revista de l'escola fp La Safor coop.v. curs 2011-2012

2. Corentin - Primer Preimpressió
ssió
David - Primer Preimpre
Fabrice - Primer Preimpressió
Paula - Prim
essió
reimpr
rimer P
A itor - P
er Preimpre
Raul - Primer Preimpressió
ssió
La taqueta 2011/2012
Dibuixos i imatges: Alumnat preimpressió
Maquetació: Natxo Sánchez 2n Preimpressió

3. EDItorial
Hola companys i companyes!
Ja estem al tercer trimestre de curs i amb ell arriba La Taqueta on
recopilem tot el que hem fet durant un any!
Aquest any, La Taqueta ens conta a través de l’alumnat i el professorat
tot alló que hem fet desde principi de curs fins al final. Amb textos,
articles, dibuixos, fotos, acudits...
L’alumnat de 2n de preimpressió ha maquetat la revista donant el seu
toc com a preimpressors...
Esperem que us agrade i d’ací uns anys, recordem els bons moments
que hem passat a l’escola amb els nostres companys i professorat
Neus Soldevila, alumna 2n Preimpressió en Arts Gràfiques 2n Preimpressió promoció 2010-2012
SUMARI
Dibuixos i Fotos Preimpressió ..........................................................PàgS 2 I 27
siempre Fp / comunica Fp........................................................................... Pàg 4
Dia De La Pau. .............................................................................................. Pàg 4
.
Intercicles i Mostra gràfic-literària Borràs Estela............................Pàg 5 .
Do You Speak English? we do!!....................................................................Pàg 6
Erasmus And Leonardo Da Vinci Experience. ............................................Pàg 6
.
Dickens. ........................................................................................................ Pàg 7
.
Guillem Descansa Baix D’Un Til·ler........................................................... Pàg 7
.
recordant a guillem. ...........................................................................Pàgs 8 i 9
.
Fotos Compostadora................................................................................. Pàg 10
Fotos a l’Hort Col·legi Rois De Corella. ................................................. Pàg 10
.
Paulownia: Un Arbre Sorprenent..................................................... Pàgs 11 I 12
Travessia D’hivern Al Port De Gandia. .................................................... Pàg 13
Visita al muvim 2n Preimpressió.............................................................. Pàg 13
CHISTES ........................................................................................................ Pàg 14
fotos visites d’estudi 1r preimpressió i còmic........................................pàg.15
el Col·lectiu Obertament: Bojos Per La Vida......................................... Pàg 16
Disfrutant De L’esport Que Més M’agrada, Amb El Meu Germà............ Pàg 17
1r concurs de fotografia “la bici” de gandia........................................ pàg 17
Propostes Portades De La Taqueta i técnica hdr................................. pàg 18
concurs de cartells dia de la dona........................................................ pàg 19
trobada de joves de la safor. ................................................................ pàg 19
.
tapons solidaris....................................................................................... pàg 20
Compost A Casa.......................................................................................... pàg 21
educadores i educador infantil promoció 2010-2012.............PàGs 22, 23 I 24
los juegos olímpicos londres 2012. ..........................................................PàG 25
NO AL CONSUM DE DROGUES!!. .......................................................................PàG 26
3r concurs de graffiti centre fp la safor............................................pàg 27
.

4. La Taqueta
Escola
comunica fp
Des del passat mes de novembre, el Centre de FP La
El Centre de FP La Safor s’ha sumat a la xarxa Safor, a través del cicle de Preimpressió en Arts Gràfi-
d’innovació que coordina L’Universitat Politècnica de ques, està participant en un projecte, finançat pel MEC
València amb l’objectiu de potenciar la sostenibilitat i coordinat per l'Institut de Biomecànica de València,
de l’ocupació de l’alumnat de formació professional, amb la finalitat d'aplicar metodologies orientades per
promovent la iniciativa emprenedora i el contacte les persones per a comunicar l'activitat innovadora de
amb les empreses. Aquesta iniciativa està cofinança- la Formació Professional en el seu entorn de treball.
da pel Ministeri d’Educació i el Fons Social Europeu, En el projecte, que finalitzarà en el mes d’octubre
i en ella participen 95 instituts de tota Espanya que d'enguany, a més del professorat i alumnat del nos-
s’han unit a l’esmentada xarxa d’innovació denomi- tre centre participen 23 centres de Formació
nada ‘Siempre FP’. Professional de tot el territori nacional. Per
L’IBV s’està ocupant de formar al professorat dels cen- a més informació es pot consultar la
tres en metodologies i tècniques d’innovació orien- pàgina: http://dop.ibv.org/siemprefp
tada per les persones perquè ensenyen esta nova
manera de concebre la innovació en les seues classes
i desenrotllen bones pràctiques que el seu alumnat
trasllade després a les empreses.
DiA DE LA PAU
4
Maquetació: Lara Tomás 2n Preimpressió

5. La Taqueta Escola
INTERCICLES
El passat divendres dia 4 de novembre de 2011, es va de l’alumnat del Centre, amb el qual ens
realitzar al nostre Centre l’activitat anomenada Inter- creuem diàriament pels corredors.
cicles. Aquesta activitat té com a objectiu donar a co- En conclusió, aquesta experiència ens ha
néixer els diferents tipus de mòduls que es treballen servit per a ser conscients de la interre-
en cada cicle a la resta d’alumnat del centre. lació que pot haver entre els cicles.
Per fer possible aquesta activitat, el professorat ha
hagut d’organitzar l’alumnat en grups de 4 persones
elegides a l’atzar mitjançant gomets de colors. Cada
color havia d’acudir a una classe determinada on s’hi
trobarien tot l’alumnat dels diferents cicles del Centre
amb el mateix color de gomet, per explicar en que
consisteix cadascun dels mòduls.
,d
L’activitat va ser molt interessant i motivadora, ja que
ens va fer veure el treball que està realitzant la resta
Redacció: Carola Lino, Isabel Jiménez, Charo
Rodríguez i Abel Goig 1r Gestió Administrativa
Maquetació: Esperanza Cabanilles 2n Preimpressió
MOSTRA GRÀFIC LITERÀRIA BORRÀS ESTELA
,ài
Com tots els anys, a l’escola realitzem la Mostra Gràfic-
Literària Borràs Estela. Enguany, aquesta ha estat
dedicada a Charles Dickens.
Ací teniu una recopilació de cartells anunciadors que
ha realitzat l’alumnat de primer de preimpressió a
classe, dels quals s’ha escollit un per a anunciar dita
mostra.
qqqw`09554421g
Maquetació: Esperanza Cabanilles
5

