1. Introducció a la llengua
llatina
Quart d’ESO – Escola Súnion
Oriol Nogueras
Despatx D59
onogueras@sunion.net
www.onogueras.com

2. Distribució dels continguts del
curs
Gramàtica
20 sessions (aprox)
2-3 seminaris
2 proves (29 Abril i 29 Maig)
Continguts:
• Categories gramaticals
• Concepte declinació
• Primera declinació
• Verb sum
• Mots invariables
• Segona declinació
• Verbs regulars: present indicatiu
• Verbs regulars: Imperfet indicatiu
• Tercera declinació
• Verbs regulars: Perfet i
Plusquamperfet
• Traducció de frases

3. Distribució dels continguts del
curs
Cultura
Teoria (2 sessions):
Noms romans
Dates i calendaris
Cuina
Urbanisme: planta hipodàmica i la domus
Treballs (9 sessions):
La fotonovel·la mitològica
The wall machine

4. Distribució dels continguts del
curs
Avaluació
Proves = 40 %
Seminaris = 10%
Treballs cultura = 30%
Altres exercicis, deures, etc… = 10 %
Actitud = 10%

5. Material imprescindible
IDENTITAS PRIVATVM DOCVMENTUM
Dossier gramàtica
Dossier cultura
Dossier exercicis
Dossier traducció de frases
Taules gramaticals
Paraules invariables
Diccionari VOX llatí - català

6. Moodle

7. Per què llatí?

8. Per què llatí?
Des d’un punt de vista lingüístic:
Mare de la nostra llengua i d’altres:
ens en facilitarà l’aprenentatge.
Desenvolupament de la lògica
lingüística.
Coneixement d’estructures
lingüístiques diferents: Casos.
Etimologia.
Estudis científico-tècnics
Neologismes

9. Per què llatí?
Des d’un punt de vista cultural:
Acostament a una cultura mil·lenària.
Llengua morta molt viva!
Treball arqueològic!
Pedanteria!!!!
Frases cèlebres:
• “Errare humanum
est”
• “Lex dura, sed lex”
• “Cogito, ergo sum”
• “Divide et vinces”
• “Carpe diem”
• “Veni, vidi, vinci”
• “Non scholae, sed vitae
discere”

10. Per què llatí?
Des d’un punt de vista… :
Lúdic????
Joc de pistes
Passió per la història
http://www.youtube.com/watch?v=cNDyMpoUQ7
A

11. Per què llatí?
“César nunca imaginó lo popular que seria
su método en el circo romano de las redes
sociales”

12. IDENTITAS PRIVATVM DOCVMENTUM
Els noms en llatí:
Masculins – 3 parts:
Praenomen = nom: No n’hi havia gaire més de 20: Caius,
Titus, Marcus, Publius, Tiberius, Quintus.
Nomen = Cognom (indicava la gens, famílies amb avant-
passat comú: Cornèlia, Júlia, etc..
Cognomen = família (branca concreta dins d’una gens,
inicialment al·ludià a una peculiaritat física, ex: cicero =
cigró, scipio=bastó)
En les adopcions s’afegia el sufix –nus al cognomen. Ex: Caius
Iulius Casear Octavianus.
Ex: Publi Corneli Escipió, Cai Juli Cèsar, etc…

13. IDENTITAS PRIVATVM DOCVMENTUM
Els noms en llatí:
Femenins:
Acostumaven a rebre el nom de la gens (les germanes es
podien dir totes iguals:
Cornèlia, Lívia, Júlia, etc…
Se les distingia amb numerals (prima, ssecunda…), o amb
maior, minor, o sufixos diminutius (-ila)

14. IDENTITAS PRIVATVM DOCVMENTUM
Calendari:
Inicialment un calendari lunar de 10 mesos
Posteriorment calendari 10 mesos 30/31 dies
Calendari 12 mesos:
• Martium (31)
• April (30)
• Maium (31)
• Junium (30)
• Quintil (30)
• Sextil (30)
• September (31)
• October (30)
• Novémber (31)
• Decémber (30)
• Januarium (31)
• Februarium (30) (31 any de
traspàs)
153 a.C es canvia l’inici d’any al Gener.
Juli Cèsar implanta el calendari definitiu 365/366
més anys de traspàs.

15. IDENTITAS PRIVATVM DOCVMENTUM
Dates: (any de naixement)
K= Kalendas (dia 1 de cada mes)
I= Idus (idus març 44 a.C)
Dia 15 de març, maig, juliol i octubre
Dia 13 resta de mesos
N = Nonas (9è dia abans dels idus)
http://recursos.cnice.mec.es/latingriego/Palladium/
cclasica/esc413ap01.htm

16. Pronunciació
V = U
Ex: vivere = /uiuere/ (viure), Iulius = /Julius/
C = sempre /K/, encara que després porti –e, -i.
Ex: Cicero = /kikero/, Scipio = /Skipio/ (bastó)
-GUE-, -GUI-, -QUE-, -QUI- = /ü/
Ex: que = /qüe/
G = /g/, com got o gran, encara que després –e,
-i.
Ex: Gero = /guero/, Gerunda = /guerunda/
LL = L·L
Ex: ofella = /ofel·la/ (bocí de carn), bellum = /bel·lum/
Vocals podien ser llargues o breus, i en alguns
textos s’indica amb diacrítics.
No paraules agudes, només planes i
esdrúixoles

17. Pronunciació
“Tandem Iuppiter, Cereris precibus fatigatus, fratri
Plutoni iussit ut Proserpinam ex Inferos dimitteret. Risit
Inferorum rex, at Iovis mandatis paruit. Statim
Proserpinam ad se vocavit ac sic hortatus est: "i,
Proserpina, ad matrem. Noli maerere. Tibi inter
inmortales bonus vir ero. Ego Iovis frater sum. Huc
cum rursus veneris, omnibus imperabis.
Pag 1. dossier activitats