1. DIAGNOSI DE LA INDÚSTRIA
AGROALIMENTÀRIA
A LES COMARQUES
DEL BERGUEDÀ,
EL MOIANÈS
I EL SOLSONÈS.

2. Índex
Aquest projecte està subvencionat pel Servei d’Ocupació de Catalunya, el Departament d’Empresa i Ocupació, el Fons Social Europeu
1. Introducció 5
2. Objectius 7
3. Metodologia 7
4 El sector de la indústria agroalimentària a Catalunya 10
4.1 Presentació del sector 10
4.2 Subsectors agroalimentaris 11
4.3 El sector en xifres 12
4.4 Anàlisi DAFO del sector 13
5. Els sistema d’innovació en el sector agroalimentari a Catalunya 15
6. El sector de la indústria agroalimentària al Catcentral 2.0 20
EDICIÓ:
CENTRE TECNOLÒGIC FORESTAL DE CATALUNYA (CTFC)
Ctra. Sant Llorenç, Km 2 (Direcció Port del Compte) 6.1. Iniciatives existents als tres territoris: Berguedà, Moianès i Solsonès 20
25280 Solsona
6.2. Anàlisi de resultats 22
AMB LA COL.LABORACIÓ DE:
7. Conclusions 67
8. Propostes d’actuació 73
DIRECCIÓ I COORDINACIÓ: Bibliografia 99
Rosa M. Florensa i Guiu
AUTORIA: Annexos
Isabel Rodríguez Castillo, Francesc Altès i Nolla, Paloma Hernández Sánchez.
I. Model de qüestionari 101
COL·LABORACIÓ:
Àngels Montilla i Maldonado i Mònica Romero i Ruiz
II. Índex de taules 119
FOTOS: © CFI Cercs-Berguedà
III. Índex de figures 120
DISSENY:
Departament de Comunicació CTFC
Dipòsit Legal: L. 1406-2011

3. 1. INTRODUCCIÓ
Aquesta diagnosi s’ha realitzat dins del marc del Projecte Respecte al sector industrial català, la xifra de negoci de
Innovador “CatCentral 2.0 Innovació i Talent” del la indústria agroalimentària representa el 15%, només
Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat superat per la indústria química. El 13% de les persones
de Catalunya, per els anys 2010-2011. En formen part ocupades en el sector industrial català, pertanyen a la
el Consorci de Formació i d’Iniciatives Cercs-Berguedà indústria agroalimentària. (Idescat, 2007).
(Berguedà), el Consorci per la Promoció Municipis del
Moianès (Moianès) i el Centre Tecnològic Forestal de Malgrat tot, segons l’Informe Avançat de la Indústria
Catalunya (Solsonès). Agroalimentària de Catalunya 20091, el decreixement
econòmic registrat l’any 2009, que va afectar
Aquestes entitats entenen la ruralitat com un espai principalment a les economies més avançades ha
amb activitat econòmica dinàmica i diversificada, engolit també la indústria de l’alimentació i les
infraestructures i serveis suficients i de qualitat, que begudes, que fins a les hores era un dels sectors que
preservin el territori i les seves riqueses naturals i es mantenia estable enfront al deteriorament de la
culturals. situació econòmica. La menor renda disponible ha
comportat un menor consum i per tant una disminució
En aquesta diagnosi s’analitza el sector agroa- de la demanda i la producció. La tendència registrada
limentari, de les tres comarques objecte l’any 2009 apunta que en termes d’ingressos i vendes
d’estudi, com un sector bàsic per l’economia hi ha hagut un decreixement superior al 3% en el
rural, com altres activitats no agràries, amb la sector industrial alimentari català.
perspectiva de fomentar la innovació i aquells
elements que incentivin el dinamisme econò-
mic i la competitivitat de les activitats empre-
sarials.
El grup de treball és conscient de la importància
econòmica que representa el sector agroalimentari a
Catalunya. En primer lloc, segons l’European Cluster
Observatory, Catalunya és un dels principals clústers
agroalimentaris europeus juntament amb la regió de
Lombardia.
Tenint en compte les dades del DIRCE (Directorio
central de Empresas) de l’any 2009, la indústria catalana
de l’alimentació i begudes ha comptat amb un total de
3.638 empreses que representen el 11,8% sobre el total
d’indústries alimentàries de l’Estat Espanyol. El pes
d’aquest sector a Espanya en termes d’ocupació, arriba
al 20,4% i al 23,4% en termes d’ingressos d’explotació,
(INE, 2008). Aquestes xifres situen Catalunya com
la principal Comunitat Autònoma en la indústria
agroalimentària. 5
1Informe Avançat de la Indústria Agroalimentària de Catalunya 2009. Funda-
ció del Món Rural

4. 2. OBJECTIUS
L’objectiu principal d’aquesta diagnosi, és conèixer la situació actual de les empreses del sector de la in-
dústria agroalimentària, al territori objecte d’actuació, i detectar alguns dels elements més rellevants en el
present i en el futur d’aquest sector.
Per poder assolir aquest objectiu principal, s’han establert els següents objectius específics:
1. Identificar els elements que ajudin a incentivar el dinamisme econòmic i la competitivitat de les activitats
empresarials, de les empreses de les tres comarques.
2. Definir propostes operatives, per tal de reforçar diferents factors, que afavoreixin el desenvolupament de
les empreses agroalimentàries, del territori objecte d’actuació
3. METODOLOGIA
La metodologia de treball utilitzada, es divideix en les següents fases:
Fase 1. Fase documental o fase prèvia.
L’anàlisi bibliogràfica, documental i estadística ha servit per contextualitzar l’estudi i per elaborar el marc teòric.
S’han consultat fonts secundàries d’informació, és a dir, altres estudis i informes, amb continguts relacionats amb
la Indústria Agroalimentària del territori objecte d’estudi i estadístiques oficials.
Al llarg d’aquesta fase s’ha:
- Desenvolupat una exhaustiva tasca de recerca, recopilació i anàlisis de tota la documentació i informació que
ja estava disponible en estudis i publicacions sobre el sector de la indústria agroalimentària i totes aquelles
anàlisis similars realitzades a nivell autonòmic.
- Definit els subsectors objecte d’estudi.
- Dissenyat l’enquesta. Aquest s’ha dissenyat conjuntament entre les tres entitats que participen en el projecte.
