Introducció a la llengua
llatina
Quart d’ESO – Escola Súnion
Oriol Nogueras
Despatx D59
onogueras@sunion.net
www.onogueras...
Distribució dels continguts del
curs
Gramàtica
20 sessions (aprox)
2-3 seminaris
2 proves (29 Abril i 29 Maig)
Continguts:...
Distribució dels continguts del
curs
Cultura
Teoria (2 sessions):
Noms romans
Dates i calendaris
Cuina
Urbanisme: planta h...
Distribució dels continguts del
curs
Avaluació
Proves = 40 %
Seminaris = 10%
Treballs cultura = 30%
Altres exercicis, deur...
Material imprescindible
IDENTITAS PRIVATVM DOCVMENTUM
Dossier gramàtica
Dossier cultura
Dossier exercicis
Dossier traducci...
Moodle
Per què llatí?
Per què llatí?
Des d’un punt de vista lingüístic:
Mare de la nostra llengua i d’altres:
ens en facilitarà l’aprenentatge.
...
Per què llatí?
Des d’un punt de vista cultural:
Acostament a una cultura mil·lenària.
Llengua morta molt viva!
Treball arq...
Per què llatí?
Des d’un punt de vista… :
Lúdic????
Joc de pistes
Passió per la història
http://www.youtube.com/watch?v=cND...
Per què llatí?
“César nunca imaginó lo popular que seria
su método en el circo romano de las redes
sociales”
IDENTITAS PRIVATVM DOCVMENTUM
Els noms en llatí:
Masculins – 3 parts:
Praenomen = nom: No n’hi havia gaire més de 20: Caiu...
IDENTITAS PRIVATVM DOCVMENTUM
Els noms en llatí:
Femenins:
Acostumaven a rebre el nom de la gens (les germanes es
podien d...
IDENTITAS PRIVATVM DOCVMENTUM
Calendari:
Inicialment un calendari lunar de 10 mesos
Posteriorment calendari 10 mesos 30/31...
IDENTITAS PRIVATVM DOCVMENTUM
Dates: (any de naixement)
K= Kalendas (dia 1 de cada mes)
I= Idus (idus març 44 a.C)
Dia 15 ...
Pronunciació
V = U
Ex: vivere = /uiuere/ (viure), Iulius = /Julius/
C = sempre /K/, encara que després porti –e, -i.
Ex: C...
Pronunciació
“Tandem Iuppiter, Cereris precibus fatigatus, fratri
Plutoni iussit ut Proserpinam ex Inferos dimitteret. Ris...
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Introducció llengua llatina

2.439 visualizaciones

Publicado el

Publicado en: Educación
0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
2.439
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
1.605
Acciones
Compartido
0
Descargas
7
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Introducció llengua llatina

