SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 18
Descargar para leer sin conexión
LA COMUNICACIÓ
La comunicació és la transmissió d' informació entre un emissor i un receptor,
   que poden actuar amb reciprocitat combinant ambdues funcions

Els elements que constitueixen aquesta comunicació són:
     EMISSOR -        MISSATGE -       CODI -       CANAL -         RECEPTOR




El canal utilitzat en la transmissió d'informació ens permet classificar els
    sistemes de comunicació en dos grups:
     Sistemes amb fil ( per cable, fibra òptica, etc.)
     Sistemes sense fils ( a través de l'espai, atmosfera, oceans, etc)
                                                                                 2
COMUNICACIÓ A TRAVÉS DE CABLE
Utilitza cables per a transmetre missatges. Aquests cables poden ser:
               -- Cables elèctrics: trenat i coaxial
               -- Cables de fibra òptica


  1. CABLE TRENAT
  Es tracta de dos fils de coure trenats i en la majoria dels
      casos recoberts d'una malla protectora fils estan trenats
      per reduir les interferències electromagnètiques pel que
      fa als parells propers que es troben al seu voltant.
      S’utilitza en telefonia fixa.

  AVANTATGES: simple i molt econòmic. S'usa principalment en
    la connexió telefònica.

  INCONVENIENTS: el senyal s'atenua amb la distància,
     produeix interferències amb altres cables i el seu ample
     de banda no és molt elevat.


                                                                  3
2. CABLE COAXIAL
Consisteix en un nucli de coure envoltat per una capa aïllant, aquesta està envoltada
   per una malla metàl lica, i tot el conjunt està embolicat en una capa protectora.
S'utilitza bàsicament en telefonia, televisió i en transmissió de dades a alta
   velocitat (xarxes informàtiques)

AVANTATGES: Té major velocitat de transmissió,
   menys interferències i es pot emprar per a
   llargues distàncies.
INCONVENIENTS: És més car.




  3.FIBRA ÓPTICA
  Està format per un filament de vidre (plàstic) compost per dos cilindres coaxials i de
  diàmetre molt petit. El cilindre interior s'anomena nucli i l'exterior es denomina
  revestiment, però tenen propietats òptiques diferents.
                                                                                        4
Mentre que el parell trenat i el cable coaxial, transmeten
                            senyals elèctrics, els cables de fibra òptica transmeten
                            senyals lluminoses.

                          Al començament del circuit hi ha un transmissor que converteix
                              els valors en seqüències d'espurnes de llum. La transmissió
                              es produeix quan aquests raigs de llum incideixen en el nucli
                              del cable i es reflecteixen en la capa que envolta el nucli i
                              aquests van rebotant al llarg del nucli fins a arribar al seu
                              destí.
                          A l'altre extrem, els senyals són recollides per un detector
                              òptic la missió és transformar el senyal lluminós en ones
                              electromagnètiques, recuperant la senyal original.



AVANTATGES: Té menys tamany i pes que els cables trenats i coaxials. Permet una
major velocitat de transmissió i a més distància. Són immunes al soroll i a la
interferències elèctriques. L'atenuació del senyal és menor.
INCONVENIENTS: El cost d'instal·lació és alt i no podem connectar fàcilment un nou
node a la xarxa. Fragilitat en la fibres.

 Dos fils de fibra òptica poden transmetre l'equivalent a 24.000
 trucades telefòniques o 40 canals de TV per cable.

Enllaços: Com funciona la fibra òptica
                   Procés de fabricació de la fibra òptica
                                                                                              5
COMUNICACIÓ SENSE FILS
Es caracteritza perquè el seu mitjà de transmissió és l'espai.

Si observem en aquest exemple, el so que emet
la noia al seu amic es propaga per l'aire
mitjançant ONES SONORES. Aquestes ones es
podien haver creat mitjançant un xiulet, un
tambor, etc.
Totes aquestes ones són similars a les que es
generen quan deixem caure una pedra en aigües
tranquil·les.




 Si el que volem és transmetre informació a través de l'espai, se'ns planteja un
 problema i és la distància des de la qual se'ns pot escoltar.


                                                                                   6
La comunicació sense fils es realitza a través d’ONES ELECTROMAGNÈTIQUES.
Les ones electromagnètiques són les que s'utilitzen en la ràdio, TV, telefonia
mòbil, etc


CARACTERÍSTIQUES D’UNA ONA:

LONGITUD D'ONA ( )
És l'espai recorregut per una ona
electromagnètica en un cicle complet

AMPLITUD (A)
És el valor màxim que arriba l'ona.

PERÍODE (T)
És el temps que triga l'ona en fer un cicle
complet.

FREQÜÈNCIA (ƒ)
És el nombre de cicles complets que es
repeteix en un segon. Es mesura en hertzs
(Hz), i 1Hz correspon a 1 cicle a cada segon.



                                                                                 7
ESPECTRE ELECTROMAGNÈTIC
El conjunt de totes les ones electromagnètiques ordenades segons la seva freqüència
    constitueix l'espectre electromagnètic.




 Les radiacions més energètiques són les que tenen freqüències majors.
 L'exposició a aquestes radiacions pot resultar perillosa per a la salut.

