Recomendados
Más contenido relacionado
La actualidad más candente
La actualidad más candente (12)
Destacado
Destacado (9)
Similar a Geoinquiets 2/12/2010: Administració oberta - Jordi Graells
Similar a Geoinquiets 2/12/2010: Administració oberta - Jordi Graells (20)
Más de Oscar Fonts
Más de Oscar Fonts (12)
Geoinquiets 2/12/2010: Administració oberta - Jordi Graells
- 1. Administració oberta Jordi Graells i Costa www.slideshare.net/jordigraells www.graells.cat Geoinquiets Barcelona, 2 de desembre de 2010 Avís legal Aquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement 3.0 de Creative Commons. Se'n permet la reproducció, la distribució, la comunicació pública i la transformació per generar una obra derivada, sense cap restricció sempre que se'n citi l’autor (Jordi Graells Costa) i no es contradigui amb la llicència específica que pugui tenir una imatge i que és la que preval. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/legalcode.ca . motion gears-team force © ralphbijker CC BY 2.0
- 2. Participació Transparència Col·laboració Administració oberta Impulsar el treball en xarxa per produir valor públic amb la resta d’actors. 1. Sent transparents amb la relació amb els altres agents. 2. Impulsant la participació de la ciutadania en la creació i elaboració de serveis i polítiques públiques, en la deliberació, en l’avaluació... 3. Col·laborant internament (comunitats, grups...) i externament (ciutadania, clients) per millorar els nivells d’eficiència (empleats, gestió, processos, projectes). ‘ Administració oberta’ Jordi Graells i Costa. Geoinquiets. Barcelona, 2 de desembre de 2010 CC – BY 3.0
- 3. 1. Transparència, clau per al canvi ‘ Administració oberta’ Jordi Graells i Costa. Geoinquiets. Barcelona, 2 de desembre de 2010 CC – BY 3.0
- 4. [...] Dimensió pública del que fem ‘ Administració oberta’ Jordi Graells i Costa. Geoinquiets. Barcelona, 2 de desembre de 2010 CC – BY 3.0
- 5. Sabeu qui és? ‘ Administració oberta’ Jordi Graells i Costa. Geoinquiets. Barcelona, 2 de desembre de 2010 CC – BY 3.0
- 6. Doncs una persona molt pública ‘ Administració oberta’ Jordi Graells i Costa. Geoinquiets. Barcelona, 2 de desembre de 2010 CC – BY 3.0
- 7. ITdashboard Les contractacions en TIC del govern dels EUA, amb la foto del responsable i l’estat d’execució de la despesa. www.itdashboard.gov ‘ Administració oberta’ Jordi Graells i Costa. Geoinquiets. Barcelona, 2 de desembre de 2010 CC – BY 3.0
- 8. Però promoure també la transparència en totes les organitzacions proveïdores de serveis públics ‘ Administració oberta’ Jordi Graells i Costa. Geoinquiets. Barcelona, 2 de desembre de 2010 CC – BY 3.0
- 9. Aerolínies, telefonia, serveis... Era el 23 de maig, a les 15h. Vol Bilbao-Barcelona amb Vueling... Vol cancel·lat per “raons tècniques” fins al proper avió. Sospites? the longest queue in English history © PDAgrl CC BY 2.0 ‘ Administració oberta’ Jordi Graells i Costa. Geoinquiets. Barcelona, 2 de desembre de 2010 CC – BY 3.0
- 10. Transparència: obertura de dades ( open data ) ‘ Administració oberta’ Jordi Graells i Costa. Geoinquiets. Barcelona, 2 de desembre de 2010 CC – BY 3.0
- 11. Open Government Initiative www.whitehouse.gov/open «Fins l’arribada d’Obama, prevalia la cultura del secret a Washington, amb la informació sota clau, diners dels contribuents desapareguts sense deixar rastre i amb els grups de pressió exercint influència...» ‘ Administració oberta’ Jordi Graells i Costa. Geoinquiets. Barcelona, 2 de desembre de 2010 CC – BY 3.0
- 12. data.gov Per facilitar l'accés a BD creades pel govern federal dels EUA. http://data.gov ‘ Administració oberta’ Jordi Graells i Costa. Geoinquiets. Barcelona, 2 de desembre de 2010 CC – BY 3.0
- 13. data.gov.uk http://data.gov.uk Amb unes 3.200 BD i una cinquantena d’aplicacions derivades. ‘ Administració oberta’ Jordi Graells i Costa. Geoinquiets. Barcelona, 2 de desembre de 2010 CC – BY 3.0
- 14. Concurs Show Us a Better Way: app Where Does My Money Go? www.wheredoesmymoneygo.org ‘ Administració oberta’ Jordi Graells i Costa. Geoinquiets. Barcelona, 2 de desembre de 2010 CC – BY 3.0
- 15. AbreDatos 2010 www.abredatos.es ‘ Administració oberta’ Jordi Graells i Costa. Geoinquiets. Barcelona, 2 de desembre de 2010 CC – BY 3.0
- 16. Open Data Euskadi ‘ Administració oberta’ Jordi Graells i Costa. Geoinquiets. Barcelona, 2 de desembre de 2010 CC – BY 3.0
- 17. Dades Obertes de la Generalitat Cat http://dadesobertes.gencat.cat ‘ Administració oberta’ Jordi Graells i Costa. Geoinquiets. Barcelona, 2 de desembre de 2010 CC – BY 3.0