  1. 1. Introducció a la llengua llatina Quart d’ESO – Escola Súnion Oriol Nogueras Despatx D59 onogueras@sunion.net www.onogueras.com
  2. 2. Distribució dels continguts del curs Gramàtica 20 sessions (aprox) 2-3 seminaris 2 proves (29 Abril i 29 Maig) Continguts: • Categories gramaticals • Concepte declinació • Primera declinació • Verb sum • Mots invariables • Segona declinació • Verbs regulars: present indicatiu • Verbs regulars: Imperfet indicatiu • Tercera declinació • Verbs regulars: Perfet i Plusquamperfet • Traducció de frases
  3. 3. Distribució dels continguts del curs Cultura Teoria (2 sessions): Noms romans Dates i calendaris Cuina Urbanisme: planta hipodàmica i la domus Treballs (9 sessions): La fotonovel·la mitològica The wall machine
  4. 4. Distribució dels continguts del curs Avaluació Proves = 40 % Seminaris = 10% Treballs cultura = 30% Altres exercicis, deures, etc… = 10 % Actitud = 10%
  5. 5. Material imprescindible IDENTITAS PRIVATVM DOCVMENTUM Dossier gramàtica Dossier cultura Dossier exercicis Dossier traducció de frases Taules gramaticals Paraules invariables Diccionari VOX llatí - català
  6. 6. Moodle
  7. 7. Per què llatí?
  8. 8. Per què llatí? Des d’un punt de vista lingüístic: Mare de la nostra llengua i d’altres: ens en facilitarà l’aprenentatge. Desenvolupament de la lògica lingüística. Coneixement d’estructures lingüístiques diferents: Casos. Etimologia. Estudis científico-tècnics Neologismes
  9. 9. Per què llatí? Des d’un punt de vista cultural: Acostament a una cultura mil·lenària. Llengua morta molt viva! Treball arqueològic! Pedanteria!!!! Frases cèlebres: • “Errare humanum est” • “Lex dura, sed lex” • “Cogito, ergo sum” • “Divide et vinces” • “Carpe diem” • “Veni, vidi, vinci” • “Non scholae, sed vitae discere”
  10. 10. Per què llatí? Des d’un punt de vista… : Lúdic???? Joc de pistes Passió per la història http://www.youtube.com/watch?v=cNDyMpoUQ7 A
  11. 11. Per què llatí? “César nunca imaginó lo popular que seria su método en el circo romano de las redes sociales”
  12. 12. IDENTITAS PRIVATVM DOCVMENTUM Els noms en llatí: Masculins – 3 parts: Praenomen = nom: No n’hi havia gaire més de 20: Caius, Titus, Marcus, Publius, Tiberius, Quintus. Nomen = Cognom (indicava la gens, famílies amb avant- passat comú: Cornèlia, Júlia, etc.. Cognomen = família (branca concreta dins d’una gens, inicialment al·ludià a una peculiaritat física, ex: cicero = cigró, scipio=bastó) En les adopcions s’afegia el sufix –nus al cognomen. Ex: Caius Iulius Casear Octavianus. Ex: Publi Corneli Escipió, Cai Juli Cèsar, etc…
  13. 13. IDENTITAS PRIVATVM DOCVMENTUM Els noms en llatí: Femenins: Acostumaven a rebre el nom de la gens (les germanes es podien dir totes iguals: Cornèlia, Lívia, Júlia, etc… Se les distingia amb numerals (prima, ssecunda…), o amb maior, minor, o sufixos diminutius (-ila)
  14. 14. IDENTITAS PRIVATVM DOCVMENTUM Calendari: Inicialment un calendari lunar de 10 mesos Posteriorment calendari 10 mesos 30/31 dies Calendari 12 mesos: • Martium (31) • April (30) • Maium (31) • Junium (30) • Quintil (30) • Sextil (30) • September (31) • October (30) • Novémber (31) • Decémber (30) • Januarium (31) • Februarium (30) (31 any de traspàs) 153 a.C es canvia l’inici d’any al Gener. Juli Cèsar implanta el calendari definitiu 365/366 més anys de traspàs.
  15. 15. IDENTITAS PRIVATVM DOCVMENTUM Dates: (any de naixement) K= Kalendas (dia 1 de cada mes) I= Idus (idus març 44 a.C) Dia 15 de març, maig, juliol i octubre Dia 13 resta de mesos N = Nonas (9è dia abans dels idus) http://recursos.cnice.mec.es/latingriego/Palladium/ cclasica/esc413ap01.htm
  16. 16. Pronunciació V = U Ex: vivere = /uiuere/ (viure), Iulius = /Julius/ C = sempre /K/, encara que després porti –e, -i. Ex: Cicero = /kikero/, Scipio = /Skipio/ (bastó) -GUE-, -GUI-, -QUE-, -QUI- = /ü/ Ex: que = /qüe/ G = /g/, com got o gran, encara que després –e, -i. Ex: Gero = /guero/, Gerunda = /guerunda/ LL = L·L Ex: ofella = /ofel·la/ (bocí de carn), bellum = /bel·lum/ Vocals podien ser llargues o breus, i en alguns textos s’indica amb diacrítics. No paraules agudes, només planes i esdrúixoles
  17. 17. Pronunciació “Tandem Iuppiter, Cereris precibus fatigatus, fratri Plutoni iussit ut Proserpinam ex Inferos dimitteret. Risit Inferorum rex, at Iovis mandatis paruit. Statim Proserpinam ad se vocavit ac sic hortatus est: "i, Proserpina, ad matrem. Noli maerere. Tibi inter inmortales bonus vir ero. Ego Iovis frater sum. Huc cum rursus veneris, omnibus imperabis. Pag 1. dossier activitats

×