànuls membranososOriol Baradad
 
Biologia 2n Batxillerat. U08.Citosol i estructures no membranoses
Biologia 2n Batxillerat. U08.Citosol i estructures no membranosesBiologia 2n Batxillerat. U08.Citosol i estructures no membranoses
Biologia 2n Batxillerat. U08.Citosol i estructures no membranosesOriol Baradad
 
Biologia 2n Batxillerat. U02. Els bioelements, l'aigua i les sals minerals
Biologia 2n Batxillerat. U02. Els bioelements, l'aigua i les sals mineralsBiologia 2n Batxillerat. U02. Els bioelements, l'aigua i les sals minerals
Biologia 2n Batxillerat. U02. Els bioelements, l'aigua i les sals mineralsOriol Baradad
 
Biologia 2n Batxillerat. U05. Les proteïnes
Biologia 2n Batxillerat. U05. Les proteïnesBiologia 2n Batxillerat. U05. Les proteïnes
Biologia 2n Batxillerat. U05. Les proteïnesOriol Baradad
 
Biologia 2n Batxillerat. U12. Reproducció cel·lular
Biologia 2n Batxillerat. U12. Reproducció cel·lularBiologia 2n Batxillerat. U12. Reproducció cel·lular
Biologia 2n Batxillerat. U12. Reproducció cel·lularOriol Baradad
 

Destacado (11)

Lípids
Lípids Lípids
Lípids
 
Biologia 2n Batxillerat. U01. Treball científic
Biologia 2n Batxillerat. U01. Treball científicBiologia 2n Batxillerat. U01. Treball científic
Biologia 2n Batxillerat. U01. Treball científic
 
Biologia 2n Batxillerat. UD15. Alteracions de la informació genètica
Biologia 2n Batxillerat. UD15. Alteracions de la informació genèticaBiologia 2n Batxillerat. UD15. Alteracions de la informació genètica
Biologia 2n Batxillerat. UD15. Alteracions de la informació genètica
 
T6 biodiversitat
T6 biodiversitatT6 biodiversitat
T6 biodiversitat
 
Biologia 2n Batxillerat. U04. Els lípids
Biologia 2n Batxillerat. U04. Els lípidsBiologia 2n Batxillerat. U04. Els lípids
Biologia 2n Batxillerat. U04. Els lípids
 
Biologia 2n Batxillerat. U09. La membrana plasmàtica. Orgànuls membranosos
Biologia 2n Batxillerat. U09. La membrana plasmàtica. Orgànuls membranososBiologia 2n Batxillerat. U09. La membrana plasmàtica. Orgànuls membranosos
Biologia 2n Batxillerat. U09. La membrana plasmàtica. Orgànuls membranosos
 
Biologia 2n Batxillerat. U08.Citosol i estructures no membranoses
Biologia 2n Batxillerat. U08.Citosol i estructures no membranosesBiologia 2n Batxillerat. U08.Citosol i estructures no membranoses
Biologia 2n Batxillerat. U08.Citosol i estructures no membranoses
 
Biologia 2n Batxillerat. U02. Els bioelements, l'aigua i les sals minerals
Biologia 2n Batxillerat. U02. Els bioelements, l'aigua i les sals mineralsBiologia 2n Batxillerat. U02. Els bioelements, l'aigua i les sals minerals
Biologia 2n Batxillerat. U02. Els bioelements, l'aigua i les sals minerals
 
Biologia 2n Batxillerat. U05. Les proteïnes
Biologia 2n Batxillerat. U05. Les proteïnesBiologia 2n Batxillerat. U05. Les proteïnes
Biologia 2n Batxillerat. U05. Les proteïnes
 
Classificació d'essers vius
Classificació d'essers vius Classificació d'essers vius
Classificació d'essers vius
 
Biologia 2n Batxillerat. U12. Reproducció cel·lular
Biologia 2n Batxillerat. U12. Reproducció cel·lularBiologia 2n Batxillerat. U12. Reproducció cel·lular
Biologia 2n Batxillerat. U12. Reproducció cel·lular
 

Similar a Biologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismes

La Cel
La CelLa Cel
La Celconchi
 
Bio1 09 10 Unitat6(Citoplasm)
Bio1 09 10 Unitat6(Citoplasm)Bio1 09 10 Unitat6(Citoplasm)
Bio1 09 10 Unitat6(Citoplasm)tiotavio
 