- 18. Obertura de dades cartogràfiques L’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC), en el projecte Dades Obertes de la Generalitat de Catalunya obre: 1. Productes 2. Geoserveis 3. Cartoteca 4. Dades de posicionament geodèsic. Són pròpiament les OD ‘ Administració oberta’ Jordi Graells i Costa. Geoinquiets. Barcelona, 2 de desembre de 2010 CC – BY 3.0
- 19. L’ app Administració http://datos.fundacionctic.org/sandbox/catalog/faceted www.slideshare.net/jordigraells/open-data-millors-exemples-del-mn ‘ Administració oberta’ Jordi Graells i Costa. Geoinquiets. Barcelona, 2 de desembre de 2010 CC – BY 3.0
- 20. Creuar dades públiques x sparql http://data.gov.uk/sparql Tractament de dades del nivell 5, el linked data , el de l’excel·lència Per exemple, en el portal open data del Govern britànic, podem preguntar els bombers que passen diàriament per davant d’instal·lacions públiques, o el nombre d’incidències viàries amb altres variables que ens interessin, etc. ‘ Administració oberta’ Jordi Graells i Costa. Geoinquiets. Barcelona, 2 de desembre de 2010 CC – BY 3.0
- 21. L’Administració com a plataforma proveïdora de serveis (o vending machine. Tim O’Reilly) Es tracta que les empreses hi afegeixin serveis addicionals amb valor. ‘ Administració oberta’ Jordi Graells i Costa. Geoinquiets. Barcelona, 2 de desembre de 2010 CC – BY 3.0
- 22. Ex. transports a Massachusetts www.streetfilms.org/a-case-for-open-data-in-transit Ex. JP Licks 2:23 min Tim O’Reilly 5:50 min ‘ Administració oberta’ Jordi Graells i Costa. Geoinquiets. Barcelona, 2 de desembre de 2010 CC – BY 3.0
- 23. Ex. Urban Trends d’Austràlia www.suurbantrends.com.au ‘ Administració oberta’ Jordi Graells i Costa. Geoinquiets. Barcelona, 2 de desembre de 2010 CC – BY 3.0
- 24. I el que es pot fer amb aquestes dades... ‘ Administració oberta’ Jordi Graells i Costa. Geoinquiets. Barcelona, 2 de desembre de 2010 CC – BY 3.0
- 25. Discursos. Eleccions catalanes 1/2 http://interactivos.lavanguardia.es/elecciones/discursos-investidura-jordi-pujol-1984.html ‘ Administració oberta’ Jordi Graells i Costa. Geoinquiets. Barcelona, 2 de desembre de 2010 CC – BY 3.0
- 26. Històric resultat. Eleccions cat 2/2 http://elecciones-catalanas.lavanguardia.es/interactivo ‘ Administració oberta’ Jordi Graells i Costa. Geoinquiets. Barcelona, 2 de desembre de 2010 CC – BY 3.0
- 27. Realitat augmentada Vídeo sobre Qwiki http://vimeo.com/15444551 http://vimeo.com/15829153 www.qwiki.com/ ‘ Administració oberta’ Jordi Graells i Costa. Geoinquiets. Barcelona, 2 de desembre de 2010 CC – BY 3.0
- 28. 2. Participació ciutadana ‘ Administració oberta’ Jordi Graells i Costa. Geoinquiets. Barcelona, 2 de desembre de 2010 CC – BY 3.0
- 29. Kiirti www.kiirti.org Plataforma per promoure la conscienciació i participació ciutadana. Organitzacions col·laboren amb ciutadania per telèfon, sms, correu electrònic i web. ‘ Administració oberta’ Jordi Graells i Costa. Geoinquiets. Barcelona, 2 de desembre de 2010 CC – BY 3.0
- 30. MySociety www.mysociety.org Tom Steinberg i MySociety.org a Gran Bretanya ‘ Administració oberta’ Jordi Graells i Costa. Geoinquiets. Barcelona, 2 de desembre de 2010 CC – BY 3.0
- 31. http://blog.actuable.es/actuable-funciona La participació funciona! ‘ Administració oberta’ Jordi Graells i Costa. Geoinquiets. Barcelona, 2 de desembre de 2010 CC – BY 3.0
- 32. 3. La col·laboració en temps de crisi ‘ Administració oberta’ Jordi Graells i Costa. Geoinquiets. Barcelona, 2 de desembre de 2010 CC – BY 3.0
- 33. Estat social qüestionat i reptes complexos ‘ Administració oberta’ Jordi Graells i Costa. Geoinquiets. Barcelona, 2 de desembre de 2010 CC – BY 3.0
- 34. Els reptes actuals: consolidació de la col·laboració interna i... Source: Nielsen, 2006 Font: Jordi Graells 2010 ‘ Administració oberta’ Jordi Graells i Costa. Geoinquiets. Barcelona, 2 de desembre de 2010 CC – BY 3.0 10% Heavy Contributors 80% Intermittent Contributors 10% Lurkers
- 35. stock8 © ralphbijker CC BY 2.0 ... estendre la pràctica col·laborativa de portes enfora ‘ Administració oberta’ Jordi Graells i Costa. Geoinquiets. Barcelona, 2 de desembre de 2010 CC – BY 3.0
- 36. A. Col·laboració amb la ciutadania i altres actors ‘ Administració oberta’ Jordi Graells i Costa. Geoinquiets. Barcelona, 2 de desembre de 2010 CC – BY 3.0
- 37. We-Government Government and citizens co-creating new forms of collaboration and service that uses technology, public data, citizen-generated data and the social web to adress vital issues and solve public problems (‘The Coming Age of We.Government’. Micah Sifry a PDF Europe 2010) http://pdfeu2010.civicolive.com ‘ Administració oberta’ Jordi Graells i Costa. Geoinquiets. Barcelona, 2 de desembre de 2010 CC – BY 3.0
