1. ART GÒTIC

2. Esquema general del powerpoint

3. Context històric Període: XII a XV Localització: Neix a França i s’exté per tota Europa occidental. Difusió del Gòtic gràcies a: Monestirs de l’ordre del Císter: Orde benedictina del Nord de França, que amb la seva expansió a través d’Europa va ajudar a difondre l’estil, sobretot l’arquitectura. Gòtic inicial o cistercenc, molt auster i senzill en decoració. Bernat de Claraval. Auge del comerç

4. Context històric Món: Cristià Món cada cop més urbà: Noves necessitats arquitectòniques Església perd el monopoli de la cultura: Naixement de les universitats Aparició de la burgesia: nous clients de l’art, palaus i obres d’art. Augment del comerç: difusió de l’art. Noves ordes religioses: conventuals: a la ciutat, convents i frares. Dominics i franciscans (s.XIII).

5. Caracterísitques Gòtic Acostament a la naturalesa: producted’uncanvi de mentalitat. Tornada a la filosofiad’Aristòtilgràcies a SantTomàs, i allunyant-se de la filosofia de Plató. L’arttornarà a ser més naturalista, més realista.Durant el període es va perdentl’obsessió per Déu, i es redescobreixl’home, inicis de l’humanisme. Catedralserà el centre de les ciutats i l’edificimésemblemàtic. Verticalitat: Edificis de gransdimensions i de gran alçada, malgratelsedificissónméslleugersestructuralment. La nau central moltmés alta que les laterals Méslluminositat a l’interior.

6. Arquitectura Gòtica

8. ArquitecturaCaracterístiques L’arquitecturagòticarespon a necessitats: Religioses : Granscatedralsque seranl’elementmésimportant de les ciutats Civils: Comerç: Construcció de llotges o consolats de mar Política: Construcciód’institucionspolítiques Burgesia: Construcció de granspalaus A la vegada demostrarà el poder econòmic de la ciutat: ostentació. Verticalitat: Catedralsmoltmésaltes. Estructures méslleugeres. Lluminositat a l’interior. Gransfinestrals. Augmentdelselementsdecoratius a les catedrals

9. ArquitecturaMaterials Pedra. Tallada regularment pels picapedrers

10. ArquitecturaElements de suport i suportats Pilars i columnes Argogivalo apuntat: Millordistribució de les forces, menyspressionslaterals. Ja el coneixienelsmusulmans. Arc de mig punt romànic Arc ogival Arcogival

11. ArquitecturaElements de suport i suportats Volta ogival o apuntada: Encadenament de diferentsarcogivals. Volta de Creueria: Encreuament de duesvoltesapuntades o oduesvoltesogivals o dos arcsogivals. A mida que el gòticavança, cada copmésdecorades, ambdiferentsnervissortint de les columnes. Clau de Volta: última pedra de la intersecció Clau de volta Volta de creueria Volta d’aresta

12. ArquitecturaElements de suport i suportats Arcbotant: Té forma de migarc, i transmet el pes de l’edificicapalscontraforts.

13. ArquitecturaElements de suport i suportats Contraforts: Mésestrets i mésalts que al romànic. Suportaven el pes lateral de l’edifici Mursmésestrets que al romànic. Catedral de Canterbury

14. ArquitecturaElements de decoració Portaladesde les catedrals. Arquivoltes i timpansapuntats, a diferència del romànic. Capitells de columnes Portalada de la Catedral de Lleó

15. ArquitecturaElements de decoració Pinacles i Agulles

16. ArquitecturaElements de decoració Gàrgoles: es podienfer servir de desaigües

17. ArquitecturaElements de decoració Esculturesexemptesalsaltars i altarslaterals GransVitrallsen gransfinestres: Moltaméslluminositat que al romànicdins les catedrals.

18. ArquitecturaElements de decoració Rosasses

19. Arquitectura Elements de decoració GransRetaulesalsaltars

20. ArquitecturaPlantes de la Catedral 3 o 5 naus de Gran alçada, sobretot la central. El creuer sobresurt poc respecte els del romànic.