Orgànuls cel.lulars
Orgànuls cel.lularsOrgànuls cel.lulars
Orgànuls cel.lularsconchi
 
Nº2organització procariota i virus
Nº2organització procariota i virusNº2organització procariota i virus
Nº2organització procariota i virusjusescola
 
Orgànuls cel·lulars
Orgànuls cel·lularsOrgànuls cel·lulars
Orgànuls cel·lularsFrancinons
 
Organuls característiques esquema y quadre
Organuls característiques esquema y quadreOrganuls característiques esquema y quadre
Organuls característiques esquema y quadreBiancaPlasenciaArtea
 
Unitat nº 3
Unitat nº 3Unitat nº 3
Unitat nº 3jusescola
 
Microbiology
MicrobiologyMicrobiology
Microbiologytiotavio
 
La cèl·lula
La cèl·lulaLa cèl·lula
La cèl·lulaMprof
 
Bio1 09 10 Unitat5(Embolcalls Cel)
Bio1 09 10 Unitat5(Embolcalls Cel)Bio1 09 10 Unitat5(Embolcalls Cel)
Bio1 09 10 Unitat5(Embolcalls Cel)tiotavio
 
02 procariota (peña del churrasco)
02 procariota (peña del churrasco)02 procariota (peña del churrasco)
02 procariota (peña del churrasco)Javier
 
Unitat_1_ 4t_ESO
Unitat_1_ 4t_ESOUnitat_1_ 4t_ESO
Unitat_1_ 4t_ESOebanqueri
 
ceulasl teixit organos del cuerpo humano
ceulasl teixit organos del cuerpo humanoceulasl teixit organos del cuerpo humano
ceulasl teixit organos del cuerpo humanoAdrianaMiclea2
 

Similar a Biologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismes (20)

La Cel
La CelLa Cel
La Cel
 
Bio1 09 10 Unitat6(Citoplasm)
Bio1 09 10 Unitat6(Citoplasm)Bio1 09 10 Unitat6(Citoplasm)
Bio1 09 10 Unitat6(Citoplasm)
 
Delimitat
DelimitatDelimitat
Delimitat
 
Orgànuls cel.lulars
Orgànuls cel.lularsOrgànuls cel.lulars
Orgànuls cel.lulars
 
Nº2organització procariota i virus
Nº2organització procariota i virusNº2organització procariota i virus
Nº2organització procariota i virus
 
Orgànuls cel·lulars
Orgànuls cel·lularsOrgànuls cel·lulars
Orgànuls cel·lulars
 
Tema 8
Tema 8Tema 8
Tema 8
 
Cellula
CellulaCellula
Cellula
 
BIOLOGIA PAU juliol solució 2014
BIOLOGIA PAU juliol solució 2014BIOLOGIA PAU juliol solució 2014
BIOLOGIA PAU juliol solució 2014
 
Organuls característiques esquema y quadre
Organuls característiques esquema y quadreOrganuls característiques esquema y quadre
Organuls característiques esquema y quadre
 
Unitat nº 3
Unitat nº 3Unitat nº 3
Unitat nº 3
 
Microbiology
MicrobiologyMicrobiology
Microbiology
 
La cèl·lula
La cèl·lulaLa cèl·lula
La cèl·lula
 
Microbiologia
Microbiologia Microbiologia
Microbiologia
 
La cèl·lula
La cèl·lulaLa cèl·lula
La cèl·lula
 
Bio1 09 10 Unitat5(Embolcalls Cel)
Bio1 09 10 Unitat5(Embolcalls Cel)Bio1 09 10 Unitat5(Embolcalls Cel)
Bio1 09 10 Unitat5(Embolcalls Cel)
 
02 procariota (peña del churrasco)
02 procariota (peña del churrasco)02 procariota (peña del churrasco)
02 procariota (peña del churrasco)
 
Unitat_1_ 4t_ESO
Unitat_1_ 4t_ESOUnitat_1_ 4t_ESO
Unitat_1_ 4t_ESO
 
Cèl·lula
Cèl·lulaCèl·lula
Cèl·lula
 
ceulasl teixit organos del cuerpo humano
ceulasl teixit organos del cuerpo humanoceulasl teixit organos del cuerpo humano
ceulasl teixit organos del cuerpo humano
 

Biologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismes

  • 2. Què estudiarem? 1. Característiques dels microorganismes 2. Els microorganismes procariotes 3. Els microorganismes eucariotes 4. Els virus 2
  • 3. 1. Característiques dels microorganismes • Éssers de mida microscòpica. • Es medeixen en: micres (µm), nanòmetres (nm) i angstroms (Ǻ) 1 mm = 1000 µm= 1000000 nm = 10000000 Ǻ. • Poden ser unicel·lulars o pluricel·lulars. • Poden ser procariotes o eucariotes. • Poden ser autòtrofs o heteròtrofs. • La cèl·lula microbiana du a terme totes les funcions vitals (nutrició, relació i reproducció). • Es troben en els tres dominis en que es divideixen els éssers vius: bacteria (eubacteris), archaea (arquobacteris) i eukarya. 3
  • 4. • L’arbre es basa en l’estudi de les diferències de seqüències de rRNA comú a tots els éssers vius. • Es pot observar com hi ha una arrel (LUCA), que es l’últim avantpassat comú a totes les cèl·lules modernes (compartit per tots els éssers vius). Aquesta arrel coincideix amb un microorganisme hipertermòfil (viu a 115º). 4
  • 5. CARACTERÍSTIQUES BACTERIA ARCHAEA EUKARYA Embolcall nuclear Absent Absent Present Orgànuls Absent Absents Presents membranosos Peptidoglicans a la Present Absent Absent paretcel·lular RNA-polimerasa Una classe Diverses classes Diverses classes Aminoàcid iniciador de la síntesi de Formilmetionina Metionina Metionina proteïnes Histones associades Absents Presents Presents amb el DNA Cromosoma circular Presents Presents Absent Bicapa lipídica Amb enllaços èster Amb enllaços èter Amb enllaços èster Capacitat de créixer a temperatures No Alguns No superiors a 100ºC 5
  • 6. 2. Els microorganismes procariotes • Dins dels dominis bacteria i archaea. • No tenen nucli cel·lular (DNA dispers al citoplasma). • Organismes estructuralment molt simples, però amb un metabolisme complex. • Només alguns (cianobacteris) poden formar colònies pluricel·lulars. Escherichia coli Vibrio cholerae 6
  • 7. 2.1. Bacteris • Els bacteris (del grec βακτηρία, bastó) o procariotes (del grec pros = abans ikarion = nucli). • Actualment es coneixen unes 9000 espècies de bacteris (1% de totes les que poden existir a la Terra). • Mida: des de 1’5µm fins a 600µm (Epulopiscium fishelsoni) ) • Organismes simples, amb escasses estructures internes i tan sols quatre tipus morfològics. 7
  • 8. • Es coneixen quatre tipus morfològics: – Cocs: forma esfèrica – Bacils: forma de bastó – Espirils: forma helicoïdal – Vibrions: forma de coma 8
  • 9. • Poden formar diferents tipus d’agrupacions: – Cocs: • Diplococs (parelles). • Estreptococs (cadenes). • Estafilococs (formen raïms). • Sarcines (associacions irregulars). – Bacils forma de bastó. 9
  • 10. Exemples: • Amb forma de cocs: – 1.Stafilococcus aureus – 2.Diplococcus pneumoniae – 3.Streptococcus pyogenes • Amb forma de bacils: – 4.Bacillus subtillis – 5.Corynebacterium diphteriae – 6.Ebertheria typhi • Amb forma de vibrios i espirils: – 7.Vibrio comme – 8.Spirillum volutans – 9.Treponema pallidum 10
  • 11. 2.2. Estructura bacteriana • L’estructura interna és simple però l’externa és complexa. Les principals parts són: – Càpsula bacteriana. – Paret bacteriana. – Membrana plasmàtica. – Ribosomes. – Inclusions. – Orgànuls especials. – Cromosoma bacterià. – Flagels. – Pèls. 11
  • 12. 2.2.1. Càpsula bacteriana • Capa rígida ben definida, formada per una sèrie de polímers orgànics (polisacàrids) que envolta la paret bacteriana. • Generalment conté glicoproteïnes i un gran nombre de polisacàrids diferents, incloent alcohols i hidrats de carboni. • Capa amb capacitat de absorbir aigua, es denomina capa mucosa o glicocàlix. • La presenten algunes bactèries (tant gram positiu i gram negatiu) i que es dipositen a l'exterior de la seva paret cel·lular. 12