- 38. B. Col·laboració interna, entre els professionals ‘ Administració oberta’ Jordi Graells i Costa. Geoinquiets. Barcelona, 2 de desembre de 2010 CC – BY 3.0
- 39. CoP a l’Administració A l’Administració hi ha professionals que s’organitzen en CoP a partir de les seves afinitats laborals, comparteixen la informació i obtenen millors resultats gràcies al coneixement col·lectiu que elaboren . An Innovation Competence Process Coming From Knowledge Management © Alex Osterwalder . CC BY 2.0 ‘ Administració oberta’ Jordi Graells i Costa. Geoinquiets. Barcelona, 2 de desembre de 2010 CC – BY 3.0
- 40. Com el programa Compartim de la Generalitat de Catalunya, amb unes 1.500 persones organitzades en 15 CoP i amb més de 21 grups de treball des de fa 4 anys. www.gencat.cat/justicia/compartim ‘ Administració oberta’ Jordi Graells i Costa. Geoinquiets. Barcelona, 2 de desembre de 2010 CC – BY 3.0
- 41. Avaluant la col·laboració: el programa Compartim de la Generalitat de Catalunya ‘ Administració oberta’ Jordi Graells i Costa. Geoinquiets. Barcelona, 2 de desembre de 2010 CC – BY 3.0
- 42. 1. Identificar polítiques públiques que funcionen . 2. Quin impacte tenen. 3. En quina mesura l’impacte és atribuïble al problema o a la intervenció pública . És a dir, si hi ha menys incendis, no forçosament significa que és a causa de la bona actuació dels bombers. 4. Moltes variables que influeixen sobre l’impacte a més de la intervenció pública i compliquen l’avaluació (evolució de l’economia i la societat, altres programes, lleis en vigor, etc.). 5. Avaluació de l’impacte no significa , doncs, què s’ha esdevingut amb la intervenció pública, sinó comparar què hauria passat si no s’hagués fet la intervenció . Què vol dir avaluar serveis i polítiques públiques measurement of the color © arquera CC-BY-2.0 ‘ Administració oberta’ Jordi Graells i Costa. Geoinquiets. Barcelona, 2 de desembre de 2010 CC – BY 3.0
- 43. Y 1 = outcomes esdevinguts amb la intervenció pública Y 0 = outcomes esdevinguts sense la intervenció pública ( contrafactual ). Es tracta sempre de trobar unitats amb trets similars a les que participen del programa que s’avalua. Per ex. Y 1 = quantes persones han trobat feina després de seguir curs de formació; nombre de patents registrades per subvencions R+D+I En canvi, Y 0 és molt difícil de calcular. Es tracta d’elaborar hipòtesi al màxim de realista i quantificable per mitjà d’un escenari de comparació observable . Ex. Departament d’Educació i programes per dotar de més autonomia els centres educatius per millorar la qualitat de l’educació: Y 1 = qualificacions dels infants d’aquests centres dotats de més autonomia Y 0 (hipòtesi contrafactual ) = qualificacions infants en escoles similars però que no són al programa Fórmula per avaluar l’impacte ‘ Administració oberta’ Jordi Graells i Costa. Geoinquiets. Barcelona, 2 de desembre de 2010 CC – BY 3.0 Impacte = Y 1 – Y 0
- 44. L’avaluació de l’impacte de la CoP d’educadors socials del Compartim per la fórmula Impacte = Y 1 – Y 0 prova que el treball col·laboratiu és més eficient. Per veure la presentació sencera: www.slideshare.net/jordigraells Avaluació de l’impacte del Compartim A. EN COMUNICACIONS : 2.416 consultes a repositori de fitxers (s’avalua aquesta eina): 1. Estalvi de costos de tramesa de 2.416 MB (fitxers d’1 MB de mitjana) 2. Estalvi de temps 43 dies (2.416 x 8 min [guany respecte a cerca en altres xarxes]) = 19.328 min o 42,95 dies B. EN DESPLAÇAMENTS Es feien 11 jornades (sense plataforma tecnològica) – 8 (amb la plataforma) = 3 x 8 (membres CoP) = 24 1. Estalvi econòmic : 1.584 € 24 x 220 km/estalvi viatge = 5.280 km estalviats x 0,30 €/km = 1.584 € 2. Estalvi temps: 24 dies C. EN CONSULTORIA 1. Estalvi econòmic aprox uns 10.000 i 20.000 € (en projectes semblants fets per consultories externes) 2. Estalvi de temps: 50 dies [50 h (2,5 mesos estalviats) x 8 (membres CoP) = 400 hores o 50 dies] D. EN FORMACIÓ 1. Estalvi econòmic 125 [formats pel treball en CoP] – 25 [formats per curs] = 100 persones més formades 84 € [ràtio cost formació curs] – 17,6 € [ràtio formació per CoP] = 66,4 € estalvi per persona 2. Estalvi de temps: 500 h [de no-treball per assistència a curs] – 160 h [de no-treball per acció en CoP] = 340 h estalvi ‘ Administració oberta’ Jordi Graells i Costa. Geoinquiets. Barcelona, 2 de desembre de 2010 CC – BY 3.0
