2. LA COMUNICACIÓ
La comunicació és la transmissió d' informació entre un emissor i un receptor,
que poden actuar amb reciprocitat combinant ambdues funcions
Els elements que constitueixen aquesta comunicació són:
EMISSOR - MISSATGE - CODI - CANAL - RECEPTOR
El canal utilitzat en la transmissió d'informació ens permet classificar els
sistemes de comunicació en dos grups:
Sistemes amb fil ( per cable, fibra òptica, etc.)
Sistemes sense fils ( a través de l'espai, atmosfera, oceans, etc)
2

3. COMUNICACIÓ A TRAVÉS DE CABLE
Utilitza cables per a transmetre missatges. Aquests cables poden ser:
-- Cables elèctrics: trenat i coaxial
-- Cables de fibra òptica
1. CABLE TRENAT
Es tracta de dos fils de coure trenats i en la majoria dels
casos recoberts d'una malla protectora fils estan trenats
per reduir les interferències electromagnètiques pel que
fa als parells propers que es troben al seu voltant.
S’utilitza en telefonia fixa.
AVANTATGES: simple i molt econòmic. S'usa principalment en
la connexió telefònica.
INCONVENIENTS: el senyal s'atenua amb la distància,
produeix interferències amb altres cables i el seu ample
de banda no és molt elevat.
3

4. 2. CABLE COAXIAL
Consisteix en un nucli de coure envoltat per una capa aïllant, aquesta està envoltada
per una malla metàl lica, i tot el conjunt està embolicat en una capa protectora.
S'utilitza bàsicament en telefonia, televisió i en transmissió de dades a alta
velocitat (xarxes informàtiques)
AVANTATGES: Té major velocitat de transmissió,
menys interferències i es pot emprar per a
llargues distàncies.
INCONVENIENTS: És més car.
3.FIBRA ÓPTICA
Està format per un filament de vidre (plàstic) compost per dos cilindres coaxials i de
diàmetre molt petit. El cilindre interior s'anomena nucli i l'exterior es denomina
revestiment, però tenen propietats òptiques diferents.
4

5. Mentre que el parell trenat i el cable coaxial, transmeten
senyals elèctrics, els cables de fibra òptica transmeten
senyals lluminoses.
Al començament del circuit hi ha un transmissor que converteix
els valors en seqüències d'espurnes de llum. La transmissió
es produeix quan aquests raigs de llum incideixen en el nucli
del cable i es reflecteixen en la capa que envolta el nucli i
aquests van rebotant al llarg del nucli fins a arribar al seu
destí.
A l'altre extrem, els senyals són recollides per un detector
òptic la missió és transformar el senyal lluminós en ones
electromagnètiques, recuperant la senyal original.
AVANTATGES: Té menys tamany i pes que els cables trenats i coaxials. Permet una
major velocitat de transmissió i a més distància. Són immunes al soroll i a la
interferències elèctriques. L'atenuació del senyal és menor.
INCONVENIENTS: El cost d'instal·lació és alt i no podem connectar fàcilment un nou
node a la xarxa. Fragilitat en la fibres.
Dos fils de fibra òptica poden transmetre l'equivalent a 24.000
trucades telefòniques o 40 canals de TV per cable.
Enllaços: Com funciona la fibra òptica
Procés de fabricació de la fibra òptica
5

6. COMUNICACIÓ SENSE FILS
Es caracteritza perquè el seu mitjà de transmissió és l'espai.
Si observem en aquest exemple, el so que emet
la noia al seu amic es propaga per l'aire
mitjançant ONES SONORES. Aquestes ones es
podien haver creat mitjançant un xiulet, un
tambor, etc.
Totes aquestes ones són similars a les que es
generen quan deixem caure una pedra en aigües
tranquil·les.
Si el que volem és transmetre informació a través de l'espai, se'ns planteja un
problema i és la distància des de la qual se'ns pot escoltar.
6

7. La comunicació sense fils es realitza a través d’ONES ELECTROMAGNÈTIQUES.
Les ones electromagnètiques són les que s'utilitzen en la ràdio, TV, telefonia
mòbil, etc
CARACTERÍSTIQUES D’UNA ONA:
LONGITUD D'ONA ( )
És l'espai recorregut per una ona
electromagnètica en un cicle complet
AMPLITUD (A)
És el valor màxim que arriba l'ona.
PERÍODE (T)
És el temps que triga l'ona en fer un cicle
complet.
FREQÜÈNCIA (ƒ)
És el nombre de cicles complets que es
repeteix en un segon. Es mesura en hertzs
(Hz), i 1Hz correspon a 1 cicle a cada segon.
7

8. ESPECTRE ELECTROMAGNÈTIC
El conjunt de totes les ones electromagnètiques ordenades segons la seva freqüència
constitueix l'espectre electromagnètic.
Les radiacions més energètiques són les que tenen freqüències majors.
L'exposició a aquestes radiacions pot resultar perillosa per a la salut.
Les radiacions des de l'ultraviolat al infraroig tenen efectes òptics i
fotoquímics, impressionant els sentits o cremant la pell, i els raigs gamma i
raigs X poden modificar els gens de les cèl·lules.
8