  • 13. • La presència de càpsula va associada a factors de virulència (capacitat d'un microorganisme de causar malaltia). • La càpsula els serveixen a les bateries com a: – Coberta protectora resistent a la fagocitosi. – Dipòsit d'aliments. 13
  • 14. 2.2.2. Paret bacteriana • Coberta rígida que dóna forma a les cèl·lules bacterianes. Amb un gruix de 50 a 100Ǻ. • Presenta una capa de mureïna (peptidoglican). Aquesta capa es permeable a sals minerals i molècules orgàniques petites. • Sensible a lisozim (trenca enllaços glicosídics dels peptidoglicans). • En funció de la composició de la paret bacteriana se'n distingeixen dos tipus de bacteris: – Gram +: només presenten capa de mureïna (es tenyeixen de blau). – Gram -: a més de la capa de mureïna, presenten una membrana externa (es tenyeixen de rosa). 14
  • 15. 15
  • 16. • Per diferenciar els dos tipus de bacteris s’utilitza la tinció de gram, que es resumeix en quatre passes: – 1. Es tenyeixen tots els bacteris de color blau amb cristall violeta. – 2. S’afegeix lugol que provocarà que només els bacteris que tenen la capa de mureïna es tornin impermeables a l’alcohol (Gram +). – 3. S’afegeix alcohol que destenyirà els bacteris sense capa de mureïna exposada. – 4. Es tenyeix amb safranina els bacteris que no han absorbit el cristall violeta (Gram -). 16
  • 17. 2.2.3. Membrana plasmàtica • Igual que la membrana plasmàtica de qualsevol eucariota excepte en que no té colesterol. • Delimita el bacteri (present tant a Gram + com a Gram -) i regula el pas de substàncies. • La membrana plasmàtica conté nombrosos sistemes enzimàtics que duen a terme les següents funcions: – Dirigir la replicació del DNA (DNApolimerasa). – Realitzar la respiració bacteriana (ATPsintetases). – Realitzar fotosíntesi (bacteris fotosintètics) ja que té Fotosistemes I. – Assimilació de nitrogen (NO3-, NO2-, N2). – Presència de nitrogenasa. 17
  • 18. 18
  • 19. 2.2.4. Ribosomes • Partícules globulars (d’uns 200Ǻ). • A cada cèl·lula es troben entre 5000 i 20.000. • Poden agrupar-se formant poliribosomes. • Els ribosomes procariotes son més petits que els eucariotes (70S). 19
  • 20. 2.2.5. Inclusions • Grànuls de substàncies que actuen com a reserva d’energia (midó, lípids) o com a precursors per a components estructurals i macromoleculars. • Algunes d’aquestes inclusions poden estar tancades en membranes atípiques que les separen de la resta de la cèl·lula (Exemples: Bacteris vermells del sofre: Isocromatium buderi, bacteris amb magnetosomes: Magnetospirillum magnetotacticum). 20
  • 21. 2.2.6. Orgànuls especials • Pot haver-hi de diversos tipus: – Tilacoides: amb pigments fotosintètics (cianobacteris). – Orgànuls diminuts: delimitats per membranes de proteïnes. Hi ha diversos tipus: • Vacúols de gas (contenen aire). • Clorosomes o vesícules de clorobi (amb pigments fotosintètics). • Carboxisomes o cossos polièdrics (amb Rubisco). 21
  • 22. 2.2.7. Cromosoma bacterià • Constituït per una doble cadena circular (encara que hi ha excepcions) situada al nucleoide (regió nuclear). • Associat a RNA i proteïnes. A més á més esta altament enrotllat i unit a proteïnes de membrana plasmàtica. • Les bactèries també poden contenir plasmidis (DNA circular amb replicació autònoma). • El DNA dels bacteris està constituït per una sola molècula en doble hèlix (molt gran en comparació al tamany de la bactèria), circular, superenrrotllada. 22
  • 23. 2.2.8. Flagels • Apèndix llargs formats per un filament mòbil que s’utilitza pel moviment cel·lular. • Pot haver-hi un o varis (100) al mateix bacteri. • Amb estructura diferent als flagels de les cèl·lules eucariotes. Monòtrics (amb un) Lofòtrics (diversos en un sol pol) Amfítrics (flagels en ambdós pols) Perítrics (envolten al bacteri) Àtrics (no tenen) 23