- 45. Dues idees més ‘ Administració oberta’ Jordi Graells i Costa. Geoinquiets. Barcelona, 2 de desembre de 2010 CC – BY 3.0
- 46. A. Internet = xarxa social oberta ;-) ‘ Administració oberta’ Jordi Graells i Costa. Geoinquiets. Barcelona, 2 de desembre de 2010 CC – BY 3.0
- 47. Wikileaks Qui és? Julian Assange ‘ Administració oberta’ Jordi Graells i Costa. Geoinquiets. Barcelona, 2 de desembre de 2010 CC – BY 3.0
- 48. Wikileaks http://wikileaks.org ‘ Administració oberta’ Jordi Graells i Costa. Geoinquiets. Barcelona, 2 de desembre de 2010 CC – BY 3.0
- 49. www.youtube.com/watch?v=5rXPrfnU3G0 min 4:45 i 10:08 Vídeo dels assassinats Vídeo assassinats col·laterals Irak ‘ Administració oberta’ Jordi Graells i Costa. Geoinquiets. Barcelona, 2 de desembre de 2010 CC – BY 3.0
- 50. Preservar Internet Intents de portar Internet cap a: - Espais tancats (iTunes). Chris Andersen (Wired, The Long Tail) ho denuncia a l’article “The Web is Dead” - Sistemes centralitzats (Facebook) Cal concebre Internet com un sistema obert i descentralitzat que fomenti la innovació. ‘ Administració oberta’ Jordi Graells i Costa. Geoinquiets. Barcelona, 2 de desembre de 2010 CC – BY 3.0
- 51. B. Difusió oberta del coneixement ‘ Administració oberta’ Jordi Graells i Costa. Geoinquiets. Barcelona, 2 de desembre de 2010 CC – BY 3.0
- 52. © Sydney Morning Herald www.smh.com.au Quina diferència hi ha? ‘ Administració oberta’ Jordi Graells i Costa. Geoinquiets. Barcelona, 2 de desembre de 2010 CC – BY 3.0 Eiffel Tower at night © rednuht , www.flickr.com/photos/rednuht/275062341/ CC BY 2.0
- 53. Tipus llicències Creative Commons http://cat.creativecommons.org/llicencia ‘ Administració oberta’ Jordi Graells i Costa. Geoinquiets. Barcelona, 2 de desembre de 2010 CC – BY 3.0
- 54. Les llicències Creative Commons des d’un punt de vista pràctic ‘ Administració oberta’ Jordi Graells i Costa. Geoinquiets. Barcelona, 2 de desembre de 2010 CC – BY 3.0
- 55. Com gestionar els drets sobre imatges i vídeos (PI, imatge, intimitat...) 1. Vetllar per gestionar-los correctament. 2. Aplicar llicències Creative Commons amb dades amb drets de propietat intel·lectual (DPI) dels quals tinguem els drets d’explotació corresponent o l’autorització corresponent. 3. Afegir clàusules als contractes, subvencions, licitacions... que permetin la comunicació lliure de les dades o documents adquirits. 4. Incloure en el procediment de recollida de dades, confecció de documents, organització d’actes... les cessions de drets escaients. 5. Valorar quines de les dades que produïm són obres i, per tant, tenen DPI. Gestionar-les amb les llicències corresponents. ‘ Administració oberta’ Jordi Graells i Costa. Geoinquiets. Barcelona, 2 de desembre de 2010 CC – BY 3.0
- 57. Usar llicències open data o CC? www.formez.it/iodl www.epsiplatform.eu/news/news/italian_open_data_license Comme funziona MIAPA (MyGovernment in Italy): www.youtube.com/watch?v=7gR5vY0Mn3A ‘ Administració oberta’ Jordi Graells i Costa. Geoinquiets. Barcelona, 2 de desembre de 2010 CC – BY 3.0 A condició de
- 58. Condicions d’ús de les dades obertes de la Generalitat ‘ Administració oberta’ Jordi Graells i Costa. Geoinquiets. Barcelona, 2 de desembre de 2010 CC – BY 3.0
- 59. Concloent: una Administració on... Usi les xarxes socials ‘ Administració oberta’ Jordi Graells i Costa. Geoinquiets. Barcelona, 2 de desembre de 2010 CC – BY 3.0 Promogui la col·laboració interna i externa davant la crisi Concebi i usi Internet com una xarxa social oberta i neutral Obri les seves dades per promoure transparència i participació Consideri la transparència la clau per al canvi Sigui model en la gestió de la privacitat a les xarxes socials El coneixement es reprodueixi, transformi i comuniqui sense traves Es treballi el coneixement col·lectivament S’innovi sistemàticament en totes les parts de l’organització Impulsi l’atenció ciutadana 2.0
- 60. Administració oberta Gràcies! Jordi Graells i Costa www.slideshare.net/jordigraells www.graells.cat Geoinquiets Barcelona, 2 de desembre de 2010 Avís legal Aquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement 3.0 de Creative Commons. Se'n permet la reproducció, la distribució, la comunicació pública i la transformació per generar una obra derivada, sense cap restricció sempre que se'n citi l’autor (Jordi Graells Costa) i no es contradigui amb la llicència específica que pugui tenir una imatge i que és la que preval. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/legalcode.ca . motion gears-team force © ralphbijker CC BY 2.0
Notas del editor
- [...]