6. La Taqueta
Escola
GLISH ?
SP EAK EN DO !! ALWAYS LEARNING:
DO YOU WE Erasmus and Leonardo
da Vinci experience
H L
ello everybody! ’exportació del coneixement és absolutament im-
Des del curs 2009/2010 que l’anglés ha arribat portant. Aleshores, cal la necessitat de formació
a les classes per a quedar-se!! So, welcome! permanent i amb programes com Erasmus i Leo-
Let’s speak English! nardo da Vinci es pot aconseguir l’objectiu: ALWAYS
Sentim alumnes saludar-se amb un “Hello!” i d’altres LEARNING.
que pregunten “How are you?”, se’n van dient El nostre centre participa en el Programa
“Bye,bye!” i si no entenen el que els han d’Aprenentatge Permanent (LIFELONG LEAR-
dit, surt un “Pardon?”. Step by step… NING PROGRAMME) i amb molta il.lusió
Els menudets que els nostres futurs vos comuniquem que després de molts
educadors tindran a les aules can- esforços, ens ha sigut concedida la
taran en anglés i jugaran a hide Carta Erasmus (ERASMUS UNIVER-
and seek o recitaran alguna nur- SITY CHARTER) perquè l’alumnat
sery rhyme. de cicle Superior puga realitzar les
Els alumnes de gestió facilitaran pràctiques de formació en centres de
que la correspondència entre em- treball a Europa.
preses siga també fluïda en l’idioma de El Programa Leonardo da Vinci subvenciona
Donald Trump. Projectes de Mobilitat que inclouen estades trans-
Els nostres artistes treballen el Freehand i empren nacionals en empreses o centres de formació per a
tècniques de nom anglòfon que els ajudaran a fer persones en la Formació Professional en cicles de
projectes gràfics sorprenents. Grau Mitjà.
Little plants and trees de l’escola estan en bones mans Si vols viure l’experiència europea de formació,
i fins i tot alguns els dedicaran algunes paraules com anima’t i aprén !!
feia Edith Wharton, novelista americana i dissenyado-
ra de jardins del segle XX.
Així que de moment, emprant algunes paraules del
sol.liloqui del personatge de William Shakespeare,
Hamlet,
“It smells of English
at FP La Safor”.
Redacció : Elisa Llorca
6 Maquetació : Marc Bañuls 2n Preimpressió

7. La Taqueta
Escola
crear oportunitats. Ell va poder parlar
ickens del que ocorria a la societat victo-
2012: 200 ANIVERSARI DEL riana en què ell vivia i va relatar com ningú abans la
NAIXEMENT DE Charles Dickens gent proletària i els esforços per millorar que tenien.
Aquest any se celebra el bicentenari del naixement de Se’l coneix pels personatges més memorables i crea-
Charles Dickens, autor de grans novel.les com Gran- tius de la literatura anglesa per la peculiaritat dels
des Esperanzas, Cuento de Navidad, Tiempos Difíciles, seus noms tan addients amb les característiques dels
David Copperfield o Oliver Twist, on conmou amb la mateixos personatges : Scrooge a Cuento de Navidad,
crítica social i presenta una de les primeres tan avar i semblant a l’actual Mr Burns
novel.les socials de la literatura universal per- de la sèrie televisiva The Simpsons, és un
què descriu la lluita per progressar en la vida. dels exemples més notoris. Oliver Twist
Dickens es burla de la hipocresia que veu i viu és un pobre orfe que ansia trobar un lloc
tractantelstemesambsarcasmeihumornegre. en la societat que per dret li correspon
També cal recordar Grandes Esperanzas, Hard però per naixement li ha sigut arrebatat.
Times o David Copperfield, on va introduir per primera Aquesta societat a la qual pertanyem tots hem de seguir
vegada la paraula detective i després ja la van emprar construint-la amb la força que ens donen l’educació i el
altres escriptors en les seues novel.les. Dickens creia coneixement i no podran parar aquesta revolució que
que enriquir la vida de la gent amb coneixements i tant anys dura i sempre romandrà viva i molt activa.
amb les arts era clau per construir una societat justa i Celebrem-ho! Redacció: Elisa Llorca
GUILLEM DESCANSA BAIX D UN TIL.LER
Baix d’aquest Til.ler, plantat en el Morquí, al terme cutànees i alguna coseta més.
municipal de Terrateig, descansa el nostre amic Cultura, simbologia i mitologia
Guillem, on cada diumenge es reuneix la seua gran En la mitologia grega, Fílira, filla d’Océano, engendra
família i cadascun dels membres de la seua familia a Quirón (savi meitat home, meitat cavall), després del
li dedica una mirada, un pensament, un record, un naiximent, ella es converteix en un Til.ler.
somriure, una llàgrima i sobretot un senti- En Alemània, durant els segles XVIII i XIX ce-
ment d’enyorança. lebraven la festa del “Til.ler del poble” amb
EL TIL.LER poesies, cançons i també la dança del til.ler.
El Til.ler és un arbre que simbolitza la curació Baix d’un til.ler també símbol de la Pietat, es
i la pau. S’utilitza, la infusió de les flors, com reunia el Tribunal Local de Justicia.
a relaxant, fins i tot per als xiquets, endo- En França i Suïssa, en l’Edat Mitjana, el Til.ler
lçada amb mel, facilita la sòn. També té uns va ser el símbol de la llibertat, per la qual cosa
altres usos medicinals com per exemple, combatre la van plantar un gran nombre de til.lers per celebrar la
congestió nasal, reduir el colesterol, tònic cardiovas- fi de les guerres de la religió. Marcela
cular, aplicat externament suavitza les inflamacions
7
Maquetació: María Alfranca i
Aless Alcocer 2n Preimpressió

8. La Taqueta
Escola
recordant a guillem
Ja fa un any que ens ha deixat el nostre amic i company Guillem... el passat dia 9 de març vam fer al centre unes
activitats per tal de dir en veu alta el que tots i totes sentim a diari. Després de vore un audiovisual amb fotos de
Guillem, Elisa va recitar un poema que ens va emocionar a tots i que transcrivim a la pàgina següent. A continuació
la seua germana Marcela va pendre la paraula i ens va llegir:
Per a Guillem i els seus companys:
Volia donar-vos les gràcies a tots vosaltres, alumnes i companys, per aquest humil homenatge que li feu a Guillem,
un acte com aquest, a més a més d’emocionar-me, ens reuneix a tots i ens ajuda a mantindre viu a Guillem. Gràcies
per recordar-se’n d’ell, gràcies per trobar-lo a faltar tant com nosaltres (la seua família), gràcies per ser els seus amics,
gràcies perquè em sent acompanyada en la meua pena i enyorança, pel buit que em deixa la seua absència, ja que
per a mi Guillem ha sigut el millor germà major que podria tindre, un model a seguir, que m’ha ajudat en molts
moments de la meua vida, gràcies per fer-me sentir en família, com sé amb certesa que es sentia ell. També puc dir
amb tota seguretat, que a ell li agradava el seu treball, venia ací amb il·lusió, i treballava molt gustosament, amb tots
vosaltres, els seus alumnes i els seus companys, en definitiva: “els seus amics”.
I també Isabel, que no et sàpiga mal anomenar Guillem quan estiga jo davant, perquè encara que en alguns
moments de debilitat, em caiguen algunes llàgrimes, Guillem sempre estarà ací entre nosaltres, a un costat o a
l’altre, allà fóra al jardí, i dins la sala de professors... El que realment em doldria seria deixar de sentir el seu nom i
que ja ningú l’ anomenara, cosa imposible d’imaginar, per la petjada tan gran que ha deixat entre tots nosaltres, que
després d’un any amb un Guillem físicament absent, com diu Elisa en el seu commovedor poema, encara sentim el
seu cor batent, personalment jo, porte 365 dies pensant en ell en diversos moments de cada dia, i el recorde cada dia
quan vinc cap ací a treballar, i el veig, cada dia baixar al camp de pràctiques, i pense en ell cada dia quan me’n vaig i
torne cap a casa. Gràcies, moltes gràcies per escoltar-me i poder dir-vos que només moren aquells que són oblidats,
per això Guillem sempre estarà viu.
Tot seguit vam estar fent tallers de camisetes, de rams, del llibre i un mural amb el lema GUILLEM SEMPRE AMB
NOSALTRES. Per a finalitzar la jornada, plantàrem un fleix al jardí de l’escola i Marcela va llegir unes paraules molt
poètiques i emotives que apareixen en la contraportada de la revista del club alpí de Gandia, al qual pertanyia,
on, era i és, molt apreciat i estimat.
A L’ALTRA BANDA Continueu rient amb el que ens rèiem junts.
La mort no és res; jo tan sols estic a Reseu, somnieu, penseu en mí.
l’altre costat. Que el meu nom siga pronunciat a la nostra casa
Jo sóc jo, vosaltres sou vosaltres. com sempre s’ha fet, sense èmfasi ni angoixa.
El que he sigut per vosaltres, ho seré La vida significa el que sempre ha significat,
sempre. l’eix és el que sempre ha sigut, el fil no s’ha tallat.
Digueu-me pel nom que sempre heu Perquè estar fora del vostre pensament,
fet servir. simplement perquè estic fora de la vostra vida?
Parleu-me com sempre heu fet. Jo us espero, no estic pas lluny, justament a l’altra
8 No feu servir un to diferent, ni solemne, ni trist. part del camí. Charles Péguy.