 Les radiacions des de l'ultraviolat al infraroig tenen efectes òptics i
 fotoquímics, impressionant els sentits o cremant la pell, i els raigs gamma i
 raigs X poden modificar els gens de les cèl·lules.

                                                                                      8
ESPECTRE ELECTROMAGNÈTIC


Sigles                     Freqüències    Aplicacions
VLF Very Low Freqüency     3-30 kHz       Telegrafia i telefonia
LF Low Frequency           30-300 kHz     Radiodifusió ona llarga (AM)
MF Medium Frequency        300-3000 kHz   Radiodifusió ona mitjana (AM)
                                          Rediotelegrafia i radiotelefonia
                                          Navegació marítima
HF High Frequency          3-30 MHz       Radiodifusió ona curta (AM)
                                          Radioaficionats
VHF Very High Frequency    30-300 MHz     Radiodifusió en FM
                                          Radionavegació aèria i marítima
                                          Radioaficionats
UHF Ultra High Freqüency   300-3000 MHz   Televisió
                                          Comunicacions per satèl.lit
                                          Telefonia mòbil
ESPECTRE ELECTROMAGNÈTIC
PROBLEMA DE CÀLCUL: Calcula el periode i la longitud d’ona de Ràdio Cerdanyola.

Freqüencia: 105.3 FM

f= 105.3 MHz = 105.3 * 103 kHz = 105.3 * 106 Hz

T (periode) = 1/f = 1/ 105.3 * 106 Hz = 9.49 * 10-9 s

Λ(longitud d’ona)   = (299792 km/s) / f (kHz) =
                    =299792 (Km/s) / 105.3 * 103 kHz = 2.85 m


SOLUCIÓ:
T = 9.49 * 10-9 s
Λ = 2.85 m
TELÈGRAF
   El 1837, Samuel Morse va presentar el seu telègraf. Era el primer
       aparell que va permetre transmetre missatges escrits a llarga
       distància.
  El seu funcionament es basava en els efectes magnètics del
  corrent elèctric. D'aquesta manera quan s'accionava el
  manipulador del telègraf (polsador), permetia el pas d'un corrent
  elèctric durant un interval de temps.

                        A l'altre costat del fil telegràfic mitjançant un
                        electroimant, es movia un altre manipulador
                        (agulla), que al seu torn marcava una cinta de
                        paper, on quedava registrat el missatge. Aquest
                        missatge estava format per punts (impulsos
                        elèctrics de curta durada) i per ratlles (impulsos
                        elect. de llarga durada)

La seva aportació no va consistir només a inventar el
telègraf, sinó que a més va idear un codi per a la
transmissió dels missatges, que va rebre el mateix
nom. Aquest codi consistia en substituir totes les
lletres de l'alfabet en senyals curtes (punt) i
llargues (ratlles), tal com es pot veure a la figura.

ENLLAÇ A VIDEO DE YOUTUBE                                                    11
TELÈFON
El nord-americà Alexander Graham Bell va ser, el 1876, el
    responsable d'un altre gran fita en la història de les
    comunicacions. En aquesta ocasió va ser la invenció del
    telèfon, que va permetre la transmissió de missatges orals, és
    a dir, parlar, a grans distàncies. El seu principi de
    funcionament és el següent:
 El micròfon el componen una membrana metàl.lica anomenada diafragma i uns grànuls de
 carbó que es troben darrere. En parlar, emetem una ona sonora que fa que vibrin el
 diafragma i també els grànuls de carbó, variant la resistència del micròfon, de manera
 que el corrent elèctric que el travessa varia en funció de les variacions de l'ona sonora.


Al principi la connexió entre dos telèfons la realitzaven les
operadores telefòniques. Ara està automatitzada. Quan
despenjat el telèfon, la central ens envia un to indicant que
està a l'espera que marquem un número. En marcar es
produeix una sèrie d'interrupcions o impulsos elèctrics que
són descodificats a la central i es selecciona automàticament
la línia de l'abonat corresponent, transmetent el senyal de
trucada. Però si el telèfon del destinatari està ocupat, la
central ens envia un senyal per indicar-nos-ho.
ENLLAÇ A YOUTUBE: COM FUNCIONA EL TELÈFON
                                                                                         12
En l'actualitat existeixen dues maneres de realitzar les trucades:

Amb cable Al principi s'utilitzaven el parell trenat, però posteriorment es
    va veure que tenia moltes limitacions en establir moltes trucades i es va
    substituir pel coaxial telefònic. Telèfon Fix.
Sense cable S'efectua per mitjà de microones o mitjançant satèl·lits
de comunicació. Telèfon sense fil, Telèfon mòbil.
Telèfon sense fil: format per 2 parts: Unitat          Telèfon mòbil:
base i el receptor manual.                               Un telèfon mòbil és
                                                         bàsicament un aparell de
Unitat base: anirà                                       ràdio que utilitza dos
connectada a la línia                                    freqüències de ràdio
telefònica                                               diferents per comunicar-
convencional ia una                                      se: una per parlar i
presa de corrent. Les                                    l'altra per escoltar.
seves funcions són                                       Format per: micròfon, auricular,
establir connexió amb                                    pantalla de cristall líquid, teclat,
la xarxa telefònica,    Receptor manual: és la           antena, bateria recarregable i circuits
carregador de bateria   part principal, porta            integrats
del receptor manual,    incorporat el micròfon,
                        l'auricular, el teclat i una     Tot mòbil està connectat a un
emetre i rebre els
                        bateria. No necessita            sistema de telefonia mòbil format
senyals de ràdio que
                        cable de connexió amb la         per una xarxa d'estacions.
intercanviarà amb el
receptor manual         UB, porta incorporat les
                        seves antenes.                   MUD TELEFONIA MÒBIL EDU.365           13
RADIO.
L'any 1901 ha passat a la història perquè, per primera vegada,
   s'emet un senyal de ràdio transatlàntica, des d'Anglaterra
   fins a Terranova (Nord-est d'Amèrica). La lletra S de
   l'alfabet Morse va ser la primera emissió realitzada per
   Marconi.



                                SISTEMES DE RADIODIFUSIÓ:
                                Consisteixen en sistemes d’enviament de senyals
                                   d’audio a distància
                                        a. A      través     d’ones de    ràdio
                                           (analògica/digital)
                                        b. A través d’Internet




                                                                                  14
Modulació:
Engloba el conjunt de tècniques per a transportar informació sobre una ona portadora
Tipus:
•  FM: Freqüencia modulada entre 87 i 108 MHz
             Difusió de gran qualitat del so (música)
•  AM:       Amplitud modulada entre 300 a 3000 kHz
             Gran abast de propagació, especialment a la nit
             Vulnerabilitat al soroll atmosfèric, humà, natural

VIDEO: MODULACIÓ I FREQÜÈNCIA


Sistema analógic/digital


VIDEO: LA RADIO PER INTERNET
TELEVISIÓ
Donada la seva extraordinària importància en la societat actual, és el sistema de
comunicació per excel·lència. El seu mètode de transmissió és similar al de la ràdio, ja que
són ones radioelèctriques de freqüències molt altes, les que transporten les senyals
produïdes en les càmeres fins als receptors. La diferència és que és més complexa ja que
es transmet imatge i so i s'ha de garantir que es reben sincronitzats.


                                Una càmera bàsica rep la llum de l'exterior, que travessa
                                una lent i arriba fins a un material semiconductor, que
                                varia la seva resistència en funció de la llum que incideix.
                                Un canó d'electrons projecta un feix que arriba a la placa
                                semiconductora, realitza una passada i retorna




  Les variacions d'aquest feix, que
  constitueixen els senyals d'imatge, són
  amplificades i portades a l'emissora. A
  continuació mitjançant antenes de grans
  dimensions transmeten el senyal de televisió
  al receptor.
                                                                                           16
VIDEO: NOVETATS EN LA TELEVISIÓ

Receptors de televisió:           Plasma         LCD-TFT            LED
•   Les pantalles de plasma tenen un menor temps de vida útil, necessiten estar
         en un lloc amb ventilació ja que s'escalfen i consumeixen grans quantitats
         d'energia elèctrica.
•   El gas usat per a les pantalles de plasma contribueix a la contaminació
              atmosfèrica.
•   La resolució d'un LCD en formats grans deixa molt a desitjar. Són millors per
         baix de les 50 polzades.
•   La tecnologia LED consumeix fins a 30% menys d'energia, no utilitza
              materials tòxics i són pantalles molt primes i lleugeres.
•   La tecnologia LED és la més cara de les tres però el cost operatiu és més alt
         per al plasma pel consum energètic.



Per transmetre i rebre els senyals de televisió, s'empren diferents sistemes:
•Televisió per ones: mitjançant ones de ràdio de molt alta freqüència (VHF) o de
freqüència ultra alta (UHF).
•Televisió per cable: mitjançant un cable coaxial o fibra òptica.
•Televisió per satèl lit: es necessita una antena parabòlica.
•Televisió per Internet: el senyal es rep a través de la línia telefònica.


La Televisió Digital Terrestre                                                     17
INTERNET

Tipus de xarxes segons la velocitat de transmissió de les dades:
    1. CONEXIÓ TELEFÒNICA CONVENCIONAL
         • Xarxa de banda estreta. (Mòdem). Fins a 56 Kbps
         • ADSL. Entre 4 i 20 Mbits de baixada i 512 Kbps de pujada
    2. CONEXIÓ PER SATÈLIT
    3. CONEXIO MÒBIL
         • GSM
         • UMTS (funcions multimèdia, velocitat d’accés a Internet elevada i
            una qualitat de veu comparable a la de les xarxes físiques.)

Unitats de mesura de la velocitat de transferència:
         1 byte = 8 bits         (b) bit = pot tenir només dos estats, 0 i 1
                                 (B) byte = grup de 8 bits (octet)


PROBLEMA: Quant de temps trigarem a descarregar un fitxer de 5 MB
utilitzant una linia ADSL de 1.5 Mbps?