  • 24. 2.2.9. Pèls • Només presents als bacteris Gram -. • Són estructures allargades i buides, mitjançant les quals s’adhereixen a diferents superfícies. • Constituïdes per pilina (proteïna). • N’hi ha de dos tipus: – Pili sexuals (pèls de conjugació). – Fímbries (pèls d’unió). 24
  • 25. 2.3. Fisiologia bacteriana • Tots els bacteris desenvolupen les tres funcions vitals (nutrició, relació i reproducció). • Per estudiar la seva fisiologia són cultivats al laboratori (tan sols són cultivables un 1%). • Cada bacteri té un medi de cultiu específic en funció de les seves condicions de creixement (CO2, SO4-, etc). • Els medis de cultiu es poden preparar en medi líquid o en forma de gel (agar-agar). 25
  • 26. 2.3.1. Nutrició • Els bacteris poden dur a terme tots el tipus de metabolisme coneguts • Autòtrofes: font de carboni inorgànica. – Fotolitòtrofes: utilitzen la llum com a font d’energia. – Quimiolitòtrofes: utilitzen la energia alliberada en les reaccions químiques. • Heteròtrofes: font de carboni orgànica. – Fotoorganòtrofes: utilitzen la energia lluminosa. – Quimioorganòtrofes: utilitzen la energia de les reaccions químiques. La majoria dels bacteris pertanyen a aquet grup. 26
  • 27. • En funció de les seves necessitats d’oxigen, els bacteris es classifiquen: – Bacteris aerobis estrictes. Exemples: Bacillus, Mycobacterium, etc. – Bacteris anaerobis estrictes. Exemple: Clostridium spp. – Bacteris anaerobis facultatius. Exemples: Enterobacteris (E. coli, Salmonella spp.) Clostridium perfringens en medi SPS 27
  • 28. 2.3.2. Relació • Molts bacteris posseeixen mobilitat: – Mitjançant reptació. – Per moviment de contracció/dilatació. – Mitjançant flagels. • Com a resposta a canvis brusc en el medi, alguns bacteris (Bacillus, Clostridium) tenen la capacitat de formar espores com a formes de resistència. • Aquestes espores poden viure en forma latent (criptobiosi) fins que les condicions li siguin favorables. 28
  • 29. 29
  • 30. 2.3.3. Reproducció • La seva reproducció és asexual: – Abans de dividir-se la cèl·lula es duplica el DNA (cromosoma circular). – Té lloc una bipartició o fissió binària. • Les colònies de bacteris estan formades per individus clònics (idèntics). 30
  • 31. • Els bacteris tenen mecanismes parasexuals pels quals intercanvien informació genètica amb altres bacteris. Els més importants són: – Conjugació. Transferència d’un fragment de DNA (plasmidi), amb contacte entre la cèl·lula donadora i la receptora a través dels pèls o pili sexual. Els plasmidis que es poden insertar dintre del cromosoma bacterià reben el nom d’episoma. Els bacteris que tenen episoma s’anomenen Hfr (High frequency recombination). – Transducció. Intercanvi de DNA per mitjà d’un bacteriòfag (agent transmissor). – Transformació. Hi ha una transferència de DNA que estava lliure al medi. Permet que hi hagi variabilitat entre bacteris de la mateixa espècie. 31
  • 32. Conjugació Transducció Transformació 32
  • 33. • El creixement bacterià té diverses fases: – Latència: no hi ha augment de població (adaptació al medi). – Exponencial o logarítmica: fase de creixement (la població es duplica en cada generació). – Estacionària: Hi ha un equilibri entre reproducció i mort cel·lular. – Decliu o mort: La població decreix per falta de nutrients i acúmuls de productes tòxics (creats pel seu propi metabolisme). 33
  • 34. 2.4. Tipus de bacteris • Bacteris purpuris i verds: – Fotosintètics (amb bacterioclorofil·la) i anaerobis. – Posseeixen clorosomes (amb PSI). – Es diferencien en dos tipus: Sulfuris (utilitzen H2O) i no sulfuris (utilitzen matèria orgànica) • Cianobacteris: – També anomenats cianofícies o algues verdes. – Amb un pigment blau (ficodianina) a més de la clorofil·la a. – Poden formar colònies filamentoses. – Amb paret cel·lular semblant a la dels Gram -. – Al citoplasma es distingeixen dues regions: • Centroplasma(material genètic). • Cromoplasma o zona perifèrica (amb sàculs, ribosomes, carboxisomes, etc) . 34