9. La Taqueta
Escola
De tots els qui t’estimem…
“Mai s’oblida, mai es perd
qui sempre es recorda.”
Guillem
Gemega el cel…
sospita força
Elisa llegint clar tu, no obris porta. Mural de la
el poema dona
Llum de dins
i llum per fora
estel sincer, de mel de joia.
Qui sap de tu
veu que eres dia;
veu que la nit
dins teu, no habita, no brilla.
Recordatori Guillem Esperit lliure Taller de camisetes
que a la roca alenes
perquè et dóna pau,
perquè et prén les venes!
Suport, tendresa, estima amiga…
Estar amb tu és festa, és goig,
plaer sempre, amor i vida.
Taller de rams Estel ací que lluita força
de lluny ens mires,
de prop t’acostes.
Amic amat,
company i guia
de tu s’aprén que tota fulla és viva,
que el sol, ve i ens mira,
Taller del llibre
que el dia passa, però que… Plantant l’arbre
mai s’oblida a qui tant s’estima.
Elisa
Un any després,
sentim encara
teu cor batent
9 de març, 2012
Mural de Guillem Marcela llegint el poema

10. jardineria
COMPOSTADORA
L’alumnat de 2n curs de Jardineria
realitzant una compostadora al
centre de FP La Safor.
HORT AL COL·LEGI ROIS DE CORELLA
L’alumnat de Jardineria en la visita al col·legi
Rois de Corella, realitzant uns treballs a l’hort
d’aquest.
Maquetació: Yaiza 2n Preimpressió Redacció: Alumnat de jardineria
10

11. jardineria
PAULOWNIA: UN ARBRE SORPRENENT
Característiques principals:
La Paulownia és un arbre originari de Xina, Laos
- Creixement ultra-ràpid, de diversos metres per
i Vietnam on hi ha més de dos milions d’hectàrees
any, en condicions favorables.
plantades. Són arbres d’elevat creixement, la qual
- Port recte, amb pocs nusos.
cosa les converteixen en arbres molt rendibles i versà-
tils. Es cultiva comercialment des de fa temps a Corea - Presenta repòs hivernal (caiguda de fulles).
i en també a Japó, on es coneix com kiri. - No és un arbre excloent ni invasiu (flor masculi-
Es coneixen quatre espècies importants de Paulow- na).
nia: - Apte per a gran varietat de climes i sòls.
- Paulownia Elongata - Recuperació i estabilització de sòls. Control de
- Paulownia Fortunei l’erosió.
- Paulownia Tomentosa - Resistent a condicions moderades de sequera una
- Paulownia Kawakamii vegada desenvolupat (1-2 anys).
L’espècie més coneguda des de fa anys és la Pau-
- Suporta bé el fred (-17ºC) i la calor (45ºC).
lownia Tomentosa. Aquesta espècie de paulownia
s’utilitza en jardineria a Europa des de 1834, a causa - Alta capacitat d’absorció de nitrogen.
del seu alt valor ornamental. No obstant açò, les que - Descontaminació de sòls (nitrats, nitrits, arsènic,
més s’utilitzen en explotacions forestals són les altres metalls pesats, etc.).
tres. - Regeneració després del tall.
Al marge dels usos ornamentals, el seu ús forestal - Ràpid creixement després del tall.
es basa en el seu ràpid creixement, sent l’arbre de - Resistent al foc (punt d’ignició de 247ºC).
major generació de fusta en pocs anys, i d’excel·lents
- Temps d’assecat molt curt, 20-40 dies a l’aire lliure
característiques.
(fins a 12% humitat).
- Accepta bé purins com a fertilitzant.
- Molt resistent i relativament lliure de malalties.
- Conviu amb altres espècies
C
- Accepta cultius intercalats (cereals, pasturatges).
Plantació de
Paulownia
11

12. jardineria
El cicle de carboni en la valorització energètica dels
POSSIBLES UTILITATS cultius energètics és quasi neutral ja que el diòxid de
En el seu origen, la Paulownia tenia un ús carboni (CO2) emès en la combustió és absorbit pels
ornamental, però a causa de l’elevat rendiment que cultius durant el seu creixement o cultiu.
proporciona s’han anat introduint altres usos. BENEFICIS
La fusta de Paulownia pot ser emprada com Els avantatges dels cultius energètics estan
a combustible, tant en forma de pellets, com de perfectament clars per a un futur estable per als
bricketas. agricultors, amb menys dependència energètica
A més també té bona acceptació en el mercat exterior, i a més complint amb l’establert en el
de la fusta, a causa de la resistència i bona qualitat Protocol de Kyoto.
de la fusta que genera. La Paulownia posseeix Pel que fa als inconvenients, solament cal destacar
característiques molt avantatjoses per al cultiu la dificultat d’engegar uns cultius que en alguns casos
d’aquest per a ús maderable: Una vegada les plantes són desconeguts per als agricultors i que precisen
s’han establert, les necessitats d’aigua són mínimes, d’un “rodatge”.
tolerant condicions moderades de sequera. D’altra banda no hi ha grans inconvenients derivats
Un altre mercat en auge relacionat amb la dels cultius energètics, sempre que cada cultiu
Paulownia és el dels crèdits de carboni que es es duga a terme en la zona adequada i de forma
generen en els projectes de Mecanisme professionalitzada.
de Desenvolupament Net i Aplicació
Conjunta relacionats amb les plantacions Redacció: Óscar
Maquetació: Jose Costa i Paco Granchel
de Paulownia i amb la substitució de
2n Preimpressió
combustibles fòssils per renovables Bricketes de Paulownia
(biomassa).
ALTURA ALS 4-5 ANYS 20m
FLORACIÓ (2on/3er ANY) 6 setmanes Primavera
TOLERANCIA TEMP -17ºC a 45ºC
TIPUS DE SÒL Bon drenatge i no molt argilenc, amb nivell freàtic a més de 2 - 2,5 metres.
pH SÒL 6 a 8 (òptim 7)
PLUVIOMETRIA MITJANA 500 mm (mínim)
PUNT D’ IGNICIÓ 247ºC
TAMANY FULLES 1r any >60cm; 3r any: 8cm
NECESSITATS NITROGEN (kg/Ha.) 800-1000 (Valor Estimat)
DENSITAT (10% HUMITAT) 290 kg/m3
HUMITAT 40 DIES 12%
MARC DE PLANTACIÓ 3mx2m - 2,5mx4m.
SISTEMA DE COLLITA CADA 3-4 ANYS
RENDIMENTS 40-45 ton/Ha/any
12