1 MB són 8 Mb; per tant, 5 MB = 5 x 8 = 40 Mb

El temps de descàrrega serà: t= (40 Mb)/(1.5 Mbps) = 26.67 s

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

L'art del Renaixement
L'art del RenaixementL'art del Renaixement
L'art del Renaixementramonagusba
 
Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)
Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)
Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)Enric Gil Garcia
 
TEMA 5. El sector primari. GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
TEMA 5. El sector primari. GEOGRAFIA 2n BATXILLERATTEMA 5. El sector primari. GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
TEMA 5. El sector primari. GEOGRAFIA 2n BATXILLERATRafael Palomero Caro
 
UD1- Globalització 2n Batxillerat
UD1- Globalització 2n BatxilleratUD1- Globalització 2n Batxillerat
UD1- Globalització 2n BatxilleratToni Raya
 
La globalització i el repte del desenvolupament i el benestar
La globalització i el repte del desenvolupament i el benestarLa globalització i el repte del desenvolupament i el benestar
La globalització i el repte del desenvolupament i el benestarPushkin1799
 
7. el naixement del món modern
7. el naixement del món modern7. el naixement del món modern
7. el naixement del món modernJulia Valera
 
Comparació Plató-Aristòtil
Comparació Plató-AristòtilComparació Plató-Aristòtil
Comparació Plató-AristòtilPau Rubert
 
L’Art Barroc
L’Art  BarrocL’Art  Barroc
L’Art BarrocGlòria
 
Unitat 6 el sector secundari
Unitat 6   el sector secundariUnitat 6   el sector secundari
Unitat 6 el sector secundarijordimanero
 
Unitat 11 207-18 - la ciutat i el món urbà
Unitat 11   207-18 - la ciutat i el món urbàUnitat 11   207-18 - la ciutat i el món urbà
Unitat 11 207-18 - la ciutat i el món urbàjordimanero
 
El camp gravitatori
El camp gravitatoriEl camp gravitatori
El camp gravitatoriimiquel2
 
Treball recerca propostes departs inici 2013 2015
Treball recerca propostes departs inici 2013 2015Treball recerca propostes departs inici 2013 2015
Treball recerca propostes departs inici 2013 2015Pablo2407
 
Historia de la Filosofia
Historia de la FilosofiaHistoria de la Filosofia
Historia de la FilosofiaPepe Cornet
 
Estructura treball recerca
Estructura treball recercaEstructura treball recerca
Estructura treball recercaAnabel Ponce
 
El verb. el pretèrit perfet d'indicatiu actiu
El verb. el pretèrit perfet d'indicatiu actiu El verb. el pretèrit perfet d'indicatiu actiu
El verb. el pretèrit perfet d'indicatiu actiu jsanzman
 

La actualidad más candente (20)

L'art del Renaixement
L'art del RenaixementL'art del Renaixement
L'art del Renaixement
 
Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)
Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)
Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)
 
TEMA 5. El sector primari. GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
TEMA 5. El sector primari. GEOGRAFIA 2n BATXILLERATTEMA 5. El sector primari. GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
TEMA 5. El sector primari. GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
 
UD1- Globalització 2n Batxillerat
UD1- Globalització 2n BatxilleratUD1- Globalització 2n Batxillerat
UD1- Globalització 2n Batxillerat
 
la guerra civil (2)
la guerra civil (2)la guerra civil (2)
la guerra civil (2)
 
Creacionisme i fixisme (Darwin)
Creacionisme i fixisme (Darwin)Creacionisme i fixisme (Darwin)
Creacionisme i fixisme (Darwin)
 
La globalització i el repte del desenvolupament i el benestar
La globalització i el repte del desenvolupament i el benestarLa globalització i el repte del desenvolupament i el benestar
La globalització i el repte del desenvolupament i el benestar
 
7. el naixement del món modern
7. el naixement del món modern7. el naixement del món modern
7. el naixement del món modern
 
1.El segle XVIII: La crisi de l'antic règim
1.El segle XVIII: La crisi de l'antic règim1.El segle XVIII: La crisi de l'antic règim
1.El segle XVIII: La crisi de l'antic règim
 
Comparació Plató-Aristòtil
Comparació Plató-AristòtilComparació Plató-Aristòtil
Comparació Plató-Aristòtil
 
Camp gravitatori
Camp gravitatoriCamp gravitatori
Camp gravitatori
 
L’Art Barroc
L’Art  BarrocL’Art  Barroc
L’Art Barroc
 
Unitat 6 el sector secundari
Unitat 6   el sector secundariUnitat 6   el sector secundari
Unitat 6 el sector secundari
 
Unitat 11 207-18 - la ciutat i el món urbà
Unitat 11   207-18 - la ciutat i el món urbàUnitat 11   207-18 - la ciutat i el món urbà
Unitat 11 207-18 - la ciutat i el món urbà
 
El camp gravitatori
El camp gravitatoriEl camp gravitatori
El camp gravitatori
 
Treball recerca propostes departs inici 2013 2015
Treball recerca propostes departs inici 2013 2015Treball recerca propostes departs inici 2013 2015
Treball recerca propostes departs inici 2013 2015
 
Historia de la Filosofia
Historia de la FilosofiaHistoria de la Filosofia
Historia de la Filosofia
 