9. ESPECTRE ELECTROMAGNÈTIC
Sigles Freqüències Aplicacions
VLF Very Low Freqüency 3-30 kHz Telegrafia i telefonia
LF Low Frequency 30-300 kHz Radiodifusió ona llarga (AM)
MF Medium Frequency 300-3000 kHz Radiodifusió ona mitjana (AM)
Rediotelegrafia i radiotelefonia
Navegació marítima
HF High Frequency 3-30 MHz Radiodifusió ona curta (AM)
Radioaficionats
VHF Very High Frequency 30-300 MHz Radiodifusió en FM
Radionavegació aèria i marítima
Radioaficionats
UHF Ultra High Freqüency 300-3000 MHz Televisió
Comunicacions per satèl.lit
Telefonia mòbil

10. ESPECTRE ELECTROMAGNÈTIC
PROBLEMA DE CÀLCUL: Calcula el periode i la longitud d’ona de Ràdio Cerdanyola.
Freqüencia: 105.3 FM
f= 105.3 MHz = 105.3 * 103 kHz = 105.3 * 106 Hz
T (periode) = 1/f = 1/ 105.3 * 106 Hz = 9.49 * 10-9 s
Λ(longitud d’ona) = (299792 km/s) / f (kHz) =
=299792 (Km/s) / 105.3 * 103 kHz = 2.85 m
SOLUCIÓ:
T = 9.49 * 10-9 s
Λ = 2.85 m

11. TELÈGRAF
El 1837, Samuel Morse va presentar el seu telègraf. Era el primer
aparell que va permetre transmetre missatges escrits a llarga
distància.
El seu funcionament es basava en els efectes magnètics del
corrent elèctric. D'aquesta manera quan s'accionava el
manipulador del telègraf (polsador), permetia el pas d'un corrent
elèctric durant un interval de temps.
A l'altre costat del fil telegràfic mitjançant un
electroimant, es movia un altre manipulador
(agulla), que al seu torn marcava una cinta de
paper, on quedava registrat el missatge. Aquest
missatge estava format per punts (impulsos
elèctrics de curta durada) i per ratlles (impulsos
elect. de llarga durada)
La seva aportació no va consistir només a inventar el
telègraf, sinó que a més va idear un codi per a la
transmissió dels missatges, que va rebre el mateix
nom. Aquest codi consistia en substituir totes les
lletres de l'alfabet en senyals curtes (punt) i
llargues (ratlles), tal com es pot veure a la figura.
ENLLAÇ A VIDEO DE YOUTUBE 11

12. TELÈFON
El nord-americà Alexander Graham Bell va ser, el 1876, el
responsable d'un altre gran fita en la història de les
comunicacions. En aquesta ocasió va ser la invenció del
telèfon, que va permetre la transmissió de missatges orals, és
a dir, parlar, a grans distàncies. El seu principi de
funcionament és el següent:
El micròfon el componen una membrana metàl.lica anomenada diafragma i uns grànuls de
carbó que es troben darrere. En parlar, emetem una ona sonora que fa que vibrin el
diafragma i també els grànuls de carbó, variant la resistència del micròfon, de manera
que el corrent elèctric que el travessa varia en funció de les variacions de l'ona sonora.
Al principi la connexió entre dos telèfons la realitzaven les
operadores telefòniques. Ara està automatitzada. Quan
despenjat el telèfon, la central ens envia un to indicant que
està a l'espera que marquem un número. En marcar es
produeix una sèrie d'interrupcions o impulsos elèctrics que
són descodificats a la central i es selecciona automàticament
la línia de l'abonat corresponent, transmetent el senyal de
trucada. Però si el telèfon del destinatari està ocupat, la
central ens envia un senyal per indicar-nos-ho.
ENLLAÇ A YOUTUBE: COM FUNCIONA EL TELÈFON
12

13. En l'actualitat existeixen dues maneres de realitzar les trucades:
Amb cable Al principi s'utilitzaven el parell trenat, però posteriorment es
va veure que tenia moltes limitacions en establir moltes trucades i es va
substituir pel coaxial telefònic. Telèfon Fix.
Sense cable S'efectua per mitjà de microones o mitjançant satèl·lits
de comunicació. Telèfon sense fil, Telèfon mòbil.
Telèfon sense fil: format per 2 parts: Unitat Telèfon mòbil:
base i el receptor manual. Un telèfon mòbil és
bàsicament un aparell de
Unitat base: anirà ràdio que utilitza dos
connectada a la línia freqüències de ràdio
telefònica diferents per comunicar-
convencional ia una se: una per parlar i
presa de corrent. Les l'altra per escoltar.
seves funcions són Format per: micròfon, auricular,
establir connexió amb pantalla de cristall líquid, teclat,
la xarxa telefònica, Receptor manual: és la antena, bateria recarregable i circuits
carregador de bateria part principal, porta integrats
del receptor manual, incorporat el micròfon,
l'auricular, el teclat i una Tot mòbil està connectat a un
emetre i rebre els
bateria. No necessita sistema de telefonia mòbil format
senyals de ràdio que
cable de connexió amb la per una xarxa d'estacions.
intercanviarà amb el
receptor manual UB, porta incorporat les
seves antenes. MUD TELEFONIA MÒBIL EDU.365 13