13. preimpressió
Travessia d’hivern Visita al Muvim
al port de Gandia 2 Preimpresión
2012
Com ja és habitual des de fa 10 anys, el Natació i Durante nuestra visita pudimos ver estas dos exposi-
Esports Gandia organitza la travessia d’hivern al Port ciones: “Tu voz es tu Voto”
de Gandia. Aquest any, batint el rècord de participació PUBLICIDAD POLÍTICA (1976-2010)
en 80 participants.
En esta exposición pudimos ver carteles de años
L’aigua estava a una temperatura més alta que anteriores para los distintos partidos políticos (parla-
altres edicions, aproximadament a uns 17ºC. mento europeo, referendos, elecciones municipales,
Els nadadors van eixir des del moll 40 del port de autonómicas...) la visita trataba de ver como ha ido
Gandia travessant el canal fins al club nàutic, fent un evolucionando el mundo de las publicidad y las artes
recorregut d’uns 300 metres. El guanyador va ser Joan gráficas en estos años...
Muñoz del NiE Gandia amb un temps de 2:44,00 i la “ÉMILE SAVITRY, FOTOGRAFÍA EN MONTPARNASSE”
guanyadora fou Gema Domènech del NiE Gandia amb La exposición trata sobre
un temps de 3:03,00. las obras que hizo Émile Savitry,
Durant l’entrega de premis els integrants del NiE (1903-1967), estudió Bellas Artes
reclamaren una vegada més la piscina de 50 metres, y se inició como pintor. En la expo-
aquesta vegada baix el lema: “Ni al 2025 ni al 2040 la sición pudimos ver imágenes que
piscina de 50 m s’ajorna, polítics de Gandia tingueu revivian las “horas candentes” de
trellat la piscina de 50 feu-la ja!”. Monparnasse, un periodo entre las dos Guerras Mun-
diales, los artistas e intelectuales se reunían en los
Fa més de 20 anys que es reclama esta instal·lació
cafés de este barrio de París y fotografías de carácter
per poder millorar el rendiment del club en campio-
humanista, captando las luces y las sombras centran-
nats nacionals i autonòmics.
do la mirada en lo humano de las imágenes...
Terminamos la exposición
con unas imágenes de
los refugiados
españoles en
Perpignan con
los republicanos ión
res
en el momento de mp
rei
eP
la retirada. 2 ºd
Nadadors des del moll 40 del port de Gandia
Redacció: Josep Montilla Redacció: Esther Tur i Maria Alfranca
Maquetació: Nadia Grau 2n Preimpressió
13

14. preimpressió
CHISTES
Un ladrón a la media noche se mete en una casa a robar. Entra por una ventana, y cuando está adentro en la
oscuridad oye una voz que dice: - ¡Jesús te está mirando!
Entonces, el ladrón se asusta y se detiene. Luego como ve que no ocurre nada continúa. Y de nuevo la voz le
dice: - ¡Jesús te está mirando!
El ladrón asustado prende la luz y ve que la voz venía de un loro que estaba en una jaula, y el ladrón le dice:
- ¡Ahhh que susto me diste! ¿Cómo te llamas lorito?
Y el loro le responde: - Me llamo Pedro.
Y el ladrón: - Pedro es un nombre extraño para un loro.
Y el loro le contesta: - Más extraño es el nombre Jesús para un Doberman.
Ricardo recibió un loro por su cumpleaños; ya era un loro adulto, con una muy mala actitud y vocabulario. Cada
palabra que decía estaba adornada por alguna palabrota, así como siempre de muy mal genio. Ricardo trató
desde el primer día de corregir la actitud del loro, diciéndole palabras bondadosas y con mucha educación, le
ponía música suave y siempre lo trataba con mucho cariño. Llegó un día en que Ricardo perdió la paciencia y
gritó al loro, el cual se puso más grosero aún, hasta que en un momento de desesperación, Ricardo puso al
loro en el congelador. Por un par de minutos aún pudo escuchar los gritos del loro y el revuelo que causaba en
el compartimento, hasta que pronto todo fue silencio. Después de un rato, Ricardo arrepentido y temeroso de
haber matado al loro, rápidamente abrió la puerta del congelador. El loro salió y con mucha calma dio un paso
al hombro de Ricardo y le dijo: - Siento mucho haberte ofendido con mi lenguaje y actitud, te pido que me dis-
culpes y te prometo que en el futuro vigilaré mucho mi comportamiento. Ricardo estaba muy sorprendido del
tremendo cambio en la actitud del loro y estaba a punto de preguntarle qué es lo que lo había hecho cambiar
de esa manera, cuando el loro le continuó: - Te puedo preguntar, ¿Qué fue lo que hizo el pollo?
SANTOS BATIERRORES, CREO QUE ESE NO ES EL GUASÓN
Había una vez unas hormiguitas que estaban cansadas de que
un elefante les rombiera el hormiguero, cuando éste se acercaba
a una planta para comer. Entonces, las hormigas se pusieron de
acuerdo, la próxima vez que venga el elefante, nos subimos arriba
de la planta y nos tiramos encima de él y lo picamos todo. Así
sucedió, vino el elefante y las hormiguitas se subieron a la planta
y se le tiraron encima y lo empezaron a picar. El elefante comenzó
a sacudirse y se cayeron todas las hormigas, salvo una que quedó
enganchada del cuello. Entonces, las otras hormiguitas le grita-
ban desde abajo:
- ¡Ahórcalo! ¡Ahórcalo!
Redacció: Walter Cortez 1r Preimpressió.
Maquetació: Itziar Pastor 2n Preimpressió.
14

15. FOTOS VISITES D’ESTUDIS preimpressió
alumnat preimpressió en arts gràfiques
Nova Impressió
27/10/2011 Levante
24/02/2012
¡¡VIÑETA!!
EASD d’Alcoi
01/03/2012
Mira soy el genio de la lámpara
y has sido elegido para pedir tres ¿Y cual es tu primer deseo?
deseos MÁS DESEOS!!!
Imbécil... Solo puedes pedir
Mierda...
tres deseos. Eso es la ley
MÁS GENIOS!!!
Redacció: Walter 1r Preimpressió
Maquetació: Simón Muñoz 2n Preimpressió
15