El Consorci de Formació i d’Iniciatives Cercs-Berguedà (Berguedà), el Consorci per la Promoció Municipis del
Moianès (Moianès) i el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (Solsonès).
Fase 2. Fase experimental.
Aquesta fase agrupa totes les actuacions pròpies del treball de camp. Els seus objectius principals són:
- Revisió de la metodologia plantejada, fonamentalment els qüestionaris, basant-se en mostrejos pretest.
- Selecció de les empreses agroalimentàries del territori objecte d’actuació (Berguedà, Moianès i Solsonès).
Per seleccionar les empreses s’ha comptat amb la col·laboració de les tres entitats que participen en el projecte, el
Consorci de Formació i d’Iniciatives Cercs-Berguedà (Berguedà), el Consorci per la Promoció Municipis del Moianès
(Moianès) i el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (Solsonès).
S’han seleccionat les empreses a partir de les bases de dades que disposava cada una de les entitats i a partir de la
seva experiència i coneixement del territori.
- Desenvolupament del treball de camp quantitatiu: 7
L’enquesta “Emprenedoria, innovació i Talent en el teixit empresarial” s’ha dissenyat tenint en compte, d’una banda els

5. objectius de l’estudi i d’altra els objectius d’una altra acció opinions i les actituds dels subjectes enquestats. Taula 3.1 Classificació dels subsectors per codis CCAE-09
del projecte “Catcentral 2.0. Innovació i Talent” Aquesta
. Subsector Codi CCAE-09 Descripció de les activitats del codi CCAE-09
consisteix en la elaboració d’una diagnosi per conèixer la Es va creure més adient que cada una de les entitats Sacrifici de bestiar i conservació de carn i elaboració de productes
Indústria Càrnia 101
situació dels tres territoris, integrats en el projecte, per tal que participen en el projecte “Catcentral 2.0. carnis
d’identificar la competitivitat de les empreses de tots els Innovació i Talent”, fossin les responsables de Indústria del peix, crustacis i mol·luscos 102 Elaboració i conservació de peix, crustacis i mol·luscos
Indústria de les fruites i les hortalisses 103 Preparació i conservació de fruites i hortalisses
sectors, i el talent en la població, en aquests territoris. realitzar les enquestes al seu territori. En primer lloc Fabricació d’olis i greixos 104 Fabricació d’olis i greixos vegetals i animals
pel coneixement que cada una té de la realitat del seu Indústria làctia 105 Fabricació de productes lactis
Indústria de la molineria, midons i productes
Per a la validació s’ha realitzat una proba pilot, passant les territori, i en segon lloc perquè el teixit empresarial 106 Fabricació de productes de molineria, midons i productes amilacis
amilacis
preguntes a cinc persones expertes en el tema. S’han adjuntat i altres entitats de promoció econòmica d’aquests Fabricació d’alimentació animal 109 Fabricació de productes per l’alimentació animal
altres preguntes de valoració sobre la mateixa enquesta. En territoris col·laboren habitualment amb aquestes - Fabricació de pa i productes de fleca i pastisseria
Indústria del pa, galetes i pastisseria 1071 i 1072 - Fabricació de galetes i productes de fleca i pastisseria de llarga
funció de les opinions recollides en la valoració s’ha procedit entitats, coneixen la seva manera de treballar i a les
durada
a la depuració i l’enquesta definitiva ha estat l’instrument persones de referència que formen l’equip de treball; Indústria del cacau, xocolata i productes de
1082 Fabricació de cacau, xocolata i productes de confiteria
principal de recollida de dades per a l’obtenció de resultats. això ha facilitat molt la realització de les enquestes. confiteria
Indústria de pastes i similars 1073 Fabricació de pastes alimentàries, cuscús i productes similars
Conté un total de 54 preguntes, la majoria d’elles
Indústria del cafè, te i infusions 1083 Elaboració de cafè, té i infusions
tancades, multiresposta o dicotòmiques, altres amb En un primer moment es va contactar, telefònicament, Indústria d’alimentació infantil i preparats Elaboració de preparats per a l’alimentació infantil i preparats
1086
opcions a respostes obertes amb cada una de les empreses objecte d’estudi, dietètics dietètics
- Fabricació de sucres
amb la finalitat d’informar-les sobre el projecte,
- Elaboració d’espècies, salses i condiments
1081, 1084,
A través de les enquestes s’ha recollit informació sobre i particularment sobre l’estudi, i conèixer la seva Indústria de la resta de productes - Elaboració de menjars i plats preparats
1085 i 1089
els següents àmbits: disponibilitat a l’hora de participar. - Elaboració d’altres productes alimentaris no classificats
anteriorment.
A. Característiques de l’empresa
Indústria vinícola 1102 Elaboració de vins
B. Activitats relacionades amb el procés de creació Si l’empresa es mostrava interessada, se li feia arribar, a - Destil·lació i mescla de begudes alcohòliques
de l’empresa i capital relacional (consideracions través del correu electrònic, l’enquesta juntament amb 1101, 1103, - Elaboració de sidra i begudes fermentades de fruites
Indústria d’altres begudes alcohòliques 1104, 1105 i - Elaboració d’altres begudes no destil·lades, fermentades
específiques sobre la transferència de coneixement, un tríptic informatiu sobre el projecte “Catcentral
1106 - Fabricació de cervesa
la col·laboració amb altres entitats i empreses, les 2.0. Innovació i Talent”. La majoria de les enquestes - Fabricació de malt
relacions comercials i ampliació de nous mercats) s’han fet de manera presencial, excepte alguna d’elles, Indústria de begudes no alcohòliques 1107 Fabricació de begudes analcohòliques; aigües minerals
C. Activitats relacionades amb la gestió empresarial que per exprés desig de la persona interessada, l’ha Font: Elaboració pròpia
D. Activitats relacionades amb el procés contestat ella mateixa i ens l’ha retornat per correu
d’internacionalització electrònic o bé s’ha realitzat telefònicament. Fase 3. Fase d’anàlisis o fase d’explotació de la informació i avaluació de resultats.
E. Activitats relacionades amb la qualitat Aquesta fase agrupa tant les tasques d’anàlisis dels resultats de l’estudi com la informació recollida en la fase
F. Activitats relacionades amb el capital tecnològic L’àmbit d’aquesta anàlisi comprèn totes les empreses documental i en la fase experimental precedents i ha donat lloc a l’informe final.