Estructura treball recerca
Estructura treball recercaEstructura treball recerca
Estructura treball recerca
 
El verb. el pretèrit perfet d'indicatiu actiu
El verb. el pretèrit perfet d'indicatiu actiu El verb. el pretèrit perfet d'indicatiu actiu
El verb. el pretèrit perfet d'indicatiu actiu
 
feixisme italià
feixisme italiàfeixisme italià
feixisme italià
 

Destacado

Comunicació amb fil i sense
Comunicació amb fil i senseComunicació amb fil i sense
Comunicació amb fil i sensegruptecno
 
Comunicacions cablejades i sense fil. .pptx
Comunicacions cablejades i sense fil. .pptxComunicacions cablejades i sense fil. .pptx
Comunicacions cablejades i sense fil. .pptxM Àngels Ayora Vidal
 
Sistemes De Comunicació
Sistemes De ComunicacióSistemes De Comunicació
Sistemes De ComunicacióVictorVT
 
Qüestionari xarxes
Qüestionari xarxesQüestionari xarxes
Qüestionari xarxesclaraaa10
 

Destacado (6)

Comunicació amb fil i sense
Comunicació amb fil i senseComunicació amb fil i sense
Comunicació amb fil i sense
 
Comunicacions cablejades i sense fil. .pptx
Comunicacions cablejades i sense fil. .pptxComunicacions cablejades i sense fil. .pptx
Comunicacions cablejades i sense fil. .pptx
 
Treball tecno
Treball tecnoTreball tecno
Treball tecno
 
Sistemes De Comunicació
Sistemes De ComunicacióSistemes De Comunicació
Sistemes De Comunicació
 
Qüestionari xarxes
Qüestionari xarxesQüestionari xarxes
Qüestionari xarxes
 
Comunicacions
ComunicacionsComunicacions
Comunicacions
 

Similar a U4.sistemes de comunicacio

Power Point Tecnologia: Les Comunicacions
Power Point Tecnologia: Les ComunicacionsPower Point Tecnologia: Les Comunicacions
Power Point Tecnologia: Les Comunicacions3rB
 
Les Telecomunicacions
Les TelecomunicacionsLes Telecomunicacions
Les TelecomunicacionsAnaSuades
 
Xarxes i cablatge II tipus i canals
Xarxes i cablatge II tipus i canalsXarxes i cablatge II tipus i canals
Xarxes i cablatge II tipus i canalsCarlos Cardelo
 
Tecno telecomunicaciones
Tecno telecomunicacionesTecno telecomunicaciones
Tecno telecomunicacionesraquelh22
 
Telecomunicació
TelecomunicacióTelecomunicació
Telecomunicaciómanel1998
 
Telecomunicacions
TelecomunicacionsTelecomunicacions
Telecomunicacionsandreadoral
 
Telecomunicacions
TelecomunicacionsTelecomunicacions
Telecomunicacionsandreadoral
 
UT3 Les comunicacions. ESO3
UT3 Les comunicacions. ESO3UT3 Les comunicacions. ESO3
UT3 Les comunicacions. ESO3lluís nater
 
Sistemes de comunicacions
Sistemes de comunicacionsSistemes de comunicacions
Sistemes de comunicacionsAlberto1998
 
Telecomunicacions
TelecomunicacionsTelecomunicacions
TelecomunicacionsPablo2210
 
berta i victoria
berta i victoriaberta i victoria
berta i victoriadoc4tic
 
Noves tecnologies. L'era de la comunicació
Noves tecnologies. L'era de la comunicacióNoves tecnologies. L'era de la comunicació
Noves tecnologies. L'era de la comunicacióSalesians Rocafort
 
Xarxes i cablatge VI mitjans
Xarxes i cablatge VI mitjansXarxes i cablatge VI mitjans
Xarxes i cablatge VI mitjansCarlos Cardelo
 

Similar a U4.sistemes de comunicacio (20)

Power Point Tecnologia: Les Comunicacions
Power Point Tecnologia: Les ComunicacionsPower Point Tecnologia: Les Comunicacions
Power Point Tecnologia: Les Comunicacions
 
Les Telecomunicacions
Les TelecomunicacionsLes Telecomunicacions
Les Telecomunicacions
 
Xarxes i cablatge II tipus i canals
Xarxes i cablatge II tipus i canalsXarxes i cablatge II tipus i canals
Xarxes i cablatge II tipus i canals
 
Tecno telecomunicaciones
Tecno telecomunicacionesTecno telecomunicaciones
Tecno telecomunicaciones
 
Telecomunicacions
TelecomunicacionsTelecomunicacions
Telecomunicacions
 
Telecomunicació
TelecomunicacióTelecomunicació
Telecomunicació
 
Telecomunicacions
TelecomunicacionsTelecomunicacions
Telecomunicacions
 
Telecomunicacions
TelecomunicacionsTelecomunicacions
Telecomunicacions
 
Tecno
TecnoTecno
Tecno
 
Telecomunicacions
TelecomunicacionsTelecomunicacions
Telecomunicacions
 
Telecomunicacions
TelecomunicacionsTelecomunicacions
Telecomunicacions
 
UT3 Les comunicacions. ESO3
UT3 Les comunicacions. ESO3UT3 Les comunicacions. ESO3
UT3 Les comunicacions. ESO3
 