16. preimpressió
EL COL·LECTIU OBERTAMENT :
BOJOS PER LA VIDA
Ara fa 12 anys, a principi de segle, vam iniciar el repte de mostrar-se. Desafiàrem l`estigma que
Taller de Creativitat i Rehabilitació amb un grup amenaça a qui afirma, en un espai públic, que
de pacients de salut mental que vivien a la Resi- pateix o ha patit una malaltia mental. El títol
dència de Rafelcofer... d`aquesta exposició, “I tu que mires?... Nosaltres,
Així començava el recorregut que avuí podem obertament”, més que donar respostes planteja-
vore si mirem enrere, eixe era l´inici d´una via va preguntes al voltant dels mecanismes de dis-
sense cap traçat, sense estacions existents, sense criminació i exclusió social.
un final establert. On anem? El camí ens ho diu. La primera aposta d`aquesta nova es va materia-
Certeses poques, intencions les millors, predis- litzar en el 2007 amb Una passejada per la Safor,
posició, complicitat i un equipatge lleuger. No és que va inagurar una sèrie d`agendes-guia (ima-
així com comencen les grans aventures? ginades com a galeries d`art itinerant). Aquesta
Ens posàrem a caminar espaïet parant l`oïda a primera agenda-guia constava d`una part real
cada pas per tal que els membres del grup, ex- on el geògraf especialista Paco Tortosa ens duia a
perts per experiència en la matèria de les ma- fer 4 rutes per la Safor i feiem fotos dels paratges
lalties mentals, prengueren la paraula, donàren i monuments i una altra imaginada tutelada per
senyals, i per a que entre tots anàrem configurant Luís Garcia psicòleg de la ESM on fent servir els
una forma d`enteniment comuna, un llenguat- mapes reals bescanviavem els nom vertaders per
ge neutral, on el concepte de malaltia mental nom imaginaris que tinguren una sonoritat sem-
perdera el seu protagonisme i la importància blant i pogueren ser graciosos, a més vam tindre
dels nostres encontres se centrara en tot allò l`oportunitat de reflexionar sobre el fet de viatjar
que positivament som, sabem i podem aportar per mitja d`un llibre d`uns dels pares de la no vi-
a la societat. Les propostes per anar avançant olència i l`ecologia, Henry David Thoreau.
s`anomenaven creativitat, artesania, capacitat, El 2008 arriba el reconeixement a la projecció pú-
integració... aquestes terapeutes assumiren el blica del nostre treball amb dos guardons: el premi
paper de facilitadores amb la col.laboració de del Consell de la Joventut de Gandia al Millor Pro-
professionals temporals, convidats en desig jecte Jove, i el premi Abril d`Acció Cívica concedit
d`aproximar-se al món de la follia. Açò suposa- pel Bloc-Verds de la Safor per la nostra llavor en la
va que les persones col.laboradores assumien divulgació de la riquesa cultural de la comarca.
el caràcter provisional del seu pas pel grup al I ja per acabar la “niña bonita” la última que tenim
temps que es mostraven obertes a l´intercanvi al mercat, Agenda-guia 2012 A que juguem? En-
de sabers en ambdues direccions. Començàrem guany, ens hem posat a experimentar la necessi-
soltar llastre amb l´estimul de la millor compa- tat de jugar, de donar-nos la llicència de viure i
nyia les artistes Beatriz Grifol (música) o María viure`ns posant-li divertiment a la vida; a alleu-
Colomer (de l`ONG Pallassos sense fronteres). El gerir els diagnòstics ( en el nostre cas de malaltia
2003 resultaria revelador per al col.lectiu amb el mental), desafiant-los jugant a guanyar.
descobriment d`una eina que es mantindrà com La vida com un joc, el joc com la vida mateix.
un dels principals indentificadors nostres: la fo- Aquest és el repte que vos llançem!
tografia. El fotógraf Salva Prefasi ens ajuda a cre- Ps. Si voleu informació del Col.lectiu Obertament
ar la nostra màgia d`expressar la nostra mirada escriviu a colectiuobertament@yahoo.es o bus-
sobre tot el que ens envolta. I fem una exposició queu-nos al Facebook.
de fotografia a la Casa de la Marquesa a Gandia. Redacció: Sergi Prats 2 Preimpressió
En aquest punt d`inflexió, el grup va assumir el Maquetació: Ainhoa 2n Preimpressió
16

17. DISFRUTANT DE L’ESPORT QUE MÉS M’AGRADA, preimpressió
AMB EL MEU GERMÀ
Aquest text va dedicat al meu germà Adrià, per tots en la segona temporada de categoria cadet, i amb
els moments que visc setmana darrere setmana amb la temporada ja començada, en novembre de 2009,
ell, veient com juga al futbol, i disfrutant de l’esport i amb quinze anys, quan el Valencia CF cridà al coor-
que més m’agrada. dinador de l’Esportiva Bellreguard per emportar-se
a Adrià al cadet de la seva escola. Va ser un moment
que mai oblidarem, ni jo ni el meu germà. Allí va pas-
sar dues temporades, destacant els dos campionats
de lliga aconseguits consecutivament i els viatges a
tornetjos d’alt nivell en Abu Dhabi (Emirats Àrabs) i
a Groninguen (Holanda). Aquesta temporada ha eixit
Des de menut ja vaig començar a disfrutar del futbol cedit al juvenil del CD Olímpic de Xàtiva, per a gaudir
amb el meu germà, i en l’actualitat recorde moments de més minuts, i de moment ha jugat tots els partits,i
especials.... el “tete” Jaume ha estat en tots.
Les vesprades que hem passat jugant al futbol en la És per això, que aquest text va per al meu germà, per
nostra cotxera, quan ell tan sols tenia quatre o cinc agrair-li l’esforç que està fent, per la quantitat de qui-
anys, i ja pegava bones patades al baló, sempre pe- lòmetres que ha fet a la ciutat esportiva de Paterna i
gàvem balonades a la porta de la cotxera, i trencàvem a Xàtiva per a entrenar; perquè mentre els dissabtes
les bombetes de la llum, i fins que no baixava mon per la nit els amics estan passant-ho bé, ell està a casa
pare i ens renyia, no paràvem. Aprofitavem qual- descansant perquè el diumenge té partit; i a l’estiu,
sevol moment que els pares no estaven, per a jugar quan tots han estat a la platja de relax i vacances, ell
tranquil·lament. ha estat fent pre-temporada, passant calor en durs
Quan Adrià va fer vuit anys va començar l’emoció. entrenaments, i aburrint-se en el temps lliure en la
Començà a jugar a futbol federat, en l’Esportiva residència.
B­ellreguard, l’equip del nostre poble, i jo no hem Adri, estigues en l’equip que estigues, sempre que
perdia cap partit. En aquelles edats ja destacava amb puga estaré allí.
el baló als peus, i la meva il.lusió era que algun dia “Más vale ser cabeza de ratón, que cola de león”
arribara a jugar en les categories inferiors del nostre Redacció: Jaume 1r Preimpressió
equip, el Valencia CF. Tot somni pot ser real, i va ser, Maquetació: Esther Tur 2n Preimpressió
1r CONCURS DE FOTOGRAFIA
“LA BICI” GANDIA
Aquesta és la foto guanyadora del primer concurs de
fotografia organitzat per l’Ajuntament de Gandia.
L’autora és Lorena Climent, alumna de primer curs
de Preimpressió en Arts Gràfiques del Centre de FP La
Safor. Enhorabona Lorena!
17

18. preimpressió
Aquestes són algunes de les propostes per a la portada de la revista
La Taqueta 2012 que ha realizat l’alumnat de 2n de Preimpressió
TAQUETES FINALS
Técnica HDR
La técnica de HDR permite que todas las zonas de la fotografía queden perfectamente expuestas, aunque
tengan niveles de luminosidad muy diferentes y contrastados. Con esto obtenemos mucho más detalle en toda
la fotografía, esto se puede conseguir utilizando el programa Photoshop y una única foto.
1_Con las fotografías que hemos preparado con con CTRL+C) (Y se pega picando con ALT+ratón sobre
antelación, una sobrexpuesta otra subexpuesta y la la máscara y luego CTRL+V).
original.
4_Seleccionar la capa de la fotografía sobreexpuesta y
2_Copiar la sobreexpuesta sobre la subexpuesta, pulsar sobre la máscara de capa (ahora picar en ella sin
controlar en el menú de capas que la sobreexpuesta el ALT), ir al menú Filtro=>Desenfocar=>Desenfoque
se encuentre ubicada sobre la otra. (Esto se hace con Gaussiano. Jugar un poco con el nivel de desenfoque
la herramienta mover, desplazando la imagen oscura hasta obtener el resultado deseado.
sobre la clara).
3_Crear una máscara de capa sobre la imagen
sobreexpuesta; copiar la imagen subexpuesta y
pegarla dentro de esta máscara de capa. (La imagen
clara se copia picando en la capa donde se encuentra,
seleccionándola con la herramienta marco y copiando
Maquetació: Josep Mifsud 2n Preimpressió
Redacció: Adrian Cabanilles 1r Preimpressió
18

