2. Unitat 2.
L’estudi de
la cèl·lula
ÍNDEX
• L’ESTUDI DE LA CÈL·LULA
• MÈTODES D’ANÀLISI
• BIOELEMENTS O ELEMENTS BIOGÈNICS. CRITERIS DE CLASSIFICACIÓ
• ENLLAÇOS QUÍMICS
• PROPIETATS I FUNCIONS BIOLÒGIQUES DE L’AIGUA
• LES SALS MINERALS
• ENLLAÇOS
3. L’ESTUDI DE LA CÈL·LULA
Unitat 2.
L’estudi de
la cèl·lula
Fraccions cel·lulars Preparacions de fraccions cel·lulars
Els mètodes d’estudi cel·lular poden
aplicar-se a cèl·lules senceres, grups
de cèl·lules o a orgànuls cel·lulars
aïllats a partir d’un gran nombre de
cèl·lules semblants.
Cal homogeneïtzar les cèl·lules per mitjà
de diversos tractaments mecànics, per
obtenir una suspensió de diversos
orgànuls que, per centrifugació, es
classifiquen segons la densitat. Aquesta
operació rep el nom d’ultra centrifugació
diferencial.
4. MÈTODES D’ANÀLISI
Unitat 2.
L’estudi de
la cèl·lula
Mètodes basats
en les propietats químiques
Mètodes basats
en les propietats físiques
• Mètodes bioquímics d’anàlisi i de
titulació.
• Mètodes citoquímics de localització.
• Mètodes espectrofotomètrics.
• Mètodes basats en les propietats de
fluorescència.
• Mètodes que fan servir elements
radiactius.
5. BIOELEMENTS O ELEMENTS BIOGÈNICS.
CRITERIS DE CLASSIFICACIÓ
Unitat 2.
L’estudi de la
cèl·lula
Abundància Percentatge en pes Funció
• Elements abundants
(percentatges compresos
entre el 2 i el 60% d'àtoms).
• Elements poc abundants
(percentatges compresos
entre el 0,02 i el 2%
d'àtoms).
• Elements rars. (percentatges
inferiors a 0,02%).
• Bioelements primaris
(constitueixen el 96 %
del total de la matèria
viva).
• Bioelements secundaris
(la resta):
- Indispensables (petites
quantitats).
- Variables (poden faltar
en alguns organismes).
• Plàstics
• Esquelètics
• Energètics
• Osmòtics
• Catalítics
6. ENLLAÇOS QUÍMICS
Unitat 2.
L’estudi de la
cèl·lula
Enllaç iònic L’àtom més electronegatiu rep els electrons de l’àtom
menys electronegatiu.
Enllaç covalent Es dóna entre àtoms que comparteixen parell d’electrons
(Ex.: molècula d’oxigen).
Enllaç metàl·lic És poc significatiu des del punt de vista biològic.
Ponts d’hidrogen S’estableixen entre molècules en què l’àtom d’hidrogen
està unit covalentment a un àtom molt electronegatiu,
com l’oxigen o el nitrogen.
Forces de Van
der Waals
Són més dèbils que els ponts d’hidrogen.
7. PROPIETATS I FUNCIONS BIOLÒGIQUES DE L’AIGUA
Unitat 2.
L’estudi de la
cèl·lula
Propietats Funcions biològiques
• Estat (líquid/sòlid) segons la
temperatura.
• Força de cohesió elevada.
• Tensió superficial elevada.
• Calor de vaporització elevada.
• Més densitat en estat líquid que en estat
sòlid.
• Polaritat (és bon dissolvent).
• Calor específica elevada.
• Dissolvent.
• Reactiu químic.
• Vehicle per a la circulació de
substàncies a l’organisme.
• Tensió superficial elevada (canvis de
tensió en el citoplasma).
• Afavoridor del desplaçament d’òrgans
lubricats per líquids orgànics.
• Agent regulador de temperatura.
• Esquelet hidrostàtic.
8. LES SALS MINERALS
Unitat 2.
L’estudi de
la cèl·lula
Les sals minerals es poden presentar precipitades o dissoltes.
Funcions
• En estat sòlid: funció estructural.
• En dissolució:
- Funció específica.
- Funció reguladora de l’equilibri àcid-bàsic.
- Funció reguladora dels processos osmòtics.
10. CRÈDITS
Direcció editorial
Dolors Rius
Coordinació d’àrea
Isaac Camps
Coordinació i continguts
multimèdia
Oriol de Bolós
Elena Vinent
Guions de les unitats digitals
Alicia Cañellas
Fotografies
Arxiu Hermes
Hermes Editora General, S. A.
Castellnou Edicions, 2008.
Castellnou Edicions
Pau Claris, 184
08037 Barcelona
http://www.castellnoudigital.com
Telèfon d’atenció al professorat:
902 90 36 46
Unitat 2.
L’estudi de
la cèl·lula