(innovació i inversió tecnològica. Activitats de valor afegit) que desenvolupen la seva activitat dins de la indústria de En aquesta fase s’han processat les dades i la informació obtingudes, generades tant a la indagació documental
G. Capital humà (plantilla, perfil professional, l’alimentació i les begudes a les comarques del Berguedà, el com a la recopilació a través de les enquestes.
requeriments i necessitats futures en matèria de Moianès i el Solsonès. És a dir, aquelles empreses l’activitat Finalment s’ha realitzat el tractament estadístic de les dades obtingudes.
recursos humans) principal o secundària de les quals està relacionada amb la
H. Infraestructures i comunicació transformació, conservació i/o manipulació de productes
Annex I: Específic per al sector agroalimentari agraris destinats a l’alimentació.
Al Solsonès estan catalogades 40 empreses, 53 al
Les preguntes proposades eren, en la seva majoria, Berguedà i 97 al Moianès.
tancades. El subjecte havia de seleccionar una o vàries
opcions, segons el cas, entre una sèrie preassignada Concretament, s’han identificat 16 subsectors dins
de categories, considerant les escollides aquelles d’aquesta indústria, seguint la classificació de l’informe
que millor s’aproximen a la seva opinió o situació. anual elaborat pel DAR.
En algunes de les preguntes s’han deixat una de les
opcions obertes, d’aquesta manera s’ha intentat no Aquests subsectors estan delimitats pels codis de la
8 9
limitar la informació i ampliar així el coneixement del classificació catalana d’activitats econòmiques 2009
marc de referència en el que s’han desenvolupat les (CCAE-09 (cat)), i es mostren a la taula següent

6. 4. EL SECTOR DE LA INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA A 4.2. Subsectors agroalimentaris4 margarines o greixos similars, així com olis (tant d’oliva
CATALUNYA. com d’altres).
Els subsectors que millor han resistit la crisis actual
Indústria làctia
4.1 Presentació del Sector nombre de grans empreses que concentren una són el del “cacau, xocolata i confiteria”, el de “pastes
important quota de mercat en determinats subsectors alimentàries”, la “indústria làctia” i el de “resta de La indústria làctia esta constituïda tant per les empreses
(sobretot elaboració de peix, hortalisses i olis), i que productes alimentaris”. Els que han evolucionat pitjor de preparació de llet, com per les que fabriquen gelats,
Segons la definició de Boucher i Riverson2 la indús-
normalment es localitzen properes als grans nuclis en aquest període són: la “indústria de la molineria” formatges i altres derivats lactis (iogurt, nata, etc...).
tria agroalimentària es defineix com l’activitat on
urbans, tractant de gestionar la consolidació d’una i la “indústria vinícola”. La resta han patit descensos Aquestes empreses aporten el 6,5% de vendes de
es dóna un procés d’adaptació, conservació, trans-
part important de la seva demanda. Mentre que en similars als de la mitjana del sector agroalimentari. producte a la indústria agroalimentària catalana.
formació i comercialització que utilitza la matèria
primera agropecuària. l’altre extrem, apareixen un gran nombre de petits
establiments agroindustrials, generalment més Indústria càrnia Indústria de la molineria, midons i productes
lligats al medi rural, que desenvolupen, normalment, La indústria càrnia està formada pels escorxadors de amilacis
Altres autors defineixen la indústria agroalimentària
activitats de primera transformació, el que els permet bestiar (boví, porcí, oví i similars), per les empreses Aquesta indústria es dedica a la fabricació de
com el sector que agrupa el conjunt de les operacions
impulsar la terciarització de l’economia rural en serveis industrials que produeixen, preparen i envasen carn productes de molineria (farinetes, sèmoles), així com a
de transformació, conservació, preparació i
que, freqüentment, són aprofitats per la pròpia activitat fresca, refrigerada i/o congelada, i per les empreses que la fabricació de midons i amilacis.
condicionament dels productes agraris i alimentaris,
agrària. produeixen elaborats carnis (llonganissa, paté, pernils, Aquest subsector elabora productes intermedis
efectuades en unitats de producció industrial.
etc.). Aporta el 30,4% de vendes i ocupa al 36,2% del que són utilitzats per altres indústries alimentàries
Si parlem de la indústria transformadora alimentària total de la indústria agroalimentària catalana. (sobretot l’elaboració de productes de fleca i de pastes
Segons l’Informe Indústrial del Sectorial
des d’un punt de vista de subsector, cal destacar la alimentàries). Col·labora en un 2,4% de les vendes de
Agroalimentari que fa el Centre de Recerca en
importància en volum de vendes de la indústria càrnia, Indústria del peix, els crustacis i els mol·luscs producte agroalimentari a Catalunya.
Economia i Desenvolupament Agroalimentari
(CREDA), l’últim trimestre de 2010, a Catalunya, la la qual concentra més del 30% de la facturació del Aquest subsector comprèn totes les empreses que
total de la indústria agroalimentària a Catalunya. En elaboren productes congelats, ultracongelats i/o Fabricació de productes per a l’alimentació animal
indústria agroalimentària és una de les més importants
els següents llocs, trobaríem l’alimentació animal, la refrigerats de peix, crustacis, mol·luscs i/o altres Inclou totes les empreses que es dediquen a
del sector secundari, doncs és la primera en volum
indústria del pa i les galetes, i el segment de begudes, recursos marins, i també les empreses que fabriquen l’elaboració de productes per a l’alimentació animal,
de negoci, amb 23.699 milions d’euros (inclou el
on té també una importància especial el segment de conserves de peix. Aquesta indústria, a Catalunya tant per animals de granja com de companyia. Donat
tabac), segons dades de l’Idescat, per davant de la
vins i caves3. aportava el 0,6% del total de vendes de producte de la que aporta les matèries primeres a la indústria càrnia,
indústria química. També és la primera indústria en
indústria agroalimentària catalana. les seves vendes de producte es troben en segona
termes d’ocupació, amb quasi 75.000 persones que
Segons l’Observatori de Clústers Europeu (European posició, amb el 12,5% sobre el total de la indústria
hi treballen i més de 2700 empreses (Idescat 2009),
Cluster Observatory), Catalunya és el primer clúster Indústria de les fruita i les hortalisses agroalimentària catalana, però en ocupació només
per davant de la indústria de fabricació de productes
agroalimentari europeu, seguit de la regió italiana de Aquest subsector inclou les empreses de la indústria aporta el 4,1% del total.
metàl·lics. A més, també destaca en el conjunt estatal,
aportant el 23,4% del volum de negoci de la indústria Lombardia. alimentària que preparen i conserven patates, elaboren
sucs, preparen i/o conserven fruites i/o hortalisses. A Fabricació d’altres productes alimentaris
agroalimentària (incloent el tabac) espanyola.