19. preimpressió
DIA INTERNACIONAL DE LA DONA
Els alumnes de preimpressió vam participar en el concurs de cartells que realitzaven a Carcaixent del Dia
Internacional de la Dona. Aquestos cartells són unes mostres:
Saray Ovejero Paco Grachel Ana Álvarez
TROBADA DE JOVES DE LA SAFOR
Com tots els anys, els alumnes del cicle de preimpressió participem en el concurs del cartell anunciador de
la Trobada de Joves de La Safor, aquest any no podia ser menys. Ací teniu una mostra dels cartells que hem
presentat.
Ainhoa Lodeña Lorena Climent Natxo Sanchez
Maquetació: Ana Álvarez Sanchez 2n Preimpressió
19

20. preimpressió
tapons solidaris
Busquem persones solidaries, un simple gest
que a nosaltres no ens costa res, pot ser d’ una
gran ajuda per a aquest xiquet d’Oliva, Alex
que pateix una “enfermetat rara” i que tan
sols set persones en tota Espanya la pateixen.
La seua família està arreplegant tapons de plàstic dur ,
com de botelles d’aigua, suavitzants, xampús... i amb
els diners que es traguen costejaran la investigació
d’aquesta malaltia que tan poques persones pateixen. establiments, bars... a banda d’altres acti-
Quan vaig ser sabedora d’aquesta notícia per mi- vitats com cursets, batucades... i com no, el
tjà d’una companya d’infantil, Carmen, varem nostre institut també tenía que col·laborar.
proposar dur caixes a les aules on es recollirien Moltes gràcies a tots els que heu col·laborat
els tapons i que els nostres companys foren sa- tant, alumnes com professors, seguim així. Que
bedors d’aquesta iniciativa i divulgar-la a quanta la il·lusió d’aquest xiquet no s’apague per po-
més gent millor, ja que la causa mereix la pena, a der seguir lluitant contra aquesta enfermetat!
més a més, qui sap en esta vida en què et pots tro-
bar, mai estem exempts de patir alguna cosa així.
La meva companya va parlar amb la mare i ens contava
que el seu fill estava molt il·lusionat cada vegada que
arribava a sa casa i veia que tenia milers de tapons.
Aquesta iniciativa s’ha extés per tots els col·legis,
Professorat i alumnat col·laborant
Alumnes d’Infantil
Redacció: Laura Baldó 1r Preimpressió
Maquetació: Daniel Orengo 2n Preimpressió
20

21. compost a casa
PQPI
El compost és la millor forma d’alimentar un sòl en la Precisament per a alimentar el nostre sòl i que conti­
jardineria i agricultura ecològica. És el cor de tot hort nue viu, promovent els seus processos biològics. Amb
biològic. I nosaltres, els alumnes del PQPI el fabri- la utilització del compost alimentem la flora i fauna
quem i l’utilitzem. Reutilitzem les restes vegetals que microbiana i més tard a les plantes.
obtenim de la poda d’arbustos i de Quins residus de casa podem utilitzar
les herbes que llevem. per a fer compost?
Cóm es fabrica el compost? Hem elaborat una llista de restes
Ací expliquem pas a pas com elabo- orgàniques que són adequades per
rem nosaltres el compost : a l’elaboració de compost, indicant
Quan acaben de llevar brossa i de les que no són massa convenients, i
podar, amb la biotrituradora es- una altra de restes no aptes per a ser
micolem totes aquestes restes, se- descomposades.
guidament ho amuntonem en un lloc ombrejat i ací
RESIDUS APTES
deixem que vaja descomposant-se. El nostre munt
- Restes de fruits i hortalisses (amb llimitacions la
està al descobert, així està airejat i amb la pluja es
corfa de taronja i creïlles podrides).
banya de quan en quan i els microorganismes, bacte-
- Closca d’ou triturada.
ris i fongs i els llombrígols han fet la seua funció, ales-
- Cabells (no tenyits) de persona o d’animal.
hores, nosaltres anem agafant de la part de baix del
- Restes de plantes i flors musties.
munt el producte resultant. I per a poder utilitzar-lo
- Terra o substrat de les macetes. Fulles caigudes
en les nostres macetes, garbellem aquest primer pro-
dels arbres.
ducte obtingut, per a llevar restes de plantes, pedres
- Posit de café i infusions.
o altres residus massa grans, després tornem a garbe-
- Tovalloles de paper (sense impressions).
llar amb un garbell amb orificis més menuts i així ens
- Cartó o paper de diari (millor banyar-los previa-
desfem de pedretes i altres restes de menys tamany.
ment, no utilitzar massa).
I el que obtenim és un bon substrat ric en humus. I,
- Productes càrnics (amb moderació).
què és l’humus? És la terra marró-negra que obtenim
després de la descomposició de les restes orgàniques, RESIDUS NO APTES
que normalment es troba en les capes altes del sòl, és - Materials no degradables (vidre, metall, plàs-
molt estable perquè ja no es pot descomposar més. tic…)
Per a què volem compost? - Restes orgàniques contaminades.
- Fullets de publicitat o revistes de color.
- Pa.
- Bolquers.
- Pedres.
- Ossos i greix.
- Restes de menjar oliós.
Redacció: alumnat del PQPI
Maquetació: Melani Chova 2n Preimpressió
- Closca d’ametla o anou.
21

22. EDUCACIÓ INFANTILTIL
Educadores i Educador infantil
Promoció 2010-2012
El proper març 2n d’Educació Infantil inicia les seues pràctiques. La formació en el centre ha finalitzat i comença un nou
mòdul on demostrareu la vostra valia com a educadors.
Ha estat un grup formidable, el potencial humà que teniu és increible. Us desitgem molta sort i serenitat en la nova
etapa, nenas i nene!
M’agradaria ser una educadora que hi portara als nens tot M’agradaria ser una educadora perquè pense que és la
l’aprenentatge necessari i ajudar-los en els seus primers meua vocació. M’encanten els xiquets i xiquetes menudets
passos en la vida, de manera que puguim avançar amb i és una professió molt bonica, ja que veus el creixement i
il-lusió i bondat, i ensenyar-los a valorar tot allò que els el desenvolupament des que són molt petits i transmetre
envolta, sempre conservant la diversió, el respecte i la als meus alumnes els coneiximents i valors que els ajuden
tolerància. Marta Garcia Vidal a ser millors persones.
M’agradaria ser una educadora per a regalar afecte i La nostra tasca com a educadors és molt important, ja que
somriure tots els dies. ajudem a que es desenvolupen correctament en tots els
M’agradaria transmetre’ls tots els meus coneiximents, sentits i ajudem a detectar alguna deficiència o problema
atendre les seues necessitats i compartir experiències. per poder solucionar-ho a temps.
Natalia Ester García Nadal
Me gustaría ser una educadora que sea eficiente, cariño-
Jo, com educadora, m’agradaria ser una bona educadora. sa, respetuosa, familiar, directa, organizada, compañera,
Fer que els nens disfruten amb el que fan, al igual que jo. formal, socializadora, planificada, afectiva, cercana, ani-
Fer les classes el més divertit, interessant i educatiu possi- madora, personal, vivencial, motivada, integradora, comu-
ble. I per suposat sempre traure un somriure als nens. nicadora, positiva, intermediària, participativa, equitativa,
Inma Mateu segura, segura, coordinadora, sincera, creativa, emotiva,
orientadora, humana y realista.
Montserrat Cabañas (Cheta)
M’agradaria ser una educadora per transmetre als nens i a M’agradaria ser una educadora que:
les nenes totes les meues il·lusions i ganes d’estar amb ells. Gaudisca dia a dia amb la meua tasca que em sent total-
Ensenyar-los tot allò que puga ajudar-los en la vida a ser ment desenvolupada, tant professional com personalment
persones completes i aprendre d’ells totes les coses bones, i que no deixe d’aprendre mai.
que des de la inocència, em pugen mostrar. En poques paraules, m’agradaria enriquirme i gaudir
diàriament a través de la meua professió.
Amparo Mascarell María José Sánchez
M’agradaria ser una educadora que es despertara cada Me gustaría ser una educadora a la cual los niños busquen,
matí pensant en els bombonets que l’esperen a classe, en se encuentren a gusto y no tengan miedo. Quiero ofrecerles
les seues rialles i la seua alegria, que de segur m’ajudarien todo lo que necesiten: cariño, autoestima, afecto, auto-
a sentir-me satisfeta del meu treball i a transmetre’ls el nomía, seguridad, compañerismo, diversión y ayudarles a
millor de mi. crecer como personas ejemplares.
Rebeca Martí Lopez Esther Llinares
22