Sistemes de comunicacions
Sistemes de comunicacionsSistemes de comunicacions
Sistemes de comunicacions
 
UT4 Comunicació
UT4 ComunicacióUT4 Comunicació
UT4 Comunicació
 
UT4 Comunicació
UT4 ComunicacióUT4 Comunicació
UT4 Comunicació
 
Telecomunicacions
TelecomunicacionsTelecomunicacions
Telecomunicacions
 
Telecomunicació
TelecomunicacióTelecomunicació
Telecomunicació
 
berta i victoria
berta i victoriaberta i victoria
berta i victoria
 
Noves tecnologies. L'era de la comunicació
Noves tecnologies. L'era de la comunicacióNoves tecnologies. L'era de la comunicació
Noves tecnologies. L'era de la comunicació
 
Xarxes i cablatge VI mitjans
Xarxes i cablatge VI mitjansXarxes i cablatge VI mitjans
Xarxes i cablatge VI mitjans
 

U4.sistemes de comunicacio

  • 1.
  • 2. LA COMUNICACIÓ La comunicació és la transmissió d' informació entre un emissor i un receptor, que poden actuar amb reciprocitat combinant ambdues funcions Els elements que constitueixen aquesta comunicació són: EMISSOR - MISSATGE - CODI - CANAL - RECEPTOR El canal utilitzat en la transmissió d'informació ens permet classificar els sistemes de comunicació en dos grups: Sistemes amb fil ( per cable, fibra òptica, etc.) Sistemes sense fils ( a través de l'espai, atmosfera, oceans, etc) 2
  • 3. COMUNICACIÓ A TRAVÉS DE CABLE Utilitza cables per a transmetre missatges. Aquests cables poden ser: -- Cables elèctrics: trenat i coaxial -- Cables de fibra òptica 1. CABLE TRENAT Es tracta de dos fils de coure trenats i en la majoria dels casos recoberts d'una malla protectora fils estan trenats per reduir les interferències electromagnètiques pel que fa als parells propers que es troben al seu voltant. S’utilitza en telefonia fixa. AVANTATGES: simple i molt econòmic. S'usa principalment en la connexió telefònica. INCONVENIENTS: el senyal s'atenua amb la distància, produeix interferències amb altres cables i el seu ample de banda no és molt elevat. 3
  • 4. 2. CABLE COAXIAL Consisteix en un nucli de coure envoltat per una capa aïllant, aquesta està envoltada per una malla metàl lica, i tot el conjunt està embolicat en una capa protectora. S'utilitza bàsicament en telefonia, televisió i en transmissió de dades a alta velocitat (xarxes informàtiques) AVANTATGES: Té major velocitat de transmissió, menys interferències i es pot emprar per a llargues distàncies. INCONVENIENTS: És més car. 3.FIBRA ÓPTICA Està format per un filament de vidre (plàstic) compost per dos cilindres coaxials i de diàmetre molt petit. El cilindre interior s'anomena nucli i l'exterior es denomina revestiment, però tenen propietats òptiques diferents. 4
  • 5. Mentre que el parell trenat i el cable coaxial, transmeten senyals elèctrics, els cables de fibra òptica transmeten senyals lluminoses. Al començament del circuit hi ha un transmissor que converteix els valors en seqüències d'espurnes de llum. La transmissió es produeix quan aquests raigs de llum incideixen en el nucli del cable i es reflecteixen en la capa que envolta el nucli i aquests van rebotant al llarg del nucli fins a arribar al seu destí. A l'altre extrem, els senyals són recollides per un detector òptic la missió és transformar el senyal lluminós en ones electromagnètiques, recuperant la senyal original. AVANTATGES: Té menys tamany i pes que els cables trenats i coaxials. Permet una major velocitat de transmissió i a més distància. Són immunes al soroll i a la interferències elèctriques. L'atenuació del senyal és menor. INCONVENIENTS: El cost d'instal·lació és alt i no podem connectar fàcilment un nou node a la xarxa. Fragilitat en la fibres. Dos fils de fibra òptica poden transmetre l'equivalent a 24.000 trucades telefòniques o 40 canals de TV per cable. Enllaços: Com funciona la fibra òptica Procés de fabricació de la fibra òptica 5
  • 6. COMUNICACIÓ SENSE FILS Es caracteritza perquè el seu mitjà de transmissió és l'espai. Si observem en aquest exemple, el so que emet la noia al seu amic es propaga per l'aire mitjançant ONES SONORES. Aquestes ones es podien haver creat mitjançant un xiulet, un tambor, etc. Totes aquestes ones són similars a les que es generen quan deixem caure una pedra en aigües tranquil·les. Si el que volem és transmetre informació a través de l'espai, se'ns planteja un problema i és la distància des de la qual se'ns pot escoltar. 6