Catalunya, aporta el 2,7% de vendes de producte de la El conjunt de la indústria d’altres productes alimentaris
indústria agroalimentària. aportava un 21,8% de les vendes de producte a
La rellevància de la indústria agroalimentària, es veu
Catalunya l’any 2008. Aquesta indústria es subdivideix
augmentada per la seva directa vinculació amb el
Fabricació d’olis i greixos animals i vegetals en:
sector agrícola i ramader (la indústria alimentària
· Indústria del pa i les galetes
consumeix per a la seva transformació entre el 60 i el
Amb un 7,3% de vendes de producte sobre el total · Indústria de pastes alimentàries
70% de les produccions primàries, agràries i pesqueres
de la indústria agroalimentària catalana, i només un Són les indústries que aporten major ocupació al
catalanes), i amb la distribució.
1,8% de les persones totals ocupades, és el subsector sector, amb el 19,6% de la ocupació total de la indústria
agroalimentari amb major rati vendes de producte agroalimentària, darrera de la industria càrnia.
Cal dir, que la indústria agroalimentària catalana
per persona ocupada, amb 1.033 milers d’euros · Indústria del cacau, la xocolata i la confiteria
es configura com un sector dual. Existeix un reduït
per persona ocupada. Compta amb la fabricació de · Indústria del cafè, te i infusions
10 11
2 Boucher, F. , Riveros, H. (2000). Agroindustria y agroindustria rural, elementos conceptuales y de reflexión. Serie Documentos de trabajo PRODAR, 12.
3 Informe de Vigilancia Tecnológica. Industria agroalimentaria y economía rural: competitividad y sostenibilidad. Serie Informes de tecnologías claves de
la Comisión Europea. 4 Totes les xifres que apareixen en aquest apartat són dades del 2008

7. · Indústria d’aliments infantils i dietètics Catalunya és el “carni”, amb 6.105 milions de volum de general que s’ha situat a Catalunya en un -1%. A nivell agroindustrials dificulta la seva capacitat per realitzar
· Resta de productes alimentaris vendes l’any 2008, seguit dels productes d’alimentació general, les marques blanques o del distribuïdor fortes inversions en noves tecnologies.
Inclou totes les empreses que no han pogut ser animal. (MDD) han guanyat pes en el mercat de l’alimentació
agrupades en cap dels altres grups d’indústries A Catalunya i a l’any 2009, el valor de les exportacions i de les begudes. En general, el sector es caracteritza per una baixa
alimentàries. Així doncs, hi apareix una gran diversitat de productes agroalimentaris va ser de 5.213 milions capacitat exportadora. En general, la propensió
d’indústries, des de les empreses que elaboren d’euros, mentre que les importacions van ser de 7.144 L’actual conjuntura econòmica, ha afectat a la exportadora de la indústria alimentària catalana,
espècies, salses i condiments (incloent sal i vinagre), milions d’euros. indústria agroalimentària però aquesta s’ha sabut llevat d’excepcions notables, és relativament baixa i
la fabricació del sucre, l’elaboració de plats preparats El subsector agroalimentari que més exportacions va ajustar millor a causa de la tipologia de productes circumscrita a l’àmbit geogràfic més pròxim.
(sopes i brous, pizzes precuinades o congelades), etc. assolir l’any 2009 va ser el de la carn amb 1.653 milions de primera necessitat i de la possibilitat d’adquirir
d’euros en exportació de productes. Per altra banda, el marques blanques, que s’adapten al poder adquisitiu Amenaces
Les indústries d’elaboració de begudes que més importacions compta és el del sucre, cafè i de les persones consumidores. A Espanya, els consumidors i consumidores són
Amb 2.386 milions d’euros, aporten el 11,9% de les vendes cacau, amb 962 milions d’euros. molt més cautelosos, donat que han après dels
de producte de la indústria agroalimentària catalana L’exportació és una altra variable amb descensos del Dades d’ocupació escàndols alimentaris del passat, i també són cada
· Indústria vinícola -10% o majors en la majoria dels sectors, com ara el En ocupació la tendència general és de lleuger vegada més sensibles al preu.
· Indústria d’elaboració d’altres begudes alcohòliques “carni” o el de “begudes”. Amb tot hi ha excepcions, descens entre l’-1 i el -5% a tots els subsectors. La La globalització comercial està provocant l’aparició
· Indústria d’elaboració d’altres begudes no alcohòliques els subsectors de l’“alimentació animal”; de “pastes i caiguda de l’ocupació ha estat més suau en el sector de nous competidors en el context internacional
similars”; els “aliments infantils i dietètics” pugen per agroalimentari (un -4,5% a Espanya, i un -2,8% a (Brasil, Argentina, Xile, Nova Zelanda), de manera que
4.3. El sector en xifres sobre del 6% i d’“altres begudes alcohòliques” i el de “ Catalunya), en comparació a l’-11,3% de la indústria s’espera un creixement de la competitivitat en els
pa, galetes i pastisseria” es mantenen estables. catalana en general. mercats mundials d’aliments.