14. RADIO.
L'any 1901 ha passat a la història perquè, per primera vegada,
s'emet un senyal de ràdio transatlàntica, des d'Anglaterra
fins a Terranova (Nord-est d'Amèrica). La lletra S de
l'alfabet Morse va ser la primera emissió realitzada per
Marconi.
SISTEMES DE RADIODIFUSIÓ:
Consisteixen en sistemes d’enviament de senyals
d’audio a distància
a. A través d’ones de ràdio
(analògica/digital)
b. A través d’Internet
14

15. Modulació:
Engloba el conjunt de tècniques per a transportar informació sobre una ona portadora
Tipus:
• FM: Freqüencia modulada entre 87 i 108 MHz
Difusió de gran qualitat del so (música)
• AM: Amplitud modulada entre 300 a 3000 kHz
Gran abast de propagació, especialment a la nit
Vulnerabilitat al soroll atmosfèric, humà, natural
VIDEO: MODULACIÓ I FREQÜÈNCIA
Sistema analógic/digital
VIDEO: LA RADIO PER INTERNET

16. TELEVISIÓ
Donada la seva extraordinària importància en la societat actual, és el sistema de
comunicació per excel·lència. El seu mètode de transmissió és similar al de la ràdio, ja que
són ones radioelèctriques de freqüències molt altes, les que transporten les senyals
produïdes en les càmeres fins als receptors. La diferència és que és més complexa ja que
es transmet imatge i so i s'ha de garantir que es reben sincronitzats.
Una càmera bàsica rep la llum de l'exterior, que travessa
una lent i arriba fins a un material semiconductor, que
varia la seva resistència en funció de la llum que incideix.
Un canó d'electrons projecta un feix que arriba a la placa
semiconductora, realitza una passada i retorna
Les variacions d'aquest feix, que
constitueixen els senyals d'imatge, són
amplificades i portades a l'emissora. A
continuació mitjançant antenes de grans
dimensions transmeten el senyal de televisió
al receptor.
16

17. VIDEO: NOVETATS EN LA TELEVISIÓ
Receptors de televisió: Plasma LCD-TFT LED
• Les pantalles de plasma tenen un menor temps de vida útil, necessiten estar
en un lloc amb ventilació ja que s'escalfen i consumeixen grans quantitats
d'energia elèctrica.
• El gas usat per a les pantalles de plasma contribueix a la contaminació
atmosfèrica.
• La resolució d'un LCD en formats grans deixa molt a desitjar. Són millors per
baix de les 50 polzades.
• La tecnologia LED consumeix fins a 30% menys d'energia, no utilitza
materials tòxics i són pantalles molt primes i lleugeres.
• La tecnologia LED és la més cara de les tres però el cost operatiu és més alt
per al plasma pel consum energètic.
Per transmetre i rebre els senyals de televisió, s'empren diferents sistemes:
•Televisió per ones: mitjançant ones de ràdio de molt alta freqüència (VHF) o de
freqüència ultra alta (UHF).
•Televisió per cable: mitjançant un cable coaxial o fibra òptica.
•Televisió per satèl lit: es necessita una antena parabòlica.
•Televisió per Internet: el senyal es rep a través de la línia telefònica.
La Televisió Digital Terrestre 17

18. INTERNET
Tipus de xarxes segons la velocitat de transmissió de les dades:
1. CONEXIÓ TELEFÒNICA CONVENCIONAL
• Xarxa de banda estreta. (Mòdem). Fins a 56 Kbps
• ADSL. Entre 4 i 20 Mbits de baixada i 512 Kbps de pujada
2. CONEXIÓ PER SATÈLIT
3. CONEXIO MÒBIL
• GSM
• UMTS (funcions multimèdia, velocitat d’accés a Internet elevada i
una qualitat de veu comparable a la de les xarxes físiques.)
Unitats de mesura de la velocitat de transferència:
1 byte = 8 bits (b) bit = pot tenir només dos estats, 0 i 1
(B) byte = grup de 8 bits (octet)
PROBLEMA: Quant de temps trigarem a descarregar un fitxer de 5 MB
utilitzant una linia ADSL de 1.5 Mbps?
1 MB són 8 Mb; per tant, 5 MB = 5 x 8 = 40 Mb
El temps de descàrrega serà: t= (40 Mb)/(1.5 Mbps) = 26.67 s