  • 7. La comunicació sense fils es realitza a través d’ONES ELECTROMAGNÈTIQUES. Les ones electromagnètiques són les que s'utilitzen en la ràdio, TV, telefonia mòbil, etc CARACTERÍSTIQUES D’UNA ONA: LONGITUD D'ONA ( ) És l'espai recorregut per una ona electromagnètica en un cicle complet AMPLITUD (A) És el valor màxim que arriba l'ona. PERÍODE (T) És el temps que triga l'ona en fer un cicle complet. FREQÜÈNCIA (ƒ) És el nombre de cicles complets que es repeteix en un segon. Es mesura en hertzs (Hz), i 1Hz correspon a 1 cicle a cada segon. 7
  • 8. ESPECTRE ELECTROMAGNÈTIC El conjunt de totes les ones electromagnètiques ordenades segons la seva freqüència constitueix l'espectre electromagnètic. Les radiacions més energètiques són les que tenen freqüències majors. L'exposició a aquestes radiacions pot resultar perillosa per a la salut. Les radiacions des de l'ultraviolat al infraroig tenen efectes òptics i fotoquímics, impressionant els sentits o cremant la pell, i els raigs gamma i raigs X poden modificar els gens de les cèl·lules. 8
  • 9. ESPECTRE ELECTROMAGNÈTIC Sigles Freqüències Aplicacions VLF Very Low Freqüency 3-30 kHz Telegrafia i telefonia LF Low Frequency 30-300 kHz Radiodifusió ona llarga (AM) MF Medium Frequency 300-3000 kHz Radiodifusió ona mitjana (AM) Rediotelegrafia i radiotelefonia Navegació marítima HF High Frequency 3-30 MHz Radiodifusió ona curta (AM) Radioaficionats VHF Very High Frequency 30-300 MHz Radiodifusió en FM Radionavegació aèria i marítima Radioaficionats UHF Ultra High Freqüency 300-3000 MHz Televisió Comunicacions per satèl.lit Telefonia mòbil
  • 10. ESPECTRE ELECTROMAGNÈTIC PROBLEMA DE CÀLCUL: Calcula el periode i la longitud d’ona de Ràdio Cerdanyola. Freqüencia: 105.3 FM f= 105.3 MHz = 105.3 * 103 kHz = 105.3 * 106 Hz T (periode) = 1/f = 1/ 105.3 * 106 Hz = 9.49 * 10-9 s Λ(longitud d’ona) = (299792 km/s) / f (kHz) = =299792 (Km/s) / 105.3 * 103 kHz = 2.85 m SOLUCIÓ: T = 9.49 * 10-9 s Λ = 2.85 m
  • 11. TELÈGRAF El 1837, Samuel Morse va presentar el seu telègraf. Era el primer aparell que va permetre transmetre missatges escrits a llarga distància. El seu funcionament es basava en els efectes magnètics del corrent elèctric. D'aquesta manera quan s'accionava el manipulador del telègraf (polsador), permetia el pas d'un corrent elèctric durant un interval de temps. A l'altre costat del fil telegràfic mitjançant un electroimant, es movia un altre manipulador (agulla), que al seu torn marcava una cinta de paper, on quedava registrat el missatge. Aquest missatge estava format per punts (impulsos elèctrics de curta durada) i per ratlles (impulsos elect. de llarga durada) La seva aportació no va consistir només a inventar el telègraf, sinó que a més va idear un codi per a la transmissió dels missatges, que va rebre el mateix nom. Aquest codi consistia en substituir totes les lletres de l'alfabet en senyals curtes (punt) i llargues (ratlles), tal com es pot veure a la figura. ENLLAÇ A VIDEO DE YOUTUBE 11
  • 12. TELÈFON El nord-americà Alexander Graham Bell va ser, el 1876, el responsable d'un altre gran fita en la història de les comunicacions. En aquesta ocasió va ser la invenció del telèfon, que va permetre la transmissió de missatges orals, és a dir, parlar, a grans distàncies. El seu principi de funcionament és el següent: El micròfon el componen una membrana metàl.lica anomenada diafragma i uns grànuls de carbó que es troben darrere. En parlar, emetem una ona sonora que fa que vibrin el diafragma i també els grànuls de carbó, variant la resistència del micròfon, de manera que el corrent elèctric que el travessa varia en funció de les variacions de l'ona sonora. Al principi la connexió entre dos telèfons la realitzaven les operadores telefòniques. Ara està automatitzada. Quan despenjat el telèfon, la central ens envia un to indicant que està a l'espera que marquem un número. En marcar es produeix una sèrie d'interrupcions o impulsos elèctrics que són descodificats a la central i es selecciona automàticament la línia de l'abonat corresponent, transmetent el senyal de trucada. Però si el telèfon del destinatari està ocupat, la central ens envia un senyal per indicar-nos-ho. ENLLAÇ A YOUTUBE: COM FUNCIONA EL TELÈFON 12