Dades econòmiques
L’informe Avançat de la Indústria Agroalimentària de L’any 2008, el volum de negoci de la indústria El 44,5% de les persones ocupades a la indústria En els darrers anys, s’ha donat una gran volatilitat
Catalunya 2009, ressenya l’evolució de la indústria agroalimentària catalana va ser de 23.698 milions agroalimentària i de begudes es troba a la regió en els preus de l’energia, d’altres matèries primeres
alimentària de Catalunya en quant a diferents variables d’euros (incloent el tabac). Aquest volum de negoci es metropolitana de Barcelona i el 57,1% a la província i, en general, dels factors productius, la qual cosa
que permeten valorar la seva situació actual. En el va distribuir en un 47,4% a Catalunya, un 35,6% a la de Barcelona. ha impactat sobre la indústria agroalimentària,
sector es van experimentar caigudes del -3,1% en el resta d’Espanya i un 17% a l’estranger. incrementant els seus costos de producció.
cas dels ingressos d’explotació i del -3,4% en el cas de El subsector que major ocupació presentava a
les vendes, dades totes dues referides a l’àmbit català. El valor afegit brut de la indústria agroalimentària Catalunya a l’any 2008, era la indústria càrnia, seguit Es tracta d’un sector amb forta competència,
a Catalunya va ser de 3.671 milions per a la indústria de la fabricació de pa, pastisseria i pastes alimentàries principalment entre marques de gran consum amb
Pel que fa a l’índex de Producció Industrial (IPI) en alimentària. molta publicitat i marques blanques, pel que en els
el sector agroalimentari espanyol ha baixat el -2,9% 4.4. Anàlisi DAFO del sector 6 darrers anys s’ha observat una creixent competitivitat
durant el 2009, respecte a 2008, molt per sota de la El nombre total d’establiments ubicats a Catalunya via preus. Les empreses de mitjana dimensió
baixada del -16,2% en el cas d’Espanya, i del -15,7% per l’any 2008 va ser de 2.448 establiments en el cas de la Debilitats s’enfronten, per tant, a una major competència en el
Catalunya que ha tingut la indústria en general. indústria alimentària i de 422 en el cas de la indústria Es dóna una gran atomització del sector, degut a què mercat espanyol i català.
de fabricació de begudes i tabac. la majoria d’empreses familiars estan poc inclinades a
Pel que fa a vendes netes i a ingressos d’explotació la guanyar dimensió. La indústria agroalimentària ha de Pel que fa a absorcions d’empreses catalanes per part
tendència també és a un lleuger descens entre l’-1 i el El subsector de la indústria agroalimentària a continuar la seva cursa per la mida, no és però, una d’empreses estrangeres, encara que aquesta tendència
-5%, amb excepcions com ara el sector indústria de la Catalunya que més valor afegit aporta, per persona tasca fàcil, degut al caràcter familiar de gran part de no es produeix únicament en l’àmbit català, s’està
“molineria” (més del -10%) i la “vinícola” (entre -6% i -10%). ocupada, és el dels greixos i olis, seguit de la fabricació les empreses de mitja i petita dimensió, generalment produint una progressiva desaparició d’empreses
En la variable de vendes netes i ingressos d’explotació, de productes per a l’alimentació animal. molt arrelades al seu territori, i per a les que aquests familiars de tercera i quarta generació que no estan
només trobem dades positives en el subsector del “cacau, processos poden suposar una pèrdua d’identitat. sent absorbides per empreses catalanes, sinó per
xocolata i productes de confiteria”, el “lacti”, el de “pastes i El consum intern a Catalunya el 2009, ha experimentat empreses internacionals que, fonamentalment,
similars” i el de “la resta de productes”. una caiguda, sobretot, en el cas del canal Horeca , un 5
La capitalització del sector és baixa, el que s’explica busquen consolidar estructures de comercialització.
El principal subsector de la indústria agroalimentària a -10,2 %, major que el descens de consum alimentari per les poques inversions que realitzen les empreses. La conseqüència és una pèrdua de la capacitat de
La reduïda dimensió mitjana de les empreses presa de decisions del sector a Catalunya.
12 13
5 És l’acrònim d’Hostaleria, Restauració i Cafès i fa referència a tot allò relacionat amb la distribució comercial d’aquest tipus de clients, ja sigui de maqui-
nària, subministraments o matèries primes d’alimentació. 6 Informe sectorial indústria agroalimentària (2010). Centre de recerca en Economia i Desenvolupament Agroalimentarai (CREDA).

8. Concentració de la distribució i importància de la informacions que van apareixent en els mitjans de
5. EL SISTEMA D’INNOVACIÓ EN EL SECTOR AGROALI-
marca blanca. El sector haurà de fer front a reptes com
la forta competència i la poca capacitat negociadora,
comunicació, principal font de la informació utilitzada
pels consumidors i consumidores segons tots els
MENTARI A CATALUNYA
davant de les grans cadenes de distribució. Per tant, els estudis de mercat recents. Entre aquests nous hàbits La innovació és un dels factors més importants per Un element que pren cada dia més importància en
i les professionals del sector hauran de tenir la capacitat i preferències, podem destacar la preocupació per la mantenir la competitivitat en el sector agroalimentari quant a innovació és com emprar el coneixement
de conèixer i preveure aquests canvis. salut, l’exigència per productes de qualitat (assegurant (Rama 1996). De fet, l’evidència empírica demostra intern de l’empresa per la generació de nous productes
la traçabilitat dels aliments), etc.... que els beneficis de les empreses agroalimentàries i serveis.
La gran distribució s’ha llançat a una competència depenen de la seva capacitat innovadora (Connor Tot plegat per satisfer una necessitat de mercat que
bastant agressiva en preus que ha generat ajustos Hi ha un progressiu increment de la demanda 1981, Alfranca i altres. 2003). aporti un valor superior al consumidor i rendibilitat a
estructurals importants en moltes empreses. mundial a països emergents, com són l’Índia i la Xina. l’empresa de la què en generi beneficis.
En els darrers anys han sorgit una sèrie de països, En el cas de Catalunya, tenint en compte l’actual situació Existeixen moltes definicions però totes elles
Fortaleses denominats emergents, que estan començant a de crisi, moltes empreses opten per la innovació com coincideixen en dos elements que doten de sentit al
Es tracta d’un sector amb una llarga tradició a Catalunya. demandar aliments en mercats internacionals per a a estratègia per sortir d’aquesta situació. Tal i com concepte d’innovació, alhora que el distingeixen del de
Dins d’Espanya, Catalunya ocupa el primer lloc en satisfer a una demanda creixent i amb major poder indiquen les dades del “Baròmetre de la situació i les la recerca. Concretament ens referim a:
vendes de la indústria alimentària i és un important adquisitiu (Brasil, per exemple). estratègies del sector agroalimentari a Catalunya (4t • Tota acció innovadora està orientada a
clúster agroalimentari. trimestre de 2009)”, més del 20% de les empreses de transformar una idea en valor per al client i en
Les empreses que subministren maquinària a la la indústria agroalimentària a Catalunya aposten per la beneficis sostenibles per a l’empresa.