- La teoria del Gov 2.0 de Tim O’Reilly, segons la qual advoca per un govern esquerra-dreta, fer més amb menys. Les persones facultades per les TIC poden fer que el nostre govern sigui més obert, participatiu i de col.laboració. Tim proposa substituir el model de ‘màquina expenedora’ que és actualment el Govern i transformar-lo en una plataforma o un servei web, prenent com a imatges Google o Amazon i la participació de l’usuari en la producció de continguts i serveis. El Govern ha de proporcionar els serveis fonamentals perquè la ciutadania pugui crear aplicacions. Tim cita el sistema GPS, que va ser construït originalment per a ús militar, com un exemple. En obrir les dades, indústries senceres han construït serveis per a fins civils. Però mentre que la màquina expenedora "analogia part captura" del que està malament al Gran Govern, l'obertura de la informació GPS exemple-no acaba d'arreglar tot el que ens afligeix. Sí, necessitem les dades públiques d'estar obert, amb accés web, i com en temps real com sigui possible. Però preocupa que Tim fusiona poble i mercat. Hi ha molts exemples també de fallades del mercat (hola, Alan Greenspan?) Perquè la confiança, simplement, que un mercat lliure s'encarregarà de la gent. Pensem per ex. en la defensa gratuïta, la salut pública, l'aire net i aigua, per començar. Segurament encara tenim algun tipus de solució híbrida. En un Gov 2.0 la gent fent coses junts per arreglar coses per ells mateixos i el govern únicament com a convocant, a través de serveis com Meetup (Scott Heiferman). Com a exemple la coneguda història ara d'un grup de comerciants en una zona rural de Hawaii que reparen un camí vital que l'Estat no tenia els diners per arreglar. El Govern Up-it-ourselves-government, fins i tot el We-Gov, sona molt interessant, però també deixa algunes preocupacions. Quina és la diferència entre aquest model i el govern vigilant, o un "privatopia" model en què els ciutadans rics poden actuar arbitràriament. Per tornar a Hawaii, com sabem que Tim camí estarà obert per a tots? Com funciona aquest model de "faci-ho-ens del govern garantir la igualtat d'accés? Sens dubte, els comerciants que els clients venen per aquest camí per fer compres a les seves botigues, però què passa amb altres viatgers? […]
- [...]
- [...]
- [...]
- [...]
- És el responsable de totes les licitacions TIC en l’àmbit de la Justícia dels govern dels EUA!!!
- [...]
- [...]
- [...]
- Un consorci d'organitzacions no governamentals i els donants internacionals ha encarregat recentment un informe sobre les dades oberta sota els auspicis de la Iniciativa de Transparència i Rendició de Comptes. L'estudi final, elObert de les dades de l'estudi, escrit per Becky Hogge, va ser publicat el maig de 2010 pelOpen Society Institute (una institució fundada per George Soros). Explora les polítiques d'obertura de les dades del govern en els EUA i el Regne Unit, i tracta de treure conclusions per a dur a terme esforços similars en l'exterior de les democràcies occidentals.
- Va ser llançat en 2009 amb dos objectius . En primer lloc, el desig de fomentar la comunicació-un fons i l'aparició de noves idees de govern, augmentar la transparència dels serveis públics, la participació ciutadana i la col.laboració entre l'Estat i els seus ciutadans. L'obertura d'informació pública també ha estat concebut com un mitjà per millorar l'eficiència dels organismes governamentals . La majoria de les agències de govern dels EUA ia l'exploració de dades a la seva disposició.Data.gov va ser dissenyat com una eina per ajudar-los en les seves missions de servei públic. Igual que al Regne Unit, la influència del calendari de la comunitat hacker ha jugat un paper important. Aquests ciutadans interessats han reutilitzat els seus llocs web les bases de dades publicades pel govern per presentar els més rics i més accessible. Potser en resposta a les iniciatives dels ciutadans, els CIOs (Chief Information Officers) en alguns estats-incloent el Districte de Columbia, va començar a publicar les seves bases de dades. Aquest és també el director tècnic del Districte de Columbia, Vivek Kundra va ser contractat posteriorment per Obama com federals CIO al març de 2009. Aquests primers passos cap a la OpenData es va fer ressò important quan Obama va assumir el càrrec a la Casa Blanca. Ell acaba de passar un dels seus primer memoràndum a l'obertura i la transparència. Després d'una fase d'investigació i desenvolupament durant la primavera del 2009, data.gov va ser llançat 21 maig 2009. Que originalment contenia 76 bases de dades de 11 agències governamentals. Davant el temor que l'impuls cap OpenData tornar a caure i que poques dades també es publiquen, Obama ha aprovat un decret, 8 de desembre de 2009, requereix que cada agència del govern de publicar com a mínim tres bases de dades de qualitat . Avui en dia, la comparació entre les dues plataformes - i data.gov data.gov.uk - no juguen per als Estats Units: el portal britànic ja ofereix tres vegades més dades, mentre que el seu homòleg nord-americà té sis mesos anticipació. Data.gov.uk i ha optat per formats estandarditzats per fomentar el desenvolupament de la Web Semàntica, a diferència de data.gov. Em refereixo als articles de la Llacuna de dades i RWW per a la comparació més entre aquestes dues plataformes.
- Primer pas cap a la fundació OpenData El juny de 2009, el primer ministre britànic, Gordon Brown va anunciar que Tim Berners-Lee s'estava preparant per unir-se al seu govern com un assessor. Però l'arribada de la que es presenta com l'inventor principal de la World Wide Web no és suficient per explicar el moviment d'obertura de les dades en el Regne Unit. Des de fa diversos anys, el govern britànic estava sota pressió de la societat civil, en particular un grup de propietaris de llocs web políticament compromès a lliurar les seves dades en un procés obert, en un format llegible per màquines. Enfront d'aquests actors polítics i els ciutadans mobilitzats per a l'inici de les dades, algunes agències governamentals han posat en una forta resistència. En particular, l'agència d'assignació, l'Ordnance Survey (l'equivalent del nostre Registre de la Propietat), com a part del seu finançament va ser precisament a partir de l'explotació comercial de la geografia de dades públiques. Data.gov.uk es va llançar oficialment el gener de 2010. El lloc ha estat vista com una victòria per a la comunitat pro-OpenData. El Regne Unit ara veu la flor web i aplicacions basades en dades publicades, especialment les dades de mapes relacionats amb els codis postals de tot les últimes eleccions generals el maig de 2010.