  • 35. • Bacteris nitrificants: – Quimioautòtrofs. – Utilitzen o bé l’ió de l’amoni (Nitrosomones) o bé els oxidants de nitrit (Nitrobacter). • Bacteris fixadors de nitrogen: – Aerobis Gram -. – Azotobacteri Rhizobium. – Fonamentals per fonamentar el cicle biogeoquímic del nitrogen. • Bacteris entèrics: – Viuen a l’intestí d’alguns animals (flora), però també poden ser patògens. – Solen ser bacils gram negatius anaerobis facultatius. – γ-Proteobacteris: Escherichia, Shigella, Salmonella, Proteus, etc. 35
  • 36. • Espiroquetes: – Bacteris mòbils amb forma d’espiral. – El més conegut, el patogen humà causant de la sífilis. • Bacteris de l’àcid làctic: – Gram +. Anaerobis tolerants de l'oxigen. – Viuen en els productes de fermentació d’origen vegetal i animal. – En general no són patògens (ex. Bifidobacterium). • Micoplasmes o afragmobacteris: – Molt petits i sense paret bacteriana i la seva membrana conté esterols. – Són molt patògens (Mycoplasma pneumoniae). 36
  • 37. 2.5. Arqueobacteris • Són procariotes, generalment anaerobis. • Solen viure en ambients extrems de temperatura, salinitat, etc. • Amb membrana plasmàtica que pot ser monocapa o bicapa, sense àcids grassos. • La seva membrana conté hidrocarburs isoprenoides (apolars o polars) que s’uneixen a la glicerina mitjançant enllaços èter (-C-O-C-). • Parets sense peptidoglicans ni D-aminoàcids (contenen pseudoèptidoglicans i polisacàrids o proteïnes). • Genoma format per una única molècula de DNA circular associat a histones. 37
  • 38. • En general, son considerats com a fòssils vivents, ja que viuen als ambients que recorden la Terra primitiva. • Se’n distingeixen diferents tipus: – Halòfils. Habiten aigües hipersalines (mar Mort). Exemple: Halobacterium. – Termòfils. Viuen a temperatures superiors als 80º. Exemples: Termofilus aquaticus o Pyrococcus furiosus (viu a temperatures de 104º). – Metanògens. Anaeròbics que generen metà (CO2+4H2→CH4+2H2O) i que, generalment, viuen en ambients fermentadors com els fons marins, l'estómac dels remugants (vaques). Exemple: Methanobacterium. 38
  • 39. 3. Els microorganismes eucariotes • Microorganismes formats per cèl·lules amb nucli, posseeixen orgànuls cel·lulars. Pertanyen al grup dels eukarya. – Regne protoctistes: algues i protozous. – Regne fungi: fongs microscòpics. • Tots els protozous son microorganismes, mentre que les algues i els fongs tenen representants macroscòpics. 39
  • 40. 3.1. Algues microscòpiques • Contenen cèl·lules amb cloroplasts (fotosíntesi) i diferents pigments (clorofil·les, xantofil·les i carotenoids). • La seva paret cel·lular està constituïda per cel·lulosa. • Hi ha unicel·lulars i pluricel·lulars. • Realitzen la fotosíntesi oxigènica, per lo que es localitzen a la zona fòtica de la columna d’aigua. • Poden reproduir-se sexual o asexualment. • Viuen preferentment a medis aquàtics. Al mar formen el fitoplàncton (productors a la cadena tròfica marina). 40
  • 41. 3.1.1. Tipus d’algues microscòpiques • Algues euglenoides (fílum euglenòfits): – Unicel·lulars amb un únic flagel. – Amb un estigma (taca pigmentada sensible a la llum). – Sense paret cel·lular però amb membrana externa (per sobre de la membrana plasmàtica). – La substància de reserva que utilitzen es el paramil. – Viuen en aigües dolces i en llocs humits. – La majoria són autòtrofs, però també n’hi ha d'heteròtrofs. 41
  • 42. • Algues dinoflagel·lades (fílum pirròfits): – Unicel·lulars fotosintètics amb dos flagels disposats perpendicularment. – Moltes tenen paret cel·lular o teca de cel·lulosa. – Utilitzen el midó com a substància de reserva. – Algunes espècies marines, si hi ha abundància de nutrients es reprodueixen tant ràpidament que tenyeixen de vermell determinades zones (marees roges) que poden ser perjudicials per altres espècies (creen toxines). 42