Existeixen importants empreses catalanes, algunes indústria agroalimentària, es troben en un constant innovació com a estratègia de sortida de la crisi. • No consisteix, necessàriament, en grans invencions
d’elles multinacionals, i també destaca la presència de procés d’innovació amb l’objectiu de ser capaces o grans descobriments. Només cal que sigui nou i
centres de producció o de decisió de multinacionals d’innovar en el procés productiu per tal de reduir Un sistema d’innovació pot definir-se com el conjunt profitós per a l’empresa que ho aplica.
estrangeres. costos. de les organitzacions institucionals i empresarials que, Aquestes dues característiques diferencien innovació
dins d’un determinat àmbit geogràfic, interactuen de recerca doncs, la recerca no genera necessàriament
La capacitat emprenedora i el bon nivell de formació entre si amb la finalitat d’assignar recursos a la un profit econòmic. El seu objectiu és generar
de la mà d’obra, són també elements que caracteritzen realització i difusió de coneixements sobre les quals es coneixement, ampliar l’horitzó intel·lectual i científic
el sector a Catalunya basen els processos d’innovació (Buesa 2002). Per tant, sense que d’aquest nou coneixement se n’hagi
dins del sistema d’innovació inclouríem no tant sols les d’extreure un profit econòmic.
Existeix un sector agrari pròxim i diversificat. El empreses, sinó també totes aquelles institucions que Quant a tipologies d’innovació, les més conegudes són
sector agrari (agrícola i ramader) està suficientment contribueixen a la creació i difusió del coneixement les següents:
diversificat com per a proporcionar la matèria prima (universitats, centres de recerca, centre tecnològics, • Innovació en el producte: considerat com
necessària que requereix la indústria agroalimentària etc.). De la mateixa manera cal destacar la importància la introducció d’un bé o servei que és nou o
catalana. que té la interrelació entre els diferents agents, la significativament millorat respecte de les seves
qual cosa facilita la generació, difusió i aplicació de la característiques i usos.
El sector ha d’aprofitar els recursos existents, com els innovació. 7
• Innovació en el procés: considerat com la
centres de recerca (l’IRTA, per exemple) i la presència introducció d’un nou, o significativament millorat,
d’importants fires internacionals. Segons el Departament d’Agricultura, Ramaderia, procés de producció o subministrament.
Pesca, Alimentació i Medi Natural, parlar d’innovació • Innovació en la comercialització: considerat com
Oportunitats en el context en la indústria agroalimentària i la utilització d’un nou mètode que impliqui canvis
Un dels grans reptes per a la indústria alimentària és alimentària artesanal implica parlar de noves maneres significatius en la distribució i posicionament en els
saber adaptar-se als nous hàbits i preferències dels d’organització, noves funcionalitats i usos per canals i punts de venda del producte o del servei.
consumidors i consumidores, fruit dels canvis socials als productes existents, així com la creació de nous • Innovació per al mercat: innovacions que
i demogràfics que experimenta la nostra societat productes i serveis, però, també és parlar d’integrar superen l’estat de l’art en què es troba el mercat i,
(envelliment de la població, immigració, incorporació noves tecnologies en els processos de fabricació i de la en conseqüència, la competència.
de la dona al mercat laboral, noves estructures familiars, gestió de la informació per una millor presa de decisió. • Innovació per a l’empresa: innovacions que
increment de la renda, preocupació per la salut, etc.). acosten a l’empresa a l’estat de l’art en què es
14 15
Els hàbits alimentaris de la població van canviant,
adaptant-se a les noves condicions de vida i a les 7 Innovació en el sector agroalimentari a Catalunya: estratègies i resultats. INNOVA Càtedra. Universitat Rovira i Virgili (2009).

9. troba el mercat, en conseqüència, esdevé més un important know-how en producció i tecnologia concentra a la Conca de Ripoll gairebé 300 empreses 3. Desenvolupament econòmic i mercats. Aquest eix
competitiva. alimentària i és líder en proveïdors d’ingredients i en amb una facturació del voltant de 2.600 milions té per objectiu accelerar i reduir el risc d’ entrada
• Eco-innovació: es fonamenta en la creació de empreses d’empaquetatge i tecnologies de procés. d’euros. Addicionalment, a la zona es concentra un al mercat dels nous productes desenvolupats en
productes, serveis, tecnologies que millorin l’ús Tot plegat fa de Catalunya un clúster avançat en subclúster de l’alimentació: el del packaging i indústria l’àmbit de la Gama X alimentària. Els projectes per
dels recursos naturals disminuint o anul·lant alimentació. auxiliar d’alimentació, que és el segon més important aconseguir aquests objectius són:
l’empremta ecològica, per tant, respectant l’entorn El paper d’ACC1Ó és la coordinació dels clústers que en a escala europea juntament amb el de la regió de • Agrupació empresarial innovadora en
alhora que generant activitat econòmica. formen part i fer aflorar projectes transversals entre ells: l’Öresund (Dinamarca i Suècia). gastronomia industrial.
• Open Innovation: terme creat per Henry La indústria de l’alimentació és actualment la primera • Definició i desenvolupament de serveis
Chesbrough, professor de la Universitat de Clúster Alimentació Gourmet activitat de negoci del Vallès Oriental, amb un volum compartits d’industrialització.
Berkeley, que es centra en la idea en què una El producte gourmet és aquell que aconsegueix un de negoci de més de 3.000 milions d’euros i més de 120 • Extensió del concepte “Retail”.
empresa no disposa del tot el coneixement posicionament diferencial en el mercat i això el permet empreses implicades. En aquest sector, el pla preveu
necessari per generar innovacions, en aquest fixar un preu significatiu. actuacions com reforçar la indústria de producte Clúster del sector carni porcí català
context col·laborar amb d’altres agents (fins i La seva diferenciació pot venir donada per diferents ecològic des del Vallès Oriental i potenciar projectes Compta amb una agrupació d’empreses innovadores,
tot competidors, clients i proveïdors) esdevé la atributs: de R+D al llarg de la cadena. Altres característiques INNOVACC que té per objectiu promoure la
fórmula òptima de mantenir i millorar la seva • Qualitat superior significatives del clúster són: competitivitat de les empreses mitjançant la innovació
posició en el mercat. • Exclusivitat: a quin canal de venda es troba • Pes molt important de fabricants de productes i la cooperació. Està formada per 44 Pimes del sector
• Packaging sofisticat i diferencial alimentaris. carni porcí i auxiliar i 17 institucions d’ Osona, La
Un clúster és un grup d’empreses del mateix negoci • Història que hi ha al darrera (origen, persona, ...) • Certa especialització en segments creixents del Garrotxa i altres comarques gironines. Pertany al
que comparteixen reptes estratègics. El clúster és un Actualment a Catalunya aquest sector aglutina a més sector alimentari: productes ecològics i plats registre d’Associacions d’Empreses Innovadores (AEI) i
instrument altament efectiu per endegar iniciatives de 280 empreses que facturen al voltant de 300 milions preparats. actua com a agent dinamitzador del clúster.