  • 13. En l'actualitat existeixen dues maneres de realitzar les trucades: Amb cable Al principi s'utilitzaven el parell trenat, però posteriorment es va veure que tenia moltes limitacions en establir moltes trucades i es va substituir pel coaxial telefònic. Telèfon Fix. Sense cable S'efectua per mitjà de microones o mitjançant satèl·lits de comunicació. Telèfon sense fil, Telèfon mòbil. Telèfon sense fil: format per 2 parts: Unitat Telèfon mòbil: base i el receptor manual. Un telèfon mòbil és bàsicament un aparell de Unitat base: anirà ràdio que utilitza dos connectada a la línia freqüències de ràdio telefònica diferents per comunicar- convencional ia una se: una per parlar i presa de corrent. Les l'altra per escoltar. seves funcions són Format per: micròfon, auricular, establir connexió amb pantalla de cristall líquid, teclat, la xarxa telefònica, Receptor manual: és la antena, bateria recarregable i circuits carregador de bateria part principal, porta integrats del receptor manual, incorporat el micròfon, l'auricular, el teclat i una Tot mòbil està connectat a un emetre i rebre els bateria. No necessita sistema de telefonia mòbil format senyals de ràdio que cable de connexió amb la per una xarxa d'estacions. intercanviarà amb el receptor manual UB, porta incorporat les seves antenes. MUD TELEFONIA MÒBIL EDU.365 13
  • 14. RADIO. L'any 1901 ha passat a la història perquè, per primera vegada, s'emet un senyal de ràdio transatlàntica, des d'Anglaterra fins a Terranova (Nord-est d'Amèrica). La lletra S de l'alfabet Morse va ser la primera emissió realitzada per Marconi. SISTEMES DE RADIODIFUSIÓ: Consisteixen en sistemes d’enviament de senyals d’audio a distància a. A través d’ones de ràdio (analògica/digital) b. A través d’Internet 14
  • 15. Modulació: Engloba el conjunt de tècniques per a transportar informació sobre una ona portadora Tipus: • FM: Freqüencia modulada entre 87 i 108 MHz Difusió de gran qualitat del so (música) • AM: Amplitud modulada entre 300 a 3000 kHz Gran abast de propagació, especialment a la nit Vulnerabilitat al soroll atmosfèric, humà, natural VIDEO: MODULACIÓ I FREQÜÈNCIA Sistema analógic/digital VIDEO: LA RADIO PER INTERNET
  • 16. TELEVISIÓ Donada la seva extraordinària importància en la societat actual, és el sistema de comunicació per excel·lència. El seu mètode de transmissió és similar al de la ràdio, ja que són ones radioelèctriques de freqüències molt altes, les que transporten les senyals produïdes en les càmeres fins als receptors. La diferència és que és més complexa ja que es transmet imatge i so i s'ha de garantir que es reben sincronitzats. Una càmera bàsica rep la llum de l'exterior, que travessa una lent i arriba fins a un material semiconductor, que varia la seva resistència en funció de la llum que incideix. Un canó d'electrons projecta un feix que arriba a la placa semiconductora, realitza una passada i retorna Les variacions d'aquest feix, que constitueixen els senyals d'imatge, són amplificades i portades a l'emissora. A continuació mitjançant antenes de grans dimensions transmeten el senyal de televisió al receptor. 16
  • 17. VIDEO: NOVETATS EN LA TELEVISIÓ Receptors de televisió: Plasma LCD-TFT LED • Les pantalles de plasma tenen un menor temps de vida útil, necessiten estar en un lloc amb ventilació ja que s'escalfen i consumeixen grans quantitats d'energia elèctrica. • El gas usat per a les pantalles de plasma contribueix a la contaminació atmosfèrica. • La resolució d'un LCD en formats grans deixa molt a desitjar. Són millors per baix de les 50 polzades. • La tecnologia LED consumeix fins a 30% menys d'energia, no utilitza materials tòxics i són pantalles molt primes i lleugeres. • La tecnologia LED és la més cara de les tres però el cost operatiu és més alt per al plasma pel consum energètic. Per transmetre i rebre els senyals de televisió, s'empren diferents sistemes: •Televisió per ones: mitjançant ones de ràdio de molt alta freqüència (VHF) o de freqüència ultra alta (UHF). •Televisió per cable: mitjançant un cable coaxial o fibra òptica. •Televisió per satèl lit: es necessita una antena parabòlica. •Televisió per Internet: el senyal es rep a través de la línia telefònica. La Televisió Digital Terrestre 17
  • 18. INTERNET Tipus de xarxes segons la velocitat de transmissió de les dades: 1. CONEXIÓ TELEFÒNICA CONVENCIONAL • Xarxa de banda estreta. (Mòdem). Fins a 56 Kbps • ADSL. Entre 4 i 20 Mbits de baixada i 512 Kbps de pujada 2. CONEXIÓ PER SATÈLIT 3. CONEXIO MÒBIL • GSM • UMTS (funcions multimèdia, velocitat d’accés a Internet elevada i una qualitat de veu comparable a la de les xarxes físiques.) Unitats de mesura de la velocitat de transferència: 1 byte = 8 bits (b) bit = pot tenir només dos estats, 0 i 1 (B) byte = grup de 8 bits (octet) PROBLEMA: Quant de temps trigarem a descarregar un fitxer de 5 MB utilitzant una linia ADSL de 1.5 Mbps? 1 MB són 8 Mb; per tant, 5 MB = 5 x 8 = 40 Mb El temps de descàrrega serà: t= (40 Mb)/(1.5 Mbps) = 26.67 s