23. Me gustaría ser una buena educadora para crear un am- M’agradaria ser una educadora eDUCACIÓ INFANTIL
biente mágico en la clase ayudando a los pequeños a infantil que sempre conserve
descubrir sus enormes potenciales, a alumbrar sus vidas, l’entusiasme per la meua professió. Una educadora infan-
ver sus sonrisas cada dia y regalar cariño y efecto así como til competent en la seua feina, capaç de poder ajudar als
también recibirlo de ellos. xiquets i xiquetes a creixer en un ambient de respecte,
Una de las frases que expresa mis sentimientos es la que d’afecte, de complicitat, d’alegría, de joc, de cançons...
mencionaba el autor del libro 23 maestros de corazón: M’agradaria ser una educadora que treballara per a que el
“Cada uno de vosotros sois mi maestro” futur els nostres xiquets i xiquetes recorden la seua etapa
Anahi Sosa Cortez infantil com una època feliç.
Laura Sempere
M’agradaria ser una bona educadora, que sàpia satisfer to- Me gustaría ser una educadora que disfrutara de mi día a
tes les necessitats dels infants, donar-los tot el meu afecte i día con los niños ya que ellos me hacen ver el mundo de
poder compartir amb ells totes les alegries. diferente manera y hacer disfrutar con su inocencia y su
És la meua il·lusió, per això sé que podré desenvolupar la vista sencilla de las cosas. En definitiva, me gustaría que
tasca correctament i fer feliç a tots els xiquets que estiguen me hiciera sentir satisfecha y feliz.
al meu voltant. Arrate Mellado
Lídia Estruch
Me gustaría ser una educadora que:
Sóc una persona pacient, tolerant, flexible i tinc la capaci- -Cada mañana al despertar añorara a mis niños.
tat per comprendre als nens. M’agradaria ajudar als nens a -Cada sonrisa me colmara de gozo.
conèixer les coses d’una manera senzilla i agradable. Treba- -Cada llanto me motivara a su encuentro.
llar amb nens ha de ser molt agradable, és com estar en els -Cada mirada me removiera por dentro.
núvols, en estels i no hi ha malícies, no hi ha enveges, no -Cada progreso me llenara de orgullo.
hi ha rancors i tot el que hem de fer les educadores és crear, -Cada rabieta me hiciera paciente.
créixer, imaginar, ensenyar, i tot en positiu, amb molt amor -Cada caída pudiera curar.
i respecte. Per això vull ser educadora. -Cada día sintiera que siembro y recojo
Isabel Escrivá
FELICIDAD Y BIENESTAR.
Montse Girbau
M’agradaria ser una educadora que ajudara als nens i ne-
nes encondicionalment, que els recolze i els guie en aquest M’agradaria ser educadora perquè m’agraden molt els
complicat camí que es la vida. Voldria ser una educadora xiquets i m’agradaria ser partícip en el seu desenvolupa-
que estimara als nens sense mesura, que els divertisca al ment. Crec que el mateix temps que els nens maduren,
mateix temps que els ensenye. En definitiva, m’agradaria nosaltres també anem madurant i desenvolupant-nos com
ser una educadora que ajudara a millorar la societat futura. a persones. Pense que no hi ha treball més satisfactori que
Ruiz Bolo, Lara treballar amb persones, que et fan sentir plena i feliç, alçar-
te cada dia pensant en que vas a veure’ls i estar feliç. Gaudir
dia a dia del teu treball.
M’agradaria ser una educadora que transmetera als menu- Els nens menors de tres anys saben aprendre, saben uti-
dets el valor simbòlic de la puresa, la pau i la innocència. litzar la seva intel·ligència, i es desenvolupen mitjançant
Despertar el seu amor, el respecte i la fidelitat per la mare aprenentatges. Es tracta d’una vocació.
natura i la humanitat, podent ser així la base del seu har-
Àngela Garcia Fuster
moniós ensenyament, fent que aprenguen de mi a gaudir
per sempre en el seu futur camí de la vida. Me gustaría ser una educadora porque me encanta trabajar
con niños y educarles para fomentar su buen desarrollo, su
crecimiento, y darles el mejor comienzo en su vida educa-
Laura Alfonso Selfa tiva posible. Marsina
23

24. EDUCACIÓ INFANTILTIL gustaría ser una buena edu-
Me M’agradaria ser educadora infantil perquè la cura per a
cadora para aportar todos mis conocimien- la felicitat són els xiquet, els seus somriures, les seues
tos a esas pequeñas personitas que aún se estan formando. besades, les seues llagrimetes, els seus piropos...
Además, me gustaría ser una buena educadora capaz de Karina Espí
mostrar su lado más humano ya que considero que, para
tratar con padres que dejan en nuestras manos lo que más Me gustaría ser una educadora alegre, dulce y cariñosa,
quieren en el mundo, es esencial mostrarse lo más cercano, disfrutar con los niños y aprendiendo de ellos, mejorando
disponible y comprensivo posible. cada día dándoles lo mejor de mí para su sano desarrollo.
Amanda Tercero Ruiz Esther Ávila
M’agradaria ser una educadora estimada i que estima, ja Quiero ser educadora, porque...
que vull ensenyar el primer pas que es dóna en la vida a ...además de tener aptitudes y actitudes propias adquiridas
molts xiquets, a marcar el camí a seguir, el llarg camí de a lo largo del ciclo.
la vida. Els xiquets són com “ESPONGES”, per això has de Siempre se ha de contar con el afecto, calidez, proximidad,
saber educar-los. Per aquest motiu vull que seguisquen les paciencia y cariño hacia esas personitas que te enseñan
meues petjades, el camí indicat. Angi Lleches Cardona mucho más cuando estás con ellas y todas ellas un mundo
por descubrir y aprender, con ellas.
Una de las mejores interrelaciones e interacciones con per-
M’agradaria ser educadora infantil per a poder coneixer el sonas.
món dels xiquets/es, els seus desitjos, necessitats i fanta- Me gusta pensar que enseñar no debe parecerse a llevar
sies per a ser el guía en el seu aprenentatge. una botella de agua, sino más bien a ayudar a crecer una
flor a su manera.
Amparo Canet Amparo Santamaria Domenech
Me gustaría ser un buen educador porque me gustan los M’agradaria ser una educadora infantil molt motivada,
niños, su inocencia, su fantasía, sus alegrías... y sería una una estimada professional que ajudés als nens en el seu
satisfacción para mí contribuir en su desarrollo. camí cap al món adult, una educadora que els ajudara a ser
feliços, a ser forts en la vida, xiquets segurs de si mateix.
Cristian Carvajal
Voldria ser una educadora que els ajudara en l’adquisició
M’agradaria ser una educadora infantil perque tinkc la vo- d’habits saludables i que a més de que gaudiren del que
cació d’estar amb ells i compartir amb els pares l’educació fan, els transmitira curiositat per aprendre, voldria ajudar-
dels seus fills, ja que sòc una persona que disfruta ensen- los a creixer i desenvoluparse desde l’afecte i respete.
yant a l’infant a donar els seus primers passos. Ser una edu- Marisa Pous
cadora és tindre una actitud de respecte i confiança cara
als menuts. A més, és molt gratificant compartir les seues M’agradaria ser una educadora que ajudara als xiquets,
experiències i el seu desenvolupament personal des de menudets, a gaudir de l’educació de la manera més
Asela
divertida possible. Que aprengueren els valors que cal per
M’agradaria ser educadora infantil perquè és la millor feina poder avançar en la seua vida i en la societat que els rode-
que es pot tindre, els xiquets i xiquetes són lo millor del jarà de manera respectuasa i tolerant.
món i jo vull arribar a ser el seu món. Ser educadora és una gran responsabilitat, ja que aquesta
On vas a rebre tanta abraçada i tant d’amor sense res a etapa, és l’inici de la formació global d’aquestes personetes.
canvi? Diana García Mª José Cruz Gómez.
Redacció 2n de Educació Infantil
Maquetació Antoni Pastor, Arantxa Sanchis i
Sergi Timoner 2n Preimpressió
24