per reforçar la competitivitat de les empreses ja que d’euros i donen ocupació a 4.000 persones. Aquestes • Indústria auxiliar amb empreses líders INNOVACC representa el 32% del sector carni porcí
permet desenvolupar habilitats clau, tecnologies, empreses estan repartides en un 41% com alimentació internacionalment i amb fort component valor afegit. a l’Estat Espanyol, mentre que el clúster del sector
relacions en xarxa entre els fabricants, la clientela i els gourmet i un 58% com vins i caves gourmet. representa un 39% del sector carni porcí de l’Estat
proveïdors. Els principals protagonistes dels clústers Es tracta d’un clúster multiproducte: indústria càrnia, Clúster en gastronomia industrial (indústria Espanyol.
són els empresaris, en formen la base i en parlen en olis, xocolates, fumats, indústria làctia. alimentària, turisme i gastronomia)
clau d’estratègia competitiva. Aquest clúster està format per un gran nombre El projecte determina tres grans eixos d’actuació Clúster Vitivinícola català
El treball de dinamització de clústers permet d’empreses petites que utilitzen mètodes de producció complementaris i amb objectius comuns: Compta amb una agrupació d’ empreses innovadores,
incrementar la competitivitat de les empreses a partir artesanal. El 80% de les vendes es realitzen en l’àmbit 1. Desenvolupament i posicionament del territori, INNOVI. Es va crear l’ any 2009 per incidir en la millora de
de la detecció i implementació de les estratègies d’èxit local, per tant, es tracta d’un segment amb un grau implica dos projectes: la competitivitat de les empreses del territori, mitjançat
del negoci. Està àmpliament constatat que no hi ha d’internacionalització baix. Tot i que les empreses • Disseny i creació d’un centre del territori i el desenvolupament de projectes d’innovació en
sectors d’èxit, ni sectors en crisi, sinó estratègies tenen taxes de creixement importants. de l’aliment que posi en valor els actius del cooperació. En l’ actualitat, està formada per 16
guanyadores, i estratègies obsoletes en tots el Clúster d’alimentació al Camp de Tarragona territori, vinculant alimentació, turisme i empreses i 8 més han manifestat la seva voluntat de
sectors. Clúster d’alimentació vinculat amb les activitats gastronomia. formar part.
agrícoles de la zona (vi, oli, fruits secs, etc.). Té potencial • Creació d’una comunitat de treball composada El sector del vi i el cava representa en l’ actualitat el
Tot i que l’estructura de clúster afavoreix la innovació en R+D i especialitzacions: alimentació humana, per agents de diferents disciplines per al tercer sector de la industria agroalimentària catalana.
en el territori, l’existència d’un sistema d’innovació productes de qualitat saludables i alimentació animal. desenvolupament d’iniciatives en experiència Es troba localitzat a les comarques de l’Alt Penedès
regional, ben coordinat, contribueix a innovar en una Constitueix el tercer negoci del Camp de Tarragona, i sensibilització dels actius del territori. (amb capital a Vilafranca del Penedès), Baix Penedès (El
zona determinada i ha de facilitar la generació i la amb una facturació total de 1.000 milions d’euros i 2. Sistema d’Innovació del clúster, amb l’objectiu Vendrell) i Garraf (Vilanova i la Geltrú).
difusió de tecnologia entre les empreses integrants del dóna feina a 3.241 persones. de crear un entorn d’ innovació que permeti Si bé és cert, que la seva localització es troba a
clúster. desenvolupar nous productes i serveis dins el negoci Vilafranca del Penedès, no es restringeixen a la regió
Clúster de la indústria auxiliar i de l’alimentació de la gama X alimentaria, sempre prioritzant el treball abans descrita i van més enllà, englobant altres
Els clústers treballats des d’ACC1Ó estan identificats
�
Els agents d’Innovació de la Conca de Ripoll, ubicada en xarxa amb les entitats que ja existeixen: Denominacions d’Origen i altres empreses del sector
en diferents focus, un d’ells és el de l’Alimentació. al Vallès Occidental i els del Vallès Oriental. estan • Disseny d’un centre d’innovació gastronòmica de tota Catalunya.
treballant conjuntament les sinèrgies i potencialitats industrial
16 17
La Industria de l’alimentació és una de les principals que ofereix la comarca en aquests camps. • Pla de viabilitat d’un centre de capacitació
especialitzacions productives a Catalunya, ofereix La indústria alimentària i el seu sistema de valor, gastronòmica industrial

10. Clúster Suro s’han engegat una sèrie d’iniciatives per fomentar el el suport a la innovació en diversos sectors estratègics, Aquesta marca, aglutina els principals agents experts
Actualment, aquest sector representa una setantena procés innovador de les empreses agroalimentàries com el sector alimentari. Fruit del reconeixement del en investigació aplicada i transferència tecnològica de
de firmes de grandària mitjana i petita, que ocupen catalanes. potencial del sector alimentari català i del seu pes Catalunya.
prop de 1.200 persones treballadores directes i que Una d’aquestes iniciatives va sorgir fruit de “l’Acord econòmic en el total de la indústria catalana, en va
fabriquen cada any, entorn, d’uns 2.700 milions de estratègic per a la internacionalització, la qualitat de sorgir la idea d’impulsar l’Anella de l’Agroindústria, TECNIO neix amb dues missions, d’una banda,
taps. Catalunya és capdavantera dins d’Espanya, ja l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana” , 8
una xarxa nodal de tres centres tecnològics, per tal de consolidar i potenciar el model de transferència
que concentra prop del 60% de l’activitat de taps per impulsat per la Generalitat de Catalunya i amb l’acord donar un suport tecnològic i científic a les empreses tecnològica per generar un mercat tecnològic català que
a cava i vins escumosos a nivell mundial i el 10% de de les organitzacions empresarials i sindicats. de la branca agroalimentària en diferents àmbits aporti competitivitat a l’empresa. Actualment, integra
la producció mundial de taps per a la resta de vins. geogràfics: centres tecnològics, centres de difusió tecnològica
Les empreses es localitzen, fonamentalment, a quatre Aquest document és un full de ruta de 86 mesures, per - Fruitcentre, ubicat al Parc Científic i Tecnològic i grups universitaris, i té prevista la incorporació de
comarques gironines, que són el Gironès, el Baix canviar el model de competitivitat català i adequar-lo Agroalimentari de Lleida i vinculat a l’IRTA, té com nous agents, com fundacions de recerca hospitalàries
Empordà, la Selva i l’Alt Empordà, i, més concretament, al nou marc internacional. Aquest acord s’ha executat a objectius la investigació i la innovació aplicada al i centres de recerca.