- Les conseqüències més importants de la tasca realitzada per Steinberg i Ed Mayo, president del Consell Nacional del Consumidor, va ser sens dubte el llançament del concurs ’Show Us the Better Way’..Un premi de £ 20 000 va posar en joc per al millor projecte de reutilització d'informació del sector públic. El concurs va atreure al voltant de 500 contribucions, i va ser guanyat en forma conjunta per 14 projectes, incloent el lloc WhereDoesMyMoneyGo que reflecteix com els impostos recaptats són utilitzats pel govern. On van els meus diners? es va desenvolupar primer com una idea de la Fundació Coneixement Obert 's Jonathan Gray el 2007. El novembre de 2008 el projecte va ser guardonat pel Govern del Regne Unit ens mostren una millor manera la competència. El projecte va rebre una petita donació a l'estiu de 2009 des del Govern del Regne Unit per desenvolupar un prototip que va ser llançada a la tardor de 2009. El 2010 el projecte va rebre finançament del Canal 4 de 4IP per donar suport al desenvolupament.
- La colaboración se hace evidente cuando hay una comunidad detrás que responde. Este es el caso. El mejor ejemplo ha sido el Desafío Abredatos 2010. Una asociación sin ánimo de lucro –Pro Bono Publico- ha organizado un concurso para que pequeños grupos de desarrolladores, en tan sólo 48 horas, programaran aplicaciones, para su uso en internet, que hicieran uso de datos de las Administraciones públicas. El resultado fueron unas 30 nuevas aplicaciones, algunas de ellas interesantísimas.
- Algunos conoceréis una empresa americana que se llama… Google. Google es seguramente la empresa más rica del mundo. Curiosamente, no se dedica a la transformación de mineral en metales, o a la fabricación de bienes. Su materia prima es la información. Pues bien, las Administraciones son inmensos depósitos de información, a la espera de que alguien le dé valor. Open Data Euskadi ha nacido para liberar la información pública en poder del Gobierno Vasco, de manera que pueda ser reutilizada. Es otro servicio de la familia del Gobierno Abierto, dirigido sobre todo a dos de sus valores: la transparencia y la colaboración. Sus objetivos son: Generar riqueza y valor social. A partir de nuestros datos se pueden generar nuevos servicios útiles a la sociedad. Tenemos un dinámico sector innovador en Euskadi que puede poner en valor nuestra información y generar riqueza. La importancia de esto en el actual contexto de crisis es imposible de exagerar. Generar transparencia. Open Data Euskadi facilita los datos crudos de la actividad del Gobierno, de manera que cualquiera puede trabajar sobre ellos y someter nuestra actividad a escrutinio. Compartir datos con otras administraciones, de manera que podamos prestar servicios más completos a los ciudadanos.
- […]
- [...]
- Info estructurada i dada en format d’última generació, de la web semàntica. Primer en RDFa, nivell 4 segons els nivells open data que estableix la Fundació CTIC http://datos.fundacionctic.org/ : 1. Anunciado. El catàleg s’ha anunciat i ja hi ha una iniciativa en marxa.. Algo publicado. Algún dato ha sido publicado Datos estructurados. Datos publicados en formatos estructurados (p.e., formato Excel) Formatos abiertos. Datos publicados en formatos abiertos, no propietarios (p.e., CSV, XML) Datos en RDF. Datos en formato RDF Linked Data. Datos en RDF enlazados con otros datos en la Web. El número de catálogos de datasets públicos se ha visto incrementado desde la publicación de nuestro primer post en el que se anunciaba la catalogación de estas colecciones de conjuntos de datos públicos. Esto fue, aproximadamente, hace un año, cuando apenas estaban registrados una docena de ellos. Desde entonces, hemos continuado alimentando el catálogo a través de la forma original (en RDF), y ahora disponemos de casi 50 entradas incluidas.
- [...]
- [...]
- El ejemplo de los transportes en Massachusetts: www.streetfilms.org/a-case-for-open-data-in-transit Un cas per a dades oberta a Trànsit per Elizabeth Press el 29 juliol 2010 | 10.024 reproduccions Alguna vegada es troba esperant el proper autobús, sense saber quan arribarà?Crec que seria fantàstic si pogués veure un rellotge de compte regressiva de metro de la vorera? U obtenir els temps d'arribada al telèfon? Donar als usuaris del transport millor informació pot fer ridng l'autobús o el tren més còmode i atractiu. I les agències de transport estan descobrint que la manera més fàcil i menys costosa de fer-ho és mitjançant l'obertura de les dades sobre les rutes, horaris i llocs en temps real als desenvolupadors de programari, en lloc de guardar com un secret de propietat. Fa poc vaig tenir l'oportunitat de submergir-se en el tema de dades oberts en trànsit amb els meus col legues a OpenPlans. Pugem a Boston per veure el que els usuaris del transport va sortir de la decisió del departament de transport d'obrir les seves dades. També parlem de Nova York, la MTA President Jay Walder, el regidor Gale Brewer, Zipcar cofundador Robin Chase, i Alternatives de Transport del director Paul Steely White a pintar un quadre complet del que significaria que les ciutats van compartir les seves dades de trànsit i transport.La informació hi és, esperant a ser objecte d'un ús per ajudar les persones a planificar els viatges de trànsit, els residus menys de conducció de gas, o que els seus carrers siguin més segures.
- Austràlia. Com a resultat d’un concurs de reutilització dades: - Urban Trends informa sobre las zonas urbanas, con indicadores sobre los niveles de vida, los colegios a los que puedes llevar a tus hijos, las diferencias raciales, etc. http://www.suburbantrends.com.au/
- [...]