25. gestió
LOS JUEGOS OLÍMPICOS londres 2012
Los Juegos Olímpicos se celebrarán entre el 27 de julio Según su autor, nacieron a partir de las últimas gotas
y el 12 de agosto de 2012 en la ciudad de Londres, de acero sobrante de la construcción de la última viga
Reino Unido. Esta será la primera ciudad en ser an- de apoyo del Estadio Olímpico.
fitriona de las Olimpiadas tres veces, habiendo sido En las olimpiadas de este año participarán 28 depor-
anfitriona en 1908 y 1948. tes y un total de 37 disciplinas, retirando el Béisbol y
Este es el logo que fue creado para los juegos por Wolff el Sóftbol y sustituyéndolos por el Golf y el Rugby 7.
Olins, con un coste de 400.000 libras. Se consideró Los deportes seleccionados son:
una sorpresa general la elección de Londres Atletismo, Bádminton, Baloncesto,
como sede de los JJOO ya que tenía como Balonmano, Boxeo, Ciclismo (de pis-
gran inconveniente una acusada falta ta, de ruta, de montaña), Esgrima,
de infraestrucutras deportivas. Fútbol, Gimnasia (Artística, Tram-
Wenlock y Mandeville son las mascotas polín, Rítmica), Halterofilia, Hípica,
oficiales de los Juegos Olímpicos y Para- Hockey, Judo, Lucha, Natación (Natación,
límpicos de Londres 2012 Sincronizada, Saltos, Waterpolo), Aguas
Bravas (Piragüismo), Remo, Taekwondo, Tenis, Tenis
de mesa, Tiro, Tiro con arco, Triatlón, Vela, Voleibol
(Voleibol de playa).
Redacció: Luis Camarena 1r Gestió Administrativa
Maquetació: Esther Tur 2n Preimpressió
25

26. La Taqueta
Escola
PERQUE LA SOLUCIo LA TENIM A LES NOSTRES MANS
NO AL CONSUM!!!
El tema de les drogues no és nou, ha existit des De vegades, l’acceptació social d’una droga com-
de sempre. Les drogues formen part dels costums porta creences errònies que fan que se n’infra-
i les tradicions de cada societat. Avuí dia hi ha un valoren els efectes i les conseqüències negatives
munt d’informació contrastada envers la drogo- derivades de l’ús o de l’abús. Avuí dia hi ha coses
dependència, les diferents drogues existents i els que es poden discutir, però si hi ha alguna cosa que
seus efectes tant a curt com a llarg termini i molt a és indiscutible és que no hi ha cap dubte a afirmar
pesar d’això continua hi haguent gent que es for- que l’addicció a les drogues és una malaltia. I igual
ma falses opinions al respecte degut a allò que lle- de malalt és el qui fuma una quantitat de tabac al
gim a la gran font d’informació actual: Internet. dia, com qui beu alcohol o fuma marihuana o haixix.
He decidit que en aquest article parlaré tan sols Hi ha gent que continua pensant que pertànyer a
d’aquelles substàncies que baix el meu punt de una determinada classe social o tenir un bon nivell
vista són les que realment constitueixen una gran econòmic exclou la possibilitat de patir problemes de
problemàtica a la nostra societat per la seua exten- drogues. Altres encara pensen que els drogoaddictes
sió i normalització en la població, i el primer que són persones marginals que es dediquen a demanar
he de dir és que per a escriure sobre elles no vaig a diners i a robar. Una altra coseta que m’ha causat
guiar-me en si són o no legals, perquè baix el meu moltíssima impressió és llegir que l’alcohol no es con-
punt de vista una droga és o no legal no en funció sidera una droga al nostre país. El fet de considerar
del mal que aquesta pot fer a la societat en general que unes drogues són més perilloses que altres és
i al consumidor en particular, sinó que més bé en aventurat, perquè totes, fins i tot el tabac i l’alcohol,
funció de que a l’Estat o als diferents governs els in- poden ocasionar problemes, però directament dir
teresse o no, tindre-la d’aquesta manera regulada. que no són drogues... aleshores algú m’explica qui-
Així, en aquest article parlarem dels derivats del na és la diferència entre estes i les altres substàncies
cànnabis, el tabac i l’alcohol, doncs no oblidem que que si que englobaríem dins la definició de l’OMS?
encara que legals, el tabac i l’alcohol també són dro- Pense que si el que es pretén al consumir una dro-
gues i cabrien perfectament dins la definició de droga ga es ser reivindicatiu i lluitar en contra del sistema
que ens ofereix l’Organització Mundial de la Salut. estem fent-ho just a la inversa, perquè no oblidem
“Tota substància que introduïda en un organisme que el nostre sistema s’enriqueix a costa de que ig-
viu per qualsevol via, és capaç d’actuar sobre el sis- norants com nosaltres comprem i ingerim el seu verí,
tema nerviós central, provocant una i açò va per a tothom, doncs qui fuma tabac paga
alteració física i/o psicològica, impostos a l’estat, qui beu alcohol també ho fa i no
l’experimentació de noves sen- ens enganyem, qui fuma marihuana o haixix també
sacions o la modificació d’un ja que per a consumir aquestes substàncies necessi-
estat psíquic, és a dir, capaç tem també el tabac monopoli del qual el té l’Estat.
de canviar el comportament Així que amics, aprenguem a dir:
de les persones, i que posseeix
NO A LA MANIPULACIÓ, NO AL CONSUM
la capacitat de generar dependèn-
DE DROGUES!!!
26 cia i tolerància en els seus consumidors” Redacció: Laia, Criminòloga i Treballadora Social
Maquetació: Rocío Sánchez 2n Preimpressió

27. Natalia
- Prime
r Preim
pressió
pressió
gon Preim
Nadia - Segon Preimpressió
Se
Nadia -
Preimpressió
pressió
Cristina - Primer Preimpressió
rim er Preim
Jairo - P
Cristina - Primer
Lorena - Primer Pre
impressió
Lorena - Primer Preimpressió
Marc Banyuls, alumne
de 2n de Preimpressió
guanyador del 3r
concurs de graffiti
Lorena - Prim
er Preimpres
sió
3r concurs de graffiti
centre fp la safor
Dibuixos i imatges: Alumnat preimpressió
Maquetació: Vicent Faus 2n Preimpressió