a les poblacions de Cassà de la Selva, Llagostera, en dos períodes diferents 2005-2007 i 2008-2011. sector fructícola.
Palafrugell, Sant Feliu de Guíxols, Palamós, Santa - Centre de Noves Tecnologies i Processos I d’altra banda, dotar de tecnologia les empreses per
Coloma de Farners i Figueres. L’Acord Estratègic de l’últim període, recull una sèrie Alimentaris (CENTA) de Monells (Girona), amb aportar valor afegit als seus projectes i esdevenir un
Els segments més importants del sector surer a de novetats respecte al text anterior, els signants l’objectiu de facilitar a les empreses el coneixement trampolí de projecció exterior per a les mateixes. Amb
Catalunya, són el de la fabricació de taps per a cava i vins de l’Acord han decidit posar l’accent en una sèrie de les noves tecnologies agroalimentàries i les seves l’objectiu d’augmentar la competitivitat empresarial,
escumosos i el de la fabricació de taps per a vins tranquils. d’àmbits on es fa necessari dur a terme actuacions aplicacions. TECNIO detecta les necessitats de l’empresa catalana
Conjuntament aquests aporten aproximadament el transformadores per impulsar la productivitat i la - Centre Tecnològic de Nutrició i Salut (CTNS) de i li acosta les capacitats tecnològiques dels agents de
87% de la facturació total de l’activitat. Així, doncs, el competitivitat de l’economia catalana i la qualitat de la Reus, ofereix a les empreses agroalimentàries serveis la Xarxa. L’empresa hi pot trobar el seu aliat tecnològic
comportament de la indústria del suro a Catalunya seva ocupació. D’aquesta manera, en aquest nou text científics i tecnològics en tot el que està relacionat per desenvolupar projectes d’R+D i d’innovació, per
està molt condicionada pel dinamisme de les activitats s’han desenvolupat 10 continguts dels quals volem amb el consum alimentari i la salut, i especialment resoldre les seves necessitats tecnològiques i per rebre
productores del cava i del vi. destacar el número 4. Aposta per la innovació i la en el camp dels aliments funcionals suport en la gestió d’ajuts i projectes.
El sector català, que es caracteritza per una llarga transferència tecnològica com un dels pilars de la
tradició productiva i per l’elaboració d’un article de nova política industrial; on es proposen mesures Però a Catalunya, a més dels centres tecnològics, també El Pla de Recerca i Innovació (PRI) 2010-2013 és
qualitat molt elevada, concentra més del 60% de les com el reforçament dels centres tecnològics, la existeixen altres estructures de recerca i innovació l’instrument, mitjançant el qual, l’Administració
empreses de l’Estat. valorització de la recerca, la consolidació d’universitats en l’àmbit agroalimentari com els parcs científics i de la Generalitat de Catalunya exerceix la tasca de
emprenedores, la promoció de la innovació tecnològics, els centres de difusió tecnològica, els planificació, foment i coordinació de la recerca i
Malgrat que el clúster agroalimentari català no és empresarial, la millora del vincle universitat-empresa o grups de recerca de les diferents universitats i els la innovació de Catalunya. És, també, l’instrument
dels més innovadors, d’acord amb la classificació la promoció de l’R+D+I a través de la compra pública. centres de recerca amb competències en aquest camp, fonamental en què se sustenta el desenvolupament
dels clústers europeus, el sector de la indústria entre els quals destaca l’Institut de Recerca i Tecnologia del Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació (PNRI),
agroalimentària catalana presenta més capacitat Durant el primer període, 2005-2007, es van posar en Agroalimentàries (IRTA), que depèn del Departament durant els propers anys.
innovadora que el de la indústria espanyola. marxa una sèrie de mesures per tal d’augmentar la d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi
Actualment, s’està fent un esforç important tant des competitivitat de l’economia catalana a través de la Natural. Aquest Pla abasta un període que arriba fins al
del sector privat, com des de l’administració pública, millora de la productivitat. Entre aquestes mesures, es 2013, amb la finalitat de sincronitzar-se amb la
per potenciar la innovació en el sector. va donar rellevància a aquelles destinades a fomentar A més, l’agència ACC1Ó de suport a la competitivitat planificació europea (7è Programa marc de recerca i
la innovació i millora de la competitivitat industrial a de l’empresa catalana, està especialitzada en el desenvolupament tecnològic 2007-2013 de la UE).
Tant les despeses públiques com privades en R+D+I través de l’increment de la despesa en R+D+I, i de la foment de la innovació i la internacionalització
en el sector agroalimentari, s’han incrementat de creació de les xarxes de transferència tecnològica, empresarial i duu a terme una activitat de foment en La contribució interdepartamental a aquest Pla, ha estat
forma substancial en els darrers anys. (INE. Enquesta per coordinar les organitzacions que presten serveis matèria de desenvolupament tecnològic i transferència decisiva per assolir la perseguida integració horitzontal
sobre recerca i desenvolupament i Enquesta d’Innovació tecnològics a les empreses. tecnològica a les empreses, amb la finalitat de coordinar dels objectius i les polítiques d’R+D+I.
Tecnològica a les Empreses) els móns de la ciència, la tecnologia i l’empresa, amb el
Al marge de la major dotació pressupostària, també Aquest Acord, va posar de manifest les deficiències en suport de l’administració pública.
D’acord amb aquest objectiu, l’any 2008, va integrar els
18 19
agents tecnològics que en depenien i va crear una única
8 Acord Estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana 2005-2007 i 2008-2011. marca que les engloba a totes i s’anomena TECNIO.