  • 43. 3.2. Protozous • Unicel·lulars (3-800µm), eucariotes (sense paret cel·lular ni cloroplast). • Tenen capacitat de desplaçament (pseudopodis, cilis o flagels) i sensibilitat davant diferents estímuls. • Presenten nutrició heteròtrofa. En quant a captura de l’aliment poden ser paràsits, comensals, simbiòtics (similars als animals). • Algunes espècies poden formar colònies. • Viuen en ambients aquàtics o terrestres molt humits. • Es reprodueixen de forma asexual per: – Divisió binària. – Divisió múltiple o esporulació. • Algunes espècies (ciliòfors) poden presentar reproducció sexual per conjugació (fusió temporal de dos individus). 43
  • 44. 3.2.1. Tipus de protozous • Mastigòfors o flagelats: – Es mouen mitjançant flagels. – La seva reproducció es per fissió longitudinal o bé per gàmetes (sexual). – Viuen en aigües dolces o són paràsits. • Sarcodines o amebes: – Es mouen per pseudopodis. – La seva reproducció es per fissió simple o múltiple o per gàmetes. – Poden tenir la teca calcària (foraminífers) o de sílice (radiolaris). 44
  • 45. • Apicomplesxos o esporozous: – Es mouen per contracció del cos. – La seva reproducció es per alternança sexual i asexual o per esporulació (formació d’espores, asexual). – Són endoparàsits. – Plasmodium: causant de la malària utilitza com a vector un mosquit. • Ciliòfors o ciliats: – Es mouen mitjançant els cilis. – Es reprodueixen per conjugació. – Hi ha diverses classes. 45
  • 46. 3.3. Fongs microscòpics • Organismes eucariotes unicel·lulars o pluricel·lulars. • Sense pigments fotosintètics. • Amb nutrició heteròtrofa: secreten enzims digestius a l’exterior, sobre la matèria orgànica, i després absorbeixen les molècules originades. • Es poden distingir els següents tipus: – Fongs saprofítics: s’alimenten de matèria orgànica en descomposició. – Fongs paràsits: s’alimenten de la matèria orgànica d’animals i plantes. – Fongs unicel·lulars: destaquen els llevats. • Reproducció asexual (per gemmació). • Importants per obtenir vi, cervesa, pa, etc. – Fongs pluricel·lulars: les floridures. • Filamentosos (constituïts per hifes). • Hifes sexuals (conidis). 46
  • 47. Característiques dels principals tipus de fongs Filum Tipus d’espores Hifes Hàbitat Exemples El sòl i vegetals en Floridura del Zigomicets Zigòspores Sifonades descomposició pa El sòl i vegetals en Ascomicets Ascòspores Septades Llevats descomposició El sòl i vegetals en Basidiomicets Basidiòspores Septades Bolets descomposició Florits de Oomicets Oòspores Sifonades L’aigua l’aigua El sòl i vegetals en Penicillium, Deuteromicets Conidiòspores Septades descomposició i la pell dels peu d’atleta animals 47
  • 48. 4. Els virus • Partícules molt petites (2500Ǻ) d’estructura molt senzilla. • Paràsits obligats intracel·lulars o intrabacterians (bacteriòfags). • Contenen un genoma format per un sol tipus d’àcid nucleic (RNA o DNA). • Presenten la mínima informació genètica (replicació i estructura). • No tenen activitat sintetitzadora de lípids, glúcids ni aminoàcids. • S’organitzen a partir d’un procés d’autoensamblatge a partir d’uns components performats. • Els virus no creixen ni es divideixen, es repliquen. • Dintre del hoste, són elements vius, però fora d’ells són components metabòlicament inerts. • Posseeixen capacitat de perpetuació biològica. 48
  • 49. • Poden presentar dues fases: – Fase extracel·lular: • Es troben fora de les cèl·lules i són totalment inerts. • En aquesta fase reben el nom de partícules víriques o virions. – Fase intracel·lular: • S’adhereixen a la superfície de les cèl·lules (hoste) on introdueixen el seu material genètic (DNA o RNA) i fan ús dels recursos de la cèl·lula que han infectat per reproduir-se. 49