21. ArquitecturaParts de la catedral Es repeteixen moltes de les parts del romànic, variant formes i sobretot mides: 1-. Absis 2-. Creuer 3-. Nau central 4-. Torres 5-. Volta de creueria 6-. Girola 7-. Absidioles

22. ArquitecturaParts de la catedral

23. ArquitecturaParts de la catedral

24. Arquitectura del Císter, orígens del Gòtic

25. Arquitectura del Císter, orígens del Gòtic

26. Arquitectura del Císter, orígens del Gòtic

27. GransCatedralsGòtic Península Ibèrica

28. Catedral de Burgos

29. Catedral de Lleó

30. GransCatedralsGòtic Europa

31. Duomo, Milà

32. Catedral de Chartres, França

33. Notre Dame, París

34. Catedral de Reims, França

35. Catedral d’Amiens, França

36. Catedral de Coutances, França

37. Catedral Durham, Anglaterra

38. Catedral de Canterbury, Anglaterra

39. Gòtic Arquitectura Civil Catalunya

40. PalauReial Barcelona

41. Palau Aguilar Barcelona

42. PalauFinestres Barcelona

43. Palau de la Generalitat

44. Llotja de Barcelona

45. Gòtic Arquitectura Civil Europa

46. Palau Ducal, Venècia

47. Escultura Gòtic

49. EsculturaCaracterístiques Temàtica: Sobretotreligiosa Civil: Mésescassa. Primersbusts de la burgesia. Elsfeien per ostentar poder i per immortalitzar-se. Funcions: Sobretotdidàctica Decorativa Ostentació de poder. Primersretrats de la burgesia i noblesa: Ostentació i immortalitat. Moltscopsapareixencomels “donants”, els que financen. Elsescultorsdeixaran de ser anònims. Començarà la consideraciód’artistes.

50. Escultura Característiques Materials: Sobretotpedra Fusta: Normalment policromada

51. EsculturaCaracterístiques Escultura moltlligada a l’arquitectura (peròmenys que al romànic). Augmenta la producciód’esculturesexemptes.

52. EsculturaCaracterístiques Expressiód’emocions que contrasta amb la rigidesadelspersonatgesromànics. Romànic Gòtic

53. EsculturaCaracterístiques Naturalisme: Figures mésproperes a la naturalesa, mésreals. Romànic

54. EsculturaCaracterístiques Líniescorbes: nouvolum i méssensació de moviment

55. EsculturaCaracterístiques Detallisme: ajudarà al realisme de les figures

56. EsculturaEspaisescultòrics a les catedrals Portaladescentrals i laterals Parts: Timpà: Part interior del frontó Llinda: Elementhoritzontal que suporta la paretdamuntseu Arquivolta: conjunt de motllures que ornamenten l’arc Mainell: Element vertical que parteix una portalada Brancal: costats del mur que limiten lateralment la portalada

57. EsculturaEspaisescultòrics a les catedrals Capitells

58. EsculturaEspaisescultòrics a les catedrals Gàrgoles

59. EsculturaEspaisescultòrics a les catedrals Talles alsaltarsprincipals i altarslaterals.

60. Escultura GòticCatalunya

61. Sant Jordi, de Pere Joan, palau Generalitat

62. Retaule de la Catedral de Vic, Pere Oller

63. Retaule de Santa maria de Cornellà de Conflent, Jaume Cascalls

64. Mare de Déu, Jaume Cascalls

65. Escultura GòticPenínsula Ibèrica

66. Apòstols catedral Santiago Compostela

67. El Gaiter, Sasamon, Burgos

68. La Verge Blanca, Catedral de Toledo

69. Timpà de la portalada de la Catedral de Burgos

70. Escultura GòticEuropa

71. Les Vergesnècies, Catedral de Magdeburg

72. Àngel del somriure, catedral de Reims

73. Portalada de la Catedral de Chartres

74. Pintura Gòtica

76. Pintura Característiques La substituciódelsgransmurs per gransfinestres, va reduirl’espai per la pintura a les catedrals i esglésies: va guanyarimportància la pintura sobre fusta Temàtica: (igual que en escultura) Sobretot religiosa Primersretrats de la burgesia i noblesa: Ostentació i immortalitat. Moltscopsapareixencomels “donants”, els que financen. Funcions: (igual que escultura) Sobretotdidàctica Decorativa Ostentació de poder Elspintorsdeixaran de ser anònims. Començarà la consideraciód’artistes.