- En las elecciones al Parlament de Catalunya del próximo 28 de noviembre se decidirá el presidente de la novena legislatura de la Generalitat de Catalunya después de la dictadura. INTERACTIVOS Histórico de resultados electorales (1977-2010) Discursos de investidura (1980-2006) Tras el recuento de votos y, si se precisa, el proceso de negociaciones entre los grupos parlamentarios con opción a formar Gobierno, se celebrará la sesión de investidura del nuevo titular de la Generalitat. La Vanguardia.es ha recuperado los ocho discursos de las anteriores legislaturas y los presenta en este interactivo de una manera especial. La parte central del interactivo presenta las palabras más utilizadas en cada uno de los discursos por los presidentes de la Generalitat desde 1980 hasta 2006. Para generar este gráfico se ha utilizado la aplicación Wordle , que permite transformar el texto original en una nube de tags. Las palabras más frecuentemente utilizadas aparacen con un cuerpo de letra mayor. También se puede acceder al discurso íntegro y descargarlo en formato pdf. Adicionalmente, desde la parte inferior del gráfico se puede acceder las portadas y noticias destacadas en las ediciones La Vanguardia correspondientes al día después de cada uno de los discursos de investidura. Acceda al interactivo de los discursos de investidura.
- Los ciudadanos de Catalunya acudirán el próximo 28 de noviembre a las urnas para votar a una de las 114 listas electorales que aspiran a formar el Govern de la novena legislatura del Parlament de Catalunya desde la reinstauración de la democracia. Desde 1980, la Generalitat ha tenido tres Presidents: Jordi Pujol (CiU, 1980-2003), que fue investido en las primeras elecciones autonómicas tras la dicturadura y reelegido en las siguientes cinco legislaturas; Pasqual Maragall (PSC, 2003-2006), líder del primer tripartit; y el actual titular del cargo, José Montilla (2006-2010). A partir de los datos que ofrece la web de la Generalitat de Catalunya, La Vanguardia.es ha desarrollado una aplicación interactiva que permite consultar y comparar todos los resultados de las elecciones celebradas en Catalunya desde 1977 (autonómicas y generales). Consultas de datos 'a la carta' Los filtros temporales y geográficos -que se pueden designar a través del mapa o de los módulos ubicados en la parte superior de la página- determinan la visualización de los datos en los diferentes gráficos que se ofrecen: resultados globales (votos, porcentaje de votos y número de escaños), evolución histórica de los partidos y participación. En cada gráfico se pueden activar o desactivar los datos que se deseen visualizar . Esto permite, por ejemplo, filtrar los partidos que se muestran en el gráfico para efectuar comparativas entre partidos; ver la evolución de votos de cada partido en el ámbito geográfico que se precise; o consultar la evolución de los votos (válidos, nulos, en blanco o todos a la vez) para obtener el crecimiento demográfico de una comarca o un municipio. Adicionalmente, el módulo de la hemeroteca de La Vanguardia permite consultar las ediciones del diario correspondientes a las fechas de las elecciones cuyos resultados se están visualizando, así como el gráfico de los discursos de investidura de los presidentes elegidos por el Parlament. Durante la jornada electoral del próximo 28 de noviembre, este aplicativo mostrará los resultados que se vayan conociendo en tiempo real .
- Web aumentada y ubicua Llegamos a Qwiki, ganadora del TechCrunch Disrupt demo y que está despertando muchísimo interés. Es algo similar a The Wilderness…, una herramienta que mezcla, convierte al vuelo, de forma instantánea (como la aplicación anterior en cuanto a geolocalización e imágenes de Google Earth), múltiples datos, en distintos formatos, en una experiencia de información inmersiva, en un lenguaje de remezcla único y tremendamente actual. Son varias las novedades que supone pero la principal es que el tema ocurre en tiempo real, recogiendo las últimas informaciones en la web acerca del tópico de interés. En estado Alpha, hoy aloja tres millones de presentaciones sobre personas, lugares, cosas. Parece que mejorará mucho (su potencial es infinito) pero hoy agrupa narraciones desde los textos de wikipedia con miles de fuentes en otros formatos. Añade, además, interactividad: la mayoría de los elementos en Qwiki son interactivos, de forma que los video clips pueden ser seleccionados y visionados por completo en su entorno, de forma similar a slideshows, etc… Mapas, timelines, Qwikis similares son otras de sus características. Imagináis ya, seguro, sus usos en periodismo, en educación. Pensaba en eventos, acontecimientos sobre los que buscamos información en directo, sobre cómo la experiencia virtual va a ser mucho más inmersiva, casi “real”. Social Media, empresa Además de estos y como casi garantía de que Qwiki puede ser una de las pocas aplicaciones de este estilo que logre sobrevivir, parece que piensan en estrategias de negocio en los social media. Así, en una entrevista de Mashable con su CEO, Doug Imbruce, este explicaba cómo sus próximos dos productos, que lanzarán en 2011, serán para usuarios de los social media y negocios pequeños. La idea será ofrecer a los usuarios la posibilidad de crear Qwikis basados en su “lifestreaming”, en sus datos y actualizaciones en redes sociales (los curriculum, las identidades digitales “vivas”, actualizadas en tiempo real). A los pequeños negocios se les ofrecerá la posibildad de agregar revisiones de terceros (Yelp y similares) de sus productos o servicios. Vale la pena que observéis con calma los ejemplos de Qwiki en un Restaurante asiático , con recomendaciones de Yelp, así como ejemplos de lifestreaming, curriculum e identidades vivas, como la de Keith Rabois o Gregory Smith según datos de Linkedin y Facebook. Toda una revolución en el ámbito de la reputación digital. Seguro que habéis estado imaginando algunas de las posibilidades que aumentarían lo que estáis haciendo actualmente. Es pot demanar invitació per a versió beta.