  • 50. 4.1. Estructura dels virus • Es classifiquen atenent diversos criteris: – Segons l’hoste que parasiten: bacteriòfags (fags), virus vegetals i virus animals. – Segons el tipus de material genètic (ssRNA, dsRNA, ssDNA, dsDNA). – Segons el tipus de càpsula proteica que els envolta . 50
  • 51. • Estan formats per tres elements: – Genoma víric: • O bé tenen DNA o bé tenen RNA. – Càpsida: • Coberta proteica que envolta el genoma víric. • Protegeix l’àcid nucleic. • Està formada per capsòmers (proteïnes globulars col·locades de forma simètrica). • El conjunt d’àcid nucleic i càpsida rep el nom de nucleocàpsida. – Coberta membranosa (embolcall): • Embolcall que envolta la nucleocàpsida, compost d’una doble capa lipídica (que procedeix de la cèl·lula hoste). 51
  • 52. • Les càpsides poden ser: – Càpsida icosaèdrica: • 20 cares triangulars. • Capsòmers en forma d’hexons o pentons. • Els hexons tenen 6 molècules de proteïna (protòmers) i els pentons 5. • Exemple: virus del refredat. – Càpsida helicoïdal: • Capsòmers idèntics disposats helicoïdalment formant una estructura tubular buida. • Exemple: virus del mosaic del taba. – Càpsida complexa: • En virus especialitzats a parasitar bacteris. • Té dues parts, cap i cua (a la base i ha la placa basal on s’uneixen les fibres i les espines) • Exemple: Bacteriòfag. – Càpsida amb embolcall: • Capsòmers envoltats d’una coberta que conté glicoproteïnes. • Exemple: virus de la grip. 52
  • 53. 53
  • 54. 4.2. Cicle dels virus • Els virus no es divideixen, es repliquen, és a dir, reprodueixen altres cadenes d’àcids nucleics idèntiques a les seves i amb embolcalls propis. • En aquest procés de multiplicació, tots els components moleculars són sintetitzats per separat i després s’uneixen formant virions complets. • Si és un virus ADN, el material genètic s’inserta en l’ADN cel·lular. Si és ARN, abans ha de transformar-lo. • El seu cicle vital es pot desenvolupar de dues maneres: – Cicle lític. – Cicle lisogen. 54
  • 55. 55
  • 56. 4.2.1. Cicle lític • Condueix a la destrucció de la cèl·lula hoste. Un exemple són els bacteriòfags. • Hi ha diferents fases: – Fixació: Els virus entren en contacte amb la superfície cel·lular i s’hi adhereixen. – Penetració: El fag perfora (lisozims) la paret cel·lular del bacteri i introdueix l’àcid nucleic. – Eclipsi: El material genètic es fa amb el control del nucli cel·lular i dirigeix la síntesi de noves còpies tant del propi material genètic com de les proteïnes que formen la càpside. – Acoblament: Quan s’ha acumulat una quantitat suficient d’ambdós components comença la unió entre ells per formar nombrosos virions dins la cèl·lula infectada. – Lisi o alliberament: Finalment els nous virus acabats de formar trenquen la membrana cel·lular alliberant-se al medi per infectar altres cèl·lules. 56
  • 57. 57
  • 58. 4.2.2. Cicle lisogen • Alguns virus, un cop han penetrat dins el citoplasma cel·lular poden incorporar el seu material genètic al nucli de la cèl·lula i romandre en estat latent, sense activar la síntesi de les seves proteïnes i àcids nucleics, durant un temps indefinit de fins a diversos anys. • Aquests virus es van reproduint aprofitant les divisions cel·lulars però sense produir la infecció. En un moment determinat aquests virus s’activen i desenvolupen un procés molt semblant al cicle lític. 58
  • 59. 4.3. Viroides i prions • A part dels virus es coneixen agents infecciosos més simples: – Viroides: • Constituïts exclusivament per molècules de RNA circular de pocs centenars de nucleòtids. • Infecta a cèl·lules vegetals. • Exemple: malaltia de cadang-cadang, afecta als cocoters. – Prions: • Proteïnes (generalment de membrana de les neurones) amb la mateixa o pràcticament la mateixa seqüència d’aminoàcids que una proteïna normal, però amb una estructura parcial diferent (anormalment plegada). • Són resistents a tractaments físics i químics • Exemple: síndrome de CreutzfeldtJjakob (degradació del sistema nerviós). 59
  • 60. 60