77. Pintura Característiques Naturalisme: Acostament a la realitat Apariciódelsprimerspaissatges de fons Contra la senzillesa i allunyament de la realitat del romànic

78. Pintura Característiques Majorexpressivitatdelspersonatges: mostren les emocions. Contrasta amb la fredor dels personatges del romànic

79. Pintura Característiques Detallisme: Figures mésdetallades en busca de mésrealisme

80. Pintura Característiques Inicide prespectiva: també per cercar un majorrealisme

81. Pintura Característiques Mésquantitat de colors: Moltús del color daurat en les pintures Producte de l’auge del comerç i l’arribada de noves espècies i pigments a Europa Gamma de colors limitada a la pintura romànica

82. Tipus de pinturaEspaisdecoratius Pintura Mural: Tècnica al fresc. Menysfreqüent que al romànic per la pèrduad’espaisalsmursproductedelsgransfinestrals.

83. Tipus de pinturaEspaisdecoratius GransVitralls: a les catedrals Tècniques: Barrejar el pigmentamb el vidre en el moment de la sevafundició. Pintar sobre el vidre un copaquestjaestavafred

84. Tipus de pinturaEspaisdecoratius Miniatures Per decorar llibres. Hiapareixeranimatgesde la vida quotidiana.

85. Tipus de pinturaEspaisdecoratius Pintura sobre taula: Tècnica del tremp i a l’oli. AlsAltars. Gransretaules: Díptics Tríptics

86. Pintura GòticCatalunya

87. Mare de DéudelsConsellers, Lluís Dalmau, s. XV (flamenccatalà)

88. SantJordi i la princesa, Lluís Dalmau

89. Entrada de Jaume I a València, Castell d’Alcanyís.

90. Retaule de Sant Miquel de Pedralbes, Ferre Bassa, s.XIV

91. Pintura GòticEuropa

92. Escolesimportants de la pintura gòtica 1-. Gòtic lineal (franco-gòtic, s. XIII i XIV): Vitralls i miniatures i predomini de la líniadavant del color. Cromatismeviu, pocmatís de color.

93. Escolesimportants de la pintura gòtica 2-. Trecentoitalià(italo-gòtic): Gustpelrealisme, figures pocrígides, i mostrantelsestatsd’ànim. Escola de Florència: CIMBAUE GIOTTO(gran innovador en la representació de l’espai tridimensional: prespectiva)

94. El petó de Judes, GIOTTO

95. Vida de San Francesc, GIOTTO

96. Vida de San Francesc, GIOTTO

97. Escolesimportants de la pintura gòtica 2-. Trecentoitalià(italo-gòtic): Siena: DUCCIO: Moltús del daurat. Influència Bizantina.

98. Maestà, DUCCIO

99. Miracle de Sant Martí de Tours, Simone Martini

100. Escolesimportants de la pintura gòtica 3-. Gòtic internacional: ús de prespectiva, i figures representades de manera natural. Detallisme. Pintura molt naturalista, bona representació de la naturalesa i elsseusanimals.

101. Escolesimportants de la pintura gòtica 4-. Pintura flamenca (o gòtictardà): Pintura a l’oli, moltsimbòlica, i moltdetallisme en la representació. Donaràlloc a un estil propi de la zona del nordd’Europa. Jan van Eyck

102. MatrimoniArnolfini, Jan van Eyck

103. El descendiment, Roger van der Weyden

104. Retratd’una dama, Roger van der Weyden, s XV.

105. SantLlucdibuixant una dama, Roger van der Weyden