- [...]
- Kiirti, en sànscrit, significa informe o reputació.
- Al Regne Unit, la societat civil en particular i la comunitat dels administradors públics tenen aliats en tot el tema de les llicències que planteja la reutilització de les dades. La seva col.laboració els ha permès construir sòlids fonaments d'experiències i objectius comuns. El 2007, la Oficina del Gabinet (l'organisme responsable de la coordinació d'estratègies entre els diferents ministeris) ha encarregat un informe sobre públic i obert de dades Tom Steinberg , de la fundació TheyWorkForYou, i Ed maig , director de l' Nacional del Consumidor Consell (l'òrgan encarregat de representar els interessos dels consumidors). L'estudi final, el poder de la informació de revisió, posa de relleu tant les oportunitats econòmiques i democràtiques de OpenData.
- [...]
- [...]
- Crisi de model d’estat per: 1. Pèrdua de competitivitat en el mercat global. 2. Per costos socials més elevats. 3. Desequilibri entre ingressos i demandes. 4. Pèrdua de credibilitat en l’acció política. 5. Percepció de l’estat com a mal gestor incapaç de preveure les polítiques de l’estat de benestar (salut, educació, ocupació...). Reptes complexos perquè no pot satisfer les demandes per: 1. Diversitat d’usuaris 2. Administració massa reguladora per poder afrontar la transparència 3. Contradicció entre les promeses polítiques i l’execució eficaç del pressupost
- [...]
- Es tracta d’un sistema de treball que facilita la col·laboració i l’emergència de nous processos de treball a partir de la posada en comú de les potencialitats de cada professional per a la consecució d’una determinada feina. Com que ens trobem encara a les beceroles, ens trobem encara en un estadi immadur, que requereix de proves i anàlisis de models i pràctiques en consolidació.
- [...]
- Govern i els ciutadans co-creant noves formes de col laboració i servei que utilitza la tecnologia, les dades públiques, les dades generades pels ciutadans i la web social per fer front a qüestions vitals i resoldre els problemes públics.
- [...]
- Cap a una altra gestió pública El management ha anat convertint la gent en robots i n’estem pagant les conseqüències. A l’Administració, com a la resta de les organitzacions, ha imperat el concepte taylorista de la divisió del treball, de cadena de producció. Principis inspiradors del treball col·laboratiu 1. Si estem d’acord que les persones són la principal variable de les organitzacions en la societat xarxa... 2. i que les organitzacions necessiten fomentar el coneixement com a principal font de valor competitiu, 3. aleshores cal fer més competitius els empleats programant formació i mesurant els seus efectes en els resultats de l’activitat... 4. i desenvolupar-ne els hàbits d’innovar, emprendre i col·laborar invertint en eines col·laboratives que propiciïn l’aprenentatge i la creació de coneixement.
- [...]
- [...]
- [...]
- [...]
- [...]
- [...]
- És Julian Assange ( Townsville , Queensland , 1971 ) es un periodista , programador y activista de Internet australiano , conocido por su participación en el sitio Wikileaks (sitio de denuncias). Assange estudió física y matemáticas , fue hacker y programador antes de asumir su actual cargo como director , asesor y editor en jefe de WikiLeaks . 1 WIKILEAKS Su lanzamiento se realizó en diciembre de 2006 , su actividad comenzó en julio de 2007 y desde entonces su base de datos ha crecido constantemente hasta acumular 1,2 millones de documentos. 4 El objetivo inicial de WikiLeaks se centra en los países con regímenes totalitarios (en la página de wikileaks en español se menciona a China , Rusia , la Eurasia Central, el Próximo Oriente y África Subsahariana). No obstante, también recibe filtraciones que desvelen comportamientos no éticos por parte de gobiernos y empresas de todo el mundo. 5 WikiLeaks usa una versión modificada del software de MediaWiki 2 y su servidor principal está alojado en el ISP sueco PRQ . 6 En agosto de 2010 el Partido Pirata sueco firmó con Wikileaks un acuerdo para alojar su página web y poder conseguir la inmunidad de su página. 7 Para proteger el anonimato de sus informantes, WikiLeaks utiliza OpenSSL , Freenet , Tor y PGP . 2 Filtraciones Informe sobre Wikileaks de la inteligencia estadounidense El 15 de marzo de 2010 Wikileaks hizo público un informe del Departamento de Defensa de los Estados Unidos en el que trataba varias filtraciones protagonizadas por esta web relacionadas con intereses estadounidenses y proponía diversas vías para marginarla. Vídeo de asesinato de periodistas El día 5 de abril de 2010 WikiLeaks publicó un vídeo 8 en el que se ve como soldados estadounidenses asesinan al reportero de Reuters Namir Noor-Eldeen , a su ayudante y a nueve personas más. A algunos cuando iban a llevarse a los muertos y heridos. Se ve claramente que nadie de los presentes hacía amagos de atacar al helicóptero Apache desde el que se les dispara, ni siquiera lo miran. Aunque la agencia Reuters solicitó en numerosas ocasiones el vídeo, le fue negado hasta que WikiLeaks consiguió este vídeo inédito que pone en jaque al aparato militar de EE.UU., manchando la imagen de este ejército en el mundo
- [...]
- [...]
- Preservar-la dels agents secrets del poder macroeconòmic a nivell mundial.
- [...]
- [...]
- [...]
- AFEGIR ESCRIT WORD SOBRE DEBAT ACTUAL PI i DA janquim
- Model d ’open data llicència a Itàlia
- [...]
- [...]
- [...]